Mostrando las entradas para la consulta tella ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tella ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 12 de agosto de 2024

Ordi, Ordy - Origami

 

Ordi, Ordy, s. m., lat. hordeum, orge. 

Pan d' ordy vielh e vi mudat de tyna.

(chap. Pa de sibada vella y vi mudat de tina - barrica, carretell : trasbalsat. Ordio, hordio, de ahí ve la horchata, que antigamen encara no se fée en chufa, chufes.)

T. de Thomas et de Bernado: Bernado.

Pain d' orge vieux et vin changé de tine.

Porta aytan volontiers ordi coma fromen. V. et Vert., fol. 54.

Porte autant volontiers orge comme froment.

De V pas d' ordi e de II peissons. Liv. de Sydrac, fol. 123.

(chap. De sinc, sing, 5 pans de sibada y de dos, 2, peixos.

Milagre o milacre dels pans y dels peixos.)

De cinq pains d' orge et de deux poissons.

CAT. Ordi. IT. Orzo. (ESP. Cebada; Aragón: ordio, hordio; chap. Sibada, sivada, sibades, sivades.)

CAT. Ordi. IT. Orzo. (ESP. Cebada; Aragón: ordio, hordio; chap. Sibada, sivada, sibades, sivades.)


Ordir, v., lat. ordiri, ourdir. 

Ant pres una tella ad ordir.

Marcabrus: Emperaire.

Ont pris une toile à ourdir.

Li teyssedor que primieramen aparelho et ordissho los filhs.

Leys d'amors, fol. 150. 

Les tisserands qui premièrement apprêtent et ourdissent les fils.

Fig. Qui vol sirventes auzir

Tescut d' enueg, d' antas mesclat, 

A me 'l deman, qu' ieu l' ay filat, 

Et sai lo teisser et ordir.

P. Cardinal: Qui vol. 

Qui veut ouïr un sirvente tissé d'ennui, mêlé de honte, à moi le demande, vu que je l'ai filé, et je sais le tisser et ourdir. 

Ar me sembla que mos chans no val gaire,

Que de maldir l' ai ordit e tescut.

P. Cardinal: Aissi com hom. 

Il me semble maintenant que mon chant ne vaut guère, vu que de médire je l'ai ourdi et tissé.

- Par extens. Carillonner.

Del temple...

Fai los cascavels ordir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Du temple... fais carillonner les cloches.

CAT. Ordir. ESP. Urdir. PORT. Ordir, urdir. IT. Ordire. (chap. Urdí.)

2. Ordil, s. m., trame.

Fig. Fals lauzengiers ab lur ordil.

Deudes de Prades: Ab cor leial. 

Faux médisants avec leur trame.

(chap. trama, trames; urdí una trama, trampa, garrama.)

3. Ordidor, s. m., ourdisseur, celui qui dispose la chaîne d'une étoffe. Teysshedors, o ordidors. Leys d'amors, fol. 50. 

(chap. Teixidós, o urdiós.)

Tisserands, ou ourdisseurs.

- Ourdissoir.

Si per aventura alcu ordidor dels teisseras de la vila era mai lonc.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 118.

Si par aventure aucun ourdissoir des tisserands de la ville était plus long.

CAT. Ordidor. ESP. PORT. Urdidor. IT. Orditore, orditoio. 

(chap. Urdidó, urdidós, urdidora, urdidores.)

4. Ordimen, s. m., ourdissure.

Fig. Pauzat havem nostre ordimen dels rims. Leys d'amors, fol. 151.

Nous avons posé notre ourdissure des rimes.

ANC. CAT. Ordiment. (chap. Urdimén, urdimens.)


Orfe, Horfe, s. m., orphelin.

Tanta veuva, tant orfe cosselhar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Tant de veuves, tant d' orphelins conseiller. 

Adj. Repaus ses fi, capdels d' orfes enfans. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa. 

Repos sans fin, guide d'enfants orphelins.

- Fig. Privé, dépourvu.

Yrem a la mort

Horfe de bel enfant. 

Li las moyne doloyros, 

Horfes, marritz e mal payatz, 

L' islla de Lerins an laissatz.

V. de S. Honorat. 

Nous irons à la mort privés de bel enfant. 

Les malheureux moines douloureux, dépourvus, marris et mal contents, ont quitté l'île de Lerins. 

ANC. FR. L'autre de foillir ne refine,

L'autre est de foilles orphenine.

Roman de la Rose, v. 5976. 

Sont les seigneuries en mains d'enfans et d'orphenins.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 323.

CAT. Orfe. ESP. Huérfano. PORT. Orfão. IT. Orfano.

(chap. Huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanes; orfe, orfes.)

2. Orfanols, s. m. dim., petit orphelin.

Aias merces dels orfanols. Libre de Senequa. 

Ayez merci des petits orphelins.

(chap. Huerfanet, huerfanets, huerfaneta, huerfanetes; orfenet, orfenets.)

3. Orphenel, s. m. dim., petit orphelin.

Ero pascut els peregris

Et issamen los orphenels.

V. de S. Alexis. 

Les pélerins étaient repus et les petits orphelins également.

4. Orphenar, v., rendre orphelin.

Part. pas. Motz efans orphenatz. V. et Vert., fol. 12. 

De nombreux enfants rendus orphelins.

ANC. FR. Aux enfantz du premier lict

Orphelinez de leur mère.

Luc de la Porte, trad. des Odes d'Horace, liv. III, p. 92.

(chap. Huerfaná, orfená : dixá huérfano u orfe an algún chiquet o chiqueta: matá a son pare, sons pares.)

5. Aorfenar, v., rendre orphelin.

Part. pas. D' on moutas domnas son marridas,

E moutas piucelas faididas,

E motz enfans aorfenatz.

Roman de Jaufre, fol. 57. 

D' où de nombreuses dames sont affligées, et de nombreuses pucelles chassées, et de nombreux enfants rendus orphelins.


Orgue, s. m., lat. organum, orgue. 

Semla al pacient... que auia orgues. Eluc. de las propr., fol. 84.

Ressemble au patient... qui entende orgues.

ESP. Órgano. PORT. Orgão. IT. Organo. (chap. órgano, órganos.)

2. Organic, adj., lat. organicus, organique, d'orgue. 

Organica muzica si forma per istrumens, sufflan.

Eluc. de las propr., fol. 281. 

Musique d'orgue se forme par instruments en soufflant.

CAT. Organic. ESP. (orgánico) PORT. IT. Organico. 

(chap. Orgánic, organics, orgánica, orgániques.)

3. Organar, v., organiser.

Verbe de la 1 conjugazo... organar. Gramm. provençal.

Verbe de la première conjugaison... organiser.

4. Organizar, v., organiser. 

Part. pas. Corrs natural organizat. 

Fo perfiechament organizat.

Eluc. de las propr., fol. 13 et 68. 

Corps naturel organisé.

Fut parfaitement organisé. 

CAT. Organisar. ESP. PORT. Organizar. IT. Organizare.

(chap. Organisá: organiso, organises, organise, organisem u organisam, organiséu u organisáu, organisen; organisat, organisats, organisada, organisades.)


Orguelh, Erguelh, Orguoil, Orgoil, s. m., orgueil, insolence, arrogance.

Florentis, mortz etz per vostr' orguelh,

Qu' erguelhs non es, sinon obra d' aranha. 

P. Vidal: Quor qu' om. 

Florentins, vous êtes morts par votre orgueil, vu qu' orgueil n'est rien, sinon oeuvre d'araignée. 

Ni anc no vi erguelh que no dechaya.

Giraud le Roux: Auiatz. 

Ni jamais je ne vis orgueil qui ne déchoie.

Dir qu' orgoill dechai.

G. Faidit: Ab nou cor.

Dire qu' orgueil déchoit. 

Loc. Qu'ai dig? Boca, tu mens,

E dis contra mi dons erguelh.

P. Rogiers: Entr' ira. 

Qu'ai-je dit? Bouche, tu mens, et tu dis insolence contre ma dame.

Quar molt vuelh mays per lieys cui am languir, 

Qu'autra m don so don ella m fai erguelh. 

Deudes de Prades: Ben ay' amors. 

Car moult je veux plus languir pour celle que j'aime, qu'autre me donne ce dont elle me fait orgueil.

Mi faitz orguelh, en digz et en parvensa, 

Et etz humils vas totas autras gens.

La Comtesse de Die: A chantar m'er. 

Vous me faites insolence, en paroles et en apparance, et vous êtes humble envers toutes autres gens.

ANC. FR. Et abati si leur orguel que il n' osèrent riens enprendre contre lui. 

Montez en trop grant orguel. 

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 130 et 152. ANC. CAT. Orgaoil. CAT. MOD. Orgull. ESP. Orgullo. PORT. Orgulho. 

IT. Orgoglio. (chap. Orgull, orgulls.)

2. Orguelhar, Erguelhar, Orgolhar, Orguoillar, Orgoillar, v., enorgueillir, irriter.

Es a selhs bona Amors

Qui l' an en patz, ses rancura,

Q' us vas l' autre non s' erguelha.

P. Rogiers: Al pareissen.

Amour est bon à ceux qui l'ont en paix, sans reproche, tellement qu'un vers l'autre ne s' irrite.

S' orgolhoziro vas Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 113. 

S' enorgueillirent vers Dieu. 

Be m meravil cum vostre cors s' orguelha.

La Comtesse de Die: A chantar m' er. 

Je m'émerveille bien comment votre coeur s' irrite. 

Fig. E 'l freg s' erguelha.

A. Daniel: Quan chai la. 

Et le froid s'irrite.

ANC. FR. Que par aventure ne orgueillissent lor enemi.

Anc. trad. du Ps. de Corbie, ps. Audite coeli. 

Mès les richeces les avoient

Si orguillez qu'il ne cuidoient 

Que mort les osast envaïr.

Fables et cont. anc., t. II, p. 409. 

Quiconques s' orgueillit de sa prospérité. 

Robert Garnier, Trag. d' Hippolyte, act. 2, sc. 1. 

ANC. ESP. Ergullir. IT. Orgogliare. 

(chap. Enorgullí, enorgullís: yo me enorgullixco o enorgullixgo, enorgullixes, enorgullix, enorgullim, enorgulliu, enorgullixem; enorgullit, enorgullits, enorgullida, enorgullides. Pot significá tan tindre soberbia com tindre orgull, está orgullós.)

3. Orguelhos, Erguelhos, Ergulhos, Orgulhos, Orgolhos, Orguoillos, Orgoillos, adj., orgueilleux, insolent, fier.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

Vas cui es orguoillos.

T. de Lantelm et de Raimond: Ramond. 

Vers qui il est orgueilleux.

Tem que leis m' aya per ergulhos. 

(chap. Tinc temó de que ella me tingue per orgullós : insolén, furo, soberbio, pujadet, envalentonat, etc.)

Giraud le Roux: Auiatz la.

Je crains qu'elle m'ait pour orgueilleux.

Contr' orguoill es orgoillos.

Bertrand de Born: Ar ven la. 

Contre orgueil il est insolent.

Als avols es d' ergulhos semblans. 

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Aux méchants est d' orgueilleuse manière. 

Substantiv. Erguelhos no ve son trabuc.

Bernard de Venzenac: Pus vey. 

Orgueilleux ne voit son trébuchet. 

ANC. FR. Départit les orguillos. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. Magnificat. 

Qui moult est fiers et orgoillox. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 338. 

CAT. Orgullos. ESP. Orgulloso. PORT. Orgulhoso. IT. Orgoglioso.

(chap. Orgullós, orgullosos, orgullosa, orgulloses.)

Per a alguns, ells sol son ignoráns, paletos, analfabetos, per a natres, son los nostres yayos,pares, família, mestres, un referén per a natros, y estem mol orgullosos de ells

4. Orgulhosamen, Ergulhozament, Orgolhosament, adv., orgueilleusement.

A dit als baros mot orgulhosamen. Guillaume de Tudela.

A dit aux barons moult orgueilleusement.

Ergulhozament volgro aquo que voler no devio.

Eluc. de las propr., fol. 11.

Voulurent orgueilleusement ce qu'ils ne devaient vouloir.

CAT. Orgullosament. ESP. Orgullosamente. PORT. Orgulhosamente. 

IT. Orgogliosamente. (chap. Orgullosamen.)

5. Orgolhozir, Ergolhozir, v., enorgueillir.

Los bobans e nostre grans poders que nos fazian ergolhozir sobre la paura gen. V. et Vert., fol. 27. 

Les ostentations et notre grand pouvoir qui nous faisaient enorgueillir sur la pauvre gent. 

No s' en deu orgolhozir. Brev. d'amor, fol. 72.

(chap. No s' en deu enorgullí.)

Ne s'en doit enorgueillir.

6. Enorgolhosir, v., enorgueillir.

O vaysel de miseria, or te enorgolhosis! La Barca.

O vaisseau de misère, maintenant tu t' enorgueillis! 

ANC. CAT. Enorgullir. (chap. enorgullí, enorgullís.)


Orient, Orien, s. m., lat. orientem, orient. 

Lo solelh que corr, e a totz jorns, d' orien en occident. V. et Vert., fol. 32.

(chap. Lo sol que corre, tots los díes, d' Orién cap a Ocsidén.)

 Le soleil qui court, et à toujours, d'orient en occident.

- Partie du globe.

Er venon sai deves Orien

Li Tartari. 

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. 

Maintenant les Tartares viennent çà devers Orient.

ANC. ESP. De parte de Orient vino un coronado.

Poema del Cid, v. 1296. 

CAT. Orient. ESP. MOD. PORT. IT. Oriente. (chap. Orién : Lleván.)

2. Oriental, adj., lat. orientalis, oriental.

Pero li ven oriental 

Ges totas vetz no son aital.

Brev. d'amor, fol. 41. 

Pour cela les vents orientaux point en tout temps ne sont tels. 

CAT. ESP. PORT. Oriental. IT. Orientale. 

(chap. Oriental, orientals; lo ven oriental es lo ven de Lleván, la llevantada, del Este.)


Orifici, Orrifici, s. m., lat. orificium, orifice. 

Si ajusta de per de jus ab l' orifici. Eluc. de las propr., fol. 56.

S'ajuste de par dessous avec l' orifice. 

Al orrifici de la vena. Trad. d'Albucasis, fol. 8. 

A l' orifice de la veine.

CAT. Orifici. ESP. PORT. Orificio. IT. Orificio, orifizio. 

(chap. Orifissi, orifissis : forat, forats.)


Origami, s. m., lat. origanum, origan, plante.

Manjo la herba dita origami. Eluc. de las propr., fol. 254.

(chap. Mingen la herba dita orenga.)

Mangent l'herbe dite origan.

CAT. Orenga. ESP. Orégano. PORT. Ouregão. IT. Origano. (chap. orenga.)

Origami, s. m., lat. origanum, origan, plante.

lunes, 15 de julio de 2024

Guerau de Montmajor, Gaspar. Grau.

Guerau de Montmajor, Gaspar.

N.° 1082 I H S. Breu discriptio dels mestres que anaren a besar les mans a sa magestat del Rey D. Phelipp Al Real de la ciutat de Valencia a 8 de febrer any 1586.

6 hojas útiles, excepto la 1.a a 2 col.s y 40 líneas. - Papel 0,200 alto X 0,135 ancho: caja escritura 0,171 X 0,090. - Letra S. XVI.

Título. - Texto. - P. en bl.

Rústica.

Mayans en su Vida de Vives, Fuster, Salvá, Nevot (Nebot) y Serrano Morales, se refieren a dos copias conocidas de esta sátira, las cuales tenían al final indicación de pie de imprenta, seguramente apócrifo. 

El presente MS. debe ser el original.

Guerau o Grau, que era natural de Onteniente (Valencia), graduóse de Maestro en Artes y Doctor en Teología; ejerció en la Universidad Valentina la cátedra de Retórica y Oratoria, de la cual fue destituido, repuesto y vuelto a expulsar, pasando a Alcalá, donde murió (como profesor de Retórica).

Véanse las dos curiosas notas proporcionadas por nuestro queridísimo amigo D. José Rodrigo Pertegás (N. E. o Pertegaz), que, según nuestra modesta opinión, ocupa el número uno entre los bibliófilos valencianos

Requisicións ante el Justicia Civil, año 1585. - Mano 15, folio 1.° a 15.

En una información testifical ante el Justicia promovida a instancia del Rector, en 18 de Marzo de este año presta declaración como testigo lo Reverent mestre Joan Joachim Mijavila entre otras cosas dice:

“... e aixi mateix essent ell dit testimoni ara ultimament rector a un mestre en arts dit mestre grau cathedratich de rethorica per diverses quexes que de aquell hi havia li feu proces del qual fonch escriva miquel andreu notari de la dita universitat y per lo que de dit proces resulta los magnifichs Jurats qui tunc eren lo privaren de la cathedra y classe il remeteren á ell testimoni pera que lo castigas e aixi maná al lochtinent 

del Justicia criminal lo portas pres a les presons del dit estudi general e dit lochtinent ab efecte lo prengue en la plaça de Sent Nicholau fora del territori del estudi e porta a mig jort (sic) publicament pres a dit estudi e per orde del dit testimoni fonch possat en lo cep y detengut molts dies de hon en apres sen fuyggue...” (Sigue otro asunto).

___

En el mismo día presta declaración Matheu balaguer vedell del Studi general de Valencia habitador de la present ciutat y dice:

“Que en lo any MDLXXXI essent vedell del estudi Lorens gostanti oncle de la muller del dit testimoni un dia de diumenge anant ell dit testimoni a dit estudi a vesitar dit gostanti troba en la plaça del dit estudi al lochtinent del Justicia criminal de la present ciutat nomenat alegre y demanantli all testimoni de hon venia aquell i dix que de portar un pres al estudi per orde del Rector de aquell y aci entrantsen ell testimoni en la casa del dit gostanti la cual esta dins lo estudi general troba com aquell estava en guarda de un mestre en arts nomenat grau y tenia cuydado y pena per lo que lo dit mestre grau deya que no volia muntar al cep ni a les presons y aci al cap de moltes rahons que ell testimoni passa juntament ab lo dit gostanti al dit mestre grau muntaren aquell pres y posaren en lo cep ahon ell testimoni lo veu tenir per alguns dies fins tant que entengue que cen era fugit de dites presons y aci per dits respecte com per altres entengué ell testimoni que lo Reverent mestre Mijavila qui llavors era Rector del dit estudi bandeja aquell...” (Sigue otro asunto).

(Archivo Regional del Reino de Valencia). 

La sátira que originó la desgracia de nuestro autor, es como sigue:

Yo mestre Grau del mes agut

a qui mes plau del corral brut

ser lo bochi de les escoles

del Rey paschi de beceroles

y lo fiscal gran nuuolada

pera dir mal e caualcada

vul de mondit (mon dit)  de cada trip

dexar escrit al Rey phelipp

lo besamans ne fan viage

quels mestres vans que may pasage

an fet al Rey de arenes viu

per que en la ley passar lo riu

en que yo vixch que tant duras

dest modo em reixch         el fonch bell pas

riurem de tot Dos grans maces

y dir un mot fins areries

duen per guia ell fa de cel

tantost venia coua de ladres:

un trist mesqui per be que ladres

en un roci Vicent Garcia

coxo grammatich ab gallonia

un poch lunatich y molt gralleges

lo bon pomares e bachilleges

moço de frares no te se escusa

fonch en son temps. que en caperusa

ab ell ensemps tambe no rebes

ve Figuerola tu fart de sebes

gran laguiola e de tonyna

pareix vulca          es gran moyna

tant coxo va veuret lo hergul

de un negre peu. la veu de trul

Al jubileu del lop menor

no y falta Gil lo cap menor

capdell de fil sentint les gens

sens sentener: puix un nas tens

veli darrer dich que tens nas

un mestre Seua que si fa lcas ('l cas) 

que tostemps neua phisonomia

per ser tant fret: en sodomia

ya sentremet has de parar

Agesilau a tot liurar 

que tot li escau almanguenat

si nol saber: del leonat

Lo mercader trau inuentio

del bon Torrella lo uil capo

sil porta sella gentil diuisa

tambe la porta com en camisa

ab gepa torta no paregue

com los demes:     mespanta ha fe

Seguia apres lo Vicent Blay

mestre Real lo papagay

vent fals y mal de les escoles

per un diner no marcha a soles

al barater tambe adorna

lo cambias esta gran sorna

al seu compas: un Castanyeda

ve Ripolles cruxint la seda

pesat poll es diu cada pas

com ques apega         Sancto Thomas

a la gent lega es de mi parte

simple sens fel primera parte

questione prima pareix un drach

tantost intima destopa ple

lo que no sap: darrere ve

mes chic que nap Antoni Andreu

un forcadell qui tot ho veu

ningu com ell y tot ho llig

mestre chiquet y a tot afig

pareix fillet y res no sap

de mestre en arts per altre cap

a totes parts va mestre Roca

seua girant quant mala y poca

petit infant doctrina allega:

dix un fadri en esta sega

que per meni ab gran herror

pensa restar lo laurador

a visitar de Villa Franca

al princep nostre tant poca y manca

laltre ques mestre molt tes de coll

mestre Palau pensas lo foll

preten y cau ser archebisbe

y no so sent un syllogisme

pensaua ardent         que saber fer

ser catredatich (: catedratich) e Lucifer

qui bon gramatich guito de peige

no crech que sia. portaua un meige

apres seguia o dos del loch

un mestre Alberro vestits de groch

digne sancerro color de gualles

daquest ramat a les espales.

ben entrañat Adell la hu

sobre ser roig que no ningu

feume mal goig lo Catala

mestre Ferrer cozin germa

de tireter sols tenen venes

propri martell pera morenes

pareix ausell Seguix pasqual

en campanar ques ell mes mal

a mes anar quels mals que cura

ve frare mas de la oradura.

un pegomas Anaua lo physich

semblaua entrells etich y tisich

al pas dels vells del mal mateix 

trota Cardona Rodrig el leix

legia persona si nou sabeu

descosit sach laltre que veu 

Arbriscio es diu un be mereix

entrant lestiu daquell bon loch

lo salaran que fonch un poch

ques porch tan gran home de be

de gros no puda puix lo mig te

tot se de muda de homens viciosos.

lo Boninfant anant pomposos

veuse galant per mig del pont

be uol lo leig estant de front

que lo paseig ja del Real

duras un any. com un tabal

Aquell tacany fent aualot

aquell traues uenia al trot

de cordoues lo doctor Garcia

espadachi e tant corria

venint alli que tal se creu

lo gran doctor que fos correu

Cosar menor de les escoles

que ca mos talla flos y violes

com ves y talla nesta dient

lo mal dient del mancament

en seguiment que fet li an

ve lo Segarra en est Sen juan

que ve que charra falta Almenara

mes tot ho borra no sap encara

ab tant que gorra lo seu treball

auisitar. la rambla auall

Polo me par ab vesta groga

segons lo viu no crech que ploga

groch cloch y piu diuen que dix 

escagassat tant imprimix

pernoriat un mal capell

venir deuia diu que puix ell

tant li seria micer Miro 

lo esclafament ab capiro

que lo trist sent y borles verdes

de tanta fusta sobre ses serdes

com tostemps gusta de jauali

al seu costat lo deu mari

porta a Salat em paregue

que per desig tant vert ixque

venia en mig quel vert de coll

del Segarra lo gira sol

raym de parra la baluerna

penjat pareix ram de tauerna

tot ell me sembla entre coloms

en altra adsembla dos corps mesclats

ve mestre Blanes dells diuisats

unflat ab ganes va mestre Aldana

de ser tengut que tot ho agrana

lo pet agut y tot ho vol

per molt donos cul de muçol

sent enujos tambe Monço

a Deu y a tots mestre en raco

en los seus mots fet en tinebles

escola legia y te decexbles

molt li bestiegia qui nuna ho fon

la cara fe[r]a tot o confon 

passar carrera ab contra puns

un mestre peres         sent tots los puns

que en totes veres de calçater

vol ser hebreu ve molt darrer

mas qui nou creu? lo Blay Nauarro

Veli vehi pesat com carro

lo gran Marti tot ert cosit

vehi li fonch pareix lo sit

pare que fonch apres de mort

nat en la sella lligat ben fort

quina parella? sobre la sella

ell y lo Gil tota Castella

doctor sotil no te tant vent

gelliceras per conseguent

com un cedas ve lo Ferrus

te lo ceruell que la jesus

qui cern ab ell pareix no sap

sols trau cego tant baix de cap

La processo que toca als peus

mes vogit te prim con fideus

Asscensi ve tot esmortit

lo que tant sap etich podrit

que ja no cap figa batut

en aquest mon tot espremut

dos frares son ve lo traydor

Salon y Estela del gran rector

que en esta tella mestre pasqual

tambe campege que res no val

ab puns de drets y val quant pot

fastijo sets ab beguinot

pesats com plom lo vant seguint

en aquest mon a peu grunint

molta canalla altres restaren

e gran farfalla que no anaren

de machucons la groça anguila

com en perdons de Mijavila

en badalits que diu ques cast

vent los vestits y home bast

dels mascarats en sermonar

ells son penats com sol cridar

destes escholes aualotant

portant estoles e palmejant

de puritat per exes trones

lo graduat espanta dones

y qui no u es gran plorador

Basta no mes de la moneda

ploma a retraure esta vereda

no vulles caure no vol seguir

per molt bolar per presehir

ques rebentar del gafarro

passar per tot mestre Monço

dich de rebot mestre Galant

y de mon dit ques vell infant

ho dexe escrit tot melindros

yo mestre Grau tot puagros

a qui mes plau tot mort de fam

ser lo bochi lo fill de Adam

del Rey paschi mes desdichat

e lo fiscal no sa trobat

pera dir mal en la pastura

segons dit es. la vil criatura

Finis. mestre Cordero  

ab son sombrero

(Feta la present descriptio a e barret fort

8 del mes de febrer any 1586). que de la mort

es adjutor

Dels que no anaren. lo portador

al degollar

Y no viu mes y sententiar

estant present los desdichats

de aquesta gent esquarterats

ques poca y mala fins al suplici

semblant canalla resta en son vici

puix se mostraren mestre Oromi

e pasejaren gros colomi

com agotats empapussat

arraconats de roin blat

casi fugits

trists y marchits

de formentera no volgue ter

gran bestia fera lo capiro

ensuperbit gran sens raho

molt engrehit lo desdijat

per ques lector tant subjectat

reformador al vezitar

de gent gallofa y mosejar

menjant garrofa al bon bou vermell

Calbo resta ques burla dell

que no gaza terriblement

comprar ceti lo impertinent

ans sen fugi confus boçal

per no venir brut animal

ans vol morir pomar falta

que no gastar que diu ana

mes viu faltar [a] vizitar 

en lo aualot pera donar

lo tararot lo mig del guany

doctor Reguart al roig vehi

que deu men guart no accedi

per deu exir lo trasullat

se senti dir cantos criat

tot diuisat de la miseria

com a orat perque ab lazeria

en primauera no pot comprar

es la albufera lo que gastar

arros ben fret li convenia

lo mes quinet tampoch venia

del doctor Plaça lo mallorqui

sens embaraça o alarbi

en cascun any dich lo doctor

ple de malany gran curador

e de unflors des cotiflats

y grans dolors puix les maldats

pagant peccats del meje suares

per ell causats no vol exerir

en son jouent nol puch sufrir

home imprudent gran guañador

murmurador no per doctor

y prouador mes per beato

de medicines fa gran barato

dexant les fines per sis dines

y les prouades va tres carres

falta pujades no per vezita

que sa muller en esta crita

falta Roqueta un millonar

criatureta de cagaferros

que va enconant terribles erros

phylosophant mercadejar

fins a patraix y vizitar

per fer lo encaix tot juntament

ab sa muller la pobra gent

ab son diner asi falta

mig homenet qui may guanya

lo cariestret fama ni nom

cara de pega un honrat hom

exuta y negra Bosch tant espes

Calbo falta que may ixques

que nos troba dell cosa bona

ab lo diner mala persona

pera fer fer de tota gent

lo capiro gran maldient

lo gran Masco si ell fora mut

volgue faltar y Montagut

y no anar son preceptor

per no tenir fora millor

ab que cobrir lo Martorell

son mal cosas moro borracho

animalas resta per macho

Capella armeno y en veritat

que de Galeno per gran orat

sol molt parlar restar pogues

y coblejar basta no mes

en la velea ploma a retraure

que mal se emplea no vulles caure

lo meije roig per molt bolar

no li feu goig ques rebentar

aquesta empreça passar per tot 

al tort monteza dich de rebot.

que tot lo dia Finis.

ell consumia (Facta a 8 de febrer any 1586.)

en fer pesar

jueves, 8 de febrero de 2024

Lexique roman; Dorn - Dui, Duy

 

Dorn, s. m., morceau, darne.

Ditz benedicite e pres son dorn.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76. 

Dit bénédicité et prit son morceau.

Ges per so no m puesc partir un dorn, 

Si mi ten pres s'amors e m'enliama.

B. de Ventadour: Be m'an. 

Pour cela je ne puis point m'en séparer d'une darne, tant son amour me tient prisonnier et m'enlace.

PORT. Dorna.


Dors, Dos, s. m., lat. dorsum, dos, derrière. 

Han doas gibbas el dors. Eluc. de las propr., fol. 241.

(chap. Tenen dos gepes al dos: a la esquena; los camellos; los dromedaris sol ne tenen una.

ESP. Tienen dos gibas en el dorso. Los dromedarios sólo tienen una.)

Ont deux bosses au dos.

E 'ls mans detras lo dos liar.

Roman de Jaufre, fol. 73. 

Et lier les mains derrière le dos.

Fig. Martella ab so martell sobre nostre dos, e 'll nos farga.

(chap. Martelle en son martell sobre lo nostre dos, y ell mos forge.)

V. et Vert., fol. 44.

Martelle sur notre dos avec son marteau, et il nous forge.

ANC. CAT. Dors, dos (N. E. tocar el dos). 

ESP. PORT. Dorso. IT. Dorso, dosso.

2. Dorssar, v., rosser, bâtonner.

Part. pas. Auzic lo juzieu que totz los testimonis eron dorssatz e flagellatz per lur mal princep. V. et Vert., fol. 98.

Le juif entendit que tous les témoins étaient bâtonnés et flagellés pour leur mauvais prince.

3. Adorsa, adv., en arrière, à rebours.

Amors, qu'el fai anar adorsa,

Li tol lo talen e 'l trasporta.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Amour, qui le fait aller à rebours, lui ôte la volonté et le transporte. 

ANC. CAT. Adors.

4. Endossar, v., endosser.

Lors aubercs s'endossero.

Roman de Fierabras, v. 4605. 

Ils s'endossèrent leurs hauberts. 

Part. pas.

Iscam nos en defors los aubercxs endossatz.

Roman de Fierabras, v. 2829.

Sortons-nous en dehors les hauberts endossés.

ESP. Endosar. PORT. Endossar. (chap. ficás, carregás a la esquena : endossá, endossás un feix.)

5. Trasdossa, s. f., fardeau, endosse.

Sas espatlas semblon trasdossa. (N. E. espalla, espatlla : espala.)

Daniel Vives Albesa, Fuentespalda

P. Cardinal: D'Esteve.

Ses épaules semblent endosse.

Fig. De trop mala tradossa, 

Roma vos cargatz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, vous vous chargez de très mauvais fardeau.


Dotz, s. f., source.

Dins las dotz de la font.

Eluc. de las propr., fol. 74.

Dans les sources de la fontaine.

Dotz es que Dieus de paradis nos tra,

D'aiga plazen benezeit' e senhada.

Serveri de Gironne: Totz homs deu.

C'est une source que Dieu nous tire de paradis, d'eau agréable, bénie et marquée du signe de la croix. 

Fig. En lieis nais de totz bes la dotz.

G. Riquier: Qui a son.

En elle naît la source de tous biens.

ANC. FR. C'est la fontaine, c'est la doiz

Dont sortent tuit li let péchié... 

Rome est la doiz de la malice. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 337 et 332.

2. Adoutz, s. f., source.

De miech de la peira issira grantz adoutz. V. de S. Honorat. 

(chap. Del mich de la pedra ixirá, issirá un gran ullal, naiximén d'aigua.)

Du milieu de la pierre sortira grande source.

(N. E. sortira, source, sortir, sortie, surtidor, surgere; issira, ixirá, issirá, exida, ixida, ixí, eixeta, exit, exir, eixir, exitus.)

3. Dozil, s. m., douzil, faucet. (chap. grifo, chorradó, eixeta, pitorro.)

So que es dedins lo vayssel coven que venga al dozil.

V. et Vert., fol. 85.

Il convient que ce qui est dans le vaisseau vienne au douzil.

ANC. FR. Le dosil ou faucet de la tonne.

Cout. de Labour. Du Cange, t. II, col. 1664.

4. Adozilhar, v., percer, doisiller.

Part. prés. Fig.

Pueis l'hubriro ab lansa lo lairier, 

Adozillan aquel santz pimentier.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Puis avec lance ils lui ouvrirent le côté, doisillant ce saint piment.

Part. pas. El filh de Dieu que fo adozilhatz

Cant ab lansa ubertz fo son costatz.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Le fils de Dieu qui fut doisillé quand son côté fut ouvert avec la lance. ANC. FR. Puis à bouillons fumeux le faysoient doisiller, 

Louche dedans la tasse et tombant pétiller.

Remi Belleau, t. 1, p. 144.


Drac, s. m., lat. draco, dragon.

Tant qu'el drac ac devorat 

Mot de la gent de la ciutat.

(chap. Tan que lo dragó habíe devorat molta de la gen de la siudat. Fragmén de la vida de San Jorge.)

Fragment de la V. de S. Georges.

Tant que le dragon eut dévoré beaucoup de la gent de la cité.

Adonc cant lo dracs si fo mes 

En la roca...

V. de S. Enimie, fol. 35.

Alors quand le dragon se fut mis en la roche.

CAT. Drag (N. E. queen; la c final, a veces ch, y la g final apenas se distinguen). IT. Draco. (ESP. Dragón; chap. dragó tragón, dragons tragons; dragona tragona, com la novia del burro de Shrek, dragones tragones. Dragonet, dragonets, dragoneta, dragonetes.)

2. Dragon, s. m., lat. draconem, dragon.

E 'l manja lo dragons en presenza de totz.

(chap. Y se 'l minge lo dragó en presensia de tots.)

V. de S. Honorat.

Et le dragon le mange en présence de tous.

Eyssiron dui dragon sobrier. Trad. d'un évangile apocryphe.

(chap. Van eixí dos dragons soberbios, enormes, mol grans.)

Deux dragons énormes sortirent.

Loc. Mas cor a de dragon.

P. Vidal: Ajostar. 

Mais a coeur de dragon.

ESP. Dragón. PORT. Dragão (errata, la o lleva virgulilla, pero es en la ã).

IT. Drago, dragone.

Escultura do Mario the Magnificent, dragão mascote da Universidade Drexel, Estados Unidos

- Constellation.

Estelas de las quals la una apelam cap de drago, l'autra coa.

(chap. Estels, estrels, estrelles de les cuals la una diém cap de dragó, l'atra coa o coga (de dragó). Recordéu: cap + coa, queue, cua: capicúa.)

Eluc. de las propr., fol. 117.

Étoiles desquelles nous appelons l'une tête de dragon, l'autre queue.

3. Dragonat, s. m., dragoneau, jeune dragon.

Drago... el ventre s'engendro los dragonatz dels uous.

(chap. Dragó... al ventre s'engendren los dragonets dels ous.)

Eluc. de las propr., fol. 277.

Dragon... au ventre les dragoneaux s'engendrent des oeufs.

(N. E. Madre del amor hermoso, me ha tocado usar todos los diccionarios de francés que tengo para poder entenderlo. Tengo 0 diccionarios.)

4. Draguntea, s. f., lat. dracontium, estragon, serpentine.

Draguntea es herba ab hasta vayra a guiza de colobre et semlant a drago, per que es dita draguntea et segon autres serpentina.

Eluc. de las propr., fol. 206. 

L'estragon est herbe avec tige verdâtre en guise de couleuvre et ressemblant à dragon, par quoi elle est dite estragon et selon d'autres serpentine.

CAT. Dragonaria. ESP. PORT. Dragontea. IT. Dracontea.

(N. E. Dracunculus vulgaris; dragoneta, dragontea, atrapa-moscas, colubrina, culebrilla, culebrina, dracontio, dragoncillo, dragonera,  dragontea mayor, flor del lagarto, flor de la muerte, flor de la culebra, hierba culebra, hierba culebrera, hierba culebrera mayor, hierba de la culebra, luf, piel de serpiente, rabo de lagartija, serpentaria, serpentina, serpentón, taragontia, taragontia mayor, taragontia real, tragontia, yerba culebrera mayor, yerba de la culebra, zaragutia, zumillo)

Dracunculus vulgaris; dragoneta, dragontea, atrapa-moscas, colubrina, culebrilla, culebrina, dracontio, dragoncillo, dragonera,  dragontea mayor, flor del lagarto, flor de la muerte, flor de la culebra, hierba culebra, hierba culebrera, hierba culebrera mayor, hierba de la culebra, luf, piel de serpiente, rabo de lagartija, serpentaria, serpentina, serpentón, taragontia, taragontia mayor, taragontia real, tragontia, yerba culebrera mayor, yerba de la culebra, zaragutia, zumillo



Dragea, s. f., dragée.

Una livra de dragea perlada. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225. 

Une livre de dragée perlée.

CAT. Drageya. ESP. (dragea, pastilla, píldora, comprimido, confite, peladilla) Gragea. PORT. Grangea. (N. E. píndola, píndoles a Valensia.)


Dragma, s. f., lat. drachma, drachme, sorte de poids.

Dragma que es la VIII partida de la unsa...

Unsa peza VIII dragmas et XXIIII scrupels.

Eluc. de las propr., fol. 281.

Drachme qui est la huitième partie de l'once...

L'once pèse huit drachmes et vingt-quatre scrupules.

CAT. Dragma. ESP. Dracma (: moneda antigua de Grecia).

PORT. Drachma. IT. Dramma.


Drap, s. m., drap, habit, nappe, linge, linceul, étoffe.

Voyez Muratori, diss. 33; Denina, t. III, p. 20.

Son drap nou canja per peilla.

Augier: Era quan.

(chap. Son drap nou cambie per una pellota, drapot vell.)

Il change son drap neuf pour guenille.

Los clergues revestitz de draps de seda. Philomena.

Les ecclésiastiques revêtus d'habits de soie.

Ans remanra l'autars senes draps e senz luz.

Palais: Mot m'enoia.

Mais l'autel restera sans nappes et sans lumière.

Cant er cueit, ans que sia freg,

Colatz o per drap estreg.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il sera cuit, avant qu'il soit froid, coulez-le par un linge serré.

Alixandres, que tot lo mon avia,

No 'n portet ren mas un drap solamen.

Pons de Capdueil: Er nos sia.

Alexandre, qui avait tout le monde, n'en emporta rien excepté un linceul seulement.

Fig. An pres una tella ad ordir

De drap d'enveia e de tort.

Marcabrus: Emperaire.

Ils ont pris une toile à ourdir d'étoffe d'envie et de tort.

ANC. FR. Cilz S. Roumains estoit cilz qui norri S. Beneoit, et li bailla les dras de relegion. 

Rec des Hist. de Fr., t. III, p. 195. 

CAT. Drap. ANC. ESP. PORT. Trapo. IT. Drappo. (chap. lo drap, los draps, drapet, drapets, drapot, drapots.)

Los draps, Penarroija de Tastavins, lo drap, drapet, drapets, drapot, drapots


2. Drapel, s. m., drapeau, lange, couche.

Ela per se envelopet

Son effan en drapels petitz.

Brev. d'amor, fol. 84.

Elle enveloppa par soi son enfant en petits drapeaux

En paubres drapels mes et envolopatz.

Roman de Fierabras, v. 1434.

Mis et enveloppé en pauvres langes.

ANC. FR. Dessired out ses drapels.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 6.

L'enveloppe de langes et de petits drapeaux pour le tenir chauldement. Amyot: Tr. de Plutarque, Morales, t. II, p. 135.

CAT. Drapet. ESP. Trapillo. PORT. Trapinho. IT. Drapello.

- Maladie des yeux.

Pasio de uelhs dita taca o malha, tela o drapel.

Eluc. de las propr., fol. 83. 

Maladie d'yeux dite tache ou maille, toile ou drapel.

3. Draper, Drapier, s. m., drapier, marchand de drap.

Drapers e ferrers e pelhisers.

Charte de Montferrand de 1348. 

Drapiers et ferronniers et pelletiers.

Li drapier an fag enprenemen 

Que no laison lur drap senes argen. 

T. de Guillalmet et d'un Prieur: Senher prior. 

Les drapiers ont fait accord qu'ils ne laissent leurs draps sans argent.

Pero li pus onratz 

Son nommatz mercadier, 

Aisi co son drapier.

G. Riquier: Pus Dieu. 

Pour cela les plus estimés sont nommés marchands, ainsi comme sont les drapiers. 

ANC. CAT. Draper. ANC. ESP. Drapero (MOD. trapero). IT. Drappiere.

4. Draparia, s. f., draperie, habit, manteau.

Menam draparia qu'en fassam nostre pro.

Roman de Fierabras, v. 4032.

Nous conduisons draperie pour que nous en fassions notre profit.

De vendre draparia

E semblan mercadaria.

Brev. d'amor, fol. 30. 

De vendre draperie et semblable marchandise. 

Ni parton ges lur draparia

Aissi com saint Martin fazia.

P. Cardinal: Ab votz d'angel. 

Ni ne partagent point leur manteau ainsi que faisait saint Martin.

- État du drapier.

Las guardas de la draparia.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 37.

Les gardes de la draperie.

La draparia vermelha aion V rutlos per un cosol.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Que la draperie vermeille aient cinq suffrages pour un consul.

CAT. Draperia. ESP. Trapería. IT. Drapperia.


Drogoman, s. m., drogman, truchement.

Per fols tenc Polles e Lombartz,

E Longobartz et Alamans, 

Si volon Frances ni Picartz 

A senhors ni a drogomans.

P. Cardinal: Per fols

Je tiens pour fous Pouillois et Lombards, et Lombards et Allemands, s'ils veulent Français ni Picards pour seigneurs ou pour truchements. 

Mas entre dos amans 

Deu esser, ses mentir, 

Quant hom lo pot chauzir,

Us fizelz drogomans.

A. de Peguilain: Sitot m'es. 

Mais, sans mentir, un fidèle truchement doit être entre deux amants, quand on le peut choisir. 

Fig. Ma chansos m'er drogomans 

Lai on eu non aus anar.

Richard de Barbezieux: Atressi. 

Ma chanson me sera truchement là où je n'ose aller.

Quar li huelh son drogoman 

Del cor.

A. de Peguilain: Ancmais. 

Car les yeux sont truchements du coeur.

En arabe tarjuman, tarjumen, torguman, signifient interprète.

IT. Drogmano, drogomanno.


Drogua, s. f., de l' anglo-saxon Druggs, drogue.

Droguas venenosas e perniciosas.

(chap. Drogues venenoses y pernissioses.)

Fors de Béarn, p. 1078.

Drogues vénéneuses et pernicieuses.

CAT. ESP. PORT. IT. Droga. (chap. droga, drogues; drogá, drogás: yo me drogo, drogues, drogue, droguem o drogam, droguéu o drogáu, droguen. Drogat, drogats, drogada, drogades.)

2. Droguit, adj., basanné.

E 'l marques, que l'espaza m ceis,

Guerreye lai blancs e droguitz.

Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad' iverns.

Et que le marquis, qui me ceignit l'épée, guerroie là blancs et basannés.


Dromadari, Dromedari, Dromodari, s. m., lat. dromas, dromadaire.

Son drogoman apela que sol sos breus portar;

Monta sul dromodari e pensa del anar...

May no vuelh dromadari menar ni cavalgar.

Roman de Fierabras, v. 3660 et 3667.

Il appelle son drogman qui a coutume de porter ses brefs; il monte sur le dromadaire et s'occupe d'aller...

Je ne veux plus mener ni chevaucher dromadaire.

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

Lo dromedari es una bestia que se assemelle a un camello; com Marcel Pena, lo pena de Marsel, ¿sirá un dromedari? Sol li cal la gepa o chepa de Pau Esglesias o la de Mario Sasot Escuer.

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

(N. E. Lo dromedari es una bestia que se assemelle a un camello; com Marcel Pena, lo pena de Marsel, ¿sirá un dromedari? Sol li cal la gepa o chepa de Pau Esglesias o la de Mario Sasot Escuer.)


Eluc. de las propr., fol. 248.

Dromède ou dromadaire est bête ressemblant au chameau.

2. Dromedari, s. m., gardien de dromadaires.

Dromedari es propriament gardayre de dromedes.

Eluc. de las propr., fol. 248.

Dromedaire est proprement gardien de dromèdes.

CAT. Dromedari. ESP. PORT. IT. Dromedario.

3. Dromede, s. m., dromadaire, dromède.

Arabia en camels et dromedes habundans...

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

Eluc. de las propr., fol. 248.

L'Arabie abondante en chameaux et dromadaires... Dromède ou dromadaire est bête ressemblant au chameau.

(chap. Arabia es abundán en camellos y dromedaris... “dromede” o dromedari es una bestia pareguda al camello; semlant : semblant : que s'assemelle, que s'apareix. Albert Pla, per ejemple, pareix un camello, pero si venguere droga no guañaríe mol, se la fotríe tota.)


Dromo, s. m. grec, *gr, chemin, plate-forme, esplanade.

Sarrazi asautero la tor a gran rando;

Tot an conquist lo barri tro a l'ausor dromo.

Roman de Fierabras, v. 3316.

Les Sarrasins assaillirent la tour avec grande impétuosité; ils ont conquis tout le rempart jusques à la plus haute plate-forme.

Drut, s. m., ami, courtisan, vassal, galant, amant, favori.

L'ancien allemand employa Draut, Druter dans le sens d'ami, de fidèle.

(N. E. alemán, v. trauen, confiar.)

Wachter, Gloss. german., v° Draut.

Dans la lettre adressée en 858 par les évêques de France à Louis de Germanie, on lit:

Quando anima vestra de corpore exiet... et, sine solatio et comitatu drudorum atque vassorum, nuda et desolata exibit.

Baluze, Capit. reg. fr. an. 858, t. II, col. 104.

J. Sirmond, dans ses notes, ibid., col. 782, explique ce mot drudorum par fidelium amicorum.

Senher, vostre manjars, so ditz lo cutz,

Vos es aparelhatz; ja vostres drutz

Intren s'en el palais.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15. 

Seigneur, votre manger, ce dit le cuisinier, vous est préparé; déjà vos courtisans entrent dans le palais.

Tro 'l nom d'amans

En drut se muda.

(chap. Hasta que lo nom d'amán en confidén se mude.)

Rambaud de Vaqueiras: Kalenda.

Jusqu'à ce que le nom d'amant se change en favori.

Quatre escalos a en amor:

Lo premier es de fegnedor,

El segons es de preiador,

E lo ters es d'entendedor,

E lo quart es drut apelatz.

Un troubadour anonyme: Domna vos.

Il y a quatre degrés en amour: le premier est d'amant non avoué, le second est de suppliant, et le troisième est d'entendeur, et le quatrième est appelé favori.

ANC. FR. Vostre amis sui et vostre drus... 

La comtesse et ses damoiseles

Et les dames et les puceles 

N'i a cele n'en feist son dru.

Fables et cont. anc., t. III, p. 329.

Sire, bien puissiez vos venir

Conme mes amis et mes druz. (Conme: Comme)

Roman du Renart, t. III, p. 303. 

ANC. CAT. Drut. IT. Drudo.

2. Druda, s. f., amante, maîtresse. 

Jamais non vuoill aver druda. 

Bertrand de Born: Domna pois. 

Jamais je ne veux avoir amante.

Lo pechatz es tan desplazens

Qu'el fai en loc de drudas drutz.

Esperdut: Qui non.

Le péché est si déplaisant qu'il fait des galants au lieu de maîtresses.

Fig. Pren escarsetat per amiga e per druda.

Guillaume de la Tour: Un sirventes.

Prend avarice pour amie et pour maîtresse.

ANC. FR. Qu'en die que j'aie bele drue.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 153. 

ANC. CAT. Druda.

3. Drudaria, s. f., galanterie. 

E 'l fin lial amador

E las domnas ses bauzia

Mantenguesson drudaria.

G. Faidit: Tug cil que. 

Et que les tendres amants loyaux et les dames sans tromperie maintinssent galanterie. 

Sai d'amor tot son mestier 

E tot aisso qu' a drudari' abau.

P. Vidal: Drogoman.

Je sais d'amour tout son métier et tout ce qui convient à galanterie.

Baiss' amor e dechai

E lial drudaria.

G. Faidit: Razos e mandamen. 

L'amour baisse et déchoit et loyale galanterie. 

ANC. FR. Molt la requist de druerie, 

Il li donroit assez joiaus... 

Je vos otroi ma druerie, 

Soiés amis e jou amie. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 296, t. IV, p. 61. 

ANC. CAT. IT. Druderia.


Drut, adv., dru, vigoureusement.

Tan grans colps hi ferrem nos drut.

Bertrand de Born: Lo coms n'a.

Tant grands coups nous y frapperons dru. (N. E. dru : du: dur : duro.)


Duesca, prép., jusques (jusqu'à, jusqu'au; chap. ESP. hasta).

D'on par soleils duesc' al jorn que ajorna.

A. Daniel: Lanquan.

D'où paraît le soleil jusqu'au jour qui luit.

ANC. FR. Suer, dist-il, or ne doutés mie, 

Dusc'à demi-an revenrai.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 21.

2. Enjuscas, prép., jusques.

Del temps d'Adam enjuscas al dulivi, non ploc, ni las gens non bevion vi ni manjavo carn. Liv. de Sydrac, fol. 99.

(chap. Del tems de Adán hasta lo diluvio, no va ploure, ni les gens bebíen vi ni minjaben carn.)

Depuis le temps d'Adam jusques au déluge, il ne plut pas, ni les gens ne buvaient vin ni mangeaient chair.


Dui, Duy, suj.; dos, rég. adj. num. masc., lat. duo, deux.