Mostrando las entradas para la consulta pruna ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pruna ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 8 de diciembre de 2025

Prozopopeya - Psalteri, Salteri, Sauteri

Prozopopeya, (+ Prozopopeia) s. f., lat. prosopopoeia, prosopopée, figure de rhétorique.
Quin deducere deos in hoc genere dicendi, et inferos excitare, concessum est. Urbes etiam populique vocem accipiunt. Ac sunt quidam, qui has demum *gr dicant, in quibus et corpora et verba fingimus.
Quintil., Institut., orat. IX, 2.
Prozopopeia... cant hom fenh que una cauza inanimada o muda parla.
Leys d'amors, fol. 143.
Prosopopée... quand on feint qu'une chose inanimée ou muette parle.
CAT. ESP. Prosopopeya. PORT. Prosopopéa. IT. Prosopopeia, prosopopea.
(chap. Prossopopeya, prossopopeyes : cuan se fa vore que una cosa inanimada o muda parle; se fa aná mol a les fábules.)

POESÍAS FANTÁSTICAS EN MALLORQUÍ: mes FÁBULAS de son para

Pruina, s. f., lat. pruina, bruine, neige, gelée blanche.
Pruina o givre, es vapor congelada.
Eluc. de las propr., fol. 137.
Bruine ou givre, c'est vapeur congelée.
ANC. ESP. IT. Pruina. (chap. Broma o gebra, es vapor congelada; ñan diferensies entre broma, boira, paora, dorondón, gebra, gebrada, rosada - escarcha).

Pruna, s. f., lat. prunum, prune.
Prunas... las negras... valo mays al estomach.
Eluc. de las propr., fol. 218. 
Prunes... les noires... valent davantage à l'estomac.
Nég. expl. Ges una pruna d' avays
En s' amor non daria. 
Rambaud de Vaqueiras: D' una dona.
Point une prune d'avaisse pour son amour je ne donnerais.
ANC. FR. Virmasse n'estime pas une prune, si deux diables ne l'assaillent.
Hist. Maccar., t. II, p. 146.
CAT. ANC. ESP. Pruna (ESP. MOD. ciruela). IT. Prugna. 
(chap. Pruna, prunes; pruneta, prunetes.)
2. Prunier, Pruner, s. m., du lat. prunus, prunier.
Non ges de bois ni de prunier.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Non point de buis ni de prunier. 
Albres dometges,... peyrier,... pruner.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 133.
Arbres domestiques,... poirier,... prunier. 
CAT. Pruner. IT. Prugno. (ESP. Ciruelo.) 
(chap. Prunera, pruneres; prunereta, pruneretes.)
3. Prunelier, s. m., du lat. prunellus, prunellier, prunier sauvage.
Raitz de prunelier salvatge.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Racine de prunellier sauvage.
IT. Prugnolo. (chap. Arraíl de prunera borda : salvache; abre o albre endrino, que fa endrines, que se fan aná per a fé lo pacharán.)
4. Prunella, s. f., lat. prunella, prunelle. (pupille)
Non an prunella en hueill.
Deudes de Prades, Auz. cass.
N'ont pas de prunelle en l'oeil.
Ac las prunellas escuras.
Roman de Jaufre, fol. 27.
Eut les prunelles obscures.
(N. E. En francés es también el fruto del prunus spinosa, el endrino, la endrina, las endrinas.)

Pruzer, v., lat. prurire, démanger. 
L' arteill lur pruson.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les orteils leur démangent.
Fig. Gratar mi fai lai on no m pru.
B. de Ventadour: Ab cor leial.
Me fait gratter là où il ne me démange pas.
CAT. PORT. Pruir. IT. Prurire. (ESP. Picar, escocer; picor, comezón.)
(chap. Picá, coure : pico, piques, pique, piquem o picam, piquéu o picáu, piquen; picat, picats, picada, picades; mes vell que la picassó : picó; picaría; picaré; si la ortiga me picare : urticaria.)
2. Pruzor, s. m., prurit, démangeaison.
Fendilhament, pruzor... veno per humors caudas et agudas.
Ayga salada es... de pruzor curativa.
Eluc. de las propr., fol. 49 et 75.
Crevasse, prurit... viennent par humeurs chaudes et acres.
(chap. Cribassa, picassó... venen per humors calentes y agres.)
Eau salée est... curative de démangeaison.
3. Prusiment, Pruziment, s. m., prurit, démangeaison.
Ve als ronhos els quals engendra algu istigament et pruziment.
Eluc. de las propr., fol. 62.
Vient aux rognons auxquels il engendre aucune irritation et démangeaison.
Entro que cesse aquel prusiment. 
Corrosio o pruziment.
Trad. d'Albucasis, fol. 63 et 61.
Jusqu'à ce que cesse ce prurit.
Corrosion ou prurit.
(ESP. Prurito, comezón, picor, irritación.)

Psalm, Psalme, Salme, s. m., lat. psalmus, psaume.
Lo sinquante psalm, qui es penitencial.
Eluc. de las propr., fol. 128.
Le cinquantième psaume, qui est pénitentiel. 
Los VII psalmes penitencials.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 140. 
Les sept psaumes pénitentiaux. 
David, en la prophetia, 
Dis, en un salme que fes.
P. Cardinal: Vera Vergena.
David, en la prophétie, dit, dans un psaume qu'il fit.
CAT. Salm. ESP. Salmo. PORT. Psalmo, salmo. IT. Salmo.
(chap. Salmo, psalmo, salm, psalm; salmos, psalmos, salms, psalms. 
No confundí en lo salmó, lo peix, género salmo, com la trucha.)

Salmo, psalmo, salm, psalm; salmos, psalmos, salms, psalms



2. Psalmodia, s. f., lat. psalmodia, psalmodie.
Siey compagnon cantavan la psalmodia.
(chap. Los seus (sons) compañs cantaben la psalmodia, salmodia.)
V. de S. Honorat.
Ses compagnons chantaient la psalmodie.
El tems de sa salmodia e de sa orazo.
Trad. de Bède, fol. 62.
Au temps de sa psalmodie et de son oraison.
CAT. ESP. Salmodia. PORT. Psalmodia, salmodia. IT. Salmodia.
(chap. Psalmodia, salmodia, psalmodies, salmodies.)
3. Psalmista, Salmista, s. m., lat. psalmista, psalmiste.
D' ont dis lo psalmista. V. et Vert., fol. 37.
D'où dit le psalmiste.
El fetz...
Brev. d'amor, fol. 181. 
Il fit... d'un joueur de harpe, psalmiste.
CAT. ESP. Salmista. PORT. Psalmista, salmista. IT. Salmista.
(chap. Salmista, salmiste, psalmista, psalmiste; salmistes, psalmistes.)
4. Salmeiar, v., psalmodier.
Talz lauza Dieu e salmeia, 
E 'l creis e 'l conois parlan. 
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Tel loue Dieu et psalmodie, et croit en lui et le reconnaît en parlant.
CAT. Salmejar. ESP. Salmear, salmodiar. PORT. Salmear, psalmodiar.
IT. Salmeggiare. (chap. Salmejá, salmodiá, psalmejá, psalmodiá : salmejo, salmeges, salmege, salmegem o salmejam, salmegéu o salmejáu, salmegen; salmejat, salmejats, salmejada, salmejades; salmejaría; salmejaré; si yo salmejara com David o Salomón siría tan famós com Artur Quintana Font.)
5. Sautier, s. m., psautier.
Covengra 'l mielhs un sautiers
En la gleisa.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Lui conviendrait mieux un psautier dans l'église.
(N. E. Sale muchas veces en esta obra, Lexique Roman, el psalterio o salterio de Corbie; “L'ancienne traduction des Psaumes, dans le Psautier manuscrit de Corbie”. Traducción al occitano.)
6. Psalteri, Salteri, Sauteri, s. m., lat. psalterium, psautier. 
Fetz tot lo psalteri, so sabem veramens.
(chap. Va fé tot lo psalteri, salteri, aixó sabem veramen, verdaderamen.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Il fit tout le Psautier, cela nous savons vraiment.
L' autre libre que donec fo 1 sauteri. Philomena.
L'autre livre qu'il donna fut un psautier.
El legia chascun dia lo Salteri e disia C e L patres nostres.
(chap. Ell lligíe cada día lo Salteri y díe (diebe) sen sincuanta “parenostres”, padrenuestros.)
V. de Guillaume de la Tour.
Il lisait chaque jour le Psautier et disait cent et cinquante patenôtres.
- Psaltérion.
Del salteri
Faras X cordas estrangir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Du psaltérion tu feras résonner dix cordes.
CAT. Salteri. ESP. Salterio. PORT. Psalterio, salterio. IT. Salterio, saltero.
(chap. Psalteri, salteri, psalteris, salteris; lo instrumén de corda se diu igual. Francisco Celma Tafalla es un maestre tocán, los collons. 

Psaltérion, Psalteri, salteri, psalteris, salteris

jueves, 1 de agosto de 2024

Non, No - Renegament, Renejamen, Reneyamen


Non, No, adv. nég., lat. non, non, ne. 

Non, non, était corrélatif d'oc, oui.

Qu' ametz mais dir oc que non.

Gui de Cavaillon: Senheiras.

Que vous aimassiez davantage dire oui que non.

Resposta de hoc o de no  

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Qui sol dir oc, ar ditz non.

T. d'Albert et de Pierre: En Peire.

Qui a coutume de dire oui, maintenant dit non.

Il s'employait aussi d'une manière simplement négative sans opposition directe.

Non dic e non embrugis 

Cum sui aissi guais e jauzens.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Je ne dis et ne proclame comment je suis aussi gai et joyeux.

No sap chantar qui 'l so non di.

G. Rudel: No sap. 

Ne sait chanter qui le son ne dit. 

Senher non es cauzitz, 

Si merces no l' umelia.

B. Zorgi: L'autr'ier. 

Seigneur n'est distingué, si merci ne l'adoucit. 

ANC. FR. Onques sor mer no s' aidèrent gens mielz que les Vénitiens feirent. Villehardouin, p. 87.

No i s deu assire aut. Liv. de Sydrac, fol. 63. 

Ne s'y doit asseoir haut.

CAT. ESP. (chap.) No. PORT. Não. IT No, non.

L' o de NO s'élidait devant une voyelle.

Es folia et enfansa... 

Qu' a om n' auze son fin cor descobrir. 

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

C'est folie et enfantillage... qu'à personne il n'ose son fidèle coeur découvrir.

Divers mots se joignaient explétivement à non.

Ella s fen sorda, gens a lui non atend. Poëme sur Boèce. 

Elle se feint sourde, point à lui ne fait attention.

Partir no m puesc ges 

De vos. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

Séparer je ne me puis point de vous. 

Ors ni leos non etz vos ges. 

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Ours ni lion vous n'êtes point.

Molt feyratz gran franqueza, 

S' al prim que us aic enqueza 

M' amessetz, o non ges.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

Moult vous auriez fait grande franchise, si au commencement que je vous eus recherchée vous m'eussiez aimé, ou non point. 

Non puesc mal dir de lieys, quar no i es ges. 

B. de Ventadour: Be m'an perdut. 

Je ne puis mal dire d'elle, car il n'y est pas. 

L' om l' a al ma, miga no l'a al ser. 

Quand o fait, mica no s'en repent.

Poëme sur Boèce. 

L'homme l'a au matin, mie ne l'a au soir. 

Quand il fait cela, mie ne s'en repent. 

Layssar m'en ai ieu? Non mingua.

G. Adhemar: Lanquan. 

M'en délaisserai-je? Non mie.

Pero no m'en desconort mia.

B. de Ventadour: En abril. 

Pourtant je ne m'en décourage mie.

Totz temps, non pas dos jors ni tres. 

Pierre d'Auvergne: Eu non laudarai. 

En tout temps, non pas deux jours ni trois. 

S'ieu ai tengut lonc temps lo vostr' ostal, 

No us pessetz pas leu lo m fassatz gurpir. 

P. Cardinal: De selhs. 

Si j'ai hanté longtemps le votre hôtel, ne vous pensez pas que facilement vous me le fassiez déguerpir.

No 'lh fai ponh de dampnage. Liv. de Sydrac. 

Ne lui fait point de dommage.

Divers mots exprimant des objets minimes se combinaient de même avec l'adverbe négatif NON et y ajoutaient une force explétive. 

Voyez entre autres les mots:

Aguilen, ail, assana, avelina, auriol, bezan, boton, brac, carobla, castanha, clau, figa, gan, gran, junc, mealha, mora, pailla, pluma, pogues, pruna, raba, rata, soritz, uou.

Substantiv. Val mais us cortes nos

Quant hocs no trob' aundanza (aondansa). 

R. Jordan: Era non. 

Vaut plus un courtois non quand un oui ne trouve effet.

No sai nul oc per qu'ieu des vostre non. 

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Je ne sais nul oui pour quoi je donnasse votre non.

NON joint à un substantif lui donnait un sens négatif; en voici quelques exemples:

Ges per tan non a fag non dever, 

Quar a pres so qu' elhs no volon aver. 

Bernard de Rovenac: D' un sirventes. 

Pourtant il n' a point fait non devoir, car il a pris ce qu'ils ne veulent avoir.

Tan los destreing non fes e cobeitatz. 

Sordel: Qui se membra. 

Tant les étreint non foi et convoitise. 

Charitatz aministra lo be que non poder tol. Trad. de Bède, fol. 24. Charité administre le bien que non pouvoir ôte. 

En fan clamor alques per non sabensa.

Aimeri de Peguilain: Ancmais de. 

En font clameur aucuns par non science. 

Lai on no senz pot plus valer.

B. Zorgi: Mout fai. 

Là où non sens peut plus valoir. 

El ris torna en plor..., 

E 'l gran poder en non re.

P. Cardinal: Caritatz es. 

Le ris tourne en pleur..., et le grand pouvoir en non rien.

NON a même modifié des verbes; voyez caler.

Conj. comp. Malvat hom dins sa maizo 

Que no fai ni ditz si mal no. 

Le Moine de Montaudon: Mot m'enueia. 

Méchant homme dans sa maison qui ne fait ni dit sinon mal.

Non agui m' entensio 

En autra si en vos no.

Hugues de Saint-Cyr: Longamen. 

Je n'eus mon intention en autre sinon en vous. 

Erguelhs non es sinon obra d'aranha. 

P. Vidal: Quor qu'om. 

Orgueil n'est sinon oeuvre d'araignée.

ANC. FR.

Hastainz esteitz en France ki ne fist se mal non. Roman de Rou, v. 755.

Ne désiroit se joustes non. Fables et cont. anc., t. I, p. 347. 

En amours n' a se plaisir non.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 502. 

ANC. ESP. A quien contare mis quexas 

Si a ti no.

El Marqués d' Astorga, Cançon. gener. 

ANC. PORT. Se per vosso mandado non.

Cancioneiro do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 42. 

IT. A niun altro s'ha da attribuire la causa se alle donne no.

Castiglione, Corteg., lib. III. 

Non que despueys m' agues flac, envios. 

T. d' Esquileta et de Jozi: Jozi diatz. 

Non que depuis il m'eût flasque, ennuyeux. 

Mores, qu'ieu o sofrirai, 

Non per so que fort mi peza. 

T. de Bertrand et de Bernard: Bernartz. 

Mourez, que je le souffrirai, non pour ce que fort me pèse.

Loc. Ab semblant et ab oc, e 'n non dir. 

Aimeri de Bellinoy: Aissi col. 

Avec semblant et avec oui, et en dire non. 

Senher marques, ja no diretz de no. 

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Seigneur marquis, jamais vous ne direz de non. 

Si vos desdizetz un mot de no. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 30. 

Si vous dédisez un mot de non. 

ANC. ESP. Frayre cata derecho è non digas de non.

Martirio de San Lorenzo, st. II. 

IT. Domandiate, se io ogni volta e quante volte a lui piaceva, senza dir mai di no, io di me stessa gli concedeva intera copia, o no. 

Possa dir de no... Rispose del no. 

Boccaccio, Decameron, VI, 7; IX, 2; I, 7. 

Et apres non gaire jorns. Frag. de trad. de la Passion. 

Et après non beaucoup de jours.

Henri II, roi d'Angleterre, reçut de la part de Bertrand de Born, qui se

plaignait de sa politique versatile, le sobriquet de Oc e No, Oui et Non.

Clamava Rassa lo coms de Bretanha; e 'l rei d'Anglaterra, Oc et No; e 'l rei jove, so filh, Marinier. V. de Bertrand de Born.

Il appelait Rassa le comte de Bretagne; et le roi d'Angleterre, Oui et Non; et le roi jeune, son fils, Marinier.

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

2. Negar, Neguar, Nejar, Neyar, v., lat. negare, nier, contester, refuser. 

Lo joves homs li negua tota la veritat. V. de S. Honorat. 

Le jeune homme lui nie toute la vérité. 

Ges mas paraulas non neya, 

Ans vey qu' escota las be.

Peyrols: Nuls hom no. 

Point mes paroles ne conteste, au contraire je vois qu'elle les écoute bien.

No nejar a 'ltrui so que desiras que altre ti fassa. Trad. de Bède, fol. 63. Ne pas refuser à autrui ce que tu désires qu'autre te fasse.

ANC. FR. Ne porquant jà nel quier naier, 

Ma mère n'en seult riens paier.

Roman de la Rose, v. 10853. 

CAT. ESP. PORT. Negar. IT. Negare. 

(chap. Negá: nego, negues, negue, neguem o negam, neguéu o negáu, neguen; negat, negats, negada, negades.)

3. Negatio, s. f., lat. negatio, négation.

Doas negatios, segon lati, fan affirmatio. Leys d'amors, fol. 99. 

(chap. Dos negassions, segons lo latín, fan afirmassió.)

Deux négations, selon le latin, font affirmation. 

CAT. Negació. ESP. Negación. PORT. Negação. IT. Negazione.

(chap. Negassió, negassions.)

4. Negatiu, adj., lat. negativus, négatif.

Negativas, com no, ni, non, ges. Leys d'amors, fol. 99. 

Négatives, comme ne, ni, non, point. 

CAT. Negatiu. ESP. PORT. IT. Negativo. 

(chap. Negatiu, negatius, negativa, negatives.)

5. Abneguar, Abnejar, Abneyar, Amnejar, Amneyar, v., lat. abnegare, nier, renoncer à, délaisser, faire abnégation de.

Per que mos cors las abnegua.

T. de Bernard et de Gausbert: Gausbert. 

C'est pourquoi mon coeur les délaisse. 

Sitot me desley, 

Ges per so no us abney. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

Quoique je m'éloigne, point pour cela, je ne vous délaisse.

Pero si ditz: Qu'usquecx amnei 

So qu'el mon plus li platz.

Giraud de Borneil: Al honor Dieu. Var.

Pourtant s'il dit: Qu'un chacun délaisse ce qui au monde plus lui plaît.

Per aquesta paor, laissam totas chausas... e nos mezeus abnejam.

Trad. de Bède, fol. 15. 

Pour cette crainte, nous laissons toutes choses... et faisons abnégation de nous-mêmes.

ESP. PORT. Abnegar. IT. Annegare. 

(chap. Abnegá, se conjugue com negá.)

6. Denegar, Deneyar, Desnegar, Desnedar, Desneyar, v., lat. denegare,

dénier, renier, refuser. 

Ells sabon defugir e desnegar aquo que dretz es.

Es pus grans desconoyssensa qui so denega o so oblida.

V. et Vert., fol. 7 et 15.

Ils savent éviter et dénier ce qui est juste.

C'est plus grande ingratitude qui cela dénie ou cela oublie.

No cantara lo gal tro que per tres vegadas me denegaras.

(chap. No cantará lo gall hasta que per tres vegades me (denegarás, renegarás de mí, me negarás) haurás denegat, renegat, negat : Pedro va negá que coneixíe a Jessús tres vegades y después va cantá lo gall.)

Fragment de trad. de la Passion. 

Ne chantera le coq jusqu'à ce que par trois fois tu me renieras.

Me desnedet que per res del mon non essages. 

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Me refusa que pour rien au monde je n'essayasse. 

ANC. FR. Ne me veuilles pas denéer pardon de mes péchiez. 

Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 305. 

Il n'y eut pas un de tous ceulx que Cicéron feit exécuter par justice, à qui on deniast sépulture. Amyot, trad. de Plutarque. Vie d'Antonius. 

CAT. ESP. PORT. Denegar. IT. Dinegare. (chap. Denegá.)

7. Renegar, Renejar, Reneyar, v., renier, dénier, nier, refuser.

Cuida, quar es manens, 

Qu' autre dieus non sia 

Mas sa manentia 

Que li fai Dieu renegar.

P. Vidal: Si m laissava. 

Pense, parce qu'il est riche, qu'autre dieu ne soit que sa richesse qui lui fait renier Dieu.

Cant hom se fay juzieus o sarrazis o heretges, e renega la fe catholica e son crestianisme. V. et Vert., fol. 16. 

Quand l'homme se fait juif ou sarrasin ou hérétique, et renie la foi catholique et son christianisme.

Reneguat a tota cortezia.

Aimeri de Bellinoy: Tant es d' amor. 

Renié il a toute courtoisie.

Juron e renegon, e jogon a tres datz. 

P. Cardinal: Un escribot (estribot). 

Jurent et renient, et jouent à trois dés.

Si meteis se renegara, 

Qui per el salvar se volra.

V. de S. Alexis. 

Soi-même se reniera, qui voudra se sauver par lui. 

Part. pas. Li fals clergue renegat.

Raymond de Castelnau: Era pueys. 

Les faux clercs renégats.

D'un fals sarazin renegat. 

Guillaume de Berguedan: Mal o fe. 

D'un faux sarrasin renégat.

Aquel es apellat renegatz qui lo fieu, que ten de son senhor, met en las mas de son enemic, e li fay homenatge. V. et Vert., fol. 7.

Celui-là est appelé renégat qui met le fief, qu'il tient de son seigneur, entre les mains de son ennemi, et lui fait hommage. 

Substantiv. Judeus ni renejatz 

Non deuria voler 

Preizonniers destener.

B. Zorgi: On hom. 

Juif ni renégat ne devrait vouloir prisonniers détenir. 

CAT. ESP. PORT. Renegar. IT. Rinnegare. 

(chap. Renegá de; renegá - sense de - signifique fotre la bronca, cantá les coranta an algú. Renec, renecs. En castellá reñir.)

8. Renegament, Renejamen, Reneyamen, s. m., reniement, renonciation. Blasphemias et renegamentz. Fors de Béarn, p. 1089.

(chap. Blasfemies y renegamens, renunsiassions. Al llibre Pedro Saputo en chapurriau podéu lligí “Renego de mantellines fetes aná”.)

Blasphèmes et reniements.

De grans renegamens e blasphemamens de Dieu.

Statuts de Provence, Julien, t. 1, p. 250.

De grands reniements et blasphêmes de Dieu.

Renejamens de son pechat. Trad. de Bède, fol. 16. 

Reniement de son péché. 

IT. Rinnegamento. (chap. Renegamén, renegamens; renegassió, renegassions.)

miércoles, 19 de junio de 2024

Lexique roman; Milsoldor, Milsoudor - Mirabolat


Milsoldor, Milsoudor, adj., milsoudor.

Cette expression s'appliqua aux chevaux qui servaient dans les batailles et qui, en raison de leur beauté ou de leur vigueur, étaient estimés à mille sous d'or.

Ieu ai vist caval milsoldor

A pretz de trenta sols tornar.

T. d' Esperdut et de Pons de Montlaur: Seigner Pons.

J'ai vu cheval milsoudor passer au prix de trente sous.

Garniscan lor cors e 'l caval milsoldor. Guillaume de Tudela. 

Qu'ils équipent leur corps et le cheval milsoudor. 

Subst. En los mortals estors

On Karle de sas mans trenquet tants milsoudors. V. de S. Honorat.

Dans les combats mortels où Charles de ses mains abattit tant de milsoudors.

ANC. FR. Armés desus le milsoudor.

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 106.

Et le fiert tel cop del tabor

Qu'il l'abat jus del missoudor.

Roman du Renart, t. III, p. 225.

(chap. Caball que valíe mil sols o sous d'or; classe de moneda : solidos : sueldos.)


Mina, s. f., lat. mina, mine, sorte de mesure de capacité.

Una mina de fromen. Cartulaire du Bugue, fol. 25. 

Une mine de froment.

2. Minada, s. f., émine, mesure de superficie.

Det una minada de terra. Cartulaire du Bugue, fol. 26. 

Donna une émine de terre.

3. Menal, s. m., minel, mesure de capacité.

Cel que vin vendon a taverna, aion sestairal e menal, cartal e mietz cartal.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., sect. hist., K. 867.

Ceux qui vendent du vin en taverne, qu'ils aient sesterot et minel, quartaut et demi-quartaut.

4. Emina, s. f., émine, mesure de capacité et de superficie.

Quals en ac un sestier, quais una emina. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7. 

Quel en eût un setier, quel une émine.

1 emina de civada. Tit. du XIIe siècle, Arch. du Roy., J. 322. 

Une émine d'avoine.

sibá, sibada, avena, senteno, blat

III eminas de terra a Pueg Marti.

Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 317. 

Trois émines de terre à Puy-Martin.

ANC. ESP. Emina.

5. Eminada, s. f., éminée, mesure de superficie.

Tres eminadas de terra. Tit. de 1238. Arch. du Roy., J. 388. 

Trois éminées de terre.

Doas sestairadas et eminada. 

Tit. de 1275. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328. 

Deux seterées et éminée.

6. Eminal, s. f., émine, mesure de capacité.

Ieu adrechurarai... las eminals, las cartals.

Cartulaire de Montpellier, fol. 146.

Je réglerai... les émines, les quartants.


Mina, Mena, s. f., mine, minière.

Lato, coire, plom issamen,

So es a saber lor minas.

Brev. d'amor, fol. 39.

Laiton, cuivre, plomb également, c'est à savoir leurs mines.

Las menas de la terra solphroza. V. et Vert., Gloss. occit., p. 199. 

Les minières de la terre sulfureuse. 

CAT. ESP. PORT. IT. Mina. (chap. Mina, mines.)

2. Minar, v., miner, creuser. 

Fetz minar una tor.

Coma si volguesso minar sos terra.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 165 et 185. 

Fit miner une tour.

Comme s'ils voulussent miner sous terre. 

Fig. Pren son pic e sa pala, e acomensa a foyre et a minar et a cavar son cor. V. et Vert., fol. 41.

Prend son pic et sa pelle, et commence à fouir et à miner et à caver son coeur.

Part. pas. Cant ha son cor minat e perfiechamen be examinat.

V. et Vert., fol. 42. 

Quand il a miné son coeur et parfaitement bien examiné.

CAT. ESP. PORT. Minar. IT. Minare. (chap. Miná: mino, mines, mine, minem o minam, minéu o mináu, minen; minat, minats, minada, minades.)

3. Mener, Menier, s. m., mine, minière.

Els meners del argent son... nostres.

Tit. de 1166. Hist. de Lang., t. II, pr., col. 116.

Les mines de l'argent sont... nôtres.

Menier novell o viell desamparat.

Règle sur les mines d'Hierle, Hist. de Nîmes, t. I, pr., p. 72. 

Minière nouvelle ou vieille délaissée. 

ANC. CAT. Miner.

4. Menera, Meniera, s. f., lat. minera, minière, mine. 

Meneras d' aur. 

Menieras de coyre.

Eluc. de las propr., fol. 176 et 267. 

Minières d'or. 

Minières de cuivre.

(chap. Mines d' or. Mines de cobre.) 

Coven donx qu' el haia menieras 

D' aur o d' argen.

Leys d'amors, fol. 39.

Il convient donc qu'il ait mines d'or ou d'argent. 

ANC. ESP. Minera. PORT. Mineira.

5. Mineral, Meneral, adj., minéral.

Causas minerals, cum so metalhs. 

Aquel qui es meneral es plus resplendent.

Eluc. de las propr., fol. 156 et 187. 

Choses minérales, comme sont métaux. 

Celui qui est minéral est plus resplendissant.

CAT. ESP. PORT. Mineral. IT. Minerale. (chap. Mineral, minerals.)

6. Minerant, adj., minéral.

Las autras peyras minerantz. Trad. d'Albucasis, fol. 41. 

Les autres pierres minérales.


Mini, s. m., lat. minium, minium, vermillon. 

Mini es color roia. Eluc. de las propr., fol. 267.

(chap. Lo mini es coló roch. Lo coló ere antigamén a vegades femenino: la coló roija.)

Le minium est couleur rouge.

2. Minio, Mino, s. m., minium, vermillon.

Minio o mino, color es citrina o vermeilla, declinant a rog, resplendent cum foc. Eluc. de las propr., fol. 266.

Le minium ou vermillon, est couleur citrine ou vermeille, inclinant à rouge, resplendissant comme feu. 

ESP. PORT. IT. Minio.

3. Mine, adj., de minium. 

De color minea. Eluc. de las propr., fol. 266. 

De couleur de minium.


Ministrar, Menestrar, v., lat. ministrare, administrer, régir.

Mal avia ministrat sos bens e sa rictat. V. de S. Honorat.

Avait mal administré ses biens et sa richesse.

- Servir.

Motas donas issamen

Que l' avian seguitz longamen

De Galilea ministran.

Passio de Maria. 

Beaucoup de dames également qui l'avaient suivi longtemps de Galilée en servant.

- Secourir, porter secours.

Car non a de que menestrar

Si com a costuma de far.

V. de S. Honorat. 

Car il n' a pas de quoi secourir ainsi comme il a coutume de faire.

Poirian ministrar... plus facilament a la lor familia. Doctrine des Vaudois.

Pourraient porter secours... plus facilement à la leur famille.

- Exhaler, produire, fournir.

Sa lengua menestra fuoc ades. Trad. de Bède, fol. 77.

Sa langue produit du feu sans cesse.

- Donner.

No s deu ministrar ab la decoctio.

Clisteri ministrar.

Eluc. de las propr., fol. 194 et 81. 

Ne doit pas s'administrer avec la décoction. 

Administrer clystère.

Part. prés. Nervis ministrans a las ditas V virtutz sensitivas.

Eluc. de las propr., fol. 18. 

Nerfs servant auxdites cinq vertus sensitives. 

Part. pas. Degudament ministrada, val a diversas malautias.

(chap. Degudamen administrada, val per a diverses enfermedats.)

Eluc. de las propr., fol. 207.

Convenablement administrée, elle vaut pour diverses maladies.

ANC. FR. Auquel saint Jean ministra le baptesme.

Foucqué, V. de J.-C, p. 288.

Depuis le temps qu' icy je ministre à son très sacré oracle.

Rabelais, liv. V, ch. 44.

Il meismes menistra iluec par longtemps as malades moult dévotement.

Chronique de Cambrai. 

ANC. CAT. ESP. PORT. Ministrar. IT. Ministrare. 

(chap. Ministrá : administrá: administro, administres, administre, administrem o administram, administréu o administráu, administren; administrat, administrats, administrada, administrades.)

2. Ministre, Menistre, s. m., lat. ministrum, ministre, serviteur.

Far honor e reverencia a Dieu et a ssos menistres. V. et Vert., fol. 89.

Faire honneur et révérence à Dieu et à ses ministres.

- En parlant des soins qu'on donnait à un oiseau de proie.

Rei o comte vol per ministre.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Roi ou comte il veut pour serviteur.

- Exécuteur des hautes-Œuvres, bourreau, sergent.

Manda sos ministres tortors. Guillaume de Tudela.

(chap. Envie a sons ministres torturadós; mane a los seus ministres.)

Mande ses ministres tortureurs.

Quan li ministre viron la donna colorada 

Que cresian morta. V. de S. Honorat.

(chap. Cuan los ministres van vore la dona colorada que creíen (que estabe) morta.)

Quand les bourreaux virent colorée la dame qu'ils croyaient morte. 

CAT. Ministre. ESP. PORT. IT. Ministro. 

(chap. Ministre, ministres.)

3. Ministra, s. f., lat. ministra, servante, exécutrice, entremetteuse.

Virtut generativa es ministra de general conservacio.

Generacio de la qual es ministra.

Eluc. de las propr., fol. 14 et 19.

Vertu générative est exécutrice de conservation générale.

La génération de laquelle elle est entremetteuse. 

ESP. PORT. Ministra. (chap. ministra, ministres.)

4. Ministeri s. m., lat. ministerium, ministère.

Ministeri especial es de... istruir nos. Eluc. de las propr., fol. 10.

(chap. Ministeri espessial es de... instruí mos o instruímos.)

Le ministère spécial est de... nous instruire.

CAT. Ministeri. ESP. PORT. Ministerio. IT. Ministerio, ministero.

(chap. Ministeri, ministeris.)

5. Ministratio, Menistration, s. f., lat. administrationem, administration. Coma lurs officials se porton en lurs officis et en tota lur ministratio.

V. et Vert., fol. 76. 

Comme leurs officiers se comportent dans leurs offices et dans toute leur administration.

- Terme d'église.

Menistration de... sacramens. Doctrine des Vaudois. 

Administration de... sacrements. 

IT. Ministrazione. (ESP. Administración. Chap. Administrassió, administrassions.)

6. Ministrador, s. m., administrateur, serviteur.

Que fosson gardas e ministradors.

(chap. Que foren guardes o guardians y administradós.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 11. 

Qu'ils fussent gardiens et administrateurs.

ANC. FR.

Car qui voudra estre grand par sus tous, 

Le plus petit de tous vous se fera, 

E plus subject ministrateur sera.

Foucqué, V. de J.-C, p. 357. 

ESP. Ministrador (administrador). IT. Ministratore. 

(chap. Administradó, administradós, administradora, administradores.)

7. Ministratiu, adj., servant, fournisseur, productif.

Nas... al esperit animal ministratiu. 

Es ministrativa de talent.

Eluc. de las propr., fol. 40 et 14. 

Le nez... servant à l'esprit animal. 

Est productive de désir.

8. Menestral, s. m., artisan.

Revendedor, obrier e menestral.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Revendeur, ouvrier et artisan.

Borzes e mercadiers

E menestral aprop.

G. Riquier: Pus Dieus.

Bourgeois et marchands et artisans après.

CAT. ESP. Menestral. (chap. Menestral, menestrals; artessano o artessá, artessanos o artessans, artessana, artessanes; obré, obrés, obrera, obreres, que treballe en les mans.)

9. Menestairal, s. m., ouvrier, artisan. 

Ell fay obras corporals, coma fan los laboradors e los brassiers e los menestayrals. V. et Vert., fol. 34.

Il fait Œuvres corporelles, comme font les laboureurs et les manouvriers et les artisans. 

Son tuch tota via

Per ver menestairal.

G. Riquier: Pus Dieus. 

Sont tous toujours vraiment ouvriers.

10. Menestier, s. m., ministère, emploi, métier.

Es cascus apelatz 

E cadaus nomnatz 

Dels menestiers per si.


De cels dels menestiers,

Vos dic qu' e general

Son tug menestairal

Apelat.

G. Riquier: Pus Dieus.

Des métiers chacun est appelé et chacun nommé par soi.

De ceux des métiers, je vous dis qu'en général ils sont tous appelés ouvriers. 

ESP. Menester. (chap. Menesté, menestés; que fa falta, que se té que fé aná. Es menesté que faigam aixó antes o abans de fes nit.)

11. Mestier, Mester, Meisteir, s. m., métier, état, office, emploi, ministère, besoin. 

Son paubre gazanh que ac drechurier 

De cozer, de filar de son mestier.

Roman de Gérard de Rossillon, fol. 111. 

Son pauvre profit qu'elle eut légitime à coudre, à filer de son métier.

Comtarai totz mos mestiers.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je compterai tous mes métiers.

Mos mestiers es qu' ieu dey lauzar los pros.

Granet: comte Karle. 

Mon métier c'est que je dois louer les preux. 

Chantars et esser joios 

Es dreitz mestiers dels amoros.

B. Calvo: Enquer. 

Chanter et être joyeux est droit métier des amoureux.  

Selh que plus volia mantener 

Solatz, domney, largueza ab cor verai..., 

E 'ls bons mestiers totz ses menhs e ses mai.

Aimeri de Peguilain: Era par ben. 

Celui qui plus voulait maintenir soulas, courtoisie, largesse avec coeur franc..., et tous les bons offices sans moins et sans plus.

- Corporation d'ouvriers.

Los mestiers portavon am se los VI penos de las escalas. 

Carya Magal., p. 8.

Les métiers portaient avec eux les six pennons des compagnies.

- Qualité, mérite.

Fig. Car a totz los mestiers 

Que lunh pros cavayers 

Aia mestier ab si.

Amanieu des Escas: El temps. 

Car il a tous les mérites dont un preux chevalier ait besoin en lui.

Amors a tant de bos mestiers, 

Qu' a totz fai benestans socor.

Raimond de Miraval: D'amor son.

L'amour a tant de bonnes qualités, qu'à tous il fait secours convenable.

- Besoin.

Quascus si deu de son mestier formir. 

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Chacun se doit satisfaire de son besoin. 

Loc. Ben ai so que m' es mestier.

Hugues de Saint-Cyr: Seigner coms.

J'ai bien ce qui m'est nécessaire.

Mestiers es uzar del glazi de drechura. V. et Vert., fol. 57.

Il est nécessaire d'user du glaive de droiture. 

Bella domna, vostre socors 

M' agra mestier, s'a vos plagues.

B. de Ventadour: Ja mos chantars.

Belle dame, votre secours me serait nécessaire, s'il vous plaisait.

Lur fassam lo be que lur poyrem far, si an mestier de nos.

V. et Vert., fol. 44. 

Que nous leur fassions le bien que nous leur pourrons faire, s'ils ont besoin de nous. 

ANC. FR. Et il dient ke tuit sunt prest 

D'aler od li, se mestier est.

Roman de Rou, v. 11161.

Que s'en venist pur lui aider, 

Kar mut en aveit grant mester.

Marie de France, t. 1, p. 440. 

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Mester. IT. Mestiere. (chap. Menesté. Lo antic mester de cleressía y lo de juglaría.)

Lo antic mester de cleressía y lo de juglaría.

12. Administrar, Aministrar, Amenistrar, v., lat. administrare, administrer, gouverner.

Enquara las deia el gardar e aministrar curiosament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 73. 

Encore qu'il doive les garder et administrer soigneusement.

- Aider, secourir, fournir, servir.

Dieus amenistrara cell que a adordenat. V. de S. Honorat. 

Dieu aidera celui qu'il a ordonné. 

San Esperit... us aministrara e us inspirara totas aquestas causas.

(chap. Lo Espíritu San... tos administrará y tos inspirará totes estes coses.)

Fragment de trad. de la Passion. 

Le Saint-Esprit... vous administrera et vous inspirera toutes ces choses.

Fig. Charitatz aministra lo be que non poders tol. Trad. de Bède, fol. 20.

Charité fournit le bien que non pouvoir ôte.

Qual que sia que a me aura aministrat, mon paire lo honorificara.

(chap. Consevol (cual que sigue) que a mí haurá administrat, mon pare lo honorificará.)

Fragment de trad. de la Passion.

Quel qui soit qui m'aura servi, mon père lui rendra honneur.

- Terme d'église.

Los capellas lo tracton, e lo aministron a nos autres.

V. et Vert., fol. 96.

Les chapelains le touchent, et l' administrent à nous autres.

- Rendre.

Administrar justicia a un cascun. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 90.

(chap. Administrá justissia a cadaú.)

Administrer justice à un chacun.

Part. pas. Un sai que m par 

Trop be aministratz 

De far rix fagz prezatz.

Giraud de Borneil: Solatz, joys.

J'en sais un qui me paraît très-bien fourni pour faire de riches faits prisés. 

CAT. ESP. PORT. Administrar. IT. Amministrare. 

(chap. Administrá. Vore la conjugassió mes amún.)

13. Administracio, Aministracio, Aministracion, s. f., lat. administrationem, administration, gestion.

Aquel a cui es vedada aministracios, so es bailia de las soas causas.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13. 

Celui à qui est défendue administration, c'est-à-dire gouvernement des siennes choses.

An per el tenguda s' aministracion. V. de S. Honorat. 

Ont tenu pour lui son administration.

Bo cunte e leial de lor administracio. 

Cout. de Fumel, de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 146. 

Bon et loyal compte de leur administration. 

CAT. Administració. ESP. Administración. PORT. Administração

IT. Amministrazione. (chap. Administrassió, administrassions.)

14. Administraire, Aministraire, Aministrador, s. m., lat. administrator, administrateur, régisseur.

Aministraires del aver del comun. Trad. du Code de Justinien, fol. 15. Administrateur de l'avoir de la communauté. 

Volian elegir lur aministrador. V. de S. Honorat. 

Voulaient élire leur administrateur. 

Priors et administraire.

Tit. de 1234. DOAT, t. CXXXIV, fol. 53. 

Prieur et administrateur.

CAT. ESP. PORT. Administrador. IT. Amministratore. 

(chap. Administradó, administradós, administradora, administradores.)

15. Aministrairiz, s. f., exécutrice, entremetteuse.

Ira, aministrairiz de crueltat. Trad. de Bède, fol. 1. 

Colère, entremetteuse de cruauté.

(chap. Ira - rabia, cólera - administradora de (la) crueldat.)

16. Sotzministrament, s. m., sous-assistance, sous-aide.

Per la vostra orazo e per lo sotzministrament del esperit de Jhesus.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.

Par la votre prière et par la sous-assistance de l'esprit de Jésus.

(chap. Suministramén, suministre; suministramens, suministres. V. Suministrá: suministro, suministres, suministre, suministrem o suministram, suministréu o suministráu, suministren; suministrat, suministrats, suministrada, suministrades.)

Mirabolan, Mirabola, s. m., lat. myrobalanum, myrobolandier.

Mirabolans, aytals aybres han frug trop carps. 

Eluc. de las propr., fol. 198.

Le myrobolandier, de tels arbres ont fruit trop peu denses.

- Myrobolan, fruit du myrobolandier. 

Semlans a mirabolas. Eluc. de las propr., fol. 71.

Ressemblants à myrobolans. 

Escorca de mirabolans.

Rec. de remèdes en provençal.

Écorce de myrobolans.

CAT. Mirabolant. ESP. Mirabolano. PORT. Mirabalano. IT. Mirabolano.

(chap. Prunera, pruna borda, fan barbaridat de prunes, Prunus cerasifera. Natres ne teníem dos a la vora del caixé de la sequia. Alemán Mirabelle, fransés, mirabelle: pruna redoneta y menuda, mol gustosa.)

2. Mirabolanom, s. m., myrobolanum, remède fait avec le myrobolan. Pren una unsa de mirabolanom. Collect. de recettes de médecine.

Prends une once de myrobolanum.

Prunera borda, fan barbaridat de prunes, Prunus cerasifera. Natres ne teníem dos a la vora del caixé de la sequia.

Mirabolat, s. m., mirabelle, sorte de prune.

Mirabolatz conditz. Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Mirabelles confites.

(chap. Lo mateix que antes, pruna borda.)