Capitol XXX. Com la insigne fortalea anima la sanctissima verge: a consentir en aquesta tan alta e difficil obra.

Capitol XXX. Com la insigne fortalea anima la sanctissima verge: a consentir en aquesta tan alta e difficil obra.

Agenollant se la santa fortalea ab gran esforç dix a la excellent senyora. O reyna clement nostre senyor deu vos ha creat axi animosa e valent que vol les grans coses e difficils se hajen a fer per vostres mans. ¶ O senyora que la major e pus singular obra e de major admiracio que nostre senyor james haja fet es aquesta: que sa magestat se vulla fer home. E aquesta a vos sola la remet volent ques haja de fer ab consentiment e beneplacit vostre. Executaula senyora ab animo feruent: preste vostra merce lo desijat consentiment: recort se vostra senyoria dels grans bens que de aquesta excellent obra san aseguir (se han a seguir) ¶ O reyna insigna e si aquella valent e virtuosa viuda judich es tant lohada e magnificada per hauer leuat lo cap a holofernes: e deliurada la ciutat d´opressio d´enemichs quant mes o fereu vos senyora excellentat: que huy ab dolçor de la vostra paraula deliurareu de mort e de captiuitat tota natura humana: e dar los eu senyor e capita qui posara la vida generalment per tots. Aterrareu e destroyreu lo diable qui es rey de superbia leuant li tota la sua tyrannica senyoria. ¶ O senyora ab quant de plaer dignament sera de vostra merce cantat per tots los homens remuts: e dit ¶ Quia fecisti viriliter et confortatum est cor tuum: ideo et manus domini confortauit te et eris benedicta in eternum. Volent dir: o senyora excellent lo vostre animos cor es stat axi confortat: e esforçat que haueu feta obra tan alta que enteniment no basta a compendre la: ço es vnir deu ab natura humana: e perço senyora la ma de nostre senyor vos confortara: e exalçara super choros angelorum: e sereu beneyta eternalment. ¶ O senyora que lo vostre virtuos aui Rey dauid contemplant e desijant aquesta jornada en la qual haueu a mostrar la vostra virtuosa e singular fortalea: e animositat parlant ab vostra senyoria: diu vos. ¶ Ego autem cantabo fortitudinem tuam et exultabo mane misericordiam tuam. Volent dir: O filla mia e senyora yo cantare em (e me, y me) alegrare de la gran fortalea vostra: car ab ma robusta e ferma nos haueu deliurat de lacu miserie et deluto fecis: ço es del lach miserable de infern: e del fanch de nostres peccats: e miseries. E perço en aquell desijat dia que sereu constituyda mare de deu saltara lo meu sperit ensemps ab gran goig e seguretat en les misericordies vostres: puix sereu destribuydora dels dons e gracies diuinals. O senyora no spereu hora ni punct: car temps es que contenteu a tots los quius suppliquen: e a mi senyora que no cessare de cridar fins hajau consentit: dient a vostra senyoria. ¶ Vide domina mea quoniam tribulor: in manu tua domina salus et vita consistunt. Mirau senyora mia quant so atribulada per desig de socorrer (socoreer) a natura humana que veig tan turmentada e no puch fer res sens vostra merçe: car en ma de vostra senyoria sta la salut e vida de aquesta miserable gent. Ajudau los senyora e traeu los de pena: carament vos ne soplich la mia senyora: besant peus: e mans de vostra altesa.

Capitol XXIX. Com la noble e inuencible paciencia ...

Capitol XXIX. Com la noble e inuencible paciencia suplica la Senyora volgues acceptar la honor de esser mare de deu: E no tembre les grans dolors que per aço hauia de sentir.

Venint aquella noble donzella e molt reposada per la sua auançada edat ab ligaça e vestidura molt honesta: La qual hauia nom sancta paciencia: e feta gran reuerencia a la senyora dix a sa altesa: O ma senyora y que es aço que tant tarda vostra merce de cloure aquesta fahena: si per ventura redupta vostra senyoria les dolors grans e infinides que lo fill que te a concebre ha a passar e vostra altesa ensemps ab ell. ¶ O senyora serenissima per merçe nous espanten passions in (ni) tribulacions que yous do la fe de no partirme (partir + = en ángul + salte línia + me) james de vostra senyoria en totes les dites dolors: e com mes penes passareu: yo mes vos abraçare. Acceptau la mia senyora les honors ab les dolors: car en aquesta vida ab tot siau molt exalçada e digna mare de deu nomenada: tambe senyora sereu molt dolorada: e la paciencia vostra sera admirable e regla de vida als esdeuenidors seruents de deu. ¶ O senyora que per vos sere yo estimada entre les gents car sabent que lo senyor fill vostre e vostra senyoria me haueu aguda tan familiar e accepta en tota la vida vostra: no sera nengu quem gose fer mala cara ne lançar de sa casa: vist que lo fill de deu e la mare sua man aposentada e tenguda en sa companyia tan largament. ¶ O senyora que vos sou aquella muntanya ferma e habundosa de tot be en la qual lo senyor nostre vol habitar e reposar: segons diu Dauid mostrant vostra senyoria a les gents dient ¶ Mons in quo beneplacitum est deo habitare in eo. Volent dir. veu açi la singular muntanya axi ferma per paciencia que per nenguna natura de tribulacions no sera moguda: aquesta ha elegida lo senyor per habitacio sua. ¶ O spes sanctorum et turris fortitudinis eorum: tu non confundis: s3 (3:m) te expectantibus gratiam infundis: non cecas: sed illuminas. O senyora que en totes coses pendran de vostra merçe lum los elets: car vos sou la sperança dels sancts e la torre de la sua fortalea. Vos senyora no permeteu que nengu sia confus ans als sperants en vos donau gracia e misericordia: no ençegau (non cecas; cegar; ciego; cec, cecs, cechs, çec, çecs, com Quico lo cèlio de Tortosa) nengu senyora clement: ans certament illuminau los cechs. ¶ Axi senyora preparau vos ab animo valent a entrar en la mar de dolors perque la paciencia vostra sia vista y coneguda per tots los nauegants de aquesta mortal vida: e sapien la riquea (ri+q en virgulilla+a) que per ella se ateny. Car ja sab vostra senyoria que yo en les tribulacions so molt coneguda: e perço es dit. ¶ In fornace tribulationis patientia exercetur: fortitudo roboratur: constantia solidatur. Car en la fornal de les tribulacions yo senyora vixch: e aqui es lo exercici meu: e la fortalea de les persones virtuoses de aqui pren força e virtut: e la vera constancia e fermetat per les dites tribulacions es refermada. ¶ E perço senyora vol la clemencia diuina que de aquestes tribulacions e dolors vostra merce ne senta mes que nenguna altra dona: perque ab les vostres dolors sien conuidats a amar a mi tots los dolorats e posats en angustia. ¶ Vos senyora haueu a esser confort e remey a tots los tribulats: acceptau senyora lo fill queus es offert: car de la impreciable sanch sua sa (se ha, s´ha) de fer lo restaurant a guarir natura humana: e altra medecina nenguna noy es bastant. ¶ E perço supliquen e criden a vostra merçe tots los homens: nols vullau tardar pus aquesta singular medecina: en la qual sta tota la salut sua: e dien a vostra altesa ab multissima deuocio. ¶ Exaudi gemitus suspirantium ad te: et ne sprenas (spenas) vota inuocantium nomen tuum. Volent dir senyora: que sia de vostra merce hoir los gemechs e sospirs de aquells qui la ajuda vostra demanen. e que no vullau menysprear les suplicacions de aquells qui posats en tanta angustia inuoquen lo nom de vostra senyoria: dient. ¶ Curramus ergo carissimi ad nobilem et dulcissimam virginem mariam: salutemus eam: vt in sue dulcedinis gremio quiescamus. Car ab gran confiança se conuiden los vns als altres de anar e recorrer a vostra senyoria: e dien: Corregam jermans a la noble e dulcissima verge Maria saludem la ab gran reuerencia perque meritem reposar en la dolçor de la sua falda. car aqui te a rebre lo tresor de nostra redempcio. ¶ O senyora hajau pietat de aquesta fatigada gent: fartau la sua insaciable fam: la qual sens les penes: e dolors del fill vostre fartar nos pot. E hauent axi supplicada la senyora la noble paciencia besa la ma a sa senyoria despedint se de sa merce e leuant se crida a sa germana fortalea que vingues prest per suplicar la senyora e inflamarla vulla consentir en aquesta tan dificultosa obra la qual vingue molt prest.