champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Solíe di que preferíe enemics espabilats que amics apamplats.
Díe que en general tots los homens són bons y tots roíns, perque no los ham de demaná lo que no poden doná, ni voldre que obron com no los convé encara que igual entenen mal esta conveniensia.
Y en cuan a la justissia, que o no la coneixen en los casos que obren mal, o que no saben lo que val.
Li van preguntá una vegada, quins homens eren los mes perjudissials, y va contestá que los envechosos. Se van admirá de esta resposta, y van voldre sabé lo que sentíe dels lladres, assessinos y datres; y va di, que dels primés, lo envechós pegue en lladre, y per enveja escomensaben a sé roíns; que los atres són uns miserables, ignorans, soques y mal encaminats per uns atres com ells, o perduts per la mala educassió cuan eren chiquets y mossos; pero que al final, tart o pronte se fa justissia. Pero que lo envejós o la envejosa es un verdadé malsín, lo traidó per naturalesa, lo animal propiamen dit, contra qui no ña cástic a les leys ni a les costums, per al mal que cause en general y en particulá, que es mes que lo que mos ve de totes les demés classes juntes de homens perversos y malvats. Que la enveja ha causat mes trastornos al món que la codissia y la ambissió juntes, si no es que la ambissió sigue un nom dorat pera la enveja. Pero que sin embargo podíen alguna vegada, y de particulá en particulá, produí un be paregut al de les cagarrines y colics al cos humano, que si no són frecuens ni mol graves, fan al home templat y sobrio.
Tamé díe moltes vegades que la avarissia no habíe eixecat cap casa; y sí moltes lo orden y la economía.
Díe que los mes grans enemics del be del home solen sé la vanidat y la dropina. La vanidat perque gaste mes de lo que pot y se arruine o diu mes de lo que deu y cau en grans inconveniens; y la perea, la dropina, perque va detrás de les estassions al tems, de la saó als negossis, dels fets als acontessimens, dixansu vindre tot damún, hasta que li cau la casa y acabe a les seues ruines, enrunat y arruinat, o fuch espantada y no trobe aon fotres, pobra, falta de consell y aburrida.
Díe que la tontería es mal incurable (només cal vore a Carlos Rallo Badet) y códul al que sempre se entropesse; y que los tres mes grans traballs que pot passá un home són viure en imbessils, tratá en embusteros y viachá en un cobart (Julio Micolau de La Fresneda fa les tres coses, que pareix lo gos de Quintaneta).
Lo influjo de la imprenta y la aplicassió de cadaú guiada y exitada per los sabuts, díe que lo faríen home al món, perque hasta ara (al seu tems) encara no habíe eixit de chiquet.
Creíe que los homens may habíen sigut millós, sino que a uns atres tems van tindre menos leys y menos sossiedat, y així menos juissi y censura de les seues acsions; pero que la sossiedat se habíe anat constituín milló, encara que no be del tot.
Segons ell, los homens del seu tems no enteníen lo comers, la agricultura, les arts, ni les siensies, perque li pareixíe que no veíe mes que torpesa, casualidat, charlatanisme y miseria.
Cuan se va sabé la seua ressolusió de casás li van preguntá, cóm sén tan sabut caíe an esta vulgaridat. Y va contestá: no es vulgaridat casás, perque es seguí la naturalesa, sino casás mal per interés o per mera y sola raó de nom, y queixás después, o condená lo matrimoni y parlá mal de les dones.
Abans de coneixe a son pare díe que donáe grassies a Deu perque no lay habíe dixat coneixe, pos habíe vist mols chiquets de qui no li penaríe sé pare, y pocs homens de qui voldríe sé fill.
Pero cuan va trobá a son pare, va plorá de pena de no habél conegut desde la cuna. Y sobre lo seu apellit va contestá a don Vicente, son germá de Morfina, que li va preguntá si estáe orgullós de ell: ya me pareixíe a mí que no podíe escapá de un López, de un Pérez, de un Martínez, Jiménez, Sánchez, o Fernández, perque estos linajes són com los vileros que a tota vila se troben.
Com habíe tratat en flares y monges y los coneixíe mol be, díe que an aquells los faltabe un voto, y an estes nels sobraben dos.
Pero no explicabe mes, y no sabem quins votos eren eixos.
Per tres coses (díe) donaría yo la vida: per la religió que professo, per ma mare y per lo meu poble. Li van preguntá una vegada que acababe de di aixó, si la donaríe per lo Rey; y va contestá que no enteníe la pregunta.
Solíe di que en general la primera nessessidat de les dones es parlá; la segona murmurá de atres, y la tersera, sé adulades.
La perea als jovens, la desautoridat als agüelos, la vanidat a les fees, y casá a un home baixotet en una dona alta, díe que són cuatre pecats iguals, contra natura.
Recomanán la frugalidat solíe di: carn una vegada al día, y eixa a
l'olla o rostida. Y condenán la tacañería als plats: lo milló dols es la mel, lo milló coc, lo bon pa, lo milló licor, lo bon vi, y lo milló guiso, lo mes curtet y simple.
Díe que ñabíe cuatre coses que lo ficaben a pun de alferessía: taula menuda, llit curt, mula pesada, y navalla sense esmolá.
Cuatre que li omplíen l'alma de rissa: una agüela en flos, un home gurrumino, un predicadó de mal ejemple, y un flare o retó fenli la roda a una dama.
Y cuatre que li féen portá la má a la espasa:
engañá a un sego, feli la burla a un agüelo, un home peganli a una dona, y un fill maltratán a son pare o a sa mare.
Están a Sevilla li van brindá si volíe aná a vore a una poetisa que componíe sonetos, églogues de pastós y atres poemes; y va contestá que sí, pero que li habíen de di en tems lo día y la hora perque volíe preparás.
- ¿Quína preparamenta nessessitéu?, li van preguntá, y va di:
purgám y llimpiá be la pancha, y después péndrem un elixir que sé fé yo en gitam, mol espessial contra los vomits y la fluixera de ventre.
Entre les sentensies dels antics la que mes li agradáe ere aquella de Virgilio: Felix qui potuit rerum cognoscere causes. "dichós, felís, lo que alcanse a coneixe les causes de les coses»; aixó es, a la naturalesa.
Y de ell la sentensia mes sélebre es esta: que lo mol resá a ningú ha fet san, ni lo mol lligí sabut (només cal vore a Moncho), ni lo mol minjá ressio y fort.
Moltes atres dites y sentensies se li atribuíxen; pero o són mol vulgás, o sels vol doná autoridat en lo seu nom. Y així mateix se conten de ell diferens fets que de cap manera corresponen al consepte que lo seu gran talento y máxima prudensia mereixen.
Yo estic convensut de que així los dits com los fets que corren com si foren seus y són tan indignes de la seua discressió y sabiduría, perteneixen al fals o apócrifo Pedro Saputo, a qui los de Almudévar van fotre fora a gorrades y en raó del seu poble, tan malparat lo malparit, y que, com ham dit, ere un acsiomo, un dropo, gat, torpe, indessén, (algo paregut a Mario Sasot Escuer, lo de la revista de la franja del meu cul.)
Lo fill de la pubilla va sé mol sobrio, mol fi, mol amable, persona de mol respecte, y tan gran en tot com se ha vist an esta verdadera historia de la seua vida.
Vi un flum mot espaventable, el cal a motas bestias diablessas.
Revelatio de las Penas dels inferns.
Je vis un fleuve moult épouvantable, dans lequel a beaucoup de bêtes diablesses.
ESP. Diablo (diablesa). IT. Diavolo.
3. Diablia, s. f., diablerie, enfer.
Fai diablia
Peior que negun raubaire.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Fait diablerie pire qu'aucun voleur.
Si 'l me vol metre en la diablia,
Ieu li dirai: Senher, merce, no sia;
Qu'el mal segle trebaliey totz mos ans.
P. Cardinal: Un sirventes.
S'il me veut mettre en enfer, je lui dirai: Seigneur, merci, que ce ne soit pas; vu que je me tourmentai dans le méchant siècle toute ma vie.
ANC. FR. Mais ançois fist grant deablie.
Roman du Renart, t. IV, p. 291.
Dunc par les regnes en i ot tanz
Que trop en sordeit diablies.
B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 80.
ESP. Diablura. PORT. Diabrura. IT. Diavoleria. (chap. diablura, diablures.)
4. Diabolic, adj., lat. diabolicus, diabolique.
Per movament diabolic. Doctrine des Vaudois.
Par mouvement diabolique.
CAT. Diabolic. ESP. (diabólico) PORT. IT. Diabolico. (chap. diabólic.)
5. Diablal, adj., diabolique.
Mas es terrenals e bestials e diablals.
Trad. de l'Épître de S. Jacques.
Mais est terrestre et bestial et diabolique.
6. Diabolical, adj., diabolique.
Unas gens diabolicals, so es semblans a diable.
Leys d'amors, fol. 142.
Unes gens diaboliques, c'est-à-dire semblables au diable.
7. Endiablar, v., endiabler.
Part. pas. Cant es tan grands malignes e tan endiablatz que non tem a far gran malignitat... Aytals gens endiabladas fan trop de mal.
V. et Vert., fol. 16 et 14.
Quand il est tellement grand méchant et tellement endiablé qu'il ne craint pas de faire grande méchanceté...
Telles gens endiablées font beaucoup de mal.
CAT. ANC. ESP. Endiablar. PORT. Endiabrar. IT. Indiavolare. (chap. endiablá; endiablat, endiablats (com los de La Portellada), endiablada, endiablades; endemoniat, endemoniats, endemoniada, endemoniades.)
8. Diantre, s. m., diantre, diable.
Deu hom dire yssamen diables, dyantres en tres sillabas.
Leys d'amors, fol. 6.
On doit dire également diable, diantre en trois syllabes.
CAT. ESP. Diantre.
Diacre, Diague, s. m., lat. diaconus, diacre.
Diacre et subdiacre.
(chap. ESP. Diácono y subdiácono.)
Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 210.
Diacre et sous-diacre.
Per me o pel diague que m'estara de latz.
Izarn: Diguas me tu.
Par moi ou par le diacre qui me sera à côté.
CAT. Diaca. ESP. (diácono) PORT. IT. Diacono.
2. Archidiaque, Arquidiaque, Ardiaque, s. m., lat. archidiaconus, archidiacre.
So testimones... P. de Tribas, archidiaques de Rodes.
(chap. Són testimonis... P. de Tribas, archidiácono de Rodes.)
Tit. de 1208, Hist. de Languedoc, t. III, pr., col. 210.
Sont témoins... P. de Tribas, archidiacre de Rodès.
Demandet a son arquidiaque.
V. et Vert., fol. 75.
Demanda à son archidiacre.
Almornier, archipreire,
Ardiaque, presbot. (presbot : prebost)
G. Riquier: Pus Dieu.
Aumôniers, archiprêtres, archidiacres, prévôts.
CAT. Ardiaca. ESP. Arcediano. PORT. Arcediago. IT. Arcidiacono. (chap. archidiácono.)
3. Arquediaguenat, s. m., lat. archidiaconatus, archidiaconat.
La honor del arquediaguenat.
Tit. de 1206. DOAT, t. CV, fol. 163.
L'honneur de l' archidiaconat.
CAT. Ardiaconat. ESP. Arcedianato. PORT. Arcediagado. IT. Arcidiaconato. (chap. archidiaconat.)
4. Subdiacre, Sobdiague, s. m., sous-diacre.
Diacre e subdiacre.
Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 210.
Diacre et sous-diacre.
Lo VI estamen hont hom deu gardar castetat es de clergues adordenatz, sobdyagues, dyagues e capellas e prelatz... sobdiague, diague e capella.
V. et Vert., fol. 96 et 5.
Le sixième état où on doit garder chasteté est de clercs ordonnés, sous-diacres, diacres et prêtres et prélats... Sous-diacre, diacre et prêtre.
CAT. Subdiaca. ESP. Subdiácono. PORT. Suddiacono. IT. Soddiacono, suddiacono.
Diadema, Dyadema, s. f., lat. diadema, diadème.
Li donec sa corona, que s'apelava diadema.
(chap. Li va doná sa corona, que se díe diadema.)
L'Arbre de Batalhas, fol. 11.
Lui donna sa couronne, qui s'appelait diadème.
Meiro una dyadema a son cap. Cat. dels apost. de Roma, fol. 113.
Mirent un diadème à sa tête.
CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Diadema.
Diafan, adj., du gr. *, diaphane.
I lampea... diafana. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 44.
Une lampe... diaphane.
CAT. ESP. (diáfano) PORT. IT. Diafano.
Dialectica, s. f., lat. dialectica, dialectique.
Per dialectica sai molt razonablamens
Apauzar e respondre.
P. de Corbiac: El nom de.
Par dialectique je sais moult raisonnablement apposer et répondre.
CAT. ESP. (chap. dialéctica) PORT. Dialectica. IT. Dialettica.
Diarria, Dyarria, s. f., lat. diarrhoea, diarrhée.
Dyarria es simple cors de ventre... Greviat... per... diarria.
Eluc. de las propr., fol. 94 et 54.
Diarrhée est simple cours de ventre... Affecté... par... diarrhée.
CAT. ESP. PORT. IT. Diarrea. (chap. diarrea, diarrees; cagarrina, cagarrines, está escargarsat, escargarsats, escagarsada, escargarsades.)
2. Dyasretic, adj., diarrhétique.
Tremor dita cardiaca... ha doas especias: una es dita dyasretica, so es a dire aperitiva, quar totz temps es ab apericio dels pors.
Eluc. de las propr., fol. 87.
Le tremblement dit cardiaque... a deux espèces: une est dite diarrhétique, c'est-à-dire apéritive, car toujours elle est avec ouverture des pores.
Diaspe, Diaspre, s. m., diaspre, sorte d'étoffe précieuse.
Dans la basse latinité, diasprus a indiqué panni pretiosioris speciem; on trouve aussi diaspra.
Tunica de diaspra alba.
Tit. de 1218. Du Cange, t. II, col. 1470.
Tug harsso foro de jaspe
E la sotz cela d'un diaspe.
P. Vidal: Lai on cobra.
Tous arçons furent de jaspe et la housse de diaspre.
Un diaspre vestic que lutz e flameya.
Roman de Fierabras, v. 4355.
Il revêtit un diaspre qui luit et flamboie.
ANC. FR. D'un bon diaspre frésé menuement
Estoit couvers. Roman de Gaydon. Du Cange, t. II, col. 1470.
Dic, s. m., digue, rempart.
Tan que si no fos N Albricx
El marques, que es tos dicx,
Nulhs hom no t' alberguaria.
Hugues de Saint-Cyr: Messonget.
Tellement que si ne fut le seigneur Albéric le marquis, qui est ton rempart, personne ne t'hébergerait.
ESP. PORT. Dique. IT. Diga. (chap. dique, muro de pantano.)
Dictar, Ditar, v., lat. dictare, dicter, enseigner, composer.
Dans le prologue de la loi salique, on lit:
“Dictaverunt salicam legem proceres ipsius gentis qui tunc temporis apud eamdem erant rectores.”
Eccard, dans son commentaire, s'explique en ces termes:
“Verbum vero dictare hic adhibetur, pro componere et in scripto referre.”
Marculfe, dans la préface de ses Formules, dit:
“Viros eloquentissimos ac rhetores et ad dictandum peritos.”
L'allemand a conservé dichten, faire des vers, etc. (N. E. Dichter : poeta.)
El dicta et jutja si que tug l'an entes.
Guillaume de Tudela.
Il dicte et décide tellement que tous l'ont entendu.
VII notaris, liqual lhi ajudavo a escrire quant el dictava.
(N. E. Esta frase la tendría que comparar un aragonés catalanista alucinado - Javiercico Giralt Latorre, profesor de la universidad de Zaragoza, nido de ratas catalanistas con muy poquica letra, - con los textos notariales que ha seleccionado de archivos del Matarraña, por ejemplo Fuentespalda.
En chapurriau se escriu: Set notaris, los cuals li ajudaben a escriure cuan ell dictabe.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 23.
Sept notaires, lesquels lui aidaient à écrire quand il dictait.
Giraud de Calanso
Que dictet la chanso.
G. Riquier: Als subtils.
Giraud de Calanson qui composa la chanson.
Substantiv. Non es maistres bos
Per sol dictar apellatz,
Si 'ls faitz no fai cabalos.
G. Riquier: Cristian.
Il n'est pas appelé bon maître à cause du seul enseigner, s'il ne fait pas des actions distinguées.
Part. prés. De sapiencia anava en ditan. Poëme sur Boèce.
J'allais composant sur la sagesse.
- Ordonner.
Segon que dicto et mando. Eluc. de las propr., fol. 9.
(chap. Segons lo que dicten y manen.)
Selon ce qu'ils ordonnent et commandent.
ANC. FR. M'aviez fait entendre que si j'entreprenois dicter en vers françois la vie de la glorieuse vierge sainte Catherine, vous y prendriez bien plaisir. F. P. Crespet, Vie de sainte Catherine.
Il vaut trop mieux en un lieu solitaire,
En champs, en bois pleins d'arbres et de fleurs,
Aller dicter les plaisirs ou les pleurs
Que l'on reçoit de sa dame chérie.
C. Marot, t. 1, p. 328.
L'art de dictier et de fère chansons, balades, etc.
Eustache Deschamps, p. 261.
CAT. ESP. PORT. Dictar. IT. Dittare. (chap. dictá: dicto, dictes, dicte, dictem o dictam, dictéu o dictáu, dicten; dictat, dictats, dictada, dictades. Cuan lo mestre dicte y tú has de escriure, diém lo dictado.)
2. Dictat, s. m., composition, oeuvre d'imagination.
En autres dictatz
Qu'avem desus nomnatz.
G. Riquier: Sitot s' es.
En d'autres compositions que nous avons dessus nommées.
Calque bel dictat
Gent e be maistrat.
G. Riquier: Si m fos.
Quelque belle composition agréable et bien arrangée.
Car greu pot hom de bas loc belhs dictatz
Far, per que m suy tant aut enamoratz.
Izarn Marquis: S'ieu fos.
Car difficilement on peut faire belles compositions de bas lieu, c'est pourquoi je me suis épris si haut.
- Jugement, décision.
Per cuy nostre dictatz
Er vist et entendutz.
Nat de Mons: Al bon rey.
Par qui notre jugement sera vu et entendu.
Falsat non ay lo dictat.
T. de G. Riquier, de Caudelet et de Michel: A 'N Miquel.
Je n'ai pas faussé le jugement.
A ditz als autres: Entendetz est dictat. Guillaume de Tudela.
Il a dit aux autres: Entendez cette décision.
ANC. FR. Dist assés bien, en son ditié,
Que veut amis, ce veut l'amie...
Rimez en ai, é fait ditié.
Marie de France, t. 1, p. 492 et 44.
J'ay escouté
Et bien noté
Vostre musique,
Dont le dicté
N'a pas esté
Fort autentique.
Blason des faulces amours, p. 221.
PORT. (ESP.) Dictado. IT. Dittato.
3. Dictamen, s. m., jugement, opinion.
Anc tant durs sofismes ni tan clus dictamens
No foron ditz ni fait, ni tant grans sobresens.
Guillaume de Tudela.
Jamais si durs sophismes, ni si aveugles jugements, ni si grands contresens ne furent dits ni faits.
- Ordre, commandement.
Per lor emperi e dictamen... No fan lors operacios per emperi de voluntat ni segon dictamen de razo. Eluc. de las propr., fol. 9 et 23.
Par leur puissance et commandement... Ne font leurs opérations par empire de volonté ni selon l'ordre de raison.
CAT. ESP. Dictamen. PORT. Dictame. IT. Dettamento.
4. Dictayre, Dictador, s. m., auteur, compositeur.
L'entendemen del dictayre. Leys d'amors, fol. 21.
L'entendement de l'auteur.
Li subtil dictador e trobador.
Leys d'amors, La Loubère, p. 13.
Les subtils auteurs et troubadours.
- Prôneur.
De far l'obra son trop li dictador
De drechura, e pauc li fazedor.
G. Riquier: Jamais non er.
Les prôneurs de faire l'oeuvre de droiture sont nombreux, et peu les faiseurs.
Tenez à la diète l'oiseau qui se jette volontiers en l'eau.
La noyrissa deu tener dieta convenient. Eluc. de las propr., fol. 68.
La nourrice doit tenir diète convenable.
Fig. Mas d'una ren vau trop doptan,
Si m fai trop dieta tenir...
... Paor ai l'arma s'en an.
P. Raimond de Toulouse: Enquera m vau.
Mais je vais redoutant beaucoup une chose, si elle me fait beaucoup tenir la diète... J'ai peur que l'âme ne s'en aille.
CAT. ESP. PORT. IT. Dieta.
Digerir, Degerir, v., digerere, digérer.
So plus... durs per digerir... Manja fer e 'l digerish.
(chap. Són mes... dus per a digerí... Minge ferro y lo digerix o paíx. Com veéu, la provensal fée aná sh : x : digerish, convertish, y tamé digeris : que se escriuríe en chapurriau digerís : digerix.)
Fig. La calor del solelh... digeris la humor et convertish la en dossor.
Eluc. de las propr., fol. 277, 148 et 129.
Sont plus... durs pour digérer... Elle mange le fer et le digère.
Fig. La chaleur du soleil... digère l'humeur et la convertit en douceur. Part. pas. Que la vianda sia degerida en l'estomac.
Trad. d'Albucasis, fol. 23.
(chap. Que lo minjá sigue digerit al estómec. Vianda significabe minjá en general, nutriens, nourriture, después en fransés signifique carn.)
Que la nourriture soit digérée dans l'estomac.
CAT. ESP. PORT. Digerir. IT. Digerire. (chap. digerí: digerixco o digerixgo, digerixes, digerix, digerim, digeriu, digerixen; digerit, digerits, digerida, digerides.)
2. Digest, adj., lat. digestus, digéré, rangé par ordre.
Uous d'estruci, d'anet e de pau no so de ta bo noyriment; mas digestz, plus tard se dissolvo; be digestz, mot coforto.
(chap. literal: Ous de avestrús, de pato (ánec, anátida, anátides) y de pavo (pau o pago) no són de tan bon nutrimén; pero digerits, mes tard se desfán; ben digerits, mol conforten.)
Eluc. de las propr., fol. 277.
Oeufs d'autruche, de canard et de paon ne sont d'aussi bonne nourriture; mais digérés, plus tard ils se dissolvent; bien digérés, ils confortent beaucoup.
Fig. Per so proar, ystorias so prestas
Trop may de mil, veras et be digestas.
Palaytz de Savieza.
Pour prouver cela, beaucoup plus de mille histoires sont prêtes, vraies et bien digérées.
ESP. PORT. IT. Digesto. (chap. digerit, digerits, digerida, digerides. v. digerí o paí.)
3. Digestiu, adj., lat. digestivus, digestif.
Maior es l'appetiment que virtuz digestiva... E de frugz plus sopte digestiva. Eluc. de las propr., fol. 74 et 24.
L'appétit est plus grand que la vertu digestive... Et plus rapidement digestive de fruits.
CAT. Digestiu. ESP. PORT. IT. Digestivo. (chap. digestiu, digestius, digestiva, digestives; una copeta d' aiguardén de herbes de Herbés después de minjá es digestiva. Un vermut de Crial de Lledó en sifó de Copet de Valderrobres – Arrufat - antes o abans de diná es digestiu.
Lo fonoll escaldat en un rach de oli es digestiu. Les sopes de timó són digestives. Los pixapins del área metropolitana de Barselona li diuen farigola, y los de Lleida los diuen farigoleros per naixó, perque arrepleguen timó per les cunetes.)
4. Digestible, adj., lat. digestibilem, digestible, facile à digérer.
Uous... lo blanc es plus freg qu'el muiol et mens digestible... Sos poletz so mal digestibles. Eluc. de las propr., fol. 277 et 149.
Oeufs... le blanc est plus froid que le jaune et moins digestible... Ses petits sont mal digestibles.
ESP. Digestible. IT. Digestibile.
5. Digestio, s. f., lat. digestio, digestion.
Per confortar la digestio. Eluc. de las propr., fol. 54.
(chap. Per a confortá la digestió.)
Pour conforter la digestion.
CAT. Digestió. ESP. Digestión. PORT. Digestão. IT. Digestione.
6. Digestibilitat, s. f., digestibilité.
Lur cara de maior digestibilitat.
Eluc. de las propr., fol. 140.
Leur chair de plus grande digestibilité.
7. Indigest, adj., lat. indigestus, indigeste, non digéré.
Be digestz mot coforto et indigestz grevio l'estomach.
Eluc. de las propr., fol. 277.
Bien digérés confortent beaucoup, et non digérés ils chargent l'estomac. CAT. Indigest. ESP. PORT. IT. Indigesto. (chap. no paít, que no u pots paí o digerí.)
8. Indigestio, Endegestio, s. f., lat. indigestio, indigestion.
Per indigestio sobrevenent. Eluc. de las propr., fol. 94.
Par indigestion survenant.
Que endegestios non puescha aver loc.
Regla de S. Benezeg, fol. 50.
Qu'indigestion ne puisse avoir lieu.
CAT. Indigestió. ESP. Indigestión. PORT. Indigestão. IT. Indigestione.
9. Indigestibilitat, s. f., du lat. indigestibilis (indigestibilitatem), indigestibilité.
Ayga... cum sia subtil, appar que non ha indigestibilitat.
Eluc. de las propr., fol. 74.
L'eau... quoique elle soit légère, il paraît qu'elle n'a pas indigestibilité.
IT. Indigestibilità. (ESP. Indigestibilidad.)
Digne, adj., lat. dignus, digne.
Car anc nul hom dignes de merceyar,
Si la us preyet, no i laissetz fadiar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Car jamais homme digne d'obtenir merci, s'il vous la demanda, vous n'y laissâtes manquer.
6. Denhar, Deingnar, Deinar, v., lat. dignari, daigner, accueillir, approuver. Si us plagues que m denhessetz grazir.
Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.
S'il vous plaisait que vous me daignassiez agréer.
Can vi Jaufre, sol no s deina
Movre.
Roman de Jaufre, fol. 56.
(chap. Cuan va vore a Jaufre, no se va digná a moure.)
Quand elle vit Jaufre, seulement elle ne se daigne pas mouvoir.
Per autra que t deing ni te voilla.
A. Daniel: Ans qu'els sims. Var.
Pour autre qui t'accueille et te vueille.
M'a faig dire fols motz qu'ieu non deing.
Rambaud d'Orange: Braitz, chans, quils.
M'a fait dire mots fous que je n'approuve pas.
CAT. ESP. PORT. Dignar. IT. Degnare. (chap. digná, dignás: yo me digno, dignes, digne, dignem o dignam, dignéu o dignáu, dignen. Dignat, dignats, dignada, dignades. No se va digná a diná en mí.)
7. Dignificar, v., remplir de dignité, honorer, dignifier.
Part. pas. Trinitat es nombre plus dignificat, nobilitat, magnificat et a Dieus apropriat. Eluc. de las propr., fol. 3.
Trinité est nombre plus dignifié, ennobli, magnifié et approprié à Dieu. ESP. Dignificar. IT. Degnificare. (chap. dignificá: dignifico, dignifiques, dignifique, dignifiquem o dignificam, dignifiquéu o dignificáu, dignifiquen. Dignificat, dignificats, dignificada, dignificades.)
8. Desdenhos, adj., dédaigneux.
Ome que s fai desdenhos
Lai on non es locs ni sazos.
Le Moine de Montaudon: Amicx Robert.
Homme qui se fait dédaigneux là où il n'y a lieu ni temps.
6. Neclechos, Negligos, adj., lat. neglectus, négligent, paresseux.
Cal que sia 'l preveire forfag o neclechos.
Izarn: Diguas me tu.
Quel que soit le prêtre coupable ou négligent.
Mas ades hom n'es negligos
Vas selh que conoys aziros.
Raimond de Miraval: Delz quatre.
Mais on en est toujours négligent envers celui qu'on connaît colérique.
7. Negligentia, Negligencia, s. f., lat. negligentia, négligence, paresse.
Per la soa negligencia, so es que el non ag tal cura en l' aministrar cum el deg.
Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
Par sa négligence, c'est-à-dire qu'il n'eut pas en l'administrer tel soin qu'il devait.
Per emendar las negligentias que hom fa.
V. et Vert., fol. 89.
Pour réparer les négligences qu'on fait.
CAT. ESP. PORT. Negligencia. IT. Negligenzia. (chap. negligensia, negligensies.)
8. Negligensa, s. f., négligence.
Esmende totas las negligensas e los mescapz del autre temps.
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 25.
Qu'il corrige toutes les négligences et les méchefs de l'autre temps.
IT. Negligenza. (chap. negligensa, negligenses. Si no coneixéu estes paraules es perque ha ñagut molta negligensa o negligensia en lo estudi del chapurriau; pero la cosa está cambián.)
Diluvi, Dulivi, s. m., lat. diluvium, déluge, inondation.
En autompne seran grans diluvis. Calendrier provençal.
(chap. Al otoño ñaurán grans diluvios: grans plogudes, inundassions, creixcudes de aigües. A Beseit només cal vore les riades del octubre.)
En automne seront grandes inondations.
El temps del diluvi... lo dulivi duret sobre la terra XL dias et el carantem dia comtat. Liv. de Sydrac, fol. 3 et 48.
(chap. Lo tems del diluvio (universal)... lo diluvio va durá sobre la terra coranta díes y lo coranta día contat. Carantem (caranten) siríe en chapurriau antic “coranté”; después va aná a regá Carlos Rallo Badet, y va pedre una chapa per a que no li prengueren l'aigua.)
Au temps du déluge... Le déluge dura sur la terre quarante jours et le quarantième jour compté.
ANC. FR. Tout le mont par aighe noia,
Quant le grant deluve envoia.
(N. E. ¿Alguien conoce el río Noia, Anoia? San Saturnino, Sant Sadurní. En francés, noyer es ahogar, inundar.)
Roman de Mahomet, v. 682.
CAT. Diluvi. ESP. PORT. IT. (chap.) Diluvio.
2. Esdilovi, Esdoluvi, s. m., déluge, inondation.
Motz grans plueias et seran esdiluvis. Calendrier provençal.
Moult grandes pluies et seront des inondations.
Noe apres l'esdoluvi. Declaramens de motas demandas.
(chap. Noé después del diluvio (universal). Declaramens de moltes preguntes.)