Mostrando las entradas para la consulta perduda ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta perduda ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de octubre de 2026

Histoire abrégée de la Bible. Com grant batalha fo en Roma

Histoire abrégée de la Bible.

Bibliothèque Sainte-Geneviève à Paris A. F. 4. 52, fol. 46. 
- Grdr. § 54, p. 88. St. p. 66 s.

¿Se puede ser más imbécil escribiendo “historia”? Sí, vean ustedes los anales de Cataluña, de Narciso Feliu de la Peña.

Com grant batalha fo en Roma entre els meteysses e mori y mota gran gent.

Enans que Julius Cezar nasquet, ac un jorn gran batalha en la ciutat de 
Roma entre tant que y mori tanta gent que tota la ciutat n'era enjoncada entre homes e femnas, que degun non podia annar per la ciutat, si non per la gent morta, ayci que era mot fera causa de vezer ho. Et cant aquella tant grant batalha fo passada, un home ric annet per la ciutat entre los homes mors, el vi una dona morta que era prens e vi que la creatura li ballava en lo ventre. E tost el deycendet de son caval e va trayre son cotel e hubri la et va trayre la creatura del ventre, e era mascle. E aisso fo en lo mes de jul, et anneron metre nom ad aquel enfant Julius, per razon del mes que l'avia trach del ventre de la mayre; e per so car lo jorn enans qu'el nasques, eran agutz espesatz e mors son payre e sa mayre ambe motz autras, mezeron li sobrenom Cezar. 
E cant saupron qu'el era agut de bon linhatge, noyriron lo ben. E per temps cant el ac vescut, ac una filha que ac non (nom) Juliana, e donat la per molher a Pompieu qu'era dels maiors de Roma. E en aquel temps era costuma en Roma que, cant alcuna terra non lur volia obezir, que els y enviavan ost e donavan cert temps ad aquel que anava 'n cap de l'ost que d'enfra aquel cert temps agues conquistat la terra on anavan; e si en aquel temps el avia conquistat, el tornava, e los Romans lo recebian 
an gran honor, ayci que rompian XV brassas del mur de Roma e li trazian 
una carreta d'aur e acetavan lo sus e enayci intravan dins Roma. E en aquel temps que vivia Julius Cezar esdevenc si que agron adenviat ad una terra que lur era desobedient, e fes tant Pompieu, que Julius Cezar, son suegre, que era cavalier e bon home, mas el era paure, que el annet cap de l'ost. Et doneron li cert temps, segon que era costuma, que agues preza aquella terra. E fo aital aventura qu'el traspasset lo temps que los Romans li avian donat, e non ac ren fach; e la gent s'en volian tornar dizent qu'els avian servit lur temps. Dys lur Julius Cezar: "Amicx, si tornar vo us en voles, tornatz vo us en (en) bona hora; e si n'i a degun que per lur cortezia vuelhan demorar ayci, faran lur bontat e lur ensenhament; e yeu prometi lur que ieu partiray amb els tostemps so que yeu auray. Que sia cert a vos autras que yeu per dengun temps non tornaray en Roma, si ieu non fach aquo per que ieu sa suy trames."
E sobre aisso s'en tornet en partida la gent, e en partida y resteron, mas non totz. E pueys fo aventura que el amb aquels que eran restatz, acaberon so per que la era annatz, an batalhas e an grans combatemens de villas e de castels, ancara qu'el gazanhet tota la terra. E el estant en aisso, mori sa filha que era molher de Pompieu. E saup que Julius Cezar venia, e vezent qu'el avia perduda sa molher, que era la filha de Julius, adoncx comencet a tractar e dire que lo non era razon que on li fezes la honor que era acostumada de far als autres, pos d'enfra lo temps que devia venir, el non era vengut. E cant Julius Cezar fo prop de Roma, fo li dich qu'el s'en tornes ayci com un autra cavalier, qu'els non li farian dengun' autra honor, pos que enans non era vengut. Cant Julius Cezar auzi aisso, el sonet aquels que venian amb el e dys lur: "Amicx, si tot nos nos em alegoratz, gazanhat avem a Roma mays que degun dels autras que son agutz tramesses per tres vegadas; si tot els son poderozes del pobol, nos em de maior fama; car vos sabes ben que nos venem de terras que totz eran nostres enemicx, e mal lur grat lur a 
covengut qu'els sian nostres. Per que fassam d'aquestos atretal, e non intrem en la ciutat, mas escometan los ayci defora et aytant com d'els poyrem penre en destruan e aucizan." E concenti li tot l'ost, e fazian ho enaici, e fazian gran dampnage a la ciutat, e avian en Roma gran peleia aici que los Romans que vezian lo gran dan que prenian, manderon li dire que li farian la honor que era acostumada. Et respondet Julius Cezar que non volia, car el era melhor home que aquels a cuy solian far aquella honor, mas que els li doblessan aquo que als autras solian far; si non, que ja mais non intraria. E els ayci com despagatzs agron ho a far, e enayci com solian rompre XV brassas del mur, els en romperon trenta e li doneron totas las autras honors. E apres pauc de temps que foron en Roma, e fon Julius Cezar senher de Roma per si meteys, e fes aucire Pompieu que avia concelhat que non li fezessan honor. Et aquest fo lo premier emperador de Roma, e aquest conquistet la maior partida del mont, e, per la bontat que el ac, totz los autras emperadors gentils que pueys foron en Roma prezeron lo sobrenom d'aquest. E fes apobolar tres ciutats en Espanha, so es Tholedol e Sagorbia e Saragossa. E trames dos cavaliers que apobolessan una gran ciutat en lo melhor luoc qu'els trobarian en Espanha, e que la entitolessan de lurs noms meteysses. 
E l'un dels cavaliers avia nom Ladol e l'autre Tol, e ajosteron los noms e fo lo nom de la ciutat Tolodol. E pueis el ac autras dos bons cavaliers et fes lun anomnar l'autra bona ciutat per aquella meteyssa maniera, e ayci meteys la entitolessan de lurs noms, e avia nom l'un dels cavaliers Cobia e l'autre Sagorbia. E atroberon un luoc que lur fo semblant que y devia aver bona ciutat, mas que avia luenh l'ayga; e envieron ho dire a l'emperador Julius Cezar, e el lur mandet que prezessan lo trauc que enpachier fazia a l'emperador, e que y fezessan venir ayga e que apobolessan la sieutat. E feron ho enayci qu'els feron un pont mot aut, 
per lo cal feyron venir l'aiga, que dura tro a la fin del mont, e costa l'ayga demenar tro ad aquella ciutat de XV ans, que Espanha devia annar a Roma. E entitoleron los cavaliers la ciutat de lurs noms enaici que prezeron las V premieras letras de Segorbia e las III derrieras de Cobia, e feron en nom a la ciutat e apeleron la Segorbia. E pueys fes apobolar Saragossa e fes entitolar del sieu nom.

(N. E. ¿Se puede ser más imbécil escribiendo “historia”?

miércoles, 28 de octubre de 2026

Vie de Saint Trophime. Tostems aus dir c'on deu aver conselh (Bartsch)


Vie de Saint Trophime. Tostems aus dir c'on deu aver conselh (Bartsch)


Tostems aus dir c'on deu aver conselh
dels ancians e c'on prenna espelh
en lors bels fatz e'n lur ditz eissament:
e car l'antic en lur comensament
pregavan Dieu, lo payre glorios,
tot enaysin lo devem pregar nos
que elh nos don complir nostre dechat
a sa onor e senes falsetat.
Tengut nos an enclaus aquest escrig
nostres clerges, tro c'on lur o a dig,
per pereza e per nesietat: 
mas aras l'an de novel revelat, 
car conoison que per lur gran pereza,
per lur delieg e per lur avareza
an perduda la renda que avien
en Alisquams, tant com ben lo servien; (v. campos Elíseos)
qu'ieu ay auzit que gran devosion
i avien totas gens per lo mon,
e ben de luen s'i fazien portar
sil que morien de sa otra la mar.
Con ayso sie, demandas o als viels,
els o diran plus gent que ieu e miels.
Pero comtan que plus aut de Layon,
encara mays plus aut que de Mascon,
venien mortz que avien elegit
e'n lur gaje layssavan establit
c'on los meses en un vayselh de fust,
mot fort sarat e que fosa ben just.
Cant eran mort, los metien sos parens,
pueys metien lo en lo Roze corent;
entro aval ad Arle deysendien,
car plus en sus decendre non podien,
per la vertut del sementeri sans,
que Dieu sagret, c'om apella Alisquams.
Encaras mais reconta, et es vers,
que de Tolzan e de tot Carcases
e de Franza e de tota Espanha,
foson en plan o foson en montanha,
tant com tenian los regnes de sa mar,
cant eran mort, s'i fazien portar.
E tutz avien tant gran devosion
los avesques e ls contes e l baron
que a penas alons jaser volian:
aytant gran fe al sementeri avian.
E si fazien totz los ricz embaymar (embalsamar)
et an cavalz vo an carris portar;
e li paures que aver non avien,
a lur parens prometre si fasien,
los salesan dedintre e defors: (los salaren de dins y de fora)
e cant fora ben saonat lo cors,
lo portesan en Arle soterar, (lo portaren a Arlés a enterrá : soterrar)
en Aliscamps, lo qual volc Dieus sagrar.
So es l'espelh qu'ieu desus dig avia: (l'espill)
el qual espelh totz fizels si deuria
mirar en so que fasien los antics.
Mais nos semblam los jovenetz mendics, 
car no siguem las pezadas dels viels
que dizien et o fasien mot miels (que dién y u féen mol milló)
que nos non fam, per que laysam estar (que natros no fem)
lo sante luoc que Dieus dignet sagrar.
Mas ges del tot non es nostre lo dans,
ans y an part selhs que rosins anblans
e bels cavals sojornatz e corens
tenon d'aquo que lur ufron las gens.
Per lur deport e per lur quavalquar
dezamparon lo servir de l'autar (desamparen lo serví del altá)
e non mostron tota la veritat
del sante luoc aysi com fon sagrat.
Molt o fan miels de la relegion:
sels que i son, dison en lur sermon
q'ils sont tutz sans e lo lur eysamens:
per que tiran ad els totas las gens,
que non sabon la vera sagrason
que Jezus fes al sementeri bon.
E per aquo quar tota gent non sap
la gran vertut que l sementeri cap,
ieu o diray a tot lo mont per ver:
sol de l'auzir es grans gauc e plaser.

en Aliscamps, lo qual volc Dieus sagrar.

martes, 27 de octubre de 2026

Barlaam, Josaphat. En aquel temps que hom comenset los monestiers edificar,

Légende de Barlaam et Josaphat. 

Ms. de Paris, fr. 1949, fol. 180a. - Grdr. § 54, p. 88. St. p. 63.

Barlaam y Josafat



En aquel temps que hom comenset los monestiers edificar, e ls monegues e ls hermitans comenseron a creyser la renomada de la crestiandat, fon luenh saupuda que venc tro en la terra d'India. Motz hy ac d'omes que desampareron lurs possessions e tornavan a conversion. Esdevenc si que en aquella terra ac un rey que avia nom Avenis; aquel era de mot gran poder e de mot gran riqueza, e gentil hom e poderos contra sos enemix, e de la riqueza d'aquest mont ben azondos; mays encar segon l'arma era mot mal azornatz, car el crezia las ydolas.
E domens qu'el vivia aysi dousament el joy et el delich d'aquest mont, que avia aquo que si volia, veieyre li fon que una cauza tant solament li falhia, que mot l'agreuiava e mot li mermava sa gloria, so es a ssaber que non podia aver enfant. Lo glorios linage dels crestians e las mayzons dels monegues e dels hermitans mesprezavon lo coutivament del rey, e 
per menassas ni per paor de mort non laysavan a prezicar la ley de Jesu Crist ardidament e ses paor. Et aco que a la ley s'apertenia, estudiozament fazian, e prezicavan lo nom de Jesu Crist. Cant lo rey Avenis auzi aquesta paraula que aytals gens s'eran levadas que mesprezavan las ydolas e prezicavan lo nom de Jesu Crist e que non doptavan morir, mot fon plen de gran yra e de gran tristor, e comanda per tota sa terra a sos baylons et a ssos senescals que totz sels que poyrian trobar que creyrian el nom de Jesu Crist, que per diversas mortz los fezessan morir. E sertas li benahurat amic de Nostre Senhor s'en annavan davant lo rey e reprenon li la soa fellonia e la soa mescrezensa. E cant lo rey o auzi, de gran yra era plens e fazia los morir per diverses martiris.
Cant la terra d'India era en aytal error, un prebost del rey que mot era de gran poder e de gran gentileza e de gran pres en la cort del rey, cant el auzi aytal fellon comandament, mesprezet la vanetat d'aquest mont tan fortmens que prezent si mezeys l'abit de religion pres e mes si en un dezert, e la soa vida era en dejunis et en vigilias. Lo rey Avenis amava lo mot e mot li portava d'onor gran. E cant lo rey auzi aytal cauza de luy, non vos pot hom dir lo gran dol que el ac en son cor, car aytal amic avia 
perdut, e de tot en tot crec adonx la soa yra contra los morgues. Adoncx trames sos sirvens per los puetz e per los dezertz e per motz luox que l quezessan amablamens e que li amanessan. E cant venc a cap de pessa, aquil que l'anavan querent, serqueron tant que troberon lo; preron lo e meneron lo davant lo rey. Garda le rey e vi lo pauramens vestit, seluy que tant resplandens vestirs solia vestir e tant delicadamens solia viure, e vi lo lag e mesprezat e vestit a guiza d'ermitan. De la tristor e de la yra que avia lo rey parlava e dizia a seluy: "Oy, tu fol' arma perduda; per qual cauza tu as mudada ta gloria ni ta honor que solias aver en mon regne; car tu eras premiers en ma cort, onratz davant totz los autres; en aytal dezonor et en aytal viltat as mudada ta gloria, e que cuias gazanhar? Car totz nostres dieus e tot lo joy d'aquest mont as laysat 
per un home que es apellat Jesu Crist - per que as ayso fag?" 
Cant le bons homs auzi ayso, alegrament e sanament respondet e dis: "Reys, si tu vols de mi auzir razon, gieta de ton palays tos enemix, et adonx respondray ti d'aquo que tu volras demandar, que, tant com
aquilh y seran, neguna paraula tu non poyras recebre en pas que yeu ti diyses; per razon vuelh que m'aucias, o fay de mi que ti volras."
Lo rey respondet e dis: "E qui son aquist enemix que mandas hostar?" 
E l benahurat li respont: "So es yra e cobeeza. Aquestas doas cauzas tollon ad home que non pot entendre razon; mas si tu hostas aquestas 
desobre tu, e per aquestas doas cauzas tu as en tu saviza e lialtat, verayament tota cauza diray a tu." E l rey respont: "Hyeu ti autrey que yra e cobeeza giete de mon cor que y fassa aver saviza e lialtat. 
Digas mi, don t'es venguda aytal error que aquo que vezem et auzem, aias laysat per nulla esperansa." Respont l'ermitans e dis: "Reys, si tu vols auzir lo comensament, escouta.
Els jorns de mon jovent, cant eu era joves, auzi una paraula que mot es bona e de profiech e de gran salut e que mot mi intra el cor aytant fort que hanc pueys no n parti. La paraula es aquesta: so es a veieyre als fols que aquellas cauzas que son divinas, que hom non pot vezer, deu hom mesprezar atressi com si non eran, et aquellas que son d'aquest 
mont, deu hom amar e car tener atressi com si eran durablas. 
Non conoyses per qual cauza hyeu ay dezamparat aquest mont? 
Car la sobeyrana apellation m'a apellat a vida durabla; e cant plac a la benignitat de Nostre Senhor Jesu Crist que m volc desliurar del poder del dyable, el mi fes mesprezar la vanetat d'aquest mont, et adonx yeu mi consiriey que aquest mont non era mays cant nient e vanetat, e perpensiey mi per que yeu era fatz e que m covenia ad annar davant 
mon Senhor per rendre razon; et adonx dezampariey tot cant avia e segui lo, e fas li gracias; car li plac que m desliures del poder del dyable e de las tenebras d'aquest segle e car mi demostret via per on podia annar a luy. E dic ti que neguns autres bens ni neguna autra via non es bona mays cant aquella don tu, caytieus reys, yest partitz e desesperatz, per que nos em partitz de la toa conpanhia; car nos ti vezem a Dieu dezagradable per so car tu mesprezas Nostre Senhor Jesu Crist que es senher de tot cant es et es egals a Dieu lo payre que l sel e la terra establi e de sas proprias mans formet home e l mes en paradis; e l dyable per sa enveia decep lo, mas lo benigne Senher que nos formet, regardet si a las obras que avia fachas de sas mans e volc per nos 
sufertar mort e passion, per la qual nos desliuret de la poestat del dyable. E tu, caytiu rey, offendes en la cort de celuy que nos a fach dignes d'aytals bens ad aver, e tu yest el delieg de ton cors totz entendutz e de las ydolas que yeu veg que apellas dieus. Oy, e tu tant 
solament non tolles als crestians ben, que abans o fas a totz aquels que als tieus comandamens obeziyson. E sapjas en ver que hyeu non ti creyray ni non consentiray als tieus comandamens d'aquesta maniera ni encontra Dieu non faray fellonia ni mon bonfaytor ni mon bon salvador non renegaray, si tu a bestias salvagas mi liuravas per devorar o a glazi o a fuoc mi fazias morir. Non temi ni non am la prezent vida, que, plena es de vanetat o d'enfermetat tant fortment que longa cauza seria a dire.
Mays per bona paraula ensenha mo senher sant Johan que tot lo mont es pauzatz en malignitat, e que non vuelha hom lo mont ni las cauzas que y son, que tot cant es el mont es cobeeza de la carn et enveia dels huelhs, e lo mont traspassa en la cobeeza de luy, et aquel que faza la volontat de Dieu, permanra en durabletat. E per far la volontat de Dieu ay dezanparat totas cauzas, e de totz aquels que crezon Dieu Nostre Senhor en ay fag mos amix e mos frayres e mos parens, e d'aquels que ja foron mieu amic e mieu frayre, et yeu m'en soy lunhatz e permane en la soleza et esperi Nostre Senhor que m fassa venir salut."
Totas aquestas paraulas e mays d'autras ganren dis le bons homs al rey. E cant lo rey l'auzi, fon mot sosmogutz en yra e volc lo ferir; mays per honor e per reverencia de si mezeys et el s'en retenc e comenset li a dire: "Caytiu, e don t'es moguda aytal perdicion que tant as aguda ta lenga a recontar aquesta fablazon? Sertas, si al comensament de tas paraulas non ti agues promes que partis yra de mi, a fuoc liurera ta carn; mas car al comensament de tas paraulas mi conjuriest e per l'amor que solia aver an tu, sufre ta vida; leva ti e fug denant los mieus huelhs que ja mays non ti veion e que non ti destrua." 
Adonx le bons homs s'en tornet el desert mot corrossatz, car lo martiri non avia sufert; ans sertas cascun jorn suffertava martire en sa consciencia contra las temptacions del dyable. E cant le bons homs s'en fon annatz, lo rey fon mot yratz e consiret si de diverses turmens encontra los monegues et honorava plus largamens que non solia sos 
dieus e sas ydolas.
Domens que l rey era en aytal error et en aytal pensier, un filhs li nasquet a meravilhas bels, e la gran beutat de luy figurava aquo que de luy era a esdevenir. E dizian que en tota la terra non era vist tant bel enfant ni tant agradable. Le rey ac a meravilhas gran gaug de la nativitat de luy, et apelleron l'enfant Jozaphat. E lo rey si com autre fol annet s'en al temple de sas ydolas far gracias e lauzor, e le caytiu non conoysia a qual senhor covenia rendre lauzor per lo gaug de la nativitat de son filh. E lo rey fes far festa et ajustet ganren dels coutivadors de cels que azoravan las ydolas, e de l'autre pobol ajustet ganren, et a celebrar la 
festa el fes ausir ganren de taurs al sacrifizi far, e donava sos dons als grans et als paucz et als rix et als paubres en la sollempnitat de la festa que l rey fazia. Et esdevenc si que aquil cinq barons qui si fazian savis de l'art de la estrolomia, aquels lo reys fazia estar e prop de si e demandava a cascun d'aquels que dizessan d'aquel enfant cals devia esser. Et ac n'i motz que dizian que l'enfant seria de gran riqueza e de gran poder e sobre totz los autres reys que enans hy avian estat. Un dels estrolomiayres que fon plus savi dels autres, dis al rey; "Si con sels que m'ensenheron d'estrolomia, en tant com yeu puesc conoyser, trobi que 
aquest enfant non sera en ton regne, mas en autre regne melhor ses compte, et es a mi veieyre que la religion dels crestians que tu persegues el recebra, e que el mezeys y aura sa esperansa." 
Cant le reys o auzi, mot o receup greu, e tornet sa leticia en tristor.
En aquella ciutat on el era, basti un palays a meravilhas bel, et en aquel 
fes cambras mot bellas e mot resplandens; e cant l'enfant ac la etat d'enfanteza, el lo mes el palays et establi li servens e ministres, e aquilh eran joves mot e de gran beutat, e comandet ad aquels que negun home de lains non intres e que neguna cauza d'aquesta vida que pogues engenrar yra non li manifestes hom, ni mort ni vilheza ni enfermetat ni pauretat ni neguna autra cauza, si non era joyoza e delichabla, non li aportes hom denant per so que non pogues consirar neguna cauza ad esdevenir. 
E comandet que neguna cauza pauca ni gran de Jesu Crist non li deches hom; et aquo que l'estrolomiayre li avia dig, mandava que sobre totas cauzas fos celat. E cant neguns dels ministres era malautes, el rey lo 
comandava gitar foras.

parábola de Barlaam y Josafat

miércoles, 21 de octubre de 2026

Bernart de Ventadorn. Be m'an perdut, lai enves Ventadorn, ++

Bernart de Ventadorn.

Non es meravelha s'ieu can; Bernat de Ventadorn

(N. E. Omito la lista de los manuscritos o textos fuente a partir de ahora. Si alguien quiere comparar manuscritos, que lea este libro en su original.)

Be m'an perdut, lai enves Ventadorn,
tuit mei amic, pos ma domna no m'ama,
et es be dreitz que ja mais lai no torn,
qu'ades estai vas mi salvatg' e grama.
Veus per que m fai semblan irat e morn!
Quar en s'amor mi deleit e m sojorn,
ni de ren al no s rancura ni s clama.
Aissi co l peis qui s'eslaiss' el cadorn
e no sap re tro que s'es pres en l'ama,
m'eslaissei eu vas trop amar un jorn,
qu'anc no saup mot tro fui en mei la flama
que m'art plus fort que no fai focs en forn;
e ges per so no m posc partir un dorn,
aissi m te pres s'amors que m'aliama.
No m meravilh si s'amors mi te pres,
que genser cors no cre qu'el mon se mire;
bels es e blancs e frescs e gais e les,
e totz aitals cum eu volh e dezire:
no posc dir mal de leis, que no n i es;
ben n'agra dig de joi, s'eu li saubes,
mas no li sai: per so m'en lais de dire.
Totz temps volrai sa honor e sos bes,
e lh serai hom et amics e servire,
e l'amarai, be li plass' o be lh pes,
qu'om no pot cor destrenher ses aucire.
No sai domna, volgues o no volgues,
si m volia, qu'amar no la pogues;
mas totas res pot hom en mal escrire.
A las autras sui aissi escazutz:
laquals si vol mi pot vas si atraire,
per tal coven que no m sia vendutz
l'onors ni l bes que m'a en cor a faire;
qu'enoios es preiars, pos es perdutz:
per mi us o dic, que mals m'en es vengutz,
qu'enganat m'a la bela de mal aire.
En Proensa tramet mans e salutz,
e mais de bes qu'om no lor sap retraire,
e fatz esfortz, miraclas e vertutz,
car eu lor man de so don non ai gaire;
qu'eu non ai joi mas tan com m'en adutz
mos Bels Vezers e'n Faituratz, sos drutz,
e'n Alvergnatz, lo senher de Belcaire.
Mos Bels Vezers, per vos fai Deus vertutz
tals c'om no us ve que no si' ereubutz
dels bels plazers que sabetz dir e faire.

II.

Quan la douss' aura venta
deves vostre pais,
veiaire m'es qu'eu senta
un ven de paradis,
per amor de la genta
vas cui eu sui aclis,
en cui ai mes m'ententa
e mon coratge assis;
quar de totas partis
per leis, tan m'atalenta.
Sol lo be que m prezenta,
sos bels olhs e l francs vis,
que ja plus no m consenta,
mi deu aver conquis:
no sai per que us en menta,
quar de re no sui fis;
mas greu m'es que m repenta,
que una vetz me dis
que pros hom s'afortis
e malvatz s'espaventa.
De domnas m'es veiaire
que gran falhimen fan,
per so quar no son gaire
amat li fin aman.
Eu no dei ges retraire
mas so qu'elas volran:
mas greu m'es c'us trichaire
d'amor ai' ab engan
o plus o astrestan (autretan)
cum cel qu'es fis amaire.
Domna, que cuidatz faire
de mi qui vos am tan,
c'aissi m vezetz mal traire
e morir de talan?
Ai, francha de bon aire,
fessetz m'un bel semblan,
tal don mos cors s'esclaire,
que mout trac gran afan;
e no i dei aver dan,
quar no m'en posc estraire.
Si no fos gens vilana
e lauzengier savai,
eu agr' amor certana;
mas no m'en recreirai:
de solatz m'es humana,
quan locs es ni s'eschai,
per qu'eu sai qu'asatz mana
n'aurai enquera mai:
qu'astrucs sojorn' e jai
e malastrucs s'afana.
Cel sui que no soana
lo be que Deus li fai,
qu'en aquela setmana,
quant eu parti de lai,
mi dis en razo plana
que mos chantars li plai.
Tot' arma crestiana
volgra agues tal jai
cum eu agui et ai,
car sol d'aitan se vana.
Si d'aisso m'es certana,
autra vetz la'n creirai,
o si que no, ja mai
no creirai crestiana.

III.

Tant ai mon cor plen de joia,
tot me desnatura;
flors blanca, vermelh' e bloia
me par la freidura,
qu'ab lo vent et ab la ploia
me creis l'aventura,
per que mos chans mont' e poia
e mos pretz melhura.
Tant ai al cor d'amor 
de joi e de doussor,
que lo gels me sembla flor
e la neus verdura.
Anar posc ses vestidura
nutz en ma chamiza
que fin' amors m'assegura
de la freida biza;
et es fols qui s desmezura
e no s ten de guiza:
per qu'eu ai pres de mi cura,
pos que aic enquiza
la plus bela d'amor,
don aten tan d'onor
si qu'en loc de ma ricor
no volh aver Friza.
De s'amistat m'esraiza;
mas eu n'ai fiansa
que sivals eu n'ai conquiza
la bela semblansa:
et ai ne a ma deviza
tan de benenansa
que ja l jorn que l'aia viza
non aurai pezansa.
Mon cor ai en amor,
e l'esperitz lai cor,
et si m sui eu sai, alhor,
lonh de leis en Fransa.
Tan n'aten bon' esperansa
ves que pauc m'aonda
qu'atressi sui en balansa
cum la naus en l'onda.
Del maltrag que m dezenansa
no sai on m'esconda:
tota noit me vir' e m lansa
de sobre l'esponda.
Tan trac pena d'amor
qu'a Tristan l'amador
non avenc tan de dolor
per Yzeut la blonda.
Ai Deus, ar sembles ironda,
que voles per l'aire,
qu'eu vengues de noit prionda
lai al seu repaire!
Bona domna jauzionda,
mor se l vostr' amaire;
paor ai que l cors mi fonda,
s'aisso m dura gaire.
Domna, vas vostr' amor
jonh mas mas et ador.
Bel cors ab fresca color,
gran mal me faitz traire,
Qu'el mon non a nulh afaire
don eu tan consire;
ni aug de leis ben retraire
que mon cor no i vire
e mos semblans no s'esclaire,
que qu'eu n'auia dire,
si qu'ades vos es veiaire
qu'ai talen de rire.
Tan l'am per fin' amor
que mantas vetz en plor,
pero que melhor sabor
m'en an li sospire.
Messatgier, vai e cor
e di m a la gensor
la pena e la dolor
qu'eu trac e l martire.

IV.

alaudeta, laudeta : alouette; alondra; chap. cogullada, cogullades, perque porten cogulla al cap

Quant vei la lauzeta mover
de joi sas alas contra l rai,
que s'oblid' e s laissa cazer
per la doussor qu'al cor li vai,
ailas, quals enveia m'en ve
de cui qu'eu veia jauzion!
Meravilhas ai, quar desse
lo cors de dezirier no m fon.
Ailas, tan cuiava saber
d'amor, e tan petit en sai!
Quar eu d'amar no m posc tener
celleis don ja pro non aurai;
tout m'a mon cor e tout m'a se
e mi mezeis e tot lo mon;
e quan si m tolc, no m laisset re
mas dezirier e cor volon.
Anc non agui de mi poder
ni no fui meus des l'or' en sai
que m laisset en sos olhs vezer,
en un miralh que mout mi plai.
Miralhs, pos me mirei en te,
m'an mort li sospir de preon,
qu'aissi m perdei cum perdet se
lo bels Narcisus en la fon.
De las domnas mi dezesper;
ja mais en lor no m fiarai,
qu'aissi cum las solh captener,
enaissi las descaptenrai.
Pos vei que una pro no m te
ab leis que m destrui e m cofon,
totas las dopt e las mescre,
quar be sai qu'atretals se son.
D'aisso s fai ben femna parer
ma domna, per qu'eu lo retrai,
que no vol so qu'om deu voler,
e so qu'om li deveda fai.
Cazutz sui en mala merce
et ai ben fait cum fols en pon,
e no sai per que m'esdeve,
mas quar trop pogei contra mon.
Merces es perduda per ver,
et eu non o saubi anc mai,
quar cil que plus en degr' aver
no n a ges, et on la querrai?
A, quan mal sembla, qui la ve,
que aquest caitiu deziron,
que ja ses leis non aura be,
laisse morir, que no l'aon!
Pos ab mi dons no m pot valer
precs ni merces ni l dreitz qu'eu ai,
ni a leis no ven a plazer
qu'eu l'am, ja mais no l o dirai.
Aissi m part d'amor e m recre:
mort m'a e per mort li respon,
e vau m'en, pos ilh no m rete,
caitius en eissilh, no sai on.
Tristans, ges non auretz de me,
qu'eu m'en vau caitius, no sai on:
de chantar me gic e m recre,
e de joi e d'amor m'escon.

sábado, 17 de octubre de 2026

Maria de Ventadorn. Gui d'Uisel, be m peza de vos

Maria de Ventadorn.

Maria de Ventadorn. Gui d'Uisel, be m peza de vos


Sainte Palaye. Manuscrit du Vatican 3207.

Ben avetz auzit de madompna Maria de Ventadorn com ella fo la plus preziada dompna qe anc fos en Lemozin, e aqella qe plus fetz de be e plus se gardet de mal. E totas vetz l'ajudet sos senz e follors no ill fetz far follia; et onret la deus de bel plazen cors avinen ses maestria.
En Guis d'Uisels si avia perduda sa dompna, si com vos aves ausit en la soa canson que dis:
Si be m partetz, mala dompna, de vos, etc.
don el vivia en gran dolor e en tristessa. Et avia lonc tems q'el non avia chantat ni trobat, don totas las bonas dompnas d'aqella encontrada n'eron fort dolentas; e madompna Maria plus qe totas, per so qu'en Guis d'Uisels la lauzava en totas sas cansos. El coms de la Marcha, lo cals era apellatz n Ucs lo Brus, si era sos cavalliers, et ella ll'avia fait tan d'onor e d'amor com dompna pot far à cavallier. Et un dia el dompnejava com ella, e si agon una tenson entre lor; qe'l coms de la Marcha dizia qe totz fis amaire, pos qe sa dompna li dona s'amor ni l pren per cavalier ni per amic, tan com el es lials ni fis vas ella, deu aver autan de seignoria e de comandamen en ella com ella de lui. E madompna Maria defendia qe l'amics no devia aver en ella seignoria ni comandamen. En Guis d'Uisels si era en la cort de madompna Maria; et ella, per far lo tornar en cansos et en solatz, si fes una cobla en la cal li mandet si se covenia qe'ls amics ages aitan de seignoria en la soa dompna, com la dompna en lui. 
E d'aqesta razon madompna Maria si l'escomes de tenson; e dis en aissi:
2701, 7698, C.

Quar vos es laissatz de cantar,
E volgraus i enquer tornar.
Equar sabetz d'aitals razos
Ieu vos deman si deu far engalmen
Domna per drut, quan lo quier francamen,
Com el per lei tot quan tanh ad amor,
Segon lo dreg que tenon l'amador.

Domna na Maria, tensos
E tot cant cujava laissar;
Mas aoras no posc mudar
Qu'ieu no cant à vostre somos.
E respon vos de la domna breumen,
Qe per son drut deu far comunalmen
Com el per lei ses garda de ricor:
Qu'en dos amics non deu aver major.

Gui, tot so don es cobeitos
Deu drutz ab merce demandar;
E domna deu lo autrejar,
Mas deu ben esguardar sazos.
El drut deu far precs e comandamen
Com per amigu' e per domn'eissamen;
E domna deu à son drut far honor
Com ad amic e no com à senhor.

Domna, sai dizen entre nos
Que lai on domna vol amar
Engalmen deu son drut honrar,
Pois engalmen son amoros.
E s'esdeve qu'ell' am plus finamen,
Li dig e'l fag o devo far parven;
E s'a ves leis cor fals ni trichador,
Ab semblan bel deu cobrir sa dolor.

Gui d'Uisels, ges d'aitals razos
No son li drut al comensar;
Ans dis quascus, quan vol pregar,
Mas junchas e de genolhos:
Domna volhatz queus serva humilmen
Com lo vostr'om. E s'ell' enaissi l pren,
Ieu lo jutge per dreg à traïdor
Si s ret pariers e s det per servidor.

Domna, ben es plaigz vergonhos
Ad ops de domna razonar,
Que celui no tenha per par
A cui a fait un cor de dos.
O vos diretz, o no s'estara gen,
Que'l drutz la deu amar plus leialmen;
O vos diretz que son par entre lor,
Que re no l deu lo drutz mas per amor.

viernes, 16 de octubre de 2026

Raimons de Miraval. Amors me fai cantar et esbaudir,

Raimons de Miraval.

Raimons de Miraval. Amors me fai cantar et esbaudir,



2701, 7225, 7614, 7698.

Ramun de Miravals fo us paubres cavalliers de Carcasses, que non avia mas la quarta part de Miravals; et en aquel castel non estavo 40 homes. Mas per lo seu trobar e per son bel dire, e car el saup plus d'amor et de domnei, e de totz los faitz avinens, e de totz los ditz plazens que corron entr'amadors et amairitz, el fo amat e tengut car per lo Coms R. de Toloza, qu'el clamava son Audiart, et el lui. El coms li dava caval et armas, els draps que besoignaven, e so que l fazia mestier. Et era senher del alberc de lui, e senher del rei P. d'Arago, e del vescoms de Bezers, e d'en Bertran de Saissac, e de totz los grans baros de aquela encontrada. E non era neguna gran domna ni valens que no dezires e no se penes que el entendes en ela, o que li volgues be per domesteguessa, quar el las sabia pus onrar e far grazir que nuls autr'om; per que neguna no crezia esser presiada, si no fos sos amics Raimons de Miraval. E R. de Miravals s'entendet en mantas domnas, e'n fetz mantas bonas cansos; 
e no se crezet mais qu'il de neguna endreg d'amor agues ben, e totas l'enganeren.
Ben avetz auzit R. de Miravals qui fo ni don, per qu'ieu vos vuelh dire mais de son fag. Don el amava una dona de Carcasses que avia nom na Loba de Puegnautier, filha d'en R. de Puegnautier; et era molher d'un cavayer ric e poderos de Cabaret, pariers del castel. La Loba si era sobreavinens e voluntoza de pretz e d'onor; e tug li baro de la encontrada e li estranh que la vezian entendian en ela: lo Coms de Fois, en Olivier de Saissac, en P. Rotgier de Mirapeys, en Aimeric de Monrial, en P. Vidal, que fes mantas bonas cansos de lieis. En R. de Miravals si l'amava mais que totz, e la metia enans à son poder ab sas cansos e en comtans, com sel que o sabia meils far de cavalier del mon, et ab plus plazens razos et ab plus bels digz. E la Loba per lo gran pres en que el l'avia meza, car conoissia qu'el la sabia enansar fort e dezenansar, ela li sofria sos precs e l prometia de far plazer endreg d'amor, e l'avia retengut baizan. Mas ela o fazia tot per engan, et amava lo coms de Fois tan que ela ne avia fag son drut. Et era l'amor paleza de lor per tota la encontrada de Carcasses, don ela fon descazucha de pres e de honor e d'amics: que lai tenian per morta tota domna que fassa son drut d'aut baro.
En Miravals auzi la novela del mal c'avia fag, e que P. Vidal n'avia facha una mala chanso d'ela que di:
Estat ai una gran sazo;
en la cal el dis en unas coblas:
Mot ai mon cor felo
Per lieis que mala fo.
Miravals fo sobre totz pus dolens, et ac voluntat qu'en diches mal e en decazer ponhes; e pueis pesset se que mai valia que ponhes en ela enganar, aisi com el' avia lui enganat: e comensa la à defendre, à cobrir e à razonar del fag del Comte. La Loba auzi que Miravals la defendia del mal que avia fag, sobre la gran tristeza qu'el avia. Si s'alegra molt per la defensio de Miraval, per so qu'ela avia major paor del que de totas las autras gens. E sill fai venir à se e sill regrasia molt en ploran del mantenemen e de la defensio qu'el fazia d'ela; e si li dis: Miraval, s'ieu anc jorn agui pretz ni honor, ni amic ni amiga, ni fos auzida ni prezada luenh ni pres, ni aigui ensenhamen ni cortezia, per vos m'es tot avengut e de vos o tenh. E cum so sia causa que ieu non ai fag tot so que vos aves volgut endreg d'amors, no m'o a vedat amor d'autrui, mas una paraula que vos disses en una vostra canso, que ditz:

Amor me fai cantar et esbaudir...
Bona domna no s deu d'amor gequir;
E pus tan fai qu'ad amor s'abandona,
No s'en coch trop ni massa non o tir,
Que mens en val tot fag que dessazona.

Et ieu volia vos far tan de plazer ab onrada razo, per que vos l'acsetz plus car, que no m'en volia cochar; que non a mais dos ans e cinq mes que vos retengui baizan, si com vos diches en vostra canso:
Passatz so cinq mes e dui ans
Qu'ieu vos retengui à mos comans.
Aras vei be que vos no m voles abandonar, per lo blasme fals e mensongier que m'aun mes enemix et enemiguas de sobre me. Per so vos dic que pos vos me mantenes contra tota gent, et ieu me tuelh de tota autra amor per vos, e don vos lo cor e'l cors per far tot cant que vulhatz; e met me del tot en vostre poder e en vostras mas, e prec vos que m defendatz à vostre poder. Miraval ab gran alegreza receup lo don de la Loba, et ac de lieis tot so que à lui plac longa sazo. Mas denan s'era enamorat de la marqueza de Menerba, qu'era joves e gaia e gentils domna; e non avia mentit ni enganat, ni era estada enganada ni traïda. E per aquesta se parti Miravals de la Loba, per que fez aquesta canso que dis:
S'ieu en cantar soven
No m'atur ni m'aten,
Non cujetz que sabers
M'en falha ni razos.

la quals es aisi.
Vos avez entendut d'en R. de Miravals co saup enganar la Loba e remaner ab lieis en patz. Mas ar vos dirai de n'Alazais de Boissazon com l'enganet; et una autra apres qu'era sa vezina, na Esmengarda de Castras, et el dezia hom la bela d'Albeges. Abdoas ero de l'avescat d'Albi: n'Alazaitz era d'un castel quez a nom Lombes, molher d'en Bernat de Boisazo; na Esmengarda si era d'un borc quez a nom Castras, molher d'un ric valvassor qu'era fort de temps.
Miravals s'enamoret de n'Alazais qu'era joves e gentils e bela, e voluntoza de pretz e d'onor e de lauzor. Ecar ela conoissia que Miravals li podia plus donar de pretz que nuls hom que fos, si fo molt alegra car vit qu'el l'amava; e fetz li totz los semblans e los plazers que dona pot far à home. Et el la enanset cantan e comtan à son poder, e de lieis fes motas bonas chansos. E mes la en tan gran pretz, que totz los baros de aquela terra entendero en ela; lo vescomte de Bezers, e'l Coms de Toloza, e'l rei Peire d'Arago, als cals Miravals la avia tan lauzada, que'l reis ses vezer s'en era fort enamoratz, e l'avia mandatz sos messatges e sas joias. 
Et el ac voluntat de lieis vezer; e Miravals ponhet mot com el la vis, e fetz una cobla en sa chanso que dis:

Ar ab la forsa del freis...
S'à Lombers corteja'l reis
Per tostemps er jos ab lui;
E si tot s'es sobradeis
Per un ben en venran dui:
Que la cortezi' e'l jais
De la bella n'Alazais,
E'l fresca color e'l pel blon
Fan tot lo segle jauzion.

Donc lo rei s'en venc en Albiges à Lombes per vezer n'Alazaitz; en Miravals venc ab lo rei, pregan lo rei que'l li degues valer ab madomna n'Alazais. Fort fo ereubutz et onratz lo reis, e vegut volentiers madomna n'Alazaitz. El rei, tantost can fon assegut per apres d'ela, la preguet d'amor; et ela autrejat de far tot so que volria. Si que la nueg ac lo rei tot so que volc; el lendema fo saubut per tot lo castel e per tota la cort del rei. En Miravals, que atendia esser rics de joi per prec del rei et auzi aquestas novelas, fo fort marrit; et anet s'en e laisset lo rei e la dona. Longamen se plais del mal que avia fag la dona, e de la felonia que'l rei avia facha de lui; don el per aquesta razo fe esta chanso:
Entre dos volers soi pessiu.
Can lo Coms de Toloza fon deseretatz per la guerra e per los Frances, et ac perdut Argensa e Belcaire; e li Frances agro San Gili e Albiges e Carcasses; e Bederres fon destruitz e'l vescomte de Bezers era mort, e tota la bona gen d'aquela encontrada foro morta e guandida al Coms, ab cui el se clamava'n Audiart, el vevia ab gran dolor, per so que tota la bona gent, de cui era lo Coms senher e maystre, e donas e cavaliers ero mortz e deseretatz. Pueis avia sa molher perduda, aisi com auziretz, e sa dona l'avia traït e avia son castel perdut. Avenc se que'l reis d'Arago venc à Toloza per parlar ab lo Comte, e per vezer sa seror madona na Elionor e madona Sancha. E confortet mot sa seror e'l Comte e sos filh, e la bona gen de Toloza. E promes al Coms qu'el li rendria e cobraria Belcaire e Carcassona, et à Miravals lo sieu castel; e que la bona gen cobraria lo joi que avia perdut. En Miravals, per joi qu'el ac de la promessio que'l rei fes al Comte et à lui de rendre so qu'avion perdut, e per lo tems d'estat qu'era vengutz, ja agues el preponut de no far cansos entro quez agues cobrat lo castel de Miraval que avia perdut, e car s'era enamorat de madona na Helionor, molher del Comte, qu'era la plus bela dona del mon e la melhor, à cui el non avia encaras fag semblan d'amor, fes esta canso que di:
Bel m'es qu'ieu chan e condei
Pos l'aur'es dossa e'l temps jai.

E cant ac facha la canso la trames en Arago, per que'l rei venc ab mil cavayers à servizi del Comte, per la promessio qu'el avia facha. Don lo rei fon mortz per los Frances denan Murel ab totz los mil cavayers que avia ab se, que negus non escapet ab vida.
Dig vos ai de n'Alazais de Boisazo com engannet Miravals e si meteusa auci; ara vos vuelh dir com na Esmengart de Castras saup que n'Alazaitz l'avia escarnit, mandet per en Miravals. Et el venc, et ela l dis que mot era dolenta de so que se dizia de na Alazais, don ela avia cor e voluntat de far esmenda à lui de se mezeissa, del mal que li avia fag n'Alazais. 
Et el fon leu per enganar, can vit los bels semblans e'ls bos ditz ab qu'ela li presentava l'esmenda del dan qu'el avia pres; e dis li que voluntiers voldria prendre de lieis la esmenda. Et ela pres lo per cavalier e per servidor; e Miravals la comenset à lauzar et à grazir, et à enansar son pretz e sa valor. E la dona avia sen e saber e cortezia, e saup gazanhar amics et amigas. En Olivier de Saissac, que era un gran bar de la terra, si entendia en ela e la pregava de penre per molher.
En Miravals, can vi que l'avia tan montada en pretz et en onor, volc gazardo; e si la preget que li fezes plazer endreg d'amor. E ela dis que no faria plazer de drudaria, qu'enans lo pendria per marit, per so que lur amor no s pogues partir ni s rompes; e quel degues partir sa molher de se, laqual avia nom madona Gaudairenca. Don Miravals fon fort alegres e jauzens cant auzit que per marit lo volia; e anet s'en al sieu castel, e dis à sa molher que no volia molher que saupes trobar, que assatz avia en un alberc d'un trobador; e que se aparelhes d'anar ves l'alberc de son paire, qu'el no la tenria plus molher. Et ela entendia en un cavayer que avia nom Guillem Bremon, don ela fazia sas dansas. Cant ela auzi so que en Miravals li dis fes se fort irada, e dis que mandaria per sos parens. 
E mandet per en G. Bremon que vengues, que ela lo pendria per marit e s n'iria ab el. G. Bremon cant auzi las novelas fo molt alegres; e pres cavaliers e venc s'en al castel d'en Miraval e desmontet à la porta. E na Gaudairenca o apres, e dis à'n Miraval que siei amic eron vengut per lieis, e qu'ela s'en volia anar ab lor. Miravals fo molt alegres e la dona plus. La dona fo aparelhada d'anar; en Miravals la menet fora e troba en G. Bremon e sa companha e receup los fort. Can la dona volc montar él caval e ela dis à'n Miraval, que pus qu'ela volia partir de liei, que la des à'n Guilhem Bremon per molher. Miravals dis que voluntiers, si ela o volia. En G. se trais enan e pres l'anel per espozar; en Miraval la l det per molher e menet la'n.
Can Miraval ac partida sa molher de se, anet s'en à madona na Imenjarda; e dis li qu'el avia fag son comandamen de sa molher, e qu'ela denhes faire e dir e li atendes so que li avia promes. E la dona li dis que ben avia fag; e que s'en tornes à son castel e que fezes son aparelhamen de far grans nossas e de recebre lieis per molher, car ela mandaria tost per el. Miravals s'en anet e fes gran aparelhamen per far nossas. Ela mandet per n Olivier de Saissac, et el venc tost: et ela l dis co ela faria tot so qu'el voldria, e'l penria per marit. Et el fo lo plus alegres hom del mon; e acorderon aisi lur fag que'l ser la'n menet al sieu castel, e l'endeman l'espozet e fes grans nossas e gran cort.
Las novelas vengro à'n Miravals que la dona avia pres n Olivier de Saychac per marit. Fort fo dolen e trist, car l'avia fag sa molher laissar, e que l'avia promes que l prendria per marit, e que n'avia fag son aparelhamen de nossas; e dolens de n'Alazais del mal qu'ela avia fag ab lo rei d'Arago: e si perdet tot joi e tot alegrier e tot solatz, e cantar e trobar. E estet com hom esperdutz ben dos ans; e mans cavaliers trobador se trufavon de lui per los esquerns qu'en fazian. Mas una gentil dona que avia nom Brunessen, molher d'en P. Rotgier de Cabaret, que era envejoza de pretz e d'onor, si mandet saludan e pregan e confortan à'n Miravals que s degues alegrar per l'amor de lieis: e que saubes per veritat qu'ela l'anaria vezer si no volia venir vas lieis, e li faria tan d'amor, qu'el conoisiria be que no l volia enganar. E de aquesta razo fes esta chanso que di:
Ben aia'l messatgier.


2701, 7225-6, 7698.

E m tol deport ab cossirier que m dona,
E torna tot mon solatz en cossir;
Que si non es ma canso sobrebona
Non dei esser aissi del tot blasmat:
Pero si cug cantar à voluntat
D'entendedors e de drutz e d'amigas.

Mas no vol ges à domnas cossentir
So per qu'à dreg vei qu'om las ocaizona,
Que tals n'i a que no volon cauzir
El temps qu'om plus d'amar las arazona:
Pois quan joven lor estrai sa beutat
Prendo'l sordeis qu'avian soanat,
Aissi com fes lo Lombartz de las figas.

Bona domna no s deu d'amor gequir;
E pos tan fai qu'ad amor s'abandona,
No s'en coch trop ni massa non o tir,
Quar mens en val tot frutz que dessazona:
Mas sapcha gen celar tota vertat,
Que cilh qu'en als li serian privat
Ad ops d'amar li serian destrigas.

Ges la bella qu'ieu plus am no s'albir
Qu'en re l'ensenh ni l casti ni l despona,
Qu'ilh sab tan be laissar e far e dir
Per que no m cal que ren als hi apona.
E si li platz que m retenh' à celat,
Per tres razos don li drut son amat
Li serai bos, messatgiers so li m digas.

S'ieu ja res fauc don madomna s'azir
No'lh perdon dieus si ella m'o perdona;
Quar no la volh galiar ni trazir, 
Ni razonar so qu'ella m mal razona. 
Tot m'es honors quant à lieis si' onrat, 
E grazisc tot quant à lieis ven à grat; 
E voll n'aver guerras et enemigas.

Bona domna, on qu' aia domnejat,
Volh que tengas Miraval domenjat;
E mas cansos en cap d'autras amigas.

Si tot m'aves, Mais d'amic, cor irat,
A vostr' ops ai Miraval si gardat,
Que vos l'aves et ieu n'ai enemigas.

Mantel, de sen, de pretz e de beutat 
E de joven vos vei tan gen honrat, 
Que sai ne son mantas domnas enigas.

2701, 7225-6, 7698, M.

Ar ab la forsa del freis,
Quan tot lo mons trembl'e brui,
Val mais solatz e domneis,
E cants e totz bel desdui,
Qu'él temps quan folh' e flor nais:
A celui qu'es pros e gais,
Contra l'us del temps e del mon,
Be par que bon cor li aon.

La gran beutatz que pareis
En la bella cui hom sui,
El ric pretz qu'à tot jorn creis
M'an tout domnejar d'autrui.

Mas un dous esguart m'atrais
Vas liei servir, don jamais 
No temsera fam, freg ni son,
S'agues cor del dig que m respon.

En amors a mantas leis,
E de mantas partz adui
Tortz e guerras e plaideis.
Leu reven e leu refui,
Leu s'apai' e leu s'irais:
E qui d'aisso l'es verais
Soven sospira de prion,
E mantz enois blan e rescon.

Anc mais ni tan no m destreis: 
Mas er ai trobat ab cui
Mi mou paors et esfreis,
E m cass' e m pren e m destrui.
Et ieu ges per tan no lais 
Que l'ai don me mou l'esglais
No tenha mon cor deziron,
On plus lo dezir me cofon.

Pero, si tot m'es gabeis,
Mos bos respietz m'i condui;
E si m dizia sordeis,
No volh tornar lai don fui.
Pos vengutz es à l'assais 
Poder a que m derc o m bais;
Qu'ieu no fug si m ras o si m ton, 
Ni ja no volh saber vas on.

S'à Lombers corteja'l reis
Tostemps mais er joi ab lui;
E si tot s'es sobradeis,
Per un be li'n venran dui:
Que la cortezi' e'l jais
De la bela n'Azalais,
El fresca color e'l pel blon
Fan tot lo segle jauzion.

Domna tan vos soi verais
Que de totz cortes assais
Volh que Miraval vos aon;
Mas nous volh dir quals es ni don.

Per mon Audiartz son gais,
Que tota gens ab eslais
Prezon mais lo Comte Ramon
De null autre Comte del mon.


2701, 3794, 7225-6, 7698, M.

Bel m'es qu'ieu cant e condei
Pos l'aur' es douss' e'l temps gais,
E pels vergiers e pels plais
Aug lo retint e'l gabei
Que fan l'auzelet menut
Entre'l blanc e'l vert e'l vaire;
Adonc se deuria traire
Cel que vol qu'amor l'ajut
Vas captenensa de drut.

Ieu no soi drutz mas domnei,
Ni no m sent pena ni fais,
Ni m rancur leu ni m'irais,
Ni per orgolh no m recrei.
Pero temensa m fai mut,
Qu'à la bella de bon aire
Non aus mostrar ni retraire
Mon cor, si'l tenc escondut
Tro qu'aia'l sieu conogut.

Be vol qu'om gen la cortei
E plai li solatz e jais;
E no l'agrad' om savais
Que s'en deguis ni s malmei.
Mas li pros son be vengut,
A cui fai tan bel vejaire
Que quascus es sos lauzaire,
Quan son d'enan lieis mogut,
Meils que s'eran siei vendut.
No crei qu'ab lieis apparei
Beutatz d'autra domna mais, 
Neis flor de rozier quan nais 
Non es plus fresca de liei: 
Cors be fag e gen cregut, 
Boqu'et olhs del mon esclaire, 
Que beutatz noi posc plus faire;
Si mes tota sa vertut
Que res no l'es remazut.

Ses pregar e ses autrei
Son intratz en greu pantais
Com pogues semblar verais
S'ieu sa gran valor desplei;
Qu'enquer non a pretz avut
Domna que nasques de maire,
Qu'encontra'l sieu valgues gaire;
E si n'ai mans car tengut 
Que'l sieu al melhor vencut.

Ja madomna no s malei
S'ieu à sa merce m'eslais,
Que non ai cor que m'abais
Ni ves amor me desrei; 
Qu'ades ai del meils volgut 
Defors e dins mon repaire: 
E de lieis no soi gabaire,
Qu'en plus non ai entendut
Mas gen m'acolh' e m salut.

Canso vai me dir' al rei,
Cui joi guid' e vest e pais,
Qu'anc no l trobei en biais,
Qu'aital com lo volh lo vei.
Ab que cobre Montagut
E Carcasson' e'l repaire,
Pois er de pretz emperaire;
E temeran son escut
Sai Frances e lai Masmut.

Domn' ades m'avetz valgut
Tan que per vos soi cantaire;
E no cugei canso faire
Tro'l fieu vos agues rendut
De Miraval qu'ai perdut.

Mas lo rei m'a covengut
Que lo me rendr' ans de gaire
E mon Audiart Belcaire;
Pois auran domnas e drut
Cobrat lo joi qu'an perdut.


2701, 3794, 7225-6, 7698, M.

Ben aia'l messagiers
E cilh que lo m trames,
A cui rent mil merces
Si ja m torn' alegriers.
Pero de mos mals cossiriers
Qu'ai avutz soi tan sobrepres, 
Qu'à penas crei que domna per amor 
M'aia bon cor ni m volha far honor.

Ab mans adregz mestiers
Avia joi conques
Tals, que cug que m valgues
Si de lai fos entiers.
Que massa rics ni pretz sobriers
No cugera que mi nogues,
Qu'ieu esgardei domna de tal valor
Que de beutatz fos bass'e de ricor.

Tals que ja lauzengiers
No s'en entremezes,
Quar mans enois n'ai pres
Mentr'era drutz leugiers;
Qu'adoncs cujava q'us empiers
No m tengues madomn' en defes,
Per que m tornet mantas vetz à folor
E mantas vetz en gaug et en doussor.

Per so m'era derriers
De totz los autres mes,
Que mon loc no m tolgues
Rotlan ni Oliviers,
Ni ges Orestains ni Augiers
No cujera que s'i mezes:
Mas me ten hom per tan bon cauzidor
Que so qu'ieu volh ten quascus per melhor

Be m cugei fos estiers
Madomna que non es,
Que tostemps li tengues
L'esbaudimens premiers
Sos fols cujars e messongiers,
E cossec la sa mala fes.
De son pauc pretz li fassa dieus menor,
Que mon fin cor a tornat en error.

Qu'ieu fui al prim destriers
Et apres palafres;
Era creis tan l'arnes
Que trop peza'l dobliers.
E pois vei que m'er mal loguiers
E temi que l'afan cregues,
Don no m'aura jamais per servidor;
E lais me dieus mo meils trobar alhor.

Domna que torn' en blasme sa valor
No deu aver de Miraval la tor.

Mon Audiart sal dieus, e sa honor, 
Que totz lo mons val mais per sa valor.

2701, 3794, 7225-6, 7614, C, M.

Entre dos volers soi pensius,
Que'l cor me dis que no cant mais,
Ni amor no vol que m'en lais
Tan quant él segle sia vius. 
Del laissar ai gran razo
Que ja mais no fes canso;
Mas eras cant quar amor e jovens
M'o ensenha, e mezura e sens.

E s'anc nul jorn fui esforsius
D'esser adretz, cortes ni gais,
Era m'es ops que m'i eslais
Ab faitz et ab ditz agradius:
Qu'en tal domn'ai sospeisso
Que'l seu rics, car gazardo
No pot servir nuls hom desavinens,
Quar ilh no fai ni'lh plai res desplazens.

Vas bona domna son autius,
Mas no de re que sos pretz bais;
Equar una domna me trais
Tornar m'en ai vilas mesclius?
Non ja; tenria li pro
Si la tornav' en resso;
Qu'à las avols no ten dan fallimens,
E prezo s mais per gabs e per contens.

Ab aitals honratz senhorius
Ai eu estat tostemps verais,
Qu'afans ni pena ni esglais
Ni nul maltrag no m fos esquius.
Quar tug dizon à lairo
Qu'anc d'amors no fi mon pro
Menton, qu'avut n'ai bes e gauzimens,
E n'ai sufert dans e galiamens.

De cui que s vol baisse sos brius
Plus l'onor midons mont'e nais; 
Qu'aissi com la roza e'l glais
Genson quan repaira l'estius, 
Midons a tot l'an sazo
Qu'ilh sab gensar sa faisso
Ab bels semblans et ab cuendes parvens,
Don creis sos pretz e sos captenemens.

Per lieis am fontainas e rius,
Pratz e vergiers, e boscs e plais,
Las domnas, els pros els savais,
Els fols els savis els badius
De la franca regio
Don ilh es e de viro:
Quar tant es lai assis mos pessamens
Que mais no cug sia terra ni gens.

N'Alazais de Boissazo
Fai son pretz meillor de bo;
E perda dieus qui l'er desavinens,
Pos tan gen sec sos bels comensamens.

2701, 7225-6, 7614, 7698, M.

S'ieu en cantar soven
No m'atur ni m'aten,
Nous cujetz que sabers
M'en falha ni razos,
Ni talans amoros,
Que'l plus de mos volers
Es en joi et en can;
E de razos ai tan,
Que cantar en poiri' assatz:
Mas tot quan sai no volh sapchatz.

Qu'amat ai longamen
Tal domn' ad escien,
Qu'anc servirs ni plazers
No m'i poc esser bos,
Ni pregars ni cansos,
Ni celars ni temers,
Qu'ieu noi trobes engan.
Et ieu sofren mon dan
Saub l'enganar totz enganatz
E remaner ab lieis en patz.

Qu'estiers no m fora gen,
Pos del mieu fallimen
Era vist lo parers,
Qu'ieu encerques son pros,
Entro que d'ambedos
Fos pres eguals lezers,
Que si fes son talan
Ieu m'anei percassan;
E fo plus adretz lo mercatz
Que de liei si m partis iratz.

Drut que de sidons pren
Nul autre venjamen
No sab que s'es jazers;
Que malditz e tensos
Fan d'ensenhat janglos.
E pois non es tot vers
Quan domna fai semblan,
Qu'ilh vol que la deman
Tal que ja no l sera privatz;
E si s'en tenra per pagatz.

Que quant ieu mi prezen
En loc de cauzimen,
Non es mos capteners
Lauzengiers ni ginhos, 
Ans plus temens q'us tos 
Soi lai on es poders. 
E dieus me don l'autr'an 
Trobar domna prezan, 
Que'l gazardos m'en si' onratz 
Quan serai per lieis trebalhatz.

Tot quant es de joven
E de fin pretz valen
Ten la marqueza ders
De Menerb' à sazos; (Menerba)
E per pauc entre nos
No poja sa valors.
Mas en parli dobtan
Qu'enemigas ne blan;
E pois de lieis no m n'escai gratz,
Lo tortz me sia perdonatz.

Mais d'amic, on qu'ieu an
Vos es caps de mon can
E de Miraval poestatz:
Mas no volh que l'anel perdatz.