Mostrando las entradas para la consulta ruina ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ruina ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 24 de septiembre de 2024

Planeta - Playa

 

Planeta, s. m. et f., lat. planeta, planète.

Dieus a fachas VII planetas que governo lo mon. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Dieu a fait sept planètes qui gouvernent le monde.

Jupiter, segon planetas. Brev. d'amor, fol. 30.

(chap. Júpiter, lo segón planeta; allacuanta no se contáen igual que ara; tampoc los mesos eren los mateixos.)

Jupiter, seconde planète.

En bon pon fon natz et en bona planeta.

G. Figueiras: Un nou.

En bon point il fut né et en bonne planète.

Can lo dig planeta renha. Brev. d'amor, fol. 30. 

Quand ladite planète règne.

CAT. ESP. PORT. IT. Planeta. (chap. Planeta, planetes; tradissionalmen: Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón.)


Planites, s. f., plainte, aérolithe.

Planites, es peyra..., ajuda donas prens. Eluc. de las propr., fol. 191.

Planite, c'est pierre..., elle aide dames enceintes.


Planta, s. f., lat. planta, plante, nom générique du genre végétal.

Fay fructificar las plantas en la terra. V. et Vert., fol. 94. 

Fait fructifier les plantes dans la terre. 

Prov. En brau loc fon plantada

Planta qu' el frug pejura.

Serveri de Girone: En mal punh. 

En méchant lieu fut plantée la plante qui empire le fruit.

- La plante des pieds.

Planta es la extremiera partida del pe. Eluc. de las propr., fol. 61.

La plante est la partie extrême du pied. 

Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la planta. 

A. Daniel: Ans qu' els. 

Sien est Arnaud de la cime jusqu'à la plante.

CAT. ESP. PORT. Planta. IT. Pianta. (chap. Planta, plantes.)

2. Plantier, s. m., pépinière.

Conte en se molteza, coma plantier. Leys d'amors, fol. 49.

Contient en soi multiplicité, comme pépinière.

Per los plantiers, XV deners. Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J, 311. 

Pour les pépinières, quinze deniers.

CAT. Planter. (chap. Planté, plantés : pera plantá.)

3. Planso, s. f., tige, rejeton, arbrisseau.

Algus plansos... ab brancas et ramels.

Cum aybre, planso et razitz, atyro humor de terra per lor noyriment.

Eluc. de las propr., fol. 240 et 58. 

Aucuns arbrisseaux... avec branches et rameaux. 

Comme arbre, tige et racine, attirent l'humeur de terre pour leur nourriture. 

ANC. FR. Li autres ars fu d' un plançon 

Longuet et de gente façon.

Roman de la Rose, v. 919.

CAT. Planso. (chap. Plansó, plansons.)

- Plançon, sorte d'arme.

Arc manal o balesta o bon bran de planso. Guillaume de Tudela.

Arc manuel ou arbalète ou bon glaive de plançon.

ANC. FR. Se combatirent avec eulx de massues et d'un baston appellé planchon ou pique de Flandres.... Ung plançon esquartelé de grans broches de fer. Lett. de rém. de 1374. Carpentier, t. III, col. 306.

4. Plantada, s. f., plant, ce qu'on replante.

Can Noe plantet vinha prumieiramen el mon, de la plantada que demoret apres lo dulivi, volc far vi per la voluntat de Dieu. 

Liv. de Sydrac, fol. 115. 

Quand Noé planta la vigne premièrement au monde, du plant qui demeura après le déluge, il voulut faire du vin par la volonté de Dieu.

5. Plantacio, s. f., lat. plantatio, plantation.

Aybre naysh alcunas vetz per semenacio, autras, per plantacio.

(chap. L' abre naix algunes vegades per sembra (seminassió, llaó), atres, per plantassió.) 

Eluc. de las propr., fol. 220.

Arbre naît aucunes fois par semence, d'autres, par plantation.

ESP. Plantación. PORT. Plantação. IT. Plantazione, piantagione. 

(chap. Plantassió, plantassions.)

6. Plantio, s. f., plantation.

Algus aybres... si engendro.. per plantio de razitz o de verga.

Eluc. de las propr., fol. 196.

(chap. Alguns abres... se engendren... per plantassió d' arraíl o de verga : plansó, rechito, empel.)

Aucuns arbres... s'engendrent... par plantation de racines ou de bouture. ESP. Plantio.

7. Plantamen, s. m., plantement, action de planter, de mettre en terre.

Per lo plantamen de las forcas que fes far. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 203.

Pour le plantement des fourches qu'il fit faire.

ANC. CAT. Plantament. ANC. ESP. Plantamiento. IT. Piantamento.

(chap. Plantamén, plantamens.)

8. Plantados, adj., fécond, abondant, fertile.

Fig. Ont plus seras assiduos en divis parlamens, ont plus i penras plantadosa entensio. Trad. de Bède, fol. 83. 

Où plus tu seras assidu en divins entretiens, où plus tu y prendras féconde application. 

IT. Piantadoso.

9. Plantadiu, adj., plantureux, productif.

Ab sa natural humor, 

Fai la terra plantadiva.

Brev. d'amor, fol. 38.

Avec son humeur naturelle, rend la terre plantureuse. 

Fig. De totz plazers plantadiva.

Folquet de Lunel: E nom del. 

De tous les plaisirs productive.

ANC. FR. Jachières non pas perreuses, 

Mes plantéives et herbeuses.

Roman de la Rose, v. 19749.

10. Plantayritz, s. f., planteuse, qui fait pousser.

Par ext. Infancia... que es plantayritz de dens. Eluc. de las propr., fol. 66.

L'enfance... qui est planteuse de dents.

11. Plantar, v., lat. plantare, planter.

Plantar una vinha o autres albres. Trad. du Code de Justinien, fol. 18. Planter une vigne ou d'autres arbres. 

Fig. Semena e planta el cor un dezirier clar e net de viure en puritat.

V. et Vert., fol. 84. 

Sème et plante au coeur un désir clair et net de vivre en pureté.

- Arrêter, fixer.

Fes plantar lo carre. Trad. des Actes des apôtres, ch. 8.

Fit arrêter le char.

Fig. Ins el Carcasses te planta.

Raimond de Miraval: A Dieu me.

En dedans au Carcassès fixe-toi.

- Garnir, remplir.

Dieus plantet paradis terrestre de bos albres e de bos frutz.

V. et Vert., fol. 36.

Dieu garnit le paradis terrestre de bons arbres et de bons fruits. 

CAT. ESP. PORT. Plantar. IT. Piantare. 

(chap. Plantá: planto, plantes, plante, plantem o plantam, plantéu o plantáu, planten; plantat, plantats, plantada, plantades.)

12. Plantage, s. f., lat. plantago, plantain.

Que trusetz verbena e milfueilh

E plantage e salsifranha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Que vous écrasiez verveine et millefeuille et plantain et saxifrage.

Es bona ...

.... La plantages atressi.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Est bon... le plantain pareillement.

CAT. Plantatge. ESP. Plantage (plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae).

plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae

13. Sosplantar, v. supplanter, détourner, dévier, subverser.

Fig. Folia d' ome sosplanta sos anamens. Trad. de Bède, fol. 43. 

Folie de l'homme dévie ses penchants.

Part. pas. Sosplantat per lor perversitat. Trad. de Bède, fol. 79.

Subversé par leur perversité.

CAT. Supplantar. ESP. Suplantar. PORT. Supplantar. IT. Soppiantare.

(chap. Suplantá: suplanto, suplantes, suplante, suplantem o suplantam, suplantéu o suplantáu, suplanten; suplantat, suplantats, suplantada, suplantades.)

14. Sosplantamen, s. m., subversion, ruine, bouleversement, substitution.

De Jacob sai ieu be per cals sosplantamens

Ac la benedictio.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De Jacob je sais bien par quelles substitutions il eut la bénédiction.

Prov. Lengua del fol es sos sosplantamens. Trad. de Bède, fol. 73.

La langue du fou est sa ruine.

(chap. suplantamén, suplantamens; subversió, subversions; ruina, ruines; sustitussió, sustitussions.)

15. Transplantar, v., lat. transplantari, transplanter, transformer, rendre.

Part pas. Varaire negre transplantat.

Deudes de Prades: Auz. cass.

Ellébore blanc rendu noir.

CAT. ESP. Trasplantar. PORT. Transplantar. IT. Traspiantare.

(chap. Trasplantá; se conjugue com plantá.)

16. Transplantacio, s. f., transplantation.

Aybre melhora... per transplantacio. Eluc. de las propr., fol. 220.

L'arbre s'améliore... par transplantation.

PORT. Transplantação. IT. Traspiantazione.

(chap. Trasplantassió, trasplantassions; trasplante, trasplantes.)


Plap, s. m., tache.

Ses tot plap negre.

(chap. Sense cap taca negra.)

Ha cap de camel et plaps de part.

(chap. Té cap de camello y taques de leopardo.)

Eluc. de las propr., fol. 234 et 241.

Sans aucune tache noire.

A tête de chameau et taches de léopard.

2. Plapar, v., tacheter, moucheter.

Part. pas. De diversas tacas... so per tot plapatz.

Plapat de blanc, a guiza de leopart.

Eluc. de las propr., fol. 99 et 241. 

De diverses taches... ils sont partout mouchetés. 

Tacheté de blanc, à guise de léopard.

(chap. Tacá: taco, taques, taque, taquem o tacam, taquéu o tacáu, taquen; tacat, tacats, tacada, tacades. Si agarres una sitera y la hi arrimes an algú, li pots di: que te taco o que t' ataco, y casi sone igual. 

Tacat tamé vol di dolén, en alguna ferida interió, fístula, o cáncer.)

Plassa, s. f., lat. platea, place, lieu, endroit.

Guigonet saut en la plassa

Sans e vius.

V. de S. Honorat. 

Guionet saute sur la place sain et vivant.

Loc. fig. No us pessetz qu' en una plassa

Merces ab gran aver jassa.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Ne vous imaginiez pas qu'en même place merci gise avec grande richesse.

- Espace de terrain, dans les villes, entouré de bâtiments.

Per ostals e per plassas. V. de S. Honorat. 

Par demeures et par places.

Loc. Ricx hom mals quan vai en plassa,

Que cuiatz vos que lai fassa?

P. Cardinal: Qui ve gran.

Puissant homme méchant quand il va en place, que croyez-vous que là il fasse?

- Lieu fortifié.

Que metan per totas las terras e plassas bonas garnisos.

Lo dit comte de Montfort avia una plassa forta.

Chronique des Albigeois, col. 5 et 22.

Qu'ils mettent par toutes les terres et places bonnes garnisons.

Ledit comte de Montfort avait une place forte.

Adv. comp. A totz o dic en plassa.

Bertrand de Born: Rassa tant. 

Je le dis à tous publiquement. 

CAT. Plassa (plaça). ESP. Plaza. PORT. Praça. IT. Piazza. 

(chap. Plassa, plasses; plasseta, plassetes.)

calle Villaclosa, La Botera, Beceite, Beseit,10

2. Placier, adj., coureur de places, désoeuvré.

Per plazer als homes placiers. V. et Vert., fol. 22.

Pour plaire aux hommes désoeuvrés.

3. Plasseiayre, s. m., celui qui fréquente les places, qui se tient sur les places, désoeuvré. 

Taulas tenens e plasseiayres. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Tenant tables et désoeuvrés.

- Commissionnaire.

De l' escala del divenres son placeiayres.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45. 

De la garde du vendredi sont les commissionnaires.

4. Plasseiar, v., être sur la place, se tenir sur la place.

Part. prés. Can ditz las plassas de Tholoza, so es los homes plasseians.

Leys d'amors, fol. 130.

Quand il dit les places de Toulouse, cela est les hommes étant sur les places.


Plastre, s. m., plâtre.

Plastre, o geysh qui, exust et destemprat ab ayga, es util a far paretz.

Eluc. de las propr., fol. 169.

Plâtre, ou gypse qui, calciné et détrempé avec eau, est utile pour faire murailles.

(chap. Ges, alchés. ESP. Yeso.)


Plat, adj., grec *gr, plat, uni, lisse, effilé.

Voy. Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 58.

Un vaisel plat, non de bel fust.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Un vaisseau plat, non de beau bois.

E 'ls vostres detz grailes e platz.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Et les vôtres doigts délicats et effilés. 

Testa longa, plat', aiglantina.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Tête longue, plate, d'aigle.

Sul destrier c' a la silha 

Negr' e 'l pel plat.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Sur le destrier qui a la paupière noire et le poil uni.

Fig. Fara sa voluntat,

Si no 'l ditz lauzenga plata.

Rambaud d'Orange: Als durs crus. 

Fera sa volonté, s'il ne lui dit louange plate. 

Substantiv. A l' en las ancas donat

De l' espaza un colp de plat.

Roman de Jaufre, fol. 2.

Lui a donné sur les hanches de l'épée un coup de plat.

ESP. PORT. Chato. IT. Piato. (chap. Chato, chatos, chata, chates.)

2. Plat, s. m., plat, sorte de vaisselle.

Faire vaysela, platz, escudelas.

Tit. de 1438, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 257. 

Faire vaisselle, plats, écuelles.

CAT. Plat. ESP. Plato. PORT. Plato, prato. IT. Piatto. 

(chap. Plat, plats; plateret, platerets.)

3. Plata, s. f., plaque, lame, lingot.

D' una plata d' aur o d' argen volra far un aurevelhier una bella copa a la taula del rey. V. et Vert., fol. 66.

D'une plaque d'or ou d'argent un orfèvre voudra faire une belle coupe pour la table du roi.

Incorporar lamina d'aur ab plata d'argent. Eluc. de las propr., fol. 184.

Incorporer lame d'or avec plaque d'argent.

- Argent.

L' avers e la plata er al nostre promes. Guillaume de Tudela.

L'avoir et l'argent sera au nôtre promis.

ANC. FR. Nul argent en plate quel que il soit. 

Rec. des Ord. des R. de Fr., 1313, t. I, p. 521. 

Le trésor de mon père est céans qui est en grosses plates d'or et billon.

Roman de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 17.

- Plastron, partie de l' armure.

De gonios, elmes, platas o d'autres arnes. Leys d'amors, fol. 131. 

De casaques, heaumes, plastrons ou d'autres harnois. 

ANC. FR. Armez furent de plates. Combat des Trente, p. 20.

Et sera armé de plates, de crevellière, de gorgerette.

Stat., an. 1351. Carpentier, t. III, col. 311.

CAT. ESP. Plata. PORT. Prata. (chap. Plata, plates; argén : AU; 

placa, plaques, plaqueta, plaquetes.)

4. Platina, s. f., platine, plastron, partie de l'armure. 

Trencar elmes e platinas. Leys d'amors, fol. 131. 

Trancher heaumes et platines.

ANC. FR. Plateinnes d'argent à mettre dessoubz clous de ceinture.

Registre de la Chambre des Comptes. Carpentier, t. III, col. 311.

5. Aplatir, v., aplatir, unir, lisser.

Fols no s' aplat lo cabelh.

Bernard de Venzenac: Hueimais pus.

Le fou ne se lisse pas le cheveu. 

Part. pas. Lo nas fonc aplatit coma nas de buou. Carya Magalon., p. 2.

Le nez fut aplati comme nez de boeuf.

(chap. Aplaná: aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanats, aplanada, aplanades.)

6. Aplatar, Applatar, v., aplatir, coucher, cacher.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Troban una balma on si van aplatar. V. de S. Honorat.

(chap. Troben una balma aon sen van aplatá.)

Trouvent une caverne où ils se vont cacher.

Drutz que lonc si s' aplata.

Ogiers: Era quan l' ivern. 

Galant qui le long de soi se couche.

Part. pas. A lur ensegnat los deniers aplatat.

Perduda et applatada 

Tro Dieus, per sa merce, la nos a revelada.

V. de S. Honorat. 

Leur a enseigné les deniers cachés.

Perdue et cachée jusqu'à ce que Dieu, par sa merci, nous l'a révélée. 

IT. Appiatare. (chap. aplatá, aplatás : ficás plato, platos, plata, plates : gitás : tombás; amagás, refugiás.)

7. Aplatadamens, adv., en cachette, secrètement.

Fesis lo aucire aplatadamens.

(chap. Lo vas fé matá amagadamen, d' amagatons, amagatontes; secretamen.) 

Hist. de la Bible en prov., fol. 40. 

Tu le fis tuer en cachette.


Platani, s. m., lat. platanus, plane, platane. 

Platani... sas fuelhas so platas et amplas. Eluc. de las propr., fol. 217.

Platane,... ses feuilles sont plates et amples.

CAT. ESP. (plátano) PORT. IT. Platano. (chap. platané, platanés; 

lo plátano, plátanos es la fruita de la palmera platanera.)

platané, platanés, plátano



Playa, s. f., lat. plaga, plage, bord de la mer.

Am tant viron mot tost venir 

Un antic moyne per la playa.

V. de S. Honorat. 

En même temps ils virent moult tôt venir un vieux moine par la plage.

CAT. Platja. ESP. Playa. PORT. Praia, praya. IT. Piaga.

(chap. Playa, playes; playeta, playetes.)

jueves, 1 de agosto de 2024

Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit

Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, X - Twitter, etc.

Lo grupo paraules del Matarranya de facebook es de ell.

(Lo blog Paraules del Matarraña es meu.)

Ell té uns atres blogs, sense treballá, lo normal en ell;
es mes gos que la barretina de un catalaniste.
 
https://www.blogger.com/profile/14691279279416144436


http://crallo10.blogspot.com/


Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau 
(y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).

Yo me dic Ramón Guimerá LorenteMoncho.
Vic a Alemania, treballaba a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric en chapurriau.

Soc "licenciado en filología inglesa", universidad de Zaragoza.
Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega, de Alustantechapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch; enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiámallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá compréssicilianoitaliá.
Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza

Carlos Rallo Badet, twitter, Manuel Riu Fillat, lo cacao de la Facao


parlars lengadocians, occitan, catalan comprés

Carlos Rallo Badetcohet de Calaseitva colaborá en Homer Simpson per a disseñá este coche:

Carlos Rallo Badet, Homer Simpson, diseño, coches, prototipo

Al episodio de Los Simpsons "Oh Brother, Where Art Thou?", Homer va disseñá un coche per a la empresa dirigida per son germá, en la ajuda de Carlos Rallo Badet, pero no va sé massa espectaculá, va portá la empresa a la ruina.

Se trate de un epissodio brillán perque, ademés de sé divertit, va predí en serta manera lo futur del automóvil: algunes de las característiques que van fé lo coche de Homer - Rallo Badet tan terrible són actualmén algo comú als vehiculs del siglo 21.

La recreassió de este coche per part de Porcubimmer Motors a partí de un BMW de 1987 ha sigut la gran estrella de la radera edissió de les 24 hores de LeMons, carrera selebrada a California com a parodia de les 24 hores de Le Mans, a Fransa, país de agon ve lo catalá.

Prototipo, Carlos Rallo Badet, coche vert, Homer Simpson

 



Lo coche porte:

Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén.

Varies bossines, per a interpretá lo tema "
La Cucaracha" o la escarabicha.



Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.

Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final"

Aguantatasses gigans per a les 
begudes.

Aquí baix fen moraguesQué bruto que es!


aquí baix fen moragues, qué bruto es

aquí baix fen moragues, qué bruto es Carlos Rallo Badet

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la Ascuma, llengua, nostra, estimem

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, se pot lligí
*ació de pares del Matarranya. (Aón están les mares, atontats?)

amic de la ascuma, ascumita, catalanista

La Ascuma ha triat com a logo un home damún de un burro, o be Mario Sasot damún de una rabosa.

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, coses de sa mare

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, tamé en castellá antic se escribíe anyos; coses de sa mare, Celia Badetascumita catalanista.

Es mol baturro, normal sen de Aragó

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

sábado, 9 de marzo de 2024

Lexique roman; Fisc - Flauzon

 

Fisc, Fisco, s. m., lat. fiscus, fisc. 

Deu las aver l'emperaire, so es lo fisco

Si com es si alcus hom avia una causa cominal ab lo fisco.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2 et 40. 

Doit les avoir l'empereur, c'est-à-dire le fisc. 

Ainsi comme est si aucun homme avait une chose commune avec le fisc.

Per drech de fisc o altre drech.

Charte de Gréalou, p. 118. 

Par droit de fisc ou autre droit. 

CAT. Fisc. ESP. PORT. IT. (chap.) Fisco.

2. Fiscal, adj., lat. fiscalis, fiscal. 

Si 'l deude era fiscal.

(chap. Si la deuda (o lo deute) ere fiscal).

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Si la dette était fiscale.

En las causas fiscals del emperi.

L'Arbre de Batalhas, fol. 188. 

Dans les choses fiscales de l'empire.

CAT. ESP. PORT. Fiscal. IT. Fiscale.

3. Confiscation, s. f., lat. confiscationem, confiscation.

Sus pena de confiscation de tal aver. 

Statuts de Provence. BOMY, p. 14.

Sous peine de confiscation de tel troupeau. 

CAT. Confiscació. ESP. Confiscación. PORT. Confiscação. IT. Confiscazione.

(chap. Confiscassió, confiscassions.)

4. Confiscar, v., lat. confiscare, confisquer. 

Part. pas. Sos bes seran confiscat al senhor. 

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128. 

Ses biens seront confisqués pour le seigneur. 

Lors causas... confiscadas.

(chap. Les seues coses... confiscades. En catalán pre Pompeyo Fabra todavía se decía y escribía lurs cosas confiscadas. Cualquier víctima del tomàtic puede encontrar plurales en AS en google.cat)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 215.

Leurs choses... confisquées.

CAT. ESP. PORT. Confiscar. IT. Confiscare. (chap. Confiscá: confisco, confisques, confisque, confisquem o confiscam, confisquéu o confiscáu, confisquen; confiscat, confiscats, confiscada, confiscades.)


Fistola, Fistula, s. f., lat. fistula, fistule.

Fistola no ro, mas corrump. Eluc. de las propr., fol. 97.

La fistule ne ronge pas, mais corrompt.

Quan tu curas fistula. Trad. d'Albucasis, fol. 5.

Quand tu soignes fistule.

CAT. ESP. (fístula) Fistola. PORT. Fistula. IT. Fistola.

(chap. Fístula, fístules.)


Flac, adj., lat. flaccidusflasquefaiblemoulâche

Voyez Muratori, Diss. 33.

Si col flacs molins torneia.

Tomiers et Palazis: Si col flacs. 

Ainsi comme le flasque moulin tourne. 

Quar la pelh a molha e flacha.

T. de Bertrand et de Gausbert: Gausbert. 

Car il a la peau molle et flasque. 

Fig. Om de flac cor s'espavent' e s'esmaya. 

G. Faidit: Ja non crezatz. 

Homme de coeur lâche s'épouvante et s'effraie. 

Li flac ric de paratge, 

Sofraitos de coratge.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Les lâches riches de parage, pauvres de courage. 

ANC. FR.

Et leurs estomacs flacs, eslancez de tranchées. 

De Laudun, Franciade, p. 308. 

Disoit que les vers de luy, par lui prononcez, estoient sonoreux et graves; par autres, flacques et efféminez.

Œuvres de Du Bellay, p. 36. 

CAT. Flac. ESP. Flaco. PORT. Fraco. IT. Fiacco. (chap. débil, debils, débiles; moll, molls, molla, molles; flaco de poca carn es prim, prims, prima, primes.) 

2. Fluis, adj., flasque, mou.

Borsa fluissa, plena de ven.

(chap. Bossa fluixa, plena de ven. Com veéu, ven ya se escribíe sense t final en ocsitá. Guillem de Berguedan, Berguedà, catalá, escribíe en esta llengua. Fluixfluixosfluixafluixes.)

Guillaume de Berguedan: Mal o fe.

Bourse flasque, pleine de vent.

CAT. Flux. ESP. Flojo. PORT. Floxo.

3. Flaqueza, s. f., faiblesse, lâcheté, mollesse.

Misericordia ses drechura es flaqueza. 

Vol dire flaqueza, que cascun jorn se pejuyra.

(chap. Vol di fluixera (flaquesa), que cada día empijoreva a pijó.)

V. et Vert., fol. 80 et 13.

Miséricorde sans justice est faiblesse.

Veut dire mollesse, vu que chaque jour s'empire. 

Loc. A rey armat ho ten hom a flaqueza, 

Quant es en camp, e vai penre playdey. 

Bertrand de Born: Pus li baron.

A roi armé on tient cela à lâcheté, quand il est en camp, et va prendre plaid.

CAT. Flaquesa. ESP. Flaqueza. PORT. Fraqueza. IT. Fiacchezza.

(chap. Flaquesa, flaqueses; fluixerafluixeres.)

4. Flacamen, adv., flasquement, mollement, lâchement.

Obron flacamen tot jorn. Brev. d'amor, fol. 127.

Travaillent toujours flasquement.

CAT. Flacament. ESP. Flacamente. PORT. Fracamente. IT. Fiaccamente.

(chap. Fluixamen, dixadamen; flacamen no se diu.)

5. Flacar, v., lat. flaccere, doubler, courber, faiblir.

Part. pas. E 'l vostre cors flacat e nonchalen.

T. de Guigo et de B. d'Allamanon: Vist hai.

Et le votre corps courbé et nonchalant.

IT. Fiaccare. (chap. belcat, belcats, belcada, belcades; curvat, curvats, curvada, curvades; v. curvá, belcá: belco, belques, belque, belquem o belcam, belquéu o belcáu, belquen.)

6. Flaqueir, Flaquezir, Flaquizir, v., devenir flasque, fléchir, faiblir.

Vol que totz li soplegon, et ell no ce flaquezeria per negu.

(chap. Vol que tots li suplicon, y ell no se belcaríe per ningú: curvaríe, acacharíe, inclinaríe, humillaríe, flaquejaríe, debilitaríe, amolliríe, etc.)

V. et Vert., fol. 26.

Veut que tous lui supplient, et lui ne se fléchirait pour nul.

Escarsedatz

Que lor fai lo cor flaqueir.

Marcabrus: Puois l'ivern.

Avarice qui leur fait fléchir le coeur.

Part. pas. subst. Dont el en jeta ruina als flachizis.

Trad. de Bède, fol. 42.

Dont il en jette ruine aux lâches.

ANC. ESP. Flaquecer.

7. Flaqueiar, v., devenir flasque, faiblir. 

Ses mon cosselh, tota forsa flaqueia.

Palaytz de Savieza. 

Sans mon conseil, toute force faiblit. 

CAT. Flaquejar. ESP. Flaquear. PORT. Fraquear. (chap. Flaquejá.)

8. Aflichizir, v., affaiblir.

Cant aflichizis son cors per abstinensia. Trad. de Bède, fol. 64. 

Quand il affaiblit son corps par abstinence.

CAT. Aflaquir.


Flagel, Flachel, s. m., lat. flagellum, fléau, fouet. 

Am lo flagel baten son blat.

Brev. d'amor, fol. 47.

Avec le fléau battant son blé.

Lo flagell partiss lo gra de la palha. V. et Vert., fol. 77.

Le fléau sépare le grain de la paille.

Fig. Attila, flagel de Dieu. Cat. dels apost. de Roma, fol. 59. 

Attila, fléau de Dieu.

Prov. Lo flagels esfassa la colpa. Trad. de Bède, fol. 68.

Le fouet efface la faute.

- Extrémité supérieure des arbres.

(chap. Sarmén, sarmens, de viña. Pullís, pullissos, dels abres.)

Flagels apelam las sobrenautas partidas d'aybres et de vitz, quar soven so feridas et flageladas per vens. Eluc. de las propr., fol. 209.

Nous appelons fouets les plus hautes parties des arbres et des vignes, car souvent elles sont frappées et fouettées par les vents.

ANC. FR. Le royaume des Assiriens fut le flael que Dieu appareilla pour amatir sou peuple d'Israël. Œuvres d'Alain Chartier, p. 295.

Ceste pestilence e cest flael. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 7. 

Comme flagel à cela depputé 

Pour le pays mettre en captivité.

Vigilies de Charles VII, t. I, p. 73. 

CAT. Flagell. ANC. ESP. Flagelo (MOD. látigo). PORT. IT. Flagello.

(chap. fuet, fuets; fuetada, fuetades.)

2. Flagellar, Flajelar, v., lat. flagellare, flageller, fouetter. 

Om miels non mazela 

Autrui porc ni flajela.

P. Cardinal: Un sirventes. 

Mieux on ne tue ni flagelle porc d'autrui. 

Que hom lo degues flagelar,

E flagellat crucificar.

(chap. Que se 'l teníe que afuetá y afuetat crusificá.)

Brev. d'amor, fol. 123.

Qu'on le dût flageller, et flagellé crucifier.

Part. pas. Eron dorssatz e flagellatz. V. et Vert., fol. 98.

Étaient bâtonnés et flagellés.

Feridas et flageladas per vens.

Eluc. de las propr., fol. 209.

Frappées et fouettées par les vents.

ANC. FR. Puis sunt penduz e flaélez.

Marie de France, t. II, p. 415.

CAT. PORT. Flagellar. IT. Flagellare. (ESP. Flagelar, maltratar con azotes, azotar, zurrar, fustigar, dar latigazos. Chap. v. afuetá; afuetat, afuetats, afuetada, afuetades.)


Flagrar, v., lat. flagrare, brûler, être flagrant.

Part. prés. En crim flagrant, o suspect de fugir. Fors de Béarn, p. 1079.

(chap. En crimen flagrán, o sospechós de fugí.)

En crime flagrant, ou suspect de fuir.

ESP. PORT. Flagrar. IT. Flagrare. (chap. Cremá, ensendre, relluí, etc; flagrán, flagrans, flagrantes.)


Flairar, v., flairer, sentir, être odorant.

Voill que m' ofratz de loing merces, 

C'un petit vos flaira l' ales.

Giraud de Borneil: Cardaillac.

Je veux que vous m'offriez merci de loin, vu qu'un peu vous sent l'haleine.

Flayravan coma si fos fum d' aromatic. Philomena.

(chap. Flairaben com si foren fum d'aromátic.)

Étaient odorants comme si fût fumée d'aromate. 

Pus flayret doussament que canela muscada.

(chap. Flairabe mes dolsamen que la canela moscada.)

Roman de Fierabras, v. 4981.

Sentit plus suavement que cannelle musquée.

Subst. Si com hom sent flor de rosier

Al flairar, ses tot lo vezer.

P. Cardinal: Anc no vi.

Ainsi comme on sent fleur de rosier au flairer, sans aucunement le voir.

Part. prés. Tan dousa e tan ben flairantz. 

(chap. Tan dolsa y tan ben flairán : en tan bona auló.)

Roman de Jaufre, fol. 37.

Si douce et si bien sentant.

ANC. FR. Quant ge le senti si flairier.

Roman de la Rose, v. 1679. 

CAT. Flayrar. PORT. Cheirar. IT. Fiutare. (chap. Flairá, fé bona auló.)

2. Flairor, s. f., odeur, parfum.

Eis ne una flairor tan grantz, 

Tan dousa e tan ben flairantz.

Roman de Jaufre, fol. 37.

(chap. Ne ix una flairó tan gran, tan dolsa y tan ben flairán.)

En sort une odeur si grande, si douce et si bien sentant.

Flairor de cozina. P. Cardinal: Sel que fes.

Odeur de cuisine.

Quan m'en ven flairor de taverna. 

Le Moine de Montaudon: Mot m'enueya. 

Quand m'en vient odeur de taverne. 

ANC. FR. La fumée m'en monte jusqu'au cervel, 

Et la flairor m'en vient jusqu'au musel. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 232. 

Des erbes ung flair doulx issoit.

(chap. De les herbes una flairó dolsa ixíe.)

Œuvres d'Alain Chartier, p. 595.

La fumée qui se mectra emmy la mer n'aura nulle pueur pour la fleureur de la mer sallée.

Prophéties de Merlin, fol. 58. 

CAT. Flayre. PORT. Cheirar. IT. Fiuto.


Flama, s. f., lat. flamma, flamme.

Aissi col focs s' abrasa per la legna,

On mays n'y a, e la flam' es plus grans.

G. Faidit: Pel messatgier.

Ainsi comme le feu s'enflamme par le bois, où plus il y en a, et la flamme est plus grande.

Quan vi gran fum e la flam' e 'l carbo.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Quand je vis grande fumée et la flamme et le charbon.

Fig. Flama qu'amors noyris

M' art la nueg e 'l dia.

Peyrols: Quoras que. 

La flamme qu'amour nourrit me brûle la nuit et le jour.

Ebrietaz fai... la flama de luxuria.

Trad. de Bède, fol. 46. 

Ivresse fait... la flamme de luxure.

Loc. A fuoc et a flamma avian messa lur terra. V. de S. Honorat.

Avaient mis leur terre à feu et à flamme.

ANC. ESP.

Andaba entre todos Ector flamas echando. 

Poema de Alexandro, cop. 523. 

CAT. Flama. ESP. MOD. Llama. PORT. Flamma. IT. Fiamma. (chap. Flama, flames; flameta, flametes. Fiammetta es un dels personajes del Decamerón, yo hay escrit Fiameta en chapurriau, haguera pugut escriure Flameta.)

2. Flamier, s. m., flammiche, gâteau cuit à la flamme.

Non triar ja pel ni os,

Flamier ni crosta dura.

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz

Ne jamais trier peau ni os, flammiche ni croûte dure.

3. Flamadura, s. f., flammule, sorte de plante.

Am flamadura, pren farina.

Rec. de remèdes en prov., fol. 2. 

Avec flammule, prends farine.

4. Flameiar, Flamegar, v., flamboyer, étinceler.

Elmes et ausbercs flameyar.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 

Heaumes et hauberts étinceler. 

Part. prés. Esgart salvatge, flameian.

(chap. Mirada salvache, flameján.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Regard sauvage, flamboyant.

Zo es l'espaza flamegant.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

C'est l'épée flamboyante.

CAT. Flamejar. ESP. Flamear. PORT. Flamejar. IT. Fiammeggiare. 

(chap. flamejá: flamejo, flameges, flamege, flamegem o flamejam, flamegéu o flamejáu, flamegen; flamejat, flamejats, flamejada, flamejades. Es fássil que algú digue “flambeá” cuan se referix a la técnica de cuina.)

5. Aflamar, Afflamar, v., enflammer, brûler, flamber.

Fig. Aquellas causas que afflamo lo mal fuoc de luxuria.

(chap. Aquelles coses que aflamen (inflamen, ensenen) lo mal foc de lujuria.)

V. et Vert., fol. 85. 

Ces causes qui enflamment le mauvais feu de luxure. 

L' amors que m' aflama e m pons.

(chap. L'amor que m'aflame y 'm punche.)  

Guillaume de Cabestaing: Ar vey. 

L'amour qui m'enflamme et m'aiguillonne. 

Domna, merce vos clam, 

Que totz ard et afflam, 

Tan de bon cor vos am.

Arnaud de Marueil: Ses joi. 

Dame, je vous crie merci, vu qu'entièrement je brûle et flambe, tant je vous aime de bon coeur.

Luxuria que se afflama per la glotonia de la gola. V. et Vert., fol. 85.

Luxure qui s'enflamme par la gloutonnerie de la bouche.

Part. pas. Aflamat de tan grant cobeeza. Trad. de Bède, fol. 47. Enflammé de si grande convoitise. 

ANC. CAT. ANC. Esp. Aflamar. IT. Affiammare. (chap. Aflamá: aflamo, aflames, aflame, aflamem o aflamam, aflaméu o aflamáu, aflamen; aflamat, aflamats, aflamada, aflamades, com les pataqueres per massa caló.)

6. Inflammacio, Enflamacio, Eflamacio, s. f., lat. inflammatio, inflammation.

Engendro el ayre focs et inflammacios. 

Eluc. de las propr., fol. 120. 

Engendrent dans l'air feux et inflammations. 

Se fan en l'aire, sobre nos, 

Alcunas enflamacios.

Brev. d'amor, fol. 37.

Se font en l'air, sur nous, aucunes inflammations.

Per razo de sa... eflamacio.

Eluc. de las propr., fol. 133. 

En raison de son... inflammation. 

En lor camba enflammacio vehement.

Trad. d'Albucasis, fol. 48. 

A leur jambe inflammation violente. 

CAT. Inflamació. ESP. Inflamación. PORT. Inflammação. 

IT. Infiammazione. (chap. Inflamassió, inflamassions; inflamat, inflamats, inflamada, inflamades.)

7. Enflabot, s. m., flambeau.

Lo vers fo faitz als enflabotz,

A Poivert, tot jogan, rizen.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Le vers fut fait aux flambeaux, à Puivert, tout en jouant, en riant.

8. Eflammatiu, adj., enflammatif, propre à enflammer.

De colra exitatiu et eflammatiu. Eluc. de las propr., fol. 123. 

(chap. Exitadó e inflamatiu de la bilis.)

Excitatif et enflammatif de bile.

IT. Infiammativo. (chap. Inflamatiu, inflamatius, inflamativa, inflamatives.)

9. Enflamar, v., lat. inflammare, enflammer.

On mais la vey, la m tenon per gensor 

Miey huelh, que m fan enflamar et encendre. 

G. Magret: En aissi m. Var.

Où plus je la vois, mes yeux, qui me font enflammer et brûler, me la tiennent pour plus gente.

De paraulas que alcunas vetz movo et enflamo lo cor, coma fuoc.

Liv. de Sydrac, fol. 32.

De paroles qui quelquefois meuvent et enflamment le coeur, comme feu.

ANC. FR. Lorsque j'étois jeune et que le feu naturel enflamboit mes entrailles.

Joyeusetés, facéties, etc., p. 217.

CAT. ESP. Inflamar. PORT. Inflammar. IT. Infiammare. (chap. Inflamá, inflamás: yo me inflamo, inflames, inflame, inflamem o inflamam, inflaméu o inflamáu, inflamen.)

10. Reflamar, v., échauffer, enflammer, rendre brûlant.

Fig. Adonx las humors bulho e reflamo, e lo cors pert lo beure e 'l manjar.

Las humors lo reflamo.

Elas reflamo e corro per tot lo cors.

Liv. de Sydrac, fol. 36, 42 et 79. 

Alors les humeurs bouillent et s'enflamment, et le corps perd le boire et le manger.

Les humeurs l'échauffent. 

Elles rendent brûlant et courent par tout le corps.

11. Reflamamen, s. m., échauffement, inflammation.

Las humors movo per lo cors, e redo lhi reflamamen per que el enfla trop.

Las flamas so freidas, e'l reflamamen si es frehs.

Liv. de Sydrac, fol. 104 et 79.

Les humeurs se meuvent par le corps, et lui donnent échauffement par quoi il enfle beaucoup.

Les flegmes sont froids, et l' échauffement ainsi est froid.

12. Reflamear, v., reluire, étinceler.

Part. prés. Don son trencat lhi elme reflamean.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.

Dont sont tranchés les heaumes reluisants.

IT. Rifiammeggiare.


Flamet, s. m., flamant, sorte d'oiseau.

Si quo 'l flametz que, ses tota meizura,

Art lo leo ab son espiramen.

P. de Cols d'Aorlac: Si quo 'l solelhs.

Ainsi comme le flamant qui, sans aucune mesure, brûle le lion avec son souffle.

CAT. Flamenc. ESP (chap.). Flamenco. (PORT. Flamingo)
(N. E. Phoenicopterus, como el Fénix)

Phoenicopterus, Fénix, flamenco, flamingo, flamenc


Flamina, s, m., lat. flaminem, flamine.

Flaminas, so es a dire evesques de payas.

(chap. Flamines, es a di, obispos de paganos.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 20.

Flamines, c'est-à-dire évêques de païens.

2. Archiflamina, s. m., archiflamine.

I avia mais III archiflaminas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 20.

Il y avait de plus trois archiflamines. 


Flanc, s. m., flanc, côté.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Dels greus sospirs don mi dolon li flanc.

A. Daniel: Si m fos.

Des pénibles soupirs dont les flancs me causent douleur.

Dorm sobr' arc' o sobre banc

Tro que m dolon ams mey flanc.

Giraud de Borneil: Quant la. 

Je dors sur coffre ou sur banc jusqu'à ce que mes deux flancs me fassent douleur.

Tenc se ricamens pels flancs.

V. Cardinal: Una cieutat. 

Se tint fièrement par les flancs. 

CAT. Flanc. ESP. PORT. Flanco. IT. Fianco. (chap. Costat, costats; costellam, costellams; flanc, flancs.)


Flataria, s. f., flatterie.

Aysso no dis pas per flataria. L'Arbre de Batalhas, fol. 189.

Ne dit pas cela par flatterie.

2. Flataire, s. m., flatteur.

Es un grand flataire. Chronique des Albigeois, col. 62.

(chap. Es un gran aduladó, afalagadó, normalmén en mala intensió.)

Est un grand flatteur.

3. Afflataria, s. f., flatterie, caresse.

Petit troba hom que lur diga veritat, mays afflatarias; e de messogas (messongas) ha gran mercat en lurs parladors. V. et Vert., fol. 104.

On trouve peu qui leur dise vérité, davantage flatteries; et il y a grand marché de mensonges entre leurs interlocuteurs.

4. Afflatador, s. m,, flatteur.

Afflatadors que... tantost ho van ad ells mezeyces dire.

V. et Vert., fol. 23.

Flatteurs qui... aussitôt vont le dire à eux-mêmes.

5. Aflatar, v., flatter, insinuer.

Usquecx ab vos s'aflata. 

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

Un chacun s'insinue auprès de vous.

ANC. FR. Ceulx qu'elle veult aflater et blandir. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 714.


Flauta, s. f. flûte.

Flauta es istrument redent so per suflament. Eluc. de las propr., fol. 282. Flûte est instrument rendant son par soufflement.

El pert son aubergo e son tabors e sa flauta. 

L'Arbre de Batalhas, fol. 120. 

Il perd son haubergeon et son tambour et sa flûte. 

ANC. CAT. Flaut. CAT. MOD. ESP. Flauta. PORT. Flauta, frauta. IT. Flauto. (chap. Flauta, flautes.)

2. Flautol, s. m., flageolet, flûte.

Al son de flautol

Balar.

T. de R. Gaucelm et de Joan Miralhas: Joan.

(chap. Ballá (dansá) al so de fabriol. Vore lu pun 6, flavio.)

Danser au son de flageolet.

3. Flautel, Flaustel, s. m., fifre, flageolet.

En luec de chant d' auzeus,

Auzir trompas e flauteus.

B. Calvo: En luec de.

Au lieu de chant d'oiseaux, ouïr trompettes et fifres.

Mais non sabretz sonar flaustel. 

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.

Plus ne saurez sonner flageolet. 

ANC. FR. Drois est que mon frestel estuie, 

Car biau chanter sovent ennuie.

Roman de la Rose, v. 20863.

Or me represte le frestel.

Roman du Renart, t. II, p. 260.

ESP. Flautillo. IT. Flautino.

4. Flautar, v., flûter, jouer de la flûte.

De las quals una cantava, l' autra flautava.

(chap. De les cuals la una cantabe, l'atra “flautabe” : tocabe la flauta.) 

Eluc. de las propr., fol. 258.

Desquelles l'une chantait, l'autre flûtait. 

PORT. Frautar. (ESP. Tocar la flauta. Flautar: Se documenta por primera vez, con la acepción “modular (el tono de la voz) para hacerlo más agudo, como el propio de la flauta”, en 1551, en la traducción de 

La primera parte de la Cuarta de la Crónica del excelentísimo príncipe don Florisel de Niquea a cargo de F. Silva; no se consigna en ningún diccionario y apenas se espiga en los testimonios más allá del Siglo de Oro. A partir del siglo XIX aflautar toma el relevo y, desde el siglo XX el número de registros es muy numeroso, aunque comienza a competir con flautear (registrado desde 1917), de documentación más escasa.)

5. Frestelar, v., flûter, jouer, sonner du fifre.

No i ausiratz parlar, ni motz brugir, 

Ni gacha frestelar, ni corn bondir. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 6. 

Vous n'y entendriez parler, ni mots bruire, ni sentinelle sonner du fifre, ni cor retentir. 

ANC. FR. Fouchier forment frestele

Pour s'amiete Aeliz. 

Anonyme, Gloss. sur les Poésies du roi de Navarre. 

Devant le jor corne el frestele. Fables et cont. anc., t. I, p. 200.

6. Flavio, s. m., flûte, flageolet.

En flavios ni en caramels 

Non faretz accordar los sos.

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai. 

En flageolets ni en chalumeaux vous ne ferez accorder les sons.

ANC. FR. J'oi Robin flagoler 

Au flagol d'argent. 

Le Gieu de Robin et de Marion, p. 6.

7. Flauzar, v., flûter, jouer du flageolet.

Qui vol, corn, crit e flaug.

Rambaud d'Orange: Ben s'eschai. 

Qui veut, corne, crie et joue du flageolet.

8. Flaujolar, v., flûter, jouer du flageolet.

A mos ops chant et a mos ops flaujol.

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Pour mon besoin je chante et pour mon besoin je flûte.

ANC. FR. Que vous voi-ge ci flajolant.

Roman de la Rose, v. 20862. 

Pasteur qui conduiras en ce lieu ton troupeau, 

Flageollant une éclogue en ton tuyau d'aveine. 

Ronsard, t. 1, p. 263. 

Vous ne poés de li partir, 

Tousjors ensemble flajolés.

Roman de la Rose, v. 8571. 

Et par Dieu, c'est trop flageollé.

Farce de Pathelin, p. 95. 


Flauza, s. f., flause, sorte de cendre fine et blanchâtre.

Flauza... es una pauca cendre remanent apres la extinccio de la scintillacio o belugament del carbo... es mola, declinant a blancor, seca et leugiera. Eluc. de las propr., fol. 132.

Flause... est une cendre fine restant après l'extinction de la scintillation ou bluettement du charbon... elle est molle, inclinant à blancheur, sèche et légère.


Flauzon, s. m., flan, sorte de gâteau.

Mais am flauzons e sopas en sabrier.

G. Rainols d'Apt: Quant aug.

J'aime davantage flans et soupes avec saveur.

ESP. Flaón. (m. p. us. Flan de dulce. Del fr. ant. Flaon. Son conocidos los flaons de Morella.)


flaons, Morella, Castelló, Castellón