Mostrando las entradas para la consulta sombra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sombra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 6 de febrero de 2026

L'OMBRA. Tomás Aguiló Forteza.

L'OMBRA.

L'OMBRA. Tomás Aguiló Forteza.


¿Veus aquella polsaguéra

Qu'alsa corrent un cavall?

Sents que trota? Sents que trota?

Qui li cualca no 's Don Juan? (cavalca, caualca)

- Ay mare, la meua mare,

Prest a la torre pujau,

Y mirau si'l cavaller

Demunt la terra ombra fá.

¿Qué me dius, filleta meua,

Que 'm vols di' ab aquest esglày?

Ton marit es el qui vé.

- Mon marit qui 'm vé a matar.


LA SOMBRA.

¿Ves aquella nube de polvo que levanta un caballo a la carrera? Cómo trota! cómo trota! ¿Quién lo cabalga no es Don Juan?

 

Ay, madre, la mi madre, subid presto a la torre y ved si la sombra del jinete se dibuja sobre la tierra.

- ¿Qué me dices, hija? ¿qué significa tu espanto? Tu marido es el que viene.

- Mi marido que viene a matarme.

- ¿Qué me dius, filleta meua?

Si es éll qui l''estima tant!

- Ay mare, la meua mare,

Tot vos ho hauré de contar.

Ja sabeu qu'un més havia,

Sols un mès qu'eram casats,

Cuant per desgracia a la guèrra

Don Juan s'en hagué d'anar.

Per recordança una prenda

Jo li dehia que 'm deixás;

Que fos gelós no sabia,

Y éll l'ombra seua m' deixá.

Cuant s'en anava, a n'el pàti

Sols fehia ombra el seu cavall,

Y a la pared del meu cuarto

La seua ombra es va quedar.

Sèt senmanas se passaren,

Y un capvespre p'el meu mal

A n'el patge qui 'm lletgia

Fita fit el vatx mirar. (fit a fit)

L'ombra qu'era molt oscura,

Que llavores era igual

A la qu'en punt de mitx dia

Els àrbres en terra fan,

- ¿Qué me dices, hija? si es él, que te ama tanto! - Ay, madre, la mi madre, todo os lo habré de contar.

Ya sabéis que sólo un mes, sólo un mes llevábamos de matrimonio, cuando por desgracia Don Juan tuvo que marcharse a la guerra.

Pedíale yo un recuerdo en prenda de su amor; no sabía que fuera celoso, y él dejóme su sombra.

Al partir solamente su corcel daba sombra en el patio y quedóse la suya fija en la pared de mi estancia.

Siete semanas pasaron, y una tarde, por mi mal, osé mirar de hito en hito al paje que me leía.

La sombra que era muy oscura, que entonces era igual a la de los árboles cuando se halla el sol en el zénit,

Poch a poch, ay, mare meua!

Ménos fosca es va tornar,

Com si una boyrina clara

Baix del sol s'hagués posat.

Sols tres dias se passaren

Y el patge m'besá les mans; ('m besá)

L'ombra era com la dels àrbres

Cuant la lluna está en el cuart.

Sols tres dias se passaren

Y el patge s'ajonollá;

L'ombra era com la dels àrbres

Cuant el cel está estrellat.

Ay, mara, la meua mara! (mare, la meua mare!; errata, sí, sí)

¿Qué mes vos tench de contar?

No havian passat tres dias...

L'ombra del tot s'apagá.

- ¿Sents, sents el cavall que trota? -

El cavallér entra ja,

Y antes qu'el mirás s'esposa,

Totduna en terra mirá.

Y tan prest com mirá en terra

Un crit doná molt amarch,

Y entre els brassos de sa mare

Desmayada va tombar.


Poco a poco, madre mía, menos oscura se volvió, como si por debajo del sol se hubiese esparcido débil niebla.

Solo tres días pasaron y besóme el paje la mano; la sombra era como la de los árboles cuando está la luna en su menguante.

Solo tres días pasaron y a mis pies postróse el paje; la sombra era como la de los árboles cuando brillan no más las estrellas en el cielo.

Ay, madre, la mi madre! ¿qué más os he de contar? No habían pasado tres días, y.... apagóse del todo la sombra.

¿Oyes, oyes como trota el caballo? - Entra el caballero y antes de mirarlo fijó en tierra sus ojos la esposa criminal.

Y tan pronto como la mira, exhala un grito horrible, y cae desmayada en los brazos de su madre.

- Correu, patges, correu, patges,

Veniu prest aquí Don Juan,

Qu' ha causat a vostre esposa

Tanta alegría un desmay.

- Mare, mare descuidada,

D'alegría no será:

Será qu'ha vist la meua ombra

Y li ha féta faredat.

Jo m'en vaig aná á la guerra

Com un cavaller honrat,

El meu còs ombra no fehia,

Sols ne fehia 'l meu cavall.

Sèt senmanas se passaren

Y un poch d'ombra m' va assustar:

L'ombra era com la dels àrbres

Cuant el cel está estrellat.

Sols tres dias se passaren,

Y m' vatx teme qu'en el camp

Fehia ombra com la dels àrbres

Cuant la lluna está en el cuart.

Sols tres dias se passaren,

Y jo m'en venia aviat,

Qu' aquella ombra m' perseguia

Com l'inimich mes fatal;

- Corred, pajes, corred, pajes, acudid pronto Don Juan; la alegría de vuestra llegada causó un desmayo a vuestra esposa.

Madre, madre descuidada, de gozo no será; sin duda ha visto mi sombra, y no ha podido dominar su terror.

Yo me fui a la guerra como honrado caballero, mi cuerpo no daba sombra, dábala solamente mi caballo.

Pasaron siete semanas y aterróme un poco de sombra; la sombra era como la de los árboles cuando brillan no más las estrellas en el ciclo.

Solo tres días pasaron y mi sombra en el camino era igual a la de los árboles cuando está la luna en su menguante.

Solo tres días pasaron y yo venia a todo el correr de mi caballo, porque aquella sombra me perseguía como el más rencoroso enemigo;

Poch a poch s'enfosquí l'ombra

Just com la qu'els àrbres fan,

Cuant una boyrina clara

A n'el sol li está devant.

No havian passat tres dias,

Tota l'ombra fehia ja,

Y es precís que a n' aquesta ombra

La cubresca jo de sanch. -

___

Poco a poco se ennegreció y llegó a ser tan oscura como la de los árboles cuando cubre el sol débil niebla.

No habían pasado tres días, y vi ya dibujarse toda mi sombra en el suelo, y fuerza es que yo la cubra de sangre.

____


La Sombra. Tomás Aguiló Forteza.

Adios. Tomás Aguiló Forteza.

ADIOS! (Tomás Aguiló Forteza.)


Tomás Aguiló Forteza; Adios; ¡Cóm se mostían y cauen, Esfullades baix dels brots,


¡Cóm se mostían y cauen,

Esfullades baix dels brots,

Les flors qu'eran l'alegría

D'aquest jardí tan hermós!

Floretes blanques y blaves,

Floretes de cent colors,

Ramells no faré de voltros

Ni vendré ja a regarvos:

Adios, floretes, adios!


De lluny s'en venen les ones,

De lluny les du la maror,

Y cap n'arriba a la platja

Que totduna no s'en torn.


ADIÓS!

¡Cómo se marchitan y caen, deshojadas bajo del tronco, las flores que eran la alegría de este jardín tan bello! Florecillas blancas y azules, florecillas de cien colores, ramos no haré de vosotras, ni vendré ya a regaros. Adiós, florecillas, adiós!

De lejos vienen las olas, de lejos las lleva el temporal; ninguna hay que no se vuelva en el momento de tocar en la playa. ¿Es que buscan


¿Es que cerquen altre terra?

¿O 's qu'es perden dins els fons?

Si sabeu, mare, d'hont venen,

¿Ahont van ho sabeu vos?

Ay! ones, adios, adios!


Ja s'en van les oronelles,

Que de prest vendrán els tords,

Y aquests dias tan alegres

Serán dias de tristor!

Els penyals de neu blanquetjan,

El mestral despulla els tronchs,

Y a n'el cor també 'l despullan,

També 'l gèlan les fredors.

Adios, alegría, adios!

Aquells qui tasten la vida

Li troban un gust tan dols!

Y quant menos ho esperan

¡Qu'es d'amarch el derrer glop!

Si d'entre les mans mos fujen

Les esperançes del mon,

¿Per qué el cor d'un ple qui 'l mata

N'está sempre desitjos?

Adios, esperança, adios!

¿Per qué hi ha flors que matzinan

Quant tenen tan bon olor?

¿Per qué en lo blau de les ones

El blau del cel se confon?

¿Per qué tot crestall s'entela?


otras tierras, o es que se pierden en el fondo? Si sabéis, madre, de dónde vienen, ¿sabéis quizás a dónde van? Ay! adiós, olas, adiós!

Ya se van las golondrinas, asaz presto llegarán los tordos, y esos días tan alegres serán días de amargura! La nieve blanquea las cimas, el huracán despoja los troncos, y también al corazón despojan, también le hielan los rigores del otoño. Adiós, alegría, adiós!

Es dulce el sabor de la vida para aquellos que liban su copa, y cuando menos lo esperan, ¡cuán amargo es su último sorbo! Si de entre las manos huyen las esperanzas del mundo, ¿Por qué de un placer que le mata está siempre ansioso el corazón? Adiós, esperanza, adiós!,

¿Por qué hay flores de suavísimo olor que envenenan? ¿Por qué se parece tanto el azul de las olas al azul del cielo? ¿Por qué todo cristal se empaña?


¿Per qué tot mirall se romp?

¿Per qué han de venir les ditxes

Si venen per deixarmos?

Adios, ditxa meua, adios!

Del seu cavall que s'allunya

El trapitx qu'es ja de sórd!

Y encara derrera els àrbres

Axeca un nigul de pols.

El nigul s'escampa al ayre,

El trapitx es perd del tot;

Ja may mes sobre la terra

Tornarém a veuremós.

Adios, pera sempre, adios!

Sentiu, mare? sentiu, mare?

Aquests aglapits, qué son?

El meu còs tot s'escarrufa;

Ay, mare, quín tremoló!

¿Será ver axó que diuen,

Qu'el cá del nostre pastor,

Cada pich qu'el fosser passa,

Se pòsa a lladrar furiós?

Adios, vida meua, adios!

Allá demunt la muntanya

S'axeca una vermelló;

Si 's el sol que ja 's vol pondre,

¿Cóm axí 's pòn tan dejorn?

Els niguls vermells s'apagan:

¡Quín nigul s'en vé tan fosch!

¿Por qué se rompe todo espejo? ¿Por qué han de venir las dichas, si vienen para dejarnos? Adiós, dicha mía, adiós!

Cuán sordas llegan ya las pisadas de su caballo que se aleja! y todavía tras de los árboles levanta una nube de polvo. El polvo se esparrama por los aires, y piérdese del todo el rumor de su carrera: ya no le veré más en este mundo. Adiós, dicha mía, adiós!

Oís, madre? oís, madre? ese ruido ¿qué significa? Se estremece todo mi cuerpo. Ay! qué susto, madre! ¿Será verdad lo que dicen? ¿será verdad que el perro de nuestro pastor, lanza furiosos ladridos cada vez que pasa el sepulturero? Adiós, vida mía, adiós!

Por encima de la montana resplandece una luz roja: si es el sol que va a ponerse,
¿por qué se pone tan temprano? Las nubes arreboladas se apagan; ¡cuán negra es la que se acerca! Tan oscuro está el cielo como a la media noche. Adiós, luz del cielo, adiós!


Tot el cel es ja tan negre

Com si mitja nit ja fos!

Adios, llum del cel, adios!

Ay, mare, es meus ulls s'aclucan!

Ay, mare, preniume el pols;

¿No 's un ángel d'ales negres

Aquest qu'are m' besa el front?

Vetx una paloma blanca,

Darrera hi vola un falcó;

Y s'en pujan, y s'en pujan,

Ja no vetx a cap dels dos.

Adios, mare meua, adios!

____

Ay, madre, mis ojos se cierran! Tomadme el pulso, madre; ¿no es un ángel de alas negras el que ahora me besa en la frente? Veo una paloma blanca, y tras de ella volando un halcón; y suben, y suben, y suben; a ninguno de los dos veo ya.
Adiós, madre mía, adiós.

___



Nat en Palma de Mallorca, en l'any 1812, de D. Tomás Aguiló Cortés, també distingit poeta mallorquí, ja en sa jovenesa se dexá conduir per una extraordinaria afició a les Belles lletresy a aquesta es deu sens dupte que fós el qui iniciás en Mallorca la moderna poesia castellana, contribuint a formar ab son exemple la distingida córt de poetas qu' avuy l'honra. En l'any 1840, juntament ab D. Joseph Maria Quadrado y D. Antoni Móntis, publica la revista anomenada La Palma, primer periódich literari que ha vist la llum en aquesta illa; y en lo de 1844 fou un dels principals redactors de La Fé, revista mensual relligiosapolítica y literaria que es vá publicar per espay d'algun temps també en la capital de las Balears.

Entre les obres que 'n llengua nacional té publicades en Tomás Aguiló, son las principals: Rimas varias, colecció de poesies, en tres volums in 8.°, estampats en lo establiment tipografich de D. Felip Guasp; La agonia del Redentor, poema relligiós, un petit volum in 16; Á la sombra del ciprés, cuentos y fantasías, un altre volum in 4.°; y la are derrerament impresa que té per titol Escenas episódicas y es aplech de quadros de la passió de Jesucrist, totes eixes obres estampades en lo mateix establiment.

En aquests ultims anys ha sigut un dels mes constants y eloquents redactors de la Unidad católica, periódich que defensava la unidad relligiosa en nostra patria. En diferents revistes y calendáris poden llegirse moltes de ses poesies escrites en la materna llengua, y ja en 1852 en publicá un tomét titolat Poesies fantásticas en mallorquí, qu'es tal vegada la flor millor de sa corona de poeta. En los Jochs florals de Barcelona del any 1865 fou adjudicat lo primer accéssit de l'englantina d'òr a sa poesia El 25 d'octubre, y en los de 1867 guanyá la viola d'or y argent per la qui s'anomena Constança d'Aragó.

Regí aquest poeta per espay de tres anys la cátedra de Historia del Institut de Tarragona, y viu en el dia en Palma entregat a ses ocupacions literaries.

___

sábado, 10 de agosto de 2024

Oler - Enonglar

 

Oler, v., lat. olere, sentir, exhaler de l'odeur, puer, odorer.

No sen brugir ni oler

Aquest malvais volatil.

Marcabrus: Pus la fuelha. 

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut

Je ne sens bruire ni puer ce mauvais volatile. 

Part. prés. Domna, roza ses espina,

Sobre totas flors olens.

Pierre de Corbiac: Domna dels.

Dame, rose sans épine, sur toutes fleurs odorante.

Una Rosa sen va aná y va dixá unes rosetes, "cúidameles, Ramonet, al jardinet de Queretes."

ANC. FR. Les flors en olent miex que basme. 

Roman de la Rose, v. 12881.

Un jur li ala demander

De s' alene s' ele ert puanz,

Ou s' ele esteit souef oulanz.

Marie de France, t. II, p. 192. 

ESP. Oler. IT. Olire. (chap. Aulorá: auloro, aulores, aulore, aulorem o auloram, auloréu o auloráu, auloren; aulorat, aulorats, aulorada, aulorades.)

2. Olor, s. f., lat. olor, odeur.

Li mort e 'lh nafrat lor an tan mala olor. Guillaume de Tudela.

Les morts et les blessés leur ont si mauvaise odeur.

ANC. FR. Me seult oster de ma dolor 

Par sa très doucereuse olor.

Roman de la Rose, v. 10456.

CAT. ESP. Olor. IT. Olore. (chap. Auló, aulós.)

3. Redolent, Redolen, adj., lat. redolentem, odorant, parfumé. 

Causas aromaticas et redolens.

Fum aromatizant et redolent.

Eluc. de las propr., fol. 92 et 132. 

Choses aromatiques et odorantes. 

Vapeur aromatisante et odorante.

4. Redolencia, s. f., parfum.

Sa aromaticitat o redolencia.

Sobre bona odor et redolentia.

Eluc. de las propr., fol. 196 et 160. 

Son arome ou parfum. 

Sur-bonne odeur et parfum.


Olh, Ol, Oill, Huelh, Huel, Uell, Ulh, Uill, s. m., lat. oculus, oeil. 

No y veg clar dels huels ab que us remir.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Je n'y vois pas clair des yeux avec quoi je vous contemple.

Eu li bais la bucha (bocha) e 'ls ols amdos.

G. Adhemar: Al chant d' ausel.

Je lui baise la bouche et les yeux tous deux. 

Que lo ulhs de cel cap vos en salhis. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 49.

Que l'oeil de cette tête vous en sortît. 

Fig. E 'ls hueils del cor tenc ades lai.

Pons de la Garde: Plus ai. 

Et les yeux du coeur je tiens toujours là. 

Providenza fai loyn gardar 

Ab uills de cor zo c' om deu far. 

Deudes de Prades, Poëme des Vertus. 

Prévoyance fait regarder loin avec yeux de coeur ce qu'on doit faire.

Que denhes virar pres de me 

Los huelhs d'amor e de merce.

Arnaud de Marueil: Si que vos. 

Qu'elle daignât tourner près de moi les yeux d' amour et de merci.

Lo solelh...

Huelh de trastot lo mon et illuminamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Le soleil... oeil et lumière de tout le monde. 

Loc. Qui s vuelha, n' aia l' uelh moilhat.

P. Cardinal: Qui vol sirventes. 

Qui se veuille, en ait l'oeil mouillé. 

En son regart oil a oil. Trad. de Bède, fol. 10. 

En son regard oeil à oeil.

E m fay huelhs de drago.

P. Vidal: Ajustar. 

Et me fait yeux de dragon.

A qui l' esgarda de dreg huel.

P. Rogiers: Entr' ira e joi. 

A qui le regarde de droit oeil. 

Per aquest tort mi podetz los huelhs traire. 

Guillaume de Saint-Didier: El mon non a. 

Pour ce tort vous pouvez m' arracher les yeux. 

A totas gens mostrar a olh 

La dicha naychensa d' Amor.

Brev. d'amor, fol. 3. 

A toutes gens montrer à l'oeil ladite naissance d'Amour.

Lo dux ditz que non o creyria

Si de sos huellz non o vezia.

V. de S. Honorat.

(chap. Lo duc va di que no se u creuríe si de sons ulls no u veíe.)

Le duc dit qu'il ne le croirait si de ses yeux il ne le voyait.

ANC. FR. Que il n' aveit que un sol oil... bleué l' eut par aventure. 

Un rains en l' oil. 

Un rains me feit dedens l' oil.

2e trad. du Castoiement, contes 5 et 7. 

Sorquidance dit e orguil, 

Si ne set que li pent al oil. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 118.

A ses oyls com flambe de fu.

Trad. de l'Apocalypse, Bib. de l'Arsenal.

ANC. CAT. Oill (Uyl, com Uyldecona). CAT. MOD. Ull. ESP. Ojo. PORT. Olho. IT. Occhio. (chap. Ull, ulls; ullet, ullets; ullot, ullots; ullat, ullats, ullada, ullades.)

- Terme de monnayage.

Li Peregozi deven esser fachs blanc ab V olhs.

Titre de 1276. Commune de Périgueux.

Les Périgourdins doivent être faits blanc avec cinq yeux.

2. Huelh de veire, s. m., oeil de verre, espèce d'oiseau.

Huelh de veire es un petit ausel blanc... et a la pus sotil vista que res que sia. Naturas d' alcus auzels.

L' oeil de verre est un petit oiseau blanc.. et il a la vue la plus subtile que rien qui soit.

(chap. Ull de vidre; classe de muixó y literalmen, ull fet de vidre, ull de picho.)

3. Ulhal, s. m., visière.

Fo ab sageta feritz per lo nazal

E per l' ulhal del elme, que lo colps fo mortal. Guillaume de Tudela.

Fut avec sajette frappé par le nazal et par la visière du heaume,(tellement) que le coup fut mortel.

(chap. Ullal : visera y naiximén intermitén de aigua, com los ullals de la Fenellassa, a Beseit. Riu Ulldemó, Ulldecona.)

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal

4. Entrueil, s. m., entr'oeil, espace qui sépare les yeux.

Lo meias que es d' eviro

Entro en hueill, entrueill a nom.

Nefa jauna e lonc entrueil.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le milieu qui est à l'environ jusques en oeil, a nom entr'oeil.

Néfe jaune et long entr'oeil.

ANC. FR. Entrueil plaisant, bouche bien ordonée.

Eustache Deschamps, p. 98.

(chap. Entreull, entreulls, entressella, entresselles. ESP. Entrecejo.)

5. Hulhar, v., être pourvu, être garni d'yeux.

Part. pas. Arnaut, joglar, mal hulat, cara trona. 

Giraud de Calanson: Sitot s' esfors. 

Arnaud, jongleur, mal garni d'yeux, figure plate.

CAT. Ullar. PORT. Olhar. (ESP. Ojear. Chap. Fotre una ullada, ullades : mirá, guaitá, atiná, etc.)

6. Ocleiar, v., du lat. oculus, clignoter.

Cant eu la vei, tot m' abelluc,

Et oclei mai d' un ratairol.

Un troubadour anonyme: Can vei.

Quand je la vois, je suis tout ébloui, et je clignote plus qu'un petit rat.

(chap. Clucá los ulls, tancá los ulls, parpadejá.)

7. Avogolar, v., aveugler.

Autras fontainas caudas que avogolo la gen. Liv. de Sydrac, fol. 55.

Autres fontaines chaudes qui aveuglent la gent.

(chap. Segá, fé sego, ciego: atres fons caldes que seguen a la gen.)

8. Reiruelhar, v., regarder en arrière, blâmer.

Tot lo mons lo 'n reiruelha. 

Guillaume de Montagnagout: Bel m'es. 

Tout le monde l'en regarde en arrière. 

Que fols ai dig? Ieu mi reiruelh.

G. Riquier: Tot m' es. 

Qu'ai-je dit, fou? Je me blâme.

9. Opthalmia, s. f., lat., ophtalmia, ophthalmie.

Optalmia que es passio del uelh. Eluc. de las propr., fol. 79. 

(chap. Oftalmia que es patimén (enfermedat) del ull.)

Ophthalmie qui est souffrance de l'oeil.

Optalmia e emigranea. Trad. d'Albucasis, fol. 54.

Ophthalmie et migraine.

CAT. ESP. (chap.) Oftalmia. PORT. Ophtalmia, IT. Ottalmía.

10. Optalmi, s. m., lat. ophthalmius, ophtalmi, sorte de pierre précieuse. Optalmi es peyra de diversas colors. Eluc. de las propr., fol. 190.

L' ophtalmi est pierre de diverses couleurs.


Olimpiadis, s. f., lat. olympiadis, olympiade.

L'an prumier de la olimpiadis CLXXXIII. Cat. dels apost. de Roma, fol. 3. L'an premier de l'olympiade cent quatre-vingt-troisième.

2. Olimpiada, s. f., olympiade. 

De la prumiera olimpiada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 6.

De la première olympiade.

CAT. ESP. Olimpiada. PORT. Olympiada. (chap. Olimpiada, olimpiades.)

3. Olimpi, adj., lat. olympicus, olympien.

Regio del foc... la bassa es apelada cel olimpi.

Eluc. de las propr., fol. 107.

Région du feu... la basse est appelée ciel olympien.

(chap. Olímpic, olimpics, joc olímpic, jocs olimpics. Monte Olimpo.)


Oliopomenon, s. m., du grec *gr, ellipse.

Bracologia, en autra maniera apelada oliopomenon.

Leys d'amors, fol. 142.

Bracologie, en autre manière appelée ellipse.

(https://archive.org/details/lasflorsdelgaysa03gatiuoft/mode/2up)


Olm, Olme, s. m., lat. ulmus, orme. 

Ieu no i trob plus ombra ni olm ni resta. 

Bertrand de Born: Non estarai.

Je n'y trouve plus ombre ni orme ni séjour. 

Vezetz vos cel brulhet ab cels olmes plantatz?

Roman de Fierabras, v. 1678. 

Voyez-vous ce petit bois planté avec ces ormes?

CAT. Olm. ESP. PORT. IT. Olmo. 

(chap. Olm, olms; no demanéu peres al olm.)

2. Olmada, s. f., ormoie, lieu planté d'ormes.

Las plantadas de sobre l' olmada.

Tit. de 1225. Arch. de l' archevêque d'Arles, n° 86.

Les pépinières dessus l' ormoie.

(chap. Olmeda, olmedes. ESP. Olmeda, olmedas.)

olmo, ulmus, olm, olms


Olus, s. m., lat. olus, légume, plante potagère.

Ja que totas herbas aptas a cozinar sio ditas olus, empero caul especialment es dit olus. Eluc. de las propr., fol. 216. 

Quoique toutes les herbes propres à cuisiner soient dites plantes potagères, cependant le chou est spécialement dit plante potagère.


Ombra, Umbra, s. f., lat. umbra, ombre, ombrage.

Car anc Narcisus, qu' amet l'ombra de se, 

Si be s mori, no fo plus fols de me.

Pierre d'Auvergne: Mot m'entremis. 

Car oncques Narcisse, qui aima l' ombre de soi, quoiqu'il mourût, ne fut plus fou que moi. 

Josta si

Assec me a l' ombra d'un telh.

Gavaudan le Vieux: L' autre dia. 

Auprès de soi elle me fit asseoir à l'ombre d'un tilleul.

Fig. Dona...

Pus bela que bels jorns de may, 

Solelhs de mars, umbra d' estieu.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame... plus belle que beaux jours de mai, soleil de mars, ombre d'été. Loc. La luna eclipsa quan... la terra li fa umbra.

Eluc. de las propr., fol. 117. 

La lune éclipse quand... la terre lui fait ombre. 

Prov. Lo sec en totz luocs coma la ombra del cors. V. et Vert., fol. 7.

Le suit en tous lieux comme l' ombre du corps.

- Fantôme.

Per umbras malvazas et espaventablas que si mostron a lor.

Liv. de Sydrac, fol. 41. 

Par ombres méchantes et épouvantables qui se montrent à eux.

CAT. Ombra. ANC. ESP. Umbra. ESP. MOD. PORT. Sombra. IT. Ombra.

(chap. Sombra, sombres; ombra, ombres; umbría, umbríes; ombría, ombríes : part aon no toque lo sol, ombrieta, ombrietes, contraria a la solana, solanes, solaneta, solanetes.)

Casa Ombrieta, turismo rural, Antolí Tello

2. Ombraill, s. m., ombrage.

Trobei un' amairitz

Al ombraill d' un' abadia.

B. Zorgi: L'autr'ier.

Je trouvai une amante à l'ombrage d'une forêt de sapins.

Non podion, ses morir,

Outra l' ombral del bruoill anar. 

Guillaume de la Tour: Plus que las.

Elles ne pouvaient, sans mourir, aller outre l' ombrage du bois.

3. Ombratge, s. m., ombrage, l'épaisseur du bois.

M' es belh dous chan per l' ombratge.

Marcabrus: Lanquan fuelhon.

M'est beau doux chant par l' ombrage.

Aug agnir

Cavals voitz per l' ombratge.

Bertrand de Born: Be m play.

J'entends hennir les chevaux vides à travers l'épaisseur du bois.

ESP. (Sombráge) Sombraje. (chap. Espessura del bosc o bosque. 

Puesto ombriós, umbriós.)

4. Ombreira, Ombrieira, s. f., ombrière, lieu ombragé.

Sojornem en est' ombrieira.

Giraud de Borneil: L'autr' ier.

Reposons en cette ombrière.

Tro qu' en una ombreira, 

Reviriey mos huelhs alhor.

Joyeux de Toulouse: L' autr' ier. 

Jusqu'à ce qu'en un lieu ombragé, je détournai mes yeux ailleurs.

5. Ombriu, Umbriu, adj., ombreux, ombragé.

Son ombriu li ramel.

Marcabrus: Quan l' aura.

Les rameaux sont ombreux.

Bel m' es quan son ombriu li mon. 

Marcabrus: A l' alena. 

Il m'est beau quand les monts sont ombragés. 

ANC. FR. Sur le plus haut des ombreuses montagnes.

Premières œuvres de Desportes, p. 228.

Nous suivons les chemins ombreux et solitaires. Bertaut, p. 362.

ESP. (sombrío) PORT. Sombrio.

- Ombrageux, défiant.

Sembla cavall umbriu a cuy fay pahor la umbra. V. et Vert., fol. 71.

Semble cheval ombrageux à qui l'ombre fait peur. 

On plus l' ai servida

De mon poder, ieu la trop plus umbriva. 

P. Vidal: S' ieu fos en cort. 

Où plus je l'ai servie de mou pouvoir, je la trouve plus ombrageuse.

Ves aquels etz ombriva 

C' avetz en poder.

Rambaud d'Orange: Amors com. 

Vous êtes ombrageuse envers ceux que vous avez en pouvoir.

(chap. Sombrío, sombríos, sombría, sombríes.)

6. Ombrelh, adj., ombreux, sombre.

Fig. Blanc dig ab fag escur, ombrelh.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus. 

Clairs propos avec fait obscur, sombre.

7. Ombrejar, Ombreiar, v., ombrager, donner, apporter, faire de l'ombre.

Fig. Cui malvatz astres ombreia.

Marcabrus: Per savi 'l tenc. 

A qui mauvais astre apporte ombre.

ANC. FR. Avoit dedans le champ deux petites loges pour reposer et umbrer les champions. Monstrelet, t. I, fol. 14.

CAT. Sombrejar. ESP. PORT. Sombrear. IT. Ombreggiare. 

(chap. Sombrejá, fé o doná sombra.)

8. Azombrar, Aombrar, v., lat. adumbrare, ombrager, être ombreux.

Hueymais pus s' azombra 'l trelha.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus. 

Désormais puisque la treille s'ombrage. 

Lanquan vey florir l' espiga 

E s' azombra 'l vitz.

G. Adhemar: Lanquan vey. 

Lorsque je vois fleurir l'épi et (que) s'ombrage la vigne.

- Se tenir à l'ombre, goûter le frais à l'ombre.

Vi un albre mout sobrier 

E lonc, que avia nom palmier, 

On volontier si repausera, 

Si fos desotz, e s' aombrera.

Roman de Blandin de Cornouailles. 

Vit un arbre moult élevé et long, qui avait nom palmier, où volontiers il se reposerait, s'il était dessous, et se tiendrait à l'ombre. 

ANC. FR. Et truevent un lieu descombré, 

D' arbres açaint de feuille aombré. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 28. 

C'est un espoir qui polit et adombre

Le mal passé.

Saint-Gelais, p. 3.

ANC. CAT. Aombrar. ESP. Asombrar. PORT. Assombrar. IT. Adombrare.

(chap. Doná o fé sombra. Assombrá, assombrás, de assombro.)

9. Enombrar, v., lat. inumbrare, obscurcir, cacher.

Esdeve escura per la terra que lhi enombra la resplandor del solelh.

Liv. de Sydrac, fol. 52.

Devient obscure par la terre qui lui cache la splendeur du soleil. 

Part. pas. Can tota la lhuna es enombrada de la terra.

Liv. de Sydrac, fol. 52.

Quand toute la lune est obscurcie par la terre.

ANC. FR. Qui s' esclipse comme la lune

Que la terre obnuble et enumbre 

Quant la lune chiet en son umbre. 

Roman de la Rose, v. 4802. 

Le S.-Esprit surviendra en toy, et la vertu du souverain t' enombrera.

Apologie pour Hérod., t. I, p. 605. 

IT. Inombrare.

10. Solumbrar, v., ombrager, mettre a l'ombre, reposer.

Fig. En lhyeis lo filhs de Dieu solumbrara, e penra carn e sanc de lhyeis.

Liv. de Sydrac, fol. 119.

En elle le fils de Dieu reposera, et prendra chair et sang d'elle.

Apres l' avenimen del filh de Dieu, qui s solombrara en la Vergis.

Liv. de Sydrac, fol. 8.

Après l'avénement du fils de Dieu, qui s'ombragera en la Vierge.


Omelia, s. f., lat. homilia, homélie

Crizostomus..., en la dezena omelia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 6. Chrysostôme..., dans la dixième homélie. 

CAT. ESP. (homilía) PORT. Homilia. IT. Omelia. (chap. Homilía, homilíes.)


Onager, s. m., lat. onager, onagre, âne sauvage.

Fo apelat onager, que es bestia fera et mol salvagga.

Eluc. de las propr., fol. 167. 

Fut appelé onagre, qui est bête farouche et moult sauvage.

2. Onagri, s. m., onagre.

Cavals et onagris. Eluc. de las propr., fol. 175.

Chevaux et onagres.

3. Onagre, s. m., lat. onagrus, onagre. 

Onagre vol dire aze fer. Eluc. de las propr., fol. 255.

Onagre veut dire âne sauvage.

ESP. PORT. IT. Onagro. (chap. Burro salvache, ase, ruc, acémila, com Artur Quintana Font.)


Onci, s. m., lat. uncus, croc, crochet.

Pren onci, e fica aquel en la meula. Trad. d'Albucasis, fol. 22.

Prend crochet, et fiche celui-là en la moelle.



Oncle, s. m.3 lat. avunculus, oncle.

Ja no creirai castic d' amic ni d' oncle.

A. Daniel: Lo ferm. 

Je ne croirai jamais avis d'ami ni d' oncle. 

Que de son oncle la volcsetz amparar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Que de son oncle vous voulussiez la préserver.

CAT. Oncle (tiet). (chap. Tío - son germá de la mare; tíos, tía, tíes.)


Onda, Unda, Honda, s. f., lat. unda, onde, flot, vague.

Atressi m ten en balanza 

Com la nau sus l' onda.

B. de Ventadour: Tant ai mon. 

Ainsi je me tiens en balance comme la nef sur l'onde.

Cel que dopta sembla l' unda de la mar que mov lo vens.

Trad. de Bède, fol. 58. 

Celui qui doute semble l' onde de la mer que le vent agite.

La mar fai grans ondas. V. de S. Honorat. 

La mer fait de grandes vagues.

Las hondas qu' yssiran del mar, 

Sus vas lo cel volran poiar.

Passion de J.-C. 

Les vagues qui sortiront de la mer, sus vers le ciel voudront monter.

CAT. (ona, onas u ones) ESP. (ola) PORT. IT. Onda. (chap. Ola, oles; onda, ondes, de radio.)

2. Inondation, s. f., lat. inundationem, inondation.

Per inondation d'aiguas. Fors de Béarn, p. 1093. 

(chap. Per inundassió d' aigües.) 

Par inondation d'eaux.

CAT. Inundació. ESP. Inundación. PORT. Inundação. IT. Inondazione.

(chap. inundassió, inundassions; v. inundá, inundás: inundo, inundes, inunde, inundem o inundam, inundéu o inundáu, inunden; inundat, inundats, inundada, inundades.)

3. Ondejar, Ondeiar, v., ondoyer.

La gran mar

Dels blatz en espic ondeiar.

Leys d'amors, fol. 128. 

La grande mer des blés en épis ondoyer. 

ANC. IT. E i campi pieni di biade non altramente ondeggiare che il mare.

Boccaccio, giorn. I. 

ANC. CAT. Onejar. CAT. MOD. Ondejar. ESP. PORT. Ondear. 

IT. Ondeggiare. (chap. Ondejá, fé ondes u oles.)

4. Ondansa, Undansa, s. f., avantage, profit, suffisance.

Loc. Val mais us cortes nos

Quant hocs no i trob' ondansa.

R. Jordan: Era don Dieus. Var. 

Vaut plus un courtois non quand oui n'y trouve profit.

Un Ms. porte undansa.

5. Abondantia, Abondancia, Habundancia, s. f., lat. abundantia, abondance.

Abondancia de tot mal. V. et Vert., fol. 28. 

Abondance de tout mal. 

Loc. De la habundancia del cor parla la boca. V. et Vert., fol. 85. 

De l' abondance du coeur parle la bouche. 

ANC. FR. Mais, comme scez, d' abondance de coeur

La bouche parle, et rien n'y cherche que heur.

G. Cretin, p. 196.

CAT. ESP. PORT. Abundancia. IT. Abondanzia, abbundanzia. 

(chap. Abundansia, abundansies.)

6. Abondansa, Aondansa, s. f., abondance. 

Quar eu trop tan de ben en lei a dir, 

Que sofraichos mi fai trop abondansa.

Folquet de Marseille: Chantan. 

Car je trouve en elle tant de bien à dire, que pauvre me rend trop d' abondance.

Selhs que an aondansa 

De vin et d' anona.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Ceux qui ont abondance de vin et de blé.

- Profit, avantage, satisfaction. 

Loc. Aisso m veda de que m don aondansa 

Mi dons.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Ma dame me défend ce par quoi elle me donne satisfaction.

Per qu' el nos val mais, so m par,

Que l' oc ses far aondansa.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

C'est pourquoi, le non vaut davantage, ce me paraît, que l'oui sans faire profit.

Ades vol de l' aondansa 

Del cor la boca parlar.

Aimeri de Peguilain: Ades vol. 

Incessamment veut de l' abondance du coeur la bouche parler. 

IT. Abbondanza.

7. Aon, s. m., aide, secours, assistance.

Contr' aiso nos fes Dieus un aon, 

Cant nos mandet c' amassem ses faidia.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Contre ceci Dieu nous fit une assistance, quand il nous commanda que nous aimassions sans rebut. 

Dona, vos quier aon.

Albert de Sisteron: Dona pros. 

Dame, je vous quiers aide.

8. Habundoz, Avondos, Aondos, Aundos, adj., abondant.

Terra en blatz, frugz... et metalhs habundoza.

Eluc. de las propr., fol. 175. 

Terre en blé, fruits... et métaux abondante.

Tan avondos de totz bels garnimens. 

B. Zorgi: Non lassarai. 

Si abondant en tous beaux équipages. 

Sest rire m' a faig de ris tant aondos. 

Lanfranc Cigala: Joios d'amor. 

Ce rire m'a fait de ris si abondant.

Aundos en plors. Trad. de Bède, fol. 51. 

Abondant en pleurs. 

ANC. CAT. ESP. PORT. Abundoso. IT. Abbondoso. 

(chap. Abundán, abundans, abundanta, abundantes.)

9. Abondar, Abundar, Habundar, Aundar, Aondar, v., lat. abundare, abonder, profiter, suffire, convenir, aider.

El temps dels ancessors, 

Quant aondava joys.

Giraud de Borneil: Ben m' era. 

Au temps des ancêtres, quand plaisir abondait. 

S' ieu follei per vos, mais m' es d' onors 

Que s' ab autra m' abundava mos sens.

Arnaud de Marueil: La grans beutatz. 

Si je fais folies pour vous, (ce) m'est plus d'honneurs que si avec autre m' abondait mon sens. 

Almorna aunda ses dejun, e dejuns non aunda ses almorna.

Trad. de Bède, fol. 52. 

Aumône profite sans jeûne, et jeûne ne profite pas sans aumône.

El gens terminis m' aonda.

Marcabrus: Lo vers. 

Le gentil printemps me convient.

Maire de Dieu, fons de merce, 

La tua grans bontatz l' aon.

J. Esteve: Planhen ploran.

Mère de Dieu, fontaine de merci, que ta grande bonté lui aide. 

Loc. Chascus hom aunda e so sen. Trad. de Bède, fol. 73. 

Chaque homme abonde dans son sens.

El habunda en Dieu. V. et Vert., fol. 48.

Il abonde en Dieu. 

Part. prés. Terra es fertils et habundant en blatz.

Eluc. de las propr., fol. 175. 

Est terre fertile et abondante en blés. 

CAT. ESP. PORT. Abundar. IT. Abbondare. (chap. abundá: abundo, abundes, abunde, abundem o abundam, abundéu o abundáu, abunden; abundat, abundats, abundada, abundades; abundán, abundans, abundanta, abundantes.)

10. Habondozament, Aondozamen, adv., abondamment, pleinement. 

Per II o per plus testimonis habondozament. Cout. de Tarraube, de 1284.

Par deux ou par plus de témoins abondamment.

De muzica sai yeu tot aondozamens 

Quatre tons principals.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De musique je sais tout pleinement quatre tons principaux.

CAT. Abundosament. ESP. PORT. Abundosamente. IT. Abbondosamente.

(chap. Abundanmen; abundosamen.)

11. Sobrehabondansa, s. f., surabondance.

Cant hom vol assignar sobrehabondansa d' acciden. 

Leys d'amors, fol. 142.

Quand on veut désigner surabondance d'accident. 

ESP. Sobreabundancia. IT. Soprabbondanza. (chap. Superabundansia, sobreabundansia; “aixó s' en va de la ufanidat” (aufanidat, “orfanidat”) se diu a Beseit pera exagerá, pera di que ña massa de algo o que sen fa massa de alguna cosa.)

12. Sobrondar, v., surabonder.

L' autre mal ve, car tan sobronda 

La colera que no l' aonda 

Sel vaisselet on deu estar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

L'autre mal vient, parce que tant surabonde la bile que ne lui suffit pas ce petit vase où elle doit être.

CAT. ESP. Sobreabundar. IT. Soprabbondare. 

(chap. Sobreabundá : ñabé massa de algo, abundá massa.)

13. Sobreaundosamen, adv., surabondamment.

Sera mal fagz sobreaundozamen. Calendrier en provençal. 

Sera mal fait surabondamment. 

CAT. Sobreabundantment. ESP. Sobreabundantemente.

IT. Soprabbondantemente. (chap. Sobreabundanmen.)


Onger, Ogner, Oingner, Onher, v., lat. unguere, oindre, frotter, enduire.

Si fazia onger d'aquel ongemen. Liv. de Sydrac, fol. 43.

(chap. Se fée ungí (refregá, fé fregues) d' aquell ungüén.)

Se faisait frotter de cet onguent.

Que onheretz de buire fresc.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Que vous oindrez de beurre frais.

Onhes en los luntars de las portas. Hist. abr. de la Bible, fol. 28. 

(chap. Untéu, ungíu los llindás de les portes.)

Oignez-en les seuils des portes.

Loc. fig. Mas qui us ditz mal, aquel vos oing. 

Bertrand de Born le fils: Quant vei. 

Mais qui vous dit le mal, celui-là vous oint. 

Part. pas. Tu que iest tan granz prelatz 

E fust onhs et sanctificatz. 

V. de S. Honorat. 

Toi qui es si grand prélat et fus oint et sanctifié. 

El non era onhs ni sagratz, 

Mas de pretz era coronatz.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Il n'était oint ni sacré, mais de mérite était couronné.

ANC. FR. Ne par riens que l'en sache ongier, 

La vie du cors alongier.

Roman de la Rose, v. 17189.

ESP. PORT. Ungir. IT. Ungere, ugnere. (chap. Ungí, untá, refregá.)

2. Onchar, v., oindre, frotter.

Enportet lo enguen don Dieus si fetz onchar. 

Roman de Fierabras, v. 624. 

Emporta l'onguent dont Dieu se fit oindre. 

Maria pres una liura d' enguent... et onchava los pes de Jhesu Crist.

Fragment de trad. de la Passion. 

Marie prit une livre d'onguent... et oignait les pieds de Jésus-Christ.

Onchet lo de precios enguen. V. et Vert., fol. 80. 

L' oignit de précieux onguent.

Part. pas. Son onchat et enbasmats. V. et Vert., fol. 35.

(chap. Són untats, ungits y embalsamats : de bálsamo.)

Sont oints et embaumés.

ANC. FR. Quant le cors enoint aveient 

Sur la bere il le meteient.

Fr. Ms. de la Rés. (résurrection) de J.-C.

3. Untar, v., oindre. 

Part. pas. Can l'en ac untat,

El se senti pus sas que lunh falco mudat. 

Roman de Fierabras, v. 2159. 

Quand il l'en eut oint, il se sentit plus sain que nul faucon mué.

CAT. ESP. PORT. Untar. IT. Untare. (chap. Untá: unto, untes, unte, untem o untam, untéu o untáu, unten; untat, untats, untada, untades.)

4. Ongemen, Ognemen, Ongnimen, Onhemen, Hongemen, Ungniment, s. m., onguent, onction, pommade, emplâtre, liniment.

La mezelia si pot garir d'un ongemen que s' apela ongemen de chilorofle.

Liv. de Sydrac, fol. 42. 

La lèpre peut se guérir avec un onguent qui s'appelle onguent de girofle.

No i val nuills onhemens.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

N'y vaut nulle onction.

Quant elas an lor ongnimenz 

Totz ajustatz.

Le moine de Montaudon: Quant tuit. 

Quand elles ont leurs pommades toutes préparées. 

Olis, que es veramens 

1 dels principals hongemens.

Brev. d'amor, fol. 145. 

Huile, qui est vraiment un des principaux liniments.

ANC. FR. Ge fusse mors et mal baillis 

Se li dous oignement ne fust.

Roman de la Rose, v. 1870. 

Morte fussent, mon escient, 

S' un trop bon oingnement ne fust. 

Qui de tel oingnement éust, 

Jà ne fust mès de mal grevée.

Fables et cont. anc., t. III, p. 453. 

Baillet mei sà cel uinnement, 

Si en oindrum cest cors present. Fr. Ms. de la Rés. de J.-C.

ESP. Ungimiento. IT. Ugnimento. (chap. Ungimén, linimén, pomada, ungüén, unsió, empastre o emplaste.)

5. Onguen, Enguen, Enguent, s. m., lat. unguentum, onguent, emplâtre, pommade.

Aisest onguens val contra lepra.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Cet onguent vaut contre lèpre. 

Onchet lo de precios enguen. V. et Vert., fol. 80. 

L' oignit de précieux onguent.

CAT. Unguent. ESP. (ungüento) PORT. IT. Unguento. 

(chap. ungüén, ungüens.)

6. Onchura, Ointura, s. f., onction, oing, assaisonnement.

Banhs, issarops et onchuras. Brev. d'amor, fol. 124.

(chap. Bañs, jarabes y untures, unsions, ungüens.)

Bains, sirops et onctions.

Onchura d'oli non volon ges 

Ni peis fresc, gras de pescaria.

P. Cardinal: Ab votz. 

Assaisonnement d'huile ne veulent point ni poisson frais, gras de pêcherie

Fig. Vira als autres lo dos

Que non veion l' ointura. 

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz. 

Tourne le dos aux autres pour qu'ils ne voient pas l' oing. 

ANC. FR. Par l' ointure de l' oignement. Roman de la Rose, v. 1862.

(chap. Untura, untures.)

7. Unctio, Onccio, s. f., lat. unctio, onction.

Per que cessa lurs onccios. Brev. d'amor, fol. 88. 

C'est pourquoi cesse leur onction. 

Metges fai suaus pimens e cofec suaus unctios. Trad. de Bède, fol. 79. Médecin fait douces boissons et confectionne douce onction.

CAT. Unció. ESP. Unción. PORT. Unção. IT. Unzione. 

(chap. Unsió, unsions.)


Ongla, Ungla, s. f., lat. ungula, ongle, griffe, serre.

onglas de mas e d' artellz. V. de S. Honorat.

Ongles de mains et d'orteils.

Jes las onglas dels detz

Tan longas non portetz.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Que point les ongles des doigts si longs ne portiez.

Serenas... ha cors de femna e coa de peysso et onglas d'aigla.

V. et Vert., fol. 23.

La sirène... a corps de femme et queue de poisson et serres d'aigle.

Loc. No m pot ges becx escoyssendre ni ongla. 

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Ne peut point bec me déchirer ni ongle. 

Tos temps serai ab lieys cum carn et ongla.

(chap. Tots tems, sempre, siré en ella com carn y ungla.)

ungla, ungles, uña, uñas

A. Daniel: Lo ferm voler.

Je serai toujours avec elle comme chair et ongle.

CAT. Ungla. ESP. Uña. PORT. Unha. IT. Unghia, ugna. 

(chap. Ungla, ungles; ungleta, ungletes.)

2. Enonglar, v., agripper, attacher.

Fig. Aissi s' enpren e s' enongla

Mon cor en lieys, cum l' escors' en la verja.

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Ainsi s'éprend et s'attache mon coeur en elle, comme l'écorce à la verge.