El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
miércoles, 21 de enero de 2026
Pudit - Pulegi
Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.
La grana
D' un arbre que a nom
puditz.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC.
CAT. Pudich.
Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.
La
remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la
sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat
de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris.
(“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)
Abans
que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los
blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant
que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de
perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la
perfecsió.)
V.
et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.
Loc.
fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je
tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per
ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par
mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les
monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans
regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t.
V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale
contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT.
Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés:
pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)
2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.
Les puiols del mont Liba.
Eluc.
de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E.
Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los
Pujols.)
3. Puiansa, s. f., ascendance.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)
4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.
En los autres elevatios et puiamens.
Leys
d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig.
Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol.
74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap.
Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)
5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.
Sus
li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus
il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh.
Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún
de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de
vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig.
Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot
non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar
fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar
podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et
débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc.
Poiar en dignitat.
V.
et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.
Substantiv. Tals es en gran poiar
Cui
la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.
Giraud
de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue,
en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son
poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés
en quelque dignité.
L'
emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.
Folquet
de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté
aux plus hauts degrés.
ANC. FR. Contre mont puie le degré.
Fables
et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.
Roman
du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv.
rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los
amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP.
Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge,
pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada,
pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir,
pujar en una puja.)
6. Empuiar, v., monter, s'élever.
Quan enpugiei sus el bar merlat.
G.
Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.
7.
Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant
sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.
Folquet
de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne
peut penser.
Es
fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.
Bertrand
de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le
voit surmonter.
Part.
pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.
Pons
de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT.
ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá,
dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)
Puericia,
Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité,
bas âge.
Infancia, puericia.
Cartulaire
de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la
gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si
la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.
Cat.
dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.
CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)
2.
Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril...
en la qual intra quascu... quan laissa la popa.
Eluc.
de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans
lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.
- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.
Pecatz et faytz puerils.
Eluc.
de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP.
PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)
Pulegi,
s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)
Eluc.
de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té
de puliol. ESP. Poleo - menta.)
viernes, 5 de diciembre de 2025
Probage, Prodigue, Prolix, Prop
Probage, s. m., lat. propaginem, provin.
Probage
es novel ram nayshent del flagel o summitat de la vit jazent jus
terra. Eluc. de las propr., fol. 217.
Le provin est nouveau rameau
naissant du fouet ou sommité du cep de vigne gisant sous terre.
(chap. Rechito, rechitos : una nova rama o sarmén de la viña que ix
d'enterra.)
2. Propaginar, Probajonar, Probaionar, v., du lat. propagare, provigner.
Probaionar, es le flagel de la vit colgar, qui apres leva novels vitz, e la vinha multiplica... formant... probages. Eluc. de las propr., fol. 217.
Provigner, c'est le fouet du cep coucher, qui après pousse de nouveaux ceps, et la vigne multiplie... formant... provins.
Part. pas. Vit requier que sia descaussida... podada... propaginada.
Eluc.
de las propr., fol. 228.
La vigne requiert qu'elle soit
déchaussée... taillée... provignée.
ESP. CAT. PORT. Propagar.
IT. Propagginare. (chap. Propagá, propagás: yo me propago,
propagues, propague, propaguem o propagam, propaguéu o propagáu,
propaguen; propagat, propagats, propagada, propagades; propagaría;
propagaré; si yo me propagara.)
Prodigue, adj., lat. prodigus, prodigue, dépensier.
Prodigues, so es degastaire de las soas causas.
Trad.
du Code de Justinien, fol. 5.
Prodigue, c'est dissipateur des
siennes choses.
CAT. Prodig. ESP. (pródigo) PORT. IT. Prodigo.
(chap. lo fill pródigo, pródigos, filla pródiga, pródigues.)
2.
Prodigalitat, s. f., lat. prodigalitatem, prodigalité.
Prodigalitat, folla largueza que fay follas despensas per la
favor del segle. V. et Vert., fol. 8.
Prodigalité, folle largesse
qui fait folles dépenses pour la faveur du siècle.
Donar
ses raso ni ses mesura..., es prodigalitat.
(chap. Doná sense raó
y sense mida..., es prodigalidat.)
Arbre
de Batalhas, fol. 264.
Donner sans raison et sans mesure..., c'est
prodigalité.
CAT. Prodigalitat. ESP. Prodigalidad. PORT. Prodigalidade. IT. Prodigalità, prodigalitate, prodigalitade. (chap. prodigalidat, prodigalidats.)
Prolix, adj., lat. prolixus, prolixe, diffus, étendu.
Sermo
lonc e prolixs. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
(chap. Sermó llarg
(llarc) y prolix.)
Discours long et prolixe.
CAT. Prolixo. ESP.
Prolijo. PORT. Prolixo. IT. Prolisso.
(chap. prolix, prolixe,
prolijo.)
2. Prolixitat, s. f., lat. prolixitatem, prolixité.
S'
enueio de prolixitat et de longueza. Cat. dels apost. de Roma, fol.
2.
(chap. S'enfaden per la prolixidat y la llargaria.)
S'ennuient de prolixité et de longueur.
CAT. Prolixitat. ESP.
Prolijidad. PORT. Prolixidade. IT. Prolissità, prolissitate,
prolissitade. (chap. Prolixidat, prolixidats.)
Prop,
adv., lat. prope, proche, près, auprès, après.
Anc tant non
amey luenh ni prop.
Arnaud
de Marueil: Dona sel.
Oncques tant je n'aimai loin ni proche.
Prop a guerra qui l' a en mieg son sol.
P. Cardinal: Prop a
guerra.
Proche a guerre qui l'a au milieu de son sol.
Adv.
comp. Puesca hom dir doas vetz prop e prop.
Leys
d'amors, fol. 54.
Qu'on puisse dire deux fois proche à proche.
Quan, de prop, la puesc remirar.
B.
de Ventadour: Quan lo.
Quand, de près, je puis la contempler.
En prop non er vostres mon cor ni mieus.
Aimeri de Peguilain:
Nuls homs non.
En proche (bientôt) ne sera vôtre mon coeur ni
mien.
Prép.
Trespassa lh' una generacios prop l' autra.
Liv. de Sydrac, fol.
14.
Trépasse l'une génération après l'autre.
Prép.
comp. Prop de Rolan sai que l' a mes.
Guillaume de Berguedan:
Cossiros cant.
Près de Roland je sais qu'il l'a mis.
Ben volgra que Lemozis
Fos plus prop de Mauritainha.
Folquet
de Marseille: Ja no volgra.
Bien je voudrais que Limousin fût
plus près de Mauritanie.
Adj. Crei qu' el jorn mi sia props.
Guillaume
de Cabestaing: Ar vei qu'em.
Je crois que le jour me soit proche.
Al plus prop dels parens lor.
Charte
de Gréalou, p. 88.
Au plus proche des parents leurs.
ANC.
FR. Par tuz li champs ki prof esteient. Roman de Rou, v. 6893.
Tu soies prof et aprestez. 2° Trad. du Chastoiement, cont. 13.
CAT. Prop. ANC. IT. Prope. (chap. Prop, prop de.)
2. Propi, adj., proche.
Dix que, per tot quans de propis parens avia, elh no daria 1 denier.
Philomena.
Dit que, pour tout (ce) que de proches parents il avait, il ne
donnerait pas un denier.
3. Propdas, adj., proche, prochain, disposé.
Estranhar los pus propdas parens.
Serveri
de Girone: Cavayers.
Rendre farouches les plus proches
parents.
Fig. Ancmais negus mielhs no poc
A servir Dieu esser
propdas.
Gavaudan
le Vieux: Senhors.
Oncques plus nul mieux ne put être disposé à
servir Dieu.
4.
Propchar, v., approcher, avancer.
Quascun jorn propcham del
fenimen.
Pons
de la Garde: D' un sirventes.
Chaque jour nous approchons de la
fin.
Ni s' alsa, ni s propcha de la terra. Liv. de Sydrac, fol.
45.
Ni se hausse, ni s'approche de la terre.
Joglar se propchon
del rei.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Les jongleurs
s'approchent du roi.
Fig. Propchan si vai lo jorn iros.
Bernard
de Venzenac: Iverns vay.
Va s'approchant le jour de
colère.
(chap. Aproximá, aproximás: aproximo, aproximes,
aproxime, aproximem o aproximam, aproximéu o aproximáu, aproximen;
aproximat, aproximats, aproximada, aproximades; arrimá, arrimás.)
5. Probdanamen, Probdenamens, adv., prochainement.
La festa de san Johan Bastista probdanamen venen.
Tit.
de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
La fête de
saint Jean-Baptiste prochainement venant.
Can saup que sa mort seria propdenamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
Quand il sut que sa mort serait
prochainement.
(chap. Próximamen. ESP. Próximamente.)
6.
Prochanament, adv, prochainement.
A Pascas prochanament
venent.
(chap. A la Pascua próximamen vinén.)
Rég.
des États de Provence, 1401.
A Pâques prochainement venant.
IT.
Proccinamente.
![]() |
7.
Proyme, Prosme, Prueyme, Pruesme, s. m., lat. proximus, prochain.
D'
amor de Dieu et de proyme. Brev. d'amor, fol. 2.
(chap. D'amor de
Deu y del prójimo.)
D'amour de Dieu et de prochain.
En l'
amor de son prosme. Trad. de Bède, fol. 24.
Pour l'amour de son
prochain.
Qui vol mal a son pruesme, homecida es. V. et Vert. fol.
44.
Qui veut mal à son prochain, est homicide.
ANC. FR. Ses
plus proismes, où qu'il soit demourens, doit avoir tous ses meubles.
Charte de Valenciennes, 1114, p. 411.
ANC. CAT. Pruxme, pruyxme.
CAT. MOD. Proxim (pròxim). ESP. (prójimo) PORT. Proximo. IT.
Prossimo. (chap. prójimo, prójimos.)
8.
Prosman, s. m., prochain.
Sia hereter lo plus prosman. Cout. de
Condom.
Soit héritier le plus prochain.
IT. Prossimano.
9.
Propinquitat, s. f., lat. propinquitatem, proximité, voisinage.
Aspramen fier per la propinquitat. Leys d'amors, fol. 110.
Frappe
rudement par la proximité.
Propinquitat
del membre principal. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Proximité du
membre principal.
CAT. Propinquitat. ESP. Propincuidad. PORT.
Propinquidade.
IT. Propinquità, propinquitate, propinquitade.
(chap. Proximidat, proximidats; propinquidat, propinquidats no sé si
u fa aná algú; se sol fé aná pera los parens mes proxims,
arrimats.)
10. Aprop, adv., près, auprès, proche, après.
Aprop, en un bel drap
L' amaillotatz.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Après, dans un beau linge vous
l'emmaillotez.
Lo colps es avans lo fuoc, e 'l fox es aprop.
Liv.
de Sydrac, fol. 46.
Le coup est avant le feu, et le feu est
après.
IT. Dann' un de' tuoi, a cu' noi siamo à provo.
Dante,
Inferno, c. 12.
Adv. comp. En aprob paraulet lo doms B.
Roman
de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Ensuite parla le seigneur
B.
CAT. En aprob.
Prép. Aprop l' austor ven esparviers.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Après l'autour vient épervier.
S'
aprop cent braus respos
En fos d' un joy paguatz.
Blacas:
Lo belh dous.
Si après cent dures réponses j'en fusse payé d'un
plaisir.
Aco
sera aprop l' aveniment del filh de Dieu en terra.
(chap. Aixó
(assó, açó) sirá prop (después) del avenimén (la vinguda) del
fill de Deu a la terra.)
Liv.
de Sydrac, fol. 16.
Ce sera après l'avénement du fils de Dieu
sur terre.
Prép.
comp. Aprop de la crotz cagatz.
(chap. Aprop, prop de la creu
caguéu.)
Marcoat: Una ren.
Auprès de la croix vous chiez.
11. Aproche, s. m., approche.
An
comensat de far los aproches per donnar lo dit assaut.
(chap. Han
escomensat a fé los preparatius pera doná lo dit assalto.)
Chronique des Albigeois, col. 47.
Ils ont commencé à faire les approches pour donner ledit assaut.
ESP. Aproches. PORT. Aproxes. IT. Approccio.
12. Apropchar, Apropjar, v., approcher, avancer.
Ilh
aprocho l' autra gen a Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 76.
Ils
approchent l'autre gent de Dieu.
Veronica no s' auzava apropjar.
Roman
de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Véronique n'osait s'approcher.
Si m' en luenha desesperansa,
Fin' amors m' apropch' altretan.
Peyrols:
Ieu non lauzarai.
Si m'en éloigne désespoir, pur amour
m'approche autant.
L' ivern venia e se aprochava.
Chronique
des Albigeois, col. 49.
L'hiver venait et s'approchait.
IT.
Approcciare. (chap. Apropá, apropás; aproximá, aproximás; arrimá,
arrimás: yo me apropo, apropes, aprope, apropem o apropam, apropéu
o apropáu, apropen; apropat, apropats, apropada, apropades.)
13. Apropchador, s. m., approcheur, en parlant d'un guerrier qui marche hardiment à l'ennemi.
Son be de sembel apropchador.
Roman
de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Ils sont bien de combat
approcheurs.
14.
Aprosmar, Aprusmar, v., lat. approximare, approcher.
Si tan viu
qu' aprusmar e sezer
Me puesc' als pes, ben m' er datz guazardos.
Deudes
de Prades: El temps.
Si je vis tant que je me puisse approcher et
asseoir aux pieds, bien me sera donné récompense.
Ab que merces
s' aprusmes
Tan qu' un pauc de mi 'l membres.
Giraud
d'Espagne: S' ieu en pascor.
Pourvu que merci s'approchât tant
qu'un peu de moi il lui souvînt.
Mas
can la noit s' aprosma e 'l cels es estelatz.
(chap. Pero cuan la
nit s'aproxime (arrime) y lo sel está estrelat (estrellat.)
Guillaume de Tudela.
Mais quand la nuit s'approche et que le
ciel est étoile.
ANC.
FR. Et al saint sépulchre aprisma.
Quant il orent chevalchié
tant
K' as Engleis vindrent aprismant.
Roman
de Rou, v. 8328 et 13156.
Que ne te deis trop aprimier
De rei
qui n'esgarde reison.
2e
Trad. du Chastoiement, cont. 31.
IT. Aprossimare. (ESP. Aproximar)
(chap. aproximá, aproximás, arrimá, arrimás.)
15. Apropinquar, Aprobencar, Aprobenquar, v., lat. appropinquare, approcher.
On
mais s' aprobenqua, plus fort aug la novella.
Lo mejes s'
aprobenca lai.
(chap. Lo meche s'aprope - s'arrime - allí).
V.
de S. Honorat.
Où plus il s'approche, plus fort il entend la
nouvelle.
Le médecin s'approche là.
Part. prés. Et el aprobencant, la vox del senhor fon facha ad el, dizent.
Trad.
des Actes des Apôtres, chap. 7.
Et lui approchant, la voix du
Seigneur fut faite à lui, disant.
Part. pas. Aprobencat de sa mayson.
Trad.
d'un Évangile apocryphe.
Approché de sa maison.
An
tant pron apropinquat
De Bethleem.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Ils ont (se sont) si promptement approchés de Bethléem.
ANC. CAT. Apropincar. ESP. Apropincuar. IT. Appropinquare.
16. Aprobencament, s. m., rapprochement.
Amb el avem aprobencament.
Trad.
de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.
Avec lui nous avons
rapprochement.
Per lo cal avem aprobencament a Dieu.
Trad.
de l'Épître de S. Paul aux Romains.
Par lequel nous avons
rapprochement avec Dieu.
IT. Appropinquamento.
17. Apropinquacio, s. f., lat. appropinquatio, proximité, voisinage.
Per defauta de distancia et apropinquacio.
Eluc.
de las propr., fol. 17.
Par défaut de distance et proximité.
ESP.
Apropincuación. IT. Appropinquagione.













