Mostrando las entradas para la consulta paregut ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta paregut ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 4 de octubre de 2024

Poizo, Poyzon - Polguar


Poizo, Poyzon, s. m., lat. potionem, potion, breuvage.

(N. E. Acordaros de la potion magique, la poción mágica de Panorámix, el druida, brebaje que bebía Astérix y todo el pueblo bretón para luchar contra los locos romanos; excepto Obélix, que se cayó en la marmita de pequeño y no le daban, pese a insistir. Carlos Rallo Badet se cayó en la marmita de la gilipollez en Calaceite.)

Eixecacóduls, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

Pueis gitara

La poizo e la malautia.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis il jettera la potion et la maladie.

A fag far poyzons, un dia, 

D' alcunas herbas que sabia.

(chap. Ha fet (va fé) fé possions, un día, d' algunes herbes que sabíe, coneixíe.)  

V. de S. Honorat.

A fait faire breuvages, un jour, d'aucunes herbes qu'il connaissait.

ANC. FR. Que je vos ai la poison quise

Qui bone est contre vostre mal. 

Vez la poison ci en present, 

Je l' aportai por vos garir. 

Roman du Renart, t. II, p. 358 et 359.

ESP. Poción. IT. Pozione. (chap. Possió, possions, per ejemple la possió mágica de Panorámix.)

2. Poizonar, v., donner des potions, abreuver, médicamenter, empoisonner, enivrer.

Mas el es soen en paor et en doptansa de poizonar o de beure la mort.

Liv. de Sydrac, fol. 107.

Mais il est souvent en crainte ou en incertitude de s'empoisonner ou de boire la mort. 

Fig. Ab sos belhs huoills amoros 

De qe m poizona e m faitura

Silh que m' a joya renduda.

B. de Ventadour: Aitantas bonas. 

Avec ses beaux yeux amoureux dont m'empoisonne et m'enchante celle qui m'a rendu la joie. 

Part. pas. Can l' auretz aisi poizonat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand vous l'aurez ainsi médicamenté.

PORT. Peçonhentar. (chap. Medicá, medicás, medicamentá, medicamentás; tamé envenená, envenenás.)

3. Empoizonar, Enpoyzonar, v., empoisonner.

Qui tol ni trais ni men

Ni aucis ni empoizona.

P. Cardinal: L'arcivesque.

Qui prend et arrache et ment et tue et empoisonne.

Part. pas. Ni ja de lunh (: nulh) veri non er enpoyzonat.

Roman de Fierabras, v. 2031.

Ni jamais d'aucun venin ne sera empoisonné.

PORT. Empeçonhentar. (chap. envenená, envenenás)


Pol, s. m., lat. pullus, poulet, coq.

La natura del pol es que canta lo vespre... e 'l mati.

Naturas d'alcus auzels. 

La nature du coq est qu'il chante le soir... et le matin.

Anet al moli, e pres X pols que y avia bos e grosses amb una galina.

(chap. Va aná al molí, y va pendre deu pollastres que ñabíen bons y grossos en una gallina. Pol tamé pot sé lo gall.)

Philomena. 

Il alla au moulin, et prit dix poulets qu'il y avait de bons et gros avec une poule.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Ufriron doas tordolas 

Per ell e dos polz de colombas.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Ils offrirent deux tourterelles pour lui et deux petits de colombes.

Totz aucels naturalmen 

Noiris sos pols.

Brev. d'amor, fol. 51.

Tout oiseau naturellement nourrit ses petits. 

CAT. Poll. ESP. IT. Pollo. (chap. Pollastre, pollastres; poll, polls són los piojos; polla, polles : lloca, lloques, gallines ponedores que s' alloquen, cloca, cloques; cría, críes de muixons : pollet, pollets, polleta, polletes, sobre tot los de la gallina, pollastret, pollastrets, pollastreta, pollastretes; no confundí en la polleta o polla estreta de Mario Sasot, 

lo capsot franchiste de Saidí.)

2. Pola, s. f., poule.

No chant' auzels ni pola.

A. Daniel: En breu.

Ne chante oiseau ni poule.

Las polas fan atretal.

Deudes de Prades: Auz. cass.

Les poules font pareillement.

ANC. FR. Je n' ai chapon, oison ne pole.

Roman du Renart, t. II, p. 259.

CAT. ESP. Polla. (chap. Polla, polles; lloca, lloques; cloca, cloques. Vore lo nial. La polla del home, lo pene, se diu aixina perque está damún dels ous, pareix que los covo.)

3. Polhe, Polet, Pollet, s. m., poulet.

Mais volria una calha 

Estreg tener en mon se

No faria un polhe

Qu' estes en autrui sarralha.

Cercamons: Car vei.

Davantage je voudrais une caille étroitement tenir dans mon sein que je ne ferais un poulet qui fût en la clôture d'autrui.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Pelican es un auzels que ama mot sos poletz. Naturas d'alcus auzels.

Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits. 

Una colomba noiris los polletz de l' autra. V. et Vert., fol. 73.

Une colombe nourrit les petits de l'autre.

CAT. Pollet. ESP. Pollito. (chap. Pollet, pollets, polleta, polletes.)

4. Pollat, s. m., poulet.

L' emportet plus leu assatz

Que no fai l' aygla un pollatz.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Escudo español en el suelo de la embajada de la Santa Sede

L'emporta plus légèrement beaucoup que ne fait l'aigle un poulet. 

CAT. Pollastre. IT. Pollastro. (chap. Pollastre, pollastres; pollastret, pollastrets.)

5. Polier, s. m., poulailler, marchand de volaille.

Que cascun polier, que d'ayssi enans tenra o menara bestia, fazen lo mestier de polaria. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Que chaque poulailler, qui dorénavant tiendra, ou mènera bête, faisant le métier de poulaillerie.

ESP. Pollero. (chap. Pollé, pollés : los que se encarregaben del menesté u ofissi de pollería, mercadé de pollastres y volatils o avería.)

6. Polieyra, s. f., poulaillère, marchande de volaille.

Que cascun polier e cascuna polieyra. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Que chaque poulailler et chaque poulaillère.

(chap. pollera, polleres : mercaderes, venedores de avería, volatils, pollastres y demés muixons pera minjá.) 

7. Polaria, s. f., poulaillerie, commerce de volaille.

Cascun home e cascuna femena, que uze del mestier de polaria, portan gals o galinas, o pols o polas. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Retrato de Jaime I, por Jaume Mateu. Museo de Arte de Cataluña.

Chaque homme et chaque femme, qu'il use du métier de poulaillerie, portant coqs ou gelines, ou poulets ou poules.

ESP. Pollería. (chap. Pollería, comers de pollastres, volatils, avería, muixons pera minjá.)

8. Pouzi, Polzi, s. m., poussin, poulet.

Prendetz la carn d'un auco tenre

O de vacca o de pouzi.

(chap. Prenéu la carn d' una oca tendra o de vaca o de pollastret, pollet; tamé pot sé lo pollet del colom, un colomet o pichó. Yo ne vach minjá bastans de chiquet y de sagal.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez la chair d'un oison tendre ou de vache ou de poulet.

Si las peiras eran pa... 

E li pueg bacon e pouzi.

(chap. Si les pedres foren pa... y los puchs (collets) cuixots y pichons. Siríe tanta la gloria que 'n parlaríe la historia...)

P. Cardinal: Tan son.

Si les pierres étaient pain... et les coteaux jambons et poulets.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Pan' al auzel son pouzi.

Marcabrus: Soudadier per. 

Vole à l'oiseau son petit. 

ANC. FR. Les poules... avec quelle diligence et sollicitude traitent-elles leurs poulcins étendant leurs aeles. 

Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 129. 

IT. Pulcino.

9. Polin, Poli, s. m., poulain.

Aras naiso dui poli

Bel e borden, ab saura cri.

Marcabrus: Dirai vos.

Maintenant naissent deux poulains beaux et bondissants, avec blonde crinière.

Ieu doney a son senhor polin paissen.

Le Comte de Poitiers: Companho.

Je donnai à son seigneur poulain paissant.

CAT. Pollí. ESP. Pollino. PORT. Poldro. IT. Poledro, puledro.

(chap. Pollino, pollinos, cría del burro, ruc, ase, acémila, burret, ruquet, aset, com lo fill que tingue Carlos Rallo Badet.)

Una sagala que vivíe a un poble del Matarraña, Pepa,


Polce, Pouse, Polzer, Pauzer, Poze, Pous, Poutz, s. m., lat. pollicem, pouce.

Fa m batre 'ls polces

Cum li martel can fero sus l' enclutge. 

Leys d'amors, fol. 20.

Me fait battre les pouces comme les marteaux quand ils frappent sur l'enclume.

Vi 1 polzer de trop gran blancor. 

Tres gotas de sanc ichiro tantost del poze.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 80. 

Vit un pouce de fort grande blancheur. 

Trois gouttes de sang sortirent aussitôt du pouce.

Metre pogratz per la nar

Amdos los pouses, ses mal far.

Roman de Jaufre, fol. 12.

Mettre vous pourriez dans la narine les deux pouces, sans mal faire.

Segon la longitut del dit pous. Trad. d'Albucasis, fol. 3.

Selon la longueur dudit pouce. 

Premier apelam... poutz. Eluc. de las propr., fol. 49.

Le premier nous appelons... pouce. 

Pouzer a nom l' arteill premers.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Pouce a nom l'orteil premier.

- Ergot.

Pouze, talo et arteill gros.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ergot, talon et gros orteil.

CAT. Polse. IT. Pollice. (chap. Pols, polsos; pulsera, pulseres (tamé patilla, patilles); lo dit gros se diu pulgar (pun 2 y 3) perque té pols, se note la intermitensia de la sang o sanc; un púlsar es paregut.)

2. Polga, s. f., pouce.

Premier apelam polga. Eluc. de las propr., fol. 49.

Le premier nous appelons pouce.

3. Polguar, s. m., pouce.

Tota la ley qu'el plus de las gens au

Escriuri' eu en un petit de pelh,

En la meitat del polguar de mon guan.

P. Cardinal: Tos temps.

Toute la loi que le plus des gens ont, j' écrirais sur un peu de peau, sur la moitié du pouce de mon gant.

ESP. Pulgar. PORT. Polgar, polegar.

martes, 3 de septiembre de 2024

Parenthezis - Sobreapareyser

 

Parenthezis, s. f., lat. parenthezis, parenthèse, interposition.

Parenthezis... se fai cant, el mieg de la sentencia qu' es comensada, hom trenca e layssha aytal sentencia, e pauza la razo d' aquela enans que la dicha sentencia sia complida. Leys d'amors, fol. 133.

La parenthèse... se fait quand, au milieu de la phrase qui est commencée, on coupe et laisse telle phrase, et pose le motif de celle-là avant que ladite phrase soit terminée.

CAT. ESP. (Paréntesis) Parentesis. PORT. Parenthesis. IT. Parentesi.

(chap. Paréntessis.)


Parer, v., lat. parere, paraître, apparaître, se montrer. 

Bels m'es qu'ieu chant en aiselh mes,

Quan flor e fuelha vei parer.

B. de Ventadour: Bels m'es.

Il m'est beau que je chante dans ce mois, quand fleur et feuille je vois paraître.

Hueimais parran li ric e ill pro.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher. 

Désormais paraîtront les puissants et les preux. 

Ara parra qual seran enveios 

D' aver lo pretz del mon e 'l pretz de Dieu. 

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Maintenant il apparaîtra quels seront envieux d'avoir la gloire du monde et la gloire de Dieu. 

Era par ben que valors se desfai.

Aimeri de Peguilain: Era par. 

Maintenant il paraît bien que valeur se défait.

- Sembler.

Sembla m tracios,

Quant hom par francx e bos,

E pueys es orgulhos 

Lai on es poderos.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Me semble trahison, quand homme paraît franc et bon, et puis est orgueilleux là où il est puissant.

Ben paron de bon cor blos.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Bien paraissent de bon courage dépourvus. 

Es tan flacx e marritz 

Que par sia adurmitz.

Bernard de Rovenac: Ja no vuelh. 

Il est si flasque et marri qu'il semble qu'il soit endormi.

Lo jorn que sa cortesia 

Me mostret, e m fetz parer 

Un pauc d'amor ab plazer, 

Parec be que m volc aucire.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum. 

Le jour qu'elle me montra sa courtoisie, et me fit paraître un peu d'amour avec plaisir, il sembla bien qu'elle voulût m'occire. 

Subst. La gran beutatz e 'l solas avinen 

E 'l cortes dig e l'amoros parer 

Que m saubetz far. 

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

La grande beauté et le soulas avenant et le propos courtois et l'amoureux paraître que vous sûtes me faire.

ANC. FR. Le sage dit que mésaise que l'homme ait ou cuer ne li doit parer ou visage. Joinville, p. 126.

Sa vie doit paroir necte et pure et sans fronce.

Jehan de Meung, Test., v. 733.

ANC. CAT. Parer. IT. Parere.

2. Pareisser, Pareysser, v., paraître, apparaître, se montrer.

Quan vei lo temps renovellar, 

E pareis la fueill' e la flors.

Bertrand de Born le fils: Quant vei. 

Quand je vois le temps renouveler, et paraît la feuille et la fleur.

Tota lur pareys la corada. V. de S. Honorat.

Toute leur apparaît la fressure. 

Er no us sia veiaire 

S' el filhs fo de bon paire; 

Hom no s' en meravilh, 

Si non pareis al filh.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Maintenant qu'il ne vous soit avis si le fils fut de bon père; on ne s'en étonne point, s'il ne paraît pas au fils.

- Sembler.

Li vergier, cum si eron canut, 

Pareisson blanc, e verdeyon li prat.

G. Adhemar: Non pot esser. 

Les vergers, comme s'ils étaient chenus, paraissent blancs, et les prés verdissent. 

Part. prés. subst. Al pareissen de las flors. 

P. Rogier: Al pareissen.

A l' apparaissant des fleurs.

CAT. Parexer. ESP. PORT. Parecer. (chap. Pareixe, apareixe: pareixco, pareixes, pareix, pareixem, pareixeu, pareixen; paregut, pareguts, pareguda, paregudes; apareixco, apareixes, apareix, apareixem, apareixeu, apareixen; aparegut, apareguts, apareguda, aparegudes.)

3. Par, s. m., apparence, conjecture, avis.

Loc. Doncx, no y ac pro, al mieu par.

Le moine de Montaudon: Mos sens.

Donc, il n'y eut profit, au mien avis.

4. Paruda, s. f., apparence.

M'es de bella paruda.

Azemar le Noir: Era m vai. 

M'est de belle apparence.

IT. Paruta. (chap. Apariensia, apariensies.)

5. Parven, s. m., apparence, marque, indice, semblant.

Non a mais lo nom e 'l parven.

B. de Ventadour: Chantars no. 

N' a que le nom et l' apparence. 

Ieu am mais un bel parven

Del sieu bel cors avinen.

Arnaud Catalan: Amors ricx. 

J'aime davantage un beau semblant du sien beau corps avenant.

E 'l fron li 'n sors un' estruma, 

Que lli er jasse, mentre viva, parvens. 

Alegret: Ara pareisson. 

Et au front lui en sort une bosse, qui lui sera toujours marque, tant qu'il vive.

Loc. Aissi m trai

Mos volers lai

El fol captenemen 

Don m'es mantas vetz parven.

Peyrols: Quoras qu'amors.

Ainsi m' entraîne mon vouloir là à la folle conduite dont il m'est maintes fois apparence.

Quan ieu la vey, be m' es parven, 

Als huels, al vis, a la color, 

Qu' eissamen trembli de paor 

Cum fa la fuelha contra 'l ven.

B. de Ventadour: Non es meravelha.

Quand je la vois, il m'est bien indice, aux yeux, au visage, à la couleur, qu' également je tremble de peur comme fait la feuille contre le vent. 

IT. Parvente.

6. Parvensa, s. f., semblant, apparence, action, manière.

Sitot fas de joy parvensa, 

Mot ai dins lo cor irat.

B. de Ventadour: Lo temps vai. 

Quoique je fasse semblant de gaîté, moult j'ai intérieurement le coeur triste.

Tan gen finis e comensa 

Sos solatz et sa parvensa.

B. de Ventadour: En aquest. 

Si bien finit et commence sa conversation et sa manière.

Loc. Desampar e mescrey 

E desam en parvensa.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous cossire. 

Je délaisse et mécrois et cesse d'aimer en apparence. 

Mi faitz orguelh en ditz et en parvensa, 

Et etz humils vas totas autras gens.

La Comtesse de Die: A chantar. 

Vous me faites insolence en propos et en manière, et vous êtes humble vers toutes autres gens. 

Plus ric joy que paradis 

Agra, a ma parvensa.

P. Raimond de Toulouse: Pessamen. 

Plus riche joie que paradis j'aurais, à mon avis. 

IT. Parvenza.

7. Parventa, s. f., apparence, semblant. 

Loc. S'il fai parventa

Qu' el guinh ni l' huelh lor vire.

P. Rogier: Tan no plou. 

Si elle fait semblant que le guignement et l'oeil elle leur adresse.

8. Aparer, Apparer, v., lat. apparere, apparaître, paraître, se montrer.

Tan quan l' auzel de bon aire 

Vi sa beltat aparer.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol. 

Aussitôt que l'oiseau de bonne manière vit sa beauté apparaître.

La doussa color que us apar, 

E 'l dous ris que tot autre vens.

Pons d'Ortafas: Aissi cum la.

La douce couleur qui se montre en vous, et le doux ris qui sur tout autre l'emporte.

Que Dieus en forma corporal 

Ad hom nat aparegues.

Brev. d'amor, fol. 10.

Que Dieu en forme corporelle à homme né se montrât.

Gaugz nos es donatz per alegrar, E qui no l'a, si'l deu far aparer.

Hugues Brunet: Pus lo dous. 

Joie nous est donnée pour (nous) réjouir, et qui ne l'a pas, pourtant doit la faire paraître.

Part. prés. Jutzar... que es bes aparens, e que es mals apparens.

V. et Vert., fol. 29. 

Juger... quoi est le bien apparent, et quoi est le mal apparent.

ANC. FR. Se tantost armé n' aparons. Roman de la Rose, v. 15282.

Dont il appaire par nos dites lettres patentes, 

Qu'il nous appaire clérement.

Monstrelet, t. 1, fol. 185 et 100. 

Ce qu'il vous est bien apparut. Charte de Valenciennes, de 1114, p. 403.

ANC. CAT. Aparer. IT. Apparere, apparire.

9. Apareysser, Appareysser, v., apparaître, paraître, se montrer.

Cel que avian sagrat l' autar 

On apareysian diablias.

V. de S. Honorat. 

Ceux qui avaient consacré l'autel où apparaissaient diableries. 

Part. prés. S' anc ausist miracles majors

De sant ni plus appareysentz. 

V. de S. Honorat. 

Si oncques vous apprîtes miracles de saint plus grands et plus apparents. Part. pas. Es aparegut a moltas gens. Passion de J.-C, fol. 94. 

Est apparu à nombreuses gens.

CAT. Aparexer. ESP. Aparecer. PORT. Apparecer. (chap. Apareixe.)

10. Aparicio, Apparicio, Apparissio, s. f., lat. apparitio, apparition.

Lo jorn de l' Aparicio. Brev. d'amor, fol. 152. 

Le jour de l'apparition.

La vigilia de la apparicio... la apparicio de Dieu.

Calendrier provençal. 

La veille de l' apparition... l' apparition de Dieu. 

Sobre l' apparissio de la cometa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 192. 

(chap. Sobre la aparissió del cometa.)

Sur l'apparition de la comète.

CAT. Aparició. ESP. Aparición. PORT. Apparição. IT. Apparizione.
(chap. Aparissió, aparissions.)

11. Apparencia, Aparensa, s. f., lat. apparentia, apparence.

No seria equidistant segon existencia, mas per apparencia.

Eluc. de las propr., fol. 264. 

Ne serait équidistant selon réalité, mais par apparence.

Home de aparensa. Chronique des Albigeois, col. 19. 

Homme d' apparence.

CAT. Apariencia, aparensa. ANC. ESP. Aparencia. ESP. MOD. Apariencia. PORT. Apparencia. IT. Apparenza. (chap. Apariensia, apariensies.)

12. Transparent, adj., transparent, diaphane.

So planas, lizas, polidas et transparens.

Cel cristalli... tot et quascuna partida es transparent.

Eluc. de las propr., fol. 49 et 106. 

Sont planes, lisses, polies et transparentes. 

Ciel cristallin... tout et chacune partie est transparent.

CAT. Transparent. ESP. PORT. Transparente. IT. Trasparente. 

(chap. Transparén, transparens, transparenta, transparentes. V. transparentá.)

13. Transparencia, s. f., transparence.

Tropa transparencia et dyaphanitat. 

Per sa transparencia fa letras legiblas.

Eluc. de las propr., fol. 15 et 186.

Excessive transparence et diaphanéité. 

Par sa transparence rend lettres lisibles.

CAT. ESP. PORT. Transparencia. IT. Trasparenzia. 

(chap. Transparensia, transparensies.)

14. Desparer, v., disparaître.

Fum ades naysh et appar, et tost mor e despar.

Eluc. de las propr., fol. 132. 

Fumée incontinent naît et apparaît, et aussitôt meurt et disparaît. 

Jhesu Crist lo seynet, et desparec breumen. V. de S. Honorat.

Jésus-Christ fit sur lui le signe de la croix, et disparut rapidement.

Part. prés. D' aquest signe occident o desparent.

Eluc. de las propr., fol. 110. 

De ce signe d' occident ou disparaissant. 

ANC. CAT. Desparer. ESP. PORT. Desparecer. IT. Disparire.

15. Desaparer, v., disparaître, s'évanouir.

Desaparet se l' estela. Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 21. 

L'étoile s'évanouit.

(chap. Desapareixe: desapareixco, desapareixes, desapareix, desapareixem, desapareixeu, desapareixen; desaparegut o desapareixcut, desapareguts o desapareixcuts, desapareguda o desapareixcuda, desaparegudes o desapareixcudes.)

16. Comparution, s. f., comparution. 

A causa de lurs comparutions. Rég. des États de Provence, 1401. 

A cause de leurs comparutions.

CAT. Comparició. ESP. Comparición (comparecencia). IT. Comparizione.

(chap. Comparissió, comparissions; v. compareixe.)

17. Comparer, v., lat. comparere, comparaître.

Si el fay citar lo guirent e compar am lhui. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 139. 

S'il fait citer le garant et comparaît avec lui.

ANC. CAT. Comparer. IT. Comparire.

18. Compareisser, v., comparaître.

Part. pas. Per so car non era comparegut.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 19. 

Parce qu'il n'était pas comparu.

CAT. MOD. Comparexer. ESP. PORT. Comparecer. 

(chap. Compareixe: compareixco, compareixes, compareix, compareixem, compareixeu, compareixen; comparegut o compareixcut, compareguts o compareixcuts, compareguda o compareixcuda, comparegudes o compareixcudes.)

19. Sobreapareyser, v., sur-apparaître.

Part. prés. La sobreapareysent caritat de la sciencia de Crist.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.

La sur-apparente charité de la science de Christ.

viernes, 16 de agosto de 2024

Paradigma - Paranomeon

 

Paradigma, s. m., lat. paradigma, paradigme, figure de rhétorique.

Voyez Isidor., Orig., I, 36, 34.

Es paradigma expositios e declaratios d'una causa mens conoguda per una autra mays conoguda. Leys d'amors, fol. 140. 

Le paradigme est exposition et déclaration d'une chose moins connue par une autre plus connue. 

ESP. PORT. Paradigma. (chap. Paradigma, paradigmes; adj. paradigmátic, paradigmatics, paradigmática, paradigmátiques.)

2. Paradigmalmen, adv., par paradigme, par comparaison.

Aquel que vol parlar paradigmalmen. Leys d'amors, fol. 140.

Celui qui veut parler par paradigme.

(chap. paradigmáticamen: per comparassió.)


Paradis, s. m., lat. paradisus, paradis, jardin, verger.

Plantet paradis de bels arbres florens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Planta paradis de beaux arbres fleurissants.

Avia mes nostre premier paire Adam dedins paradis terrestre.

Paradis terrestres es e la premieira regio d' Asia vas orien.

Liv. de Sydrac, fol. 90 et 134.

Avait mis notre premier père Adam dedans paradis terrestre.

Le paradis terrestre est en la première région d'Asie vers l'orient. 

Fig. Aver ajostar non es paradis.

Le moine de Montaudon: Manens. 

Amasser richesse n'est point paradis. 

Fig. et allus. No crezatz que m pogues lai 

Retener nulhs paradis.

Peyrols: Quoras que m. 

Ne croyez pas que nul paradis put me retenir là. 

M' es veiaire qu' ieu senta

Odor de paradis.

B. de Ventadour: Quan la. 

M'est avis que je sente odeur de paradis. 

Adonc mi par un joy de paradis.

B. de Ventadour: Bels Monruels

Alors me paraît une joie de paradis. 

Fig. et par ext. Vostr' es lo laus, e mi en paradis 

Podetz metre de joy e d' alegransa.

G. Faidit: Tan me creis. 

Votre est la louange, et vous pouvez me mettre en paradis de joie et d'allégresse.

- Séjour des bienheureux dans le ciel.

Tug pregem Dieu que nos don bon ostal 

En paradis, on es clars jorns et alba.

Bernard de Venzenac: Lo Pair' e 'l Filh. 

Prions tous Dieu qu'il nous donne bon hôtel en paradis, où est beau jour et aube. 

Qui per Dieu vai l' aver e 'l cor despendre,

De paradis l' er uberta la via.

G. Faidit: Cascus hom. 

Qui va pour Dieu la fortune et le courage dépenser, de paradis lui sera ouverte la voie. 

Loc. fig. Pueis que Dieus l' ac assis els gautz

de paradis.

V. de S. Honorat. 

Après que Dieu l'eut assis dans les joies de paradis.

CAT. Paradis. ESP. (paraíso) PORT. Paraiso. IT. Paradiso.

(chap. Paraís (fiscal com Andorra), paraísos.)

falangiste, fasciste, franquiste, Fuster, Jordi Pujol, Paraís (fiscal com Andorra), paraísos


Paragoge, s. m., lat. paragoge, paragoge, figure de mots.

Voyez Isidor., Orig., I, 34.

Paragoges, es creysshemens o ajustamens de letra o de sillaba en la fi de dictio. Leys d'amors, fol. 121.

Paragoge, c'est accroissement ou ajustement de lettre ou de syllabe à la fin de mot. 

CAT. ESP. PORT. Paragoge. (N. E. Adición de algún sonido al fin de un vocablo; p. ej., en fraque por frac. Chap. Paragoge, paragoges : adissió o afegimén de algún sonido al final de una paraula.)

2. Paragojar, v., paragoger, accroître.

Part. pas. Si prendo creysshemen en la fi, adonx son apelat mot paragojat. Leys d'amors, fol. 69.

S'ils prennent accroissement à la fin, alors ils sont appelés mots paragogés.

(chap. Paragojá: fé creixe, aumentá una paraula.) 


Paranomazia, s. f., lat. paranomasia, paranomase, figure de mots. 

Voyez Isidor., Orig., I, 35, 12.

Paranomazia, es cant doas o motas dictios semblans, o quays semblans, en lo comensamen, o en la fi, son pauzadas am diverses significatz.

Leys d'amors, fol. 124. 

Paranomase, c'est quand deux ou plusieurs mots semblables, ou quasi semblables, au commencement, ou à la fin, sont employés avec diverses significations.

CAT. ESP. Paranomasia, poronomasia (paronomasia). PORT. Paronomasia.

(chap. Paronomassia, paronomassies: paregut entre dos o mes vocables que no se diferensien mes que per la vocal assentuada a cada un de ells, o per algún atre rasgo fonétic; per ejemple, azar y azor; tento y tonto; soca y seca; rosca y rasca, etc.)


Paranomeon, s. m., lat. paramoeon, paranoméon, figure de mots.

Paromoeon [quelques Mss. portent paranomoeon] est multitudo verborum ex una littera incohantium, quale est illud apud Ennium:

O Tite, tute, tali, tibi, tanta, tironne, tulisti. Isidor., Orig., I, 35.

Paranomeon, es can motas dictios comenso per una meteyssha letra.

Leys d'amors, fol. 125. 

(chap. Paranomeon, es cuan moltes paraules (dicsions) escomensen per una mateixa lletra.)

Paranoméon, c'est quand plusieurs mots commencent par une même lettre.

jueves, 15 de agosto de 2024

Par - Contrapar

 

Par, adj., lat. par, pair, pareil, semblable, égal.

Ieu no sui pars

Als autres trobadors.

Gavaudan le Vieux: Ieu no sui. 

Tomás Bosque, La Codoñera, Teruel, Aragó; Ieu no sui pars als autres trobadors

Je ne suis pas semblable aux autres troubadours.

Substantiv. Ieu fora pars d' un dels sans. 

Cadenet: Bel volgra. 

Je serais l'égal d'un des saints.

No us sap par ni companho, 

Car tug li valen baro 

Valon per vostra valensa.

P. Vidal: Pus tornat. 

Je ne vous sais pair ni compagnon, car tous les vaillants barons valent par votre valeur. 

El mon non sai sa par.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Au monde je ne sais sa pareille. 

Loc. Nostre reys qu' es d' onor ses par.

(chap. Lo nostre rey que es de honor sense par.) 

Bernard d'Auriac: Nostre reys. 

Notre roi qui est en honneur sans pareil. 

De cella qu' entre las gensors, 

Esta de beutat ses par. 

Raimond de Miraval: Anc non atendiei. 

De celle qui, parmi les plus gentilles, est de beauté sans pareille. 

ANC. FR. Sovent li fesoit ses oeilles

Non per, s' eles erent pareilles; 

Et sovent les rapareilloit, 

Se non pareilles les trovoit.

Roman du Renart, t. 1, p. 275.

Par le nombre par ou impar des syllabes.

Rabelais, liv. IV, ch. 37.

- Compagnon, époux.

Puey que la tortre a perdut son par, jamays no se ajusta ab autra.

V. et Vert., fol. 93.

Depuis que la tourterelle a perdu son compagnon, jamais elle ne s' accouple avec autre. 

Costa si fe sezer regina Floripar, 

De l'autra part rey Gui, que l' a presa per par. 

Roman de Fierabras, v. 5003.

A côté de soi il fit asseoir la reine Floripar, de l'autre part le roi Gui, qui l'a prise pour épouse.

- Pair, en parlant des seigneurs d'une noblesse égale, sorte de dignité.

La fo Boecis, e foren i soi par. Poëme sur Boèce. 

Là fut Boèce, et y furent ses pairs.

Ce nom se donnait plus particulièrement aux membres de la cour que les romans disent avoir été instituée par Charlemagne.

Alexandres vos laisset son donar, 

Et ardimen Rotlan e 'lh dotze par. 

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Alexandre vous laissa sa largesse, et la hardiesse Roland et les douze pairs. 

Elhs XII pars de Fransa. Philomena. 

Les douze pairs de France. 

ANC. FR. Entres ces pars de France. 

Les nobles pars de France. 

Roman français de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 9 et 15. 

Adv. comp. Adonc saubr' ieu lo vostre afar, 

E vos lo mieu, tot par e par. 

B. de Ventadour: Quan lo boscatges. 

Alors je saurais la votre affaire, et vous la mienne, tout égal à égal.

CAT. ESP. PORT. Par. IT. Pare, pari. (chap. Par, pars; parella, parelles.)

2. Paria, s. f., comparaison, ressemblance, parité, égalité. 

Si cum l' estela jornaus 

Que non a paria, 

Es vostre ric pretz ses par. 

Richard de Barbezieux: Atressi cum Percevaus (Persevaus, Perceval, Perseval). 

Ainsi comme l'étoile du jour qui n' a pas de comparaison, voire riche mérite est sans pareil. 

Aquest parelh fai paria.

Bernard de Venzenac: Lanquan. 

Ce couple fait égalité.

- Alliance, accouplement, compagnie, société, familiarité, accointance. Manda sos amics, cels qu' ab lui an paria.

Guillaume de Tudela. 

Mande ses amis, ceux qui avec lui ont alliance. 

Mais vueil estar al vostre mandamen, 

Que d'autr' aver s' amor e sa paria.

Cadenet: Per jois. 

J'aime davantage être au votre commandement, que d'avoir d'une autre son amour et son accointance.

Aras no us plai mos chans ni ma paria. 

Giraud de Borneil: Rei glorios. 

Maintenant ne vous plaît mon chant ni ma compagnie.

Mais valria cen tans aver paria 

D' ome paubre, e mais proficharia.

R. Gaucelm: Un sirventes. 

Davantage vaudrait cent fois avoir la compagnie d'homme pauvre, et elle profiterait davantage.

A tota gens play sa paria.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

A toutes gens plaît sa société. 

Loc. Ans li falsa paria.

T. d'une dame et de son ami: Amicx. 

Mais lui fausse compagnie.

3. Parier, adj., égal, pareil, semblable, comparable, accointé.

Per que negus no l' es de pretz pariers.

T. de Rambaud, d'Adhemar et de Perdigon: Senher.

C'est pourquoi nul ne lui est en mérite comparable.

Toz' ab qui etz parieira?

En l' enfant?

G. Riquier: L' autr' ier. 

Fillette, avec qui êtes-vous accointée? Avec l'enfant?

- Accointant, familier.

Ieu lo jutge per dreg a traydor, 

Si s fai pariers, e s det per servidor. 

T. de Gui d'Uisel et de Marie de Ventadour: Gui d'Uiselh. 

Je le juge justement pour traître, s'il se fait accointant, et se donna pour serviteur.

- Copropriétaire, copartageant, sociétaire.

Era molher d' un cavayer ric e poderos de Cabaret, pariers del castel.

V. de Raimond de Miraval. 

Était femme d'un chevalier riche et puissant de Cabaret, copropriétaire du château. 

Substantif. De ben amar non ai parier.

Deudes de Prades: En un sonet.

Pour bien aimer je n' ai pas pareil.

Enueia m, par sant Marcelh,... 

Trop pariers en un castelh.

Le moine de Montaudon: Mot m' enueia. 

M'ennuie, par saint Marcel,... trop de copropriétaires dans un château.

(chap. Parell, parells; parello, parellos; igual, igualat, comparable; aparellat, aparellats, aparellada, aparellades.)

4. Pariaire, s. m., sociétaire, associé, confrère, compagnon.

Non vuelh esser parsoniers,

Pars, pariaire ni pariers.

G. Adhemar: Comensamen.

Je ne veux être copropriétaire, pair, sociétaire ni pareil.

(chap. Sossio, sossios, sossia, sossies; assossiat, assossiats, assossiada, assossiades; copropietari, copropietaris, copropietaria, copropietaries.)

5. Pariadge, s. m., pariage, sorte de contrat. 

Dedens los termes del pariadge. Cout. de Condom. 

Dedans les termes du pariage.

6. Paritat, s. f., lat. paritatem, parité, égalité.

Si tant es que haian paritat, so es engaltat. Leys d'amors, fol. 26. 

Si tant est qu'ils aient parité, c'est-à-dire égalité. 

CAT. Paritat. ESP. Paridad. PORT. Paridade. IT. Parità, paritate, paritade.

(chap. Paridat, paridats; igualdat, igualdats.)

7. Paralel, s. m., lat. parallelos, parallèle.

Le ters cercle apelam paralel septentrional. Eluc. de las propr., fol. 108.

(chap. Lo tersé sírcul anomenem paralelo septentrional.)

Le troisième cercle nous appelons parallèle septentrional.

Adjectiv. Cercles paralels, que vol aitan dire, com cercles qui han entre si egal distancia. Eluc. de las propr., fol. 108. 

Cercles parallèles, (ce) qui veut autant dire, comme cercles qui ont entre soi égale distance. 

CAT. ESP. Paralelo. PORT. Parallelo. IT. Parallelo, paralello. 

(chap. Paralelo, paralelos, paralela, paraleles.)

8. Pario, adj., pareil, égal, correspondant.

Per que amduy sian pario d' accen.

Novas rimadas parionas son can, aqui on termena la razo o la materia, finisho amdui li verset que son pario per accordansa.

Leys d'amors, fol. 121 et 18.

Pour que les deux soient pareils d'accent.

Les nouvelles versifiées correspondantes sont quand, là où le sujet ou la matière finit, finissent les deux versets qui sont correspondants par accordance.

- Substantiv. Correspondance.

L' empeutatz bordos ha pario amb autre. Leys d'amors, fol. 17.

(chap. Lo vers empeltat es paregut al atre.)

Le vers enté a correspondance avec l'autre.

CAT. Pario. (chap. Paregut, pareguts, pareguda, paregudes.)

9. Pariar, v., copartager, coposséder, être copossesseur.

Que cadaus y tenga sa dreichura, e qu' en pario bonamen aissi coma lo parier deu o far. Tit. de 1242. DOAT, t. IV, fol. 68.

Que chacun y tienne sa droiture, et qu'ils en soient copossesseurs de bonne foi ainsi comme le copropriétaire doit le faire.

10. Apariar, v., apparier, unir, lier, accointer, accoupler.

Us ab son par no s pot apariar 

Ses decebre.

G. Riquier: Fortz guerra.

Un avec son pair ne se peut unir sans décevoir. 

La tortre... jamais no s' apariaria ab autra.

Naturas d'alcus auzels. 

La tourterelle... ne s'accouplerait jamais avec autre. 

Fig. Malvestat ab pretz no s' aparia.

Bertrand du Puget: De sirventes. 

Méchanceté avec mérite ne s' apparie pas. 

Part. prés. Es ne pieitz apparians,

C' ades li par que 'l vengua dans. 

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Il en est pire accointant, vu qu'il lui paraît toujours que lui vienne dommage.

Part. pas. N' es hom pus cortes 

E gen apairiatz.

Amanieu des Escas: El temps de. 

On en est plus courtois et gentiment accointé. 

CAT. Apariar. ESP. Aparear. (chap. Aparellá, aparellás: yo me aparello, aparelles, aparelle, aparellem o aparellam, aparelléu o aparelláu, aparellen; aparellat, aparellats, aparellada, aparellades.)

11. Despariar, v., lat. disparare, dépareiller, déranger, diviser.

Adonc l' obra desparia. Leys d'amors, fol. 18. 

Alors il divise l'oeuvre. 

IT. Dispaiare. (chap. Despará, contrari de pará, com per ejemple, la taula, una ratera.)

12. Disparitat, s. f., lat. disparilitatem, disparité.

Podon haver paritat o disparitat de sillabas. Leys d'amors, fol. 17. Peuvent avoir parité ou disparité de syllabes.

(chap. Poden tindre paridat o disparidat de sílabes.)

CAT. Disparitat. ESP. Disparidad. PORT. Disparidade. IT. Disparità, disparitate, disparitade. (chap. disparidat, desparidat; disparidats, desparidats.)

13. Parelh, s. m., paire, couple. 

Anc no vitz plus bel parelh 

Del donzel et de la donzela.

R. Vidal: Lai on cobra. 

Vous ne vîtes oncques plus beau couple que le damoisel et la damoiselle.

Noe intret en l' archa, e pres de cascuna bestia e dels auzels un parelh, que mestier avia de metre en l' archa. Liv. de Sydrac, fol. 49.

Noé entra dans l'arche, et prit de chaque bête et des oiseaux une paire, qu'il avait besoin de mettre dans l'arche.

De II parelhs de barras la porta es establia. 

Roman de Fierabras, v. 3967.

Par deux paires de barres la porte est assurée. 

CAT. Parelh. (chap. Parell, parells.)

- Pareil, mesure équivalente au setier.

.VIII. .M. parelhs de grans e pro vianda. Philomena. 

Huit mille pareils de grains et assez de victuaille.

Ce mot fut aussi employé adjectivement, et signifia pareil, semblable, comparable.

Tan pros domna, e quar no i truep parelh, 

M' enten en lieis.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Si noble dame, et parce que je n'y trouve semblable, je m' affectionne à elle.

14. Parelha, s. f., compagne, femelle. 

El temps qu'el rossinhol s' esjau 

E fa sos lays sotz lo vert fuelh 

Per sa parelha, can l' acuelh.

Deudes de Prades: El temps. 

Au temps que le rossignol se réjouit et fait ses lais sous la verte feuille pour sa compagne, quand elle l' accueille. 

CAT. Parella. ESP. Pareja. PORT. Parelha. (chap. Parella, parelles.)

15. Parelhar, Pareyllar, Pareiar, Parejar, v., apparier, assortir, accointer, unir.

Parelhar parelhadura 

Devem, ieu e vos, vilana, 

Al abric, lonc la pastura.

Marcabrus: L' autr' ier. 

Apparier accouplement nous devons, moi et vous, villageoise, à l' abri, le long du pâturage. 

Dombre Dieus crei que m' o parelh.

Gavaudan le Vieux: L' autre dia. 

Je crois que le seigneur Dieu me l' assortit. 

Ben sai pareyllar e far motz 

Plas e clars.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Je sais bien assortir et faire mots simples et clairs.

- Se comparer, s'égaler.

Una dona sai que no troba par

Que de beutat puesc' ab lei pareiar.

Aimeri de Peguilain: Totz hom qui. 

Une dame je sais qui ne trouve pareille qui de beauté puisse s'égaler avec elle. 

ESP. Parear. IT. Pareggiare. (chap. Parellá, fé algo parello, igualá. Aparellá: fé parella, parelles; prepará, adobá, cuiná una minjada.)

16. Parelhadura, s. f., accointance, accouplement.

Parelhar parelhadura

Devem, ieu e vos, vilana,

Al abric, lonc la pastura.

Marcabrus: L' autr' ier.

Apparier accouplement nous devons, moi et vous, villageoise, à l' abri, le long du pâturage. 

ANC. ESP. Fue a mi appareiada por esta razon. 

Poema de Alexandro, cop. 344.

17. Aparelhar, Aparellar, Apareillar, Apareylar, Apparelhar, Apparellar, Appareillar, Appareyllar, v., appareiller, apprêter, préparer.

Ni ren que puesca apareyllar,

Car segner, a nostre dinar.

V. de S. Honorat.

Ni rien que je puisse apprêter, cher seigneur, pour notre dîner.

Fan apparelhar caras viandas et en tantas de manieyras.

V. et Vert., fol. 21.

Ils font préparer aliments rares et en tant de manières.

Fig. Ay apareyllat gauch a tu et a ton frayre. V. de S. Honorat. 

J'ai apprêté joie pour toi et pour ton frère. 

Can sos sens miels l' aparelha 

Romans, o lenga latina.

Pierre de Corbiac: Domna dels.

Quand sa raison lui apprête mieux roman, ou langue latine.

- Arranger, disposer, combiner, faire des préparatifs pour.

K. Magnes fe aqui aparelhar sas tendas. Philomena. 

Charlemagne fit disposer là ses tentes.

Honorat appareylla mantenent son camin. V. de S. Honorat. 

Honorat aussitôt fait des préparatifs pour sa route. 

Fig. En mas chansos no puesc aparellar 

Dos motz, qu' al ters no m lays marritz chazer.

Folquet de Romans: Meravil.

Dans mes chansons je ne puis disposer deux mots, qu'au troisième je ne me laisse choir marri. 

Gen m' apareill 

De far leu chanson grazida. 

G. Raimond de Gironella: Gen m' apareill. 

Je m' apprête gentiment à faire promptement chanson agréable.

Que s' apareillon de ferir. Roman de Jaufre, fol. 62.

Qu'ils se disposent à frapper.

Chascun jorn s' armavan e s' apareillavan de venir a la batailla.

V. de Bertrand de Born. 

Chaque jour ils s' armaient et s' apprêtaient pour venir à la bataille.

- Comparer.

Meravilhas 

Vas cuy res no si aparelha.

Los XV signes de la fi del mon.

Merveilles vers qui rien ne se compare. 

Non truep qui ab mi s' aparelh.

B. Martin: Farai un. 

Je ne trouve qui avec moi se compare.

Car negun' autra ab lieis no s' apareilla 

De pretz entier.

P. Vidal: S' ieu fos en. 

Car nulle autre avec elle ne se compare en mérite accompli.

- Appareiller, terme de marine.

Pueys an apareillat barcas. V. de S. Honorat.

Puis ont appareillé barques.

- S'apparier, s'accointer.

Per Crist, fort mal s' aconseilla 

Drutz qu' ab vieilla s' apareilla.

Augier: Era quan.

Par Christ, s' avise fort mal galant qui avec vieille s' accointe.

Part. pas. En aissi apareillat a lei de fol. V. de S. Honorat. 

Par ainsi arrangé à manière de fou.

Aparelhat e volontos 

… de far e de dir.

Brev. d'amor, fol. 18. 

Disposé et désireux... de faire et de dire.

CAT. Aparellar. ESP. Aparejar. PORT. Apparelhar. IT. Apparecchiare.

(chap. Aparellá.)

18. Aparelh, s. m., appareil, préparatif, apprêt.

Ac fah tot son aparelh,

Portan de tortres 1 parelh.

Brev. d'amor, fol. 85. 

Eut fait tout son apprêt, portant une paire de tourterelles.

ANC. CAT. Aparell. ESP. Aparejo. PORT. Apparelho. IT. Apparecchio.

(chap. Aparell, aparells.)

Lo agüelo y lo Mar.

19. Aparelhamen, Aparellamen, s. m., appareil, apprêt, ajustement. 

Qu' en paradis sanht aparellamen 

De corona de vida dignamen 

L' aparelletz.

Pons Santeuil de Toulouse: Marritz cum. 

Qu'en paradis saint appareil de couronne de vie dignement vous lui prépariez.

Avia fag son aparelhamen de nossas. V. de Raimond de Miraval. 

Avait fait son apprêt de noces. 

Deu aver son lieg ab son aparelhamen. Regla de S. Benezeg, fol. 38. Doit avoir son lit avec son ajustement. 

ANC. FR. Quant il virent l' apareillement que li roial faisoient... Et entra en Aquitaine à grant apareillement de bataille. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 171 et 222.

ANC. ESP. Aparejamiento. IT. Apparecchiamento. 

(chap. Aparellamén, aparellamens.)

10. Desparelhar, v., séparer, désunir, déparier.

A pauc no'ls desparelha.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Peu s'en faut qu'il ne les désunisse.

ESP. Desparejar. PORT. Desparelhar. IT. Sparecchiare.

(chap. Desparellá, desaparellá.)

21. Compar, adj., lat. compar, pareil, égal, semblable.

Compar,... vol dire aytan quo paritatz, so es engals nombre de sillabas.

Leys d'amors, Fol. 145.

Semblable,... veut dire autant comme parité, c'est-à-dire égal nombre de syllabes.

22. Comparatio, Comparaso, s. f., lat. comparatio, comparaison. 

Non deu hom far comparaso. Brev. d'amor, fol. 145. 

On ne doit pas faire de comparaison.

Adv. comp. Tota la vida d' un home, si vivia M ans, es a penas sol 1 momen a comparatio de l' autra vida, que durara ses fi.

(chap. Tota la vida d' un home, si vivíe mil añs, es apenes sol un momén en comparassió de l' atra vida, que durará sense fin.) 

Coma vil ordura en comparatio de 1 bella arma.

De gran gloria e de gran honor ses comparatio.

V. et Vert., fol. 27, 31 et 32. 

Toute la vie d'un homme, s'il vivait mille ans, est à peine un seul moment en comparaison de l'autre vie, qui durera sans fin.

Comme vile ordure en comparaison d'une belle âme.

De grande gloire et de grand honneur sans comparaison.

CAT. Comparació. ESP. Comparación. PORT. Comparação. 

IT. Comparazione. (chap. Comparassió, comparassions.)

23. Comparansa, s. f., comparaison, parallèle.

No s ne pot comparansa

Far. 

T. de Guillaume et de G. Riquier: Giraut.

Ne s'en peut faire comparaison.

CAT. Comparansa. ANC. ESP. Comparanza.

24. Comparamen, s. m., comparaison, parallèle. 

Adv. comp. La misericordia de Dieu

Es majers, ses comparamenz,

Que neguns mortals fayllimenz. 

V. de S. Honorat. 

La miséricorde de Dieu est plus grande, sans comparaison, que nul mortel manquement.

(chap. Comparamén, comparamens : comparassió.)

25. Comparatiu, adj., lat. comparativus, comparatif.

(Son) Comparativas mays... mens, etc. Leys d'amors, fol. 100.

(Sont) comparatives plus... moins, etc.

(chap. Són comparatives mes... menos, etc.)

Substant. Comparatius, es regularmens aquela meteyssa votz de positiu ab aquest adverbi mays o plus. Leys d'amors, fol. 49.

Comparatif, c'est régulièrement cette même voix du positif avec cet adverbe davantage ou plus.

CAT. Comparatiu. ESP. PORT. IT. Comparativo. (chap. Comparatiu, comparatius, comparativa, comparatives. Lo mes membrillo de La Codoñera, Tomás Bosque Peñarroya, díe que treballabe a la comparativa, referinse a la cooperativa. Es un capsot com José Miguel Gracia Zapater, y amiguet del catalá Artur Quintana Font.)

26. Comparar, v., lat. comparare, comparer, égaler.

Lo fa comparar a vils bestias, so es a porcs. V. et Vert., fol. 84. 

Le fait comparer à viles bêtes, c'est-à-dire à porcs

Lo fa comparar a vils bestias, so es a porcs. V. et Vert., fol. 84.

Se... compara a la vera sancta Maire. Doctrine des Vaudois. 

Se... compare à la véritable sainte Mère.

Adv. comp. Sapchatz qu' almorna val may,

Ses comparar, quant hom la fay 

Donan de sos bes temporals. 

Brev. d'amor, fol. 72. 

Sachez qu' aumône vaut mieux, sans comparer, quand on la fait en donnant de ses biens temporels. 

Part. pas. Es comparatz

Al dich terrenal paradis.

Brev. d'amor, fol. 192. 

Est comparé audit paradis terrestre. 

Son be comparatz a volps per barratz e per tricharia. V. et Vert., fol. 23.

Sont bien comparés à renard pour fraude et pour tromperie.

ANC. FR. Richart et roy Henri son père, 

Qui la folie au fils compère.

G. Guiart, t. 1, p. 62.

CAT. ESP. PORT. Comparar. IT. Comparare. (chap. Compará: comparo, compares, compare, comparem o comparam, comparéu o comparáu, comparen; comparat, comparats, comparada, comparades.)

27. Acomparar, v., comparer.

Mas sos maltraitz no s fay acomparar 

Ab sel del croy.

T. de G. Riquier et de Henri: Senher Enric. 

Mais son tourment ne se fait pas comparer avec celui du méchant.

CAT. Acomparar. (chap. acompará, acomparás: acomparo, acompares, acompare, acomparem o acomparam, acomparéu o acomparáu, acomparen; acomparat, acomparats, acomparada, acomparades

28. Contrapar, adj., pareil, égal, semblable.

Mas un rey no 'l sai contrapar

De largueza.

Folquet de Lunel: Al bon rey.

Mais un roi je ne lui sais semblable en largesse.