champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 27 de abril de 2026
Ros, Rosada
viernes, 3 de abril de 2026
Rar - Rarefactiu - Rarificar

miércoles, 28 de enero de 2026
Pustula, Pustella, Postella - Puteiar, Putaneiar
Pustula, Pustella, Postella, s. f., lat. pustula, pustule, abcès, petite gale, bouton.
So pustulas fetidas, las quals so feytas de materias... corruptas.
(chap. Són pústules fétides, les cuals están fetes de materies... corruptes o corrompudes. Lo catalá, inclús después de Pompeyo Fabra, fee aná lo plural o plurals en AS, bonas Pasquas, las casas, Casasnovas, etc, etc.
Lo ingeniero químic y lingüístic Pompeyo va voldre diferensiás del castellá, pero sol va fé una ristra de cagades y burrades.)
Trad. d'Albucasis, fol. 12.
Sont pustules fétides, lesquelles sont faites de matières... corrompues.
Pustella en son huelh.
Bertrand de Born: Ges de far.
Pustule dans son oeil.
Haia en son oill postella.
Folquet de Romans: Auzels no.
Qu'il ait dans son oeil pustule.
CAT. ESP. (pústula) PORT. Pustula. IT. Pustula, postola. (chap. pústula, pústules.)
2. Pustulacio, s. f., lat. pustulatio, pustulation, état de ce qui est pustuleux.
Per ulceracio del paladar et pustulacio.
(chap. Per ulserassió del paladar o paladá y pustulassió.)
Eluc. de las propr., fol. 85.
Par ulcération du palais et pustulation.
(chap. pustulassió, pustulassions.)
3. Postulos, adj., lat. pustulosus, pustuleux, couvert de pustules.
Lors cambas so postulozas. Eluc. de las propr., fol. 99.
(chap. Les seues cames són pustuloses; pustolós, pustulosos, pustulosa, pustuloses; ple de pústules; algo paregut a leprós, leprosos, leprosa, leproses, ple de pústules de la lepra; de la peste: apestat, apestats, apestada, apestades. Si es peste, pudó, corrompina: apestós, apestosos, apestosa, apestoses; v. apestá, putí.)
Leurs jambes sont pustuleuses.
Puta, s. f., fille, putain.
Primitivement ce mot était pris en bonne acception.
Goldoni a composé une comédie dont le titre est: la Puta honorata, la Fille honnête.
Dans une traduction en patois bolonais, on a rendu virginella du Tasse par:
A savia putta. Ch. V, st. 71.
Una putta d' vint ann o poch d' piu. Ch. II, st. 14.
La vergogna da putta. Ch. II, st. 17.
![]() |
Les Portugais ont employé ce mot dans la même acception: Origem e Ortographia de (da) Lingua portuguesa, p. 54.
On trouve aussi en italien le mot putto, fanciullo, employé dans le même sens.
Les troubadours ont toujours employé ce mot en mauvaise part: putain, courtisane, vilaine.
Aissellas putas ardens
Qui son d' autrui maritz cossens.
Marcabrus: Pus mos.
Ces putains ardentes qui sont de maris d'autrui consentantes.
En puta qui si fia
Es hom traitz.
(chap. Qui se fíe de una puta, es traissionat.)
Marcabrus: Soudadier.
En putain qui se fie est homme trahi.
Adj. Qui te femna puta, coma qui ten serpen. Trad. de Bède, fol. 40.
(chap. Qui té dona puta, com si té una serp.)
Qui tient femme putain, comme qui tient serpent.
Sarrazis los asalho, la puta gen malvada.
Roman de Fierabras, v. 2745.
Les Sarrasins les assaillent, la vilaine gent mauvaise.
ANC. FR. Des Sarrasins qui tiennent putes lois.
Roman d'Ogier le Danois. Notes sur Véland, p. 83.
Toutes estes, serés ou futes
De fait ou de volenté putes.
Roman de la Rose, v. 9194.
On dit cest proverbe:
De pute rachine, pute hierbe.
(chap. De puta arraíl, puta herba.)
Roman de Cléomades. Carpentier, t. III, col. 448.
CAT. ESP. PORT. Puta. IT. Putta. (chap. Puta, putes; putarranca, putarranques; v. putejá. Vore la dansa de la dona a La Venteta, La Vall - Calaseit.)
2. Putana, s. f., putain, prostituée.
Jazon ab putanas tro 'l solelh es levatz.
P. Cardinal: Un estribot.
Couchent avec prostituées jusqu'à ce que le soleil est levé.
T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.
ANC. CAT. Putana. IT. Puttana.
3. Putanela, s. f. dim., petite putain, petite prostituée.
Vay, dis el, putanela, laycha m' estar en patz.
(chap. Vesten, va di ell, puteta, díxam está en pas.)
Roman de Fierabras, v. 4908.
Va, dit-il, petite putain, laisse-moi être en paix.
4. Putan, s. m., putassier, libertin.
Mout se fez grazir als arlotz et als putans. V. de Guillaume Figueiras.
Moult il se fit agréer par les goujats et par les putassiers.
5. Putanier, Putaner, adj., putassier, libertin.
Ai! fals clergue, messongier, traidor,
Perjur, lairo, putanier, descrezen.
B. Carbonel: Per espassar.
Ah! faux clergé, menteur, traître, parjure, voleur, putassier, mécréant.
Enchantaire o putaners.
Traité de la Pénitence en provençal, fol. 59.
Enchanteur ou putassier.
ESP. Putanero. PORT. Putanheiro. IT. Puttaniere. (chap. Putero, puteros; libertino, libertinos o libertins.)
6. Putage, s. m., prostitution.
Sibilia per cert a consentit putage. V. de S. Honorat.
Sibilie pour sûr a consenti prostitution.
ANC. FR. Qui sacrement de mariage
Tornent à honte et à putage.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 122.
Et miz par povreté mainte fame et putage.
Roman de Rou, v. 1873.
7. Putaria, s. f., putanisme, prostitution.
Malvestat e putaria
No 'l laisson tener dreita via.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Méchanceté et putanisme ne lui laissent tenir droite voie.
ANC. FR. Onc, foi que doi sainte Marie,
Ne fis de mon cors puterie.
Roman du Renart, t. II, p. 7.
D'yvrognerie,
De puterie,
Scandale et bruict.
Blason des faulces Amours, p. 227.
ESP. Putería (prostitución, puterío). PORT. Putaria. (chap. Puterío, prostitussió.)
8. Putia, s. f., putanisme, prostitution.
Greu er amor ses putia
Tro qu' el mon sia fenitz.
B. Martin: Companho.
Difficilement amour sans prostitution sera changeant, jusqu'à ce que le monde soit fini.
La putia l' es apres.
Marcabrus: Lanquan.
Le putanisme lui est après.
9. Puteiar, Putaneiar, v., se prostituer, paillarder, forniquer.
O mentir o putaneiar. Brev. d'amor, fol. 62.
Ou mentir ou paillarder.
Fig. Domneis ar puteia.
Marcabrus: Pus la fuelha.
Courtoisie maintenant se prostitue.
ANC. FR. Et tout briser,
Rompre, casser
Et putasser.
Blason des faulces Amours, p. 286.
ESP. Putear, putañear. PORT. Putear. IT. Putaneggiare.
(chap. Putejá : fé putades; putanejá, prostituís, fornicá, follá. Yo putejo, puteges, putege, putegem o putejam, putegéu o putejáu, putegen; putejat, putejats, putejada, putejades; yo putejaré; yo putejaría; si yo putejara als putos catalanistes. Putechá a Vallchunquera, La Fresneda : putechat, putechats, putechada, putechades.)
lunes, 29 de diciembre de 2025
Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat)
Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat Jarque)
Un cuentet pa pares, per si un día lo hu tenen que contá als seus fills.
Asó es un treball que corre per Internet, no hu sé de quí es, pero lo sé de fá mols añs y penso que pot achudá a més de un pare a eisí de un apuro.
(Yo sol lo traduisco y lo adapto a la nostra tiarra).
“Miquial sol se habíe sentat a la cadira, al arrivá a casa del campo, preparat, com tots los díes, a disfrutá escoltán lo que la seua filla, la Pili, li contáe de lo que habíe fet a la escola, cuan ella, a baiset, com si eise día tinguere po de algo, o un poc de vergoña, li diu:
- ¿Pare?
- Sí, filla, contam.
- Vull que me digo la verdat. (digue)
- Claro, filla, sempre te la dic. - Va contestá lo pare un poc asustat. -
- Es que… - Va escomensá la Pili, com si no se atrevire a seguí. -
- Disme, filla, disme.
La chica ya se atrevís….
- Pare ¿Los reis Magos, son de verdat?
Miquial se quede chelat, mut, mire a la seua dona, volén sabé de aón veníe aquella pregunta, pero tamé ella tenía la cara de no sabé res y li miráe asustá.
La chiqueta va seguí, com si se donare conta de la preocupasió de sons pares….
- Es que, a la escola, les chiques grans diuen que los Reis no son de verdat, que los Reis son los pares
¿Es verdat?
A Miquial, eisa atra pregunta de la seua filla, li fá chirá la vista cap an ella y tragán la saliva, mentres busque una resposta, li diu:
- ¿Y tú que penses, filla?
- No hu sé, pare: uns ratos penso que sí, uns atres que no. Per un costat crec que sí que existisen, perque vustés no me engañaríen; pero, com les chiques grans, que saben mol, diuen aisó…?
Miquial, com si lo hagueren pillat, desidís tirá per abán…
- Mira, Pili, es verdat que son los pares los que fiquen los regalos, pero…La chiqueta no li dise seguí, mich plorosa, li diu:
- Entonses es verdat!, me hau engañat!
Lo pare, en la gola tamé mich ocupada, pillánli la cara en les mans a la seua filla, seguís:
- No, mira, mai te ham engañat perque los Reis Magos son de verdat.
La chiqueta desorientada li conteste:
- Entonses no hu enteng, pare.
Lo pare pareis que se animo, li acabe de vindre al cap una historieta que pot sé la contestasió que ell vol doná y que la seua filla espere resibí, a ver sils contente als dos.
- Sentat, menuda, - li diu, al tems que li enseñe la cadira que está a la seua boreta - y escolta esta historia que te vach a contá. Ha arrivat lo tems en que ya la pots entendre.
Pili se sente entre sons pares, en moltes ganes de sentí cuansevol cosa que li aclarisque la seua duda y son pare se prepare pa contá lo que li ha vingut al cap, com la verdadera historia de los Reys Magos. O un cuento com los que li sol contá a la seua filla y que li fán dormís tranquila y no tindre sons roins.
Cuan lo niño Jesús va naise, tres Reis Magos que veníen de Oriente seguín a un gran estrial, van arrivá al Portal pa resali. Li portáen regalos pa donáli a entendre que li teníen cariño y respiate. Y Jesús se va posá tan contén y tan felis, que lo més vell del Reis, al que li díen Melchor, va dí:
- ¡Es una gran alifara veure tan contén al chiquet! Deuríem portá regalos a tots los chiquets y chiquetes del mon y aisí que tots se posaren conténs.
- ¡Oh, sí!, - va cridá Gaspar, un atre Rei Mago - Es una bona idea, pero mol difísil de fela. No podríem portá, al mateis tems, regalos a tots los millóns de chiquets que ñá al mon.
Baltasar, lo tersé Rei que estáe escoltán als dos amics seus, animat per la idea, va dí:
- Es verdat, seríe fenomenal, pero Gaspar te raó y encara que som Magos, ya som mol vells y seríe casi imposible aná per tot lo mon, donán regalos a tots lo menuts. Pero seríe tan majo...
Los tres Reis se posen mol tristos al pensá que, encara que es una bona idea, no se pot fé. Y lo niño Jesús que desde lo seu breset pobre, pareisíe escoltals, se va enriure y entonses al Portal se va sentí la veu de Deu nostre Siñó que los va dí als Reis Magos:
- Sou mol bons y tos dono les grasies per los regalos que li hau portat al meu fill. Per aisó tos vach a achudá a fé lo vostre desich.
A ver: ¿Qué tos fá falta pa podé repartí, al mateis tems, regalos a tots los chiquets del mon?
- ¡Oh, Siñó! – van dí los tres Reis Magos, achiñollánse - Nesesitaríem millóns y millóns de pajes, casi un pa cada chiquet o chiqueta, que pugueren arrivá al mateis tems a cada casa en los nostres regalos.
Pero no podém tindre tans pajes, no ne ñán táns.
- No tos preocupeu per aisó – va dí Deu - yo tos donaré no un, sino dos pajes pa cada chiquet que ñá al mon.
- Si fá eise milagre, ¡Seríe fantástic! Pero ¿Cóm hu fará? – van dí al mateis tems los tres Reis, en una cara de sorpresa y alifara.
- A ver, dieume ¿no es verdat que los pajes que voldrieu tindre, deuríen de voldre mol als chiquets?
- Home, cla, aisó es fundamental – van di a coro los tres Reis -.
- Y ¿No es verdat que eisos pajes deuríen coneise mol be los deseos dels menuts y lo que los convé a cada u?
- Sí. Sí. Aisó es lo que li demanaríem a cada paje.
- Pos dieume, Reis amics meus, ¿Ñá algú que vullgue més als chiquets y quels conesque milló que los seus pares?
Los tres Reis se van mirá entre ells, donánse conta de la raó que teníe Deu, entenén al mateis tems que aisó seríe la milló solusió de tot.
Deu va seguí:
- Pos com tos ha paregut be y pa que en lo vostre nom tots los chiquets del mon resibisquen regalos, YO ordeno que als Nadals, selebrán estos moméns, tots los pares se tornon pajes vostres y que en lo vostre nom, la nit de Reis, los porton als chiquets regalos. Que cuan los chiquets se fasquen grans, los pares los conton esta historia y desde entonses tamé ells, al arrivá este día los farán regalos a sons pares.
Cuan Miquial acabe de contá esta historia, la menuda se eiseque y los done un beset, al mateis tems que los diu:
- Ara sí que hu enteng tot y estic mol contenta de sabre que me voleu mol y no me hau engañat.
Corrén sen va al seu cuarto y sopesán la hucha, enriense y contenta, mirán la foto de sons pares de damún de la mesilla, pense que este añ tamé ella será paje del reis Magos de verdat."
FIN.
viernes, 19 de diciembre de 2025
Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)
(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)
– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.
Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.
viernes, 5 de diciembre de 2025
Propiciacio, Propri
Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.
Mont
de clemencia et de propiciacio.
Dia de propiciacio.
Eluc.
de las propr., fol. 161 et 129.
Mont de clémence et de
propitiation.
Jour de propitiation.
CAT. Propiciació. ESP.
Propiciación. PORT. Propiciação. IT. Propiziazione.
(chap.
Propissiassió, propissiassions.)
2. Propitiatori, s. m., lat. propitiatorium, propitiatoire, nom que les Hébreux donnaient à une table d'or placée sur l'arche d'alliance.
Adumbrans
lo propitiatori. Trad. de l'Épître de S. Paul aux
Hébreux.
Ombrageant le propitiatoire.
CAT. Propiciatori. ESP.
PORT. Propiciatorio. IT. Propiziatorio.
(chap. Propissiatori,
propissiatoris : que té la facultat de fé propissi o favorable;
espessialmen dabán de la divinidat; tamé se li diu al reclinatori,
reclinatoris.)
Propri, adj., lat. proprius, propre.
Nostre propri sen ni nostra propra volontat. V. et Vert., fol. 42.
Notre
propre sens ni notre propre volonté.
Loc.
prov. Comensamens es de discordia faire propri aquo qu' es
comu.
(chap. literal: Escomensamén es de discordia fé propi lo
que es comú; apropiá, apropiás de algo comú, com lo monte, aon se
pasturabe.
Conec algunes fites que controlabem cuan erem
pastorets.)
Trad.
de Bède, fol. 7.
C'est commencement de discorde de faire propre
ce qui est commun.
-
Le sens naturel et primitif d'un mot.
Transportadas del significat
propri ad impropri per alcuna semblansa.
Leys
d'amors, fol. 108.
Transportées de la signification propre à
l'impropre pour aucune ressemblance.
- Subst. Propriété, possession.
Veray
religios non ha ren propri en terra.
Son proprietaris, pueys que
auran vodat que ells non tengan propri.
V.
et Vert., fol. 99 et 14.
Le vrai religieux n'a rien en propre sur
la terre.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu
qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
CAT. Propi (N.
E. Encuentro propri, propria en textos que parecen catalanes, a ver
si van a ser occitanos, y también propi).
ANC. ESP. Proprio. ESP.
MOD. Propio. PORT. IT. Proprio, propio.
(chap. propi, propis,
propia, propies.)
2. Proprietat, s. f., lat. proprietatem, propriété.
Era
proprietat d' En Espaingnol. V. de Bertrand de Born.
Était la
propriété du seigneur Espagnol.
Non deu aver proprietat
Ses
licencia de son abbat.
V.
de S. Honorat.
Il ne doit pas avoir de propriété sans la
permission de son abbé.
- Ce qui appartient essentiellement à une chose.
Entendem per proprietatz las partidas essentials de la cauza.
La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat.
Leys d'amors, fol. 145 et 43.
Nous entendons par propriété les parties essentielles de la chose.
La propriété du nom est de signifier substance et qualité.
- Qualité, titre.
Cant hom parla d' una autra persona de la cal no sab so nom, hom la dona a conoysser ayssi co pot per sas proprietatz; ell' es rey o ducs o comtes. (N. E. Hay imbéciles como Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, archivo general de la Corona de Aragón, que usan sin ninguna propiedad: condes-reyes, monarquía catalano-aragonesa, etc.)
V.
et Vert,, fol. 39.
Quand l'homme parle d'une autre personne de
laquelle il ne sait pas son nom, l'homme la donne à connaître ainsi
comme il peut par ses qualités; elle est roi ou duc ou comte.
Moral.
Bos pretz a tres noblas proprietatz.
G. Riquier: Quar dreytz.
Bon
mérite a trois nobles qualités.
Tota proprietat
Qu' es en
Dieu e' n Deitat.
Brev.
d'amor, fol. 2.
Toute propriété qui est en Dieu et en Divinité.
CAT. Propietat. ESP. Propiedad. PORT. Propriedade. IT. Proprietà,
proprietate, proprietade. (chap. Propiedat, propiedats)
3. Proprietari, s. m., lat. proprietarius, propriétaire, maître.
Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.
V.
et Vert., fol. 14.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait
voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
Possessors,
proprietaris.
Tit.
de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.
Possesseurs, propriétaires.
CAT.
Propietari. ESP. Propietario. PORT. IT. Proprietario.
(chap.
Propietari, propietaris, propietaria, propietaries.)
4. Propriamen, Propriamens, adv., proprement.
Lo
quins planeta dissenden
Es dig Venus propriamen.
Brev.
d'amor, fol. 32.
La cinquième planète descendante est dite Vénus
proprement.
Nos
non podem nomnar aquestas virtutz en romans ayssi propriamens co lo
lati o pauza. V. et Vert., fol. 64.
Nous ne pouvons pas nommer ces
vertus en roman aussi proprement comme le latin le pose.
- Terme de grammaire.
Cant una dictios pot estar en locutio methaforicalmen o propriamen.
Leys
d'amors, fol. 142.
(N. E. Los catalanoparlantes no tendrán muchas
dificultades en entender el texto de las Leys d'amors, es una de las
“gramáticas” de su lengua, el occitano, que no han querido
aceptar.)
Quand un mot peut être en locution métaphoriquement ou
proprement.
CAT.
Propiament. ESP. Propiamente. PORT. IT. Propriamente.
(chap.
Propiamen, própiamen.)
5.
Propriar, v., approprier, attribuer.
Part. pas. Las obras que son
de gran poder son propriadas a Dieu lo payre. V. et Vert., fol. 46.
Les œuvres qui sont de grand pouvoir sont attribuées à Dieu le
père.
(chap. atribuí, atribuís : yo me atribuíxco, atribuíxes,
atribuíx, atribuím, atribuíu, atribuíxen; atribuít, atribuíts,
atribuída, atribuídes; apropiá, apropiás té un atre significat,
fé propi, conquistá, pendre, robá, furtá, etc.)
6. Apropriatio, s. f., lat. apropriatio, appropriation, ressemblance, similitude.
Alcuna
apropriatio de persona. V. et Vert., fol. 39.
Aucune ressemblance
de personne.
CAT.
Apropiació. ESP. Apropiación. PORT. Appropriação.
IT.
Appropriazione. (chap. Apropiassió, apropiassions : fé propi; no
vech cla “Alcuna apropriatio de persona” traduít com “Aucune
ressemblance de personne.”; en este cas siríe : paregut,
assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; de prop: aproximassió,
aproximassions.)
7. Apropriar, Appropriar, v., lat. appropriare,
approprier.
Verays
humils non apropria a se los bes de son senhor que passon per sas
mas. V. et Vert., fol. 52.
(chap. Lo verdadé humil no se apropie
de los bens de son siñó que passen per ses (les seues) mans.)
Le
vrai modeste n'approprie pas à soi les biens de son seigneur qui
passent par ses mains.
(N. E. Aquí tengo que citar a Modesto, habitante de Beceite, cuyos vecinos son los más pacíficos.)
Per
apropriar a si la terra de son vezi.
(chap. literal: Pera apropiá
a sí la terra de son veí : pera apropiás de la terra de son veí
(son : lo seu); vehí escriu l'agüelo Sebeta, Luis Arrufat de
Valjunquera: “Sé que no escric prau be, pero, per les vostres
charrades, vech que tots me enteneu y aisó o es un miracle o es una
demostrasió viva de que lo chapurriau viu, en contra de lo que algún vehí se empeñe en recordamos un día si y un atre tamé.”)
For
de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
Pour
approprier à soi la terre de son voisin.
- Attribuer.
Appropriar
a lor juridiction. Cout. de Condom.
Attribuer à leur
juridiction.
Part. pas. Los bes que son apropriatz a santa Glieysa.
V.
et Vert., fol. 16.
Les biens qui sont attribués à sainte
Église.
Osta aquela, si podes, am instrumentz apropriatz.
Trad.
d'Albucasis, fol. 14.
Ôte celle-là, si tu peux, avec instruments
appropriés.
(N. E. Las palabras en francés que están en
mayúscula a principio de frase, NO suelen llevar las tildes o
circunflejos; las pongo yo siempre que me dé cuenta. Osta occitano
pasa a “oste” antiguo francés, y “ôte” en el francés más
moderno. El verbo es “ôter”, quitar, remover, retirar, sustraer
(véase tolre, tolere, tolra, año 960). Se encuentran muchísimos
ejemplos, nostre : nôtre, chastel : chasteau : château, etc, &c.)
-
Rendre propre, en parlant d'un nom.
Vol apropriar nom comu. Leys
d'amors, fol. 131.
Veut rendre propre nom commun.
CAT. ESP.
Apropiar. PORT. Appropriar. IT. Appropriare.
(chap. Apropiá,
apropiás: yo me apropio, tú te apropies, apropie, apropiem o
apropiam, apropiéu o apropiáu, apropien; apropiat, apropiats,
apropiada, apropiades; apropiaría; apropiaré; si yo me apropiara de
tots los teus llibres y no ne llixquera cap, encara aixina sabría
mes que tots los sompos de la Ascuma juns.)
8.
Apropriadamens, adv., convenablement.
Ayssi breumen et ayssi
apropriadamens. V. et Vert., fol. 39.
Aussi brièvement et aussi
convenablement.
ESP. Apropiadamente. PORT. Appropriadamente.
(chap. Apropiadamen : en propiedat, ben fet, curiosamen, etc.)
9. Apropriamen, s. m., propriété.
Lur calitat... e 'ls apropriamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
Leur qualité... et les propriétés.
ANC.
ESP. Apropiamiento. (chap. Apropiamén, apropiamens : no es lo mateix
que lo fransés “propriété”, propiedat, sino lo resultat del
verbo apropiá, apropiás; per ejemple : lo apropiamén del rey Jaime I del regne de Valensia : lo de Blasco de Alagón de Morella, lo de
Alfonso I de Saragossa, etc.)
10. Impropri, adj., lat. improprius, impropre.
Transportadas del significat propri a impropri per alcuna semblansa.
Leys
d'amors, fol. 128.
Transportées de la signification propre à
l'impropre pour aucune ressemblance.
(N. E. Esto lo tenía que
haber leído el ignorante químico Pompeyo Fabra antes de meter la pata.)
CAT. Impropri
(N. E. O sea, que Raynouard encuentra
Propi como catalán, pero ahora encuentra lo contrario, Impropri, con
dos erres, igual que se escribe en occitano; eso es normal cuando
confundes una lengua, la occitana, con uno de sus dialectos, el catalán).
ESP. Impropio. PORT. Improprio. IT. Improprio,
impropio.
(chap. Impropi, impropis, impropia, impropies; in +
propi, negassió,
n dabán de p passe a m, aixó no sol passe al
chapurriau, sino a diferentes llengües de la mateixa familia latina.)
11. Impropriamen, Enpropriamen, adv., improprement.
L' imperatius impropriamen ha presen.
Enpropriamen
sia ditz, segon romans.
Leys d'amors, fol. 75 et 43.
L'impératif
improprement a le présent.
Soit improprement dit, selon roman.
CAT.
Impropriament. ESP. Impropiamente. PORT. Impropriamente.
IT.
Impropriamente, impropiamente.
(chap. Impropiamen : de manera
impropia.)
12. Improprietat, s. f., lat. improprietatem, impropriété.
La quals improprietatz de sentensa se fay en motas manieras.
Leys d'amors, fol. 104.
Laquelle impropriété de phrase se fait en nombreuses manières.
CAT.
Improprietat. ESP. Impropiedad. PORT. Impropriedade.
IT.
Improprietà, impropietà. (chap. Impropiedat, impropiedats.)













