Mostrando las entradas para la consulta neta ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta neta ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de octubre de 2026

Huc del Valat, 1372, violetta, Per l'amistat, on fort mon cor se fiza,

Huc del Valat.

Huc del Valat, 1372, violetta, Per l'amistat, on fort mon cor se fiza,


Las joyas del gay saber, p. 16-19; cf. p. 247. - Grdr. 50, p. 79.

Am aquesta canso e dansa mesclada Huc del Valat, mestre en medecina de Monpeslier, gasanhec la violetta, l'an M. CCC. LXXII. (1372)

Per l'amistat, on fort mon cor se fiza,
de vos, gentils, cuy pretz e laus enansa,
dompna, si us play, vuelh chanso far e dansa,
no per us rims, mas per novela siza
gent deviza:
quar la dousors que l novel temps amena,
s'es tan prehon dins lo mieu cor enclausa,
que d'estar gays no pot jorn aver pausa,
e per causa,
pus que l'ausel en may am la serena.
De tal gaug es m'arma plena
que no m cessi d'alegrar, 
etz on pus me vuelh fondar
en chantar,
mays ay d'amors joy sens pena.
Doncs pel desduyt que m'es datz per estrena,
ceray jhoyos, hondran vos, dona cara,
ses cossentir res per que m torn amara
l'amors de vos, qu'e mon cor jhoy semena
e remena;
quar, pauxs enfant, no sabentz l'aventura
ni l'astre be qu'el mon aver devia,
done mon cor a vostra senhoria,
lo tercz dia
que parlantz fuy segon cors de natura.
Per so doncs, am bona cura,
chan so del vostre cors gay,
quar ayshi, dona, viuray,
si a vos play,
rixs, que jhoy m'en assegura;
e si l'amors se reffrena
de vos, pel mieu cors nafrar … (lacune de deux vers.)
d'amar vos hon pretz germena.
Hanc, pueys que us vy, non agui jorn endura
de gaug entier ni de tot ben sofracha,
ni d'amar vos no mi fec res empacha,
quar fis espers m'en donec am figura
regla pura,
que vos etz mars de jauzimen hornada,
e creys valors e fontz don pretz s'asagua,
per que m'adutz volers dreytz qu'ieu retragua,
que m'apagua
l'onor e l laus de que vos etz dotada.
Sus totas etz coronada,
gentils flors d'umilitat,
amb excellent castetat,
que us ha dat
lo pretz que us a 'nluminada; 
car vos etz de gaug la vena;
don cascus deu vos lausar,
creyser e multiplicar
e pensar
quom dreg d'amor determena.
De motz bos haips e de ricx etz ornada
e de bos faitz complidament garnida,
honrad' etz d'ans e de vielh sen complida,
senes erguelh e de vertat parada
e fonsada,
etz etz ses frau, avinens e jhoyoza,
neta de cors e d'arma fort devota,
humils d'esguart e d'estat sens riota,
no punt lota,
pros en be far etz en totz ditz aondosa.
La vostr' amor grasciosa
m'empenh lo cor a servir
etz a lausar e bendir
e grasir
vos, flor ses par, amorosa;
e quar etz de bos fruytz mena,
pel vostre pretz eyshausar
e jhoy dar,
com nadan fay la balena.

viernes, 23 de octubre de 2026

Daude de Pradas, li auzel cassador. (Fragment) Cora e consi trag' om auzel de ni.

Daude de Pradas, li auzel cassador.

Deudes, Daude, Prades, Pradas


Cora e consi trag' om auzel de ni.

Oimais deu hom dire consi
e coras lo trag' om de ni:
aprop nou jorns que seran nat;
car adoncs son alques fermat
et an de forsa lor cap pres
que las planetas hi an mes.
Lo matinet ab la frescor,
can son deju e ses calor,
ab mas nudas los deu hom penre,
tot suau e gen, car son tenre,
e deu gardar ben autressi
que ill paire no sion prop d'aqui;
car tals n'i a, son tan esquiu
que pois no tornon a cel niu.
Li falco gran batailla rendon
a cels que lor auzelos prendon.
En rams foillatz fassa portar
cascuns per si, ab gent anar,
e porte ls hom en un pauc desc,
e desobre sion li ram fresc,
e per dedins sion folrat
ab pels de lebre o de cat
o d'autra calque pel moleta,
qu'en l'anar no ls nafre vergueta.
Cant a maizo es hom tornatz,
de gent pauzar sia membratz:
frevol son, no s podon sufrir,
maizo lor cove a bastir...
que hom apella per so ferma.
E tot per so que meills hi cresca
meta i hom jonc e foilla fresca.

Esculpir – Esmerillo

 
Consi deu hom tener l'auzel can l'a gitat de gabia et ensenhar d'esser privat.

Aissella noit com l'aura pres,
pos que li get li seran mes,
gran pesa lo deu hom tener.
Mas pois lo deu hom far sezer
en tal perga que s'an crotlan;
car adoncas non a talan
de moure; ans cuida cazer,
et esforsa s de meills tener.
Abans de jorn deu hom levar
per son auzel a regardar,
e tenga l'om tro al mati
abans qu'en la perga torn si.
Et entretan c'om lo tenra,
la man senestra crotlara
e l man destra mene ill denan
per so que s'an adomesjan; (pera que se vaigue domesticán)
ab un bastonet bel e pla
adop las penas, s'ops li a. (las penas : les plomes o plumes)
Pois que s'ira aprivadan,
hom li mostre la carn denan.
E s'el hi vol lo pe estendre,
hom non lo i deu per re defendre,
mas laisse la ill, e mange la
a son plazer sobre la ma.
E qui vol aver son auzel,
gart si be que ja no l'apel
ni l'escrit ni l fassa venir,
entro que l'auze ben gequir
tot sol, tant l'ai' aprivadat.
Car molt l'aura tost adobat.
Pois er privatz e faitz maniers,
mas ges ... can l'a mestiers.
Que ges, per coita d'auzelar,
no l fassa trop per temps volar.
Car aital us coma penra
de premier, aital lo tenra.
Per so fail gardar del malvetz;
mas tota la premeira vetz
que nuill auzel penra per se,
laisse lo ill, e per nuilla re
no venga ves lui trop corren,
mas tot suau e belamen
s'an apropchan e senes brui;
car si trop bruen cor ves lui,
malvezar l'a d'esser ratier.
Aissi deu far lo jorn premier:
a son talan deu manjar pro,
c'aissi l'a hom privat e bo.
Tot aquel jorn e l'endema
non penra plus; mas can venra
dreit al ters jorn, seguramen
pot auzelar a son talen,
e pois tot jorn si com volra,
aitan com sas ben estara.

Cant auzels a febre.

Si vostr' auzel febre destrenh,
ges d'esser malautes no s fenh,
ans es malautes per daveras; (sino que está dolén de veres, verdat)
et auiatz las ensenhas veras
per que o conoisseretz leu:
lo cap te bas et er fort greu
que un pauc no l'aia enflat;
sa pluma li trembla e ill bat,
e si noca si te tot dreg,
ben fai parer que aia freg.
E los oills te claus per dormir,
so que pren, non pot degerir;
az oras gieta so que manja, (gite : vomite; gitá : tirá, vomitá)
qu'en la gorga res no s'estanca.
Un jorn manja coitozamen,
autre non vol manjar nien;
un jorn tot a sa gorga te
que non espenh neguna re.
Magres si te et afamatz
e tot jorn estai esmagatz.
Can vostr' auzel veiretz aital,
sapchaz que febres li fai mal.
Per febre lo sol hom sancnar:
mas hom qui be non o sap far
no s'en deu per re entremetre,
que ades li poiria metre
en nervill flecme o en vena,
que ill seria poissas grans pena.
Pero qui sancnar l'en volia,
la camba dreita l liaria (la cama dreta li lligaríe)
ben estreg ab una correia; (ben estret en una correcha)
e ben cove fort clar hi veia,
car las venas son tant sotils
coma seria uns prims fils.
Per mei de la camba d'avan
a una veneta plus gran
que las autras venas non so
c'adoncas paron de viro;
per mal de febre trenca s ill,
c'aissi gueris d'aquel perill.
Desotz el pe un' autra n'a
que per batige s trencara.
E dereires sobre l talo
n'a un' autra, que ill fai gran pro
cant hom per gota sanc l'en trai.
Pero contra febre us dirai,
per so que sancnar no l vos cailla, (pera que sangrál no tos calgue)
metzina que non aura failla.
Del suc de l'arsemiza ill datz,
et aqui la carn li moillatz.
Autra l'en faretz eissamen
que trobaretz bona e valen.
D'un' erba que a nom lentilla,
qu'en aiga nais per meravilla
et estai per tot l'an verdeta
et es pauca e redondeta,
polvera'n faitz, e mange ne (pols ne feu, y que ne minjo)
vostr' auzels, e garis lo be.
E qui l banha en aquel bro (y qui lo bañe en aquell caldo)
on grua cueis, es li fort bo. (aon grulla se cou, li es mol bo)
Cant auzels a mal de rof.

Car uns mals sol un autr' adure,
can non es qui premier en cure.
Apres febres solon aver
auzel grans mals per noncaler.
Rof e tesga son li peior,
car per rof sofron tal dolor
el cap, que l cap e l'oill lor enflon
tan fort c'apenas pois dezenflon,
e soven fora de la testa
lor geta ls oills fors de la testa.
La raitz del rafe penretz,
tres petitas ne triaretz,
e d'estafizagra tres gras,
de pebre dos entiers e sas,
e de girofle tres clavels,
de ginebre que sia bels
tot lo pezan de dos deniers,
de serbe trenta gras entiers.
Aisso tot ensemps trusaretz,
et en aprop vos hi metretz
aitan de sain d'una troia (tan de sagí de una gorrina : truja)
que de porsel fo plena e voia;
de tot l'als si posca defendre.
Cant l'aures fait en l'ola fendre,
en aquel sain buillira (en aquell sagí bullirá)
tot ensemps, e tant cozera (tot jun, y tan courá)
ab un pauc d'aiga solamen
que s'i metra premeiramen,
que las raitz amenuziscon
e que totas envaneziscon.
Cant er coit, ans que sia freg,
colatz o per un drap estreg,
et en aprop conseill que s meta
en una boissa bella e neta.
Lo premier jorn ne donaretz
aitan can levar ne poiretz
ab la poncheta d'un coutel
sus en la carn a vostr' auzel.
E l'endema doas pinholetas,
que sion doas favas grossetas,
l'en donaretz, e pois quec jorn
donatz l'en tres, tro que sas torn.
___

Segon so c'avia promes,
mos romas del tot complitz es.
Pero, si negun n'i avia
mais ne saubes e meills dizia,
ja no s pense que m'enoges
ni mal d'enveia l'en portes.
Mas tals n'i a que s fan parlier
e no volon aver mestier
mas de maldire e de blasmar
so que no sabon esmendar,
ni non entendon neis que s'es.
E so ave de nesies,
qui blasma so que non enten.
E qui faill per tal nosabensa
ges non es quitis de faillensa;
car nuills hom no fai maior pecca
de cel que per nonsaber pecca; 
e l proverbis consent hi be
que ditz aissi: "Fer qui non ve."
Car cecs e pecs an tal maneira
que negus non garda on feira;
que cel qu'es cecs no ve defor
e cel qu'es pecs no ve de cor;
et a n'i pro d'aitals cecs pecs
paire e fill de vilania,
auripelat de parlaria,
c'ades van metjan e megen
e cuion esser maldizen,
e ges no i podon avenir
c'adreitamen sapchont maldir. 
E lor maldigz non es neis mals,
qu'en dreit posca esser digz tals,
car en maldig a obs sabers,
sia l maldigz o fals o vers,
car mals digz, ses bendig, no ferma,
per si mezeis desvai e merma,
e maldigz ditz adreitamen
vens bendig dig nesiamen.
Maldig ben dig non tenc a mal,
car maldigz bendig soven val,
e per maldig, cant es cortes,
s'esmera e s meillura bes.
Maldig ben dig deu hom prezar,
car a ben auza contrastar.
Ja de bendig non er pariers
maldigz, si non es prezentiers,
e prezentiers non sera ja
si queacom bendig no i a,
e cel no i dira ja ben re
que non enten autrui ni se.
Ben es doncas meins que non res
avols maldigz que mal digz es.
Per so no m fan nuilla paor
vezat, badoc maldizedor:
fat maldizen giet a mon dan
et a gen corteza m coman.

martes, 6 de octubre de 2026

57. Sordello. Documentum Honoris. Aissi col tesaurs es perdutz


Documentum Honoris.

Sordel, Sordello, Goito, Goit

Dal canz. P (trascrizione di Enrico Molteni).

Aissi col tesaurs es perdutz
Aitan con istai escodutz,
Teng eu aitan per perdut sen
Quan om lo cela 'l vai cubren.
Que ploms val melz qu' argenz ni aurs
Rescos: per zo es lo tesaurs
Perdutz, qui nol met e nol dona,
Si com largues' ab dreg faizona; 
El senz es perdutz eissamen
Qui nol descuebr' entre la gen
E non obra segon razo, 
Si con es mestiers a sazo.
E sitot mos senz non es granz, 
Vuell far saber entrels prezanz 
Zo, que er profieh e onors 
A totz cels a qui plaz valors, 
Qu' aprendre et retener volran 
Zo qu'auzir en mos ditz poiran; 
Sitot las razos son diversas, 
Tan qu' eu sai que seran aversas
Per aprendre et per retenir,
Quar no si podon be seguir. 
Mas s'en aital obr' eu fallia, 
Miravilla granz no seria, 
Segon que l'auzirez complida 
De granz rasos quan er finida. 
E quar no sai divinitat,
Leis, ni decretz, ni m' es mostrat, 
Ni m' en val forsa d' escriptura, 
Anz o faz tot en aventura,
Ab un pauc de sen natural; 
Mas ab tot zo mi sera mal, 
Si de l'ensegnamen, qu' ai pres 
De far, son per ome repres, 
Ni s'om diz que ancmais aitals 
En fos negus ni tan cabals.
Ar auja qui be vol entendre, 
Qu' om no enten be ab contendre. 
Premeramen vuell far saber
Qu' om deu amar Deu e temer 
Part totas res; quar om no val 
Re ses Dieu, ni fai be ses mal, 
Ni neguna valors partida
De Dieu non deu esser grazida; 
Quar ab Dieu pot om toz bes far, 
Es pot om de totz mals gardar; 
Per ço es fols qui Dieu desempara 
Pos ome de toz bes empara; 
Quar ab la gracia de Dieu 
Pot l'om aver del segle leu, 
E qui par amdos es grazitz 
De tota gracia es complitz.
Qui vol saviamen regnar 
Obs l'es totz tems deja portar 
Una balanza en son corage 
Per melz conosser l'avantage 
De las fazendas; quar soven 
Aurez de doas res talen 
A far, que leumen non podez 
Conosser qual melz far devez. 
Aqui a mestier la balanza, 
En que conoscaz vostra erranza, 
Ni qual per dreg melz devez far. 
Ges nos fai be ses lo pesar; 
Car de chascuna re s'eschai 
Que vos metaz razo, e lai 
O la balanza mais pendra, 
Tenez, quar be vos en prendra. 
E no sol tuella voluntatz, 
Quar soven vei, et es vertatz, 
Que per voluntat es lo senz 
Desviatz; per queus dic breumenz, 
Que nulz oms esser no pot ges 
Be savis, si donx, com ques pes, 
No capdella son foll talan 
Ab son sen, quel garda de dan. 
Qui vol be venzer son guerrier, 
Se mezes deu venzer premier, 
Zo es son cor; quar plus mortal 
Guerrier non a om ni plus mal 
De son cor, quan li viral fre
Vas lo mal el depart del be. 
Ni ia lo cor non er vencutz, 
Si del sen nom mo la vertutz; 
Ni ja vertutz non er sobrera 
Del sen menz de valor entera, 
Pos que lo cor es escompres 
A far mal, ni o a empres.
La re del mon, que om deuria 
Faire plus voluntier, seria 
Aquella, si bei esgardatz, 
Qui a Dieu et al segle platz; 
E l'autra, zos dic veramen, 
Qu' om deu far plus forzadamen, 
Es cella qu'ennueja a amdos: 
Quar, si est tan aventuros 
Qu' a amdos fassaz lur plazer, 
Vos non podez plus conquerer, 
Quar en tot quan es non a plus. 
Per ques deu esforzar chascus 
De far zo quez a amdos lor plaza, 
E quel contraire ges no faza. 
Que s' a amdos faiz lor pesar, 
Res no s'en pot pues razonar; 
Quar no pot re d' aqui enan 
Aver qui 'n vai lo ver trian. 
D'una razo vos vuell parlar,
Qu'es greus d'entendre et d'ensegnar, 
Mas alques vos n'acertarai 
Segon lo pauc sen que eu ai. 
Soven soi aguez demandatz 
Perquel segles es pejuratz; 
E quam m' o ai pro albirat 
Preon ni en mon cor pensat, 
No puesc pensar sia per als 
Lo pejuramenz ni lo mals, 
Mas sol per lo deffaillimen 
Dels cors de la malvaza gen. 
El deffaillimenz don lor ve ? 
Zo fai a dir, em pes e cre, 
Que tot o ajan fait pecat; 
Quar, pos foron multiplicat, 
Foron corrumput l' elemen, 
E per aquel corrumpemen, 
Tan fo granz e de granz errors, 
Si corrumperon las humors, 
Dont es per forza de natura 
Creada tota creatura
Ab voluntat del creator.
Veus perque son tornat menor
Li cors de la gen, e la vida
D' om e plus corta e plus marrida. 
La vertatz lo mostrel semblanz, 
Qu'om sol viure joves cent anz, 
Aora n'es maiz del terz menz. 
Pos que la vertutz es mermada
De la natura e pejurada, 
Qu'en la mermanza natural 
Taign que mermon el bo el mal.
Quar dels elemenz quatre son
Las quatre umors, quil ver despon, 
E nos de las quatre umors tug 
Em creat, zo sai be ses cug. 
E pos mermada es lor vigors 
E lor vertutz e lor valors,
De natura, qui res no forsa,
Mas solamen bos noirimenz
Res mais non la forza ni venz. 
Per sos deuriam be noirir, 
Qu' om pot tan usar e tenir 
Un affar, qu' a natura torna, 
Qu' apenas pues res l' en destorna; 
E per zo fai son dan chascus 
Qu' es mal noiriz et en mal us; 
E qu' es be noiritz be l' en ve 
Quar lo bos us l' en donnal be. 
Be sai qu' eu ai parlat trop breu 
De tan gran razo e trop leu; 
Mas eu m' en soi breumen passaz 
Quar volria semblar senatz,
C' om dis que molt mo de gran sen 
Qui en paucs ditz granz faiz compten.
Sitot eu ai fort razonatz
Los avols, los bos els malvatz, 
Razonamenz ni uchaisos
Noi te pro ni nulla razos
Qu' usquex no deja esser almenz 
D' aitan quan pot ni sap valenz 
E qui val segon son poder, 
Ni vio gen segon son saber, 
Ja negus blasmes nol segra 
Ni bos pretz non li faillira.
Mais vuell ab ome gen noirit
Trevar que ab lo ben aibit; 
Que be pot esser que semblar 
Non vuell l'ardit d'armas a far 
Nil larc de mon aver despendre; 
E per aizom vuell mais atendre 
En segrel be acostumat,
Qu' ab aquel, s' eu n' ai voluntat, 
Poirai far nueh e jorn mon pro;
Que las costumas an sazo
Molt plus soven que l' aib no an; 
Qu' esser puesc totz jornz ses engan 
Amesuratz e ver dizenz,
Francs e de bels acuillimenz,
Be respondenz en toz mos ditz,
Netz en mos faiz granz e petitz,
Ben acuillenz e gen onranz,
Umils e ben aparianz,
De bon aire, gent ensegnatz:
Zo es lo bes acostumatz.
Per zol vuell mais segr' on qu' el sia,
Quel ben aibit; quar tota via
M'en pot mais de bes escazer,
Ses costar de cors ni d'aver; 
Pero cel a qui prez mais costa 
De cors ni d' aver, plus n' ajosta.
E qui bes vol faire prezar
Entres valenz, si deu poignar 
De far que pros aitan quan vio; 
Car fort petit val prez d'un brio, 
Ni nulz om, quis cuja far pro, 
No pot pro far, quil ver despo; 
Ni pot cor noble ni gentill 
Aver, anz par que l' aja vill; 
Que per re nos pot sadollar 
Nulz nobles cors de ben a far, 
Car li nobles cors, on plus fa 
De be, major voluntat n' a.
Quex deu de totz bos aibs usar 
Tan quan pot, quar fi prez ni car 
Non aura ja, lausel quis vol, 
S' us bos aibs los autres li tol; 
Quar ben i a tal qui se fia 
En l' un tan quels autres n' oblia. 
Aquels no pot esser fort pros, 
Sitot el es d' aquel aib bos, 
Car, pos lo mestiers es giquiz 
De l' aib per qu' aicel es graziz 
Pels pros, a no chaler si met 
Cel ques te ab un aib solet, 
E deu l' en be penr' en aissi, 
Pos plus non vol aver ab si.
Pero de tals n' i a, que an 
De bos aibs, qu' a prezar non fan; 
Qu'ardimenz no fai a prezar 
D' ome oltracujat, zom par, 
Ni deu esser per re prezatz 
De null om escars lo solatz, 
Ni l' ensegnamenz del coart. 
Quar, qui be o tra e depart, 
S' al oltracujat en pren be 
Una vez, el fara tal re 
A l' autra, que se eis metra
A mort e chascu quel segra; 
Nil cobeitos nos vol formir 
D' aver solaz, mas per cubrir 
S' avolesa e sas cubeitatz; 
Nil volpillz no es ensegnatz, 
Mas c' om no li deja menbrar 
Son volpillage ni blasmar.
Mas pos Dieus tol conossemen
Ad ome, no val pos nien
Res que aver posca ni aja,
Anz sembla que breumen dechaja,
Que conossenza es la raziz 
De totz bos aibs granz e petitz;
Per que nuls aibs non dura re,
Si conossenza nol soste, 
Plus que l'arbres que vai moren, 
Pos la razitz li vai faillen.
Part tot, deu om de far fallenza 
Blasmar cel que a conossenza, 
Que non la uel segre nil plaz. 
Bem pes, e per sia vertaz, 
Qu' el masquet en desaventura, 
Pos tan malvaza es sa natura, 
Quel be el mal conos, e fai
Lo mal, e de totz bes s' estrai, 
Vergoigna a messa a una part, 
Per que Dieus de s' amor lo part.
Totz oms deu son amic blasmar 
Quan fai mal, el be deu lauzar; 
Qu' om no ama be coralmen 
Son bon amic, qui nol repren 
Quam faill, e no lauza lo be 
Quan lo fai, qu' enaissis cove 
Qu' om lauzel be, el mal reprenda, 
Per qu' om ades al be si prenda, 
E si chastiu de far los mals. 
Mas uns n' i a fols naturals, 
Qui s' iraisson sils reprendez
Ni de lor beus entrametez.
D' aquelz no sai conseill donnar, 
Mas c' om los lais del tot estar; 
Et aurai meravilla gran
Si totz tems lur faitz mal non fan. 
Totz oms qui bes vol far grazir, 
Deuria plazer far e dir
Ses ennueg; quar qui plazer fai, 
E pues ennueg, tot o desfai. 
Per qu' om deu ab sos ditz genzar 
Sos faitz quan los fai, e daurar 
Ab sos faitz sos ditz, pos los dis; 
Qu' aissi l' en sec bos gratz e fis. 
Quar, si vos mi faiz onramen 
E pues anta, torna a nien, 
E si zo que m' avez donat, 
Mi tolez, pauc ai esplegat. 
Don totz oms si deu accordar, 
Tan tost com comenz' a regnar, 
De far a granz et a petitz 
Plazer, si vol esser grazitz; 
E quan non pot lo plazer faire, 
D'enueg a far si deu estraire; 
Qu'aissis pot far grazir chascus 
Al siegle, e non, estiers, negus. 
Qui quatre causas be no fai 
Non pot aver bo pretz verai, 
E qui totas be las fazia 
Ja menz de bo pretz non seria. 
Sabez quals son? c' om teng' ades 
Son arnes bel e gen en pes
De son poder, qu' aissi s'enten. 
E tengu' om ades eissamen 
Son arberc ubert e sezat, 
Serven cels qui venon de grat, 
Sitot lo segners es aillors,
Qu' enaissi s' en dobla l' onors;
E teng' ades neta sa fe 
En ditz e 'n fatz; e gar si be 
Del sieu destruire et pejurar 
Per pretz qu' en vuella conquestar. 
Quar nulz oms no destrui lo seu 
Que no perda son prez en breu. 
Tot aizo es vist e provat
En aquelz qu' aissi an regnat.
…

jueves, 3 de septiembre de 2026

Verge, Vergi, Virgi, Vergena, Vergina, Virgina, Virginal, Virginenc, Vergenetat, Virginitat, Desvergenar, Desvergenaire

Verge, Vergi, Virgi, s. f., lat. virgo, vierge.
Domna, verges pura e fina,
Ans que fos l' enfantamens,
Et apres tot eissamens.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dame, vierge pure et fine, avant que fût l'enfantement, et après tout également.

LA VIRGEN DEL PILAR SALVA A FERNANDO II  (SIGLO XV. ZARAGOZA)

Vergis vol dire pura e neta de son cors e de son coratge e de totz sos membres et de sas cogitacios. Liv. de Sydrac, fol. 83.
Vierge veut dire pure et nette de son corps et de son coeur et de tous ses membres et de ses pensées.
- Signe du zodiaque.
Del seize signe sapchatz
Qu' el es per so virgis nomnatz,
Car vergis no fructifia.
Brev. d'amor, fol. 27.
Du sixième signe sachez qu'il est pour cela vierge nommé, parce que vierge ne fructifie pas.
Es verge nomnat, quar, lo solelh estant en aquest signe, la terra no fa frug.
Eluc. de las propr., fol. 111.
Est vierge nommé, parce que, le soleil étant dans ce signe, la terre ne produit pas de fruit.
Adjectiv. La donna ac una filha
Qu' era verges e belha.
V. de S. Honorat.
La dame eut une fille qui était vierge et belle.
Joseph fo verges atressi. Brev. d'amor, fol. 82.
Joseph fut vierge pareillement.
Par extens. Aytal cera es dita verges. Eluc. de las propr., fol. 273.
Pareille cire est dite vierge.
CAT. Verge. ESP. Virgen. PORT. Virgem. IT. Vergine. (chap. Virgen María, les deu mil virgens.)

El virgo de Visanteta (o también en castellano El virgo de Vicentita)

2. Vergena, Vergina, Virgina, s. f., vierge.
(chap. Vera virgen María; vera : verdadera, vore més amún.)
P. Cardinal: Vera.
Vraie vierge Marie.
Dieu que enfantes vergina.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dieu que vous enfantâtes vierge.
Adjectiv. et fig. L' arma qu'es virgina. Trad. de Bède, fol. 32.
L'âme qui est vierge.

3. Virginal, adj., lat. virginalis, virginal, de vierge.
Lamias, que han... cap virginal. Eluc. de las propr., fol. 357.
Lamies, qui ont... tête de vierge.
CAT. ESP. PORT. Virginal. IT. Virginale. (chap. Virginal, virginals. Ojo a Beseit en lo freginal o friginal, que es contrari a virginal.)

4. Virginenc, adj., de vierge, virginal.
Cara virginenca et feminal. Eluc. de las propr., fol. 35.
Face virginale et féminine.

5. Vergenetat, Virginitat, s. f., lat. virginitatem, virginité.
Per ver fon la vergenetatz
Clausa quan Dieus y fon intratz.
G. Folquet: A te Verge.
Pour vrai fut la virginité close quand Dieu y fut entré.
Senes perdre virginitat. Brev. d'amor, fol. 81.
(chap. Sense pedre o perdre la virginidat.)
Sans perdre virginité.
CAT. Virginitat. ESP. Virginidad. PORT. Virginidade. IT. Virginità, virginitate, virginitade. (chap. Virginidat, virginidats.)

6. Desvergenar, v., lat. devirginare, dévirginer, dépuceler, déflorer.
Si alcus desvergena neguna femna per forsa.
(chap. Si algú desvirgue (desflore) alguna femella (dona) per forsa.)
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si aucun déflore nulle femme par force.
Part. pas. Vergis o desverginada. Brev. d'amor, fol. 120.
(chap. Virgen o desvirgada, desflorada.)
Vierge ou dévirginée.
IT. Disverginare. (chap. Desvirgá, desflorá, despubillá : desvirgo, desvirgues, desvirgue, desvirguem o desvirgam, desvirguéu o desvirgáu, desvirguen; desvirgat per detrás, desvirgats, desvirgada, desvirgades; desvirgaré; desvirgaría; si yo desvirgara.)

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP

7. Desvergenaire, s. n., dévirgineur, dépuceleur, défloreur, qui déflore, qui dépucelle.
Si la femna desvergenada es plus pros e plus rica qu' el desvergenaire.
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si la femme déflorée est plus méritante et plus noble que le défloreur.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

//

XV.


Vera vergena Maria,

Vera vida, vera fes,

Vera vertatz, vera via,

Vera vertutz, vera res,

Vera maire, ver' amia,

Ver' amors, vera merces,

Per ta vera merce sia

Qu' estenda en me tos heres. 

De patz, si t plai, dona, traita 

Qu' ab ton filh me sia faita.


Tu restauriest la follia

Don Adam fon sobrepres;

Tu yest l' estela que guia

Los passans d' aquest paes,

E tu yest l' alba del dia

Don lo dieus filhs solelhs es,

Qu' el calfa e clarifia,

Verais de dreitura ples.

De patz, si t plai, dona, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Tu fust nada de Suria

Gentils e paura d' arnes,

Umils e pura e pia

E fatz, en dis et en pes,

Faita per tal maestria

Ses totz mals, mas ab totz bes,

Tant fust de doussa paria

Per que dieus en tu se mes.

De patz, dona, si t platz, traita 

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Aquel qui en te se fia

Ja no 'l cal autre defes,

Que, si tot lo mon peria,

Aquel non penria ges,

Car als tieus precx s' umilia

L' auzismes, a cuy que pes,

E 'l tieu filhs non contraria

Ton voler neguna ves.

De patz, dona, si t platz, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


David en la prophetia

Dis, en un salme que fes,

Qu' al destre de dieu sezia,

Del rey en la ley promes,

Una reyna qu' avia

Vestirs de var e d' aurfres;

Tu yest elha, ses falhia,

Non o pot vedar plaides.

De patz, dona, si t platz, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Pierre Cardinal.

//

Vita Christi.

Kempis Vita Christi POR Sor Ysabel DE Villena Letra Gotica. Libro Rarisi* Impreso año 1497. Incunables 1973 (BNE)