viernes, 28 de noviembre de 2025

Prat - Precipient

Prat, s. m., lat. pratum, pré.

Quan vei florir pratz e boyssos.

E. Cairels: Mout mi platz.

Quand je vois fleurir prés et buissons. 

Pel gent estiu ni per las flors del prat.

Le moine de Montaudon: Aras pot.

Par le gentil été et par les fleurs du pré.

ANC. FR. Ung certain prat... ouquel prat ung lors nommé Jehan de Clavaire eust beuté... pasturer. 

Lett. de rém., 1442. Carpentier, t. III, col. 388.

CAT. Prat. ESP. PORT. Prado, IT. Prato. (chap. Prat, prats; la vall del prat a Beseit; lo prat está damún de l'assut, aon viu mon cusí Pistoles, José Ramón Urquizú Guimerá, en la seua dona de Tailandia, y en sa mare Pilar Guimerá Ramia.)

2. Pradal, s. m., pré, prairie.

El tornei rengat, espes,

A Saill, fora del pradal,

N' aic lo bon elme que tan val.

G. de Berguedan: Talans m'es. 

Au combat aligné, épais, à Sail, hors de la prairie, j'en eus le bon heaume qui tant vaut.

Dos deniers del pradal.

Cartulaire du Bugue, fol. 1. 

Deux deniers de la prairie. 

ANC. ESP. Pradal.

3. Pradelh, Pradel, s. m. dim., préau, petit pré, pelouse.

M' anava sol per un pradel.

Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier. 

J'allais seul par un préau.

E 'l doutz pradelh 

E 'l vergier on chanton l' auzelh.

P. Vidal: Pois ubert.

Et la délicieuse pelouse et le verger où chantent les oiseaux.

ANC. FR. Le roi descendi, après manger, ou prael, desouz la chapelle.

Joinville, p. 8.

ESP. Pradillo. IT. Pratello. (N. E. Pradell de la Teixeta, Tarragona)

 

Pradell de la Teixeta, Tarragona

 

4. Pradet, s. m. dim., petit pré.

En un pradet, culhen flor,

Encontrei pastora ses par.

J. Esteve: L'autr'ier. 

En un petit pré, cueillant fleur, je rencontrai bergère sans pareille.

Volc esser venc en un pradet.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps. 

Il voulut être vaincu dans un petit pré. 

CAT. Pratet. ESP. Pradito (pradillo, pradecito). 

(chap. pradet, pradets.)

5. Prada, s. f., prairie, pré.

Non chan per auzel ni per flor... 

Ni per reverdir de la prada.

Rambaud d'Orange: Non chan. 

Je ne chante pour oiseau ni pour fleur... ni pour le reverdir de la prairie.

Par la flor en la prada.

Marcabrus: Lanquan.

La fleur paraît dans la prairie.

ANC. FR. Se logèrent tous ensemble au bout de la prée en une ville.

Monstrelet, t. II, fol. II.

6. Pradaria, s. f., prairie.

Vergiers e pradarias.

(chap. Vergés y praderes; vergé tamé se li diu al jardí.)

Brev. d'amor, fol. 46. 

Vergers et prairies.

Passan vilas e borcx e boys e pradaria.

Roman de Fierabras, v. 64.

Ils passent villes et bourgs et bois et prairie. 

ANC. FR. Les sains enmi la praerie.

Roman del conte de Poitiers, v. 1123.

Forès et praeries tout ce n'i faut noient. 

Roman de Berte, p. 14.

CAT. ESP. (pradera) PORT. Praderia. IT. Prateria. 

(chap. Pradera, praderes.)

7. Pradela, s. f., prairie.

Els pratz Marimonda, qu'es bela la pradela. 

Ar si fay Ferabras armar en la pradela.

Roman de Fierabras, v. 1293 et 132.

Aux prés de Marimonde, qu'est belle la prairie.

Maintenant Fierabras se fait armer dans la prairie.

 

Pratica, s. f., lat. practica, pratique.

La pratica e uzança.

Doctrine des Vaudois.

La pratique et usage.

CAT. (pràctica) ESP. (práctica) Practica. PORT. IT. Pratica. 

(chap. práctica, práctiques.)

2. Practic, adj., lat. practicus, pratique.

Entendement practic... es dit practic, quar praxis vol dire operacio.

Ars mechanica et practica.

(chap. L'art mecánica y práctica; les arts.) 

Eluc. de las propr., fol. 22 et 105. 

Entendement pratique... est dit pratique, parce que praxis veut dire opération.

Art mécanique et pratique.

ANC. FR. Juger de ce à quoi il est pratic, et dont il fait profession.

Joyeusetez, Facéties, etc., p. 10.

CAT. Practic (pràctic). ESP. Practico (práctico). PORT. IT. Pratico.

(chap. Práctic, practics, práctica, práctiques.)

3. Praticamen, s. m., pratique, ce qui regarde le praticien.

De fesiqua sai ieu aisi sometamens

E de rethorica e dels praticamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De physique je sais aussi supérieurement et de rhétorique et des pratiques.

4. Praticar, v., pratiquer, exercer.

En las cors ont an a praticar.

Statuts de Provence. BOMY, p. 8. 

Dans les cours où ils ont à exercer.

CAT. ESP. Practicar. PORT. Praticar. IT. Praticare. 

(chap. practicá : practico, practiques, practique, practiquem o practicam, practiquéu o practicáu, practiquen; practicat, practicats, practicada, practicades; antigamén practicá ere com platicá : parlá, discutí, sobre tot a les corts : “En las cors ont an a praticar.” : A les corts, aon han de platicá, o be exersí - ejersí, practicá.)

 

Prau, adj., lat. pravus, pervers, méchant.

Las pravas obras.

Trad. de Bède, fol. 60.

Les perverses œuvres.

CAT. Prau. ESP. IT. Pravo. (chap. Pervers, perversos, perversa, perverses; roín, roins, roína, roínes : ruín, ruins, ruína, ruínes; mesquí, mesquins.)

2. Pravitat, Pravetat, s. f., lat. pravitatem, perversité, iniquité, dépravation.

La pravetaz dels mals homes.

Cant el sufre las doras pravitaz dels homes.

Trad. de Bède, fol. 22. et 50. 

La perversité des hommes méchants

Quand il souffre les dures iniquités des hommes. 

ANC. FR. Nous appellons les pravitez de l'âme, vices.

Anc. trad. des Paradoxes de Cicéron, fol. 9.

CAT. Pravitat. ESP. Pravedat (pravedad). PORT. Pravidade. IT. Pravità, pravitate, pravitade. (chap. Pravedat, pravedats; perversidat, perversidats; ruindat, ruindats; iniquidat, iniquidats; depravassió, depravassions.)

3. Pravamen, adv., perversement.

Nuils non pot aver misericordia en altrui, que, vivent pravamen, no l' a en se.

Trad. de Bède, fol. 64.

(chap. Dingú pot tindre misericordia de un atre, qui, vivín perversamen (pravamen), no la té pera nell.)

Nul ne peut avoir miséricorde pour autrui, qui, vivant perversement, ne l'a pas en soi. 

IT. (ESP.) Pravamente. (chap. Pravamen, perversamen, roínamen, vissiosamen.)

4. Depravar, v., lat. depravare, dépraver, vicier. 

Part. pas. La libertat natural dels mals es depravada... per obstinacio.

(chap. La libertat natural dels roíns es depravada... per obstinassió, tossudés.)

Eluc. de las propr., fol. 8.

La liberté naturelle des méchants est viciée... par obstination.

CAT. ESP. PORT. Depravar. IT. Depravare. (chap. Vissiá, depravá : depravo, depraves, deprave, depravem o depravam, depravéu o depraváu, depraven; depravat, depravats, depravada, depravades.)

Ignacio Sorolla Vidal. Si yo fora catalaniste, cuántes coses ignoraría

5. Adepravar, v., gâter, endommager, dépraver. 

Part. pas. Los digs consols an... la conoychenssa... de aiguieras adepravadas.

(chap. Los dits consuls tenen... lo coneiximén (coneixensa, saben)... de aigüeres espentolades, en mal estat, que se han de arreglá.)

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126. 

Lesdits consuls ont... la connaissance... des ruisseaux d'arrosage endommagés.

 

Prazin, s. f., lat. prasina, prasine, terre verte. (N. E. Ver Prat.)

Prazin es terra o greda vert cum porr, per que es dita prazin, quar prazon en grec vol dire porr. (N. E. Ver Porr, porro, puerro, más arriba.)

Eluc. de las propr., fol. 267.

La prasine est terre ou craie verte comme porreau, c'est pourquoi elle est dite prasine, parce que prazon en grec veut dire porreau.

Prebenda, Prevenda, s. f., lat. praebenda, prébende, bénéfice

Senhors que an alcunas prebendas a donar, que las donan a personas non dignas.

V. et Vert., fol. 16. 

Seigneurs qui ont aucunes prébendes à donner, qui les donnent à personnes non dignes

Ieu viu de paupra prevenda.

Hugues de Saint-Cyr: Servit.

Je vis de pauvre bénéfice.

CAT. ESP. PORT. IT. Prebenda. (chap. Prebenda, prebendes; benefissi, benefissis; renta, rentes.)

2. Prevendar, (N. E. No se encuentra con b, prebendar?) v., prébender, donner une prébende.

Part. pas. Am degua et am canorgues prevendatz.

(chap. En degá (decano) y en canonges (canónigos) prebendats, benefissiats.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217.

Avec doyen et avec chanoines prébendés. 

ESP. Prebendar.

Le CAT., le PORT, et l'IT. font usage du part. pas. Prebendat, prebendado, prebendato. (chap. canonge prebendat, canonges prebendats; abadesa prebendada, abadeses prebendades; no sé si a les monges o abadeses sels donabe prebendes, pero sí rentes sobre les propiedats del monasteri o convén.)

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

 

Precipient, adj., lat. praecipientem, ordonnant, commandant

Per voluntat de Dieus precipient o eficient. 

Auctoritat precipient et imperativa.

Eluc. de las propr., fol. 6 et 9. 

Par volonté de Dieu ordonnante ou efficiente. 

Autorité ordonnante et impérative.


Preda

jueves, 27 de noviembre de 2025

Post - Possa, Poussa

Post, s. f., lat. postis, planche, pilier, poteau.
Que tot an' hom trisar
Sobr' una post menudamen.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Que tout on aille écraser sur une planche menuement.
Las post eran entorn enrevironadas de peyras preciosas.
Philomena. 
Les poteaux étaient environnés autour de pierres précieuses. 
ANC. FR. Lia à un post bien estreit.
Deuxième trad. du Chastoiement, cont. II. 
Ne remest viex espées ne viex escuz à post. 
Roman de Rou, v. 3651.
CAT. Post. ESP. PORT. Poste. (chap. Poste, postes.)
2. Postela, s. f. dim., planchette, petite planche.
Aiatz una sotil postela.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Ayez une petite planchette.
CAT. Posteta. (chap. Plancheta, planchetes.)
3. Postel, s. m., poteau.
En senhal de senhoria hi plantet forcas et postel.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 265.
En signe de seigneurie il y planta fourches et poteau.
4. Postat, s. m., bas. lat. postatum, palissade, cloison.
O per postat o per paret.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ou par palissade ou par muraille.
Com si fos postatz o murs plans.
V. de S. Honorat.
Comme si ce fût palissade ou mur uni.
(chap. Empalissada, empalissades : rogle de postes, vallat, corral.)

Empalissada, empalissades : rogle de postes, vallat, corral.


 
Postier, s. m., petit pain, sorte de redevance que percevait le poustier, ou garçon de four.
No penrai... tortels ni farina ni postier.
Cartulaire de Montpellier, fol. 124.
Je ne prendrai... tourteaux ni farine ni petit pain.
(chap. Panet, panets : pa menut que li donaben al mosso del forn; reposté o repostero se li diu al que fa dolsos, dolsaines. Al que porte lo forn se li diu forné, fornés, fornera, forneres.)
 
Postular, v., lat. postulare, postuler, demander.
Assatz son ome que non podon postular per autre.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4. 
Assez sont hommes qui ne peuvent postuler pour autre. 
Part. prés. Nos, postulan et requeren.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 4.
Nous, demandant et requérant.
ESP. PORT. Postular. (chap. Postulá: postulo, postules, postule, postulem o postulam, postuléu o postuláu, postulen; postulat, postulats, postulada, postulades.)
 
Potaria, s. f., poterie.
L' obratge de la potaria del estanh.
Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.
L'ouvrage de la poterie de l'étain.
(chap. Potería, puesto aon se fan pots de serámica, taller de alfarería.)
2. Pothier, s. m., potier.
Teuler e pothier.
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Tuilier et potier.
(chap. Poté, potés, potera, poteres : los que fan la serámica, alfarero, alfareros, alfarera, alfareres.)
 
Poté, potés, potera, poteres : los que fan la serámica, alfarero, alfareros, alfarera, alfareres.
 
Potz, s. m. pl., lèvres.
Potz so ditz, quar potare, d'on ve aquel nom, vol dire beure.
Eluc. de las propr., fol. 42. 
Lèvres sont dites, parce que potare, d'où vient ce nom, veut dire boire.
Bons estribotz 
Non tiers pels potz.
Giraud de Cabriere: Cabra. 
Bons estribots tu ne tires pas par les lèvres.
(chap. Labio, labios; potz, de potare, beure.)
2. Pot, s. m., lat. potus, l'action de boire.
Loc. Non es jorn qu' ab mi no bega
A pot de baril.
Leys d'amors, fol. 32.
Il n'est jour qu'avec moi il ne boive à même de baril.
(chap. Aigua potable, que se pot beure; si no está bona igual la has de potá : vomitá : gitá antigamen encara se díe als masos de Beseit.)
 
Potz, Poutz, s. m., lat. puteus, puits. 
Voyez Denina, t. III, p. 60.
Valgra mais fos negat en un potz.
(chap. Valdríe mes que yo fora aufegat, anegat, a un pou.)
Deudes de Prades: Del bel desir. 
Il vaudrait mieux que je fusse noyé dans un puits. 
Faras cavar un poutz.
(chap. Farás cavá un pou.)
V. de S. Honorat.
Tu feras creuser un puits.
Fig. La meton el potz d'yffern.
Liv. de Sydrac, fol. 97. 
La mettent au puits d'enfer.
Loc. Solatz e chans de bon grat 
E conort cazon en potz.
G. Riquier: Ab lo temps.
Soulas et chant de bon agrément et espérance tombent en puits.
CAT. Pou. ESP. Pozo. PORT. Poço. IT. Pozzo. (chap. Pou, pous; v. pová, pouá : traure aigua del pou; povet, pouet, povets, pouets; poval, povals : cubo, galleta.)
2. Puteal, adj., lat. putealis, de puits.
Aygas, algunas so... puteals.
Eluc. de las propr., fol. 150. 
Eaux, aucunes sont... de puits.
(chap. Aigües, algunes són... de pou (pouals, povals.))
3. Pozadis, adj., de puits.
Quan so dos pozes pres de si, le plus preon atira l'ayga del autre; si no es (l'ayga) pozadis, de leu si corrump.
Eluc. de las propr., fol. 150.
Quand deux puits sont pres de soi (l'un de l'autre), le plus profond attire l'eau de l'autre; si elle (l'eau) n'est pas de puits, avec facilité elle se corrompt.
4. Pozar, v., puiser.
Una femna de Samaria venc pozar aygua.
(N. E. La Samaritana y el pozo se refiere a un episodio bíblico del Nuevo Testamento, Evangelio de Juan, capítulo 4, en el que Jesús se encuentra con una mujer samaritana en el Pozo de Jacob, ubicado cerca de la ciudad samaritana de Sicar. En este encuentro, Jesús, a pesar de las diferencias culturales y religiosas entre judíos y samaritanos, le pide agua a la mujer y, a través de su conversación, le revela que él es el Mesías y le ofrece "agua viva", símbolo de la vida eterna.)
Trad. du N.-Test. S. Jean, ch. 4.
Non cesson de pozar aiga de la font viva de paradis.
V. et Vert., fol. 37. 
Ne cessent de puiser eau de la fontaine vive de paradis. 
ANC. CAT. Pouar.
5. Potzador, s. m., puiseur.
Entro a la careira del potzador.
(chap. Hasta la carrera, lo carré del pouadó, povadó : del que trau aigua de la fon.)
Tit. du XIIe siècle. Arch. du Roy. Toulouse, J. 322. 
Jusqu'à la rue du puiseur.
6. Pozandier, s. m., puiseur.
Per regardar las botas en las quals porto ayga li dig pozandier.
Cartulaire de Montpellier, in fine.
Pour regarder les barriques dans lesquelles portent eau lesdits puiseurs.
7. Pozandieyra, s. f., puiseuse.
Alcun o alcuna dels digz pozandiers o pozandieyras.
Cartulaire de Montpellier, in fine. 
Aucun ou aucune desdits puiseurs ou puiseuses.
8. Pozaranca, s. f., fosse, mare, cloaque.
Qu'om tot viu lo rebona 
En privada pozaranca.
P. Vidal: Car' amiga. 
Que tout vif on l'ensevelisse en fosse privée.
 
Poudrel, s. m., poulain.
Per s'amor vos don un poudrel.
Bertrand de Born le fils: Pos sai es.
Pour son amour (par amour pour lui) vous donne un poulain.
(chap. Potro, cría de caball y yegua.)
 
Poudrel, s. m., poulain. Per s'amor vos don un poudrel.

 

 
Possa, Poussa, s. f., mamelle. (N. E. Ver Popa.)
La poussa li det, e la pres.
V. de S. Honorat.
La mamelle lui donna, et il la prit. 
Venra temps que seran benhauradas las mayres que non engenraran, e las possas que non alacharan.
(chap. Vindrá un tems cuan sirán benaventurades les mares que no engendrarán, y les mamelles que no alletarán - assormarán, donarán de mamá.)
Hist. de la Bibl. en prov., fol. 65.
Viendra temps que seront bienheureuses les mères qui n'engendreront pas, et les mamelles qui n'allaiteront pas.