Mostrando las entradas para la consulta tallats ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tallats ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de septiembre de 2024

Pel, Pelh, Peil - Pelugar, Pelucar

 

Pel, Pelh, Peil, s. m., lat. pilus, poil, cheveux, bourre.

Om per veltatz n' a pas lo pel chanut. Poëme sur Boèce.

Homme par vieillesse n' a pas le poil blanc.

Creisso li pel el cors d' ome per vestir s' anta. Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Les poils croissent au corps d'homme pour vêtir sa honte.

Ab capa griseta ses pelh.

Guillaume d'Autpoul: L'autr' ier. 

Avec cape de grisette sans poil.

Mos pels malastrucx mi tolrai.

Rambaud d'Orange: Er no sui. 

Mes cheveux malheureux je m' ôterai.

Prov. C om veia 'l pel en l' autrui oill, 

Et, el seu, non conois la trau.

P. Vidal: Ges per lo. 

Que l'homme voie le poil dans l'oeil d'autrui, et, dans le sien, il ne connaît pas la poutre. 

CAT. Pel. ESP. PORT. IT. Pelo. (chap. Pel, pels; pial, pials a Valjunquera.)

2. Pelos, adj., lat. pilosus, poilu, velu, fourré.

Mon fraire es pelos e plen de pels. Hist. de la Bible en prov., fol. 7.

Mon frère est velu et plein de poils.

Era gros... e pelos. 

Sa coa grossa, redonda e pelosa.

(chap. Sa coa grossa, redona y peluda.)

Carya Magalon, p. 2.

Il était gros... et velu.

Sa queue grosse, ronde et poilue.

E 'l cogola sia, en ivern, peloza. Regla de S. Benezeg, fol. 63. 

(chap. Y la cogulla sigue, al ivern, peluda o velluda.)

Et que le capuchon, en hiver, soit fourré. 

CAT. Pelos. ESP. IT. Peloso. (chap. Vore Pelut, al pun 4.)

- Subst. Satyre, demi-dieu des païens.

Pelozes so animans estranhs, a semblansa d'home, autrament ditz satiris. Eluc. de las propr., fol. 256.

Les poilus sont animaux étranges, à ressemblance d'homme, autrement dits satyres.

3. Pilozitat, s. f., pilosité, qualité de ce qui est poilu. 

Ampleza del pieytz et pilozitat. Eluc. de las propr., fol. 53.

Ampleur de la poitrine et pilosité.

4. Pellut, Pelut, adj., poilu, velu.

Cum comensan esser pellutz. Trad. d'Albucasis, fol. 27.

Comme ils commencent à être velus. 

Es fort laitz et pelutz.

A. Daniel: Pois En Raimon. 

Est fort laid et velu.

CAT. Pelud. ESP. PORT. Peludo. (chap. Pelut, peluts, peluda, peludes.)

5. Pepelut, adj., pâtu.

Columba... on may es penada, may fructifica, cum vezem de las pepeludas. Eluc. de las propr., fol. 143.

La colombe... où plus elle est pennée, plus elle fructifie, comme nous voyons des pâtues.

6. Pelagge, s. m., pelage.

Simia... ha convensa... am lop en pelagge. Eluc. de las propr., fol. 258.

Le singe... a convenance... avec loup en pelage.

ESP. Pelage (pelaje). (chap. Pelache, pelaches : pell, pells.)

7. Pelio, s. m., paupière, cils.

Lo sex a e van bels pelios.

El ris e el joguet de sa bocha e en sos pelios.

Fornicatios de femna es en l' eslevament de sos oils e de sos pelios.

Trad. de Bède, fol. 43 et 40.

L'aveugle a en vain belles paupières.

Au ris et au jeu de sa bouche et en ses paupières.

La fornication de femme est dans l' exhaussement de ses yeux et de ses cils.

(chap. Pels de la sella, de les selles.)

8. Pelar, v., lat. pilare, peler, ôter le poil.

Fig. proverbial. Ans vuoill pelar mon prat c' autre lo m tonda.

Giraud de Borneil: Conseill vos. 

Je veux peler mon pré avant qu'autre me le tonde.

- Par extens. Plumer, ôter la plume. 

L' auzellador 

Qu' apella e trai, ab dousor, 

L' auzel, tro que l' a en sa tela, 

Pueis l' auci e 'l destrui e 'l pela.

Un Troubadour anonyme: Seinor vos que.

L' oiseleur qui appelle et attire, avec douceur, l'oiseau jusqu'à ce qu'il l'a dans sa toile, puis il le tue et le détruit et le plume.

Pluma e pluma faretz pelar 

De sus lo cap, ses escorgar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Plume à plume vous ferez plumer sur la tête, sans écorcher. 

Part. pas. Enueia m rauba pelada,

Pus la San Miguels es passada. 

Le moine de Montaudon: Be m'enueia. 

M'ennuie robe pelée, après que la Saint-Michel est passée.

Las testas, que avez peladas, 

Aurez demantenen talhadas.

(chap. Les testes, que teniu pelades, tindréu enseguida tallades. 

Los caps, que teniu pelats, tindréu enseguida tallats.)

V. de S. Honorat.

Les têtes, que vous avez pelées, vous aurez incontinent tranchées. 

CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare. 

(chap. Pelá, de pel, pell, ploma: pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)

esquilá a estisora

9. Depilacio, s. f., dépilation, chute du poil.

Calviera, la qual depilacio sol venir per granda suptileza de pel.

Eluc. de las propr., fol. 66.

Calvitie, laquelle dépilation a coutume de venir par grande finesse de poil.

10. Depilatiu, adj., dépilatif. 

Siccitat... es depilativa. Eluc. de las propr., fol. 26.

(chap. La sequera o sequía... es depilativa : u pele tot.)

Siccité... est dépilative.

(chap. Depilatiu, depilatius, depilativa, depilatives.)

11. Depilar, v., dépiler, dégarnir de poil.

Part. pas. Cara plumbenca, cilhs depilatz. Eluc. de las propr.., fol. 100. Face plombée, cils dépilés.

(ESP. Depilar. Chap. Depilá, depilás: yo me depilo, depiles, depile, depilem o depilam, depiléu o depiláu, depilen; depilat, depilats, depilada, depilades.)


Peleg, Pelec, s. f., lat. pelagus, mer, gouffre.

Los porton de la terra laynz en la peleg. V. de S. Honorat.

Les portent de la terre léans en la mer. 

Cal causa es mayo crebada? - Nau en pelec.

Declaramens de moutas demandas. 

Quelle chose est maison crevée? - Navire en mer. 

ANC. CAT. Pelech. ESP. Piélago. PORT. IT. Pelago. 

(chap. Piélago : profundidat del mar u océano.)

3. Peleagre, s. m., mer.

Hom peris en peleagre.

(chap. Se mor al mar.)

A. Daniel: En breu briza.

On périt en mer.


Pelegrin, Pellegrin, Pelegri, Pellegri, Pelleri, Peleri, s. m., lat.

peregrinus, voyageur, étranger, pélerin. 

Am que passava l' aigua del Var als pellegrins. V. de S. Honorat. 

Avec quoi il passait l'eau du Var aux pélerins. 

Ieu vauc m' en lay a selui 

On merce claman pelegri.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je m'en vais là à celui où merci crient pélerins. 

Salvaire Crist, donatz forsa, vigor 

E bon cosselh als vostres pellegris. 

G. Figueiras: Totz hom qui. 

Christ sauveur, donnez force, vigueur et bon conseil à vos pélerins.

Si qu' en sia conquis

Lo sans luecs e la via 

Faita als peleris, 

Que nos tolc Saladis.

G. Faidit: Era nos sia. 

En sorte qu'en soit conquis le saint lieu et la voie faite pour les pélerins, que nous enleva Saladin. 

Abraam que receup los angels a semblansa de pelleris.

V. et Vert., fol. 79. 

Abraham qui reçut les anges en manière de voyageurs.

Fig. Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin. La nobla Leyczon.

Car en ce monde nous sommes tous voyageurs.

CAT. Pelegri, peregri. ESP. PORT. Peregrino. IT. Pellegrino.

(chap. Peregrí, pelegrí, peregrins, pelegrins, peregrina, pelegrina, peregrines, pelegrines. A Valderrobres y a La Fresneda ñan alguns de mote Pelegrí, apellit Fontanet.)

Carlos Fontanet, Pelegrí, bombo, Yolanda, Anisseta, La segalla, la segaya, apartamentos, AT, habitaciones, SPA, relax

- En terme de fauconnerie. Une des espèces de faucons.

(chap. Falcó pelegrí o peregrí; se li diu aixina perque no se trobe lo seu niu.)

Lo segons es lo pelegris..., 

E per so a nom pelegri 

Car hom non troba lo sieu ni. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le second (lignage) est le pélerin..., et pour cela it a nom pélerin qu'on ne trouve pas le sien nid.

2. Peregrinacio, Pelegrinatio, s. f., lat. peregrinatio, pérégrination, voyage, pélerinage.

Si cum es longa peregrinacios. Trad. du Code de Justinien, fol. 11.

Ainsi comme est une longue pérégrination. 

De dejunis et de peregrinacios e de silicis e de disciplinas.

V. et Vert., fol. 74.

De jeûnes et de pélerinages et de cilices et de disciplines.

CAT. Pelegrinació, peregrinació. ESP. (Peregrination) Peregrinación. 

PORT. Peregrinação. IT. Pellegrinazione. 

(chap. Peregrinassió, pelegrinassió, peregrinassions, pelegrinassions.)

3. Pelegrinatge, Pelerinatge, Pellerinatge, Perelinatge, s. m., pélerinage, voyage.

Ja Dieus no m do, 

Roma, del perdo 

Ni del pellerinatge 

Que fetz d' Avinho.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Que jamais Dieu ne me donne, Rome, du pardon ni du pélerinage que vous fîtes à Avignon.

Vuelh anar en pelerinatge ab vos a Sant Antoni de Vianes.

V. de Guillaume de Saint-Didier. 

Je veux aller en pélerinage avec vous à Saint-Antoine de Viennois.

Venc en Fransa en perelinatge. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85. 

Vint en France en pélerinage. 

ESP. Peregrinaje. IT. Pellegrinaggio. (chap. Peregrinage, peregrinages, pelerinage, pelerinages; peregrinache, peregrinaches; pelerinache, pelerinaches.)

4. Peregrinar, v., lat. peregrinare, pérégriner, voyager, aller en pélerinage.

Part. pres. E 'ls estrangiers peregrinans. Brev. d'amor, fol. 68. 

Et les étrangers allant en pélerinage. 

Fig. Peregrinans al cel. Eluc. de las propr., fol. 128. 

Pérégrinants vers le ciel. 

CAT. Pelegrinar, peregrinar. ESP. PORT. Peregrinar. IT. Pellegrinare.

(chap. Peregriná, pelegriná: peregrino, peregrines, peregrine, peregrinem o peregrinam, peregrinéu o peregrináu, peregrinen; peregrinat, peregrinats, peregrinada, peregrinades; pelegrino, pelegrines, pelegrine, pelegrinem o pelegrinam, pelegrinéu o pelegrináu, pelegrinen; pelegrinat, pelegrinats, pelegrinada, pelegrinades.)  


Peleia, Peleya, Pelega, Pelieia, s. f., querelle, dispute.

Non puesc deniers traire

De loc on hom m' en deya,

Sinon ab gran peleya.

G. Riquier: Sel que sap. 

Je ne puis arracher deniers du lieu où l'on m'en doive, sinon avec grande dispute.

Si m' en sors peleia ni contenz.

Pons de la Garde: Ans ogan. 

S'il m'en surgit querelle et contestation. 

Agro gran pelega entre els. Philomena.

Eurent grande dispute entre eux.

Mescla e pelieia. V. et Vert., fol. 25.

Débat et querelle. 

CAT. ESP. Pelea. PORT. Peleja. (chap. Riña, riñes; combat, combats; pelea, pelees; disputa, disputes; querella, querelles.)

2. Peleiar, Peleyar, v., disputer, quereller. 

Fay los mesclar e peleiar. V. et Vert., fol. 25. 

Les fait débattre et quereller.

- Débaucher.

Qui peleia femna maridada es encorregutz als senhors, e qui peleia femna piocela deu la pendre a molher. Cout. de Gourdon, de 1244.

Qui débauche femme mariée est poursuivi par les seigneurs, et qui débauche femme pucelle doit la prendre pour femme.

Part. pas. Mot fort si penet, car si fo peleyatz

Am Karle, lo sieu oncle, que tant era onratz. 

Roman de Fierabras, v. 746.

Moult fort il se peina, parce qu'il se fut querellé avec Charles, le sien oncle, qui tant était honoré. 

CAT. ESP. Pelear. PORT. Pelejar. (chap. Reñí, pelejá o peleá; combatre o combatí; disputá, querellás.)

3. Pelegiu, adj., querelleur, disputeur.

Iros, pelegius, ergulhos. Leys d'amors, fol. 37. 

Colère, querelleur, orgueilleux.

(chap. Reñidó, reñidós, reñidora, reñidores; pelejadó, pelejadós, pelejadora, pelejadores; querellós, querellosos, querellosa, querelloses; combatidó, combatidós, combatidora, combatidores.)


Pellica, Pelican, s. m., lat. pelicanus, pélican.

Papagay et pellica.

Pellica...; so doas especias de pellica. Eluc. de las propr., fol. 48.

Perroquet et pélican.

Pélican...; sont (il y a) deux espèces de pélican.

Pelican es us auzel que ama mot sos poletz.

(chap. Lo pelícano es un muixó que vol mol a sons pollets.)

Naturas d'alcus auzels.

Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits.

CAT. ESP. (pelícano) PORT. Pelicano. IT. Pellicano. 

(chap. pelícano, pelícanos : pel + cano : pel blanc, pell blanca.
L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino, etc.)

L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino,

Pelugar, Pelucar, v., éplucher, nettoyer.

Be s peluge e s peronga

Tro al vespre que fams lo ponga.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'il s' épluche bien et s' oigne jusqu'au soir que la faim le poigne.

domingo, 28 de julio de 2024

3. 10. De cóm Pedro Saputo va aná a Barbastro.

Capítul X.

De cóm Pedro Saputo va aná a Barbastro.


Habíe sentit que los de Barbastro reedificaben o ampliaben la capella del Puch, y va aná cap allá a oferí lo seu pinsell si trataben de pintala. Y apenes va arribá, va tindre curiosidat de vore la fon de Matacroc y va eixí cap al riu. Be va está an aquella siudat en los estudians, y com no se separáen may pera aná ell a soles, ara va refé les seues antigues passes.

¡Cuán se va alegrá de vore aquella fon y aquelles grades aon va passá la nit, y se va minjá lo pastel de magre y la llenguañissa de la engañada mosseta de la rondalla! Y sen va enrecordá tamé de la sagala que lo va despertá y lo va portá a casa seua de ofissial de sastre, y va di: pos vach a vórela.

No li va sé gens difíssil trobá la casa, perque com aventura tan singular se va imprimí tota mol be a la seua memoria, y va sabé seguí lo carré y reconeixe la porta. Va cridá y va pujá escala amún. La sagala, ya se veu, ere la mateixa, la va trobá sola y pentinanse. Una mica se va turbá al vores dabán de un caballé, pos no frecuentaben casa seua persones de tanta clase; en tot li va torná lo cumplit en bastanta naturalidat.

- ¿No me coneixéu, Antonina?, li va preguntá. Lo va mirá ella y va contestá, que no mes que pera servíl.

- Pos yo tos dic que me coneixéu, així com yo tos conec. Dieume: fa sis o siat añs, ¿no vau topá un matí a la fon de Matacroc en un sagal y lo vau portá a casa perque tos va di que ere sastre? Pos aquell mateix sagal es lo home que ara tos está parlán. Se va alegrá la sagala, y va mostrá mes confiansa y va parlá en mes libertat. 

- Per sert, va di, que mos vau dixá plantades ananton per la tarde y no tornán. 

- Men vach aná a pendre lo oreo an aquella hora, vach pedre lo tino dels carrés y no vach assertá a torná al meu ofissi. En son demá vach sentí lo que va passá a la iglesia Majó y vach tindre temó que lo sel castigare an esta siudat y me embolicare a mí al cástic.

- ¿Y quína culpa teníem los demés?, va contestá Antonina; be u van pagá ixos desdichats, que un atre mort se va eixecá del sepulcro y los va ferí no se sap cóm, y se van morí los dos en tres díes sense que la justissia tinguere nessessidat de ficáls la má damún. 

La familia del jove, que eren plateros, sen va habé de aná per lo món y no se ha sabut mes de ells. Ya tot está olvidat.

- Com totes les coses que passen al món, va di Pedro Saputo; y com deu está olvidat per part de vosté lo sastret de la fon. 

- No siñó, va contestá ella, encara que be u mereixíe, pos tan poc cas va fé de natres y dels vestits que mos dixáe tallats. Ell va sé lo que mos va olvidá, que yo ben presén lo vach tindre mol tems; y lo que es del tot encara hasta avui no lo había olvidat. No podría encara que vullguera, perque tots los díes vach a la fon y sempre me pareix que lo vech allí, com lo Doncel de Sigüenza, com lo vach trobá aquell matí. Van passá después a datres explicassions y van quedá entesos.

- Pero vosté no ereu sastre, va di ella, perque poca pinta teníu ara de fé tal ofissi.

- No, Antonina; de chiquet vach sé mol carnús y pesolaga, y algo atrevidet, y per sagalería anaba a tots los tallés, y cusía en lo sastre, llimaba en lo ferré, asserraba en lo fusté, cardaba en lo pelaire, borrajeaba en lo pintó, y día missa en lo mossen. ¿No vas vore aquell mateix estiu uns estudians que van passá per aquí y van está vuit díes?

- Sí que men recordo; y que un de ells ere mol gran predicadó, y pujabe als muscles dels seus compañs en la fassilidat de un gat. 

- Pos aquell era yo; feu memoria, que a casa de N. aon vas assistí al ball, vach di entre atres coses, que les Petres eren tontes dossiletes o beates, y les Antonines resservades y grassioses.

- Es verdat, y men vach enriure mol.

- Pos u vach di per tú y te miraba al mateix tems.

- Men enrecordo, es verdat; pero ¿cóm había yo de figurám que ereu lo sagal de la fon y lo sastre dels meus vestits? ¿Per qué no me vau di algo?

- No podía aná a vóretos, ya que ere costum que cap de natros se separare a coses particulás.

Antonina lo miráe tan embelesada, y ell estáe tan olvidat de la seua pintura, que se habíen fet les nou del maití, y los van doná les deu y les onse, les dotse, la una y les dos y les tres, sense donassen cuenta y pareixenlos que no fée mes de micha hora que estáen parlán. Ella li va di que sa mare estáe a la verdat fée ya tres añs; que son pare, sempre delicat de salut, ixíe al campo ben entrat lo día, que un germá de devuit añs sen anáe de matí en lo jou a llaurá, alguna vegada tamé a polligana; y que, en fin, ella no se habíe casat per no dixá a son pare hasta que se casare lo germá, que ere lo que debíe quedás a casa. Li va alabá Pedro Saputo lo propósit y confirmat lo antic amor a satisfacsió dels dos, y se va despedí hasta l’atre día.

Después de minjá va aná al santuari, y sen va enrecordá pel camí del penitén reconeixén lo puesto del encuentro, de la trobada. 

Va arribá al Puch y va trobá un regidó que cuidabe la obra. Después van vindre un atre regidó, un canonge y un caballé, componens de la junta o comisió de la obra; y los va preguntá si al seu tems se pintaríe la capella. Va pendre la paraula lo canonge y va di que pensabe pintala, y que volíen buscá un pintó de nota.

- De nota, sí siñó, va di un regidó chato, sellut, baixet y rechonchet; un pintó famós, un pintó que no ñague al món datre igual; extrangé, per supost, perque a España no ñan mes que asclapinsells; o andalús, que es mes que extrangé.

- Pos siñós, va di Pedro Saputo, yo soc pintó, pero no de gran nota, y español pera la meua desgrassia an este cas. Sé lo que ña a Andalusía; la escola sevillana es bona, té professós aventajats, pero sense tanta vanidat de homens y gastos se podríe pintá be la capella.

- No siñó, no home, va contestá lo nassutet; y si vosté sou lo pintó, feu cuenta que no hau vist a dingú. 

- La fach, siñó decano o degá, la fach, y tan, que ara mateix vech aquí cuatre homens y me pareix que no ne vech cap.

- Taimadet sou, va di lo canonge; y yo crec que mos estáu insultán. 

- Yo no tos insulto, sol contesto al gust y sentit del caballé decano, que me ha manat fé cuenta de que no había vist a ningú; y repetixgo que me fach ixa cuenta y que crec, veénlos als cuatre, que no vech a ningú. Encomaneume tos rogo, a la Virgen, y a Deu. 

Los va girá la esquena dit aixó, va montá a la seua mula, y en ves de aná cap a la siudat va tirá cap al peu de la serra, donanli a Antonina lo chasco de no torná a vórela y fenla passá un mal día.

Va sabé lo poble después que Pedro Saputo habíe vingut a pintá la capella del Puch, y sentín que lo despressiaren, se va amotiná y acantalejá les cases dels regidós y del canonge; y al caballé lo van empendre al carré, sense que los valguere di que no lo coneixíen. 

Li van enviá una embaixada costa aball als pocs díes, y ell va contestá, que de Barbastro ni lo sel, mentres lo gobernaren sabocs, chatos y surdos y homens tan ababols com los que ell va vore al Santuari.

3. 6. De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea.

Capítul VI.

De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea.


Van arribá al poble en tot lo acompañamén de gen que traballabe a les fosses, seguinlos los carros de vitualles y ferramentes.

Li van fé gran festa los amics, que u eren tots, y mes, encara que en menos soroll les amigues, que com se sap eren dos prinsipalmen:

Eulalia, la de la caiguda, y la consabuda y desmadellada Tereseta, no tan viva y salerosa com aquella, pero entesa y fonda.

Estáe casada desde fée cuatre mesos, pensán que no voríe mes a Pedro Saputo y per doná gust als seus pares que la van achuchá mol; no en lo de Tardienta, sino en un mosso ben plantat de Bolea.

Ya se veu, lo novio tossut, lo pare sandio, la mare apretán lo morro, Pedro Saputo aussén mes de dos añs, y ella passá dels vin ¿qué habíe de passá? Pero ¡oh, cuán u va sentí al vore torná a Saputo! Poc li va faltá pera aburrí al home o feríl en sospeches; be que ere de bona pasta y mol passadó de raons, paganse de consevol. 

Pedro Saputo en prudensia la va aná consolán, y animán, y poc a poc li va doná a entendre y la va persuadí de que la dona casada se podíe morí, pero no faltá al que deu al home, y tratanla en suavidat no demostranli desvío y severidat, y no irritán lo seu genio, la va fé prudenta y virtuosa, y va restituí al seu cor la pas, al seu pit la serenidat, y al seu semblán y trate la natural y acostumada apassibilidat.

Encara se va trobá en una novedat no esperada; un atra amiga en qui may haguere pensat; y va sé Rosa, la filla de sa padrina, a la que ell cridáe y va cridá sempre germaneta, sagala majíssima y que va vore que lo volíe en un atre amor del de abans. Pero ell en la mateixa familiaridat y inossensia que la tratabe la contentabe fassilmen. Encara no fée sis díes que habíe arribat, encara no habíe acabat sa mare de mirál, y de alegrás de vórel, encara no se cansaben los del poble de saludál, cuan se li presenten dos ricachons de Alcolea de Cinca diénli que veníen a demanali consell y trassa pera vendre un vi que sels apuntabe; perque ya entrat lo setembre y están les viñes carregades de fruit, no ñabíe mich ni esperansa de despachá lo vell. Los va preguntá cuán vi ñabíe, y li van di que sobre setse mil cantes. Y ¿qué me donaréu?, los va preguntá entonses. Y ells van contestá: la cuarta part de lo que valgue, segons se vengue.

De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea.

- ¿Pot encara beures per vi y no per vinagre?

- Per ara encara es vi y no roín, perque encara escomense a tombás cap a agre.

- Pos doneume ixa cuarta part del seu valor en dos reals de plata, que es lo preu mes baix al que lo vendréu, y yo tos lo dono per venut. Si dudéu, si no se ven, o no tot, tos tornaré lo que sigue a prorrata.

- No tenim tantes perres.

- Pos busqueules: sense los meus dinés a la má no cal que me parléu mes del assunto. Se van conformá, van aná a per los dinés a Alcolea, los hi van portá y entregá a Pedro Saputo.

Entonses ell los va di...

- Pos ara anéu, y feume pregoná a Huesca, a Barbastro, a tot lo Semontano, a la Llitera y Ribagorsa, que Pedro Saputo saltará a les Ripes de Alcolea lo día de San Miquel: que los que vullguen vore lo milagre, acudixquen allá aquell día y no los costará mes que lo traball de eixecá la vista a mirál. ¿Qué dudéu? 

- Pero... - Anéu, tos dic, o no ña res de lo dit y me quedo en estes perres. Ells, veénlo tan resolt, sen van aná dién: 

- La seua alma a la seua palma; ell se compondrá; ell sap com u prometix. Natros vengam lo nostre vi, que aixó es lo que mos importe. Y sen van aná y van fé publicá lo dit pregó a tot arreu, y van esperá a vore en qué pararíe alló.

Són les Ripes de Alcolea una muralla natural mol altíssima, formada sobre lo Cinca, de uns montes plans que corren la seua ribera dreta dividinlo del riu Alcanadre, en lo que té confluensia una mica mes aball, tallats perpendicularmen per aquella part que sirá be un cuart de legua. A primera vista pareix que lo riu passare per lo peu an algún tems passat, y que esgarrapán lo monte se vinguere éste aball arrebatán les aigües la terra sorsida, y va quedá aquella maravilla als ulls del viaché a qui de llarg sorprén: vistoses tamé de prop per la seua eixecada y la variedat uniforme del seu magnífic fron, frontispissi, adornanles ademés a un ters de altura les hermoses faixes del Arco Iris o arc de san Martí, que de lluñ no se veuen. 

Allí críen, viuen, canten, piulen y revolotegen continuamen muixons de mil espessies, tots a la vegada y segons lo instinto de cada un, trobanse desde l'águila o áliga hasta lo vilero, pardal, los ciquilines en los coloms, y los mes contraris y que menos t' esperaríes trobát allí solen avindres. Y desde dal habíe de saltá Pedro Saputo, que, sert ere salt digne de vores. Perque encara que propiamen parlán no ere saltá, sino dixás caure, pero estáe lo chiste a que no pensabe fes mal, y així u creíe y esperabe la gen.

La vespra de san Miguel se va omplí lo poble de forastés, y encara que haguere sigut mes gran tamé, pos sen van eissí al campo y lo van aná collán de ases, burros, mules, tendes y persones de totes les edats y condissions, ñabén qui va fe pujá lo número a coranta mil almes, despoblades casi les siudats, viles, llocs y aldees desde Ayerbe a Albelda, y desde Bujaraloz a les valls dels Pirineus.

Tamé va arribá Pedro Saputo, sen gran la curiosidat de vórel, y se va hospedá a casa del mes ric y al que mes li importabe lo milagre per sé lo que mes vi teníe.

Va eixí lo sol lo día de San Miquial, se va di una missa al peu de les Ripes, que van escoltá les multituts com van pugué, y se van quedá tots en gran expectassió de aquell salt o vol que ni se habíe vist als siglos passats ni se habíe de vore als que vindríen; cuan allá a les onse del matí va eixí Pedro Saputo y va di fenlo pregoná per lo campo, que lo siñó mossen li habíe fet presén que perillán la seua vida a la proba que anáe a fé, no podíe a fuer de cristiano dixá de confessás y combregá; y que per tan no podíe saltá aquell día perque teníe que preparás.

Per al siguién va fé di y pregoná que lo siñó mossen volíe que la confessió fore general, y que un home del món no podíe fé lo examen de consiensia mentres se fregix un ou com una monja que se confesse totes les semanes y va entrá al convén abans de mudá les dens. Y aquella nit va preguntá al seu huésped com anáe lo despach del vi.

- En un día mes, li va contestá, se venen hasta les solades y se les haurán de trascolá perque no ñaurá datra cosa. Pos eixe día, va di ell, ya lo tenim guañat. Manéu pregoná que demá a les dos de la tarde sirá lo salt y la satisfacsió de tots.

Va passá la nit, va vindre lo día, va arribá la hora, y Pedro Saputo va pujá a les Ripes, voltanles per la part nort; se va presentá a la mes alta y en gran veu va preguntá a la caterva:

- ¿Conque saltaré de esta ripa?

- Sí, van contestá tots, ressonán lo crit un cuart de hora per les mateixes ripes y la vall del riu. Y ya del susto, ya de la imaginassió van malparí sing dones, una faenada per als homens y allegats. 

¿Per qué hi anáen si habíen de assustás?, dirá algún; y yo li contesto, que hi van aná perque en no anáy se hagueren mort de dessich; y mes val malparí que morís. Va torná a dils Pedro Saputo: 

- Miréu que no ñague entre vatres qui u contradigue, perque un sol que ñague que digue que no, ya no puc saltá. Y van contestá:

- ¡Sí!, ¡sí!, ¡sí!, en un crit general y tots a una. Y va di ell entonses: 

- Pos allá vach... ¡allá vach!... ¡que vach!... que salto... (fen grans brassillades y ademans), pero per si acás y perque aquí ña un que diu que no, ahí va lo meu gabán, miréu cóm vole. Y al mateix tems lo va aviá en forsa, y va arrencá a corre cap al monasteri de Sijena, Sigena o Sixena, aon ñabíe inmunidat y salvaguarda, y va dixá an aquella caterva de gen mes creguda y veleta encara que los del seu poble, miranse los uns als atres y medinse los nassos que a tots se 'ls van quedá tan llargs com va sé lo vol del gabán; mentres lo seu amo se moríe de rissa, encara corrén talons al cul cap a port segú. Pero no se van ofendre de la burla; los va caure en grassia, y sen van entorná mol contens a les seues cases.

A los vuit díes va eixí del monasteri cap al seu poble, después de habé pintat alguns cuadros famosos, y va di an alguns amics, que de bona gana se haguere dixat encantá entre aquelles monges, perque fora del gutibambismo de la orden y de les seues families, eren de conversa fássil, amables algunes de elles, admitíen visites particulás, y no se arrugaben en lo mojigatismo y escrupols que tan empalagaben a datres. Desde lo primé día va tindre amigues, desde lo segón, amans, los demés, favors a dos mans, y lo radé lo teu goch a un pou, perque va di que sen volíe aná, y no lo van pugué detindre en rogs, llágrimes, afalagamens ni tendreses; y aixó que en ell no se verificabe lo dit: amor de monja y pet de flare, tot es aire, y sol un día mes les va consedí, senne nou los que va está entre elles.

martes, 30 de enero de 2024

Lexique roman; D, Dacita - Dart

Tome troisième.

D – K.

1844.


D, quatrième lettre de l'alphabet, troisième des consonnes.

Per esquivar hyat, deu hom pauzar z o d aprop A prepositio. 

Leys d'amors, fol. 4.

Pour éviter l'hiatus, on doit placer Z ou D après A préposition.


Dacita, s. f., dace, sorte d'impôt perçu plus spécialement sur les denrées et sur les marchandises.

On lit dans les Statuts de Marseille, lib. I, cap: 44:

Quod nemo teneatur bis dacitam præstare pro eodem avere.

Du Cange, t. II, col. 1311.  

Aiso es l'aordenamen de la dacita que fon empauzada en Monpeslier... Pague la miega dacita sobre dicha.

(chap. Aixó es l' ordenamén de la dacita que va sé imposada a Montpellier... que pago la mija dacita sobre dita.

Cartulaire de Montpellier, fol. 218 et 219.

Ceci est l'ordonnance de la dace qui fut imposée en Montpellier... 

Qu'il paie la demi-dace susdite.


Dadau, s. m., fuite.

Quan lo viron, prenon dadau. V. de S. Honorat.

Quand ils le virent, ils prennent la fuite.


Dalfin, Dalphin, s. m., lat. delphinus, dauphin, sorte de poisson. 

(N. E. mamífero, delfín; chap. delfín, delfins, nom propi Delfín.)

Las balenas e li dalfi

Faran una host sobre la mar.

Los XV Signes de la fi del mon.

Les baleines et les dauphins feront une armée sur la mer.

Algunas bestias d'ayga han respiracio, cum so dalphis.

Eluc. de las propr., fol. 52.

Quelques bêtes d'eau, comme sont les dauphins, ont respiration.

- Constellation.

Dalfis, signes e bootes. Brev. d'amor, fol. 37.

Le dauphin, le cygne et le bouvier.

CAT. Delfí. ESP. (chap.) Delfín. PORT. Delfim. IT. Delfino.

2. Dalfin, s. m., dauphin, titre de dignité.

Lo dalfins d'Alverne... fo coms d'Alverne.

Le dauphin d'Auvergne... fut comte d'Auvergne.

Ben saup del dalfin lo talen.

L'évêque de Clermont: Per Crist.

Il sut bien le désir du dauphin.

CAT. Delfí. ESP. Delfín. PORT. Delfim. IT. Delfino.

Dalh, Dayll, s. m., faux, coupe, taille.

(chap. Dalla, fals, corbella.)

Dans la langue gothique Dail signifia partie: On lit à la page 168 de la

traduction de l'Évangile par Ulphilas, parabole de l'Enfant prodigue:

Alta, gif mis sei undrinnai mis dail (N. E. Alta : aita : vasco padre.)

Pater, da mihi quae occurrat mihi partem aiginis (o siginis, no atino).

proprii. S. Luc, ch. 15.

Voyez Schilter, Gloss. teutonic., v° Teil. (N. E. alemán actual, Teil : parte. teilnehmen : tomar parte, participar.)

Segan prat am lo dalh el ma.

(chap. Segán lo prat en la dalla a la ma. La dalla se agarre en les dos mans. La fals o corbella en una.)

Brev. d'amor, fol. 47.

Fauchant pré avec la faux à la main.

Los vai segan am son dayll.

Un troubadour anonyme: Dieus vos salve.

Va les tranchant avec sa faux.

ANC. FR. Il venoit d'un sien pré avec ung dail à son col.

Lett. de rém. de 1473. Carpentier, t. II, col. 3.

La mort, six jours après le rencontrant sans coingnée, avecques son dail l'eust faulché et cerclé de ce monde.

Rabelais, liv. IV, Nouv. Prol.

CAT. Dalla. ESP. Dalle (guadaña, hoz. Dalle aún se usa en el norte.)

2. Dalhayre, s. m., faucheur.

En semlansa de dalhayre es figurat.

Eluc. de las propr., fol. 125.

Il est figuré en forme de faucheur.

CAT. Dallayre, dallador. ESP. Dallador (segador, quien maneja la guadaña, hoz). (chap. dalladó, dalladós, dalladora, dalladores, segadó, segadós, segadora, segadores.)

3. Dalhar, v., faucher.

L'erba del prat dalha. Leys d'amors, fol. 36.

(chap. Segue la herba del prat.)

Fauche l'herbe du pré.

Part. pas. Fe... quan ve son temps, es dalhat.

(chap. Fenás... cuan ve lo seu tems, se segue, es segat, dallat.)

Eluc. de las propr., fol. 209.

Le foin... quand vient son temps, est fauché.

4. Talh, Taill, s. m., taille, coupe, tranchant.

Qui a servitut de talh et dalh. Fors de Béarn, p. 1092.

Qui a servitude de taille et coupe.

Zo es l'espaza flameyantz

… Daus ambas partz ben talantz;

L'us tails garda cel que la ten,

E l'autre cel que vas lui ven.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

C'est l'épée flamboyante... taillant bien des deux côtés; un tranchant regarde celui qui la tient, et l'autre celui qui vient vers elle.

- Carrière, taille.

Et anet s'en al tayll;

Can fon intrat dedintz.

V. de S. Honorat.

Et il s'en alla à la carrière; quand il fut entré dedans.

- Amputation. (ESP. Amputación; chap. amputassió, tall.)

A penas li val autre remedi que talh.

Eluc. de las propr., fol. 238.

A peine lui vaut autre remède qu'amputation.

- Détail. (ESP. Detalle)

Loc. adv. Telas per vendre... a talh.

Cartulaire de Montpellier, fol. 39.

Toiles pour vendre... en détail.

Vendre draps a talh en la vila.

Cout. de Moissac, XIIe siècle, DOAT, t. CXXVII, fol. 7.

Vendre draps en détail dans la ville.

- Forme, façon.

Un bel taill de persona. (ESP. talle)

V. de Bertrand de Born.

Une belle forme de personne.

En suy plus d'avinen talh.

Lamberti de Bonanel: S'a Mon Restaur.

J'en suis davantage de façon avenante.

Loc. Sap far de volpilh vassalh

E 'l desavinen de bon talh.

Rambaud de Vaqueiras: Leu pot hom.

Sait faire de poltron guerrier et le désagréable de bonne façon.

Fig. Sos coratges

L'es viratz d'autre taill.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonet.

Son cœur lui est tourné d'autre façon.

D'on lo segles es vengutz en tal talh

Qu'a penas vey pastoret non torn alh.

P. Vidal: Ma voluntatz.

D'où le monde est venu en telle façon, qu'à peine vois-je pastoureau qui ne devienne autre.

Ges homz non pot portar a fil

Ni a bon talh totas amors.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel.

On ne peut point porter à fil ni à bonne taille toutes amours.

ANC. FR. Une vigne, laquelle ilz avoient pour lors taillée ou chapoulée, et le boys ou sarment provenu dudit tail, etc.

Lett. de rém. de 1459, Tr. des ch., R. 190, pièce 16.

CAT. Tall. ESP. Tajo (como el río), talle. PORT. Talho, talhe (el río Tejo). IT. Taglio. (chap. tall, talls; v. tallá: tallo, talles, talle, tallem o tallam, talléu o talláu, tallen; tallat, tallats, tallada, tallades.)

5. Talh, Tail, s. m., taille, impôt, contribution.

Contribuir als talhs de la vila. Tit. de 1345. Ville de Bergerac.

(chap. Contribuí als talls de la vila. Tall, impost, contribussió.)

Contribuer aux tailles de la ville.

Un talh que els avian fach l'an present...

Volguesso contribuir al dich talh.

Tit. de 1383. Doat, t. CXLVII, fol. 153.

Une taille qu'ils avaient faite l'an présent... Voulussent contribuer à ladite taille.

CAT. Tall.

6. Talha, s. f., incision, coche, coupure.

Jadis on marquait d'une même coche deux morceaux de bois appelés tailles, qui, confrontés postérieurement l'un avec l'autre, attestaient, par le rapport identique des coches, l'exactitude des comptes.

Tot destrador non deu metre son conte per talhas, mas lo deu tantost scrieure. Trad. du tr. de l'Arpentage, ch. 11.

Tout arpenteur ne doit mettre son compte par tailles, mais le doit aussitôt écrire.

On s'est servi de tailles pour la levée des impositions: l'un des morceaux

restait dans les mains du percepteur, et l'autre dans celles du contribuable, de là le nom de taille donné à certains impôts.

Il y a encore, en France, des boulangers qui tiennent ainsi leurs comptes.

- Taille, impôt.

E levaran novelamen

Talhas e quistas et uzatges

E gabelas e pesatges.

Brev. d'amor, fol. 122.

Et lèveront nouvellement tailles et quêtes et impôts et gabelles et péages.

- Forme, façon.

Pros apar e de bela talha. Leys d'amors, fol. 37.

Paraît distingué et de belle façon.

CAT. Talla. ESP. Taja, tala, talla (de buen talle). PORT. Talha.

IT. Taglia. (chap. Talla, altura, llargaria, sintura; de bona talla.)

7. Talhament, s. m., coupure, amputation.

Per talhament de carn.

Eluc. de las propr., fol. 29.

Par amputation de chair.

ANC. CAT. Tallament. ANC. ESP. Tajamento. IT. Tagliamento. (chap. tallamén, tallamens, tallamenta de pullissos, tallamentes, talladissa, talladisses.)

8. Taillonet, s. m., petit morceau.

De sain blanc un taillonet.

(chap. De sagí blanc una talladeta.)

Deudes de Prades, Aus. cass.

Un petit morceau de lard blanc.

ANC. FR. Mangez ce taillon de massepain.

(chap. lo massapá en antic fransés: massepain; ESP. mazapán.)

Rabelais, liv. III, ch. 30.

9. Tailhage, s. m., taillage, certain tribut.

Que paguaran tailhage. Charte de Gréalou, Pp. 108.

Qui paieront taillage.

10. Talhada, Talliada, s. f., coupe de bois, taille.

En talhadas de bosc. Coutume de Condom.

En tailles de bois.

- Taille, sorte d'impôt.

Enpauzo... talliadas als habitans del loc.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.

Imposent... tailles aux habitants du lieu.

Demandar... talhada en la dicha vila.

Charte de Gréalou, p. 102.

Demander... taille dans ladite ville.

CAT. Tallada. ESP. Tajada. PORT. Talhada. IT. Tagliata.

11. Talhadura, s. f., coupon, morceau, lambeau.

Talhadura de drap nou.

Los Draps , Penarroija de Tastavins

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 45.

Coupon de drap neuf.

CAT. Talladura. ESP. Tajadura. IT. Tagliatura.

12. Tailhadre, s. m., taillage.

L'assaiadre e lo tailhadre de la moneda.

Tit. de la commune de Périgueux, de 1276.

L'essayage et le taillage de la monnaie.

13. Taliador, s. m., tailloir, bassin, vase. 

Tolre la testa e portar davant se en un taliador.

Trad. de Bède, fol. 41.

Couper et porter la tête devant soi en un tailloir.

ANC. FR. Un grant taillouer d'or chargé de joiaus à pierres précieuses.

Joinville, p. 122.

Le millier d'escuelles et de tailloers.

Titre de 1314. Carpentier, t. III, col. 950.

CAT. Tallador. ESP. Tajadero. PORT. Talhador. IT. Tagliere, tagliero.

14. Talaire, Talhayre, Talador, Talhador, s. m., tailleur d'habits, de pierres,

coupeur.

(chap. Talladó, talladós, talladora, talladores. Si es de pedres, picapedré, picapedrés, com la familia de Luis Latorre Albesa de Beseit.)

Fa home... talhayre de raubas de femnas.

Eluc. de las propr., fol. 115.

Fait l'homme... tailleur de robes de femmes.

Qui atrobara talador en la sua vinha... El talaire que aura facha la tala.

Cout. de Moissac, XIIe siècle, Doat, t. CXXVII, fol. 7.

(chap. Qui trobará talladó a la seua viña... Lo tallaire, talladó, que haurá feta la tala, talladissa, tallamenta.)

Qui trouvera tailleur en sa vigne... Le tailleur qui aura fait la taille.

D'aqui donc so loiatz li talhador,

Tan cum s'eran essems guerreiador.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 57.

De là donc sont loués les tailleurs, autant comme s'ils étaient ensemble guerriers.

CAT. Tallador. ESP. Tajador, tallador. PORT. Talhador. IT. Tagliatore.

15. Talhandier, s. m., tailleur.

Se devon far plus voluntiers

Que d'autre mestier talhandiers 

De drap.

Brev. d'amor, fol. 32.

Ils doivent se faire plus volontiers tailleurs de drap que d'autre métier.

ANC. FR. S'en ala querir ung taillandier pour soy vestir.

Lett. de rém., 1455. Carpentier, t. III, col. 944.

16. Talhable, adj., taillable, imposable.

Sian talhables.

Statuts de Provence, BOMY, p. 219.

Soient taillables.

Substantiv. La deffensa del dich luoc et habitans de Villafrancha et de lors talhables. Tit. de 1383. DOAT, t. CXLVII, fol. 154.

La défense dudit lieu et habitants de Villefranche et de leurs taillables.

17. Talar, Talhar, Taillar, v., tailler, couper, trancher, escarper, amputer.

E vey talar ortz e vinhas e blatz.

(chap. Y vech tallá horts y viñes y blats.)

B. de Rovenac: Belh m'es.

Et je vois couper jardins et vignes et blés.

Mes man a son coutell per la gola tayllar.

V. de S. Honorat.

Mit la main à son couteau pour couper la gorge.

Us metgues taillet mal un meu ser qu'el volia metgar; et per aco es mortz, qu'el non lo saup taillar.

Trad. du Code de Justinien, fol. 20.

Un médecin amputa mal un mien serf qu'il voulait guérir; et il est mort, parce qu'il ne sut pas l'amputer.

La cot

Que non tailh' e fa 'l fer talhar.

B. Martin: Farai un vers.

La pierre qui ne coupe pas et fait couper le fer.

L'espaza que talha d'ambas partz.

V. et Vert., fol. 58.

L'épée qui coupe des deux côtés.

Part. prés. Roca redonda,

Auta e rausta e talant.

Roman de Jaufre, fol. 3.

Roche ronde, haute et raide et escarpée.

Part. pas. El sepulcre que es de peyra talhat.

Passio de Maria.

Le sépulcre qui est taillé de pierre.

- Imposer une taille.

Cinq cens solz devo talhar li prohome de la vila.

Cout. de Moissac, XIIe siècle. Doat, t. CXXVII, fol. 3.

Les prud'hommes de la ville doivent imposer cinq cents sous.

Om los talhava mais que no devia.

Tit. de 1267, Arch. du Roy., J. 303.

On les taillait plus qu'on ne devait.

Part. pas. La dicha tailla quant sera taillada.

Tit. de 1418. Doat, t. CXLVI, fol. 30.

Ladite taille quand elle sera imposée.

CAT. Tallar. ESP. Tajar, talar, tallar. PORT. Talhar. IT. Tagliare.

18. Detal, s. m., détail.

Loc. adv. Vendre oli a detal per la vila.

Tit. de 1381, ville de Bergerac.

(chap. Vendre oli a detall per la vila.)

Vendre huile en détail par la ville.

19. Entalh, s. m., entaille, forme.

So e no so d'un entalh.

Marcabrus: Contra l'ivern.

Sont et ne sont pas d'une même entaille.

ANC. CAT. Entalhz. ANC. ESP. Entalle. PORT. Entalho. IT. Intaglio.

20. Entalhament, s. m., sculpture.

Non faras entalhament ni semblansa ni figura d'aco que es sotz lo cel.

Hist. abr. de la Bible, fol. 32.

Tu ne feras sculpture ni image ni figure de ce qui est sous le ciel.

ESP. Entallamiento. IT. Intagliamento.

21. Entalhar, Entaillar, v., entailler, tailler, sculpter, blesser.

Quals qu'el debois ni l'entailh,

Deboissar lo pot d'aital tailh.

Garins d'Apchier: Mos cominals.

Qui que ce soit qui le dégrossisse et le sculpte, il peut le dégrossir de telle façon.

Fig. Celha que saup al departir

Mon cor entalhar sotilmen.

Deudes de Prades: Pus amors.

Celle qui sut au départir blesser délicatement mon cœur.

Part. pas. So entalhat en sa tomba.

(chap. Son entallats a la seua tumba. Esculpits. v. entallá, esculpí.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153.

Sont sculptés en sa tombe.

Que vi las peyras entailladas,

D'anticas figuras obradas.

V. de S. Honorat.

Qui vit les pierres taillées, d'antiques figures ciselées.

ANC. FR. Crucefix et imagerie

D'argent et d' yvuire entaillie.

Prov. et dict. popul., p. 162.

Facent honneur à l'arbre entaillé de ton nom.

Ronsard, t. I, p. 163.

ESP. Entallar. PORT. Entalhar. IT. Intagliare.

22. Retalh, s. m., taille, tranchant.

Mot fo subtil et prima la textura,

Uzar no s pot ni rumpre sa costura;

D'estox, retalhs, de scindens es segura.

Palaitz de Savieza.

Le tissu fut moult fin et délié, sa couture ne se peut user ni rompre; elle est à l'épreuve de pointes, de tranchants, de coupants.

CAT. Retall. ESP. Retal. PORT. Retalho. IT. Ritaglio. (chap. retall, retalls.)

23. Retalhar, v., retailler.

(chap. retallá: retallo, retalles, retalle, retallem o retallam, retalléu o retalláu, retallen. Retallat, retallats, retallada, retallades.)

Fig. Tot jorn ressoli e retalh

Los baros e 'ls refon e 'ls calh,

E lur cug metre cor auzart.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Je rogue et retaille toujours les barons et je les refond et les rassure, et pense leur mettre cœur hardi.

Retalha et restrenh tos desiriers. V. et Vert., fol. 103.

Retaille et restreins tes désirs.

ANC. FR. Les cors aus Sarrazins qui estoient retaillés, getoient d'autre part du pont. Joinville, p. 63.

CAT. Retallar. ESP. Retajar (recortar). PORT. Retalhar. IT. Ritagliare.

24. Entretalhar, v., entailler, ciseler, découper.

Part. pas. Emages entretalhadas. Brev. d'amor, fol. 74.

Images ciselées.

Cascu porta mantas entretalhadas.

Perilhos, Voy. au purg. de S. Patrice.

Chacun porte mantes découpées.

CAT. ESP. Entretallar. PORT. Entretalhar.


Dalmatica, s. f., lat. dalmatica, dalmatique.

Que li diague uzesso dalmaticas... Ses dalmatica o ses cazubla.

(chap. Que los diáconos portaren dalmátiques... Sense dalmática o sense cassulla.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 37 et 29.

Que les diacres usassent des dalmatiques... Sans dalmatique ou sans chasuble.

CAT. ESP. (chap. dalmática) PORT. IT. Dalmatica.


Dam, Dan, s. m., lat. damnum, dam, dommage, détriment.

Que dams t'en venga. Tit. de 1059.

(chap. Que mal t'en vingue.)

Que dommage t'en vienne.

Gran mal e gran dan.

R. de Tors de Marseille: A tots maritz.

Grand mal et grand dommage.

Per vostre pro avetz fag lo lur dan.

Bertrand de Born: Quan la novella.

Pour votre profit vous avez fait leur dommage.

Loc. A mon dam met gelos e lauzengiers.

Perdigon: Be m dison.

A mon dam je mets (je brave) jaloux et médisants.

M'an bauzat ni mes a lur dam.

Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.

Ils m'ont trompé et mis à leur dam (se sont moqués de moi).

Prov. Ben m'el dizon tuit li savis del mon

Que sel a 'l dan cui es la seignoria.

Faidit de Belistar: Tot atressi com.

Tous les sages du monde me le disent bien que celui-là a le dommage à qui est la seigneurie.

ANC. FR. Le bien des bons, le dam des inhumains.

Fourqué (Fouqué): V. de J.-C., fol. 117.

Qui vont au dam d'autrui conquérir des lauriers.

De Laudun: La Franciade, p. 270.

Faisons-nous sages, à leur dam, mais regrettons leur naufrage.

Camus de Belley: Diversités, t. 1, fol. 430.

ANC. CAT. Dam, dan. ESP. Daño. PORT. Damno, dano. IT. Danno. (chap. Mal.)

(N. E. Sine damno, 1143: … Propter hoc judicaverunt quod Guillelmus ante predictum vicecomitem salvet et defendat eum sine damno alicujus pecunie Poncii et si hucusque ob hoc Poncius aliquod passus est dampnum emendet ei Guillelmus...)

2. Damnatge, Dampnatge, s. m., dommage.

Li sabria percassar son domnatge.

(chap. Li sabría procurá lo seu mal.)

Cadenet: Longa sazo.

Je saurais lui procurer son dommage.

Ni per sufrir franchamen son dampnatge.

Gaucelm Faidit: Si anc nuls. 

Et pour souffrir franchement son dommage. 

Loc. Om pren soven gran dampnatge 

Per deschauzit compaignatge.

(chap. Hom pren assobín gran mal per mal triada compañía; com la de Luisico Companys o la de Luisset Rajadell, catarrico de Valdarrores.)

B. Zorgi: Sitot.

On prend souvent grand dommage par mauvaise compagnie.

ANC. FR. Cascun jour acroit mes damages. 

(N. E. El inglés damage, como muchísimas otras palabras, es igual al francés antiguo, sólo ha cambiado la pronunciación. 

William the conqueror hablaba y escribía chapurriau antiguo. 

En chapurriau se llamaba Guillermet lo conquistadó.)

fables et cont. anc., t. I, p. 116. 

Que mielz valoit cil damages à soffrir. 

Ville-Hardouin, p. 202.

ANC. ESP. Ficieron tal domage en los mas delanteros.

(ESP. MOD. Hicieron tal daño en los más delanteros, avanzados, los de la vanguardia, avante + guardia. El catalanismo también ha hecho mucho daño en La Vanguardia, están bastante aborregados.)

Vida de S. Millán, cap. 441.

ANC. CAT. Damnatge, dampnatge. IT. Dannaggio.

3. Dampnamen, s. m., damnation.

Obras a ton dampnamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Tu travailles à ta damnation.

ANC. FR. Son dampnement pas ne voloit.

N. rec. de fables et cont. anc, t. II, p. 387. 

ANC. ESP. Dañamiento (MOD. Daño). IT. Dannamento. (N. E. Dannamento es una palabra que recuerda a Dante, la divina comedia, inferno, purgatorio, el paradiso ya no, incluso aunque no se haya leído en original toscano, que no es lo mismo que el italiano, ni que el napulitano – saludos a Massimiliano Verde, no Verdi – ni otras lenguas absorbidas por la lengua italiana.)

4. Dampnatio, s. f., lat. damnatio, damnation.

(N. E. En latín puro ya se encuentran las variantes dampnatio y damnatio.)

Per nos rezemer de dampnatio. V. et Vert., fol. 73.

(chap. Per a redimímos de la perdissió, condenassió, eterna.)

Pour nous racheter de damnation.

Loc. El es en via de dampnacio.

L'arbre de Batalhas, fol. 147.

Il est en voie de damnation.

- Condamnation.

Me requezeron dampnacio contra el.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 25. 

Me requirent condamnation contre lui. 

A dampnacion de lors cors.

Tit. de 1378. Hist. du Languedoc, t. IV, pr., col. 357. 

A condamnation de leurs corps.

ANC. CAT. Damnació, dampnació. ANC. ESP. Dañacion, damnacion (no añado tildes, Raynouard nunca las pone en ESP. porque así las leía en los documentos que consultaba; en los otros idiomas tengo dudas de si estaban o no esas tildes que pone; tanto él como su sucesor).

PORT. Damnação. IT. Dannazione.

5. Dampnos, adj., lat. damnosus, dommageable, préjudiciable.

Qu'offici non sia dampnos.

Brev. d'amor, fol. 126.

Qu'office ne soit dommageable.

Son mot dampnosas e perilhozas.

(chap. Son mol perjudissials y perilloses.)

V. et Vert., fol. 22.

Sont moult dommageables et périlleuses.

Autras aordenansas sobre lo fah de la dicha draparia mot dampnosas.

(chap. Atres ordenanses sobre lo fet de la dita drapería mol perjudissials.)

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 217. 

Autres ordonnances sur le fait de ladite draperie moult préjudiciables.

ANC. CAT. Dampnos. ESP. Dañoso. PORT. Damnoso. IT. Dannoso.

6. Dampnatjos, Dampnaggos, adj., préjudiciable.

A trops es dampnaggos. Eluc. de las propr., fol. 106. 

Est préjudiciable à plusieurs. 

Si las paraulas no so dampnatjosas. Liv. de Sydrac, fol. 40.

Si les paroles ne sont préjudiciables.

ANC. FR. Mult leur a esté domagos.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 69. 

Trop vous est prez veizin, trop vous est damagous.

Roman de Rou, v. 4418.

IT. Dannagioso.

7. Dampnaggozament, adv., dangereusement, préjudiciablement.

Las serpens.... no pongen trop dampnaggozament.

Eluc. de las propr., fol. 136.

Les serpents... ne piquent pas fort dangereusement.

8. Damnuc, adj., endommagé.

Dels fortz assays los vey damnucx. 

Marcabrus: Al departir. 

Je les vois endommagés des forts essais.

9. Dampnable, adj., lat. damnabilem, damnable.

El delechars

Es damnables.

Brev. d'amor, fol. 65.

Le délecter est damnable.

ANC. FR. Leurs certaines entreprinses damnables.

Monstrelet, t. I, fol. 169.

Meus de malicieux, dampnable et innaturel vouloir.

Jean Marot, t. V, p. 279.

ANC. CAT. Dampnable. ANC. ESP. Dañable, damnable. IT. Dannabile.

10. Dampnar, v., lat. damnare, damner, condamner.

Tals que dizo: Per que nos fetz Dieus?... non ges per dampnar.

Liv. de Sydrac, fol. 129.

Tels qui disent: Pourquoi nous fit Dieu?... non point pour damner.

L'emperaire vie lo perilh

Et vay lo dampnar en eissilh. Brev. d'amor, fol. 185.

(chap. Lo emperadó va vore lo perill y lo va condená a l' exili; eixí, ixí, issí.)

L'empereur vit le péril et va le condamner à l'exil.

Dampnaran lo a mort.

Trad. du N.-Test. S. Marc, ch. 10. 

Ils le condamneront à mort. 

Part. pas. Las armas que son dampnadas. 

(chap. Les almes que son condenades.)

Brev. d'amor, fol. 24.

Les âmes qui sont damnées. 

Substantiv.

Car Dieus nos ditz que l'anem lai servir

On el fo mortz per nos dampnatz garir.

(chap. literal: Ya que Deu (son fill) mos va di que l' anem, aniguem, 

a serví allí aon ell va sé mort, lo van matá, per a natres condenats curá, salvá. 

Garir, guarir: saná, curá, salvá.)

Gaucelm Faidit: Cascus hom.

Car Dieu nous dit que nous l'allions servir là où il fut mis à mort pour sauver nous damnés.

ANC. FR. Il fu dampnez sans pitié par le jugement de son père.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 200.

Toutes les sentences morales damnent excès.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 357.

ANC. CAT. Dampnar. ANC. ESP. Dañar, damnar. PORT. Damnar.

IT. Dannare.

11. Dampnatgar, v., endommager.

Car el poyria dampnatgar, per sa morsura, manthas gens o bestias.

Liv. de Sydrac, fol. 29.

(chap. Ya que ell podríe fé mal, per la seua mossegada, a molta gen o bestiá; moltes gens o bestiás. Aixó va passá cuan lo gos Artur Quintana Font va mossegá a cuatre gats; entonses encara no ere doctor.

Alguns encara están rabián de aquella mossegada, a la Ascuma, per ejemple; y la rabia se escampe, encara que se mórigue lo gos rabiós.)

Car, par sa morsure, il pourrait endommager plusieurs gens ou bêtes.

Part. pas. Que els e los habitans de Caiarc eron estats dampnatgats per los dichs Angles. Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 366.

Qu'eux et les habitants de Caiarc avaient été endommagés par lesdits Anglais.

Substantiv. Esmendar al dampnatghat lo dampnatge.

Tit. de 1400, Arch. du Roy., K. 1174. Réparer à l'endommagé le dommage.

ANC. FR. S'il le poeit, ço dist, grever

E damagier, sans mer passer, 

Volentiers le damagereit. 

Roman de Rou, v. 11112-11114. 

Il ne vout pas souffrir sa gent ne sa terre domager.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 213. 

ANC. CAT. Dampnejar.

12. Damnificar, Dampnificar, Damnifiar, Damnifiar, v., endommager, préjudicier.

Nozer ni damnificar en re.

Tit. de 1270. DOAT, t. LXXXIX, fol. 69. 

Nuire ni préjudicier en rien.

Non dampnificaray ni aderairaray las fazendas del cossolat per las mieuas.

Cartulaire de Montpellier, fol. 83. 

Je n' endommagerai ni arrièrerai les affaires du consulat pour les miennes.

Damnifiava lo reaume.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 71. 

Il endommageait le royaume. 

Part. pas. Foro dampnificats en trenta milla floris et mai.

Tit. du XIV siècle. DOAT, t. CXXV, fol. 98. 

Ils furent endommagés pour trente mille florins et plus.

ANC. FR. Et restabliront le dommage au dampnifié.

Ord. des R. de Fr., 1347, t. VII, p. 33. 

CAT. Dampnificar. ESP. Damnificar. PORT. Danificar. IT. Dannificare. (chap. Damnificá; damnificat, damnificats, damnificada, damnificades.)

13. Condemnacion, Condempnation, s. f., lat. condemnationem, condamnation.

En aquella condempnacion. Hist. abr. de la Bible, fol. 65. 

En cette condamnation. 

Que tals condemnations si deguessan exigir.

(chap. Que tals condenassions se degueren exigí.)

Statuts de Provence, BOMY, p. 6. 

Que telles condamnations se dussent exiger. 

CAT. Condemnació. ESP. Condenación. PORT. Condemnação. IT. Condennazione, condannazione.

14. Condempnamen, s. m., condamnation. 

Apres lo condempnamen.

Pet. Thalam. de Montpellier. 

Après la condamnation.

IT. Condannamento.

15. Condempnatori, adj., lat. condemnatorius, condamnatoire.

En la dita sentencia condempnatoria.

Coutume de Condom. 

En ladite sentence condamnatoire. 

CAT. Condemnatori. ESP. Condenatorio. PORT. Condemnatorio. IT. Condannatorio. (chap. condenatori, condenatoris, condenatoria, condenatories.)

16. Condampnar, v., lat. condemnare, condamner.

Va los condampnar a mort.

(chap. Los va condená a mort.)

V. de S. Honorat. 

Va les condamner à mort. 

Part. pas. Aras tem que blasmatz 

En fos e condampnatz, 

S'ieu res d'aisso fazia.

Bertrand d'Allamanon: Lo segle. 

Maintenant, je crains que j'en fusse blâmé et condamné, si je faisais rien de cela. 

CAT. Condemnar. ESP. Condenar. PORT. Condemnar. IT. Condennare, condannare. (chap. condená: condeno, condenes, condene, condenem o condenam, condenéu o condenáu, condenen.)


Dam, s. m., dama, s. f, lat. dama, daim.

De cabrol et de dam.

Giraud de Borneil: Ben cove. 

De chevreuil et de daim.

Dam o dama es capra salvagga.

(chap. Dam o dama es cabra salvache. A Beseit li diem salvache.)

Eluc. de las propr., fol. 248.

Daim ou dama est chèvre sauvage.

ESP. Dama. IT. Damma.


Dangier, s. m., difficulté, retard.

El mati ses dangier 

Aiatz so c'a mestier

Vostra dona 'l levar.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Au matin sans retard ayez ce dont a besoin votre dame au lever.

ANC. FR. Li preudom grant dangier fesoit 

De dire ce qu'el enquerroit.

Fables et cont. anc., t. II, p. 150. 

Ils ne pouvoient tenir grand nombre de gens pour les vivres qu'ils avoient à danger. Monstrelet, t. 1, fol. 91.


Dansa, s. f., ANC. all. Tanz, danse, ronde. 

Qu' esdeve son gent anar en dansa?

P. Durand: Mi dons. 

Que devient son gentil aller en danse. 

Fig. M'an e mon cor bastida una dansa. 

Aimeri de Bellinoi: Meraveill me. 

Dans mon coeur m'ont établi une danse.

- Danse, sorte de poésie.

Coblas, sirventes, dansas 

Ab cui an honransas.

G. Riquier: Pus Dieus. 

Couplets, sirventes, danses avec lesquels ils ont honneurs.

E de far dansas doblas 

E sirventes valens.

G. Riquier: Sitot s'es. 

Et de faire danses doubles et sirventes de prix. 

Ela entendia en un cavayer que avia nom Guillem Bremon, don ela fazia sas dansas.

V. de Raimond de Miraval. 

Elle avait son affection en un cavalier qui avait nom Guillaume Bremon, dont elle faisait ses danses. 

CAT. Dansa. ESP. Danza. PORT. Dança. IT. Danza. (chap. dansa, danses, ball, balls. Tamé signifique algo roín o raro: mos ha passat una dansa cuan estabem buscán bolets. Ha rellissat Faustino y ha baixat redolán lo menos sen metros. Menos mal que no se ha trencat res.)

2. Dansar, v., ANC. all., tanzen, danser, sauter.

El ricx s'irais mentre l'amoros dansa. 

P. Cardinal: Ieu trazi. 

Le riche s'attriste tandis que l'amoureux danse. 

Fig. La filha Na Constansa,

Per cui jovens sauta e dansa.

P. Vidal: Cara amiga.

La fille de dame Constance, pour qui joie saute et danse.

CAT. Dansar. ESP. Danzar. PORT. Dançar. IT. Danzare. (chap. v. ballá, dansá: danso, danses, danse, dansem o dansam, danséu o dansáu, dansen.)


Dar, v., lat. dare, donner, accorder. 

Om don tan gran non deu dar.

B. Calvo: Qui ha talen. 

On ne doit pas donner un don si grand. 

Si no lor datz una summa d'argen.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Si vous ne leur donnez une somme d'argent.

- Accorder, attribuer.

Mas la razo apenre 

Non es mas a gen datz.

Nat de Mons: Sitot non. 

Mais il n'est donné qu'à la gent de connaître la raison.

- Frapper.

D'un cotel li dari' al cor.

L'évêque de Clermont: Per Crist. 

Lui donnerait d'un couteau au coeur. 

Mentre que aquelhs de la ost encausara... Matran isxira del agayt e dara amb els. Philomena. 

Tandis qu'il poursuivra ceux de l'armée... Matran sortira de l'embuscade et donnera avec eux.

Fig. Lur det sa maledictio.

Brev. d'amor, fol. 58. 

Leur donna sa malédiction. 

Loc. E 'l fon dat a entendre qu'ela era netsa del emperador.

V. de P. Vidal. 

Et il lui fut donné à entendre qu'elle était nièce de l'empereur. 

Substantiv. Ab dar, fo Alixandres rics.

Augier: Laig faill cor. 

Avec le donner, Alexandre fut puissant.

CAT. ESP. PORT. Dar. IT. Dare. (chap. doná: dono, dones, done, donem o donam, donéu o donáu, donen; donat, donats, donada, donades; encara hay sentit di als grans “te daré” significán te fotré, pegaré; “aixó mu han dat : donat; dada : donada).

2. Datiu, s. m., lat. dativus, datif.

Li cas sun seis... datius... e 'l datiu e vocatiu e l'ablatiu.

Gram. prov.

Les cas sont six... le datif... et le datif elle vocatif et l'ablatif. CAT. Datiu. ESP. PORT. IT. Dativo.

3. Dacio, s. f., lat. datio, don, dation. 

Exceptat dacio de tutela.

(chap. Exeptat dassió, donassió de tutela.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125. 

Excepté dation de tutelle. 

ANC. CAT. Dació. ESP. Dación (donación). IT. Dazione.

4. Data, Dada, s. f., date.

Quar de sa fi degus no sap la data.

Leys d'amors, fol. 24. 

Car nul ne sait la date de sa fin. 

Al jorn de la data de la present carta.

Tit. de 1274, Arch. du Roy., M, 876. 

Au jour de la date de la présente charte. 

Aia ferma valor XV jorns apres la dada.

Sauf-conduit de 1385 donné par J. de Fara. 

Ait ferme valeur quinze jours après la date. 

CAT. ESP. PORT. IT. Data. (chap. fecha; este fóssil está datat de fa un milló de añs.)

5. Datari, s. m., nécrologe.

Que... aniversari sia mes en remembransa en lur datari.

Tit. de 1309. DOAT, t. XLII, fol. 70.

Que l'anniversaire soit mis en commémoration dans leur nécrologe.

6. Subdit, adj., lat. subditus, sujet.

Escorjon lurs subditz.

V. et Vert., fol. 15. 

Écorchent leurs sujets. 

CAT. Súbdit. ESP. (súbdito) PORT. Subdito. IT. Suddito.

7. Donar, v., lat. donare, donner, accorder.

Al lial hom donarai un bezan, 

Si 'l deslials mi dona un clavelh. 

P. Cardinal: Tos temps azir. 

Au loyal homme je donnerai un besant, si le déloyal me donne un clou. T'en donarei. Tit. de 960. 

(chap. T'en donaré.)

Je t'en donnerai.

El ser, donatz li a manjar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Au soir, donnez-lui à manger.

- Livrer, céder.

Nostra vida volriam aver donada per III diniers. Philomena. 

Nous voudrions avoir donné notre vie pour trois deniers.

Us sieus decipols lo vendet, 

Per XXX deniers lo donet.

(chap. Un discípul seu lo va vendre, per trenta dinés lo va doná, entregá.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Un sien disciple le vendit, le livra pour trente deniers.

- Frapper.

Donavan am pochas et am pics sus l'escueyll. V. de S. Honorat.

Frappaient avec pioches et avec pics sur le rocher.

(chap. pochas : pioches : arpioc, arpiocs.)

Sapchatz be que non o fetz fugen, 

Ans o a fag donan e combaten.

B. d'Allamanon: Un sirventes farai. 

Sachez bien qu'il ne le fit fuyant, mais il l'a fait donnant et combattant. 

Fig. Donet sa benedictio.

Brev. d'amor, fol. 177. 

Il donna sa bénédiction. 

Loc. Donar dels esperos.

Giraud de Borneil: Solatz.

Donner des éperons.

Aquestas causas dizia donant a entendre de qual mort devia morir.

Frag. de trad. de la Passion.

Il disait ces choses donnant à entendre de quelle mort il devait mourir.

Cant lo ray del solelh intra dins la mayo e dona a vezer claramens la pols e las orduras que son dedins. V. et Vert., fol. 41. 

Quand le rayon du soleil entre dans la maison et donne à voir clairement la poussière et les ordures qui sont dedans.

Substantiv. A lor non platz donars ni messios.

Bertrand du Puget: De sirventes. 

A eux ne plaît donner ni dépense.

Part. pas.

Per qu'ieu m'en sui del tot a vos donatz. 

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh. Par quoi je m'en suis entièrement donné a vous. CAT. ESP. Donar. PORT. Doar. IT. Donare. (chap. doná.)

8. Donat, s. m., celui qui s'était donné à un couvent lui et ses biens.

Dans les chapitres généraux de Saint-Victor de Marseille il est dit:

Mittantur visitatores... qui... inquirere debeant de meritis priorum et monachorum et donatorum et conversorum.

Du Cange, t. II, v°. Donati. 

Per fraire, per donat de la maio.

(chap. Per flare, per donat de la casa.)

Tit. de 1225. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 52. 

Par frère, par donné de la maison.

CAT. Donat. ESP. Donado. PORT. Donato (N. E. nombre típico en Portugal y Brasil). (chap. donat, donats, donada, donades.)

9. Donada, s. f., celle qui s'était donnée à un monastère elle et ses biens. Las donas, prioressa, mongas ni donadas del dit mostier.

Tit. de 1383. DOAT, t. CXXIV, fol. 112.

Les dames, prieure, religieuses et données dudit monastère.

10. Don, s. m., lat. donum, don, présent.

Anc negun bon mestier non ac, 

Mais d'anar menutz dons queren.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Il n'eut jamais nul bon métier, excepté d'aller cherchant menus dons.

Mas sazos fon qu'el maior don d'amor 

Voli' om mais esperar que tener.

H. Brunet: Pus lo dous. 

Mais il fut un temps où on voulait plus espérer que tenir le plus grand don d'amour.

- Sorte de tribut.

Subsidi, ajuda, don gracios.

Reg. des états de Provence de 1401. 

Subside, aide, don gracieux.

Fig. Et mystiq. Els VII dos de Sant Sperit. 

Brev. d'amor, fol. 5. 

Les sept dons du Saint-Esprit. 

Aquest don osta tota ordura de l'arma. V. et Vert., fol. 84. 

Ce don ôte toute souillure de l'âme.

Lo don de temor es portiers.

V. et Vert., fol. 46. 

Le don de crainte est portier.

CAT. Dò. ESP. Don. PORT. Dom. IT. Dono. (chap. don, dons)

11. Dona, s. f., don, donation.

Las donas e las promessas ad ajutori al maridatge.

Tit. de 1278 du château de Capdenac.

Les donations et les promesses pour aide au mariage.

ANC. ESP. Dona.

12. Donatio, s. f, lat. donatio, donation.

Quan malautia 'l bat, 

Fan li far donatio.

P. Cardinal: Tartarassa.

Quand la maladie le frappe, ils lui font faire donation.

Per aquella donatio que es appellada donatios facha entre vius.

(chap. Per aquella donassió que se diu donassió feta entre vius. Latín inter vivos.)

Tit. de 1253. DOAT, t. CXXXIX, fol. 71.

Par cette donation qui est appelée donation faite entre vifs.

CAT. Donació. ESP. Donación. PORT. Donação. IT. Donazione.

13. Donazos, s. f., donation.

Donazos que es facha entre marit e molher non val.

(chap. Donassió (que es) feta entre marit y mullé, home y dona casats, no val.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 25. 

Donation qui est faite entre mari et femme ne vaut.

14. Donament, s. m., don, présentation.

L'ognament de las mans, lo donament de la centura.

Doctrine des Vaudois. 

L'onction des mains, la présentation de la ceinture.

ANC. FR. Il vault meulx que tu faice en ta vie donnement. 

Trad. de S. Bernard. Montfaucon, B. B. ms., p. 1392. 

ANC. CAT. Donament. IT. Donamento. (chap. donamén, donamens.)

15. Donaire, Donador, adj., lat. donator, donneur.

Sai vas Leo en sai un de bon aire, 

Franc de sazo, cortes et larc donaire. 

Marcabrus: Auiatz de chan. 

De ce côté vers Léon (Lyon) j'en sais un débonnaire, franc à propos, courtois et large donneur.

Son larc donador.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Sont donneurs généreux. 

ANC. FR. Leur vuelt estre à la mort du sien larges donnierres. 

Jean de Meung: Testament, v. 947.

Li fol large donneor.

Roman de la Rose, v. 7654. 

CAT. ESP. Donador. PORT. Doador. IT. Donatore. (chap. donadó, donadós, donadora, donadores.)

16. Donatiu, adj., lat. donativus, dispensateur, fournisseur.

De beuragge a totz animans liberalment donativa. 

Eluc. de las propr., fol. 149.

Libéralement dispensatrice de breuvage à tous les animaux.

17. Adonar, v., confier, allier, familiariser.

Mas tan la vey adonar ab enjan, 

Per que s'amor no m platz dezerenan.

Cadenet: Longa sazo ai. 

Mais je la vois tellement s'allier avec tromperie, c'est pourquoi son amour ne me plaît désormais.

Per c'oms se deu ab savis adonar.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

C'est pourquoi on doit se familiariser avec les sages. 

Nos, el temps qu'el dig, adonem 

A catre trobadors, per ver, 

La chanso.

Henri Comte de Rhodez: Si m fos. 

Nous, au temps qu'il dit, nous confiâmes la chanson, pour vrai, à quatre troubadours.

- Adonner, vouer.

Totz hom que non se adona a ben far.

(chap. Tot hom que no se adone a be fé; a fé lo be.)

V. et Vert., fol. 13. 

Tout homme qui ne s'adonne pas à bien faire.

- Part. prés., productif, fertile.

Quar per lo laor 

Plus adonans y seria.

Brev. d'amor, fol. 222. 

Car par le labeur, elle y serait plus productive. 

CAT. ESP. Adonar. IT. Adonare.

18. Adoniu, adj., généreux, facile à donner.

Tant es adoniva.

G. Riquier: Voluntiers.

Tant elle est généreuse.

19. Dotar, v., lat. dotare, doter.

Fig. Dotet home d'aytal nobleza.

Eluc. de las propr., fol. 1. 

Dota l'homme d'une telle noblesse. 

Part. pas. Las filhas que si trobaran esser dotadas per lur payre et mayre. (chap. Les filles que se trobarán está dotades per son pare y mare; per son pares.)

Statuts de Provence, BOMY, p. 127. 

Les filles qui se trouveront être dotées par leurs père et mère. 

CAT. ESP. PORT. Dotar. IT. Dotare. (chap. dotá: doto, dotes, dote, dotem o dotam, dotéu o dotáu, doten; dotat, dotats, dotada, dotades.)

20. Dot, s. f.., lat. dotem, dot.

Si 'l payre o la mayre donet en dot a alcun plus que non deu, quals drech n'es? Trad. du Code de Justinien, fol. 16.

Si le père ou la mère donna en dot à aucun plus qu'il ne doit, quel droit en est-il? 

CAT. Dot. ESP. PORT. IT. (chap.) Dote.

21. Dotaire, s. m., douaire.

Ieu vull menar ma sor en son dotaire.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 93. 

Je veux mener ma soeur en son douaire.

22. Doaris, s. m., douaire.

En alcus locz ditz hom doaris per dot. 

Leys d'amors, fol. 150. 

En aucuns lieux on dit douaire pour dot.

23. Dotalici, Doalici, Doalizi, s. m., douaire.

Si ela intret en fermansa per dotalici de femna... Per compra, o per camge, o per don, o per doalici... Devunt donar per elas doalizi.

Trad. du Code de Justinien, fol. 33, 18 et 3. 

Si elle entra en garantie pour douaire de femme... Par achat, ou par échange, ou par don, ou par douaire... Doivent donner douaire pour elles.

24. Dotation, Dotahcio, s. f., lat. dotatio, dotation.

De riquezas e de dotations. Doctrine des Vaudois.

De richesses et de dotations.

Donet tant a una de sas filhas o a autra persona en dotahcio, que li autres effant en perdo la falcidia. Trad. du Code de Justinien, fol. 16.

Donna tant à une de ses filles ou à autre personne en dotation que les autres enfants en perdent la falcidie.

CAT. Dotació. ESP. Dotación. PORT. Dotação. IT. Dotazione. (chap. dotassió, dotassions.)

25. Dotal, adj., dotalis, dotal. 

Honor dotal no s pot alienar.

Statuts de Montpellier, de 1205. 

Fief dotal ne se peut aliéner.

Exceptat los bes dotals de la dicha dona.

(chap. Exeptes o exeptats los bens dotals de la dita dona.)

Tit. de 1389. DOAT, t. XXXIX,. fol. 205. 

Excepté les biens dotaux de ladite dame.

CAT. ESP. PORT. Dotal, IT. Dotale. (chap. Dotal, dotals.)

26. Endotar, v., doter. 

Part. pas. Avem hedificatz XX monestiers et avem los... endotatz.

Philomena.

(chap. Ham edificat vin monasteris y los ham... dotat.)

Nous avons édifié vingt monastères, et les avons... dotés.


Darre, adv., de suite.

Adoncx Jhesus a dich darre 

D'outra en outra tot l'abece.

Trad. d'un évangile apocryphe. 

Alors Jésus a dit de suite d'outre en outre tout l'abécé.


Dart, s. m., dard.

Voyez Leibnitz, p. 56 et 111; Muratori, Diss. 33.

Non dupta lansa ni dart.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Ne redoute lance ni dard.

Ar ai ben d'amor apres 

Cum sap de son dart ferir.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai.

Maintenant j'ai bien appris d'amour comment il sait frapper de son dard. Fig. Li premeir dart de fornicatio... li oil. (premeir : premier.)

Trad. de Bède, fol. 41.

Les premiers dards de fornication... les yeux.

(chap. Los primés dardos de fornicassió... los ulls.)

CAT. Dard. ESP. PORT. IT. Dardo. (chap. dardo, dardos.)

2. Dardier, s. m., archer.

Si 'l reis torna a Toloza el gravier, 

E 'l coms eis ab siei caitiu dardier. 

(chap. Si 'l rey torne a Toulouse a la gravera, y lo conde ix en los seus arqués cautius; arquero, arqueros, arqué, arqués, arquera, arqueres.)

P. Vidal: Drogoman.

Si le roi revient à Toulouse au gravier, et le comte sort avec ses chétifs archers.

3. Dardasier, s. m., archer, sagittaire.

Son bon dardasier. Guillaume de Tudela. 

Ils sont bons sagittaires.

(chap. Són bons saetés; saeta, saeté, saetés, saetera, saeteres. Latín sagĭtta; ocsitá sageta.)


Dat, Datz, s. m., dé. 

Ab us datz 

Menutz plombatz 

Nos a trichatz.

P. Vidal: Tant me. 

Avec des dés plombés menu, il nous a trichés.

Anc de datz no puesc far tenguda, 

Ans giet totz temps al autruy pro.

Deudes de Prades: Pus merces. 

Je ne puis jamais faire tenue de dés, mais je jette toujours au profit d'autrui.

Qui la mante no repauza 

Plus que selh que gieta datz.

Marcabrus: Dirai vos.

(chap. Qui la manté no repose, descanse, mes que aquell que gite, tire dados.)

Qui la maintient ne repose pas plus que celui qui jette les dés.

El perdet tot son aver a joc de datz.

V. de Gaucelm Faidit. 

Il perdit tout son avoir à jeu de dés. 

Loc. Pert los datx al premier lans.

Raimond Jordan: S'ieu fos. 

Je perds les dés au premier jet. 

Que juron e renegon, e jogon a tres datz.

P. Cardinal: Un estribot. 

Qui jurent et renient, et jouent à trois dés. 

Ar entendetz en ma tenso 

Que us part, e vos, aiatz los datz, 

E cauzetz de catr' amistatz.

T. de Hugues et de Baussan: Baussan. 

Maintenant portez votre attention sur ma tenson que je vous partage, et vous, ayez les dés, et choisissez de quatre amitiés.

Mas ben vei c' un dat mi plomba.

Arnaud Daniel: Lancan son.  

Mais je vois bien qu'il me plombe un dé. 

Ieu tenc los datz.

Gui de Cavaillon: Seigneiras. 

Je tiens les dés. 

Ab mentir lor ai camjatz los datz.

B. de Ventadour: Per mielhs. 

Avec mentir je leur ai changé les dés. 

Nég. expl. Autaclara no val contra cela un dat. 

Roman de Fierabras, v. 1183. 

Hauteclaire ne vaut un dé contre celle-là. 

ANC. FR. Voudront de cel bacon mengier,

Ainz c'on lor puist les dez changier. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 246. 

CAT. Dau. ESP. PORT. IT. Dado. (chap. dado, dados.)


Datil, Dactil, s. m., gr. *, datte, fruit du palmier.

I ram de palma que fo mot bels 

E de bos datils garnitz.

Brev. d'amor, fol. 188. 

Un rameau de palmier qui fut moult beau et garni de bonnes dattes.

Alcus dactils naysho en Egipte et Siria, ses os et nogalho.

Eluc. de las propr., fol. 217. 

Quelques dattes naissent en Egypte et en Syrie, sans os et amande. 

CAT. ESP. (dátil) Datil. PORT. Datile. IT. Dattero. (chap. dátil, datils.)

dátil, datils, dátiles, dattes