Mostrando las entradas para la consulta sagalet ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sagalet ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de julio de 2024

4. 11. Elecsió de dona. Viache del pare y lo fill a Saragossa.

Capítul XI.

Elecsió de dona. Viache del pare y lo fill a Saragossa.


Día per día, poble per poble y donsella per donsella, li va contá ell llargamen la historia de la seua expedissió, donán mérit hasta als fets mes sensills. Resumín, después de lo mes particulá que ya se ha referit, an estes observassions generals: que habíe trobat a les mosses bastán ben enteses, pero sense cap instrucsió, ya que está mol errada o del tot abandonada la educassió, fenla consistí massa en exterioridats casi de hipocressía y en práctiques religioses y devossions que no ixen del cor ni penetren an ell, ni tenen mes arraíls que la imitassió, ni mes autoridat que lo que manen los pares y la forsa del ejemple desde que són chiquetes, pero vanes generalmen, sense suc y incapases de doná cap fruit de verdadera, sólida y entesa virtut. Lo que mes li habíe agradat: del Semontano, lo epicureísmo; de Graus, la formalidat; de Benabarre, la sensillés; de Tamarite, la caridat; de Monzón, la cortesanía, y de Fonz y Estadilla, la amenidat. Li van advertí que se olvidáe de Barbastro, y va contestá que de Barbastro li agradáe mol la aussensia.

Y los va contá lo cas de la pintura del Puch, del que sen van enriure tots, espessialmen don Alfonso, perque coneixíe an alguns dels sujetos.

- Sé empero, fill, que ñan sagales mol garrides (no garrudes ni garrules) y menos mal criades que a datres puestos.

Pero arribats al pun de triá novia, se va reduí la competensia a les tres consabudes, callán Pedro Saputo pera sentí mes libres los vots, lo que teníe tratat y adelantat en Morfina, y dién sol que contaren en ella, pos la seua repugnansia al matrimoni no habíe sigut lo que se creíe.

Una Rosa sen va aná y va dixá unes rosetes, "cúidameles, Ramonet, al jardinet de Queretes."

Rosa, la amable Rosa, aquella pensadora, inossenta y enamorada Rosa, va tindre tres vots, lo de la mare, lo de don Jaime y lo de Paulina. Los va di Pedro Saputo que teníen raó perque ere una sagala mol pressiosa; pero que li ere impossible mirala mes que com a germana; per mes que se habíe esforsat a doná al seu afecte lo temple del amor, may la podríe abrassá com amán ni com home, perque no li exitaríe mes que la correspondensia de un puro germá. Van sedí a tan just reparo, encara que sa mare en gran sentimén, desconsolanse de un modo que en prou penes la van pugué fé assistí a la consulta.

Eulalia va tindre los vots de tots menos lo del pare, que va di:

- Mol me agrade, mol vull a Eulalia, y mol val; pero aon estigue la perla, lo diamán de Morfina, que callon totes les donselles del món; ya que mos dius que has vensut la seua repugnansia. 

Entonses va pendre la paraula Pedro Saputo y va di:

"No hay vensut la repugnansia de Morfina al matrimoni, perque no la teníe; no, siñó pare, no la ha tingut may, y es éste un dels secrets de la meua vida, que se revele ara.

Desde chiqueta, o desde lo primé sentit y coneiximén de estos afectes, ha vullgut Morfina a un home, y ni abans ni después ha pogut voldre a datre; de modo que si en ell no haguere donat, potsé no sen trobare al món cap atre capás de arribá al seu cor.

Y eixe home soc yo.

Al passá per allí de estudián se va enamorá de mí y yo de ella; y se va enamorá perque la vach mirá y li vach parlá en intensió forta y atinada de penetrala de amor, y no va pugué resistís, ajudanme an este empeño la semellansa de sensibilidat que ña als dos, lo seu gust delicat; y lo raríssim y sublime entenimén de que va naixe dotada. Se va confirmá después este amor en dos visites mes que li vach fé, la una en los estudians a la volta o gira, l'atra, después de separám de ells, habén fet posada a casa seua, per rogs de son pare la primera, y de son germá la segona vegada. Pero en lo tems vach advertí que había cometut una imprudensia, pos lo meu naiximén no permitíe tan altes mires. Be va sabé quí era yo la radera vegada, adivinanu per unes paraules que son pare va di en alabansa meua, y lay vach confessá sense engañ; be me va jurá y probá que lo seu amor per aixó no dixáe de sé lo mateix y que seguíe están mes segura encara y enamorada; en tot no habíe tornat a vórela desde entonses, dixanla en libertat de un modo indirecte, y com obliganla a olvidám si puguere, o a pensá en lo que mes li convendríe. 

Va sé ella pera mí lo primé amor, perque hasta an aquell pun había sigut mol chiquet y puros jocs de sagalet los meus entretenimens en atres; y yo per an ella lo primé tamé, y ademés lo únic possible, com se ha vist. Yo, mentrestán, no me hay obligat a cap atra. Perque de Rosa ya te hay dit lo que ña; y Eulalia, que si no me haguera prendat de Morfina y obligat an ella, seríe la meua tría entre totes les donselles que conec, may me ha insinuat res de casamén ni ha demostrat extrañá que yo no li insinuara res an ella. Potsé u ha donat per cosa plana, pos ha dit algunes vegades que me preferíe a tots los prinseps del món juns; pero aixó no es una verdadera obligassió positiva pera mí; ni micha promesa ni asseptassió entre natros: mos unix la finura; gran, sí, mol; pero res mes que finura; així com ella me deu a mí datres que si no equivalen an eixa, al menos són de bastán momén pera que may me puguere di desconegut o ingrat. De chiquet vach jugá en ella; y cuan vach torná home al poble, ya era de un atra, y a la seua amistat y trate no hay olvidat esta sircunstansia.

Prop de set añs hay dixat passá sense visitá ni escriure a Morfina, sense fela entendre de cap modo que pensaba en ella, donán puesto al que hay dit; y se ha mantingut constán, fiel, amán sempre y la mateixa que cuan mos vam declará la primera vegada. Encara ha acreditat de un atre modo que lo seu amor es lo mes assendrat y fi y que cap al cor humano. En este tems ha tingut mols pretendens, entre ells alguns mayorazgos de cases de tituls, mossos ben plantats, adornats de aventajades parts, y mol estimats, y pera tots ha sigut insensible, habense format y cundit al món la opinió que no habíe naixcut en sensibilidat a propósit per al matrimoni, y que no ñabíe an ella inclinassió natural als homens. Tot aixó ¿qué vol di? ¿En quin cas y obligassió me fique, sense la que miche entre los dos fa tans añs? No sé yo quí u declare; a vosté, pare, a vosté siñora mare, a tots dixo la ressolusió. Sol demano que se tinguen per sertes les raons que hay ficat y los motius que hay manifestat, així respecte de ella, com de Eulalia y Rosa, que són les tres a qui está la competensia.

Va pará de parlá Pedro Saputo, y ningú preníe la paraula.

Va parlá al remat don Alfonso y va di:

- Morfina Estada es la donsella mes hermosa y discreta que hay conegut. Y habén yo cregut que absolutamen no volíe casás, com u va creure tamé son pare pandescanse, en qui vach parlá de ella algunes vegades, mos trobem ara en que ere lo teu amor lo que la fáe pareixe desdeñosa y fura, o mes be desamorada.

Mol apressiades són, cada una per lo seu, Rosa y Eulalia; consevol de elles te mereix, y la voría en gust de nora a la familia; pero después de lo que acabes de dimos, ya no tenim que pensá en elles, potsé se podríe repará en que Morfina té dos añs o una mica mes que tú, cuan fore milló que ne tingueres tú dotse mes que ella; yo no fico cap reparo.

- Ni yo, va di Pedro Saputo; perque la virtut may se fa vella y la discressió sempre té flo.

- Pos a la faena, va di lo pare; demá pronte monto a caball y men vach a vore a Morfina y a la seua bona mare, y tú, Pedro, si te pareix, perque lo teu juissi es lo sol que an aixó ha de regít, podríes aná a Almudévar a satisfé an aquelles dos amabilíssimes joves del modo que lo teu talento y lo teu discurs te sugerixque; perque Rosa no pot dissimulá lo seu amor, que al meu pareixe té poc de germana y mol de amán; y si ademés de aixó la han confiat, ya veus que seríe un cop de mort per an ella, sobre quedá mal en sa mare, que es tamé mare teua. Y a Eulalia ¿qué no li deus? ¿Qué no se mereix?

Yo vech que lo empeño es fort: pero, cumplix, fill meu, cumplix al teu honor y reputassió, has de doná este pas que exigix la humanidat al amor de aquelles dos amables donselles.

- Aniré, pos, a Almudévar, va di Pedro Saputo; les voré, les parlaré; y encara que les dones an estos casos tenen la raó al cor y no admiren reflexions, en tot no desconfío de dixales si no contentes, perque es impossible, al menos no desesperades ni enemigues meues. Ixiré demá mateix, mon anirem los dos a un tems.

En efecte, van eixí los dos en son demá, lo pare a vore a Morfina y tratá del casamén en la deguda formalidat, y lo fill a fé a les infelises de Almudévar la declarassió acordada, que va sé lo trance mes ressio al que se va vore en tota la seua vida. La mare va quedá pensán en la seua Rosa, que li pareixíe la mes grassiosa y amable de totes les donselles naixcudes de dona, y pressindíe de lo que díe son fill.

Dos díes fée que estáe Pedro Saputo a Almudévar, no habén insinuat encara res a les sagales, tot se habíe reduít a festa y jubileu entre ells, cuan va ressibí un plec del virrey aon li díe que se serviguere aná a Saragossa, pos teníe que comunicali una lletra de S. M.

Va acusá lo ressibo al virrey, li va di que anáe a empendre lo camí, y va volá.

Va arribá, y al vórel vindre tan pronte se va admirá y li va preguntá qué ñabíe.

A Morfina, veén la admirassió de don Alfonso, perque ya sabíe que estáe a Almudévar, encara que no va di res, li va doná un salt al cor, y sol se va assossegá veénlo sonriure sense cap siñal sospechosa. Los va amostrá lo plec, y va di son pare:

- Hi anirem juns; pero cuan va pugué parlali libremen a Pedro Saputo, li va di: me ha trastornat ixa notissia. ¡Yo que después de tans añs de esperá y no esperá, y de patí continuamen me creía ya al día de la meua felissidat y gloria!

- Se haurá de diferí o postposá per uns díes, va di Pedro Saputo; ara veus cóm es la sort la que done y trau los gochos de la vida, la que done llum y sombra, la tristesa y la alegría, en los nostres calculs y contra nells, en los nostres dessichos y en la seua contra.

¿Puc yo dixá de obeí al meu Rey? ¿Puc dixá de aná y presentám inmediatamen a Saragossa? Pos causes tan contraries com esta y de mes eficassia encara, per lo que ara se pot jusgá, te han privat de tindre noves de mí estos añs, y a mí de seguí lo meu dessich de donáteles y visitát. No ploros...

- No puc dixá de plorá, va contestá ella, y mes ara que puc plorá y sentí en libertat, y di per qué y per quí ploro. ¡Amán meu! ¡Home meu! ¡gloria meua! No acababe la infelís de lamentá la seua desgrassia, y dabán de tots ploráe y díe que no habíe ressibit lo seu cor cap cop tan fort en la seua vida. Pero no va ñabé arbitri pera detíndrel; pare y fill se van despedí, y ella se va tancá al seu cuarto a afligís y fartás de dili cruel y malissiosa a la sort, barruntán oscuramen allá al sego sentimén desgrassies que no sabíe quines siríen, ni cóm ni per aón habíen de vindre, pero que li anunsiabe lo cor com infalibles.

Pedro Saputo y son pare van aná al seu poble y sense pará se van ficá al camí de Saragossa. Se va presentá primé al virrey Pedro Saputo sol y li va enseñá aquell una carta de S. M. a la que li díe que averiguare aón se trobáe Pedro Saputo y li diguere que lo nessessitáe y dessichabe vórel; y va afegí:

- Espero que no tos faréu esperá a Palau.

- No, va contestá Pedro Saputo; pero primé vindré a vóretos en mon pare, que fa poc tems que 'l vach trobá y vach sé reconegut per nell. Hi van aná los dos en efecte, van minjá en lo virrey, y li van contá la seua historia, folgán mol S. Y. de sentila. Se va aturá a Saragossa uns díes, y se van separá, partín la un cap a la Cort, y l’atre cap a la seua aldea.

Se va aturá a Saragossa uns díes, y se van separá, partín la un cap a la Cort, y l’atre cap a la seua aldea.

jueves, 29 de febrero de 2024

Lexique roman; Far


Far, v., lat. fari, dire, parler.

Bella, fi m'ieu, cum etz aissi?

Gavaudan le Vieux: L'autre dia. 

Belle, me fis-je, comment  êtes-vous ici?

Amicx, fas elha, gilos brau

An comensat tal batestau.

G. Rudel: Pro ai del. 

Ami, fait-elle, méchants jaloux ont commencé telle querelle.

ANC. FR. Or ai, fait-il, parlé folie.

Marie de France, t. II, p. 311. 

Li quens, font-il, de Flandres nos a à vos tramis. 

Roman de Rou, v. 2927. 

Jo, fist Jonathas, vendrai al rei là ù il serrad.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 25. 

A ceste nécessité, fait Platon dans Suidas, les dieux ne répugnent ny contrarient.

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 231.

2. Facundia, s. f., lat. facundia, faconde, éloquence.

Lo do de entelligencia e de facundia.

(chap. Lo don de inteligensia y de facundia : elocuensia : capassidat de parlá (be.))

Cat. dels apost. de Roma, fol. 161. 

Le don d'intelligence et de faconde. 

CAT. ESP. PORT. Facundia. IT. Facondia.

3. Prephatio, s. f., lat. praefatio, préface, partie de la messe.

Las collectas e la prephatio.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Les collectes et la préface.

CAT. Prefaci. ESP. (prefacio) Prefación. PORT. Prefação. IT. Prefazione.

4. Afablitat, s. f., lat. affabilitatem, affabilité.

Als estranhs afablitat.

Eluc. de las propr., fol. 173. 

Affabilité envers les étrangers. 

CAT. Afabilitat. ESP. Afabilidad. PORT. Affabilidade. IT. Affabilità, affabilitate, affabilitade. (chap. Afabilidat.)

5. Enfantar, Effantar, Efantar, v., enfanter.

Concebras per l' aurelha 

Dieu que enfantes vergina.

Pierre de Corbiac: Dona dels angels. 

Tu concevras Dieu par l'oreille afin que tu enfantes vierge.

Enfantet lainz son fyll 

Sens dolor et sens tot peryll.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Là dedans enfanta son fils sans douleur et sans aucun péril.

La femna, cant vol efantar. Liv. de Sydrac, fol. 26. 

La femme, quand elle veut enfanter.

Ab dolor effantaras. Brev. d'amor, fol. 58.

Tu enfanteras avec douleur. 

ANC. FR. Fut enfanted li cercles de la terre.

Anc. trad. des Ps. ms., n° 1, ps. 89.

ANC. CAT. Enfantar, infantar. IT. Infantare. (ESP. infantar, parir; chap. parí.)

6. Enfantamen, Efantamen, s. m., enfantement.

Ans que fos l' enfantamens.

Pierre de Corbiac: Dona dels angels.

Avant que fût l'enfantement.

Virgis aprop l'efantamen. Liv. de Sydrac, fol. 8.

Vierge après l'enfantement.

La dolor de mon ventre, après l'enfantament. V. de S. Magdelaine.

La douleur de mon ventre, après l'enfantement. 

ANC. CAT. Infantament.

7. Infancia, s. f., lat. infantia, enfance.

Infancia, puericia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174. 

Enfance, âge puéril. 

CAT. ESP. PORT. Infancia. IT. Infanzia. (chap. Infansia, infansies, tems al que se es chiquet o sagalet.)

8. Enfansa, Efansa, s. f., enfance, enfantillage.

Non l' es grans honransa

Selh que ditz mal d'aisso don nays enfansa.

R. Jordan: No puesc.

Ne lui est grand honneur à celui qui dit mal de ce dont naît enfance.

Anz es folia et enfansa,

Qui d' amor a benenansa,

Qu'a om n' auze son fin cor descubrir. 

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Mais c'est folie et enfantillage, qui a bonheur d'amour, qu'il en ose découvrir à homme sa fine pensée.

Amicx, quan se vol partir 

De si dons, fai gran efansa.

G. Faidit: Sitot ai tarzat.

Un ami, quand il veut se séparer de sa dame, fait grand enfantillage.

(chap. Sagalada, sagalades, chiquillada, chiquillades; coses de chiquets.)

9. Enfanteza, s. f., enfance, jeunesse.

Fom un que vi lo rey del cel

En s' enfantesa.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Fut un qui vit le roi du ciel en son enfance.

La on el nos agues offendut, nos lo y devriam perdonar per sa enfanteza.

Hist. abr. de la Bible, fol. 9.

Là où il nous eût offensé, nous le lui devrions pardonner à cause de sa jeunesse. 

ANC. CAT. Infantesa.

10. Enfantilhatje, s. m., enfance, jeunesse, enfantillage.

Per penre bon usatje

En lor enfantilhage.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Pour prendre bon usage en leur enfance.

11. Enfantilhorga, s. f., enfantillage. 

Vol dir que layssadas avia totas sas enfantilhorgas et avia fagz e costumas e portamens d'ome perfieg. V. et Vert., fol. 105.

Veut dire qu'il avait laissé tous ses enfantillages et avait actions et coutumes et conduite d'homme parfait.

12. Enfantayritz, s. f., lat. infantaria, celle qui enfante.

L' enfantayritz non a taqueta

De sang, mays es pura e neta.

(chap. La paridora no té (cap) taqueta de sang, sino que es pura y llimpia.)

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Celle qui enfante n'a pas petite tache de sang, mais elle est pure et nette.

13. Enfan, Effan, Efan, s. m., lat. infans, enfant.

Enfans que teta.

P. Cardinal: Las amairitz.

Enfant qui tète.

Pus fom amdui enfan, 

L' ai amad' e la blan.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Depuis que nous fûmes tous deux enfants, je l'ai aimée et je la caresse.

Si com l'enfas qu'es alevatz petitz. 

P. Raimond de Toulouse: Si com l'enfas. 

Ainsi que l'enfant qui est élevé petit.

Loc. Plor tota dia, faz cosdumna d' efant. Poëme sur Boèce. 

Je pleure tout le jour, je fais coutume d'enfant.

Dis que reys, que lo sieu vai donan 

Ni s' en torna, fai costuma d'enfan.

Bertrand de Born: Un sirventes. 

Je dis que roi, qui va donnant le sien et s'en dédit, fait coutume d'enfant.

Femna qu' a pena d'effan. Brev. d'amor, fol. 113.

Femme qui a peine d'enfant. 

Non ai de sen per un efan.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Je n'ai pas de sens pour un enfant.

- Infant, titre spécialement consacré à certains princes.

Al efant d'Aragon platz,

Don Peire, chans e solatz.

G. Riquier: De far chanso.

A l'infant d'Aragon, Dom Pierre, plait chant et allégresse. 

(N. E. El infante que será el rey Pedro III de Aragón. De Alfonso II de Aragón, N Anfos, Nanfos, N' Anfos, Adefonsus, etc. tenemos algún texto en provenzal, como “mantas vetz”; y de otros reyes como Pedro II. Martín I, en su lecho de muerte, contesta “hoc” : òc, oc, och : sí, a las preguntas que le hacen. Los deputats del General de Cathalunya, en 1461 y fechas posteriores, aún usan el hoc afirmativo:

https://historia-aragon.blogspot.com/2021/02/14-de-junio-resposta-de-hoc-o-de-no.html ; creo que incluso Juan II y su hijo Fernando II de Aragón, el católico, usaban esta partícula afirmativa que caracteriza a la lengua de oc, Languedoc, lenga d'òc, y todas sus variantes y dialectos, “catalan comprés,” como escribía Loís Alibèrt en su “Gramatica occitana segon los parlars lengadocians” 

En este libro y el anterior, Choix de poésies des Troubadours, Raynouard explica muy bien cómo se forma en Francia la plana lengua romana, langue romane, romance, romans, romanç, romantz, occitano, occitan, provenzal, provensal, provençal, Provence, etc. etc.)

CAT. Infant. ESP. PORT. IT. Infante. (chap. infán, infans, infanta, infantes,  fills o filles dels reys.)

14. Enfantet, Efantet, s. m., enfançon, petit enfant.

L' enfantet enmalhotat

Met sus l'autar que si plorava.

(N. E. En la novela Pedro Saputo de Braulio Foz, dice que no lo bautizaron con mantellina.)

Cant ac fag noirir l' enfantet.

V. de S. Honorat. 

Il met sur l'autel l' enfançon emmailloté qui pleurait.

Quand il eut fait nourrir l' enfançon. 

Pres l' efantet pel ma.

(chap. Va pendre al chiquet per (de) la ma; no es lo mateix que chiquet pelma, com va sé Carlitos Rallo Badet de chiquet, y encara li dure.

Ell escriu xiquet perque está mol destorbadet, lo pobret aragonés baturro catalanista lobotomisat: Pininfarinetes.)

V. de S. Énimie.

Prit le petit enfant par la main.

ANC. FR. Quelquesfois encor l' enfantelet, la femme, etc.

Du Bartas, p. 350.

15. Fantin, s. m., enfant, petit enfant.

Li trey fantin en la fornais. Doctrine des Vaudois.

Les trois enfants dans la fournaise.

16. Effanti, adj., enfantin.

Tals a lo semblant effanti.

P. Cardinal: Tan son. 

Tel a le semblant enfantin. 

ANC. FR. Estoit encore trop rudes et trop enfantiz.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 277.

17. Infantil, Efantil, adj., lat. infantilis, enfantin.

Sa etat infantil termena quan comensa la pueril.

(chap. Sa (: la seua) edat infantil acabe cuan escomense la pueril.)

En etat efantil.

Eluc. de las propr., fol. 69 et 98.

Son âge enfantin il termine quand commence le puéril.

En âge enfantin.

ESP. PORT. Infantil. IT. Infantile. (chap. Infantil, infantils.)


Far, s. m., lat. pharus, phare.

Si vol tener vas lo far.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

S'il veut tenir vers le phare.

ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Faro. (chap. Faro, faros, com lo de Formentor a Mallorca.)

Far, s. m., lat. pharus, phare.

viernes, 26 de enero de 2024

Lexique roman; Coralh - Cornelina


Coralh, s. m., lat. corallum, corail.

Coralh mols et blans ramels ha jus l'ayga, mas tantost cum es fora, si torno vermelhs et durs... La mar de Sicilia engendra coralh.

Eluc. de las propr., fol. 186 et 180.

Le corail a au fond de l'eau des rameaux mous et blancs, mais aussitôt comme il est dehors, ils deviennent vermeils et durs... La mer de Sicile engendre du corail.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Coral. IT. Corallo.

Coralh mols et blans ramels ha jus l'ayga, mas tantost cum es fora, si torno vermelhs et durs... La mar de Sicilia engendra coralh.

Corb, Corp, s. m., lat. corvus, corbeau.

Corbs ni votors ni auzels...

(chap. Corb ni buitre ni muixó.)

Guillaume de Tudela.

Corbeau ni vautour ni oiseau...

Et el remas plus negre que corp.

Chronique d'Arles.

Et il resta plus noir que corbeau.

On Noe trames lo corp el temps del deluvi.

Liv. de Sydrac, fol. 3.

Où Noé transmit le corbeau au temps du déluge.

ANC. FR. Vola un corb...

Si le corb porra engingnier...

Le corb s'oï si bien loer.

Marie de France, t. II, p. 105.

CAT. Corb. ESP. Cuervo. PORT. IT. Corvo. (chap. corv, pl. corvs; latín corvus, en v, pos natros tamé.)

2. Corpatos, s. m., petit corbeau.

Lo corp cant a sos corpatos.

(chap. Lo corv cuan té los seus corvets, casi com lo coche Corvette; 

ESP. corvato, corvatos)

Naturas d'alcus auzels.

Le corbeau quand il a ses petits corbeaux.

3. Corpmari, s. m., cormoran.

O de morgoill, s'es en aizina,

Que hom apella corpmari.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ou de plongeon, qu'on appelle cormoran, s'il est à portée.

CAT. Corbmarí. PORT. Corvomarinho. (ESP. chap. cormorán; los cormorans son com corvs del mar, marins.)

4. Croac, s. m., croac, cri du corbeau.

Corps can crida croac...

Del so de croac corps se pren.

Leys d'amors, fol. 2 et 132.

Le corbeau quand il crie croac.

Corbeau se prend du son de croac.

(chap. Vore lo poema de Edgar Allan Poe, the raven traduít al chapurriau, lo corv. En alemán Raab, inglés raven.)

IT. Fr. Saccheti, Rim., dit du corbeau:

Il corbo allor faccia cro, cro.

Lo corv. Edgar Allan Poe.


Corb, adj., lat. curvus, courbe, couché.

E grans espazas corbas de bon acier trempat.

Roman de Fierabras, v. 259.

Et grandes épées courbes de bon acier trempé.

Natura a provezit de corbas unglas.

Totz aytals ausels han bec corb.

Eluc. de las propr., fol. 49 et 139.

La nature a pourvu d'ongles courbes.

Tous tels oiseaux ont bec courbe.

Fig. No us pessetz ges que lur tir,

Quant hom las fai corbas estar.

Le moine de Montaudon: Autra vetz.

Ne pensez pas qu'il leur en coûte, quand on les fait tenir courbes.

ANC. FR. Que tote en ai corbe l'eschine.

Roman du Renart, t. II, p. 33.

Les bras avoit longz et corbes.

Roman français de Fierabras.

CAT. Corb. ESP. PORT. IT. Corvo. (chap. curvat, belcat)

2. Curvitat, s. f., lat. curvitatem, courbure.

Es drecha ses curvitat.

(chap. Es dreta, directa, recta, sense curves.)

Eluc. de las propr., fol. 225.

Est droite sans courbure.

EST. Curvidad. PORT. Curvidade. IT. Curvità.

3. Corbament, s. m., lat. curvamen, traverse, entorse.

Degun contrast, embargament o corbament no faran.

Tit. de 1310. DOAT, t. XXXVIII, fol. 164.

Ne feront aucune opposition, arrêtement ou traverse.

4. Corbar, Curvar, v., lat. curvare, courber, plier.

Alas l'en corbon e l'en baisson.

(chap. Les ales li curven y li baixen.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les ailes lui en courbent et lui en baissent.

Il fut employé dans des sens ou dans des locutions obscènes:

Corba ill be soven l'esquina.

(chap. Li curve ben sobín la esquena.) 

T. de Bernard et de Gaucelm: Gaucelm.

Lui courbe bien souvent l'échine.

Las baratairitz baratan,

Frigens del barat corbaran.

Marcabrus: Pus s'enfulleysson.

Courberont les trompeuses trompant, grillantes de la tromperie.

Part. pas. Instrument subtil de curvada extremitat.

Trad. d'Albucasis, fol. 31.

Instrument subtil d'extrémité courbée.

ANC. ESP. Corvar (MOD. curvar). PORT. Curvar. IT. Curvare. (chap. curvá, curvás: yo me curvo, curves, curve, curvem o curvam, curvéu o curváu, curven. Belcá: belco, belques, belque, belquem o belcam, belquéu o belcáu, belquen.)

5. Acorbar, v., courber, baisser.

De jus pes no si acorba.

Eluc. de las propr., fol. 202.

Ne se courbe pas en bas aux pieds.

ANC. FR.

Qui tant nos fet ci acorber.

Roman du Renart, t. I, p. 218.

6. Incurvacio, s. f., lat. incurvatio, courbure.

Cum mostra per lor incurvacio.

Eluc. de las propr., fol. 245.

Comme il montre par leur courbure.

IT. Incurvazione.

7. Encorbar, v., lat. incurvare, courber, renverser.

Substantiv. Al encorbar, sitot vos es gabaire,

Dis qu'el vos vi.

G. de Berguedan: Amicx marques.

Quoique vous êtes railleur, il dit qu'il vous vit au renverser.

CAT. ESP. Encorvar. IT. Incurvare. (chap. encorvá, belcá: encorvo, encorves, encorve, encorvem o encorvam, encorvéu o encorváu, encorven.)

8. Recurvatio, s. f., recourbement.

Plicabilitat e recurvatio.

Eluc. de las propr., fol. 230.

Pliabilité et recourbement.

(chap. Plegabilidat y belcamén.)

9. Recurvar, v., recourber.

Ja sia qu'els corns et las unglas e 'ls becs dels auzels si posco mollificar e recurvar. Eluc. de las propr., fol. 62.

Jà soit que les cornes et les ongles et les becs des oiseaux se puissent mollifier et recourber.

PORT. Recurvar. (chap. recurvá, belcá)


Corda, s. f., lat. chorda, corde, lacet, cordage.

Sui liatz ab ferma corda.

A. Daniel: Autet e bas.

(chap. Estic (sóc) lligat en firme corda. A. Daniel: Altet y baix.)

Je suis lié avec solide corde.

Per remirar si falh

Corda, borel, ni benda

On calha far esmenda.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Pour examiner s'il manque lacet, bourrelet ni bandeau où il faille faire réparation.

Corron, com belugas de fuec, per cordas e per albres.

V. et Vert., fol. 54.

(chap. Corren, com purnes de foc, per cordes y per mastils.)

Courent, comme bluettes de feu, par cordages et par mâts.

Qu'el loire per la corda tenha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'il tienne le leurre par la corde.

Tres livras et mieja de fil filat per las cordas de las arbalestas del comun.

Tit. de 1433, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 219.

Trois livres et demie de fil filé pour les cordes des arbalètes de la commune.

- Corde d'instrument.

Faitz la rota

Ab XVII cordas garnir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Fais garnir la rote avec dix-sept cordes.

La primairana corda s'entona jotz greumens.

(chap. La primera corda se entone (afine) baix gravemén.)

Pierre de Corbiac: El nom de.

La première corde s'entonne bas gravement.

Del salteri

Faras X cordas estrangir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Tu feras résonner les dix cordes du psaltérion.

Fig. Chascus es estreiz ab las cordas de sos pechaz.

Trad. de Bède, fol. 51.

Chacun est étreint avec les cordes de ses péchés.

Loc. Car los volrion tornar a lur corda.

V. et Vert., fol. 23.

Car ils voudraient les tourner à leur corde.

ANC. FR. Tels les a la dame atornez

Que toz les a trez à sa corde,

Chascuns du tout à li s'acorde.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 280.

ANC. ESP.

Non querria el tiempo ennas cordas perder.

Poema de Alexandro, cop. 2381.

CAT. Corda. ESP. Cuerda. PORT. IT. Corda. (chap. corda, cordes, cordeta, cordetes, cordell, cordells, cordellet, cordellets. v. cordá, passá corda.) 

2. Cordo, s. m., cordon, collier.

Un viel capel d'escarlat ses cordos.

Lanza: Emperador.

Un vieux chapeau d'écarlate sans cordons.

Liat pel col ab un cordo.

G. de Berguedan: Lai on hom.

Lié par le col avec un cordon.

Loc. La plus plazens

Domna e de plus de faysso

Que a son colh portes cordo.

Matfre Ermengaud: Dregz de.

La plus aimable dame et de meilleure façon qui portât collier à son cou.

CAT. Cordó. ESP. Cordón. PORT. Cordão. IT. Cordone. (chap. cordó, cordons, cordonet, cordonets; v. acordoná, no es lo mateix que lligá los cordons, se referix a fé cordons, aliniá la palla, aufals, fenás, consevol forrache: acordono, acordones, acordone, acordonem o acordonam, acordonéu o acordonáu, acordonen. Acordonat, acordonats, acordonada, acordonades.)

3. Cordonet, s. m., cordonnet.

D'un cordonet daurat lo fasa.

Un troubadour anonyme: Senior vos que.

Qu'il le fasse d'un cordonnet doré.

CAT. Cordonet.

4. Cordel, s. m., cordeau.

Cordels per mezurar.

(chap. Cordells per a medí.)

Eluc. de las propr., fol. 213.

Cordeaux pour mesurer.

ANC. CAT. Cordell. ESP. PORT. Cordel.

5. Cordella, s. f., cordon, cordelette.

Aia hom anel o cordella.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'on aie anneau ou cordelette.

ANC. CAT. IT. Cordella.

6. Cordalha, s. f., cordage.

Per una carga de cordalha, quatre deniers.

Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 191.

Pour une charge de cordage, quatre deniers.

PORT. Cordoalha.

7. Cordazo, s. f., mesurage au cordeau.

Venga a cordazo.

Tit. de 1352. DOAT, t. XCIII, fol. 222.

Vienne à mesurage au cordeau.

8. Cordier, s. m., cordier.

Del dimecres son cordiers.

(chap. Del dimecres són los cordellés – los que fan cordell, cordells.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Les cordiers sont du mercredi.

PORT. Cordoeiro. IT. Cordajo. (ESP. Cordelero)

9. Encorda, s. f., encorde, garniture d'arc.

Fil... per las cordas et encordas de las arbalestas del comun.

Fil plat per far las encordas de las grossas arbalestas.

Tit. de 1433, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 240 et 238.

Fil... pour les cordes et encordes des arbalètes de la commune.

Fil plat pour faire les encordes des grosses arbalètes.

10. Cordar, v., corder, mesurer.

Quan las aura fachas portar a sa maison o a son obrador, qu'el comprador puesca cordar, si s vol, e 'l vendedor no hi puesca contrastar que non las corde. Cartulaire de Montpellier, fol. 39.

(chap. No me cal traduí, consevol u pot entendre. Fachas vol di fetes, no faches o sossialistes com Adolfet lo alemán o Benitet lo italiá.)

Quand il les aura fait porter à sa maison ou à son ouvroir, que l'acheteur puisse les mesurer, s'il le veut, et que le vendeur ne puisse y empêcher

qu'il ne les mesure.

- Lacer.

Cordatz estrechamen

Vostres bratz ben e gen.

… Enans que us cordetz,

Lau qu'el bras vos lavetz.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Lacez étroitement vos bras bien et avec grâce.

Avant que vous vous laciez, j'approuve que vous vous laviez le bras.

Part. pas. Menudet cordat

Ab filetz d'argen.

Un troubadour anonyme: Per amor.

Légèrement lacé avec des filets d'argent.

CAT. Cordar. (chap. cordá, medí en corda o cordell: cordo, cordes, corde, cordem o cordam, cordéu o cordáu, corden; medixco o medixgo, medixes, medix, medim, mediu, medixen.)

11. Cordeiar, v., attacher, mettre en laisse.

E jatz ab una vielha rossa

Que cordeia e tira gossa.

P. Cardinal: D'Esteve de.

Et couche avec une vieille rosse qui attache et traîne chienne.

12. Manicorda, s. f., lat. monocordum, monocorde.

Manicorda

Ab una corda.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Le monocorde avec une corde.

L'us mandura, e l'autr' acorda

Lo sauteri ab manicorda.

Roman de Flamenca, fol. 11.

L'un joue de la mandore, l'autre accorde le psaltérion avec le monocorde.

ANC. FR. Harpes, manicordons, espinettes.

Histoire maccaronique, t. II, p. 6.

ESP. Manicordio (monacordio). IT. Monocordo.

13. Accort, s. m., accord, traité.

An fag acort ab Peiregorc e jur.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn.

Ils ont fait traité et serment avec Périgord.

ANC. CAT. Acord. ESP. Acuerdo. PORT. Acordo. IT. Accordo. (chap. acord, acuerdo; v. acordá: acordo, acordes, acorde, acodem o acordam, acordéu o acordáu, acorden.) 

14. Entracor, s. m., convention réciproque.

Ab lei an pres loc e lor entracor.

G. Adhemar: Mout cantera.

Avec elle ils ont pris lieu et leur convention réciproque.

15. Acordi, s. m., accord, consentement.

E lo acordi fo aital.

Tit. de 1315. DOAT, t. LXXXIX, fol. 120.

Et l'accord fut tel.

Et, per aquesta esperansa, lo simple home donet sa vacca al capela ab lo acordi de sa molher. V. et Vert., fol. 75.

(chap. Y, per esta esperansa, lo simple home va doná la seua vaca al capellá en l' acord, consentimén, de la seua dona; sa : la seua, encara diém sa en chapurriau, sa mare, sa tía, inclús san germana; a Mallorca es artícul, de ipsa latín, sa calobra, sa llengo, sa sobrasada, sa ensaimada, etc.)

Et, dans cette espérance, l'homme niais donna sa vache au prêtre avec le consentement de sa femme.

ANC. FR. Pour metre entre les rois acorde.

G. Guiart, t. 1, p. 120.

ANC. CAT. Acordi.

16. Acordier, Acorder, s. m., accord, traité.

E metria tot lo plag voluntier

En dos amicx per far bon acordier.

Le moine de Montaudon: Ayssi cum.

Et je confierais volontiers toute la contestation à deux amis pour faire un bon traité.

Tot acordiers m'en sera honratz.

Raimond de Miraval: Pus ogan.

Tout accord sera honoré par moi.

Avem faig acorder ab l'abat.

Tit. de 1182. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 59.

Nous avons fait accord avec l'abbé.

17. Acordamen, s. m., accord, traité.

Si per lo mon fos bos acordamens,

Que cristias se denhesson amar.

R. Gaucelm: Ab grans.

Si par le monde était bon accord, de manière que les chrétiens daignassent s'aimer.

Qu'ilh et amors son d'un acordamen.

G. Riquier: Aissi cum selh que.

Qu'elle et l'amour sont d'un même accord.

- Concordance, règle.

D'arismetica sai totz los acordamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Je sais toutes les concordances d'arithmétique.

ANC. FR. Pais ont faite e acordement.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 84.

ANC. ESP. Acordiamento. IT. Accordamento. (chap. acordamén, acord, trate, tratat)

18. Acordansa, s. f., accord, rapport, traité, concordance.

Qu'el comens ab la fi ay' acordansa.

P. Cardinal: Qui s vol.

Que le commencement ait accord avec la fin.

Aquelas acordansas ni 'ls contraliamens

Ab las autras estelas...

D'aquelas acordansas nais us atempramens.

P. de Corbiac: El nom de.

Ces rapports et les oppositions avec les autres étoiles.

De ces accords naît une combinaison.

S'ieu accort

E bon' acordanza

Trobes ab lieys qu'am plus fort.

Giraud de Salignac: Per solatz.

Si je trouvais accord et bon traité avec elle que j'aime plus fort.

ANC. FR. Après ceste accordance, ils murent tout maintenant de commun accord seur le roy Gontran.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 213.

E fu l'acordance d'iceux telle.

G. Guiart, t. 1, p. 31.

ANC. CAT. ANC. ESP. Acordanza. ANC. PORT. Acordança. IT. Accordanza.

19. Acordatiu, adj., qui accorde, accordatif.

Art muzical es de cauzas contrarias, quals so greu votz et aguda, acordativa.

Eluc. de las propr., fol. 282.

L'art musical est accordatif de choses contraires, telles que sont voix grave et aiguë.

20. Acordar, v., accorder, mettre d'accord, permettre, unir.

Per so no puesc motz ni sos acordar.

Aimeri de Bellinoi: Ailas! per que.

Pour cela je ne puis accorder mots ni sons.

Amors o vol e m'o acorda.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Amour le veut et me l'accorde.

Ab lo rey mi vuelh acordar d'Aragon.

Bertrand de Born: Quan vei.

Je veux m'unir avec le roi d'Aragon.

Quan dui cor en un' amistat

S'acordon per leial amor.

Gui de Cavaillon: Ab tant de.

Quand deux coeurs s'unissent en un même attachement par loyal amour.

Echo... acorda se a tot aco que hom ditz.

V. et Vert., fol. 23.

Écho... s'accorde à tout ce qu'on dit.

Mas la quarta e la quinta...

S'acordon per descort.

P. de Corbiac: El nom de.

Mais la quarte et la quinte... s'accordent par discordance.

Part. prés. Acordans fo ab sos egals.

Brev. d'amor, fol. 92.

Il fut facile avec ses égaux.

E can son ben acordan

E ferm tuit trei d'un semblan.

Aimeri de Peguilain: Ancmais.

Et quand ils sont bien accordants et fermes tous trois de la même manière.

Part. pas. Quar ab mi vos vey acordat.

Raimond de Durfort: Turcmalet be us.

Car je vous vois accordé avec moi.

ANC. FR. Et ce fu accordet par l'evesque de Cambrai.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 410.

CAT. ESP. PORT. Acordar. IT. Accordare. (chap. acordá: acordo, acordes, acorde, acordem o acordam, acordéu o acordáu, acorden.)

21. Acordadament, adv., conjointement, unanimement.

E seran signadas pel senhor e 'ls cossols acordadament.

Charte de Gréalou, p. 86.

Et seront signées par le seigneur et les consuls conjointement.

E issiron d'Egipte tug acordadamens.

(chap. Y van eixí, ixí, issí de Egipto tots acordadamen, conjuntamen, unánimemen.)

P. de Corbiac: El nom de.

Et sortirent d'Égypte tous conjointement.

Si s'esdevenia que toz lo covens acordadamen causis una persona.

Trad. de la règ. de S. Benoît, fol. 33.

S'il arrivait que tout le couvent choisît unanimement une personne.

ANC. CAT. Acordadament. ESP. PORT. Acordadamente. IT. Accordatamente.

22. Concordia, s. f., lat. concordia, concorde, union.

Qui rump la fraternal concordia fai contra Deu.

Trad. de Bède, fol. 22.

(chap. Qui rom, romp, trenque, la concordia fraternal, entre germans, fa contra Deu.)

Qui rompt la concorde fraternelle fait contre Dieu.

Lor promes... de recebre aquella patz et aquella concordia.

V. de Bertrand de Born.

Leur promit... d'accepter cette paix et cette union.

CAT. ESP. PORT. IT. Concordia. (chap. concordia, concordies; v. concordá, concordás; ñan mols textos antics aon se parle de concordia, pas, unió.)

23. Concordi, s. m., accord, traité.

Lo concordi entre vos et ella.

V. de Bertrand de Born.

L'accord entre vous et elle.

24. Concordar, Concordiar, v., lat. concordare, accorder, concorder.

Vas K. rei de Fransa qu'ieu m'en concort.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 41.

Que je m'en accorde avec Charles roi de France.

Si aquestas letras se concordian.

Priv. conc. par les rois d'Angleterre, fol. 10.

Si ces lettres s'accordaient.

ANC. FR. Concorde nos a nostre rei.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 40.

CAT. ESP. PORT. Concordar. IT. Concordare.

25. Descort, s. m., querelle, discord.

Com an vezi, an descortz.

Bertrand de Born: S'abrils.

Comme ils ont voisins, ils ont discords.

- Dissonance, terme de musique.

Mas la quarta et la quinta, que 'l son contrafezens,

S'accordon per descort ab leis molt dossamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Mais la quarte et la quinte, qui lui sont contrefaisants, s'accordent par dissonances avec elle très doucement.

- Discord, sorte de poésie des troubadours.

Le petit Glossaire provençal manuscrit qui se trouve à la bibliothèque

Laurenziana, nous apprend que cette sorte de poésie avait des couplets inégaux, lesquels avaient chacun une musique différente:

cantilena habens sonos diversos.

La pièce de Rambaud de Vaqueiras: Eras quan vey verdeiar, est intitulée

Descort par le troubadour.

Elle est en cinq idiomes, qui diffèrent ainsi que les rimes et les airs de chaque couplet.

Eras quan vey verdeyar

Pratz e vergiers e boscatges,

Vuelh un descort comensar

D'amor.

Rambaud de Vaqueiras: Eras quan.

Maintenant que je vois verdoyer prés et vergers et bocages, je veux commencer un discord d'amour.

Descortz es dictatz mot divers, e pot haver aytantas coblas coma vers... desacordablas e variablas en accort, en so et en lengatge.

Leys d'amors, fol. 40.

Le discord est une composition très diverse, et elle peut avoir autant de couplets que le vers... discordants et variables en accord, en air et en langage.

26. Discordia, s. f., lat. discordia, discorde.

Apres la discordia moguda.

Cartulaire de Montpellier, fol. 52.

Après la discorde suscitée.

E lur mescla discordias et autras trebulations.

V. et Vert., fol. 92.

Et leur suscite discordes et autres tribulations.

CAT. ESP. PORT. IT. Discordia.

27. Discordi, s. m., désaccord, dispute.

Si discordis es d'aco que om demanda.

Trad. du Code de Justinien, fol. 93.

S'il est dispute de ce qu'on demande.

IT. Discordio.

28. Descordier, s. m., querelle.

Don l'amars s'azerma

Fors c'um volva descordier.

Pierre d'Auvergne: L'airs clairs.

Dont l'aimer s'exile excepté qu'on excite querelle.

29. Descordar, v., lat. discordare, désaccorder, déranger.

Car lo mirails e no vezer descorda

Tan mon acord, c' ab pauc no 'l desacorda.

La Dame Lombarde: Com volgr' aver.

Car le miroir et non voir dérange tant ma résolution, que peu s'en faut qu'il ne la désaccorde.

Part. prés. Roma descordans.

G. Figueiras: D'un sirventes.

Rome qui détruit l'accord.

ANC. FR. Les barons d'outre-mer se descordèrent du chastel refermer.

Joinville, p. 115.

Ne descordez à ces joyeux canticques.

Coquillart, p. 183.

CAT. ESP. PORT. Discordar. IT. Discordare.

30. Dezacort, s. m., mésintelligence, discord.

Et entre amicx dezacort

M'enueia e m fai piegz de mort.

Le moine de Montaudon: Mot m'enueia.

Et mésintelligence entre amis m'ennuie et me fait pire que mort.

ANC. CAT. Desacort. PORT. Desacordo. (ESP. Desacuerdo, malentendido.)

31. Dezacordamen, s. m., désaccord, mésintelligence.

Duran aquel dezacordamen.

(chap. Durán aquell malentés: mal entés, desacort.)

Regla de S. Benezeg, fol. 76.

Durant ce désaccord.

32. Dezacordansa, s. f., discord, contradiction.

M plagra fezessan accordansa

Dels reis que an guerr' e dezacordansa.

B. Carbonel: Per espassar.

Il me plairait qu'ils fissent l'accord des rois qui ont guerre et discord.

E fan desacordansas en la congregatio.

Regla de S. Benezeg, fol. 76.

Et font discords en la congrégation.

Aquesta varietat e desacordansa es per aventura per defauta dels escrivas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 1.

Cette différence et contradiction est peut-être par la faute des écrivains.

ANC. FR. Si c'unc n'i sort desacordance.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 52.

ANC. CAT. Desacordansa. ANC. ESP. Desacordanza.

33. Desacordable, adj., discordant.

Aspra e desacordabla contentios de sillabas.

Leys d'amors, fol. 8.

Apre et discordant concours de syllabes.

ANC. FR. C'unc puis ne furent descordable.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 40.

34. Desacordar, v., désaccorder, ne pas s'accorder.

Se desacordon las IIII humors, en que es tota la complexio dels cors.

V. et Vert., fol. 60.

Les quatre humeurs, dans lesquelles est toute la complexion du corps, se désaccordent.

Per qu'ieu fauc desacordar

Los mots e 'ls sos e 'ls lenguatges.

Rambaud de Vaqueiras: Eras quan.

C'est pourquoi je fais désaccorder les mots et les airs et les langages.

Part. prés. Per dig desacordan

De lauzengier truan.

Raimond de Miraval: Aissi m.

Par dit désaccordant de médisant vil.

Substantiv. Aias patz ab los desacordans abans que sia nuch.

(chap. Tingues pau en los desacordans abans que sigue de nit. 

Fes les paus en los que no están de acuerdo, acord, en tú - perque de nit te buscarán, y te trobarán.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 7.

Aies paix avec les discordants avant qu'il soit nuit.

Part. pas. Qu'els reys trueps desacordatz

Que d'un voler no 'n sai dos.

G. Riquier: Cristias.

Que je trouve les rois désaccordés tellement que je n'en sais deux d'un même vouloir.

CAT. ESP. PORT. Desacordar. IT. Disaccordare.

35. Malacordanza, s. f., brouillerie.

Mas bos comjat m'a estort

De sa malacordansa.

Rambaud de Vaqueiras: Engles.

Mais bon congé m'a délivré de sa brouillerie.


Cordoan, s. m., cordouan.

Cascuna dotzena de cordoan III deniers.

De I trossel de cordoan XII deniers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 113 et 116.

Chaque douzaine de cordouan trois deniers.

D'un trousseau de cordouan douze deniers.

Cordoan, tres deniers la dotzena.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. LI, fol. 156.

Cordouan, trois deniers la douzaine.

ANC. FR. Et de soulers de cordouan.

G. Guiart, t. 1, p. 136.

CAT. Cordoá. ESP. Cordobán (piel curtida de macho cabrío o cabra). PORT. Cordovão. IT. Cordovano. (chap. Pell curtida, cuero, de choto: cabrón, mascle de la cabra. Cabrit y cabridet es lo fill de la cabra y del choto; cabrida, cabrides, cabrideta, cabridetes, cabrit, cabrits, cabridet, cabridets.)

2. Cordoneir, s. m., cordonnier.

Cordoneirs... que al merchat ni a la feira venra.

Ch. de Besse en Auvergne de 1270.

Cordonnier... qui viendra au marché et à la foire.

IT. Cordovaniere. (chap. pelleté, que compre y ven pells, o curtidó de pells. A casa, a la esgorfa, sempre teníem pells secánse o ya seques, y veníe lo pelleté a compráles. Eren sobre tot de cabra o de cabrit, alguna de cordé y ovella. De choto o de mardá, mascle de la ovella, no sé si les guardabem, potsé que putiren, faigueren massa pudó; encara que estigueren a dal de tot de la casa allí secabem fruita, ameles, anous, etc., y pujabem a estendre la roba a la terrassa.)

Coriandre, s. m., lat. coriandrum, coriandre.

(N. E. Sale más arriba: Coliandre, s. m., lat. coriandrum, coriandre, herbe.)

Coriandre es gra redolent qui, begut ab vi, ret hom luxurios.

(chap. A mí no men cal beure, perque vach caure a la marmita cuan era sagalet, com Obélix. Julivert chino, les flos son com les del fonoll silvestre. “Coriandre” es un gra de bona auló que, begut en vi, fa al home lujuriós, cachondo, mogut.)

Eixecacódols, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

Eluc. de las propr., fol. 204.

Coriandre est un grain odorant qui, bu avec vin, rend l'homme luxurieux.

ANC. ESP. IT. Coriandro.


Corn, Cor, s. m., du lat. cornu, cor, clairon.

Trompas ni corns ni viulas ni tambors.

(chap. A vore si u entén lo aragonés catalanista de Valderrobres, lo trompetero Francisco Celma Tafalla; ¿o li hay de di Francesc o Xesc?)

Pons de Capdueil: Per joy d'amor.

Trompettes et clairons et vieles et tambours.

Entro que augatz mon cor per doas fetz (: vetz).

(chap. Hasta que escoltéu, sentiguéu lo meu cuerno dos vegades. En castellá, augatz : oigáis, este tz es de la segona persona del plural.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.

Jusqu'à ce que vous entendiez mon cor par deux fois.

Aqui auzim vas mantas parts sonar

Man corn.

Rambaud de Vaqueiras: Senher.

Là nous entendîmes de divers côtés sonner maint cor.

ANC. FR. Ço fu le corn al rei Gunter...

Suz ciel n'aveit nul cheveler

Ke jà cel corn péust soner.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 673 et 675.

CAT. Corn. IT. Corno.

2. Corna, s. f., cor, clairon. (ESP. cuerna, corneta.)

Ab trombas et ab cornas et ab autres esturmens. Philomena.

Avec trompettes et avec clairons et avec autres instruments

3. Cornament, s. m., bourdonnement, retentissement.

Cornament o bruch d'aurelhas... cornament d'aurelhas.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 81.

Bourdonnement ou bruit d'oreilles... Bourdonnement d'oreilles.

CAT. ESP. Cornamenta. IT. Cornamento.

4. Cornador, s. m., sonneur de la trompette, de la trompe, du cor, corneur.

Ab tant cornan la ost li cornador cortes.

Guillaume de Tudela.

En même temps les sonneurs de la trompette courtois sonnent l'armée.

Sonon joglar e cornador.

Roman de Flamenca, fol. 139.

Les jongleurs et les corneurs sonnent.

5. Cornar, v., corner, sonner de la trompette, de la tompe (trompe), donner du cor. (N. E. mi padre fue corneta cuando estuvo en la mili, el servicio militar, en Sabiñánigo. Él nació en 1938, creo que se iba a los 21, y duraba mínimo año y medio. Supongo que fue de la quinta del 1959, aún he conocido a varios de sus quintos que fueron al mismo cuartel. Estaba grabada la palabra Franco tres veces: Franco Franco Franco, sin coma, porque comían poco, y no se refería a Franco Battiato, que nació en 1945, sino a Francisco Franco Bahamonde, nacido en 1892, casi como el naranjito, caudillo de España, generalísimo, y demás. 

¡Qué vocecica más agradable tenía!, casi como la de Bartolo de José Mota. Yo nací en 1978, cuando ya estaba podrido su cadáver, pero los socialistas y derivados del 2024 aún apestan a su perfume, eau de malve de cunette.)

Que corn' ades lo corn maior.

Roman de Jaufre, fol. 101.

Qu'il corne maintenant le cor principal.

Per amor de lui corna la recrezuda.

G. de la Tour: Un sirventes.

Par amour de lui il sonne la retraite.

Comensero a cornar. Philomena.

Ils commencèrent à corner.

Et en apres cornet un gran corn de lato.

Roman de Fierabras, v. 3693.

Et ensuite il corna un grand cor de laiton.

Subst. Sel que del cornar ac desdenh.

G. de Durfort: Turcmalet.

Celui qui eut dédain du corner.

ANC. FR.

Tote noit fist ses gaites è hucier è corner.

Roman de Rou, v. 4775.

Li Rois fet corner la retrete.

Roman du Renart, t. III, p. 289.

CAT. Cornar. IT. Cornare. (chap. corná: tocá la corneta, lo cuerno, la corna; lo pregoné pregone cornán. Antigamén, “ara hojats” y varians.)

Corn, s. m., lat. cornu, corne.

Que 'l lauzengier e 'l trichador

Portesson corn el fron denan.

(chap. Que los maldiéns y los traidós portaren cuerno a dabán del fron.)

B. de Ventadour: Non es meravelha.

Que les médisants et les traîtres portassent corne au-devant du front.

La limassa que trazia sos corns. V. et Vert., fol. 12.

(chap. La babosa que traíe los seus cuernos.)

La limace qui tirait ses cornes.

Fig. Dresero los corns contra 'l comte de Montfort.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 174.

Ils dressèrent les cornes contre le comte de Montfort.

Annas de corn e non aias temensa.

G. de Berguedan: Amicx marques.

Allez de front et n'ayez pas crainte.

ANC. FR. Serat eshalciet li corns de lui.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 88.

- Coin, angle.

Al corn del taulier.

T. d'Albertet et de Pierre: Peire.

A l'angle de l'échiquier.

Los IIII corns de la mayo.

(chap. Los cuatre cantons de la casa.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Les quatre coins de la maison.

Al dextre corn de l'altar.

Sermons en Provençal, fol. 19.

Au coin droit de l'autel.

- Canal, tuyau.

En aqui comenso li corn del plom... Aquel corn per on passa l'aigua... 

En laqual vinha a un corn que recep l'aigua.

Tit. de 1277. DOAT, t. LXXXVII, fol. 50.

Là commencent les tuyaux de plomb... Ce tuyau par où passe l'eau... 

En laquelle vigne il y a un canal qui reçoit l'eau.

2. Cornet, s. m., petite corne.

Limac... ha alcus cornetz. Eluc. de las propr., fol. 253.

Le limas... a aucunes petites cornes.

CAT. Cornet. ESP. Cornete. IT. Cornetto. (chap. La babosa té alguns cuernets.)

3. Cornea, s. f., lat. cornea, cornée tunique de l'oeil.

De la adherencia de la palpebra am la conjunctiva o am la cornea.

Trad. d'Albucasis, fol. 17.

De l'adhérence de la paupière avec la conjonctive ou avec la cornée.

Adjectiv. La tela cornea apelada, quar de corn luzent ha semblansa.

(chap. La tela cornea dita, ya que s'assemelle a un cuerno lluén.)

Eluc. de las propr., fol. 37.

La toile appelée cornée, parce qu'elle a la ressemblance de la corne luisante.

Non toces la tunica cornea. Trad. d'Albucasis, fol. 17.

(chap. No tocos la túnica cornea)

Que tu ne touches la tunique cornée.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Cornea.

4. Cornenc, adj., de la corne.

Unglas... han en si alguna luciditat cornenca. Eluc. de las propr., fol. 49.

Ongles... ont en soi quelque transparence de la corne.

5. Cornut, adj., lat. cornutus, cornu, à cornettes.

Aissi cum es arditz

Leos plus que cabritz

Et ors que buous cornutz.

P. Vidal: Dieus en sia.

Ainsi comme le lion est plus hardi que le chevreau, et l'ours que le boeuf cornu.

Porta cofa cornuda.

G. de Berguedan: Bernart.

Elle porte coiffe à cornettes.

Fig. Luna... appar cornuda. Eluc. de las propr., fol. 116.

La lune... paraît cornue.

Substantiv. Quar no vuelh ab nom de cornut,

Aver l'emperi dels Grifos.

Raimond de Miraval: Chansoneta.

Car je ne veux, avec le nom de cornu, avoir l'empire des Grecs.

CAT. Cornut. ESP. PORT. Cornudo. (N. E. Ver el video de Ivo Holanda, Brasil, corno e viado, pegadinha) IT. Cornuto. (chap. cornut, cornuts, cornuda, cornudes.)

6. Cornuda, s. f., cornue.

Non en cornuda ni en cuba.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Non en cornue ni en cuve.

7. Cornadura, s. f., coup de corne.

Si es trenquat per aucuna cornadura de beu o de vaqua.

(chap. Si es trencat per alguna cornada de buey o de vaca. Lo bou nostre es tauro, toro en castellá.)

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 415.

S'il est cassé par aucun coup de corne de boeuf ou de vache.

ESP. Cornadura. (ESP, chap. cornada, cornades.)

8. Escornar, v., écorner.

De la part de Gavet li an si escornat

Que del castel de Lorda non receup poestat.

Guillaume de Tudela.

Ils lui ont tellement écorné de la part de Gavet qu'il ne reçut pas la propriété du château de Lorde.

CAT. Escornar. (N. E. Escornalbou) ESP. Descornar. IT. Scornare. (chap. escorná: escorno, escornes, escorne, escornem o escornam, escornéu o escornáu, escornen.)

9. Hunicorn, s. m., lat. unicornis, licorne.

Hunicorn es la pus salvatja bestia que sia, que non es res que l'auzes esperar ab I corn que a sul cap. Naturas d'alcunas bestias.

La licorne est la bête la plus sauvage qui soit, de sorte qu'il n'y a rien qui l'osât attendre avec une corne qu'elle a sur la tête.

CAT. Unicorn. ESP. PORT. Unicornio. IT. Liocorno. (chap. Unicornio, suposo que seríe lo rinoceronte, rino, rhino : nas.)


Cornamusa, s. f., cornemuse.

Salteriuns, arpas, cornamusa. Dialogue de l'âme et du corps.

Psaltérions, harpes, cornemuse.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Cornamusa.

2. Cornomusaire, s. m., joueur de cornemuse.

Dos trompadors o I cornomusaire.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. XCIII, fol. 260.

Deux joueurs de trompe ou un joueur de cornemuse.

CAT. Cornamuser. (chap. cornamusé, cornamusés, cornamusera, cornamuseres.)

3. Musar, v., jouer de la cornemuse.

L'us musa l'autre caramella.

Roman de Flamenca, fol. 11.

L'un joue de la cornemuse, l'autre joue du chalumeau.


Cornelha, s. f., lat. cornix, corneille.

Cornelha es auzel que viu lonc temps.

Eluc. de las propr., fol. 144.

La corneille est un oiseau qui vit long-temps.

CAT. Cornella. ESP. Corneja. IT. Cornacchia. (chap. Cornella, cornelles; no es igual que la gralla, ESP. grajo, pero són de la familia dels corvs.)

Cornella, cornelles; no es igual que la gralla, ESP. grajo, pero són de la familia dels corvs

Cornelina, s. f., lat. corneola, cornaline.

Naturalmen cornelina

A gran vertut, cant es fina,

Contra decorramen de sanc.

Brev. d'amor, fol. 40.

Naturellement la cornaline, quand elle est fine, a une grande vertu contre la perte du sang.

Cornelina... es peyra negra; mitiga iras.

Eluc. de las propr., fol. 186.

Cornaline... est pierre noire; elle adoucit les colères.

ANC. ESP. PORT. Cornelina. IT. Cornalina. (chap. Yo no la conec, pero se deu apareixe al heliotropo de Beseit.)