Mostrando las entradas para la consulta penjat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta penjat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 10 de septiembre de 2024

Penche - Espensar

 

Penche, s. f., du lat. pecten, peigne.

Penches e fus e cascavels.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Peignes et fuseaux et dévidoirs. 

Pench' a penchenar. 

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Peigne à peigner. 

CAT. Pinte. ESP. Peine. PORT. Pente. IT. Pettine. (chap. Pinta, pintes.)

2. Penchenaire, s. m., peigneur. 

Fuy penchenaire de li.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je fus peigneur de lin.

CAT. Pentiner. ESP. Peinero (peinador). PORT. Pentieiro.

(chap. Pentinadó, pentinadós, pentinadora, pentinadores de li o lino; cardadó, cardadós, cardadora, cardadores de llana.)

3. Penchenacios, s. f., peignage.

Stopa... per mantas penchenacios et carminacios de canep et de li si trba (sic). Eluc. de las propr., fol. 223.

Étoupe... par maints peignages et cardages de chanvre et de lin se tire.

(chap. Pentinassió, pentinassions; pentinat, pentinats.)

4. Penchenar, v., peigner. 

Per soven penchenar.

P. Vidal: Ges pel temps.

Pour souvent peigner.

Pench' a penchenar.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Peigne à peigner. 

Subst. Mas anc rascas non amet penchenar. 

P. Cardinal: Un sirventes.

Mais oncques teigneux n' aima le peigner. 

Part. pas. Ni seran ja pro lavadas

Ni penchenadas ni afachadas. 

Brev. d'amor, fol. 129.

Ni elles ne seront jamais assez lavées ni peignées ni peintes.

- Fig. et ironiq. Efféminé, lâche.

Los acrupitz penchenatz

Que tot jorn demandon salutz.

Marcabrus: Pois l'iverns. 

Les vils lâches qui toujours demandent saluts. 

Subst. Vas mi son perjurat 

Trei palazi..., 

Li dui penchenat

Peiragorzi, 

E li trei comte fat 

Engolmezi.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Vers moi sont parjurés trois palatins..., les deux efféminés périgourdins, et les trois comtes fats angoumois.

CAT. Pentinar. ESP. Peinar. PORT. Pentear. IT. Pettinare.

(chap. Pentiná, pentinás: yo me pentino, pentines, pentine, pentinem o pentinam, pentinéu o pentináu, pentinen; pentinat, pentinats, pentinada, pentinades. Si Josep Puche no fore calvo, se pentinaríe tots los díes. 

Yo me pentinaría, pentinaríes, pentinaríe, pentinaríem, pentinaríeu, pentinaríen; si yo pentinara, pentinares, pentinare, pentinarem, pentinareu, pentinaren; pentinaré, pentinarás, pentinará, pentinarem, pentinaréu, pentinarán.)


Penchenilh, s. m., pénil.

La dolor del penchenilh.

Marcabrus: Quan la. 

La douleur du pénil.

Entre l' eschina e 'l penchenilh.

A. Daniel: Pois En Raimons.

Entre l'échine et le pénil.

(chap. Sigala, pene, etc.)


Pendre, v., lat. pendere, pendre, suspendre.

L'una fremna que vert la terra pent. Poëme sur Boèce.

L'une frange qui vers la terre pend.

Tramet vos la carta on pendet son sagell. V. de S. Honorat. 

Vous transmet la charte où il pendit son sceau.

- Pencher, incliner.

Pren se garda que sa obra non penda ni se encline a dextre ni a senestre. V. et Vert., fol. 59. 

Il prend garde que son ouvrage ne penche ni s' incline à droite ni à gauche.

Fig. Jutges que pendon pus daus la 1 part que daus l' autra.

V. et Vert., fol. 15. 

Juges qui penchent plus devers l'un côté que devers l'autre.

- Descendre trop bas, traîner.

S' il pendon fort, onhetz las li 

Desotz ab del oli lauri.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Si elles pendent fort, oignez-les lui dessous avec de l'huile de laurier.

- En parlant des criminels.

Be 'l deuria hom pendre cum traidor. 

Aimeri de Bellinoy: Tant es. 

Bien on devrait le pendre comme traître. 

Paubre lairon pent hom per una veta, 

E pen lo tals qu' a emblat un roci.

(chap. Pobre lladre se penge per una veta (cordeta), y lo penge tal (aquell) que ha robat un rossí o caball.)

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Pauvre larron on pend pour une vétille, et le pend tel qui a volé un roussin.

- En terme de jurisprudence.

La reyna davant la qual pent la appellation per nos facha.

Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.

La reine devant laquelle pend l'appellation par nous faite.

Part. prés. Quar no 'l talhet

Aquo que hom porta penden. 

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Parce qu'il ne lui tailla pas ce qu'on porte pendant.

Las causas pendens per verayas disenssions. 

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 462. 

Les causes pendantes par vraies discussions. 

Adv. comp. E 'l vassalatges remas en penden. V. de Bertrand de Born. 

Et le vasselage demeura en suspens. 

Part. pas. Subst. Atressi com hom pot faire

De covers morgue tondut,

Fai hom, de trachor, pendut.

(chap. Igual que se pot fé de convers monjo tonsurat, se fa, de traidó, penjat.)

P. Cardinal: Razos es qu'ieu. 

Pareillement comme on peut faire de convers moine tondu, on fait, de traître, pendu.

Prov. El pendutz es fora de consiriers.

T. de Blacas et de Pelissier: En Pelissier. 

Le pendu est hors de souci. 

CAT. Pendrer. ESP. PORT. Pender. IT. Pendere. 

(chap. Penjá, penchá: penjo, penges, penge, pengem o penjam, pengéu o penjáu, pengen; penjat, penjats, penjada, penjades; está algo pendén, pendens, pendenta, pendentes.)

2. Pendemen, s. m., pendaison.

Per que l' agr' ops us fort grans pendemens.

P. Cardinal: Us sirventes.

C'est pourquoi il aurait nécessité d'une fort grande pendaison.

3. Pendulos, adj., lat. pendulus, pendant, qui pend.

Home ebrios... es... en sas mayshelas pendulos.

Eluc. de las propr., fol. 227.

L'homme ivre... est... par ses joues pendant.

ESP. (péndulo) IT. Pendulo. (chap. péndul, penduls.)

4. Pendeillar, v., pendiller, pendre, être pendant.

Fig. Malvestat li pendeilla 

Al capairo.

Marcabrus: Lo vers.

Méchanceté lui pendille au chaperon.

IT. Penzolare. (chap. Pendulá; está pendulán, penján o suspés.)

5. Pendegueillar, v., pendiller, pendre, être suspendu.

Fig. La vida …

Per frevol fil pendegueilla.

(chap. La vida... de frágil fil penge.)

Bernard de Venzenac ou Marcabrus: Hueymais pus. 

La vie... par fragile fil est suspendue.

IT. Penzigliare.

6. Apendre, v., appartenir, être soumis, obéir, se rapporter.

A cui apen Bearns e Gavardan.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn.

A qui appartient Béarn et Gévaudan. 

La crotz es lo dreg gofainos 

Del rey cui tot quant es apen.

P. Cardinal: Dels quatre. 

La croix est le vrai gonfanon du roi à qui tout ce qui est se rapporte.

ANC. FR. Le pople ki apent à nus. Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 7. 

Li chastel vostre seit é kanke i apent. Roman de Rou, v. 2614. 

Jhésu-Crist à qui tout apent. 

Nouv. rec. de fables et contes anc., t. II, p, 314.

- Pendre, être pendu.

Pueingnen tals a levar

Que deing serion d' apendre.

B. Zorgi: S'ieu trobes. 

Tels s'efforcent de s'élever qui seraient dignes d'être pendus.

- Attacher, appendre. 

Fig. En lui s' apila e s' apen

Proeza.

Alegret: Ara pareisson.

En lui s'appuie et s'attache prouesse. 

Part. prés.

De trastotas las terras que eran apendens 

Al comte de Tholosa.

Guillaume de Tudela. 

De toutes les terres qui étaient obéissantes au comte de Toulouse.

Vi la bestia fera e gran 

Que aporta, els corns denan, 

Le bon rei, son oncl' apenden.

Roman de Jaufre, fol. 4. 

Vit la bête farouche et grande qui porte, aux cornes devant, le bon roi, son oncle, pendant. 

ANC. FR. Ainsi despend

Un homs trop plus qu'à luy n'append. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 668.

7. Apendar, s. m., apprentis, hangar, grenier.

La fusta e 'ls teules que so en l' apendar que s te a en derreire la dicha mayo. Tit. du monastère de Cayrac, en Querci, 1314.

La charpente et les tuiles qui sont au hangar qui se tient par derrière à ladite maison.

8. Apendaria, s. f., dépendance. 

X et VIII mas et XIII apendarias. Cartulaire de Sauxilanges

Dix-huit habitations et treize dépendances.

9. Suspendre, v., lat. suspendere, suspendre.

Fig. Suspendet la constitutio que papa Gregori avia facha.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 199. 

Suspendit la constitution que le pape Grégoire avait faite.

Part. pas. Qu'el malaute sia suspendut en ayre. Trad. d'Albucasis, fol. 67. Que le malade soit suspendu en l'air.

CAT. Suspendrer. ESP. PORT. Suspender. IT. Sospendere.

(chap. Suspendre: suspeng o suspenc, suspens, suspén, suspenem, suspenéu, suspenen; suspengut, suspés, suspenguts, suspesos, suspenguda, suspesa, suspengudes, suspeses.)

10. Suspensio, s. f., lat. suspensio, suspension.

Cant aytals suspensios passa XII bordos, adonx la reputam per vicioza.

Leys d'amors, fol. 125. 

Quand telle suspension passe douze vers, alors nous la réputons pour vicieuse. 

CAT. Suspensió. ESP. Suspensión. PORT. Suspensão. IT. Suspensione, sospensione. (chap. Suspensió, suspensions.) 

11. Suspensiu, adj., suspensif.

Ponh suspensiu.

(chap. Pun suspensiu.)

Pauza suspensiva.

Leys d'amors, fol. 144 et 17.

Point suspensif.

Pose suspensive.

ESP. PORT. Suspensivo. IT. Suspensivo, sospensivo. 

(chap. Suspensiu, suspensius, suspensiva, suspensives.)

12. Suspensori, s. m., lat. suspensorium, suspensoir.

Suspensori dels testiculs. Trad. d'Albucasis, fol. 33. 

Suspensoir des testicules.

ESP. PORT. Suspensorio. (chap. Suspensori, suspensoris.)

13. Perpendicular, adj., lat. perpendicularis, perpendiculaire, vertical. Alcu rach es perpendicular et drech. Eluc. de las propr., fol. 120. 

Aucun rayon est perpendiculaire et droit. 

Ela es nompnada perpendicular. Trad. d'Albucasis, fol. 23. 

Elle est nommée perpendiculaire.

CAT. ESP. PORT. Perpendicular. IT. Perpendicolare. 

(chap. Perpendiculá, perpendiculás; vertical, verticals.)

14. Perpendicularment, adv., perpendiculairement, verticalement.

Es cazent linha perpendicularment quan fa angles drechtz.

Eluc. de las propr., fol. 15. 

Est ligne tombant perpendiculairement quand elle fait angles droits.

CAT. Perpendicularment. ESP. PORT. Perpendicularmente.

IT. Perpendicolarmente. (chap. Perpendiculamen o perpendicularmen.)

15. Pengar, Penjar, v., pendre.

Pengar volon En Gui e sus al ven levar. Roman de Fierabras, v. 3085. Veulent pendre et lever sus au vent le seigneur Gui. 

Los us penjavan per los pes.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Les uns pendaient par les pieds.

Part. pas. Sia tost pengatz. Roman de Fierabras, v. 3137.

Qu'il soit tôt pendu.

CAT. Penjar. (chap. Penjá. Vore la conjugassió al pun 1 de esta entrada, Pender.)

16. Pensar, Pessar, Pezar, v., lat. pensare, peser, reconnaître le poids. 

En mezurar o en pezar 

O en nombrar.

Brev. d'amor, fol. 119. 

A mesurer ou à peser ou à nombrer. 

Cant ha dreg pes e adrecha mezura, mais que peza falsamens.

V. et Vert., fol. 17.

Quand il a juste poids et juste mesure, mais qu'il pèse faussement.

- Avoir du poids.

Lo rics homs si meravillet 

De la fueilla que tant peset.

V. de S. Honorat. 

Le riche homme s'émerveilla touchant la feuille qui tant pesa.

Dans la langue latine, du sens propre peser, reconnaître le poids, on passa facilement au sens figuré, examiner, juger; la langue romane étendit l'acception du poids physique à celle du poids moral, accablement, chagrin, souci.

- Moral. Fâcher, chagriner, être pénible, souffrir, déplaire.

Ren que us plassa no m peza, 

Ni m pot res plazer que us pes.

Un troubadour anonyme: Dona sitot.

Rien qui vous plaise ne me déplaît, ni ne peut me plaire rien qui vous déplaise. 

Domna, no sai si us plairia

Qu' ie us vis, o si us pezaria.

Berenger de Palasol: Totz temeros. 

Dame, je ne sais s'il vous plairait que je vous visse, ou s'il vous déplairait.

Pus li baron son irat e lor peza 

D' aquesta patz qu'an faita li dui rey. 

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Puisque les barons sont mécontents et (qu'il) leur déplaît touchant cette paix que les deux rois ont faite. 

Subst. Anc no y fi ad home son pesar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Oncques je n'y causai à homme son chagriner.

- Penser, réfléchir, songer.

Ni noit ni dia no fas que mal pensar. Poëme sur Boèce.

(chap. Tan de nit com de día no fach mes que malpensá.)

Et nuit et jour je ne fais que mal penser. 

Ja hom no pogra pessar 

Ni dir ren que ns tornes a dan.

B. de Ventadour: Quant erba. 

Jamais on ne pourrait penser ni dire rien qui nous tournât à dam.

Fai drutz frir' e tremblar 

Amors e 'ls maritz pensar.

Aimar de Rocaficha: Si Amors. 

Amour fait frissonner et trembler les amants et les maris réfléchir.

Qui tant i pessa que al no fara ja. Poëme sur Boèce. 

Qui tant y pense qu'il ne fera jamais autre chose. 

Loc. A penas pot pensar d'autra cauza. V. et Vert., fol. 41.

(chap. Apenes pot pensá en atra cosa.)

A peine il peut penser d'autre chose. 

Ara sai ieu be 

Que ges de mi no pessatz.

B. de Ventadour: Conortz.

Maintenant je sais bien que point à moi vous ne pensez.

Quan cug pensar en autra res.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Quand je crois penser à autre chose. 

Pensa... d' escavalcar 

E de tot ton arnes layssar.

(chap. Pensa... en descabalgá (desmontá) y en tot ton arnés dixá.)

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Pense... à descendre de cheval et à laisser tout ton harnois.

- Croire, avoir la persuasion.

Penset penre la brasa si com usat avia. V. de S. Honorat. 

Il crut prendre la braise ainsi comme il avait usé (avait coutume).

Subst. Qu' ella de tot no vea lor pessar. Poëme sur Boèce. 

Qu'elle du tout ne voie leur penser. 

Part. prés. Plus es pezans e plus tost vay al fons. V. et Vert., fol. 54. 

Plus il est pesant et plus tôt il va au fond. 

Elh son pus pezan que plum.

Pierre de la Mula: Dels joglars. 

Ils sont plus pesants que plomb. 

Moral. Per la mort pezan 

Del bon rei prezan.

Bertrand de Born: Mon chan.

Par la mort affligeante du bon roi méritant. 

Quoras qu'ieu fos grieus ni pezans.

G. Adhemar: S' ieu conogues. 

Combien que je fusse triste et souffrant. 

Part. pas. Tan caval milsoudor 

E tant esterlis pezatz 

Donetz mon cosin Guion. 

Le Dauphin d'Auvergne: Reis pus vos. 

Tant de chevaux milsoudors et tant de sterlings pesés vous donnâtes à mon cousin Guion.

Aysso es la balansa... en que devon esser pessadas. 

V. et Vert., fol. 103, 2e Ms.

Ceci est la balance... dans quoi elles doivent être pesées. 

Subst. et moral.

Sol que m dures aquel plazens pensatz. 

Arnaud de Marueil: Aissi cum cel. 

Seulement que me durât cette agréable pensée. 

Prov. Pero d'un fat coratge

No s pot partir us rics pessatz. 

Giraud de Borneil: No pues sofrir. 

Pourtant d'un coeur fat ne se peut sortir une noble pensée.

CAT. ESP. PORT. Pensar, pesar. IT. Pensare, pesare. 

(chap. Pensá, pesá: penso, penses, pense, pensem o pensam, penséu o pensáu, pensen; pensat, pensats, pensada, pensades; peso, peses, pese, pesem o pesam, peséu o pesáu, pesen; pesat com Carlos Rallo Badet, pesats com tots los catalanistes ignorans, pesada, pesades.)

17. Pens, Pes, s. m., lat. pensus, poids, pesanteur.

Lhi runho, cant so feble, no podo sufrir lo pes del efan.

(chap. Los riñons, cuan són debils, no poden soportá lo pes del infán.)

Liv. de Sydrac, fol. 65.

Les reins, quand ils sont faibles, ne peuvent supporter le poids de l'enfant.

A gran pes recebon, et a petit pes liuron e vendon. V. et Vert., fol. 17.

A grand poids ils reçoivent, et à petit poids ils livrent et vendent.

- Servant à déterminer la pesanteur des objets.

Apelam pes le istrument am lo qual pezam.

(chap. Li diem pes al instrumén en lo cual pesam.) 

Eluc. de las propr., fol. 281.

Nous appelons poids l' instrument avec lequel nous pesons.

Pus que tos vezis enganas

Ab fals pes, ab falsas canas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Puisque tes voisins tu trompes avec faux poids, avec fausses mesures.

- Pensée, réflexion.

Per que no i pot nuls autres pens caber. 

Folquet de Marseille: Tant m'abellis. 

C'est pourquoi n'y peut nulle autre pensée contenir. 

Pens d'amor, c' aisel pes m' es pus cars. 

E. Cairels: Lo rossinhols.

Je pense d'amour, vu que cette pensée m'est plus chère.

Loc. Que las laisso a lor pes anar, 

Que mais valra.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier. 

Qu'ils les laissent à leur pensée aller, vu que mieux il vaudra. 

ANC. FR. Le chief ai vuit et estoné

Du duel et de l' ire, e del pens

Dont tot est desvoiez mon sens. 

Roman du Renart, t. II, p. 233. 

CAT. Pes. ESP. PORT. Peso. IT. Peso.

(chap. Pes, pesos; bona pesada, bones pesades.)

18. Pensa, Pessa, Peza, s. f., pensée, idée.

Ma pensa

No s gensa, 

Senher, al vostre pro.

J. Esteve: L'autr'ier.

Ma pensée ne se pare pas, seigneur, à votre profit.

Si no so sanas tas pessas, 

Obras a ton dampnamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Si ne sont pures tes pensées, tu travailles à ta damnation.

ANC. CAT. Pensa.

19. Pensamen, Pessamen, s. m., pensée, idée, peine, tourment, souci, hésitation.

Per que no s part un dia 

De vos mos pensamens.

Arnaud de Marueil: Sabers. 

C'est pourquoi ne se départ pas un jour de vous ma pensée. 

Cavalliers, datz mi cosselh d'un pessamen.

Le Comte de Poitiers: Companho. 

Chevalier, donnez-moi conseil touchant une pensée.

Tolt m' avetz rire 

E donatz pessamen. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

Vous m'avez ôté le rire et donné souci. 

D' una ren sui en error, 

Et estau en pessamen.

B. de Ventadour: Acosselatz mi.

Touchant une chose je suis en erreur, et je demeure en hésitation. 

ANC. FR. Nouvelle amour et nouveau pensement. 

Cl. Marot, t. II, p. 332. 

Et monstroit apparence d' estre en perplexité de pensement.

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 26. 

CAT. Pensament. ESP. Pensamiento. PORT. IT. Pensamento.

(chap. Pensamén, pensamens.)

20. Pensazos, s. f., pensée, propos, réflexion, résolution, tristesse.

Trebails, maltraitz, cuidatz ab pensazos

Ni guerreyars qu'ieu fas, no m desvia 

De vos amar.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

Tourment, peine, pensée avec réflexion ni guerroyer que je fais, ne me détourne de vous aimer. 

IT. Pensagione.

21. Pensansa, Pesansa, s. f., pensée, souci, peine, chagrin.

Tant greu pensansa

L'en ven. 

T. de Guionet et de Cadenet: Cadenet.

Si pénible pensée lui en vient. 

Tant n' ai de pesansa

Que tot m'en desconort.

B. de Ventadour: Lanquan vei. 

Tant j'en ai de chagrin qu'entièrement je m'en décourage.

ANC. FR. De sa mort orent grant pesance

Cil de Flandres e cil de France. 

Mult fu dolens li reis de France, 

Mult out grant duel e grant pesance. 

Roman de Rou, v. 15434 et 8657. 

Nous en avons moult grant pesance. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 151. 

Tant m'avez fait duel et pesence.

Roman du Renart, t. III, p. 24. 

IT. Pesanza. (chap. Pena, pes al cor.)

22. Pensio, s. f., pension.

La pensio annual a nos assignada.

Tit. de la maison d'Auvergne, de 1482. Justel, p. 227.

La pension annuelle à nous assignée. 

CAT. Pensió. ESP. Pensión. PORT. Pensão. IT. Pensione.

(chap. Pensió, pensions; sixantía, sixantíes, perque se cobrabe la pensió  o jubilassió als sixanta. Pensionista, pensionistes.)

23. Pesaire, s. m., peseur.

Lo sagramental que fan los pesaires.

Eu, pesaire, jur a vos.

Cartulaire de Montpellier, fol. 145 et 146. 

Le serment que font les peseurs.

Moi, peseur, je jure à vous.

CAT. ESP. PORT. Pesador. IT. Pesatore.

(chap. Pesadó, pesadós, ofissi del que controlabe los pesos y les mides: teníe que fé un sagramén, sacramén, homenache, juramén; 

pesadora, pesadores.)

24. Pessamensa, s. f., peine, souci, inquiétude. 

Eu m'en don gran pessamensa.

P. Bremon Ricas Novas: Lo bel.

Je m'en donne grande inquiétude.

25. Pensatge, Pessatge, s. m., pensée.

Feing ab bels ditz son pensatge.

H. Brunet: Era m nafron. 

Feint avec belles paroles sa pensée.

Mantas vetz ai en pessatge.

Raimond de Miraval: Qui bona. 

Maintes fois j'ai en pensée.

ANC. FR. Ce m'est avis, selon le mien pensaige. 

Monin, Diss. sur le Roman de Roncevaux.

26. Pezantura, s. f., pesanteur, lourdeur, poids.

Lo sabers no ve mas de la servela e del sanc, per lor pezantura.

Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Le savoir ne vient que de la cervelle et du sang, par leur pesanteur.

Fig. El malvatz esperitz lhi dona pezantura. Liv. de Sydrac, fol. 89. 

Le mauvais esprit lui donne pesanteur. 

ANC. ESP. Pesadura.

27. Pesset, s. m., pensée.

Son ples de feunia 

E de mals pessetz. 

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

Ils sont pleins de tromperie et de mauvaises pensées.

28. Pensa, s. f., pensée, esprit, coeur.

Ha pietat dedins sa pensa. Eluc. de las propr., fol. 69. 

A pitié dans sa pensée.

ANC. CAT. Pensa.

29. Pezor, s. m., pesanteur.

Per sa granda pezor rump l' aybre. Eluc. de las propr., fol. 250.

(chap. Per lo seu gran pes trenque l' abre : la fruita cuan un abre está massa carregat; Juaquinico Monclús si puge a un amelé.)

Par sa grande pesanteur rompt l'arbre.

- Accablement. 

Fig. El es secs, ab gran freior,

Malignes e de gran pezor.

Brev. d'amor, fol. 29. 

Il est sec, avec grand froid, malin et de grande pesanteur.

30. Pezeros, adj., pesant, lent, lourd.

En tot be far pezeros. Brev. d'amor, fol. 30. 

A tout bien faire lent.

31. Pensiu, Penssiu, Pessiu, adj., pensif, réfléchi, triste, rêveur, inquiet.

Li bon fait e 'l dig agradiu

Mi fan la nueg e 'l jorn pensiu.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Les bons faits et les paroles agréables me font la nuit et le jour pensif.

Pessius e cossiros mi te 

La belha de cui mi sove.

Peirols: Atressi col. 

Pensif et soucieux me tient la belle de qui je me souviens.

Don, per que m torn mon plor en gaug,

E vau co fai res penssiva?

Rambaud d'Orange: Un vers. 

Donc, pourquoi tourné - je mon pleur en joie, et vais-je comme fait chose inquiète?

ANC. FR. A cuer pensiu, tristre et dolant. Roman du Renart, t. IV, p. 191. ANC. CAT. Pensiu. IT. Pensivo.

32. Pensos, adj., pensif, triste, soucieux.

El fo mot pensos en son cor. Hist. de la Bible en prov., fol. 15. 

Il fut moult pensif en son coeur. 

Adv. comp. Domna, sai en Normandia, 

Sui per vos la nueit e 'l dia

A pensos.

Bertrand de Born: Cazutz sui. 

Dame, ici en Normandie, je suis pour vous la nuit et le jour en souci. ANC. ESP. IT. Pensoso. (ESP. MOD. Pensativo. Chap. Pensatiu, pensatius, pensativa, pensatives.)

33. Pezansos, adj., triste, malheureux, chagrin.

Que farai doncs? Sofrirai pezansos.

Deudes de Prades: No m cugiei.

Que ferai-je donc? Je souffrirai malheureux.

ANC. FR. Iloc fu od le duc Robert

Pesanços mult, dont s'onor pert. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 188.

34. Pezuc, Pezug, adj., pesant.

E 'ls membres pezux movo si en jus. Eluc. de las propr., fol. 82. 

Et les membres pesants se meuvent en bas. 

Una cauza greus e pezuga s'inclina e s bayssa. Leys d'amors, fol. 9.

Une chose lourde et pesante s'incline et se baisse.

35. Ponderos, adj., lat. ponderosus, pesant.

Argent... no es tant ponderos cum aur. Eluc. de las propr., fol. 184.

(chap. La plata... no es tan pesada com l'or; no pese tan com.) 

Argent... n'est pas si pesant comme or.

ANC. CAT. Ponderos. ESP. PORT. IT. Ponderoso.

36. Ponderozitat, s. f., lat. ponderositatem, pondérosité (ponderosité), pesanteur.

Ponderozitat de cueyshas. Eluc. de las propr., fol. 90.

Ponderosité de cuisses. 

ESP. Ponderosidad.

37. Apensar, Apessar, v., penser, imaginer, rêver, préoccuper.

Apenseren se los princeps dels capelans. Frag. de la trad. de la Passion. 

Les princes des prêtres s'imaginèrent.

Part. pas. Ben es mortz qui apensatz 

Viu ni dezaventuros

D'aisso don es cobeitos.

Elias de Barjols: Car comprei. 

Est bien mort qui vit préoccupé et malheureux de ce dont il est désireux.

Don de sciencia fay home ben apessat e ben entenden.

V. et Vert., fol. 44. 

Don de science rend homme bien pensant et bien intelligent.

Voyez Gach.

Subst. M'en sui partitz,

De mon plus adretz apessatz.

Giraud de Borneil: Era quant vei. 

Je m'en suis séparé, de ma plus juste pensée. 

ANC. FR. Et s' apensast tout à loisir. Roman de la Rose, v. 9437. 

Pas ne s' apensoit de la traïson. 

Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 185. 

Sage chevalier, preus et apensé. Joinville, p. 60. 

Sages iestes et apensés.

Roman du Renart, t. IV, p. 86.

IT. Appensare.

38. Apessadamen, adv., avec réflexion, avec intention.

Cant hom ditz apessadamens mal de Dieu. V. et Vert., fol. 26.

Quand on dit avec réflexion du mal de Dieu. 

Apessadamen 

Van ves valor len, 

Per que pretz dechai.

Giraud de Borneil: Ja m vai. 

Avec réflexion vont vers valeur lentement, c'est pourquoi mérite déchoit.

ANC. FR. Ou apenséement ou par négligence.

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 155. 

ANC. CAT. Apensadament. IT. Appensatamente.

39. Desapensadamen, adv., inconsidérément, étourdiment.

O fai desapensadamen. 

Lanfranc Cigala: Ges non es. 

Il le fait étourdiment.

40. Compensar, Compessar, v., lat. compensare, compenser. 

Per aco que negun om non pot compensar ad autre aquo que el non li deu. Trad. du Code de Justinien, fol. 34. 

Par cela que nul homme ne peut compenser à autre ce qu'il ne lui doit pas.

Am autres comtes o metrem, 

Compensan al mielh que poyrem.

Brev. d'amor, fol. 126. 

Avec autres comptes nous le mettrons, compensant au mieux que nous pourrons. 

CAT. ESP. PORT. Compensar. IT. Compensare. (chap. Compensá.)

41. Compensadamen, adv., avec balance, mesure, harmonie. 

Es hom...

Fatz compensadamen.

Nat de Mons: Al bon rey. 

L'homme est... fait avec harmonie.

(chap. compensadamen.) 

42. Compensacio, s. f., lat. compensatio, compensation.

Del autre sera facha compensacios. Trad. du Code de Justinien, fol. 34.

De l'autre sera faite compensation. 

CAT. Compensació. ESP. Compensación. PORT. Compensação. 

IT. Compensazione. (chap. Compensassió, compensassions.)

43. Contrapezar, v., contrepeser, balancer.

Fig. Tria e numbra e penssa e contrapeza e repren totz sos fagz.

V. et Vert., fol. 53. 

Trie et calcule et médite et balance et reprend toutes ses actions.

CAT. ESP. Contrapesar. PORT. Contrapezar. IT. Contrappesare.

(chap. Contrapesá.)

44. Contrapes, s. m., contrepoids. 

Si las peiras non ero que lor dono contrapes per anar al fons.

Liv. de Sydrac, fol. 116. 

Si n'étaient les pierres qui leur donnent contrepoids pour aller au fond.

Prenon lo al pes, gieton l'en mar, 

Am contrapes d' un gran anglar.

V. de S. Honorat. 

Le prennent par le pied, le jettent dans la mer, avec contrepoids d'une grande pierre.

Fig. Lo contrapes de la carn es tan pezans que tyra a se lo esperit, vuelha o no vuelha. V. et Vert., fol. 101.

(chap. Lo contrapés de la carn es tan pesat que estire cap a sí l'  espíritu, vullgue o no vullgue.)

Le contrepoids de la chair est si pesant qu'il tire à soi l'esprit, veuille ou non veuille.

CAT. Contrapes. ESP. Contrapeso. PORT. Contrapezo. IT. Contrappeso.

(chap. Contrapés, contrapesos.)

45. Perpensar, Perpessar, v., penser, imaginer, méditer, réfléchir. 

Lo rei perpessa que poiria far ni el ni sas gens.

Si no i s pot tantost perpessar, el deu terme penre de respondre.

Liv. de Sydrac, fol. 5 et 109.

Le roi réfléchit à ce qu'il pourrait faire et lui et ses gens.

S'il n'y peut aussitôt réfléchir, il doit prendre terme pour répondre.

Quan mi perpens ni m'albire 

Qui soi, ni de qual part venh.

Aimeri de Bellinoy: Quan mi. 

Quand je pense et je considère qui je suis, et de quel côté je viens.

ANC. FR. Jeo purpensowe jurz anciens... tute jurn purpensowent. 

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 76 et 37.

E purpensoue en tes cumandemenz.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 118. 

Il pourpensa les façons et manières 

De susciter ses souldars et banières.

J. Marot, t. V, p. 9.

46. Perpensament, s. m., méditation, volonté réfléchie, ferme propos. Perpensament de plazer al Senhor. Doctrine des Vaudois.

Ferme propos de plaire au Seigneur.

47. Repensar, v., repenser, réfléchir. 

Pens e repens, e pueis sospir.

(chap. Penso y repenso (reflexiono), y después suspiro.)

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Je pense et repense, et puis je soupire.

CAT. ESP. Repensar. IT. Ripensare. 

(chap. Repensá, repensás: yo me repenso, repenses, repense, repensem o repensam, repenséu o repensáu, repensen; repensat, repensats, repensada, repensades; reflexioná.)

48. Recompensar, v., compenser, récompenser.

Terra fertil, mas no leva vi; empero totz les autres defalhimens en pastencs et metalhs recompensa. Eluc. de las propr., fol. 180. 

Terre fertile, mais ne produit pas de vin; cependant elle compense tous les autres défauts en pâturages et métaux. 

CAT. ESP. PORT. Recompensar. IT. Ricompensare. 

(chap. Recompensá: recompenso, recompenses, recompense, recompensem o recompensam, recompenséu o recompensáu, recompensen; recompensat, recompensats, recompensada, recompensades.)

49. Recompensatio, Recompensacio, s. f., récompense, compensation.

En recompensatio... dels servizis.

(chap. En recompensassió o recompensa... dels servissis.)

Tit. de 1275. Bibl. du R., Fonds de Villevieille.

En récompense... des services.

Per escambiament, et en recompensacio et en satisfazement.

Tit. de 1270. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321.

Pour échange, et en récompense et en satisfaction.

CAT. ESP. PORT. Recompensa. IT. Ricompensa. 

(chap. recompensa, recompenses; recompensassió, recompensassions.)

50. Dispensar, Dispenssar, Despensar, v., lat. dispensare, dispenser.

Aquell poder a lo S. payre apostoli e totz aquels en que e a cuy ell lo vol dispenssar.

Ells no s'en podon retrayre que no sian obligatz a tener castetat, ni lo sant payre apostoli no hi despensaria. V. et Vert., fol. 5 et 96.

A ce pouvoir le saint père apostolique et tous ceux en qui et à qui il le veut dispenser.

Ils ne s'en peuvent soustraire qu'ils ne soient obligés à tenir chasteté, et le saint père apostolique n'y dispenserait.

- Disposer.

Segon que dretz establischon e dispenson. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 51. 

Suivant que droits établissent et disposent.

CAT. ESP. PORT. Dispensar. IT. Dispensare. (chap. Dispensá.)

51. Dispensatio, Dispensation, s. f., lat. dispensationem, dispensation.

Si doncs ell non lo nos dona per dispensation de sobirana bontat.

V. et Vert., fol. 87. 

Si donc il ne nous le donne par dispensation de souveraine bonté.

- Dispense.

Empachero, davas lo papa, l'avan dicha dispensatio.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 187. 

Empêchèrent, devant le pape, l'avantdite dispense.

CAT. Dispensació. ESP. Dispensación. PORT. Dispensação. 

IT. Dispensazione. 

(chap. Dispensassió, dispensassions; dispensa, dispenses.)

52. Dispensatiu, adj., dispensatif, propre à dispenser.

Ma... de totas obras dispensativa. Eluc. de las propr., fol. 48.

Main... de toutes œuvres dispensative. 

ESP. Dispensativo. 

(chap. Dispensatiu, dispensatius, dispensativa, dispensatives.)

53. Despessaire, Despensador, Dispensador, s. m., lat. dispensator, dispensateur.

Dispensadors dels ministres de Deu. Trad. de Bède, fol. 54.

Dispensateurs des ministres de Dieu.

- Économe, intendant, dépensier. 

Cel es bos despessaire que re non reten a son obs. 

Trad. de Bède, fol. 40.

Celui-là est bon dépensier qui rien ne retient à son profit.

Del despensador d'Ero.

Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 8. 

De l'intendant d'Hérode.

ANC. FR. Ne les faire nüe dispensateurs des biens. 

Trad. de S. Bernard. Montfaucon, Bib. bib. Ms., fol. 1388. 

CAT. ESP. PORT. Dispensador. IT. Dispensatore. 

(chap. Dispensadó, dispensadós, dispensadora, dispensadores.)

54. Dispensayritz, s. f., lat. dispensatrix, dispensatrice, dépensière. 

Dels sieus diners es dispensayritz. Eluc. de las propr., fol. 71. 

Des siens deniers elle est dépensière.

IT. Dispensatrice. (ESP. Dispensatriz, dispensadora. 

Chap. Dispensadora, dispensadores.)

55. Despendre, v., dépenser.

Adoncs veirem aur et argen despendre.

Bertrand de Born: Ar ven la.

Alors nous verrons or et argent dépenser. 

Fig. Don te per despendre

Un dels seus dons, e seras rics del mendre. 

Blacas: Peyrols. 

Qu'elle te donne pour dépenser un de ses dons, et tu seras riche du moindre. 

Fig. Despendrai mon sen e mon saber 

A vos gen servir a jornal. 

Gaubert, moine de Puicibot: S'ieu anc. 

Je dépenserai mon sens et mon savoir à vous servir bien à journée.

Loc. prov. Leu despen qui de leu guazan.

(chap. Fássilmen gaste qui en fassilidat guañe; despendre, despendres de algo : gastá, tirá, aventá, aviá, etc.)

G. Faidit: Mantas sazos.

Facilement dépense qui avec facilité gagne.

Part. prés. Cobes, mal despendens.

P. Vidal: Ges pel. 

Avide, dépensant mal.

ANC. FR. Que il n' avoit mes que despendre. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 320. 

E chevalers preuz é vaillanz, 

Larges, curteis e despendanz.

Marie de France, t. I, p. 370.

N'ot que doner ne que despendre. Roman du Renart, t. I, p. 29.

(chap. No teníe de qué doná ni de qué gastá; no teníe res per a doná ni per a gastá.)

Quelquefois l'on espargne afin de mieux despendre.

Remi Belleau, t. I, fol. 30. 

CAT. Despendrer. ESP. PORT. Despender. IT. Dispendere.

(chap. Gastá; despendre, despendres de: tirá, aviá, aventá, desfés de.)

56. Despendeire, s. m., dépensier, prodigue.

Grans despendeires e testart. Brev. d'amor, fol. 55. 

Grand dépensier et têtu. 

ESP. PORT. Despendedor. IT. Dispenditore. 

(chap. Gastadó, gastadós, gastadora, gastadores; “despendedó, despendedós, despendedora, despendedores”.)

57. Despensar, v., dépenser.

E 'l deu del sieu despensar.

Bertrand de Born: Mout mi plai. 

Et il doit dépenser du sien.

- Penser, réfléchir.

Comenset a despensar en las grans malezas. 

Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 2.

Il commença à penser aux grandes méchancetés. 

ANC. ESP. Despesar.

58. Despes, Despens, s. m., dépense, coût.

Per los despenx de II rossins.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225. 

Pour les coûts de deux roussins.

Adv. comp. Il veston mal, e manjon a despes.

P. Cardinal: A totas partz. 

Ils se vêtissent mal, et mangent à dépense.

ANC. CAT. Despes.

59. Despensa, Despessa, s. f., dépense.

Supporton grans despensas. Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 350. Supportent grandes dépenses. 

Deu redre compte a son senhor de receptas e de despessas.

V. et Vert., fol. 68. 

Doit rendre compte à son seigneur de recettes et de dépenses.

ANC. CAT. ANC. ESP. Despesa. PORT. Despesa, despeza. IT. Dispensa.

(chap. Despensa, despenses : gasto, gastos.) 

60. Despensamen, s. m., dépense. 

Poiria comtar d'un rei totz sos despensamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Je pourrais compter d'un roi toutes ses dépenses. 

IT. Dispensamento.

61. Despecier, Despessier, Despenser, s. m., dépensier, intendant.

Non dara quatre pas sos despecier. 

Roman de Gérard de Rossillon, fol. 21.

Ne donnera pas quatre pains son dépensier.

- Apothicaire, droguiste.

Be sera bos lo metge, e ricx lo despessiers,

Si sap donar metzina.

Izarn: Diguas me tu.

Bien sera bon le médecin, et riche le droguiste, s'il sait donner médecine.

- Adj. Dépensier, dissipateur.

Cest nos fai envios, despensers e metentz.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Celui-là nous fait envieux, dépensiers et prodigues.

ANC. CAT. Despensier, despenser, dispenser. ESP. Despensero. 

PORT. Despenseiro. IT. Dispensiere. (chap. Apotecari, boticari, apotecaris, boticaris, apotecaria, boticaria, apotecaries, boticaries; despensié, despensiés, despensiera, despensieres.)

62. Espensar, v., lat. exponsare, dépenser.

Gardet si d' espensar 

Per far plus avinen don.

B. Zorgi: S'ieu trobes.

Se garda de dépenser pour faire plus avenant don.

sábado, 27 de julio de 2024

3. 4. De cóm Pedro Saputo se va fé dotó. Seguix lo seu viache.

Capítul IV.

De cóm Pedro Saputo se va fé dotó. Seguix lo seu viache.


Deu mos libro dels tontos: amén. Perque tratá en ells es lo mateix que entrá de nit y sense llum a una casa en tot escampat aon no se ha estat may. Pero tamé tíndreles en homens tan espabilats es traball y demane sing dotsenes de sentits. Y si són antojadisos o garchos de intensió, no són ya homens sino demonis.

Lo nostre héroe no coneixíe lo mal pera guardás. Ara se li va antojá fes meche; sí, siñós, dotó, sense mes ni mes, meche, siñó, com qui no diu res.

Totes les professions haguere ell volgut coneixe ejersínles per la seua cuenta; pero com es tan curta la vida del home, li va pareixe impossible. Fora de que algunes teníen per an ell poc atractiu.

Ne teníe mol gran entre datres la de soldat; pero va habé de renunsiá an este gust per la obligassió y cariño de sa mare.

De mossen de almes no podíe ordenás y ejersí lo ofissi una temporada; perque lo sacerdossi es un llas mes fort encara que lo del matrimoni, y lo que una vegada se arribe a ordená, ordenat se quede in eternum. Flare, ya podíe di que u habíe sigut habén sigut monja, y habén estat mich añ al Carmen de Huesca aon va coneixe mol be lo flarisme. De la professió de lletrat se contentabe en la siensia. Lo que va di don Severo, de anassen en los gitanos, va sé una veu que ell mateix va soltá y va fé corre pera omplí lo buit del seu eclipse al convén. Encara que be u dessichare; perque, ¿quína vida com la del gitano o la del sossiollingüista? Pero lo tiráe cap atrás lo habé de sé lladre per forsa y engañadó, de perdre tota la vergoña y acomodás a tota la brutissia y gorrinada. Envejo la vida de eixos filóssofos judaicossinics, díe; pero no ting estómec per an aixó. La seua curiosidat habíe de escomensá o mes be seguí de algún modo y probá alguna nova professió u ofissi, va volé inissiás a la de meche.

Passán de Valensia a Mursia va sentí parlá de un meche famós que ñabíe a una vila prinsipal, uns diuen que ere Alberique, datres que Elche, atres Cullera; y va di: bona ocasió; allá que vach, y assento plassa de practicán. Dit y fet. Va y se presente al Esculapio de aquella terra, al que li díen lo siñó meche y li va di que habíe estudiat a la Sertoriana de Huesca y que anáe de siudat en siudat, de regne en regne buscán un mestre que u fore digne de ell; no per lo talento que Deu li habíe donat, que no ere mes del nessessari, sino per la aplicassió en que pensabe está penjat de les seues paraules y portá después la recomanassió de la seua escola; que la seua bona estrella li habíe fet sabé de la seua molta sabiduría; y li rogáe que lo admitiguere entre los seus dissipuls. Me dic, va afechí, Juan de Jaca, soc aragonés, fill de bons pares y natural del poble de Tretas, a la montaña.

Li va agradá al dotó lo empaque y desparpajo de Pedro Saputo, y per vía de examen li va preguntá en latín qué es calentura, qué es pols, y qué es meche. Ell, que per passatems habíe lligit alguns llibres de medissina y teníe tan bona memoria, li va contestá tamé en latín, parlán micha llarguíssima llengua, a la que va regirá, ajuntá, concordá, y casá a Hipócrates, Galeno, Andrés Piquer, Raimundo Lulio o Ramón Lull y lo Mestre de les sentensies; a Aristófanes, Varrón y Paracelso, en Plinio, Averroes, Nebrija y Pico de la Mirándula; afegín de ell reflexions tan propies y adecuades, que ni Piquer después va parlá milló de calentures, ni Solano de Luque del pols, cuan van vindre al món a enseñá als meches lo que encara no sabíen. Tamé va pujá a la lluna y de allí mes a dal, y va nomená mes planetes y constelassions de les que va coneixe don Diego de Torres, y va parlá maravilles de la astrología médica y de la influensia dels astres (dels sastres no) al cos humano; va fingí una fe que no teníe.

La definissió del dotó la va reduí a dos paraules, dién que es Lucifer de la salut. Pero después la va extendre y la va ampliá donán mes de vin definissions del meche a modo de letanía.

Se omplíe de goch lo mestre al vore que un home tan consumat veníe a sé discípul, y se va creure lo mateix Esculapio en gayata y gorra a la moderna. Ben serio li va di: Recte, fili; in discipulum te coopto; et spero fore ut intra paucos menses par sis magistro, et mihi in schola succedere possis. Que vol di: "Mol be, fill; te admitixgo com a dissípul, y espero que en pocs mesos me igualos com a maestre y pugues relevám a la escola.»

Va escomensá, pos, la práctica, les práctiques, y lo mestre cada día mes enamorat de ell, distinguínlo mol entre los discipuls, que ne eren de dotse a quinse. Los van ressibí mal un día a una casa, y encara van ofendre de paraula al mestre; y mostranse mol sentit Pedro Saputo, li va di:

- Gustosa la siensia, fill, pero odiosa la professió. Porte mols disgustos, desazones, sinsabores, corcovos, singlots y tamé indigestions ; pero tamé alguna bendissió y favor y sobre tot es mol socorrida. Per lo demés ya sabrás los secrets del art. Pero no te arredros, no te faigues cap atrás. Ya saps que al home se li va di:

in sudore vultus tui (a la suó del teu fron); pos per al dotó se mude a P la S, afán y traball; roins díes y pijós nits es la condissió del home en general; dos díes de tristesa, y un repartit entre la alegría y les distracsions del doló; y aixó cuan li va be; pero lo meche...

En fin, ya sabrás, repetixgo, los secretos de la professió, lo segón arte del dotó. Perque a tú sol, fill, a tú sol vull revelatu.

Faríe uns tres mesos que practicabe cuan lo seu mestre va ressibí una carta del consell de Villajoyosa, a la que li demanáen un meche de la seua escola; y si no lo teníe cumplit o de la seua satisfacsió a má, los enviare un dels seus discipuls mes adelantats.

Li va pareixe cridáls a tots, los va lligí la carta, y los va proposá que ya que cap de ells habíe cumplit la práctica, designaren al que en mes confiansa podríe enviá, ya que entre ells teníen que coneixes. Tots al sentí aixó se van girá cap a Pedro Saputo y va di lo mestre:

- Enteng, siñós, enteng; tamé yo me inclinaba per Juan de Jaca; pero en lo vostre testimoni se assegure mes lo meu. Hi anirá Juan de Jaca, y repelará y furgará los morbos que afligixen a la poblassió, y tallará la tabe que la infecte. (Perque an aquella siudat se estáen patín unes calentures podrides de pus que díen que se apegaben una mica a la roba, y hasta a la carn.)

Sápigue Juan de Jaca, lo meu mol dilecte discípul, que Villajoyosa es teatro de proba pera un dotó. Mols marinés, com a port de mar; caló a la sang, afrodisis als alimens, pubertat y amors primerengs, passions tiranes y vellea antissipada. Sangría, vomitoris y purgues als jovens; vomitius, purgues y sangría a les persones de micha edat; purgues, sangría y vomitines als agüelos com lo Sebeta; después sudorifics a tots, tintures analéptiques y dieta amoressén. Pero sobre tot tingues presén que la sang es lo mes gran enemic del home; después entre lo amor. Per aixó an ixa vila ña lo que ña, com porto dit. Y bons que los tingues, y als que te consulton, dieta y separatio toriabsoluta desde san Miquial de Mach a san Miquel de Setembre. Aixó ya se véu que no u farán, se extenuarán, caurán, morirán; pero lo meche ya sen va eixí per la seua porta.

Que se mórigue en hora bona lo que vullgue morís. ¿Va pagá les visites?, pos requiescat in pace. Dirán, parlarán: requiescat in pace. Lo dotó lo ha matat; requiescat in pace. Fora de que, fill meu, tots segons lo poeta, sedem properamus ad unam (caminem a una cap al atre món). Y fet com cal lo nostre ofissi, que lo dolén o dolenta se mórigue del mal o de la medissina, lo tímpano dels coribantes (que es tocá la zambomba y fé soroll). Si te se oferix algún cas fort, audaces fortuna juvat (als audasos, valens, osats, ajude la fortuna): sang y mes sang, que, com vach di, es lo nostre mes gran enemic; y después, passo lo que vullgue passá, lo tímpano damún dit, y si lo dolén se mor, que en pas descanso, requiescat in pace, R. I. P.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

Acabada esta famosa llissó, lo va abrassá tendramen, y va escriure y li va entregá la carta de autoridat y persona. Ell, compranse una mula en bona memoria, va tirá cap a Villajoyosa montán an ella, en lo que se va acreditá mol, pos ya abans de ejersí la professió cabalgabe en mula, que an aquell tems ere distintiu y siñal de exelensia entre los dotós. Y es sert, desde que van baixá de la mula la professió va per enterra y no se veuen mes que mechets. Portáe tamé una gran gorra negra, un gabán coló de palla en forro morat, y una gayata llarga en empuñadura de plata a la que figurabe una serp enrollada a la fusta com símbol de la medissina o farmassia.

Perque Esculapio, que ere lo Deu dels meches y dels boticaris entre los gentils, va vindre de Grecia a Roma transformat en serpota a petissió y honor del senat que va enviá a buscá los tres embaixadós en un hermós buque de la república (res publica).

Va arribá, va presentá les seues cartes de recomanassió; y com an elles lo seu mestre lo va ficá per damún dels cuernos de la lluna y lo va anivellá en los estels, no van repará en la seua curta edat.

Ni van repará tampoc en les calentures ni la tabe o lo que fore, pos encara que resseptabe a paupontes, allí aon apuntáe, la ensertáe, la passia declinabe, en quinse díes se va quedá sense dolens, passiens y cliens, curats tots felismen en los purgans, les sangríes y los suorans o fessuás; exepte sis monges, dos capellans, vuit marinés, tres buhoneros y algún atre, que entre tots no arribáen a sen; en atres tans flares y un Argos que lo enfadabe selán a una nebodeta que per la seua molta bellesa díe ell que se habíe escapat del Olimpo y baixat a la terra. Va morí la tía esta perque va arribá la seua hora, y se supose; pero es sert que Pedro Saputo (casi tremolo al díu) va tindre gran tentassió de ajudala. ¡Ay!, la ocasió pot mol. 

Deu faigue san al meu meche.

Com discurríe y sabíe fé aplicassions per analogía y consecuensia, encara va formá una espessie de sistema, reformán la doctrina del seu mestre y de les práctiques que entonses se seguíen, va curá entre atres a un epiléptic (mal del cor), a un en gota y a un maniátic; al primé en un parche de cerato fort y revulsiu a la boca del estómec; al segón en fregues seques los matins abans de alsás, per lo esquinás y totes les juntes o articulassions; y al tersé en sangríes sense vi (Deu mos libro), purgues y música, fenli adependre la música y la poesía. Les sagales se ficáen dolentes sol per lo gust de que ell les visitare. Y hasta ne va ñabé dos que van fé vore que les habíe picat una tarántula; ell va reconeixe lo mal, elles lay van confessá, y va obrá lo milagre de la seua curassió en gran crédit y no menos profit, habén sigut mol ben pagat per los pares.

Anáe, pos, assombrosamen fen la seua práctica; lo seu mestre li escribíe continues enhorabones; tots lo miráen com al orácul de Delfos, y los marinés de Villajoyosa portáen la seua fama a les cuatre parts del món. Pero ell en ell mateix; ¡quín cachondeo cuan tornáe de visitá y se embutíe al seu cuarto! Allí se vée lo eixecá los muscles y soltá la carcañada, lo pegá puñades a la taula, lo fé pasmos y no acabá de admirás y enríuressen de lo que veíe y tocáe, que ere la tontería de la gen y los doblers que guañabe, en los mol rics regalos que li féen, si haguere estat allí un añ s'haguere pugut comprá un coche (si ne hagueren ñagut). Villajoyosa es un poble entonat y los seus naturals generosos y agraíts. Ademés ixíe als pobles de la roglada y se emportáe mol bon or y riques propines. Pero se li va acabá la nova consiensia, y als cuatre mesos de ejersissi li va pegá per una ocasió que igual haurán tingut mols atres y no lo haurán imitat.

Lo van cridá pera un arriero de Carcagente o Carcaixent que al passá en la seua recua un barranquet que ña prop de Villajoyosa, creixcut per l'aiguat de la tarde anterió, va doná un pas en fals lo seu burret y va caure en la cárrega. Eren les deu del matí al mes de juliol; fée molta caló, y lo arriero amerat de un mar de suó va tindre que aviás al aigua casi gelada, y va traure de ella y en lo burro una enfermedat que lo va acompañá mol tems. Lo va visitá lo nostre Galeno, y se va di per an ell: esta es la ocasió de probá lo remey de Quinto Curcio. Lo mateix li va passá a Alejandro, y lo seu meche li va propiná un mejunje en lo que lo va fé dormí tres díes, y después va rompre a suá com un carboné y aixó lo va saná, en vuit díes estáe sano. Grassies, pos, al remey. Y en efecte se va ficá mans a la obra. Pero com lo amic Quinto Curcio no diu de qué se componíe, se va ficá Pedro Saputo a adiviná, y li va pareixe que teníe que mesclá los narcotics y los fesmessuá; y així u va fé. Pero va carregá massa la má dels primés; y sí que va dormí lo dolén dos díes, pero después al tems de rompre a suá fort, cosa favorable y esperada, tamé li van vindre les basques de la mort, o mes be quedás geladet al llit, pos ni basques va tindre lo pobret. Y encara díe la gen: ¡Quín meche! 

Tres díes li ha allargat la vida; un atre l'haguere dixat morís.

Poc satisfet Pedro Saputo de sí mateix, y demanán la venia al consell va aná a vore al seu mestre. Li va contá lo cas, y lo mestre li va contestá: no desaprobo lo fet, pero un atra vegada, y com díe Juan de Jaca, esperimentum fac in anima vili (fes la proba o experimén a persona que valgue poc).

- Pos ¿quína ánima mes vil podía habé trobat?, va di Pedro Saputo.

- Mol engañat estás, fill, li va contestá lo mestre; encara que la culpa es meua que no te vach previndre. Alma vil es un flare, un benefissiat, una monja; y en cas de nessessidat, una donsella vella; una casada estéril, un catalanet filólogo com Arturo Quintana Font, una viuda sense fills, pero no un pobre arriero, y mes pare de familia. An aquelles, particularmén a monges y flares, se fan eixes probes, que no li poden doldre a ningú y fan mes falta al atre món que an éste. Torna al teu partit, a la teua vila joyosa, y de aquí a un mes o dos, perque ara estic afaenat, mira de dixát vore mes, pera revelát los secretos de la professió y la compossisió de la persona del meche. Va besá Pedro Saputo les mans al seu mestre y se va despedí dels seus condiscipuls. Pero espantat de la seua temeridat y corcat per la consiensia, no va volé torná a Villajoyosa, aixina que va pará a Mursia, aon va vendre la mula y va torná al seu ofissi de pintó aventurero.

Van sentí mol la seua desaparissió a Villajoyosa, y mes les donselletes, creénse totes huérfanes y abandonades de la providensia. ¡Cuántes lo van plorá! ¡Cuántes lo ensomiaben de día y lo suspiraben de nit! ¡Cóm se torsíen les mans invocán lo seu nom desesperades! ¡Quína amargó! Díen: ¡Juan de Jaca de la meua alma! Y es de advertí que desde entonses saben les sagales de Villajoyosa pronunsiá la jota com natros, habense esforsat an esta gutural pera cridál be y no oféndrel convertín lo seu apellit en una paraula fea y malsonán. (Xuan de Xaca, Chuan de Chaca.)

Va passá después a Mursia y de allí a Granada. La seua curiosidat se va sebá sense terme a les memories de la gran siudat dels árabes, de la gran siudat dels Reys Catolics, de la siudat dels Vegas, Mendozas y Gonzalos: de la Troya de la Europa moderna.

Va visitá después la de Santafé y de allí va aná a Sevilla, aon se va aturá un añ per la mateixa raó que a Valensia. Va pujá a Córdoba y va saludá a la mare de les siensies, después de nous siglos, cuan les demés nassions de Europa eren encara semirrassionals y se alimentaben (o poc menos) de les bellotes de la primitiva ignoransia.

Lexique roman; Girgo – Esglandar

De allí va passá a Castilla, sen la primera siudat que va visitá la imperial Toledo, y va vore que ben just podíe aguantá la grandesa del seu nom. De Toledo va aná a Salamanca, la Atenas de España, y se va admirá del sarabastall a les escoles, del número de elles y de estudians, y entrán a examiná la doctrina va vore que no corresponíe a la opinió ni al afán y concurs dels estudis.

Va passá a Valladolid, la vall de Olit u Olite; va vore la seua catedral; y cansat de curiosidats se va adressá cap a la Cort que entonses estáe a Madrid o Madrit, un poblacho a un atre tems, y ara una de les mes hermoses poblassions de Europa, encara que sense memories antigues, sense glories dels siglos passats. No se va volé cansá mol en examinala perque sabíe lo que ere; y per un atra part la auló que ixíe dels palaus y ofissines li va entabuchá lo cap y lo va obligá a eixí de allí lo mes pronte milló sense vore mes que algunes coses que sempre ha tingut com a bones; y va empendre lo camí de Burgos. Esta antiga Cort de Castilla, esta primera capital de la antiga Castilla, va di al arribá, no put y corrom com l'atra. Eixe es lo palau, en gust lo voría tot; eixa la catedral, hermosa, magnífica, digna de la seua famosa antigüedat. Pero estáe desabrit, se añoráe, lo seu cor se dolíe de una aussensia tan llarga, y pensán en sa mare, va estretí lo sírcul del seu viache y va adressá al dret voltán cap a Aragó per Saragossa.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

Les ales del pensamén li van ficá lo dessich als peus desde lo momén en que va determiná entornassen cap a la seua terra.

Encara no acababe de eixí de Burgos, per díu així, y ya estáe a Calatayud y va arribá a La Almunia. Va aná al messón, y apenes fée micha hora que habíe arribat que lo van vindre a buscá un home y una dona preguntán si ere meche.

- Sí, los va di, enteng algo de medissina, ¿qué se oferix?

- Miréu, van di; lo meche del poble va aná a Ricla a una consulta, y jugán a una casa va reñí en lo albéitar, menescal o veterinari per una jugada, y lo menescal an ell li va arrencá lo nas de una mossegada; y ell al veterinari li va fé saltá un ull, y allá que van los dos en lo seu mal y los cirujanos.

Un tío nostre, ya mol agüelet, va caure anit per la escala; no se va fé cap mal; sol se va quedá adormit o estamordit; lo vam gitá, y an esta hora encara no se ha despertat; y diuen que així dormín y respirán sen pot aná a l'atra banda y quedamos a copes de la herensia si no fa testamén o desfá lo que té fet.

Va entendre Pedro Saputo lo que ere; va aná cap allá y va vore a un home de uns setanta añs de edat llarc al llit, en lo coló natural, una mica ensés, y com en una son mol descansada; ya li habíen aplicat candeletes, ferro ruén, lo habíen pessigat mil vegades, y res, dorm que dormirás.

Va di: - Este home se va tindre que sangrá después de la caiguda; pero se li aplicará un atre remey. Que me porton una mica de pólvora, algo mes de un parell de onses de pes. Lay van portá, y ficada a una escudella en una mica de aigua, va escomensá a remóurela o regirala y pastala, y después va fé en ella dos flarets (petardos, cohets) y manán eixí a tots de la alcoba, exepte a dos homens que eren los que mes dessich mostraben de la salut del dolén, lo va ficá pancha per aball y de un costat; y cuan lo va tindre així, li va aplicá un flaret al cul y li va botá foc.

Se ensén la pólvora, chispege, se agarre, se consumix, y lo dolén adormit com un soc. Li va embutí l’atre, y va fé mes estrago, pos va escomensá a chumali sang en tanta abundansia, que se formabe un charco al llit. Y al poc rato va escomensá a menejá los peus, después a queixás y fotre algún bram, y va torná del tot a la vida.

Pedro Saputo va dixá eixí molta sang, y cuan li va pareixe prou, va maná que lo rentaren en oli y aiguardén batut y li aplicaren después compreses empapades o amerades y un atre día los va di lo que habíen de fé pera curá la llaga. Li van doná un doblón, sen va aná pel matí y va quedá al país lo prodigiós remey pera sempre.

Ña qui diu que no va sé aixó a La Almunia, sino al Frasno, y atres que a Épila. Poc importe; yo de La Almunia de Doña Godina u vach trobá escrit.

Jaca, siglo XIII, románs