Texto en valensiá (ñabíen algúns errors, encara ne ñan)
En la flexió verbal.
Son formidables traços
pertinents les formes respectives de la flexió verbal, en la seua
morfologia i en la sintaxis. En català hi ha un entrecreuament entre
els verps "ser" i "estar" que no existix en
valencià:
Els catalans usen "ser"
per a expressar ubicació després de canvi: "ja hi som aquí"
(v. ya estem ací); i "estar" per a una acció passiva "ha
estat una relliscada" (v. ha segut un esvaro).
Un atre creuament entre
els verps "ser" i "haver" que tampoc es valencià:
català "no hi es" (v. no hi ha). Valencià verp + a +
complement directe (v. he vist a mon pare), no aixina en català: "he
vist mon pare".
Valencià: verps que
indiquen companyia, relació d’instrument o mig del qual u se val,
duen la preposició "en" (o "ab" arcaica),
mentres el català porta "amb".
català: verps + de
(decidir de, desijar de, oferir de, pregar de…) com "m’agradaria
de veure el fill", no aixina en valencià (v. m’agradaria vore
al fill).
català: reflexiu "hom",
introduint una oració impersonal, no existix en valencià: "hom
ha de fer-se correr la veu" (v. s’ha de fer correr la veu).
català: Tot i +
participi de present o gerundi, no existix en valencià: "Tot
content" (v. content)
Conjugació verbal.
Es tan diferent la
conjugació valenciana de la catalana que hauriem de recorrer les
conjugacions regulars i irregulars des del principi a la fi, i sería
inacabable. Vejam alguns eixemples, sense explicació:
c. tenir, venir, veure
v.
tindre, vindre, vore
ch. Tindre, vindre, vore. Ting, tens, té,
tením, teníu, ténen. Ving, vens, ve, vením, veníu, vénen. Vech,
veus, veu, veém, veéu, véuen.
c. prengui, prenguem
v.
prenga, prengam
ch. Prenga, préngues, prengue, prengám, prengáu,
prénguen
c. donés, sofrix
v.
donara, sofrira
ch. donara, donares, donare, donárem, donáreu,
donáren; patiguera , patiguéres, patiguére, patiguérem,
patiguéreu, patiguéren
c.
neixer, treure
v. naixer, traure
ch. Náixe, traure. Naixco,
naixes, naix, naixém,
naixéu, náixen. Trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen.
c. seure, ensopegar
v.
assentarse, entropeçar
ch. Assentás. Yo me assento (yo
m´assento), tú te assentes, assente, assentém, assentéu o
assentáu, assénten. Entropesso, entropésses, entropésse,
entropessém, entropesséu o entropessáu, entropéssen.
c. temo, perdo (1ª
pers.)
v. tem, perc
ch. Yo ting temó o po, tens temó, té
temó, tením temó, teníu temó, ténen temó. Yo pergo, perts,
pert, perdém, perdéu, pérden.
c. visc, cresc
v.
vixc, creixc
ch. Vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen. Créixco,
créixes, creix, creixém, creixéu, créixen.
c. creiem, caieu
v.
creem, caeu
ch. Natros creém, caém. Vatros o vatres creéu,
caéu. Mingém, mingéu. Fem, féu. Soltém, soltéu. Pujém, pujéu.
c. perdi, creixis
v.
perga, creixques
ch. Perga, pergues, pergue, pergám, pergáu,
pérguen. Creixca, creixques, creixque, creixcám, creixcáu,
créixquen.
c. veuré, veuries
v.
voré, vories
ch. Vore, yo voría, voríes, voríe, voríem,
voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen.
c. plangui, planguí
v.
planyga, plangyuí
ch. Queixás, queixo, queixes, queixe, queixém
o queixám, queixéu, quéixen.
c. vinguem, vingueu
v.
vingam, vingau
ch. Que yo vinga, vingues, vingue, vinguém,
vinguéu o vingáu, vínguen.
c. serveix, converteix
v.
servix, convertix
ch. Servíx, convertíx. Servixco, servixes,
servix, servím, servíu, servíxen. Convertixco, convertíxes,
convertíx, convertím, convertíu, convertíxen.
c. obre, omple
v.
obri, ompli
ch. Obri, ompli. Óbrigo, óbris, obri, obrím, obríu,
óbren - obríxen.
Ómpligo, ómplis, omplix - umplix, omplím -
umplím, omplíu - umplíu, omplíxen - umplíxen - ómplen. Pleno,
plenes, plene, pleném, plenéu o plenáu, plénen.
c. sofert, omplert
v.
sofrit, omplit
ch. Patit, omplit – umplit. Yo hay patit. Yo hay
omplit – umplit (plenat).
c. amansir, espessir
v.
amansar, espesar
ch. Amansá, espesá. Amanso, amánses, amánse,
amansém, amanséu o amansáu, amánsen. Espesso, espésses, espésse,
espessém, espesséu o espessáu, espéssen.
c. sapiga, sapigues
v.
sapia, sapies
ch. Sápiga, sábiga, sápigues, sábigues, sápigue,
sábigue, sapigám, sabigám, sapiguéu, sabiguéu, sápiguen,
sábiguen. Sápia, sápies tamé se diu an algún poble.
Verbo
sabé. Yo sé, saps o sas, sap, sabém, sabéu, sáben. Sabré,
sabrás, sabrá, sabrém, sabréu, sabrán.
c. culli, cullis
v.
cullga, cullgues
ch. Que yo cullga, que tú cullgues, cúllgue,
cullgám, cullgáu, cúllguen. La cullita.
c. tusso, tussi
v.
tusc, tusca
ch. Yo tusgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen.
Que yo túsga, túsgues, túsgue, tussigám, tussigáu, tússguen.
c. cuso, cusi, cusis
v.
cusc, cusca, cusques
ch. Cusí. Yo cusgo, cuses, cus, cusím,
cusíu, cúsen.
Preposicions.
El català usa
preposicions pospostes en una construcció que no tenim en valencià
ni en cap atre idioma: "arros cunill sense" (v. arros sense
conill). Uns quants eixemples, sense explicacio, donaran idea de la
diferenciació:
c. s’entesta que li
donen
v. s’encabota en que li donen
ch. S´empeñe en que li
dónon. Es mol tossut, es mol tossuda. Cabut, cabuda.
c. es queixaven que
v.
es queixaven de que
ch. Se queixáben de, queixáen. Yo me
queixaba, te queixabes, queixáes, se queixábe, queixáe, mos
queixábem, queixáem, tos queixábeu, queixáeu, se queixáben,
queixáen.
c. anarem en aquell
lloc
v. anarem a aquell lloc
ch. Vam aná an aquell lloc o
puesto. Yo vach aná, vas aná, va aná, vam aná, vau aná, van aná.
c. estic a Valencia
v.
estic en Valencia
ch. Estic a Valénsia. Estás, está, estém o
estám, estéu o estáu, están.
c. prometre de veure
v.
prometre vore
ch. Yo vach prométre de vore, prométre que voría.
Verbo prometí. Prometixgo, prometíxes, prometíx, prometím,
prometíu, prometíxen.
c. Jaume veu (en) Pere
v.
Jaume veu a Pere
ch. Jaume veu a Pere, veu a la María.
c. pensar a dir-ho
v.
pensar en dir-ho
ch. Pensá en díu. Penso, penses, pense, pensém
o pensám, penséu o pensáu, pénsen. Cóm collóns se pot pronunsiá
U la paraula HO. Home, hort, hospedá, etc.
c. no m’era permés
d’anar
v. no m’estaba permés anar
ch. No me estabe
permetut (permitit) aná a casa de ma tía.
c. pis per llogar
(causal)
v. pis per llogar
ch. Pis per a llogá, pis en llogué,
se llogue este pis, (se alquile)
c. pis per llogar
(final)
v. pis per a llogar
c. a la tarda
v. per
la vesprada (vesprà)
ch. A la tarde, a la vesprá o vesprada, al
tardet,
c. al dessota de
v.
baix de
c. al davant de
v.
davant de
ch. Dabán de casa meua han ficat la paradeta. Ting la
paradeta (a) dabán de casa. En cambi, tira cap abán.
c. al defora de
v.
fora de
c. malgrat
v. a pesar
de
ch. A pesar de,
Substantius.
Diferencies de genero,
encara que en totes les llengües romàniques es conserva el que
tenim en llatí, com molts dels abstractes que acaben en -OR, i uns
atres:
c. (el) fel
v. (la)
fel
ch. La fel está al feche, es mol amarga, poques coses ñan
mes amargues que la fel.
c. (el) aventatge
v.
(la) ventaja
ch. La ventaja.
c. (el) escafandre
v.
(la) escafandra
ch. La escafandra del buzo.
c. (la) aladre
v. (el)
aladre
ch. LO aladre, l´aladre, los aladres, la rella, les
relles.
També diferencies en el
mateix genero
c. jueva
v. jueua
ch.
Una judía, los judíos (se pronúnsie la j de judía diferén a la
de JOTA)
c. princessa
v.
princesa
ch. Lo príncipe, la prinsesa.
c. alcaldessa
v.
alcaldesa
ch. Lo alcalde, la alcaldesa.
c. comtessa
v.
comtesa
ch. Lo conde, la condesa.
c. el periodista
(masc.)
v. el periodiste (masc.)
ch. Lo periodista, la
periodista.
c. el maquinista
(masc.)
v. el maquiniste (masc.)
ch. Lo maquiniste, la
maquinista ?
Diferencies en número,
els que passen al plural de diferent forma en català i en valencià:
c. [papés]
v.
papers
ch. Papés, papé.
c. [carrés]
v.
carrers
ch. Los carrés, lo carré. La carrera, les carreres (a La
Codoñera per ejemple).
c. homes
v. hómens
ch.
Homes y hómens.
c. joves
v. jovens
ch.
Los joves, los jóvens. Les joves, les jóvens.
c. presupostos
v.
presuposts
ch. Los presuposts, los presupostos. Lo presupost.
c. boscos
v. boscs
ch.
Lo bosque, los bosques.
c. generes
v.
generos
ch. Los géneros. Lo género. En cambi, ña mol (de)
Género a la paradeta de la fruita. Esta G se pronúnsie diferén que
la G de gat. Paregut a gepa, geput (chepa), jupa (chupa), junta,
ajuntamén.
c. quadres
v.
quadros
ch. Lo cuadro, los cuadros. La cuadra (de caballs), les
cuadres, lo mosso de cuadra, los mossos de cuadra.
c. litres
v.
litros
ch. Un litro, dos litros.
c. goigs
v.
gojos/goigs
ch. Lo goch, los gochs. Gochet (cusigañes a La
Fresneda). Aixó fa goch.
c. desigs
v.
desijos/desigs
ch. Lo dessich, los dessichos, desseos.
c. assumpte
v.
assunt
ch. Un assunto, dos assuntos.
c. culte
v. cult
ch.
Culto, cultos.
Adjetius.
En quant al plural, lo
mateix que els substantius. Possesius (adjetius i pronoms):
c. meva
v. meua
ch.
Meua, meues, meus, meu.
c. teva
v. teua
ch.
Teua, teues, teu, teus.
c. el meu (neutre)
v.
lo meu (neutre)
ch. Lo meu, la meua, los meus, les meues.
c. el nostre (neutre)
v.
lo nostre (neutre)
ch. Lo nostre, la nostra, los nostres, les
nostres.
Demostratius:
c. aquest
v.
est/este
ch. Este, esta, estos, estes
c. aqueix
v.
eix/eixe
ch. Eixe, eixa, ixe, ixa, íxes, eixes,
numerals cardinals:
c. vuit
v. huit
ch.
Vuit. A Valjunquera: Siat, nau, diau, dotche,
c. dinou
v.
deneu
ch. denóu
c. seixanta
v.
xixanta
ch. sixanta
c. dues-centes
v.
doscentes
ch. Dosséntes, dosséns.
c. milió
v. milló
ch.
Milló (1.000.000) un milló es milló que satséns mil.
Numerals ordinals:
c. cinqué
v.
quint
ch. Quin, quinta. Lo quinto, la quinta, es lo-la que fa 18
añs aquell añ.
c. sisé
v. sext
ch.
Sexto, sexta.
c. vinté
v.
vigesim
ch. Vigéssim casi no se fa aná, lo número vin.
Partitius i colectius:
c. meitat
v. mitat
ch.
Mitat, la mitat.
c. miler
v.
miler/miller/millar (Fullana)
ch. Un milená, mil.
Quantitatius:
c. força
v. molt
ch.
Mol
c. quant pa
v. quant
de pa
ch. Cuán pa teníu al forn?
c. fa molt fret
v. fa
molt de fret
ch. Fa mol fret. Fa molta fresca.
c. quanta de neu
v.
quanta neu
ch. Cuanta. Cuánta neu ña al port? - Cuán sol
nessessite esta florera?
Indefinits:
c. altre
v. atres
ch.
Atre, altre. Atres, altres.
c. abdues
v. les
dos
ch. Les dos, en les dos máns.
c. nombrós
v.
numerós
ch. Numerós, numerosa.
Articul definit.
En català està proscrit
l’articul masculí en les formes LO i LOS, que el valencià manté
vius al costat de EL i ELS: lo bo del cas; lo meu; lo pronte que has
vingut; va fer lo que li van manar.
En valencià sol ser
incorrecte posar l’articul davant de noms propis: No direm "la
Maria o el Jordi", com en català.
Pronom personal.
En valencià el pronom
reflexiu HOM i la segona persona del plural US no existixen, aixina
com JO en lloc de YO, usant-se molt poc el pronom adverbial HI:
c. hom diu per tot
arreu
v. se diu per onsevol
ch. Se diu per tot arreu. Tot lo
món u diu, s´ha escampat per tot arreu.
c. jo us mane
v. yo
vos mane
ch. Yo tos mano. Tos U mano per radera vegada (lo que tos
hay dit abáns dos vegades).
c. Que no hi es?
v. ¿
que no està ?
ch. Está Mariano o fulanito a casa? - No - No hi
está? Pos si m´ha dit que hi estaríe an esta hora.
En valencià es pot dir A
ELL o AD ELL, i D’ELL, referintse a persones o coses; en català
s’ha de fer un rodeig quan es referix a coses:
c. en turnem a parlar
v.
tornem a parlar
ch. Ne tornem a parlá, ne tornarém a parlá, sen
parlará, ne parlarém un atre rato, etc.
Frases i tractaments:
c. davant meu
v.
davant de mi
ch. Dabán de mí. Pássa dabán de mí, pássam !
c. darrere teu
v.
darrere de tu
ch. Detrás de tú.
c. aquest és pintat per
mi
v. este està pintat per mi
ch. Este está pintat per mí.
Este lay (lo hay, l´hay) pintat yo.
Adverbis:
Hi ha un grapat
d’adverbis de lloc, de temps, de modo, d’afirmació, negació i
dubte. Uns eixemples significatius:
c. lluny
v. llunt
ch.
lluñ
c. sota, dessota
v.
baix, baix de
ch. Baix, a baix, daball (de), cap aball, cap a
baix.
c. endavant
v. davant,
cap davant
ch. Abán, cap abán
c. al damunt
v.
damunt
ch. Damún
c. aleshores
v.
llavors
ch. Entonses, allavonses, llavores, allacuanta (fa mol
tems),
c. avui
v. hui
ch.
Avui (de AB + HUY - HUI )
c. aviat
v. pronte
ch.
Pronte (aviát es de aviá, aventá), prontet.
c. a entrada de fosc
v.
a boqueta nit
ch. Al tardet, cuan oscurix, cuan se fa fosc, cuan
pardeje,
c. demà passat
v.
despusdemà
ch. Después demá
c. abans d’ahir
v.
despusahir
ch. Antes ahí
c. dos quarts de nou
v.
les huit i mija
ch. Les vuit y mija
c. de cop sopte
v. de
repent
ch. De repén
c. s’un plegat
v.
d’una volta
ch. De una vegada, de una tongada
c. no facis pas el meu
v.
no faces lo meu
ch. No fáigues lo meu
c.
mai no vindràs
v. no vindràs mai
ch. No vindrás may - mai
