Mostrando las entradas para la consulta tratat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tratat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 19 de diciembre de 2025

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)

Dichosa repoblasió.

(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque), gramola

 
Cuan era menut, encara no ñabíe tv, ni siquiera radio, depreniem les cansóns en la Gramola de la sala de ball de la carretera.
Estáe de moda, entre atres, lo Dúo Dinámico. M’enrecordo que una de les seues cansóns ere “Quince años tiene mi amor”. La van tocá un domenche per de tarde que es cuan faen ball, y, al atre día, cullín olives, yo tot lo rato estaba chulán eisa cansó, un camí, un atre, ere la música de moda. Hasta que algú per damún de mi a la olivera va di:

– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
Chitón. Hasta micha hora dispués que, sense donamen cuenta, la boca va escomensá a chulá atre camí. Un ruido de golpe del gancho contra una branca, a la boreta de la meua esquena, me va fe entendre que se habíe acabat la música.
Asó ve a cuento a que estos díes han posat a La Comarca un treball del Chapurriau y enseguida han saltat los de sempre, en lo matéis sonsonete:

“Jaime Guimerá López
30 Ene 2024 16:35

El catalán llegó al Matarraña y al Mezquín hace aproximadamente 800 años con una mayoría de repobladores venidos del Pallars y del Urgell. Solo deben mirar la inmensa cantidad de apellidos toponímicos catalanes que hay entre los vecinos del Matarraña y del Mezquín desde la edad media y hasta día de hoy.”

¡¡¡Cansats!!!
Y natres: acoquinats, acotets.
Si u diuen ells, tindrán raó. Acachem lo cap y ells lo apuchen més.
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
Aisí no mos aclarirem mai. Ells tenen la teoría, natres la práctica, ells estudien la llengua, natres la parlam.
Y se van creisén. Com se han enterat que han trobat señals de la nostra llengua més a dintre del terreno y ya casi a la bora de Navarra, apuren la cosa:

30 Ene 2024 13:11
No entiendo la manía de no admitir el hermanamiento con Cataluña.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”

Aso u diu ésta, mentres que un amic meu, mol estudiat, al no podem contestá de la aparisió de eises palaures a uns atres puestos, me diu:
“– Es casualidat, com tots venim del llatí, pos ña voltes en que les mateises palaures apareisen a uns atres puestos.”
Sí, home, per generasió espontánea, les mateises palaures separaes a kilómetros en la mateisa pronunsiasió y lo matéis significat. ¡Venga!. (¿Se note que estic escaldat?). Estic fart de llichí sempre lo matéis.
Y entonses aparéis un agüelo, sense estudios, sol discurrín y discurrín en lo seu cap ple de serrín y pense estes coses.
Als nostres pobles chuguem al guiñot y se diu que mentres ña cartes en choc, ña partida. Ells pareisen que van guañán la primera ma, que ya ne tenen de bones, pero falten les tornes y yo hay guañat partides en trenta de roines. La sort está a la bosa, a ver qui trau la boleta negra.
Hay tratat de buscá eisa repoblasió. No la hay trobat. Soc torpe. Lo Jaime me diu que fa uns vuitsens añs. Hay buscat y per eisos añs la historia mos parle del rei aragonés Alfonso I el batallador.
Te una historia mol ampla, es interesán llichila. Conte coses com que les tiarres que anáe conquistán les encarregae als seus “tenéns” y estos les repartien entre la chen que li acompañae a la guiarra y los nomene navarros, castellanos, vinguts del atre costat de la frontera fransesa, de la tiarra OCCITANA, aón teníe bons amics y en los que s’enteníe mol be (la dona de Ramiro II ere de allí, PoitouPoitiers).
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Es lo que se fae sempre, al meu terreno, cuan les ordens militars, tamé van reparti la tiarra conquistada entres los seus soldats, algúns dells, retos.
Tenim un cas mol cla. Jaime I va repartí Valensia entre los seus soldats y u va disá escrit al “Llibre del repartimén” que estae guardat al Archivo de la Corona. Com a eise llibre no ñabíe prau cataláns pa chustificá que eisa ere la manera en que habíen dut lo catalá a Valensia y entonces los valensiáns no teníen la seua llengua. Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre, cambián los noms dels soldats, per noms cataláns. Pero lo van descubrí y se va demostrá que de la chen que duye Jaime I, sol un dos per sen eren cataláns. En tan pocs no se podíe chustificá que habíen portat la llengua catalana a Valensia.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.

Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre,

Bueno a lo que anaem. An aquells tems los condats de la Marca Hispánica, no estáen tan chunits com mos volen fe creure, hasta reñien entre ells.
Al 1134, per ahí deu aná l’añ que diu Jaime, ¡sorpresa! Lo condat de Pallars estáe dividit en Jussá y Sobira.
Sobira ere de Urgell y Jussá ere de ARAGÓ, chun en Arán.
Chen de Jussá y Arán, anáen luchán en Alfonso y éste al repartí les tiarres conquistades nels donáe igual que als atres soldats.
¿Estáen repoblán? Com los demés, ¿disáen los apellits? com los demés, ¿imposáen la seua llengua? NO, aportáen palaures com tota la demés chen, pero es que ñabíe mols occitáns que parláen casi com ells, llugo éstos disarien més palaures que, per lo que paréis ara algú vol se l’amo. Penso que la chen del terreno tindríe la seua manera de parlá y los “repobladós” disaríen alguna palaura, normal. Com normal ha degut se que los mils y mils de aragonesos que han “repoblat” Cataluña, hasquen dut tamé alguna palaura, pero desde llugo, com tampoc los de Pallars, han cambiat la manera de parlá del terreno.
Ñauríe que pensá. ¿Cuánta chen de Pallars acompañaríe al rey? Perque si se dedicáen a repoblá, disán chen a tots los pobles que guañáen, pronte se quedaríe sense res. An aquells tems los terrenos no teníen tanta chen com ara y ademés algú se haurie quedat pa treballá la tiarra.
camíns tamé los de Urgell, entre ells Sobirá, anáe en Alfonso, pero anáen com soldats dell, o sigue lo que faren, igual que lo que faen los de Jussá u farien en nom del rey de Aragó. Que no vinguen ara reclamán coses rares.
No tos olvido que los de Jussá eren part del Reinat nostre o sigue que faren lo que faren en apellits, en llengua en lo que vullguen ere del reinat de Aragó.
Per un atra part
“A finales de 1117 la ciudad de Zaragoza quedó tras la muerte del gobernador interinamente en manos del gobernador de Murcia que inspeccionó la plaza pero esperaría el nombramiento de una nueva autoridad, generando un vacío de poder que Alfonso aprovechó.​ En preparación de un sitio contra una plaza fortificada, recurrió a sus alianzas transpirenaicas. Alfonso había mantenido importantes relaciones con Gastón IV, vizconde de Bearne. Gastón era un veterano occitano de las Cruzadas en Tierra Santa, de costumbres guerreras y religiosas similares al aragonés y señor de un vizcondado de fuerzas parejas a las de Aragón. Era además experto en armas de asedio como había demostrado en la toma de Jerusalén de 1099, cuando luchaba bajo Raimundo IV de Tolosa, con lo que acumulaba una experiencia en sitios de ciudades que podía ser vital para el rey Alfonso. No se sabe mucho de cómo nació su buena relación, probablemente basada en sus experiencias vitales similares forjadas en la guerra contra el musulmán, pero llegaron a ser amigos íntimos. Puede que ya estuvieran colaborando antes de 1117: el vizconde de Bearne aparece como tenente de Barbastro en 1113, sin que se sepa la razón,​ y estaba casado con la prima de Alfonso. Entre 1117 y 1118 en un concilio en Bearne se firmó un compromiso de colaboración con Aragón.
Tampoco se sabe si Gastón de Bearne influyó en otros nobles occitanos, pero con el respaldo del papa, que otorgó bula de cruzada y los beneficios religiosos asociados, muchos se sumaron a la campaña contra Zaragoza, a pesar del recuerdo de la derrota en 778 de Carlomagno, presente en las leyendas a través del Cantar de Roldán. Una bula de Gelasio II ratificó el Concilio de Toulouse de febrero de 1118 y reafirmó al ejército que se estaba congregando para conquistar la ciudad blanca.
En marzo de 1118, se congregó un gran número de caballeros y señores franceses y gascones en Ayerbe, bajo el mando de Alfonso. La lista incluye, además de Gastón, a su hermano Céntulo de Bigorra, a Bernard de Comminges, Guillermo IX de Aquitania y Bernard Atón de Beziers, con sus huestes y vasallos. Acudieron asimismo fuerzas del también aliado condado de Urgel, de Pallars, 292​ ya que el conde Bernardo Ramón fue feudatario de Alfonso I de Aragón, 293​ así como de la propia Ribagorza como era el caso de las tenencias ribagorzanas de Bernardo Ramón o de los tenentes locales Ramón Pedro, Pedro Gauzpert, Berenguer Gombal, Pedro Mir de Entenza o Ramón Amat."

Hay posat tot este tros per dos coses: la primera pa demostrá que lo nostre rey teníe mol bona amistat en los ocsitans, per lo que lo parlá de allí tamé se li pegaríe y eise pegamén ya lo portem desde la copia del Fuero de Jaca de 1077.
 
Y l’atra, la Marca Hispánica, de la que formaen part los condats de Barselona, Pallars, etc. Estaé manada per Fransa, per la part aón se parláe lo occsitá, nom que moltes voltes se li va doná al catalá del prinsipi. O sigue que los de Pallars debien parlá igual o mol paregut als amics del rey. Entonses quí mos va portá més influansia a la llengua uns pocs de Pallars o un mun de ocsitáns.
Tiarres de la actual Cataluña van está dintre del reinat de Aragó lo ball de Tortosa ere la Jota. Lérida va enviá los seus representáns a les Cortes de Daroca. Y moltes més coses que ya me canso de repetiles.
 
“El Tratado de Corbeil fue un acuerdo firmado el 11 de mayo de 1258, ​​​ entre Luis IX de Francia y el Rey de Aragón Jaime I el Conquistador con el fin de llegar a una paz duradera, conformando unas fronteras estables, entre la corona de Aragón y el reino de Francia. En él los condados de la Marca Hispánica pasaban a depender de Jaime y sus posesiones francesas del rey francés.”

Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
Chen de moltes nasións s’envan aná a viure a América, cada u teníe la seua llengua ¿Han cambiat lo inglés que se parle allí? Ah! Claro! Es que Cataluña y lo catalá es un atra cosa, son més grans y més importáns.
Un atra cosa que mos posen per dabán los amics del catalá es la opinió dels filólogos y maestres de la Cátedra de Catalá de la Universidat de Saragosa.
Cuan se va crea, la machoría dels maestres van vindre de Cataluña, ¿pa qué? Pa enseñá Catalá, no les modalidats de aragonés, NO veníen a lo que veníen, a enseñá Catalá y aisó es lo que han enseñat y los estudiáns que han eisit de eisa escola, ¿cóm han eisit preparats? en Catalá.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, algún camí los diría que en ve de ficá lo catalá com a modelo y lo Aragonés com a derivat, que u faren al ravés, ¿A ver que eisie?

“Sobre 1400 se realizó un tratado entre Castilla y Aragón, la versión aragonesa se redactó al mismo tiempo que la castellana a finales de abril de 1409, pero lo seguro es que en aquel momento solo la segunda se registró en la Real Cancillería.
Todo apunta a que también se realizó una traducción al catalán.
En la versión en aragonés, el traductor era un escribano de lengua catalana, eso derivó en constantes interferencias lingüísticas. o, tiene la virtud de mostrar los rasgos que desde el exterior se atribuían a la lengua aragonesa.

El elevado número de elementos tomados del catalán es el aspecto más llamativo del texto respecto a escritos coetáneos en aragonés. Es bien sabido que ambos idiomas se influyeron constantemente durante la Edad Media, como consecuencia inevitable de su convivencia dentro del mismo Estado.
Así, el texto muestra la tensión inevitable entre el catalán, con seguridad la lengua materna y de trabajo del traductor, y el aragonés cancilleresco en que se esforzaba en redactar. La lengua en que estaba redactado era inequívocamente la aragonesa.
Se puede comprobar en los innumerables textos que se conservan de esta lengua y también en los dialectos actuales que agonizan en el tercio septentrional de Aragón.”

Y ara, dispués de asó, que cada u penso lo que vullgue.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.

lunes, 24 de noviembre de 2025

Ponch, Pong, Ponh, Punt, Poynh, Point, Puint

Ponch, Pong, Ponh, Punt, Poynh, Point, Puint, s. m., punctum, point, terme de géométrie.
A ponch del escayre.
Trad. du Tr. d' Arpentage, part. 1re, c. 18.
A point de l'équerre.
- Pôle.
Ponchtz arthic et anthartic.
Eluc. de las propr., fol. 119.
(chap. Polos ártic y antártic.)
Point arctique et antarctique.
- Terme de grammaire, signe qui sert à déterminer une phrase. 
Li denan dig ponch han diverses noms, quar coma... ha nom ponch suspensiu, e colum ponch mejancier, e periodus ponch pla.
Leys d'amors, fol. 144. 
Les devant dits points ont divers noms, car coma... a nom point suspensif, et colum point moyen, et périodus point simple.
- Instant, moment, une des divisions du temps.
Us pong es d' ora quarta partz.
(chap. Un pun es la cuarta part de un hora: 15 minuts, un cuart.)
Brev. d'amor, fol. 43.
Un point est d'heure la quatrième partie. 
Foron al ponh que foron batejatz.
V et Vert., fol. 28.
Ils furent au moment qu'ils furent baptisés.
- Terme d'astrologie.
En plus greu point non pot nuills esser natz.
Sordel: Qui be s membra. 
En plus difficile point nul ne peut être né.
L' art de l' austronomia e de las planetas e dels signes e dels ponhs e de las oras. Liv. de Sydrac, fol. 44.
L'art de l'astrologie et des planètes et des signes et des points et des heures.
Era tals ora e tals poinz que, segon la razon dels agurs ni de poinz e d' estrolomia, non era bon comensar negun gran faich.
V. de Bertrand de Born. 
Il était telle heure et tel point que, selon la raison des augures et des points et de l'astrologie, il n'était pas bon de commencer nul grand fait.
- A divers jeux, en parlant des nombres.
Neis si m doblava 'l mals d' aital faisso
Com dobla 'l poins del taulier per razo. 
Folquet de Marseille: En chantan.
Même si me doublait le mal de telle façon comme double le point de l'échiquier par raison.
Aysso son los XVIII poynhs dels datz que gieta lo dyable sobre l' arma d'  home accidios. V. et Vert., fol. 13.
Ce sont les dix-huit points des dés que le diable jette sur l'âme de l'homme paresseux.
- Partie d'un tout, d'une science.
Especialmens els articles et els ponhs de la fe.
V. et Vert., fol. 102. 
Spécialement aux articles et aux points de la foi.
- État, position, situation.
Aissi par issida del ponh
Ab mal parlier, dona prezans.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 
Ainsi paraît sortie du point avec méchant parleur, dame méritante.
- Le moment où commence le jour ou la nuit.
En aquel ponh que lo solelhs apar es ponhs del jorn, et en aquel ponh qu' el nos falh, el es ponhs de la nueh. Liv. de Sydrac, fol. 71.
A ce point que le soleil apparaît est point du jour, et à ce point qu'il nous manque, il est point de la nuit.
Del ponh del jorn.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 58. 
Du point du jour.
- Terme de musique.
Cantar en sancta gleysa per ponhs e per accens.
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Chanter en sainte église par points et par accents. 
Loc. Disen qu' el era malaute, e si era sus en bon puint.
Arbre de Batalhas, fol. 95. 
Disant qu'il était malade, et il était sur (pied) en bon point.
La nobla ciptatz, 
Per los nostres peccatz, 
A mal pong fora messa.
V. de S. Honorat.
La noble cité, par les notres péchés, à mauvais point serait mise.
Adv. comp. Cant la lun' es pauzada ponh e ponh drechamens.
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Quand la lune est posée point à point directement. 
Chansos, si t plai, a point t' en vai coren.
Giraud de Borneil: Toi aissi m pren. 
Chanson, s,'il te plaît, à point va-t'en courant. 
Volem que sian de punt en punt... observadas e gardadas. 
Statuts des tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 475.
(N. E. Ahora comparad textos de Cataluña de las mismas fechas, y veréis cuánto se parecen. Por ejemplo, textos que editó Bofarull en los tomos de la Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón; en esta fecha hay muchos de cuando la guerra de los catalanes contra su rey Juan II, padre del futuro Fernando II el católico.)
Voulons qu'elles soient de point en point... observées et gardées.
(chap. Volem que siguen de pun en pun... observades y guardades.)
Car de totz ponhs lo dessena.
Brev. d'amor, fol. 25.
Car de tous points elle le rend fou.
CAT. Punt. ESP. Punto. PORT. Ponto. IT. Punto.
2. Ponh, Point, adv. de nég., point, pas.
Aissi com lo solelhs intra pel veire e no 'lh fai ponh de dampnage.
Liv. de Sydrac, fol. 14.
Ainsi comme le soleil entre par le verre et ne lui fait point de dommage.
(chap. Aixina com lo sol entre per lo vidre y no li (ni pun) gens de mal.)
Point no us en sove.
Rambaud d'Orange: Dona si.
Point ne vous en souvient.
3. Punctal, adj., ponctuel, exact, certain, déterminé par un point.
En una punctal partida de miral.
Eluc. de las propr., fol. 264.
En une certaine partie de miroir. 
CAT. ESP. (chap.) Puntual. PORT. Pontual. IT. Puntuale.
4. Poncha, Punta, s. f., pointe. 
Mes l' espaza, per la poncha, sotz la tetina.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 17. 
Mit l'épée, par la pointe, sous le téton. 
Punta de lansa.
Arbre de Batalhas, fol. 238. 
Pointe de lance. 
(chap. Punta de llansa, puntes de llanses.)
Fig. Ab poncha d'amor que m sostra 
Lo cor.
G. Rudel: No sap. 
Avec pointe d'amour qui m'arrache le coeur.
(chap. En puncha d'amor que m'arrenque lo cor.)  
Loc. Aissi coma gales ben oncha
Fai en la mar plus leu sa poncha. 
Deudes de Prades, Poëme des Vertus. 
Ainsi comme galère bien enduite fait en la mer plus facilement sa pointe.
CAT. Punxa. ESP. Punta. PORT. Ponta. IT. Punta. (chap. Puncha, punches; v. punchá: puncho, punches, punche, punchem o puncham, punchéu o puncháu, punchen; punchat, punchats, punchada, punchades.)
- Pioche.
Donavan am ponchas 
Et am pics sus l' escueyll.
V. de S. Honorat. 
Donnaient avec pioches et avec pics sur le roc.
(chap. Pica, piques; pic, pics; v. picá: pico, piques, pique, piquem o picam, piquéu o picáu, piquen; picat, picats, picada, picades.)
5. Ponchia, s. f., pointe, sorte de clou. 
Tota saumada de ponchias.
Cartulaire de Montpellier, fol. 105. 
Toute charge de pointes.
6. Punccio, Puncio, s. f., lat. punctio, douleur poignante, élancement.
Punccio et arsura.
Eluc. de las propr., fol. 60.
Douleur poignante et brûlure.
Sentia puncio de jos la aurelha dreyta.
(chap. Ell o ella sentíe (o yo sentía) punchades deball de la orella dreta.)
Trad. d'Albucasis, fol. 49. 
Sentait élancement dessous l'oreille droite.
ESP. Puncion (punción, dolor punzante). IT. Punzione. (chap. Punsió, punsions : punchada, punchades; se fa aná sobre tot en medissina, punsió lumbar, biopsia, injecsió, vacuna.)
7. Punctatio, Ponctacio, Punctacio, s. f., aspérité d'un corps pointu, ou hérissé de pointes. 
Per punctatio de lima.
Trad. d'Albucasis, fol. 18. 
Par aspérité de lime.
- Douleur poignante, élancement.
Ponctacio de dolor de aurelhas.
Trad. d'Albucasis, fol. 6. 
Élancement de douleur d'oreilles. 
ESP. Puntacion (“puntación”, puntada). PORT. Pontuação.
8. Ponchamen, s. m., pointement. 
De los XV cans los XV ponchamens.
P. de Corbiac: El nom de.
Des quinze chants les quinze pointements.
9. Ponchor, s. f., pointe.
L' espic que geta es talment dit, quar spiclum (spiculum) es ponchor, et el es agut et pongent.
Eluc. de las propr., fol. 223.
L'épi qu'il produit est ainsi dit, parce que spiculum c'est pointe, et il est aigu et piquant.
10. Ponchet, s. f. dim., petit point, globule.
I bassinet... un ponchet dessus... et al pe del cordon un autre ponchet.
Tarif des monnaies en provençal. 
Un bassinet... un petit point dessus.... et au pied du cordon un autre petit point.
(chap. Puntet, puntets; puntadeta, puntadetes si se parle de cusí, bordá.)
11. Ponchadamen, adv., à la suite, consécutivement.
Pauzadas ponchadamen ses tota conjunctio.
Leys d'amors, fol. 126. 
Posées à la suite sans aucune conjonction. 
IT. Puntatamente.
12. Poncheta, s. f. dim., petite pointe. 
Aitan can levar en poiretz 
Ab la poncheta d'un coutel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Autant que vous pourrez en lever avec la petite pointe d'un couteau.
CAT. Punteta. (chap. Puncheta, punchetes; punteta, puntetes.)
13. Ponchura, Punctura, s. f., lat. punctura, piqûre.
Se sentira ponhs de las ponchuras del verinos serpens de yfern.
V. et Vert. fol. 84.
Se sentira point par les piqûres du serpent venimeux d'enfer.
Contra punctura d' escorpio.
(chap. Contra picotada, fisonada d' arreclau o arraclau.)
Eluc. de las propr., fol. 155.
Contre piqûre de scorpion.
ANC. FR. La moindre pointure d'une simple cholique. 
Les vives pointures de celle-cy nous donnent de bien plus vertes entorses.
Camus de Belley. Diversités, t. 1, fol. 388. 
ESP. PORT. IT. Puntura.
14. Ponchaire, s. m., pointeur, terme d'église.
Y a ordonnats de ponchaires los quals an jurat et promes de far l' ufici justamen. 
Tit. de 1409. Bosc, Mémoires du Rouergue, t. III, p. 250. 
Y a ordonné des pointeurs, lesquels ont juré et promis de faire l'office justement. 
ESP. Puntador.
15. Poncharia, s. f., pointage, l'action de pointer les absents. 
A facha la taula de poncharia.
Tit. de 1409. Bosc, Mémoires du Rouergue, t. III, p. 250. 
A fait la table de pointage. 
PORT. Pontaria.
16. Ponticitat, s. f., pointicité, qualité de ce qui est pointu, piquant.
Fig. Mixtio de ponticitat am dossor.
Carn de buou per so es plazent et de cervi quar han ponticitat.
Stiptica sabor es comtada entre ponticas... quar ponticitat no es mas intenssa et fort stipticitat.
Eluc. de las propr., fol. 271.
Mixtion de pointicité avec douceur.
Chair de boeuf pour cela est agréable et (celle) de cerf parce qu'elles ont pointicité.
Saveur astringente est comptée entre les piquantes... parce que pointicité n'est qu'intense et fort resserrement.
17. Pontic, adj., pointu, piquant. 
Sabor... pontica.
(chap. Sabor, gust picán.)
Eluc. las propr., fol. 271. 
Saveur... piquante.
18. Ponhemen, Ponjement, s. m., piqûre, élancement.
Per lo ponjement de la cheira.
Trad. de Bède, fol. 51.
Par la piqûre du cilice. 
Fig. Ponhemen de gran dolor.
Passio de Maria. 
Élancement de grande douleur. 
ANC. CAT. Punyiment. ESP. Pungimiento. IT. Pungimento, pugnimento.
19. Ponchut, adj., pointu.
A las aurelhas ben ponchudas.
(chap. Té les orelles ben puntiagudes; en punta.)
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
A les oreilles bien pointues.
20. Punchier, s. m., pioche.
Pogues passar ab son punchier, et qu' ell punchiers foz d'una canna d'alt e d' un' altra d' ample.
(chap. Que puguere passá en sa (la seua) pica, y que la pica fore d'una caña d'alt y d'un atra d'ample. Caña : antiga mida.)
Régl. sur les mines d'Hierle. Hist. de Nîmes., t. I, pr., p. 72. 
Pût passer avec sa pioche, et que la pioche fût d'une canne de haut et d'une autre de large.
21. Ponctalment, adv., ponctuellement, exactement.
Auteza... de torr... si pot saber de lonh, per artifici de mezurar...; deves pendre una post, o fust...; entro que pel somelh del fust veia lo somelh de la torr ponctalment.
Eluc. de las propr., fol. 280.
Hauteur... de tour... se peut savoir de loin, par artifice de mesurer...; vous devez prendre une planche, ou fût...; jusqu'à ce que par le sommet du fût il voie le sommet de la tour exactement. 
CAT. Pontualment. ESP. Puntualmente. PORT. Pontualmente. IT. Puntualmente. (chap. Puntualmen, exactamen.)
22. Punger, Ponjer, Poigner, Ponher, v., lat. pungere, piquer, aiguillonner, stimuler, exciter, poindre.
(chap. Punchá, picá, agulloná, estimulá, exitá.)
Aguilla sembla qu'el ponga.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il semble qu'une aiguille le pique.
Fig. En aquel sirventes el poins fort lo rei Felip qu'el degues comensar la guerra.
V. de Bertrand de Born.
Dans ce sirvente il stimule fort le roi Philippe (pour) qu'il dût commencer la guerre.
Tem que la dolor me ponja.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 
Je crains que la douleur me poigne. 
Aissi m punh al cor e m toca 
E m tolh manjar e dormir.
Hugues de La Bachelerie: Per grazir. 
Ainsi m'aiguillonne au coeur et me touche et m'ôte le manger et le dormir.
Amors...
Plus suau ponh qu'una mosca.
Marcabrus: Dirai vos.
Amour... plus doucement pique qu'une mouche.
- Donner des éperons à un cheval, s'élancer.
(chap. Punchá a un caball en los espolons; espoloná.)
Punhetz avant, baro, no 'ls ne laychem anar.
Roman de Fierabras, v. 3420. 
Piquez en avant, barons, ne les en laissons pas aller.
Fig. Amor pung vas mi e desreia
Si que, ses leis, no m pot vida valer.
G. Faidit: Molt mi. 
Amour pique vers moi et déborde de telle sorte que, sans lui, ne me peut la vie valoir. 
Subst. et loc. fig.
Car vei c' al poigner d' esperos, 
Non puosc far tant que joi cobres.
Giraud de Borneil: A ben chantar. 
Car je vois qu'au piquer d'éperons, je ne puis pas faire tant que joie je recouvrasse. 
Part. prés. De ponhens espinas coronat.
(chap. De punchans espines coronat; que punchen.)
Folquet de Romans: Quan lo.
De poignantes épines couronné. 
Fig. El sieu dobl' esgard poingnen.
Lanfranc Cigala: Un avinen ris. 
Le sien double regard poignant.
Part. pas. Car en sui poingz de l' espina.
Lanfranc Cigala: Gloriosa sainta. 
Car j'en suis piqué par l'épine.
Se sentira ponhs de las ponchuras del verinos serpens de yfern.
V. et Vert., fol. 84.
Se sentira point par les piqûres du serpent venimeux d'enfer.
CAT. Punyir. ESP. PORT. Pungir. IT. Pungere, pugnere.
23. Pungitiu, adj., excitatif, poignant, stimulatif.
Pungitiva dolor.
Eluc. de las propr., fol. 94.
Douleur poignante.
ESP. Pungitivo. IT. Pungitivo, pugnitivo. (chap. Punchán, punchans; pugnitiu, pugnitius, pugnitiva, pugnitives.)
24. Ponhar, Poignar, Poingnar, Punhar, Pungnar, Ponchar, Punchar, v., tâcher, s'efforcer, se hâter, s'empresser, se peiner.
(chap. Pugná, luchá, esforsás, empeñás, donás pressa, empendre, etc. Pugno, pugnes, pugne, pugnem o pugnam, pugnéu o pugnáu, pugnen; pugnat, pugnats,  pugnada, pugnades.)
Ben deuria
Chascus ponhar, qui bon pretz vol aver, 
De fin' amor leialmen mantener.
G. Faidit: Tug cilh.
Bien devrait chacun, qui bon mérite veut avoir, tâcher de maintenir loyalement fidèle amour. 
Degra poignar al finir.
Hugues de Saint-Cyr: Anc enemics.
Devrait se hâter au finir.
Qui no poingna que vailla
Mais qu' enans non ha valgut?
T. de Cadenet et de Guionet: Cadenet pro. 
Qui ne s'efforce qu'il vaille plus qu'auparavant il n' a valu?
Om se pung de Deu servir.
Folquet de Romans: Can ben me. 
On s'empresse de servir Dieu. 
ANC. FR. Del chevalier ki apoignoit vers ti?
Roman de Gérard de Vienne, v. 1665.
- Pointer, marquer.
Segon que vezets ponchar algunas vetz una letra.
Leys d'amors, fol. 144.
Selon que vous voyez pointer aucunes fois une lettre.
Part. pas. Qui be no sapcha que ditz p
Ponchat, et en apres .I. (1) g.
B. Carbonel: Un sirventes de.
Qui ne sache bien que signifie p pointé, et par après un g.
CAT. Punxar. ESP. Punzar. IT. Puntare. (chap. Punchá.)
25. Poigna, Ponha, s. f., empressement, soin, effort, peine.
Ai perdut ma poigna
E mon sirventes.
Tomiers et Palazis: De chantar. 
J'ai perdu mon effort et mon sirvente.
Hi ai tota ma ponha meza.
Peyrols: Be m cuiava.
J'y ai mis tout mon soin.
ANC. CAT. Punya. (chap. Pugna, pugnes; esfors, pena.)
26. Apontamen, s. m., traité; accord, arrangement, accommodement.
Parlementar an els de qualque apontamen. 
Dit e declarat lo dit apontamen al dit abat. 
Chronique des Albigeois, col. 16 et 3. 
Parlementer avec eux de quelque accommodement. 
Dit et déclaré ledit accommodement audit abbé. 
CAT. Apuntament. ESP. Apuntamiento. PORT. Apontamento. 
IT. Appuntamento. (chap. Apuntamén, apuntamens; acord o acuerdo, acords o acuerdos, tratat, tratats.)
27. Apontar, Apointar, v., convenir, régler.
Part. pas. Dit et apontat que lo dit abat de Cisteaux. 
(N. E. Se encuentra en un texto de Cataluña: Cistell por Císter.)
Chronique des Albigeois, col. 3.
Dit et convenu que ledit abbé de Cîteaux.
- Appuyer.
Sus son espieut s' apunta per denant so mento.
Roman de Fierabras, v. 4516. 
Sur son épieu s'appuie par devant son menton. 
Part. pas. Apointat era entr' els.
Chronique des Albigeois, col. 7. 
Il était convenu entr'eux.
CAT. ESP. Apuntar. PORT. Apontar. IT. Appuntare. (chap. Apuntá, acordá, tratá; apoyá, apuntalá.)
28. Esponchar, v., épointer.
Aygla, quan si repausa, plega sas unglas per que no si esponcho.
Eluc. de las propr., fol. 49.
L'aigle, quand il se repose, ploie ses ongles pour qu'ils ne s'épointent pas. CAT. Espuntar. IT. Spuntare. (chap. Espuntá, espuntás: pedre la punta. Des passe a ES, com a escamochá, escapsá, estossolá, etc.)
29. Compunctio, Compuncio, s. f., lat. compunctio, componction. Thesaurs es bona compunctios. 
Si 'l cors n' a compunctio. 
Compuncios, o dolors de son pechat.
Trad. de Bède, fol. 26, 50 et g. 
Bonne componction est trésor.
Si le coeur n' a componction. 
Componction, ou douleur de son péché.
ESP. Compunción (añado tilde donde no la había). PORT. Compunção. 
IT. Compunzione. (chap. Compunsió, o dolor (pena, mal) de son pecat.)
30. Compong, adj., affligé, peiné, attristé, contrit.
Auzidas aquestas causas, foron compong en lur cor.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 2.
Ces choses ouïes, ils furent attristés dans leur coeur. 
ESP. PORT. Compungido. IT. Compunto. (chap. Compungit, compungits, compungida, compungides; afligit, apenat, triste.)
31. Perpong, Perpoing, Perponh, Perpunh, s. m., pourpoint. 
Perpong falsat e romput.
Bertrand de Born: Lo coms.
Pourpoint faussé et rompu.
Contra l' ausberc e 'l perpoing e 'l bleso. 
Gausseran de Saint-Leidier: Puois.
Contre le haubert et le pourpoint et la tunique. 
Als us viratz vestir ausbercx, 
Als autres perpunhs et escutz.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 
Aux uns vous verriez revêtir hauberts, aux autres pourpoints et écus.
ANC. FR. Je sais où mon pourpoint m'estraint. 
Charles d'Orléans, p. 274. 
Un pourpoint de trois paroices; car le corps estoit de demie ostade, le haut de manches de cuir, et le bas de velour.
Henri Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 22. 
ESP. Perpunte. (N. E. Jubón fuerte, acolchado y pespuntado, que se usaba para proteger el cuerpo de las armas blancas.)
32. Perponta, s. f., pourpoint.
Ausberc ni perponta 
No vol, e vai ferir.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Haubert ni pourpoint ne veut, et va combattre.
33. Contraponchamen, s. m., contrepoint, terme de musique.
Triplar sons, agnus e contraponchamens.
P. de Corbiac: El nom de. 
Tripler sons, agnus et contrepoints.
(chap. Contrapún, contrapuns. ESP. Contrapunto.)

sábado, 10 de agosto de 2024

Oire, Oyre - Olier

 

Oire, Oyre, s. m., lat. utrem, outre.

Nostre oyre son sec e vuech. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Nos outres sont sèches et vides.

El segonz Guiraut de Borneill 

Que sembla oire sec al soleill.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. Var.

Le second Giraud de Borneil qui ressemble à outre sèche au soleil.

ANC. CAT. ESP. PORT. Odre. IT. Otre. (chap. Odre, odres : cuero cusit per a ficá liquits; bota, botes, normalmen per al vi.)

Odre, odres : cuero cusit per a ficá liquits; bota, botes, normalmen per al vi

Oissor, s. f., lat. uxor, épouse.

Li fillat e ill oissor.

Torcafols: Comunal veill.

Les fillâtres et les épouses.

Que 'l verchiera de sa oissor 

Vendet.

Garins d'Apchier: Mos comunals. 

Vu que la dot de son épouse il vendit. 

ANC. FR. C' on ne savoit si bele oissor 

Ne si cortoise ne si franche.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 186. 

Ke li frere li donast e cil en fist s' oisour. Roman de Rou, v. 2316. 

Avoir vollez no dame à femme et à oisour.  

Poëme d'Hugues Capet, fol. 15.

(chap. Dona, esposa.)


Oit, Ueit, s. m., nom de nombr. card. (nombre cardinal, 8), lat. octo, huit.

Per dos sols serai meillz accoillitz... 

Dels doze aurai ab beure et ab manjar, 

E 'ls oitz daria a foc et a colgar.

G. Magret: Non valon. 

Pour deux sous je serais mieux accueilli... avec les douze j'aurai à boire et à manger, et je donnerais les huit pour feu et pour coucher.

Loc. Qui aisso fai d' ueit en ueit jorns. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qui fait ceci de huit en huit jours.

ESP. Ocho. PORT. Oito. IT. Otto. (chap. Vuit, vuits, 8; huit tamé en valensiá.)

TRATAT DE ADAGES, Y REFRANYS VALENCIANS, Y PRACTICA PERA ESCRIURE AB PERFECCIÒ LA LENGUA VALENCIANA. ESCRIT PER CARLOS RÒS,  NOTARI APOSTOLICH, NATURAL de esta mòlt Noble, Illustre, LL. y Coronada Ciutat de Valencia. SEGONA IMPRESSIÒ. AB LICENCIA: En Valencia, en la Imprenta de Josep Garcia, any 1736.

2. Ochen, Uchen, Oche, adj., huitième.

L' ochen, es Bernatz de Sayssac, 

Qu' anc negun bon mestiers non ac.

P. d'Auvergne: Chantarai.

Le huitième, c'est Bernard de Sayssac, qui oncques n'eut nul bon métier.

Al sest jorn en Betleem intret 

On compli lo seten, e estet 

Al uchen jorn.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Au sixième jour il entra à Bethléem où il accomplit le septième, et demeura au huitième jour.

Autreiam ad oche et acapte V sestairadas de terra... Per l' oche que m devetz donar de totz los blatz. 

Tit. de 1279. Arch. du Roy. Toulouse, J. 321. 

Nous octroyons à huitième et à acapte cinq sétérées de terre... Pour le huitième que vous me devez donner de tous les blés.

(chap. Vuité, vuités, vuitena, vuitenes.)

3. Uchena, s. f., huitaine.

Poyria hom dire seizenas, setenas, uchenas. Leys d'amors, fol. 33.

(chap. Se podríe di sisenes, setenes, vuitenes.)

On pourrait dire sixaines, septaines, huitaines.

4. Octau, adj., lat. octavus, huitième.

Al octau jorn que sera natz. Liv. de Sydrac, fol. 84.

Au huitième jour qu'il sera né. 

Escorpios es per semblan 

L' octau signe.

Brev. d'amor, fol. 27.

Le scorpion est en apparence le huitième signe.

CAT. Octau. ESP. Octavo. PORT. Oitavo. IT. Ottavo. (chap. Octavo, octavos, octava, octaves; vuité.)

5. Octava, Uctava, s. f., lat. octava, octave, intervalle de huit jours. Dimartz aprop la octava de Pasca. Philomena. 

(chap. Dimats después de la octava de Pascua.)

Mardi après l'octave de Pâques.

Tro l' uctava de Pandecosta. V. de S. Honorat. 

(chap. Hasta la octava de Pentecostés.)

Jusqu'à l'octave de Pentecôte.

- Terme de musique.

La premeira e l' octava son aissi respondens.

P. de Corbiac: El nom de. 

La première et l' octave sont ainsi correspondantes.

CAT. ESP. Octava. PORT. Oitava. IT. Ottava. (chap. Octava, octaves.)

6. Octavament, adv., huitièmement.

Octavament per... predications. Doctrine des Vaudois. 

Huitièmement par... prédications.

7. Oytenal, adj., huitième, de la huitième partie.

Moldre... lo sesteyr per una copa oytenal.

Tit. de 1400. Arch. du Roy., K. 772. 

Moudre... le setier pour une coupe de la huitième partie.

8. Octobre, Octembre, Octoyre, s. m., lat. octobris, octobre.

Octobres es ditz lo dezes. Brev. d'amor, fol. 47.

(chap. Octubre es dit (se diu) lo déssim; abans ere lo octavo o vuité mes, pero se van afegí juliol, Julio César, y agost, Augusto.)

Octobre est dit le dixième.

Aiso fo en octembre.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Ceci fut en octobre.

Octoyres es le X mes..., es octoyre apelat, quar es le VIII apres mars.

Eluc. de las propr., fol. 125. 

Octobre est le dixième mois..., il est appelé octobre, parce qu'il est le huitième après mars. (N. E. Marzo se considera hoy en día el tercer mes, quizás en esa fecha se contaba diferente y por eso pone que es el octavo mes después de marzo.)

CAT. ESP. (chap.) Octubre. PORT. Outubro. IT. Ottobre.


Ol, s. m., lat. oleum, huile.

Ab ol rozat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec huile rosée.

2. Oli, s. m., huile.

L' olivier fai oli qu' es dous e fis.

(chap. L' olivé fa oli que es dols y fi.) 

Serveri de Girone: Del mon. 

L' olivier fait huile qui est douce et fine. 

Fas lum de cera e d' oli.

A. Daniel: Ab guay. 

Je fais lumière de cire et d'huile.

Fig. An lo cor plen d' oli de pietat. V. et Vert., fol. 91. 

Ont le coeur rempli d'huile de piété. 

Establi que li malaude o 'ls enferms fosso onhs del sanh oli davant que morisso.

(chap. Va establí que los dolens (malals a Valjunquera) foren ungits del san oli abans de que moriren o morigueren; morí, morís : la extrema unsió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 68.

Établit que les malades ou les infirmes fussent oints de l' huile sainte avant qu'ils mourussent.

ANC. FR. Saintefié de oile e de creisme.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 150.

CAT. Oli. ESP. Olio (óleo, aceite). PORT. Oleo. IT. Olio. (chap. Oli, olis.)

3. Oliva, s. f., lat. oliva, olive.

Ab oli d' olivas onhetz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec huile d'olives oignez.

La raustia en oli d' olivas. Liv. de Sydrac, fol. 77. 

(chap. La rostíe en oli d' oliva, olives.)

La rôtissait en huile d'olives.

CAT. ESP. IT. Oliva. (chap. Oliva, olives.)

4. Olivier, Oliver, s. m., lat. olivier.

Un gran ram d' olivier tenc. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Un grand rameau d' olivier tint. 

Si el i plantet vinhas, o olivers. Trad. du Code de Justinien, fol. 50.

S'il y planta vignes, ou oliviers. 

Ad una fontanela, de pres un olivier. Roman de Fierabras, v. 140. 

A une fontanelle, près d'un olivier. 

CAT. Oliver. ESP. Olivo, olivera. PORT. Oliveira. IT. Olivo.

(chap. Olivé, olivés; olivera, oliveres. A Beseit está lo mas de oliveres. Natros tenim una finca als olivás, camí del pantano de Pena

Olivá, olivás : finca aon ñan olivés u oliveres.)


los olivares, camino, pantano de Pena, olivos, olivés, olivás

5. Olivar, adj., lat. olivaris; d'huile.

Aquest sia cauteri olivar. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

Que celui-ci soit cautère d'huile.

6. Oleastre, s. m., lat. oleastrum, olivier sauvage.

Oleastre... amar es et no fructuos.

(chap. Olivé (salvache o) bort... es amarc y no fructuós : no fa (bona) fruita o (bon) fruit. Natros teníem tres olivés borts que feen unes olivetes paregudes a la arbequina.)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

Eluc. de las propr., fol. 216. 

L' olivier sauvage... est amer et non fructueux.

ESP. IT. Oleastro. (chap. Olivé bort, olivera borda.)

7. Oliu, s. m., lat. olivetum, lieu planté d' oliviers, champ d' oliviers.

Si que pois lo penderon en 1 oliu. Guillaume de Tudela.

De sorte qu'après ils le pendirent en un champ d' oliviers.

(N. E. Monte de los olivos, Gethsemaní, Mont Olivet.)

8. Oliar, v., du lat. oleatus, huiler, oindre d'huile.

Pueis oliatz

Lai on la podagra sera.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis huilez là où la goutte sera.

CAT. Oliar. ESP. PORT. Olear. (chap. Untá de oli : oliá : ungí.)

9. Enoliatio, s. f., onction, action d'huiler.

El sagrament de matremoni et la sancta enoliatio. V. et Vert., fol. 5. 

(chap. Lo sacramén de matrimoni y la santa unsió.)

Le sacrement de mariage et la sainte onction.

10. Peroliamen, s. m., onction, extrême-onction. 

Lo premier sagramen, es bategar... lo VII, peroliamen.

Declaramens de motas demandas.

Le premier sacrement, c'est baptiser... le septième, extrême-onction.

(chap. Extrema unsió.)


Ola, s. f., lat. olla, marmite, grand pot, chaudière.

Doas serpens, o una sola 

Cotz hom en aiga en un' ola.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Deux serpents, ou un seul on cuit dans l'eau dans une marmite.

Coma la ola, bolhen sobre lo fuoc, que escampa tot so que es dins.

V. et Vert., fol. 25. 

Comme la marmite, bouillant sur le feu, qui répand tout ce qui est dedans. 

En la ola de Vulcan. Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.

(chap. A l' olla de Vulcano.)  

En la chaudière de Vulcain.

CAT. ESP. Olla. PORT. Olha. IT. Olla. (chap. Olla, olles; a Beseit está lo toll de l' olla a la Peixquera, perque ña un' olla, un forat fondo ple d' aigua; al poble está la casa dita l' olla. Olleta, olletes. Aon tingues l' olla no hi ficos la polla, pero si es una gallina cloca o lloca que ya no pon, entonses sí, fótela adins.) 

Toll de l'olla, Beceite, helado, hielo, desde la pista

2. Olada, s. f., potée, chaudronnée.

Una olada de braza de la premera fornada.

For de Montcuc. Ord. des R. des Fr., 1463, t. XVI, p. 129.

Une potée de braise de la première fournée.

(chap. Ollada, ollades; calderada, a tot arreu couen fabes, y a casa meua a calderades; cassolada, cassolades; topinada, topinades.)

3. Olier, s. m., potier, chaudronnier.

Ad oliers et a teuliers, lo portal San Gili.

Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

A potiers et à tuiliers, le portail Saint-Gilles.

CAT. Oller. ESP. Ollero. PORT. Oleiro. (chap. Ollé, ollés, ollera, olleres : persona que fa olles; poté, que fa pots, potés, potera, poteres; cassolé, cassolés, cassolera, cassoleres; topiné, topinés, topinera, topineres. Falten les paraules: sitera o sitrill, siteres o sitrills (cas. aceitera); tinet, tinets : aon se guardabe l' oli, que ere com una barrica. Vinagrera, vinagreres, porten oli y vinagre.)