Mostrando las entradas para la consulta reys Aragó ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta reys Aragó ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 15 de agosto de 2024

Par - Contrapar

 

Par, adj., lat. par, pair, pareil, semblable, égal.

Ieu no sui pars

Als autres trobadors.

Gavaudan le Vieux: Ieu no sui. 

Tomás Bosque, La Codoñera, Teruel, Aragó; Ieu no sui pars als autres trobadors

Je ne suis pas semblable aux autres troubadours.

Substantiv. Ieu fora pars d' un dels sans. 

Cadenet: Bel volgra. 

Je serais l'égal d'un des saints.

No us sap par ni companho, 

Car tug li valen baro 

Valon per vostra valensa.

P. Vidal: Pus tornat. 

Je ne vous sais pair ni compagnon, car tous les vaillants barons valent par votre valeur. 

El mon non sai sa par.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Au monde je ne sais sa pareille. 

Loc. Nostre reys qu' es d' onor ses par.

(chap. Lo nostre rey que es de honor sense par.) 

Bernard d'Auriac: Nostre reys. 

Notre roi qui est en honneur sans pareil. 

De cella qu' entre las gensors, 

Esta de beutat ses par. 

Raimond de Miraval: Anc non atendiei. 

De celle qui, parmi les plus gentilles, est de beauté sans pareille. 

ANC. FR. Sovent li fesoit ses oeilles

Non per, s' eles erent pareilles; 

Et sovent les rapareilloit, 

Se non pareilles les trovoit.

Roman du Renart, t. 1, p. 275.

Par le nombre par ou impar des syllabes.

Rabelais, liv. IV, ch. 37.

- Compagnon, époux.

Puey que la tortre a perdut son par, jamays no se ajusta ab autra.

V. et Vert., fol. 93.

Depuis que la tourterelle a perdu son compagnon, jamais elle ne s' accouple avec autre. 

Costa si fe sezer regina Floripar, 

De l'autra part rey Gui, que l' a presa per par. 

Roman de Fierabras, v. 5003.

A côté de soi il fit asseoir la reine Floripar, de l'autre part le roi Gui, qui l'a prise pour épouse.

- Pair, en parlant des seigneurs d'une noblesse égale, sorte de dignité.

La fo Boecis, e foren i soi par. Poëme sur Boèce. 

Là fut Boèce, et y furent ses pairs.

Ce nom se donnait plus particulièrement aux membres de la cour que les romans disent avoir été instituée par Charlemagne.

Alexandres vos laisset son donar, 

Et ardimen Rotlan e 'lh dotze par. 

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Alexandre vous laissa sa largesse, et la hardiesse Roland et les douze pairs. 

Elhs XII pars de Fransa. Philomena. 

Les douze pairs de France. 

ANC. FR. Entres ces pars de France. 

Les nobles pars de France. 

Roman français de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 9 et 15. 

Adv. comp. Adonc saubr' ieu lo vostre afar, 

E vos lo mieu, tot par e par. 

B. de Ventadour: Quan lo boscatges. 

Alors je saurais la votre affaire, et vous la mienne, tout égal à égal.

CAT. ESP. PORT. Par. IT. Pare, pari. (chap. Par, pars; parella, parelles.)

2. Paria, s. f., comparaison, ressemblance, parité, égalité. 

Si cum l' estela jornaus 

Que non a paria, 

Es vostre ric pretz ses par. 

Richard de Barbezieux: Atressi cum Percevaus (Persevaus, Perceval, Perseval). 

Ainsi comme l'étoile du jour qui n' a pas de comparaison, voire riche mérite est sans pareil. 

Aquest parelh fai paria.

Bernard de Venzenac: Lanquan. 

Ce couple fait égalité.

- Alliance, accouplement, compagnie, société, familiarité, accointance. Manda sos amics, cels qu' ab lui an paria.

Guillaume de Tudela. 

Mande ses amis, ceux qui avec lui ont alliance. 

Mais vueil estar al vostre mandamen, 

Que d'autr' aver s' amor e sa paria.

Cadenet: Per jois. 

J'aime davantage être au votre commandement, que d'avoir d'une autre son amour et son accointance.

Aras no us plai mos chans ni ma paria. 

Giraud de Borneil: Rei glorios. 

Maintenant ne vous plaît mon chant ni ma compagnie.

Mais valria cen tans aver paria 

D' ome paubre, e mais proficharia.

R. Gaucelm: Un sirventes. 

Davantage vaudrait cent fois avoir la compagnie d'homme pauvre, et elle profiterait davantage.

A tota gens play sa paria.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

A toutes gens plaît sa société. 

Loc. Ans li falsa paria.

T. d'une dame et de son ami: Amicx. 

Mais lui fausse compagnie.

3. Parier, adj., égal, pareil, semblable, comparable, accointé.

Per que negus no l' es de pretz pariers.

T. de Rambaud, d'Adhemar et de Perdigon: Senher.

C'est pourquoi nul ne lui est en mérite comparable.

Toz' ab qui etz parieira?

En l' enfant?

G. Riquier: L' autr' ier. 

Fillette, avec qui êtes-vous accointée? Avec l'enfant?

- Accointant, familier.

Ieu lo jutge per dreg a traydor, 

Si s fai pariers, e s det per servidor. 

T. de Gui d'Uisel et de Marie de Ventadour: Gui d'Uiselh. 

Je le juge justement pour traître, s'il se fait accointant, et se donna pour serviteur.

- Copropriétaire, copartageant, sociétaire.

Era molher d' un cavayer ric e poderos de Cabaret, pariers del castel.

V. de Raimond de Miraval. 

Était femme d'un chevalier riche et puissant de Cabaret, copropriétaire du château. 

Substantif. De ben amar non ai parier.

Deudes de Prades: En un sonet.

Pour bien aimer je n' ai pas pareil.

Enueia m, par sant Marcelh,... 

Trop pariers en un castelh.

Le moine de Montaudon: Mot m' enueia. 

M'ennuie, par saint Marcel,... trop de copropriétaires dans un château.

(chap. Parell, parells; parello, parellos; igual, igualat, comparable; aparellat, aparellats, aparellada, aparellades.)

4. Pariaire, s. m., sociétaire, associé, confrère, compagnon.

Non vuelh esser parsoniers,

Pars, pariaire ni pariers.

G. Adhemar: Comensamen.

Je ne veux être copropriétaire, pair, sociétaire ni pareil.

(chap. Sossio, sossios, sossia, sossies; assossiat, assossiats, assossiada, assossiades; copropietari, copropietaris, copropietaria, copropietaries.)

5. Pariadge, s. m., pariage, sorte de contrat. 

Dedens los termes del pariadge. Cout. de Condom. 

Dedans les termes du pariage.

6. Paritat, s. f., lat. paritatem, parité, égalité.

Si tant es que haian paritat, so es engaltat. Leys d'amors, fol. 26. 

Si tant est qu'ils aient parité, c'est-à-dire égalité. 

CAT. Paritat. ESP. Paridad. PORT. Paridade. IT. Parità, paritate, paritade.

(chap. Paridat, paridats; igualdat, igualdats.)

7. Paralel, s. m., lat. parallelos, parallèle.

Le ters cercle apelam paralel septentrional. Eluc. de las propr., fol. 108.

(chap. Lo tersé sírcul anomenem paralelo septentrional.)

Le troisième cercle nous appelons parallèle septentrional.

Adjectiv. Cercles paralels, que vol aitan dire, com cercles qui han entre si egal distancia. Eluc. de las propr., fol. 108. 

Cercles parallèles, (ce) qui veut autant dire, comme cercles qui ont entre soi égale distance. 

CAT. ESP. Paralelo. PORT. Parallelo. IT. Parallelo, paralello. 

(chap. Paralelo, paralelos, paralela, paraleles.)

8. Pario, adj., pareil, égal, correspondant.

Per que amduy sian pario d' accen.

Novas rimadas parionas son can, aqui on termena la razo o la materia, finisho amdui li verset que son pario per accordansa.

Leys d'amors, fol. 121 et 18.

Pour que les deux soient pareils d'accent.

Les nouvelles versifiées correspondantes sont quand, là où le sujet ou la matière finit, finissent les deux versets qui sont correspondants par accordance.

- Substantiv. Correspondance.

L' empeutatz bordos ha pario amb autre. Leys d'amors, fol. 17.

(chap. Lo vers empeltat es paregut al atre.)

Le vers enté a correspondance avec l'autre.

CAT. Pario. (chap. Paregut, pareguts, pareguda, paregudes.)

9. Pariar, v., copartager, coposséder, être copossesseur.

Que cadaus y tenga sa dreichura, e qu' en pario bonamen aissi coma lo parier deu o far. Tit. de 1242. DOAT, t. IV, fol. 68.

Que chacun y tienne sa droiture, et qu'ils en soient copossesseurs de bonne foi ainsi comme le copropriétaire doit le faire.

10. Apariar, v., apparier, unir, lier, accointer, accoupler.

Us ab son par no s pot apariar 

Ses decebre.

G. Riquier: Fortz guerra.

Un avec son pair ne se peut unir sans décevoir. 

La tortre... jamais no s' apariaria ab autra.

Naturas d'alcus auzels. 

La tourterelle... ne s'accouplerait jamais avec autre. 

Fig. Malvestat ab pretz no s' aparia.

Bertrand du Puget: De sirventes. 

Méchanceté avec mérite ne s' apparie pas. 

Part. prés. Es ne pieitz apparians,

C' ades li par que 'l vengua dans. 

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Il en est pire accointant, vu qu'il lui paraît toujours que lui vienne dommage.

Part. pas. N' es hom pus cortes 

E gen apairiatz.

Amanieu des Escas: El temps de. 

On en est plus courtois et gentiment accointé. 

CAT. Apariar. ESP. Aparear. (chap. Aparellá, aparellás: yo me aparello, aparelles, aparelle, aparellem o aparellam, aparelléu o aparelláu, aparellen; aparellat, aparellats, aparellada, aparellades.)

11. Despariar, v., lat. disparare, dépareiller, déranger, diviser.

Adonc l' obra desparia. Leys d'amors, fol. 18. 

Alors il divise l'oeuvre. 

IT. Dispaiare. (chap. Despará, contrari de pará, com per ejemple, la taula, una ratera.)

12. Disparitat, s. f., lat. disparilitatem, disparité.

Podon haver paritat o disparitat de sillabas. Leys d'amors, fol. 17. Peuvent avoir parité ou disparité de syllabes.

(chap. Poden tindre paridat o disparidat de sílabes.)

CAT. Disparitat. ESP. Disparidad. PORT. Disparidade. IT. Disparità, disparitate, disparitade. (chap. disparidat, desparidat; disparidats, desparidats.)

13. Parelh, s. m., paire, couple. 

Anc no vitz plus bel parelh 

Del donzel et de la donzela.

R. Vidal: Lai on cobra. 

Vous ne vîtes oncques plus beau couple que le damoisel et la damoiselle.

Noe intret en l' archa, e pres de cascuna bestia e dels auzels un parelh, que mestier avia de metre en l' archa. Liv. de Sydrac, fol. 49.

Noé entra dans l'arche, et prit de chaque bête et des oiseaux une paire, qu'il avait besoin de mettre dans l'arche.

De II parelhs de barras la porta es establia. 

Roman de Fierabras, v. 3967.

Par deux paires de barres la porte est assurée. 

CAT. Parelh. (chap. Parell, parells.)

- Pareil, mesure équivalente au setier.

.VIII. .M. parelhs de grans e pro vianda. Philomena. 

Huit mille pareils de grains et assez de victuaille.

Ce mot fut aussi employé adjectivement, et signifia pareil, semblable, comparable.

Tan pros domna, e quar no i truep parelh, 

M' enten en lieis.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Si noble dame, et parce que je n'y trouve semblable, je m' affectionne à elle.

14. Parelha, s. f., compagne, femelle. 

El temps qu'el rossinhol s' esjau 

E fa sos lays sotz lo vert fuelh 

Per sa parelha, can l' acuelh.

Deudes de Prades: El temps. 

Au temps que le rossignol se réjouit et fait ses lais sous la verte feuille pour sa compagne, quand elle l' accueille. 

CAT. Parella. ESP. Pareja. PORT. Parelha. (chap. Parella, parelles.)

15. Parelhar, Pareyllar, Pareiar, Parejar, v., apparier, assortir, accointer, unir.

Parelhar parelhadura 

Devem, ieu e vos, vilana, 

Al abric, lonc la pastura.

Marcabrus: L' autr' ier. 

Apparier accouplement nous devons, moi et vous, villageoise, à l' abri, le long du pâturage. 

Dombre Dieus crei que m' o parelh.

Gavaudan le Vieux: L' autre dia. 

Je crois que le seigneur Dieu me l' assortit. 

Ben sai pareyllar e far motz 

Plas e clars.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Je sais bien assortir et faire mots simples et clairs.

- Se comparer, s'égaler.

Una dona sai que no troba par

Que de beutat puesc' ab lei pareiar.

Aimeri de Peguilain: Totz hom qui. 

Une dame je sais qui ne trouve pareille qui de beauté puisse s'égaler avec elle. 

ESP. Parear. IT. Pareggiare. (chap. Parellá, fé algo parello, igualá. Aparellá: fé parella, parelles; prepará, adobá, cuiná una minjada.)

16. Parelhadura, s. f., accointance, accouplement.

Parelhar parelhadura

Devem, ieu e vos, vilana,

Al abric, lonc la pastura.

Marcabrus: L' autr' ier.

Apparier accouplement nous devons, moi et vous, villageoise, à l' abri, le long du pâturage. 

ANC. ESP. Fue a mi appareiada por esta razon. 

Poema de Alexandro, cop. 344.

17. Aparelhar, Aparellar, Apareillar, Apareylar, Apparelhar, Apparellar, Appareillar, Appareyllar, v., appareiller, apprêter, préparer.

Ni ren que puesca apareyllar,

Car segner, a nostre dinar.

V. de S. Honorat.

Ni rien que je puisse apprêter, cher seigneur, pour notre dîner.

Fan apparelhar caras viandas et en tantas de manieyras.

V. et Vert., fol. 21.

Ils font préparer aliments rares et en tant de manières.

Fig. Ay apareyllat gauch a tu et a ton frayre. V. de S. Honorat. 

J'ai apprêté joie pour toi et pour ton frère. 

Can sos sens miels l' aparelha 

Romans, o lenga latina.

Pierre de Corbiac: Domna dels.

Quand sa raison lui apprête mieux roman, ou langue latine.

- Arranger, disposer, combiner, faire des préparatifs pour.

K. Magnes fe aqui aparelhar sas tendas. Philomena. 

Charlemagne fit disposer là ses tentes.

Honorat appareylla mantenent son camin. V. de S. Honorat. 

Honorat aussitôt fait des préparatifs pour sa route. 

Fig. En mas chansos no puesc aparellar 

Dos motz, qu' al ters no m lays marritz chazer.

Folquet de Romans: Meravil.

Dans mes chansons je ne puis disposer deux mots, qu'au troisième je ne me laisse choir marri. 

Gen m' apareill 

De far leu chanson grazida. 

G. Raimond de Gironella: Gen m' apareill. 

Je m' apprête gentiment à faire promptement chanson agréable.

Que s' apareillon de ferir. Roman de Jaufre, fol. 62.

Qu'ils se disposent à frapper.

Chascun jorn s' armavan e s' apareillavan de venir a la batailla.

V. de Bertrand de Born. 

Chaque jour ils s' armaient et s' apprêtaient pour venir à la bataille.

- Comparer.

Meravilhas 

Vas cuy res no si aparelha.

Los XV signes de la fi del mon.

Merveilles vers qui rien ne se compare. 

Non truep qui ab mi s' aparelh.

B. Martin: Farai un. 

Je ne trouve qui avec moi se compare.

Car negun' autra ab lieis no s' apareilla 

De pretz entier.

P. Vidal: S' ieu fos en. 

Car nulle autre avec elle ne se compare en mérite accompli.

- Appareiller, terme de marine.

Pueys an apareillat barcas. V. de S. Honorat.

Puis ont appareillé barques.

- S'apparier, s'accointer.

Per Crist, fort mal s' aconseilla 

Drutz qu' ab vieilla s' apareilla.

Augier: Era quan.

Par Christ, s' avise fort mal galant qui avec vieille s' accointe.

Part. pas. En aissi apareillat a lei de fol. V. de S. Honorat. 

Par ainsi arrangé à manière de fou.

Aparelhat e volontos 

… de far e de dir.

Brev. d'amor, fol. 18. 

Disposé et désireux... de faire et de dire.

CAT. Aparellar. ESP. Aparejar. PORT. Apparelhar. IT. Apparecchiare.

(chap. Aparellá.)

18. Aparelh, s. m., appareil, préparatif, apprêt.

Ac fah tot son aparelh,

Portan de tortres 1 parelh.

Brev. d'amor, fol. 85. 

Eut fait tout son apprêt, portant une paire de tourterelles.

ANC. CAT. Aparell. ESP. Aparejo. PORT. Apparelho. IT. Apparecchio.

(chap. Aparell, aparells.)

Lo agüelo y lo Mar.

19. Aparelhamen, Aparellamen, s. m., appareil, apprêt, ajustement. 

Qu' en paradis sanht aparellamen 

De corona de vida dignamen 

L' aparelletz.

Pons Santeuil de Toulouse: Marritz cum. 

Qu'en paradis saint appareil de couronne de vie dignement vous lui prépariez.

Avia fag son aparelhamen de nossas. V. de Raimond de Miraval. 

Avait fait son apprêt de noces. 

Deu aver son lieg ab son aparelhamen. Regla de S. Benezeg, fol. 38. Doit avoir son lit avec son ajustement. 

ANC. FR. Quant il virent l' apareillement que li roial faisoient... Et entra en Aquitaine à grant apareillement de bataille. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 171 et 222.

ANC. ESP. Aparejamiento. IT. Apparecchiamento. 

(chap. Aparellamén, aparellamens.)

10. Desparelhar, v., séparer, désunir, déparier.

A pauc no'ls desparelha.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Peu s'en faut qu'il ne les désunisse.

ESP. Desparejar. PORT. Desparelhar. IT. Sparecchiare.

(chap. Desparellá, desaparellá.)

21. Compar, adj., lat. compar, pareil, égal, semblable.

Compar,... vol dire aytan quo paritatz, so es engals nombre de sillabas.

Leys d'amors, Fol. 145.

Semblable,... veut dire autant comme parité, c'est-à-dire égal nombre de syllabes.

22. Comparatio, Comparaso, s. f., lat. comparatio, comparaison. 

Non deu hom far comparaso. Brev. d'amor, fol. 145. 

On ne doit pas faire de comparaison.

Adv. comp. Tota la vida d' un home, si vivia M ans, es a penas sol 1 momen a comparatio de l' autra vida, que durara ses fi.

(chap. Tota la vida d' un home, si vivíe mil añs, es apenes sol un momén en comparassió de l' atra vida, que durará sense fin.) 

Coma vil ordura en comparatio de 1 bella arma.

De gran gloria e de gran honor ses comparatio.

V. et Vert., fol. 27, 31 et 32. 

Toute la vie d'un homme, s'il vivait mille ans, est à peine un seul moment en comparaison de l'autre vie, qui durera sans fin.

Comme vile ordure en comparaison d'une belle âme.

De grande gloire et de grand honneur sans comparaison.

CAT. Comparació. ESP. Comparación. PORT. Comparação. 

IT. Comparazione. (chap. Comparassió, comparassions.)

23. Comparansa, s. f., comparaison, parallèle.

No s ne pot comparansa

Far. 

T. de Guillaume et de G. Riquier: Giraut.

Ne s'en peut faire comparaison.

CAT. Comparansa. ANC. ESP. Comparanza.

24. Comparamen, s. m., comparaison, parallèle. 

Adv. comp. La misericordia de Dieu

Es majers, ses comparamenz,

Que neguns mortals fayllimenz. 

V. de S. Honorat. 

La miséricorde de Dieu est plus grande, sans comparaison, que nul mortel manquement.

(chap. Comparamén, comparamens : comparassió.)

25. Comparatiu, adj., lat. comparativus, comparatif.

(Son) Comparativas mays... mens, etc. Leys d'amors, fol. 100.

(Sont) comparatives plus... moins, etc.

(chap. Són comparatives mes... menos, etc.)

Substant. Comparatius, es regularmens aquela meteyssa votz de positiu ab aquest adverbi mays o plus. Leys d'amors, fol. 49.

Comparatif, c'est régulièrement cette même voix du positif avec cet adverbe davantage ou plus.

CAT. Comparatiu. ESP. PORT. IT. Comparativo. (chap. Comparatiu, comparatius, comparativa, comparatives. Lo mes membrillo de La Codoñera, Tomás Bosque Peñarroya, díe que treballabe a la comparativa, referinse a la cooperativa. Es un capsot com José Miguel Gracia Zapater, y amiguet del catalá Artur Quintana Font.)

26. Comparar, v., lat. comparare, comparer, égaler.

Lo fa comparar a vils bestias, so es a porcs. V. et Vert., fol. 84. 

Le fait comparer à viles bêtes, c'est-à-dire à porcs

Lo fa comparar a vils bestias, so es a porcs. V. et Vert., fol. 84.

Se... compara a la vera sancta Maire. Doctrine des Vaudois. 

Se... compare à la véritable sainte Mère.

Adv. comp. Sapchatz qu' almorna val may,

Ses comparar, quant hom la fay 

Donan de sos bes temporals. 

Brev. d'amor, fol. 72. 

Sachez qu' aumône vaut mieux, sans comparer, quand on la fait en donnant de ses biens temporels. 

Part. pas. Es comparatz

Al dich terrenal paradis.

Brev. d'amor, fol. 192. 

Est comparé audit paradis terrestre. 

Son be comparatz a volps per barratz e per tricharia. V. et Vert., fol. 23.

Sont bien comparés à renard pour fraude et pour tromperie.

ANC. FR. Richart et roy Henri son père, 

Qui la folie au fils compère.

G. Guiart, t. 1, p. 62.

CAT. ESP. PORT. Comparar. IT. Comparare. (chap. Compará: comparo, compares, compare, comparem o comparam, comparéu o comparáu, comparen; comparat, comparats, comparada, comparades.)

27. Acomparar, v., comparer.

Mas sos maltraitz no s fay acomparar 

Ab sel del croy.

T. de G. Riquier et de Henri: Senher Enric. 

Mais son tourment ne se fait pas comparer avec celui du méchant.

CAT. Acomparar. (chap. acompará, acomparás: acomparo, acompares, acompare, acomparem o acomparam, acomparéu o acomparáu, acomparen; acomparat, acomparats, acomparada, acomparades

28. Contrapar, adj., pareil, égal, semblable.

Mas un rey no 'l sai contrapar

De largueza.

Folquet de Lunel: Al bon rey.

Mais un roi je ne lui sais semblable en largesse.

jueves, 1 de agosto de 2024

Nona - Nostra

 

Nona, s. f., nonne, nonnain, religieuse.

La nueg e 'l jorn mi ven en pessamens 

Qu' ieu cavalgue, ab totz mos valedors, 

Dreyt a Sant Pos, sia sens o folhors,

E que creme las nonas de laiens.

Pujols: Si 'l mal. Var. 

La nuit et le jour il me vient en la pensée que je chevauche, avec tous mes braves, droit à Saint-Pons, soit sens ou folie, et que je brûle les nonnes de là dedans.

(chap. Monja, monges; moncha, monches.)


Noncupatiu, adj., du lat. nuncupare, noncupatif.

Mon darrer testament noncupatiu cassan e revocan.

Tit. de 1270. DOAT, t. IX, fol. 10.

Mon dernier testament noncupatif cassant et révocant.

(chap. Noncupatiu o nuncupatiu; testamén que se fa de veu y se pot otorgá en situassions de emergensia. Cuan moríe lo rey de Aragó Martín I se li van fé unes preguntes, a les que va contestá “hoc”, que es sí en ocsitá, la llengua que parlabe y en la que escribíen alguns reys de Aragó.

ESP. Nuncupativo.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).


Nora, s. f., lat. nurus, nore, bru. 

Per que d' alberc gieta fora 

Chascuna suegra sa nora.

Raimond de Tors de Marseille: A totz maritz.

C'est pourquoi chaque belle-mère jette hors de la maison sa bru. 

La suegra fon tantost de son mal deslivrada, 

E la nora esdevenc mantenen deyssenada.

V. de S. Honorat.

La belle-mère fut aussitôt de son mal délivrée, et la bru devint incontinent insensée.

ANC. FR. Le suppliant et avec lui deux siennes bruz ou nores, femmes de ses enfans. Lett. de rém., 1466. Carpentier, t. III, col. 37. 

CAT. Nora. ESP. Nuera. PORT. Nora. IT. Nuora. (chap. Nora, nores.)


Nos, pron. pers. 1re pers. plur. m. et f., lat. nos, nous.

Suj. Nos amam e volem so qu' es mal.

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Nous aimons et voulons ce qui est mal. 

Domna, nos trei, vos et ieu et Amors. 

Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz. 

Dame, nous trois, vous et moi et Amour. 

Rég. dir. Nos rezems del sieu sanc precios. 

Pons de Capdueil: So qu'hom plus. 

Nous racheta de son sang précieux. 

Aissi nos tenia onratz.

Folquet de Marseille: Si cum sel. 

Ainsi nous tenait honorés. 

Rég. ind. Er nos sia capdelhs e guerentia 

Selh qui guidet tres reis en Betleem, 

Que sa merces nos a mostrat tal via 

Per que 'l peior venran a salvamen. 

Pons de Capdueil: Er nos sia.

Maintenant nous soit chef et garantie celui qui guida trois rois en Bethléem, vu que sa merci nous a montré telle voie par quoi les pires viendront à sauvement.

ANC. FR. Si disoient: Nos morrons tuit en nostre simplece, e li ciel e la terre porteront garantie à nos que vos à tort nos osciez. 

Anc. trad. des Livres des Maccabées, fol. 157.

Il se joignait explétivement à altres.

Doncx si ns volem nos altres far grazire

A Jhesu Crist.

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Donc si nous voulons faire agréer nous autres à Jésus-Christ.

ANC. CAT. Axi amor pratica en nos altres. 

Ausias March: Lo cinquen.

CAT. MOD. ESP. PORT. Nos. IT. Noi. (chap. Natros, natres MOS minjam una taronja; vatros, vatres TOS minjáu una pera. Lo ocsitá fa aná nos altres, lo dialecte ocsitá catalá nosaltres, lo fransés nous autres.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

2. Ns, afixe, pour nos, nous.

Suj. Ans que ns sia mortz vezina.

(chap. Antes de que mos sigue la mort veína.)

Pierre de Corbiac: Domna dels angels.

Avant que la mort nous soit voisine.

Rég. dir. Quar si ns vols a bon port traire, 

No tem nau ni 'l governaire, 

Ni 'l tempier que ns estorbilla. 

Pierre de Corbiac: Domna dels angels. 

Car si tu nous veux à bon port conduire, je ne crains nef ni le pilote, ni la tempête qui nous tourmente.

Jhesus Crist que ns a prezicatz.

(chap. Jessucristo que mos ha predicat.)

Gavaudan le Vieux: Senhors per los.

Jésus-Christ qui nous a prêchés.

Rég. ind. Ara ns don Dieus bona vi' e bon ven.

Peirols: Pus flum Jordan. 

Maintenant nous donne Dieu bonne voie et bon vent.

3. Nostre, pron. poss., m. 1re pers., lat. nostrum, notre.

Sing. sujet. Ja per el nostre secret 

Non er saubut.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

Jamais par lui notre secret ne sera su.

El nostre viures, don em cobeitos, 

Sabem qu'es mals, et aquel morir bos. 

Folquet de Marseille: Hueimais. 

Le notre vivre, dont nous sommes convoiteux, nous savons qu'il est mal, et ce mourir bon. 

Sing. rég. Nostr' estol guit sanh Nicolaus de Bar. 

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Que saint Nicolas de Bar guide notre flotte. 

El nasquet pel nostre salvamen.

(chap. Ell va naixe per al nostre salvamén : la nostra salvassió.)

P. Cardinal: Tot atressi. 

Il naquit pour le notre salut. 

Plur. sujet. Tan son valen nostre vezi.

(chap. Tan són valens los nostres veíns.)

P. Cardinal: Tan son valen. 

Tant sont vaillants nos voisins. 

Plur. rég. Quan venc nostres torts deslir. 

Folquet de Marseille: Hueimais. 

Quand il vint effacer nos torts.

Per los nostres peccatz 

Creys la forsa dels Sarrasis.

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Par les notres péchés croît la force des Sarrasins. 

CAT. Nostre. ESP. Nuestro. PORT. Nosso. IT. Nostro. 

(chap. Nostre, nostres.)

4. Nostra, pron. pers. f. 1re pers., lat. nostra, notre.

Sing. sujet. Per que fos bona nostra fis.

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Par quoi fut bonne notre fin. 

La heretat sera nostra. Trad. du N.-Test., S. Luc, c. 20. 

L'hérédité sera nôtre. 

Sing. rég. Ab sa mort la nostra mort aucis. 

Bernard d'Auriac: Be volria. 

Avec sa mort la nôtre mort occit. 

Plur. suj. Quar nostras crotz van per crotz de tornes.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor. 

Car nos croix vont pour croix de tournois. 

No sai quora mais la veyrai, 

Que tan son nostras terras luenh.

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Je ne sais quand plus je la verrai, vu que tant sont nos terres loin.

Plur. rég. Non laissem nostras heretatz. 

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Ne laissons pas nos hérédités. 

Que tratten las nostras fazendas per concili general. 

Doctrine des Vaudois. 

Que nous traitions les nôtres affaires par concile général.

ANC. FR. Nostre enimi subsannèrent nus. 

Anc. trad. du Psautier de Corbie, ps. 73. 

Nostre père recuntèrent à nus l'uevre. 

Anc. trad. du Psaut.; Ms. n° 1, ps. 43.

Nous fûmes essilées et tout nostre parent. Roman de Berte, p. 69.

miércoles, 31 de julio de 2024

Nom


Nom, s. m., lat. nomen, nom.

La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat, co es significar causa corporal e non corporal am determenada aprehensio.

Leys d'amors, fol. 43.

La propriété du nom est de signifier substance et qualité, c'est-à-dire de signifier chose corporelle et non corporelle avec signification déterminée.

Vers Dieus, el vostre nom e de sancta Maria

M' esvelharai hueimais.

Folquet de Marseille: Vers Dieus.

Vrai Dieu, au votre nom et de sainte Marie je m' éveillerai désormais.

El nom de Jhesum Crist qu' es nostre salvamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Au nom de Jésus-Christ qui est notre salut.

Loc. Maistre Peire ai nom.

(chap. Maestre Peire, Pere, Pedro tinc nom : me dic mestre Pere, com Pedro Saputo, lo sabut de Almudévar.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó

Pierre de Corbiac: El nom de.

J'ai nom maître Pierre.

Quar reys joves aviatz nom agut.

Bertrand de Born: Mon chan fenisc.

Car vous aviez eu nom roi jeune.

Catre cauzas son fort nominativas ... 

L' un' a nom joc, l' autr' a nom amors.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Quatre choses sont fort remarquables... l'une a nom jeu, l'autre a nom amour. 

ANC. FR. Marie ai num, si sui de France. Marie de France, t. II, p. 401.

Cette locution a été encore employée par Racine:

J'ai nom Éliacin.

Racine. Athalie, acte II, sc. 7.

PORT. A quarta avera nome Sancta Cruz. 

J. Barros, Dec. I, liv. I, cap. I. 

ANC. IT. Io ho nome don Diegio.

Cento novelle antiche, n° 17. 

Monna Isabelle avea nome. Boccaccio, Dec. III, 4. 

Meseron li nom Maria. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Lui donnèrent nom Marie.

Fier lo am l' espasa Joyosa per nom. Philomena.

Fier lo am l' espasa Joyosa per nom. Philomena.


Le frappe avec l'épée Joyeuse de nom.

Tu m' en covenras per nom de sacrament. Titre de 1023.

Tu m'en conviendras au nom de serment.

Adv. comp. D' ella fazia sas cansos; mas non las auzava dire a ela ni a negun per nom qu' el las agues faitas, ans dizia que autres las fazia.

V. d'Arnaud de Marueil.

D' elle il faisait ses chansons; mais il ne les osait dire à elle ni à personne nommément qu'il les eût faites, mais il disait qu'un autre les faisait. 

CAT. Nom. ANC. ESP. Nome. ESP. MOD. Nombre. PORT. IT. Nome.

(chap. Nom, noms. Vore la obra de Ramon LullLos cent noms de Deu.)

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio

2. Nomnamen, s. m., nomination.

Al nomnamen o la eleccion del bailon. Cartulaire de Montpellier, fol. 48.

(chap. Al nomenamén o la elecsió del bailebaylebatlebatlle, y alguna versió mes se poden trobá als textos antics.)

A la nomination ou l'élection du bailli.

3. Nominatio, Nominacio, s. f., lat. nominatio, dénomination, nom.

De la terra on passa, pren fluvi bona o mala qualitat et conditio et propria nominacio. Eluc. de las propr., fol. 151.

De la terre où il passe, un fleuve prend bonne ou mauvaise qualité et condition et dénomination propre.

De la terra on passa, pren fluvi bona o mala qualitat et conditio et propria nominacio.

- Nomination, figuré de rhétorique. 

De quibus exornationibus nominatio est prima, quae nos admonet, ut, cui rei nomen aut non sit, aut satis idoneum non sit, eam nosmet idoneo verbo nominemus, aut imitationis, aut significationis causa.

Auctor ad Herenn., IV, 31. 

Nominatios, es cant hom nomna alcuna cauza, non ges per son propri nom, mas per altre assatz covenable. Leys d'amors, fol. 147. 

La nomination, c'est quand on nomme aucune chose, non point par son propre nom, mais par un autre assez convenable.

CAT. Nominació. ESP. Nominación. PORT. Nomeação. IT. Nominazione.

(chap. Nominassió, nominassions.)

4. Nominatiu, s. m., terme de grammaire, nominatif.

Li cas son seis... nominatius, etc. Gramm. provençal.

(chap. Los casos ne són sis... nominatiu, etc. Al alemán ne queden bastans del latín o llatí.)

Les cas sont six... le nominatif, etc. 

Nominatius est ditz nomnar, quar, per luy, es fayta nominatio.

Leys d'amors, fol. 57.

Le nominatif est dit (de) nommer, car, par lui, est faite la dénomination.

CAT. Nominatiu. ESP. PORT. IT. Nominativo. 

(chap. Nominatiu, nominatius, nominativa, nominatives.)

5. Nominatiu, adj., lat. nominativus, remarquable, renommé.

Es nominatius

Totz homs valens en mant bon luec per lor.

P. Cardinal: Non es cortes.

Est renommé tout homme vaillant en maint bon lieu par eux.

Catre cauzas son fort nominativas...

L' un' a nom joc, l' autr' a nom amors.

(chap. Cuatre coses són ben nominatives (remarcables, nomenades, anomenades)...

La una té nom joc, l' atra té nom amor. - Pos me falten dos coses, o té doble sentit. Per ejemple, joc : jou; amor : Roma.)

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Quatre choses sont fort remarquables... l'une a nom jeu, l'autre a nom amour.

6. Nomnar, v., lat. nominare, nommer, appeler, désigner.

Auzem comtar

Que s fai nomnar

Rey d'Arago.

Pierre, Roi d'Aragon: Peire.

(chap. Sentim (: escoltem, “oím”) contá que se fa nomená Rey d'Aragó. Este Peire es Pedro II, son pare de Jaume I, Jacobus, Jacme, Iavmes, Jaime, Santiago, Tiago, etc. No sé a quí se referix cuan diu que algú se fée cridá rey d'Aragó. Hauría de lligí lo poema “Peire” escrit per nell. 

Este Peire es Pedro II, son pare de Jaume I, Jacobus, Jacme, Iavmes, Jaime, Santiago, Tiago, etc.

Está mol cla que Pedro II escribíe y parlabe en ocsitá, apart de atres llengües y dialectes. De son pare Alfonso II tenim algún texto en llengua ocsitana, y de Jaime I se ha parlat y manipulat massa.)

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.

Nous entendons conter qu'il se fait nommer roi d'Aragon.

Senher, sa gran valensa

Lo fai ab bevolensa

A totas gens nomnar.

Giraud Riquier: A Sant Pos.

Seigneur, sa grande vaillance le fait avec bienveillance par toutes gens nommer.

Bel sun si drap; no sai nomnar lo fil. Poëme sur Boèce.

Beaux sont ses vêtements; je ne sais désigner le fil.

Part. pas. Dieus paire, Filhs salvaire, Crist nomnatz. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa. 

Dieu père, Fils sauveur, appelé Christ. 

Anc de mala re nomnada, 

Ni d'enguan no fo appellada.

Bertrand de Born: Rassa tan. 

Oncques pour méchante chose ne fut désignée, ni de tromperie accusée.

ANC. FR. De cheli Rasoir devant nomet.

Charte de 1260. Carpentier, Hist. de Cambrai.

ANC. CAT. Nomenar. ESP. Nombrar. PORT. Nomear. IT. Nominare.

(chap. Nomená, anomená, nombrá: anomeno, anomenes, anomene, anomenem o anomenam, anomenéu o anomenáu, anomenen; anomenat, anomenats, anomenada, anomenades; nomeno, nomenes, nomene, nomenem o nomenam, nomenéu o nomenáu, nomenen; nomenat, nomenats, nomenada, nomenades; nombro, nombres, nombre, nombrem o nombram, nombréu o nombráu, nombren; nombrat, nombrats, nombrada, nombrades.)  

7. Nomnadamen, Nompnadamen, adv., nommément, nominativement, expressément.

Nompnadamen ad 1 cascun de sos enfans. V. et Vert., fol. 38. Nommément à un chacun de ses enfants. 

Deu los desheretar nomnadamen, e deu dire la causa per que el los deshereta. Trad. du Code de Justinien, fol. 60. 

(chap. Los deu desheredá nomenadamen (expresamen, nominativamen), y deu di la causa per la que ell los desherede. Antics capituls del código de Justiniano, alguns después se veuen als furs, fueros, com los de Jaca de 1077.)

Doit les déshériter nominativement, et doit dire la cause pour laquelle il les déshérite.

ANC. FR. Vint en terre de Israël, numéement en Afec.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 115.

ANC. CAT. Nomenadament. ESP. Nombradamente. 

PORT. Nomeadamente. IT. Nominatamente. (chap. Nomenadamen, expresamen, nominativamen, se teníe que nomená al hereu o al desheredat y nomená la causa, per qué se desheredabe, sinó teníe dret a apelá y a la herensia que li pertocare. Avui en día no ha cambiat mol este dret, se li pot dixá 1 euro a un hereu, y encara pagará gastos.)

8. Nominament, adv., nommément, nominativement.

Io dic nominament a vos. Doctrine des Vaudois.

(chap. Yo li dic nominativamen; yo dic nominativamen a vos.

Fixeuton que los Vaudois són del actual cantón de Vaud, a Suiza, Suissa, Schweiz, Suisse; tenen textos anteriós al 1100 que consevol que parlo chapurriau los pot entendre, después de 924 añs de cara als 1000.)

La nobla leyczon.

Je dis nominativement à vous.

9. Nomenativar, nomnativar, v., nommer, publier, divulguer.

Part. pas. Que es nomenativad dessus.

Tit. de 1192. Arch. du Roy. Toulouse, J. 322.

Qui est nommé dessus.

Mais no sia nomnativat el poble.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 4.

Plus ne soit divulgué au peuple.

10. Agnom, s. m., lat. agnomen, nom d'aventure, nom de guerre, sobriquet.

Jaciaysso que, segon lati, sian quatre..., prenoms..., propris noms..., sobrenoms..., agnoms.

Leys d'amors, fol. 46.

Bien que, selon le latin, ils soient quatre..., le prénom..., le nom propre..., le surnom..., le sobriquet.

11. Agnominatio, s. f., lat. agnominatio, agnomination, figure de mots.

Hinc est *gr, quae dicitur annominatio: ea non uno modo fieri solet, sed ex vicinia quadam praedicti nominis ducta casibus declinatur.

Quintilianus, Inst. or., IX, 3, 66.

Nombre de manuscrits portent agnominatio.

Les commentateurs citent les exemples suivants d' agnominations: 

Tibi erunt parata verba, huic homini verbera. 

Terent., Heaut., II, 2, 356. 

Ex oratore, arator factus. Cic., Philipp., III, 9.

Agnominatios, la quals se fay ab aquela meteyssha maniera qu' es estada dicha. Leys d'amors, fol. 124.

L' agnomination, laquelle se fait de cette même manière qui a été dite.

CAT. Annominació. ESP. Agnominación, anominación. 

(chap. Anomenassió, anomenassions; v. anomená.)

12. Cognom, Cognon, s. m., lat. cognomen, surnom.

Part generalitat,

Per cognoms declarat.

G. Riquier: Sitot s' es.

Outre généralité, déclaré par surnoms.

Sera inscrits... los noms et cognons. Fors de Bearn, p. 1077.

Il sera inscrit... les noms et surnoms.

ANC. FR. Dont il a eu le cognom Aphricanus. 

J. Collin, trad. du Tr. de l'Amitié de Cicéron, p. 2. 

ANC. ESP. Cognombre. PORT. IT. Cognome.

(chap. Apellit, apellits. CAT. Cognom.)

13. Denominatio, Denominacio, s. f., lat. denominatio, dénomination, nom. 

De la qual tota aquela partida del cel pren denominacio.

Eluc. de las propr., fol. 119. 

De laquelle toute cette partie du ciel prend dénomination.

- Figure de rhétorique.

Denominatio est quae, a propinquis et finitimis rebus trahit orationem, qua possit intelligi res, quae non suo vocabulo sit appellata..., ut si quis Macedonas appellarit hoc modo: Non tam cito sarissae Graecia potitae sunt. Auctor ad Herenn., IV, 32.

C'est la figure que l'on appelle ordinairement métonymie *gr.

Denominatios tira vas si oratio per lo nom de las cauzas a liey mays promdanas e vezinas. Leys d'amors, fol. 131. 

La dénomination attire vers soi le discours par le nom des choses à elle plus proches et voisines. 

CAT. Denominació. ESP. Denominación. PORT. Denominação. 

IT. Denominazione. (chap. Denominassió, denominassions.)

14. Denominatiu, adj., lat. denominativus, dénominatif, dérivé.

Las formas dels noms, denominatius son aquestas.

Leys d'amors, fol. 49.

Les formes des noms dénominatifs sont celles-ci.

PORT. IT. (ESP.) Denominativo. (chap. Denominatiu, denominatius, denominativa, denominatives.)

15. Denommar, v., lat. denominare, dénommer.

Part. pas. Mas si non es dias denommatz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11. 

Mais si le jour n'est pas dénommé.

CAT. ESP. PORT. Denominar. IT. Denominare. 

(chap. Denominá: denomino, denomines, denomine, denominem o denominam, denominéu o denomináu, denominen; denominat, denominats, denominada, denominades.)

16. Paronomazia, s. f. 9 lat. paronomasia, paronomase, paronomasie, figure de rhétorique.

Paronomazia, es cant doas o motas dictios semblans, o quaysh semblans, en lo comensamen o en la fi, son pauzadas am diverses

significatz. Leys d'amors, fol. 124.

Paronomasie, c'est quand deux, ou plusieurs mots semblables, ou quasi semblables, au commencement ou à la fin, sont employés avec diverses significations. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Paronomasia.

17. Paranomeon, s. m., paranoméon, figure de rhétorique. 

Paranomeon, es can motas dictios comenso per una meteyssha letra.

Leys d'amors, fol. 125. 

Paranoméon, c'est lorsque nombre de mots commencent par une même lettre.

18. Prenom, s. m., lat. praenomen, prénom.

Jaciaysso que, segon lati, sian quatre..., prenoms..., propris noms..., sobrenoms... agnoms. Leys d'amors, fol. 46.

Bien que, selon le latin, ils soient quatre..., le prénom..., le nom propre..., le surnom..., le sobriquet.

19. Prenominatio, s. f., lat. pronominatio, pronomination, figure de mots.

Pronominatio est, quae sicuti cognomine quodam extraneo demonstrat id, quod suo nomine appellari non potest; ut si quis, cum loquatur de Gracchis: at non Africani nepotes, inquiet, istius modi fuerunt.

Auctor ad Herenn., IV, 31.

Quintil., VIII, 6, 29, appelle la même figure antonomosia.

*gr id est pronominatio quae pro proprio, alieno utitur.

Diomedes, t. II, col. 452, éd. Putsch.

Prenominatios es cant hom pausa 1 vocable agradable per no agradable, o pel contrari. Leys d'amors, fol. 147.

La pronomination est quand on pose un mot agréable pour un non agréable, ou par le contraire.

20. Pronom, Pronomen, s. m., lat. pronomen, pronom.

Pronomen es aici apelatz, quar es en loc de propri nome pausatz.

Gramm. provençal. 

Le pronom est ainsi appelé, parce qu'il est mis en place du propre nom.

Pronoms es una partz d'oratio, la qual es pausada en loc de propri nom.

Leys d'amors, fol. 71. 

Le pronom est une partie de discours, laquelle est mise en place du propre nom.

Sun apelat pronom demostratiu. Gramm. provençal.

Sont appelés pronoms démonstratifs. 

CAT. Pronom. ESP. Pronombre. PORT. IT. Pronome. 

(chap. Pronom, pronoms; pronominal, pronominals.)

21. Renom, s. m., renom, réputation, renommée.

Nobles homes e de gran renom. Arbre de Batalhas, fol. 48. 

(chap. Nobles homens y de gran renom.)

Nobles hommes et de grand renom. 

CAT. Renom. ESP. Renombre. PORT. Renome. (chap. Renom, renoms; renombrá: renombro, renombres, renombre, renombrem o renombram, renombréu o renombráu, renombren; renombrat, renombrats, renombrada, renombrades.)

22. Renomada, Renomnada, s. f., renommée.

De bon pretz la renomada.

Un troubadour anonyme: Hai! dolsa. 

La renommée de bon mérite. 

Proverb. Bona renomnada val mais que avers. Trad. de Bède, fol. 4.

Bonne renommée vaut davantage que richesse. 

IT. Rinomata. (chap. Reputassió, reputassions; renom.)

23. Renomansa, s. f., renommée.

Mas cant auzi lo reis de Fransa 

De la filha la renomansa.

V. de S. Énimie, fol. 39.

Mais quand le roi de France ouït la renommée de la fille. 

IT. Rinomanza.

24. Renomnar, Renompnar, Renomenar, v., renommer, célébrer, réputer.

Cant auzon renompnar 

Las soas bontatz en que a volgut renhar. 

Poëme sur la mort de Robert, R. de Naples.

Quand ils entendent célébrer les siennes bontés avec lesquelles il a voulu régner. 

Part. pass. Esser temutz et amatz,

E per lo mon renomenatz. 

Un troubadour anonyme: Seingner N enfantz. 

Être craint et aimé, et par le monde renommé. 

Ero renomnatz d'alquna proessa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 164. Étaient réputés de quelque prouesse. 

ANC. FR. Ung dyamant que l'on renommoit de estre de la valeur de bien cinq cens ducatz. Légende de Faitfeu, p. 58.

ESP. Renombrar. IT. Rinomare. (chap. Renombrá, renomená.)

25. Sessionomaton, Scessinomaton, s. f., sessionomaton, scessinomaton, abondance de synonymes, figure de rhétorique.

Sessionomaton, en autra maniera dicha scessinomaton, es mouteza de dictios o d' oratios, quaysh significans una meteyssha cauza de dictios, coma: “Per greu temps mal, fer, e salvatge.”

Leys d'amors, fol. 124.

Sessionomaton, en autre manière appelée scessinomaton, est multitude de mots ou de discours, quasi signifiant une même chose de mot, comme: “Par temps dur, mauvais, cruel et sauvage.”

16. Sinonimar, v., synonymer, terme de rhétorique.

Part. pass. Motz sinonimatz, so es can motas dictios significo una cauza.

Leys d'amors, fol. 7. 

Mots synonymés, c'est quand nombre de mots signifient même chose.

(chap. Sinónim, sinonims; lo verbo sinonimá no se fa aná.)

27. Sobrenom, s. m., surnom. 

Al marques qu'el sobrenom gic

De Monferrat, e pren selh de sa maire.

E. Cairels: Pus chai. 

Au Marquis qui quitte le surnom de Montferrat, et prend celui de sa mère.

Car aquel sobrenom avian sos parentatz. V. de S. Honorat.

Car ce surnom avaient ses parents.

ANC. FR. Cest seurenom ai-je par vous.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 139.

CAT. Sobrenom. ESP. Sobrenombre. PORT. Sobrenome. IT. Soprannome. (chap. Sobrenom, sobrenoms : apellit.)

28. Transnominatio, s. f., du lat. transnomino, transnomination, figure de mots. 

Methonimia es transnominatios o transformatios d'una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130. 

(chap. La metonimia es transnominassió o transformassió de un significat a un atre.)

La métonymie est transnomination ou transformation d'une signification à autre.