sabén, sabentes

Oli sabén, olives sabentes, 

Tere Adell Lombarte de Beseit :

yo dic saben al oli o les olives cuan tenen un gust roin, alguna gen diu morcos.

Y si s´avente un gos, a córre !

A Tamarit MORQUES E LO RESIDUO DEL OLI.


Parláem de Tot sobén, "frecuentemente",  que tamé se trobe al patués.

Pastell, pastellet, balda, baldeta, falleva, falleba, picaport,

Baldeta a Tamarite de Litera, balda,

pastell a Beseit, pastellet

Grupo aragonés : Tornet, Trabillo, Aldaba / Aldeba

pestillo (RAE)

//

PICAPORT

lo de casa meua es la polla

y este es un picaport en dos collóns

La falleba a una porta de dos fulles es la barreta que les ajunte, per dins.

DCVB : FALLEVA f. 

Barreta de ferro giratòria al voltant del seu eix, que va aplicada al bastiment d'una fulla de finestra o de porta i que es subjecta amb l'altra fulla per tancar en fort (occ., val., eiv.); cast. falleba.

Fon.: faʎéβa (Tamarit de la L., Aitona, Tortosa, Calasseit, Benassal, Morella, Llucena, Cast.); faʎéβɛ (Massalcoreig, Gandesa); faʎévɛ (Sueca); faʎéva (Cocentaina, Altea); faʎéɣa (Albaida, Al.); fəʎévə (Eiv.).
Etim.: de l'àrab ẖallaba ‘balda, baldilló’ (cf. Eguílaz Glos. 394) tal volta per via del cast. falleba. Cal donar per infundada l'opinió de Griera (BDC, xx, 159), segons la qual el cast. falleba vindria d'una forma ferrolleva.

//

Glosario Etimológico de Eguílaz: 

Falleba cast. y cat. De jallába, "aldaba, taravilla para puertas" en el P. Lerchundi.