Mostrando las entradas para la consulta tella ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tella ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 19 de julio de 2026

Tetar, Teta, Tetina - Teule, Teulier, Teuliera, Teulage, Teulat - Teuns

Tetar, v., téter.
Voyez Muratori, Diss. 33; Leibnitz, Coll. étymol., p. 124.
Vi l' enfant estar
A la costa de sa maire,
E las tetinas tetar. 
V. de sainte Magdelaine.
Vit l'enfant être au côté de sa mère, et les tétons téter.
Aquel hom es plus pecs qu' enfans que teta.
P. Cardinal: Las amairitz.
Cet homme est plus niais qu'enfant qui tette.
ESP. Tetar. IT. Tettare. (chap. Tetá; mamá; chupá; chuclá. “Teta, teta, carnucet”, díe una agüela de Aiguaiva, Aiguaviva, Teruel.)

Está plorán. No té mamelles. (bragué); Tetá; mamá; chupá; chuclá. “Teta, teta, carnucet”, díe una agüela de Aiguaiva, Aiguaviva, Teruel

2. Teta, s. f., tette, téton, mamelle.
Vi la teta morta al enfantet tener. V. de sainte Magdelaine.
Vit la mamelle morte par le petit enfant tenir.
ANC. FR. Lorsque Jupiter dedans Crète
Nourriçon pendoit à la tette.
Remi Belleau, t. I, fol. 21.
(chap. Mamella, mamelles; pit, pits; pitralera, pitraleres; vore Popa.)

Un escolá vol a una Siñora viuda, que, enamorada de un atre, una nit de ivern lo fa assentás damún de la neu esperánla, y ell, después, tot un día de mijans de juliol la fa está despullada a una torre exposta a les mosques, als tabans y al sol que bade les roques.

3. Tetina, s. f. dim., tétin, téton, mamelle, sein.
Dura tetina.
Bertrand de Born: Rassa.
Dur téton.
Tro aval de sotz la tetina. Roman de Jaufre, fol. 27.
Jusqu'en bas dessous la mamelle.
ESP. (Tetilla; aragonés tetica) PORT. Teta. IT. Tetta. (chap. Mamelleta de monja, mamelletes de monges; pitet, pitets.)


Teule, s. m., lat. tegulum, tuile.
Ganre d' obriers
Que fasion teules e pichiers.
Trad. de l'Évangile de l'Enfance. 
Beaucoup d'ouvriers qui faisaient tuiles et cruches. 
Sobre un teule rog e antic, 
Deudes de Prades, Auz. Cass. 
Sur une tuile rouge et antique.
IT. Tegolo. (chap. Teula, teules; tella, telles; daball del tellat, tellats; teulada, teulades.)

Daball del tellat.

2. Teulier, s. m., lat. tegularius, tuilier.
El teulier vai li demandar.
Teulier e pothier. 
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Le tuilier va lui demander.
Tuilier et potier.
CAT. Teuler. ESP. Tejero. (chap. Teulé, teulés, teulera, teuleres.)

3. Teuliera, s. f., lat. tegularium, tuilerie. 
Passet per una teuliera
Ont avia ganre d' obriers, 
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Passa par une tuilerie où il (y) avait beaucoup d'ouvriers.
ESP. Tejería. (chap. Teulería, teuleríes. A Beseit encara ñan unes ruines, y a Valjunquera está la tellería, a la carretera, y la fon del mateix nom.)

4. Teulage, s. m., droit de tente, de barraque.
Pagaran per teulage. Charte de Gréalou, p. 106.
Ils payeront pour droit de barraque.

5. Teulat, s. m., toit, toiture.
Derrocavon los teulatz.
Erbas famadas que creychon sus lo teulat de la dicha glieya.
Carya Magalon, p. 50 et 47.
Renversaient les toitures. 
Herbes renommées qui croissent sur le toit de ladite église.
CAT. Teulat. ESP. Tejado. PORT. Telhado. (chap. Teulat, teulats; teulada, teulades; tellat, tellats.)

esgorfa, algorfa, desván, buhardilla, tejado, teulada, tellat, pergola

Teuns, adj., lat. tenuis, ténu, délié, mince, faible.
Fig. E 'l sol, qu' era cautz e durs,
Es sa calors teuns e flaca.
Rambaud de Vaqueiras: Ar vey.
Et le soleil, qui était chaud et rude, sa chaleur est faible et pâle.

2. Teune, adj., ténu, mince, délié, faible, clair.
Urina... suptil et teuna.
Respiratio tarda et teuna.
Eluc. de las propr., fol. 90 et 53.
Urine... subtile et claire.
Respiration lente et faible.
CAT. ESP. PORT. IT. Tenue. (chap. Tenue, tenues; fluix, fluixos, fluixa, fluixes.) 

3. Tenuet, adj. dim., tout mince, tout délié, effilé.
Vos auretz un coutelet
Ben fort taillan e fort tenuet. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous aurez un petit couteau bien fort taillant et fort effilé.
(chap. Tenuet, tenuets, tenueta, tenuetes; fluixet, fluixets, fluixeta, fluixetes; esmolat, esmolats, esmolada, esmolades : afilat, afilats, afilada, afilades.)

Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Ignacio Sorolla Amela

4. Teuneza, s. f., ténuité, clarté.
La urina es citrina et miech teuna, plus declinant a teuneza.
Eluc. de las propr., fol. 90.
L'urine est citrine et mi-claire, déclinant plus à clarté.
5. Atenuar, v., lat. attenuare, atténuer, diminuer, amoindrir.
Atenua ventozitat. Eluc. de las propr., fol. 221.
Diminue ventosité.
ESP. Atenuar. PORT. Attenuar. IT. Attenuare. (chap. Atenuá; afluixá; disminuí.)

6. Atenuacio, s. f., lat. attenuatio, atténuation, affaiblissement, rétrécissement, diminution.
Atenuacio del front et ruament denota defalhiment del cervel.
Eluc. de las propr., fol. 39.
Rétrécissement du front et ride dénote défaillance du cerveau.
ESP. Atenuación. PORT. Attenuação. IT. Attenuazione. (chap. Atenuassió, atenuassions.)

7. Atenuatiu, adj., atténuatif, propre à atténuer.
Siccitat es... del cors atenuativa. Eluc. de las propr., fol. 26.
Siccité est... du corps atténuative.
(chap. Atenuatiu, atenuatius, atenuativa, atenuatives.)

8. Extenuar, v., lat. extenuare, exténuer, diminuer, amoindrir, affaiblir.
Si tu vezes... loc de la fractura ja desiccar e extenuar mais que no cove.
Trad. d'Albucasis, fol. 58.
Si tu vois... l'endroit de la fracture déjà sécher et diminuer davantage qu'il ne convient.
Part. pas. Enfantz extenuatz.
E 'ls huels de aquel so extenuatz.
Trad. d'Albucasis, fol. 55 et 13.
Enfants exténués. 
Et les yeux de celui-là sont affaiblis.
CAT. ESP. PORT. Extenuar. IT. Estenuare. (chap. Extenuá, extenuás; afluixá; debilitá; disminuí.)

9. Extenuatiu, adj., exténuatif, propre à exténuer, à affaiblir, à diminuer. 
Siccitat... es de humor extenuativa. Eluc. de las propr., fol. 26.
Siccité.., est d'humeur exténuative.
ESP. Extenuativo. IT. Estenuativo. (chap. Extenuatiu, extenuatius, extenuativa,  extenuatives; debilitadó, debilitadós, debilitadora, debilitadores; afluixadó, afluixadós, afluixadora, afluixadores; diminutiu, diminutius, diminutiva, diminutives.)

lunes, 13 de julio de 2026

Teisser, Teysser, Teyssher, Teissandier, Teissedre, Teisseire, Teyssedor

Teisser, Teysser, Teyssher, v., lat. texere, tisser.
Sai lo teisser et ordir.
P. Cardinal: Qui vol.
Je sais le tisser et ourdir.
L' eranha tan prim no teyh ni fila.
Folquet de Lunel: Tant fin.
L'araignée si menu ne tisse ni file.
Part. pas. Mols gonels tescuz de lan' englesa.
P. Cardinal: Ab votz.
Molle tunique tissue de laine anglaise.
Fig. Qui vol sirventes auzir
Tescut d' enueg, d' antas mesclat.
P. Cardinal: Qui vol.
Qui veut sirvente ouïr tissu d'ennui, d'opprobres mêlé.
Ha teissut varias ceremonias. Doctrine des Vaudois.
A tissu diverses cérémonies.
ANC. FR. Autre ouvraige n'y scet tissir.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 780.
CAT. Texir. ESP. Tejir (tejer). PORT. Tecer. IT. Tessere. (chap. Teixí, cusí.)

casa el sastre; Teisser, Teysser, Teyssher, Teissandier, Teissedre, Teisseire, Teyssedor

2. Teissandier, Teissedre, Teisseire, Teyssedor, s. m., du lat. textor, tisserand.
Quatre artz so necessarias ad home..., la quarta, teissandiers.
Apres fo teissedres que fazia toalhas de peals de cabra.
Liv. de Sydrac, fol. 81.
Quatre arts sont nécessaires à l'homme..., le quatrième, tisserand.
Après il fut tisserand qui faisait nappes de poil de chèvre.
Que cascu teisseire plegue lo drap. Tit. de 1351. DOAT, t. CXLIV, fol. 219.
(chap. Que cada teixidó plego lo drap : la tela.)
Que chaque tisserand plie l'étoffe.
Li teyssedor que primieramen aparelho et ordissho los filhs, e pueysh teyssho lo drap. Leys d'amors, fol. 150.
Les tisserands qui premièrement apprêtent et ourdissent les fils, et puis tissent l'étoffe.
ANC. FR. L'oeuvre d'un tissier, à mon advis, est plus tost de faire un manteau ou une robe, que non pas de disposer ses fils à dresser ses pelons.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 71.
CAT. Texidor. ESP. Tejedor. PORT. Tecedor. IT. Tessitore. (chap. Teixidó, teixidós, teixidora, teixidores; cusidó, cusidós, cusidora, cusidores; sastre, sastres.)

3. Teissamen, s. m., tissage, tissure. 
Sobre lo teissamen, paramen et garnimen dels drap (draps) lanis.
Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 217.
Sur le tissage, apprêtage et accommodage des draps de laine.
(chap. Teiximén, teiximens.)

4. Teisseran, Teissera (Tissera), s. m., tisserand.
Si per aventura alcu ordidor dels tisseras de la vila era mai lonc.
Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 118.
Si par aventure aucun ourdissoir des tisserands de la ville était plus long.
5. Tescum, s. m., trame.
Segon l' ordim et segon lo tescum que al teisseire sera baillat.
Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 120.
Selon la chaîne et selon la trame qui au tisserand sera livrée.

6. Texte, Test, s. m., lat. textum, tissu, tissure, texte.
Sobre un texte entablat d' aur et d' argen
Lhi an jurat.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 95.
Sur un texte encastré d'or et d'argent ils lui ont juré.
Com dist lo test de san Matieu. Brev. d'amor, fol. 81.
Comme dit le texte de saint Mathieu.

7. Texura, Tezura, s. f., lat. textura, texture, tissure, toile, filet.
Cassadors contra els fan tezuras. Eluc. de las propr., fol. 162.
Chasseurs contre eux font filets. 
Co lo leos, fai Amors sa texura.
P. Espagnol: Entre.
Comme le lion, Amour fait son filet.
Rom', ab fals sembelh,
Tendetz vostra tezura.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Rome, avec de faux engins, vous tendez votre filet.
- Tissu que fait l'araignée.
Aranhas,... so residens en lors tezuras. Eluc. de las propr., fol. 239.
Araignées,... sont résidentes en leurs toiles.
ANC. FR. Mais une robe il avoit sans cousture,
Du hault au bas, toute faicte à tisture. 
Foucqué, V. de J.-C., p. 480.
CAT. ESP. PORT. Textura. IT. Testura. (chap. Textura, textures.)

8. Telsar, v., tisser.
Ella medesma telset lo vestiment. Poëme sur Boèce.
(chap. Ella mateixa va teixí lo vestimén : vestit.)
Elle-même tissa le vêtement.

9. Tela, Tella, s. f., lat. tela, toile, tissu, étoffe.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Tela es perfaita per fils. Trad. de Bède, fol. 82.
La toile est parfaite par fils.
An pres una tella ad ordir.
(chap. Han pres una tela pera urdí.)
Marcabrus: Emperaire.
Ont pris une toile à ourdir.
- Filet, nasse.
Non fassatz l' auzellador
Qu' apella e trai ab doussor
L' auzel, tro que l' a en sa tela.
Un Troubadour Anonyme: Seinor, vos que.
Ne faites pas l'oiseleur qui appelle et attire avec douceur l'oiseau, jusqu'à ce qu'il l'ait en sa toile.

La taragaña.

La preza fort petit, aytant co fai bons huels tela de aranha.
V. et Vert., fol. 65.
L'apprécie fort petitement, autant comme fait bon oeil toile d'araignée.
- Pellicule.
Cozetz la tela ab un fil
Que sia de seda sotil.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cousez la pellicule avec un fil qui soit de soie fine.
- Membrane.
Las telas del cervel. Eluc. de las propr., fol. 40.
(chap. Les teles del servell.)
Les toiles du cerveau.
- Cataracte, maladie des yeux.
Pasio de uelhs, dita taca o malha, tela o drapel. Eluc. de las propr., fol. 83.
Maladie d'yeux, dite tache où maille, toile ou drapeau.
ANC. FR. La tour qui estoit faite de planches de sapin et de telle de coton..., et close entour de telle tainte. 
Joinville, p. 75 et 73.
CAT. ESP. Tela. PORT. Tela, têa. IT. Tela. (chap. Tela, teles.)

10. Teleta, s. f. dim., petite toile, pellicule.
Voyez Carpentier, t. III, v° Telata, col. 969.
Uou, dins vinagre, tant si mollifica en paucs jorns qu' el test torna mol cum una teleta.
Ha una teleta en las extremitatz dels uelhs. Eluc. de las propr., fol. 228 et 39.
Oeuf, dans vinaigre, tant s'amollit en peu de jours que la coquille devient molle comme une pellicule.
A une pellicule aux extrémités des yeux.
(chap. teleta, teletes; telet, telets, com lo de la riñonada : membrana, membranes).

11. Teladura, s. f., toilure, pièce d'étoffe.
Tota la teladura en que a X flessadas, qual mais qual mens.
Cartulaire de Montpellier, fol. 111.
Toute la toilure en quoi il y a dix couvertures, quel davantage quel moins (soit plus soit moins).

12. Telier, s. m., métier du tisserand.
Que cascu teisseire plegue lo drap, quant lo teissera, sotz lo telier entorn.
Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 219.
Que chaque tisserand plie l'étoffe, quand il la tissera, sous le métier autour.
CAT. Teler. (chap. Telé, telés.)

13. Toalha, s. f., nappe, serviette, essuie-main, linge.
Longa taula ab breu toalha.
Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.
Longue table avec courte nappe.
La mayre de Dieu pres 1 toalha que Veronica portava en sa testa.
(chap. La mare de Deu va pendre una toalla que Verónica portabe al cap. Vore la “vera iconica” per al nom de Verónica y de este momén de la passió de Cristo.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
La mère de Dieu prit un linge que Véronique portait sur sa tête.
ANC. FR. Si estoit entortillée 
Hideusement d'une toaille.
Roman de la Rose, v. 151.
De touailles sont entorteillées leurs testes.
Joinville, p. 55.
CAT. Tovalla. ESP. Toalla. PORT. Toalha. IT. Tovaglia. (chap. Toalla, toalles; toalleta, toalletes; eixugamans; mantel; servilleta, servilletes.)

14. Toalhon, Toalon, Toualhon, Toalho, s. m., essuie-main, linge, torchon, serviette.
Toalons blancs e prims e mols. Roman de Jaufre, fol. 111.
Essuie-mains blancs et fins et moelleux.
Un bel toalho 
On sas mas e sa fatz
S' echuc. 
Amanieu des Escas: En aquel mes.
Un beau linge où ses mains et sa face elle s'essuie.
Eixuget los ab los toualhons. Frag. de trad. de la Passion.
(chap. Los va eixugá en los toallons.)
Les essuya avec les serviettes.
CAT. Tovalló. (chap. Toalló, toallons.)

15. Atesserar, v., tisser, enlacer, mêler.
Part. pas. Atesseratz
A plazer de las gens.
Nat ne Mons: Sitot non.
Tissu au plaisir des gens.
Fig. Sagitas afinadas
De paraulas atesseradas.
G. Riquier: Qui a sen.
Sagettes aiguës de paroles tissues.

domingo, 12 de julio de 2026

Teg, Tet, Tegut - Tinhos

Teg, Tet, s. m., lat. tectum, toit, couverture.
Ja no cug que prop lor sia tetz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 4.
Jamais je ne pense que proche leur soit toit.
Fig. Humilitatz es fondamentz,
Paretz e tegz e pavimentz
De totas las vertutz que son.
(chap. La humildat es solamén (fundamén), paret y techo (teula, tella, teulada, tellat) y pavimén de totes les virtuts que són (ñan))
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Humilité est fondement, mur et toit et pavé de toutes les vertus qui sont.

esgorfa, algorfa, desván, buhardilla, tejado, teulada, tellat, pergola

ANC. FR. Quand l'heure fut venue de ramener son troupeau au tect.
Amyot, trad. de Daphnis et Chloé, p. 15.
ESP. Techo. PORT. Tecto. IT. Tetto. (chap. Techo, techos; teula, teules; tella, telles; teulada, teulades; tellat, tellats. Daball del tellat es un dels llibres de Luis Arrufat Jarque : “agüelo Sebeta” de Vallchunquera, Valjunquera, Valljunquera, Matarraña, Teruel.)

Daball del tellat.

2. Tegut, adj., du lat. tectus, couvert, caché.
Fig. Tals vetz es que covenens es tegutz e non es parlatz, so es aquel que es faitz tacitament. Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Telle fois est que convention est cachée et n'est pas mentionnée, c'est celle qui est faite tacitement.
(chap. Del latín tegula ve teula y tella (teja en castellá); tegut : teulat, teulada, cubert, amagat.)

3. Proteccio, Protectio, Protection, s. f., lat. protectionem, protection.
Angels... habito el ayre, assatz pres de nos, per nostre subsidi et proteccio.
Eluc. de las propr., fol. 11.
Anges... habitent en l'air, assez près de nous, pour notre subside et protection. 
A mes en la garda et en protection
De la gleysa de Roma...
L' islla e 'l monestier.
V. de S. Honorat.
Il a mis sous la garde et sous protection de l'église de Rome... l'île et le monastère.
Sa protectio e salvagarda. Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 152.
(chap. Sa - la seua - protecsió y salvaguarda. Lo chapurriau del añ 1241 se entén prou be, ¿a que sí, Sorolla Amela?)
Sa protection et sauvegarde.
CAT. Protecció. ESP. Protección. PORT. Protecção. IT. Protezzione.
(chap. Protecsió, protecsions.)

4. Protector, s. m., lat. protector, protecteur.
Sera protector e defensor.
(chap. Sirá protectó y defensó.)
Justel, Hist. de la maison de Turenne, 1399, p. 134.
Sera protecteur et défenseur.
CAT. ESP. PORT. Protector. IT. Protettore. (chap. Protectó, protectós, protectora, protectores; de protegí : protegidó, protegidós, protegidora, protegidores.)

5. Protectiu, adj., protectif, propre à protéger.
Lutz... contra agaytz es protectiva. Eluc. de las propr., fol. 119.
La lumière... contre aguets est protective.
(chap. Protectiu, protectius, protectiva, protectives; la llum es protectiva contra selades, amagatalls, aguaits.)

6. Deteccio, s. f., lat. detectio, découverte, mise à nu.
La deteccio del os. Trad. d'Albucasis, fol. 58.
La découverte de l'os.
(chap. Detecsió, detecsions; v. detectá, descubrí : detecto, detectes, detecte, detectem o detectam, detectéu o detectáu, detecten; detectat, detectats, detectada, detectades; detectaré; detectaría; si yo detectara mentires y falsificassions, u diría y u escriuría. Desteulá, destellá es traure les teules o telles.)

Teina, Teinia, s. f., lat. tinea, teigne, insecte.
En cel, unt laires no s' apropcha, ni tenia no 'l corromp.
Teinia manjuia lo vestiment.
Trad. de Bède, fol. 96 et 62.
En ciel, où larron ne s'approche, ni teigne ne le corrompt.
Teigne ronge le vêtement.
CAT. Tinya. ESP. Tiña. PORT. Tinha. IT. Tigna. (chap. Tiña, tiñes.)

Rasca, tiña, teigne

2. Tinhos, adj., lat. tineosus, teigneux.
L' efas, aquel cove, per natura, que sia tinhos o mezels.
Liv. de Sydrac, fol. 28.
L'enfant, celui-là il convient, par nature, qu'il soit teigneux ou lépreux.
CAT. Tinyos. ESP. Tiñoso. PORT. Tinhoso. IT. Tignoso. (chap. Tiñós, tiñosos, tiñosa, tiñoses. Lo Tiñós es lo mote de un dels protagonistes del llibre en chapurriau: Lo Camí, traduít del original en castellá de Miguel Delibes. Tamé vach traduí del mateix autó: Los sans inossens.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

lunes, 12 de agosto de 2024

Ordi, Ordy - Origami

 

Ordi, Ordy, s. m., lat. hordeum, orge. 

Pan d' ordy vielh e vi mudat de tyna.

(chap. Pa de sibada vella y vi mudat de tina - barrica, carretell : trasbalsat. Ordio, hordio, de ahí ve la horchata, que antigamen encara no se fée en chufa, chufes.)

T. de Thomas et de Bernado: Bernado.

Pain d' orge vieux et vin changé de tine.

Porta aytan volontiers ordi coma fromen. V. et Vert., fol. 54.

Porte autant volontiers orge comme froment.

De V pas d' ordi e de II peissons. Liv. de Sydrac, fol. 123.

(chap. De sinc, sing, 5 pans de sibada y de dos, 2, peixos.

Milagre o milacre dels pans y dels peixos.)

De cinq pains d' orge et de deux poissons.

CAT. Ordi. IT. Orzo. (ESP. Cebada; Aragón: ordio, hordio; chap. Sibada, sivada, sibades, sivades.)

CAT. Ordi. IT. Orzo. (ESP. Cebada; Aragón: ordio, hordio; chap. Sibada, sivada, sibades, sivades.)


Ordir, v., lat. ordiri, ourdir. 

Ant pres una tella ad ordir.

Marcabrus: Emperaire.

Ont pris une toile à ourdir.

Li teyssedor que primieramen aparelho et ordissho los filhs.

Leys d'amors, fol. 150. 

Les tisserands qui premièrement apprêtent et ourdissent les fils.

Fig. Qui vol sirventes auzir

Tescut d' enueg, d' antas mesclat, 

A me 'l deman, qu' ieu l' ay filat, 

Et sai lo teisser et ordir.

P. Cardinal: Qui vol. 

Qui veut ouïr un sirvente tissé d'ennui, mêlé de honte, à moi le demande, vu que je l'ai filé, et je sais le tisser et ourdir. 

Ar me sembla que mos chans no val gaire,

Que de maldir l' ai ordit e tescut.

P. Cardinal: Aissi com hom. 

Il me semble maintenant que mon chant ne vaut guère, vu que de médire je l'ai ourdi et tissé.

- Par extens. Carillonner.

Del temple...

Fai los cascavels ordir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Du temple... fais carillonner les cloches.

CAT. Ordir. ESP. Urdir. PORT. Ordir, urdir. IT. Ordire. (chap. Urdí.)

2. Ordil, s. m., trame.

Fig. Fals lauzengiers ab lur ordil.

Deudes de Prades: Ab cor leial. 

Faux médisants avec leur trame.

(chap. trama, trames; urdí una trama, trampa, garrama.)

3. Ordidor, s. m., ourdisseur, celui qui dispose la chaîne d'une étoffe. Teysshedors, o ordidors. Leys d'amors, fol. 50. 

(chap. Teixidós, o urdiós.)

Tisserands, ou ourdisseurs.

- Ourdissoir.

Si per aventura alcu ordidor dels teisseras de la vila era mai lonc.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 118.

Si par aventure aucun ourdissoir des tisserands de la ville était plus long.

CAT. Ordidor. ESP. PORT. Urdidor. IT. Orditore, orditoio. 

(chap. Urdidó, urdidós, urdidora, urdidores.)

4. Ordimen, s. m., ourdissure.

Fig. Pauzat havem nostre ordimen dels rims. Leys d'amors, fol. 151.

Nous avons posé notre ourdissure des rimes.

ANC. CAT. Ordiment. (chap. Urdimén, urdimens.)


Orfe, Horfe, s. m., orphelin.

Tanta veuva, tant orfe cosselhar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Tant de veuves, tant d' orphelins conseiller. 

Adj. Repaus ses fi, capdels d' orfes enfans. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa. 

Repos sans fin, guide d'enfants orphelins.

- Fig. Privé, dépourvu.

Yrem a la mort

Horfe de bel enfant. 

Li las moyne doloyros, 

Horfes, marritz e mal payatz, 

L' islla de Lerins an laissatz.

V. de S. Honorat. 

Nous irons à la mort privés de bel enfant. 

Les malheureux moines douloureux, dépourvus, marris et mal contents, ont quitté l'île de Lerins. 

ANC. FR. L'autre de foillir ne refine,

L'autre est de foilles orphenine.

Roman de la Rose, v. 5976. 

Sont les seigneuries en mains d'enfans et d'orphenins.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 323.

CAT. Orfe. ESP. Huérfano. PORT. Orfão. IT. Orfano.

(chap. Huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanes; orfe, orfes.)

2. Orfanols, s. m. dim., petit orphelin.

Aias merces dels orfanols. Libre de Senequa. 

Ayez merci des petits orphelins.

(chap. Huerfanet, huerfanets, huerfaneta, huerfanetes; orfenet, orfenets.)

3. Orphenel, s. m. dim., petit orphelin.

Ero pascut els peregris

Et issamen los orphenels.

V. de S. Alexis. 

Les pélerins étaient repus et les petits orphelins également.

4. Orphenar, v., rendre orphelin.

Part. pas. Motz efans orphenatz. V. et Vert., fol. 12. 

De nombreux enfants rendus orphelins.

ANC. FR. Aux enfantz du premier lict

Orphelinez de leur mère.

Luc de la Porte, trad. des Odes d'Horace, liv. III, p. 92.

(chap. Huerfaná, orfená : dixá huérfano u orfe an algún chiquet o chiqueta: matá a son pare, sons pares.)

5. Aorfenar, v., rendre orphelin.

Part. pas. D' on moutas domnas son marridas,

E moutas piucelas faididas,

E motz enfans aorfenatz.

Roman de Jaufre, fol. 57. 

D' où de nombreuses dames sont affligées, et de nombreuses pucelles chassées, et de nombreux enfants rendus orphelins.


Orgue, s. m., lat. organum, orgue. 

Semla al pacient... que auia orgues. Eluc. de las propr., fol. 84.

Ressemble au patient... qui entende orgues.

ESP. Órgano. PORT. Orgão. IT. Organo. (chap. órgano, órganos.)

2. Organic, adj., lat. organicus, organique, d'orgue. 

Organica muzica si forma per istrumens, sufflan.

Eluc. de las propr., fol. 281. 

Musique d'orgue se forme par instruments en soufflant.

CAT. Organic. ESP. (orgánico) PORT. IT. Organico. 

(chap. Orgánic, organics, orgánica, orgániques.)

3. Organar, v., organiser.

Verbe de la 1 conjugazo... organar. Gramm. provençal.

Verbe de la première conjugaison... organiser.

4. Organizar, v., organiser. 

Part. pas. Corrs natural organizat. 

Fo perfiechament organizat.

Eluc. de las propr., fol. 13 et 68. 

Corps naturel organisé.

Fut parfaitement organisé. 

CAT. Organisar. ESP. PORT. Organizar. IT. Organizare.

(chap. Organisá: organiso, organises, organise, organisem u organisam, organiséu u organisáu, organisen; organisat, organisats, organisada, organisades.)


Orguelh, Erguelh, Orguoil, Orgoil, s. m., orgueil, insolence, arrogance.

Florentis, mortz etz per vostr' orguelh,

Qu' erguelhs non es, sinon obra d' aranha. 

P. Vidal: Quor qu' om. 

Florentins, vous êtes morts par votre orgueil, vu qu' orgueil n'est rien, sinon oeuvre d'araignée. 

Ni anc no vi erguelh que no dechaya.

Giraud le Roux: Auiatz. 

Ni jamais je ne vis orgueil qui ne déchoie.

Dir qu' orgoill dechai.

G. Faidit: Ab nou cor.

Dire qu' orgueil déchoit. 

Loc. Qu'ai dig? Boca, tu mens,

E dis contra mi dons erguelh.

P. Rogiers: Entr' ira. 

Qu'ai-je dit? Bouche, tu mens, et tu dis insolence contre ma dame.

Quar molt vuelh mays per lieys cui am languir, 

Qu'autra m don so don ella m fai erguelh. 

Deudes de Prades: Ben ay' amors. 

Car moult je veux plus languir pour celle que j'aime, qu'autre me donne ce dont elle me fait orgueil.

Mi faitz orguelh, en digz et en parvensa, 

Et etz humils vas totas autras gens.

La Comtesse de Die: A chantar m'er. 

Vous me faites insolence, en paroles et en apparance, et vous êtes humble envers toutes autres gens.

ANC. FR. Et abati si leur orguel que il n' osèrent riens enprendre contre lui. 

Montez en trop grant orguel. 

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 130 et 152. ANC. CAT. Orgaoil. CAT. MOD. Orgull. ESP. Orgullo. PORT. Orgulho. 

IT. Orgoglio. (chap. Orgull, orgulls.)

2. Orguelhar, Erguelhar, Orgolhar, Orguoillar, Orgoillar, v., enorgueillir, irriter.

Es a selhs bona Amors

Qui l' an en patz, ses rancura,

Q' us vas l' autre non s' erguelha.

P. Rogiers: Al pareissen.

Amour est bon à ceux qui l'ont en paix, sans reproche, tellement qu'un vers l'autre ne s' irrite.

S' orgolhoziro vas Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 113. 

S' enorgueillirent vers Dieu. 

Be m meravil cum vostre cors s' orguelha.

La Comtesse de Die: A chantar m' er. 

Je m'émerveille bien comment votre coeur s' irrite. 

Fig. E 'l freg s' erguelha.

A. Daniel: Quan chai la. 

Et le froid s'irrite.

ANC. FR. Que par aventure ne orgueillissent lor enemi.

Anc. trad. du Ps. de Corbie, ps. Audite coeli. 

Mès les richeces les avoient

Si orguillez qu'il ne cuidoient 

Que mort les osast envaïr.

Fables et cont. anc., t. II, p. 409. 

Quiconques s' orgueillit de sa prospérité. 

Robert Garnier, Trag. d' Hippolyte, act. 2, sc. 1. 

ANC. ESP. Ergullir. IT. Orgogliare. 

(chap. Enorgullí, enorgullís: yo me enorgullixco o enorgullixgo, enorgullixes, enorgullix, enorgullim, enorgulliu, enorgullixem; enorgullit, enorgullits, enorgullida, enorgullides. Pot significá tan tindre soberbia com tindre orgull, está orgullós.)

3. Orguelhos, Erguelhos, Ergulhos, Orgulhos, Orgolhos, Orguoillos, Orgoillos, adj., orgueilleux, insolent, fier.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

Vas cui es orguoillos.

T. de Lantelm et de Raimond: Ramond. 

Vers qui il est orgueilleux.

Tem que leis m' aya per ergulhos. 

(chap. Tinc temó de que ella me tingue per orgullós : insolén, furo, soberbio, pujadet, envalentonat, etc.)

Giraud le Roux: Auiatz la.

Je crains qu'elle m'ait pour orgueilleux.

Contr' orguoill es orgoillos.

Bertrand de Born: Ar ven la. 

Contre orgueil il est insolent.

Als avols es d' ergulhos semblans. 

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Aux méchants est d' orgueilleuse manière. 

Substantiv. Erguelhos no ve son trabuc.

Bernard de Venzenac: Pus vey. 

Orgueilleux ne voit son trébuchet. 

ANC. FR. Départit les orguillos. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. Magnificat. 

Qui moult est fiers et orgoillox. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 338. 

CAT. Orgullos. ESP. Orgulloso. PORT. Orgulhoso. IT. Orgoglioso.

(chap. Orgullós, orgullosos, orgullosa, orgulloses.)

Per a alguns, ells sol son ignoráns, paletos, analfabetos, per a natres, son los nostres yayos,pares, família, mestres, un referén per a natros, y estem mol orgullosos de ells

4. Orgulhosamen, Ergulhozament, Orgolhosament, adv., orgueilleusement.

A dit als baros mot orgulhosamen. Guillaume de Tudela.

A dit aux barons moult orgueilleusement.

Ergulhozament volgro aquo que voler no devio.

Eluc. de las propr., fol. 11.

Voulurent orgueilleusement ce qu'ils ne devaient vouloir.

CAT. Orgullosament. ESP. Orgullosamente. PORT. Orgulhosamente. 

IT. Orgogliosamente. (chap. Orgullosamen.)

5. Orgolhozir, Ergolhozir, v., enorgueillir.

Los bobans e nostre grans poders que nos fazian ergolhozir sobre la paura gen. V. et Vert., fol. 27. 

Les ostentations et notre grand pouvoir qui nous faisaient enorgueillir sur la pauvre gent. 

No s' en deu orgolhozir. Brev. d'amor, fol. 72.

(chap. No s' en deu enorgullí.)

Ne s'en doit enorgueillir.

6. Enorgolhosir, v., enorgueillir.

O vaysel de miseria, or te enorgolhosis! La Barca.

O vaisseau de misère, maintenant tu t' enorgueillis! 

ANC. CAT. Enorgullir. (chap. enorgullí, enorgullís.)


Orient, Orien, s. m., lat. orientem, orient. 

Lo solelh que corr, e a totz jorns, d' orien en occident. V. et Vert., fol. 32.

(chap. Lo sol que corre, tots los díes, d' Orién cap a Ocsidén.)

 Le soleil qui court, et à toujours, d'orient en occident.

- Partie du globe.

Er venon sai deves Orien

Li Tartari. 

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. 

Maintenant les Tartares viennent çà devers Orient.

ANC. ESP. De parte de Orient vino un coronado.

Poema del Cid, v. 1296. 

CAT. Orient. ESP. MOD. PORT. IT. Oriente. (chap. Orién : Lleván.)

2. Oriental, adj., lat. orientalis, oriental.

Pero li ven oriental 

Ges totas vetz no son aital.

Brev. d'amor, fol. 41. 

Pour cela les vents orientaux point en tout temps ne sont tels. 

CAT. ESP. PORT. Oriental. IT. Orientale. 

(chap. Oriental, orientals; lo ven oriental es lo ven de Lleván, la llevantada, del Este.)


Orifici, Orrifici, s. m., lat. orificium, orifice. 

Si ajusta de per de jus ab l' orifici. Eluc. de las propr., fol. 56.

S'ajuste de par dessous avec l' orifice. 

Al orrifici de la vena. Trad. d'Albucasis, fol. 8. 

A l' orifice de la veine.

CAT. Orifici. ESP. PORT. Orificio. IT. Orificio, orifizio. 

(chap. Orifissi, orifissis : forat, forats.)


Origami, s. m., lat. origanum, origan, plante.

Manjo la herba dita origami. Eluc. de las propr., fol. 254.

(chap. Mingen la herba dita orenga.)

Mangent l'herbe dite origan.

CAT. Orenga. ESP. Orégano. PORT. Ouregão. IT. Origano. (chap. orenga.)

Origami, s. m., lat. origanum, origan, plante.

lunes, 15 de julio de 2024

Guerau de Montmajor, Gaspar. Grau.

Guerau de Montmajor, Gaspar.

N.° 1082 I H S. Breu discriptio dels mestres que anaren a besar les mans a sa magestat del Rey D. Phelipp Al Real de la ciutat de Valencia a 8 de febrer any 1586.

6 hojas útiles, excepto la 1.a a 2 col.s y 40 líneas. - Papel 0,200 alto X 0,135 ancho: caja escritura 0,171 X 0,090. - Letra S. XVI.

Título. - Texto. - P. en bl.

Rústica.

Mayans en su Vida de Vives, Fuster, Salvá, Nevot (Nebot) y Serrano Morales, se refieren a dos copias conocidas de esta sátira, las cuales tenían al final indicación de pie de imprenta, seguramente apócrifo. 

El presente MS. debe ser el original.

Guerau o Grau, que era natural de Onteniente (Valencia), graduóse de Maestro en Artes y Doctor en Teología; ejerció en la Universidad Valentina la cátedra de Retórica y Oratoria, de la cual fue destituido, repuesto y vuelto a expulsar, pasando a Alcalá, donde murió (como profesor de Retórica).

Véanse las dos curiosas notas proporcionadas por nuestro queridísimo amigo D. José Rodrigo Pertegás (N. E. o Pertegaz), que, según nuestra modesta opinión, ocupa el número uno entre los bibliófilos valencianos

Requisicións ante el Justicia Civil, año 1585. - Mano 15, folio 1.° a 15.

En una información testifical ante el Justicia promovida a instancia del Rector, en 18 de Marzo de este año presta declaración como testigo lo Reverent mestre Joan Joachim Mijavila entre otras cosas dice:

“... e aixi mateix essent ell dit testimoni ara ultimament rector a un mestre en arts dit mestre grau cathedratich de rethorica per diverses quexes que de aquell hi havia li feu proces del qual fonch escriva miquel andreu notari de la dita universitat y per lo que de dit proces resulta los magnifichs Jurats qui tunc eren lo privaren de la cathedra y classe il remeteren á ell testimoni pera que lo castigas e aixi maná al lochtinent 

del Justicia criminal lo portas pres a les presons del dit estudi general e dit lochtinent ab efecte lo prengue en la plaça de Sent Nicholau fora del territori del estudi e porta a mig jort (sic) publicament pres a dit estudi e per orde del dit testimoni fonch possat en lo cep y detengut molts dies de hon en apres sen fuyggue...” (Sigue otro asunto).

___

En el mismo día presta declaración Matheu balaguer vedell del Studi general de Valencia habitador de la present ciutat y dice:

“Que en lo any MDLXXXI essent vedell del estudi Lorens gostanti oncle de la muller del dit testimoni un dia de diumenge anant ell dit testimoni a dit estudi a vesitar dit gostanti troba en la plaça del dit estudi al lochtinent del Justicia criminal de la present ciutat nomenat alegre y demanantli all testimoni de hon venia aquell i dix que de portar un pres al estudi per orde del Rector de aquell y aci entrantsen ell testimoni en la casa del dit gostanti la cual esta dins lo estudi general troba com aquell estava en guarda de un mestre en arts nomenat grau y tenia cuydado y pena per lo que lo dit mestre grau deya que no volia muntar al cep ni a les presons y aci al cap de moltes rahons que ell testimoni passa juntament ab lo dit gostanti al dit mestre grau muntaren aquell pres y posaren en lo cep ahon ell testimoni lo veu tenir per alguns dies fins tant que entengue que cen era fugit de dites presons y aci per dits respecte com per altres entengué ell testimoni que lo Reverent mestre Mijavila qui llavors era Rector del dit estudi bandeja aquell...” (Sigue otro asunto).

(Archivo Regional del Reino de Valencia). 

La sátira que originó la desgracia de nuestro autor, es como sigue:

Yo mestre Grau del mes agut

a qui mes plau del corral brut

ser lo bochi de les escoles

del Rey paschi de beceroles

y lo fiscal gran nuuolada

pera dir mal e caualcada

vul de mondit (mon dit)  de cada trip

dexar escrit al Rey phelipp

lo besamans ne fan viage

quels mestres vans que may pasage

an fet al Rey de arenes viu

per que en la ley passar lo riu

en que yo vixch que tant duras

dest modo em reixch         el fonch bell pas

riurem de tot Dos grans maces

y dir un mot fins areries

duen per guia ell fa de cel

tantost venia coua de ladres:

un trist mesqui per be que ladres

en un roci Vicent Garcia

coxo grammatich ab gallonia

un poch lunatich y molt gralleges

lo bon pomares e bachilleges

moço de frares no te se escusa

fonch en son temps. que en caperusa

ab ell ensemps tambe no rebes

ve Figuerola tu fart de sebes

gran laguiola e de tonyna

pareix vulca          es gran moyna

tant coxo va veuret lo hergul

de un negre peu. la veu de trul

Al jubileu del lop menor

no y falta Gil lo cap menor

capdell de fil sentint les gens

sens sentener: puix un nas tens

veli darrer dich que tens nas

un mestre Seua que si fa lcas ('l cas) 

que tostemps neua phisonomia

per ser tant fret: en sodomia

ya sentremet has de parar

Agesilau a tot liurar 

que tot li escau almanguenat

si nol saber: del leonat

Lo mercader trau inuentio

del bon Torrella lo uil capo

sil porta sella gentil diuisa

tambe la porta com en camisa

ab gepa torta no paregue

com los demes:     mespanta ha fe

Seguia apres lo Vicent Blay

mestre Real lo papagay

vent fals y mal de les escoles

per un diner no marcha a soles

al barater tambe adorna

lo cambias esta gran sorna

al seu compas: un Castanyeda

ve Ripolles cruxint la seda

pesat poll es diu cada pas

com ques apega         Sancto Thomas

a la gent lega es de mi parte

simple sens fel primera parte

questione prima pareix un drach

tantost intima destopa ple

lo que no sap: darrere ve

mes chic que nap Antoni Andreu

un forcadell qui tot ho veu

ningu com ell y tot ho llig

mestre chiquet y a tot afig

pareix fillet y res no sap

de mestre en arts per altre cap

a totes parts va mestre Roca

seua girant quant mala y poca

petit infant doctrina allega:

dix un fadri en esta sega

que per meni ab gran herror

pensa restar lo laurador

a visitar de Villa Franca

al princep nostre tant poca y manca

laltre ques mestre molt tes de coll

mestre Palau pensas lo foll

preten y cau ser archebisbe

y no so sent un syllogisme

pensaua ardent         que saber fer

ser catredatich (: catedratich) e Lucifer

qui bon gramatich guito de peige

no crech que sia. portaua un meige

apres seguia o dos del loch

un mestre Alberro vestits de groch

digne sancerro color de gualles

daquest ramat a les espales.

ben entrañat Adell la hu

sobre ser roig que no ningu

feume mal goig lo Catala

mestre Ferrer cozin germa

de tireter sols tenen venes

propri martell pera morenes

pareix ausell Seguix pasqual

en campanar ques ell mes mal

a mes anar quels mals que cura

ve frare mas de la oradura.

un pegomas Anaua lo physich

semblaua entrells etich y tisich

al pas dels vells del mal mateix 

trota Cardona Rodrig el leix

legia persona si nou sabeu

descosit sach laltre que veu 

Arbriscio es diu un be mereix

entrant lestiu daquell bon loch

lo salaran que fonch un poch

ques porch tan gran home de be

de gros no puda puix lo mig te

tot se de muda de homens viciosos.

lo Boninfant anant pomposos

veuse galant per mig del pont

be uol lo leig estant de front

que lo paseig ja del Real

duras un any. com un tabal

Aquell tacany fent aualot

aquell traues uenia al trot

de cordoues lo doctor Garcia

espadachi e tant corria

venint alli que tal se creu

lo gran doctor que fos correu

Cosar menor de les escoles

que ca mos talla flos y violes

com ves y talla nesta dient

lo mal dient del mancament

en seguiment que fet li an

ve lo Segarra en est Sen juan

que ve que charra falta Almenara

mes tot ho borra no sap encara

ab tant que gorra lo seu treball

auisitar. la rambla auall

Polo me par ab vesta groga

segons lo viu no crech que ploga

groch cloch y piu diuen que dix 

escagassat tant imprimix

pernoriat un mal capell

venir deuia diu que puix ell

tant li seria micer Miro 

lo esclafament ab capiro

que lo trist sent y borles verdes

de tanta fusta sobre ses serdes

com tostemps gusta de jauali

al seu costat lo deu mari

porta a Salat em paregue

que per desig tant vert ixque

venia en mig quel vert de coll

del Segarra lo gira sol

raym de parra la baluerna

penjat pareix ram de tauerna

tot ell me sembla entre coloms

en altra adsembla dos corps mesclats

ve mestre Blanes dells diuisats

unflat ab ganes va mestre Aldana

de ser tengut que tot ho agrana

lo pet agut y tot ho vol

per molt donos cul de muçol

sent enujos tambe Monço

a Deu y a tots mestre en raco

en los seus mots fet en tinebles

escola legia y te decexbles

molt li bestiegia qui nuna ho fon

la cara fe[r]a tot o confon 

passar carrera ab contra puns

un mestre peres         sent tots los puns

que en totes veres de calçater

vol ser hebreu ve molt darrer

mas qui nou creu? lo Blay Nauarro

Veli vehi pesat com carro

lo gran Marti tot ert cosit

vehi li fonch pareix lo sit

pare que fonch apres de mort

nat en la sella lligat ben fort

quina parella? sobre la sella

ell y lo Gil tota Castella

doctor sotil no te tant vent

gelliceras per conseguent

com un cedas ve lo Ferrus

te lo ceruell que la jesus

qui cern ab ell pareix no sap

sols trau cego tant baix de cap

La processo que toca als peus

mes vogit te prim con fideus

Asscensi ve tot esmortit

lo que tant sap etich podrit

que ja no cap figa batut

en aquest mon tot espremut

dos frares son ve lo traydor

Salon y Estela del gran rector

que en esta tella mestre pasqual

tambe campege que res no val

ab puns de drets y val quant pot

fastijo sets ab beguinot

pesats com plom lo vant seguint

en aquest mon a peu grunint

molta canalla altres restaren

e gran farfalla que no anaren

de machucons la groça anguila

com en perdons de Mijavila

en badalits que diu ques cast

vent los vestits y home bast

dels mascarats en sermonar

ells son penats com sol cridar

destes escholes aualotant

portant estoles e palmejant

de puritat per exes trones

lo graduat espanta dones

y qui no u es gran plorador

Basta no mes de la moneda

ploma a retraure esta vereda

no vulles caure no vol seguir

per molt bolar per presehir

ques rebentar del gafarro

passar per tot mestre Monço

dich de rebot mestre Galant

y de mon dit ques vell infant

ho dexe escrit tot melindros

yo mestre Grau tot puagros

a qui mes plau tot mort de fam

ser lo bochi lo fill de Adam

del Rey paschi mes desdichat

e lo fiscal no sa trobat

pera dir mal en la pastura

segons dit es. la vil criatura

Finis. mestre Cordero  

ab son sombrero

(Feta la present descriptio a e barret fort

8 del mes de febrer any 1586). que de la mort

es adjutor

Dels que no anaren. lo portador

al degollar

Y no viu mes y sententiar

estant present los desdichats

de aquesta gent esquarterats

ques poca y mala fins al suplici

semblant canalla resta en son vici

puix se mostraren mestre Oromi

e pasejaren gros colomi

com agotats empapussat

arraconats de roin blat

casi fugits

trists y marchits

de formentera no volgue ter

gran bestia fera lo capiro

ensuperbit gran sens raho

molt engrehit lo desdijat

per ques lector tant subjectat

reformador al vezitar

de gent gallofa y mosejar

menjant garrofa al bon bou vermell

Calbo resta ques burla dell

que no gaza terriblement

comprar ceti lo impertinent

ans sen fugi confus boçal

per no venir brut animal

ans vol morir pomar falta

que no gastar que diu ana

mes viu faltar [a] vizitar 

en lo aualot pera donar

lo tararot lo mig del guany

doctor Reguart al roig vehi

que deu men guart no accedi

per deu exir lo trasullat

se senti dir cantos criat

tot diuisat de la miseria

com a orat perque ab lazeria

en primauera no pot comprar

es la albufera lo que gastar

arros ben fret li convenia

lo mes quinet tampoch venia

del doctor Plaça lo mallorqui

sens embaraça o alarbi

en cascun any dich lo doctor

ple de malany gran curador

e de unflors des cotiflats

y grans dolors puix les maldats

pagant peccats del meje suares

per ell causats no vol exerir

en son jouent nol puch sufrir

home imprudent gran guañador

murmurador no per doctor

y prouador mes per beato

de medicines fa gran barato

dexant les fines per sis dines

y les prouades va tres carres

falta pujades no per vezita

que sa muller en esta crita

falta Roqueta un millonar

criatureta de cagaferros

que va enconant terribles erros

phylosophant mercadejar

fins a patraix y vizitar

per fer lo encaix tot juntament

ab sa muller la pobra gent

ab son diner asi falta

mig homenet qui may guanya

lo cariestret fama ni nom

cara de pega un honrat hom

exuta y negra Bosch tant espes

Calbo falta que may ixques

que nos troba dell cosa bona

ab lo diner mala persona

pera fer fer de tota gent

lo capiro gran maldient

lo gran Masco si ell fora mut

volgue faltar y Montagut

y no anar son preceptor

per no tenir fora millor

ab que cobrir lo Martorell

son mal cosas moro borracho

animalas resta per macho

Capella armeno y en veritat

que de Galeno per gran orat

sol molt parlar restar pogues

y coblejar basta no mes

en la velea ploma a retraure

que mal se emplea no vulles caure

lo meije roig per molt bolar

no li feu goig ques rebentar

aquesta empreça passar per tot 

al tort monteza dich de rebot.

que tot lo dia Finis.

ell consumia (Facta a 8 de febrer any 1586.)

en fer pesar