Mostrando las entradas para la consulta minjo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta minjo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 28 de julio de 2024

3. 13. De la comisió de les tres figues.

Capítul XIII.

De la comisió de les tres figues.


¡Oy!, ¡cuántes classes, espessies y géneros de lladres ñan al món! Uns en trajes de caballé, atres en lo de pillos. Uns roben desde casa seua, a peu firme y a lance segú; atres al carré, al campo, als camins; ñabenne a tot arreu y pera tot, y están tan poc segús de ells los palaus y hasta les mateixes corones dels reys, com la mes solitaria aldea y la fruita mes roína del abre que creix sol al desert com lo dels Monegros. Pero en tanta variedat y diferensies de lladres, cuatreros y tahurs, cap de ells són mes serenos y rematats que los historiadós; y encara presumín mol de honrats sol perque no roben o furten per an ells. Pero per aixó lo furt no dixe de séu, y la despulla. A fé que si los despullats no estigueren morts, generalmen, que no sempre, los estiguere be lo seu atrevimén.

Ha de sabé lo lectó, que un autó extrangé (de La Portellada no) li ha tret a Pedro Saputo lo fet y comissió de este capítul, pera donálay a un personache arrapiezo que may ha existit, y a qui fingix una vida y aventures tan enatizas com la persona, pera entretindre a gen, musics, mossos de botiga, pajes, lacayos y chiquets de escola

Y después vol dissimulá y realsá la baixesa de la seua invensió en alegoríes de aquell tems, que així medren als meus enemics com diuen a la fábula y lo seu puro significat. Sempre han fet aixó los extranjés; espessialmen los italians y los fransesos, habén casi arribat a di aquells que lo Gran Capitán va adependre a montá a caball de un padrone que va tindre a la Calabria; y éstos, que Cervantes va naixe a la botiga de un barbé de Versalles. 

¿Qué extrañ es, pos, que homens de tan poc aquell (vergoña anaba a di) se haiguen propassat traénli a Pedro Saputo la gloria del fet que referim?

Lo que yo mes séntigo es que lay haiguen atribuít a un fulano de tan poc valor, ridícul y carregat de despressio, aixó ha corromput la grassia, ha malmetut lo coló y revocat la dignidat de la acsió al héroe de Almudévar. Pero tindrá lo seu mérit, original y primitiu, mal que li peso al menguat biógrafo que va adorná en ella la vida del seu arrugat y monstruós engendro.

A la esplanadeta del collet de la Corona ñabíe una figuera que may habíe donat fruit, y aquell añ va doná tres figues tan hermoses, redones y extraordinaries, que lo consell va determiná enviales de regalo a S. M., y van nombrá a Pedro Saputo per al encárrec y comissió de portales. Van maná fé una sistelleta mol pulida a un sistellé de Huesca, lo mes famós que ñabíe a la siudat, trunfero per afissió, en tres compartimens pera ficá les figues separades. Y una vegada fet tot y ficades les figues ben tobetes, li van doná a Pedro Saputo la sistella, li van doná perres per al viache, y va empendre lo camí de la Cort.

Al poc tros va escomensá a dís per an ell; aixó que fan los del meu poble es una grandíssima burrada, y no sé yo cóm dissimulala pera que no u paregue. Suposat que arribo allá: y ¿qué dic? ¿Qué diré an aquelles raboses descoades dels cortesans? Y ¿qué dirán cuan veiguen que desde Almudévar, a Aragó, porten tres figues a S. M. y demano audiensia y les vull presentá e insistixco en alló? A mí no me importe aná a la Cort; ha de vóretos y ressibitos lo Rey o yo no soc Pedro Saputo. Pero ¿cóm mu faré yo pera que esta ignoransia y sagalería redundo en estimassió y crédit dels del meu poble? 

Y així discurrín va aná caminán la seua jornada, y lo cuart día va arribá a Alcalá de Henares, enrecordansen del gran Miguel de Cervantes Saavedra y del poble de Horna, aon naix lo riu. Ya estic prop, va di; y per al que ting cavilat, lo mateix són dos figues que tres; men minjo una. Y se la va minjá y va tirá cap abán. Arribat al puesto que diuen la venta del Espíritu San, va di: per al que hay tornat a pensá, lo mateix es una figa que dos; men minjo un atra, y se la va empassá o cruspí y va tirá cap abán. Va arribá al Bon Retiro aon ressidíe lo Rey y tota la real familia; y com tot u portáe mol discurrit, compost y considerat, va entrá a palacio mol confiat y sereno.

Ere entonses lo que privabe a palau, per sé lo gust dominán, les bufonades y chocarreríes. De modo que la grassia y mérit de la bona conversa y trate cortessano consistíe en chistes, equívocos, conceptillos y agudeses mes que menos indessentes, passán tot de bona ley a títul de discressió y galantería. Va sabé aixó Pedro Saputo cuan va passá l'atra vegada per la Cort; per sert que se va avergoñí de vore tanta baixesa al mateix tems que majestat y dignidat que corresponíe a un imperi tan gloriós, a una Cort com la de España, siñora de tans mons. Pero ara li va pareixe que aixó mateix li fassilitáe la seua comissió, y esperabe eixissen de ella airós.

En efecte, va arribá a palau, y fen lo pas del baubo va demaná vore a S. M., a qui portáe un ofissi de la Vila de Almudévar y en ell un regalo que seríe contat als anals del regne per la cosa mes estupenda que s'haguere vist. Li van preguntá al pun los cortesans qué ere lo que portáe, y va contestá que primé u habíe de sabé 

Sa Majestat, que ells u voríen pero no u cataríen. Y que no lo entretingueren mol perque ere home de poca passiensia y se embutiríe a la cámara y hasta al llit de S. M. digueren lo que digueren. Ells van volé divertís, y lo paraben insistín pera vore lo que portáe a la sistella. Ell los va di, sempre fense lo simplet com Rallo Badet:

- Miréu, polilles, que si me cabrejo, arrenco o apreto a corre cap ahí dins, despenjo la espasa de S. M. y tos conjuro en ella y tos envío a per almes de alquiler si ña a la Cort qui les alquilo, perque tos hau de quedá sense la vostra.

- ¿Hau vist, va di un de ells, un lloco mes grassiós? Portemlo a S. M. que, per San Jorge, li agradará mol sentíl. Y lo van ficá entre mich de tots fen un rogle y lo van entrá a la cámara de S. M.

Arribat a la presensia del Rey en lo ofissi o plec a la má y la sistella a l'atra, li va demaná llissensia pera presentali un ofissi escrit del ajuntamén del seu poble, y S. M. lo va admití en agrado, y lligit lo que ñabíe, va di:

- ¿Conque me portes tres figues?

- Sí, siñó, aquí están, an esta sistelleta. Y lay entregue a S. M. 

La va obrí lo Rey, y no veén mes que una figa va di:

- Aquí sol ña una figa.

- Pos una, va contestá Saputo.

- Pero lo ofissi rese tres, va di lo Rey.

- Pos tres, va contestá lo bribón.

- Home, va di lo Rey; lo ofissi diu que me envíes tres figues y aquí sol ne vech una.

- Aixó, siñó Rey, consistix en que abans de arribá m'hay minjat yo les atres dos.

- ¡Te les has minjat! ¿Y com has pogut féu?, va preguntá lo Rey. 

- Aixina mateix, va contestá Pedro Saputo, y agarranli al Rey la figa de la má se la va fotre en molta grassia y desenvoltura. 

Los cortesans que u van vore van selebrá mol lo ingenio, van di que chiste com aquell no se habíe vist; y hasta S. M. se va alegrá y u va selebrá tamé, y va afavorí a Pedro Saputo. Així u habíe ell esperat y no se va engañá, coneixén la sagalería y cachondeo de la corte desde l’atre viache. Li va maná lo Rey que no ixquere del palau sense la seua orden, y als cortesans y caballés de casa seua que lo atengueren y mimaren.

Un día li va di lo Rey:

- Ya que has vist la meua taula, ¿te pareix si ñaurá algún príncipe al món que sense portá res de fora dels seus estats la tingue tan aufanosa? Y va contestá:

- Me pareix que no, perque no ña cap regne al món que produíxque tanta variedat de productes y tan exelens per al regalo de la vida. Pero ne falten moltes, siñó, a la taula de V. M., y yo sén lo que soc les ting cuan vull, mol mes exquissites, o me les mincho, que es lo mateix.

Perque Vostra Majestat no minge pa de Huesca ni de Andorra.

- No. - Pos yo, sí.

V. M. no se minge los corderets dels Monegros.

- No. - Pos yo, sí.

V. M. no se minge les truches del Cinca ni del riu de Troncedo. 

- No. - Pos yo, sí.

V. M. no minche churuvíes montañeses y de Mainar, ni les penques de carchofera ni la esquirola de Alcañís. 

- No. - Pos yo sí.

V. M. no minche formache de Tronchón, oli de Fórnols, fesols de Beseit, raím de Ráfels, sireres de Monsó, bresquilles de Torre del Compte, figues de Maella, ni les mangranes o los mullareros de Fraga. 

mullarero

- No. - Pos yo sí.

V. M. no minche cap oliva negra, ni maurada, ni moragues de empeltre del Baix Aragó.

- No. - Pos yo sí.

V. M. no beu aigua del Gállego o del Cinca.

- No. - Pos yo, sí.

- ¿Tan bona es?, va preguntá lo Rey.

- Es tan bona, siñó, va contestá, que ademés de sé mol ligera, fássil y suave, pura com la llum, mol primeta y la mes llimpia que corre damún de la terra, no patixen de gota ni apoplejíes o embolies los que la beuen; en espessial de les seues correns.

- No me has nomenat cap vi, li va di lo Rey.

- Siñó, no ne falten de mol espessials, pero per ara són millós los de les provinsies de Andalusía, que si los meus paissanos los aragonesos no tingueren lo talento de fé de bon raím vi roín, manaríe V. M. portán del Campo de Cariñena y atres, y los compararíen en los millós.

- Men alegro, li va di lo Rey, de que lo meu regne de Aragó sigue un paraís a la terra per los seus fruits naturals. Alguns ya yo los había sentit nombrá, atres ya venen a la meua taula y hasta alguns que tú no has nombrat, com la borraina y los crespells; y atres habíen arribat a la meua notissia. Pero, en efecte, yo crec que vas una mica massa exagerat al pun de exelensia.

- Siñó, va replicá ell, a Aragó tot está a un nivell, la exelensia dels fruits de la terra, y la noblesa dels cors dels seus naturals pera estimá al seu Rey, y la lealtat dels seus pits pera defendre la seua corona.

Esta conclusió va dixá al Rey mol pagat, y mes que va parlá Pedro Saputo en gran ahínco y firmesa, com home que sabíe lo que díe.

Tots los díes solíe cridál lo Rey a la seua cámara y folgabe mol de la seua discressió y dites fines; encara que no va tardá en vore que Pedro Saputo ere home pera mes que pera fé riure com un bufón sense cadiera ni mollera. Hasta lo va cridá alguna vegada cuan deliberabe en lo ministre, y li va arribá a demaná lo seu pareixe en gravissims, mol serios, negossis del estat. Per fin se va atreví Pedro Saputo a declarali a S. M. que la comissió y regalo de les figues, com lo papé de baubo que estáe fen, habíe sigut achaque pera introduís, y tot pera tindre ocasió de dili a S. M. lo que habíe observat al regne.

Les dames de palau lo volíen mol, y jugaben y sen enríen en ell per simple y sense malissia, y ell se dixáe marejá y anáe jugán, y traíe tot lo partit que podíe, que no ere poc de tots modos. Pero algunes van adiviná mol pronte que la seua simplissidat ere fingida, y lo trataben de un atra manera y lo afavoríen mes, y se enteníen en ell pera burlás de alguns caballés que se teníen per discrets.

Sen va cansá de está a la Cort y de vore al Rey seguidamen engañat per los seus ministres y consellés; y no atrevinse a combatí sol una batalla tan ressia com la que hauríe de doná a tans y tals enemics del Rey y del regne, va di un día a S. M.:

- Siñó, si V. M. me done llissensia, yo voldría torná a Aragó, perque ting que cumplí este añ un voto a la Virgen del Pilá, y se arrimen les festes. U va sentí lo Rey, perque li habíe agradat lo seu bon entenimén, y voldríe tíndrel sempre al seu costat. 

En tot li va contestá: 

- No te privaré de cumplí la teua bona obra; y sápigues que ting enveja als aragonesos que tan prop están de aquella siñora y mare de tots. Ves, pos, a la teua terra. Pero cuan estigues a pun de anaten, entrarás, que has de portá unes lletres meues y un encárrec de paraula an aquell lo meu virrey y Capitán General. 

- Siñó, va di Pedro Saputo; yo ya men aniría demá, si V. M. no me ha de menesté mes tems a la corte.

- Ten anirás, pos, demá, va contestá lo Rey; y entén que si vols torná, sempre te voré en gust y si algo me demanes no te u negará lo teu Rey.

En efecte, lo van despedí aquell mateix día; ell va besá la má del Rey, se va despedí de les seues amigues y dels seus amics, y carregat de regalos de elles, va eixí de la Cort y va empendre lo camí de Saragossa.

miércoles, 3 de julio de 2024

Mos - Mostruos, Mounstruos


Mos, adj., mousse, émoussé, épointé.

Trop son espes denan, 

E mos deves lo trenchan.

Bertrand de Born: Greu m'es. Var. 

Sont trop épais devant, et émoussés devers le tranchant.

Mort m' agratz, s'il lansa no fos mossa.

Guillaume de Berguedan: Amics. 

Vous m'auriez tué, si la lance ne fût émoussée.

ANC. FR.

D'une flèche trop mousse Amour vous a blessé. 

Premières Œuvres de Desportes, p. 191. 

Depuis qu'il s'affoiblit et se lasche, le sentiment en devient aussi mousse, pesant et terrestre. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 48.

(chap. Esmossat, esmossats, esmossada, esmossades; v. esmossá: esmosso, esmosses, esmosse, esmossem o esmossam, esmosséu o esmossáu, esmossen. Contrari: esmolat, afilat.)


Mosca, s. f., lat. musca, mouche. 

Plus suau ponh qu' una mosca.

Marcabrus: Dirai vos. 

Pique plus doucement qu'une mouche. 

Moscas, formitz e gan re d'autras bestias. Liv. de Sydrac, fol. 11.

Mouches, fourmis et beaucoup d'autres bêtes. 

ANC. FR. E tel plenté de mosques crut...

Et des mosques fu grant mervelle. Roman de Brut, t. I, p. 101.

CAT. ESP. PORT. IT. Mosca. (chap. Mosca, mosques; mosqueta, mosquetes.)

2. Moscalhos, s. m., moucheron. 

Soen volon entre nos 

Aici espes cum moscalhos. Brev. d'amor, fol. 24.

Souvent ils volent entre nous aussi épais comme moucherons.

CAT. Mosquit. ESP. PORT. Mosquito. IT. Moscherino. (chap. mosquit, mosquits; mosquitet, mosquitets.)

3. Moscail, s. m., émouchoir, éventail.

Tenc en la man, per lo caut,

Un moscail ab que s' adus vent.

Roman de Jaufre, fol. 60.

Tint à la main, à cause du chaud, un émouchoir avec quoi elle s'amène vent.

ANC. FR. Continuellement émouche de son mouschet. 

Rabelais, liv. II, ch. 15.

(chap. Abanico, abanicos. Tamé se fa aná per a espantá les mosques y los mosquits cuan se está al monte un grapat o manoll de brosquill, un tros de bocha, etc. Julio Micolau de La Fresneda lo fée aná cuan ere pastó y no lo gos de Quintaneta que es ara.)

4. Mosqueiar, v., émoucher, chasser, attraper les mouches.

Ades en l' aer mosqueia. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Incessamment attrape les mouches dans l'air. 

ESP. Mosquear. (chap. Mosquejá : cassá mosques; mosquejás : enfadás, com cuan tens una mosca detrás de la orella. Yo me mosquejo, mosqueges, mosquege, mosquegem o mosquejam, mosquegéu o mosquejáu, mosquegen; mosquejat, mosquejats, mosquejada, mosquejades.) 


Mosclar, s. m., nasse.

En ayssi pot hom pendre a ssa volontat d'aquel peys sens mosclar ni sens filat. Lett. du preste Jean à Frédéric, fol. 29. 

De la sorte on peut prendre à sa volonté de ce poisson sans nasse et sans filet.

(chap. La nassa, les nasses: ret, rets en forma de banasta per a peixcá.)

mosclar, nasse, nassa, nasses, ret, rets, peixcá

Mosquet, s. m., lat. muscetus, émouchet, sorte d'oiseau de proie.

Esparvier novel e mosquet

Deu hom ab petit auzelet 

Afaitar al comensamen. 

Esparvier e mosquet mudat 

A hom plus leumen adobat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jeune épervier et émouchet on doit avec petits oiseaux affaiter au commencement.

Épervier et émouchet mué on a plus facilement disposé.

IT. Moscardo.

2. Mosqueta, s. f., émouchette, femelle de l'émouchet.

Mosqueta es tant rabineira, 

C' ab so que pren vai sa carreira. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

L' émouchette est si pétulante, qu'avec ce qu'elle prend, elle poursuit sa carrière.


Mossa, s. f., lat. muscus, mousse. 

Vestitz de mossa d' aybres. Eluc. de las propr., fol. 171.

(chap. Vestits de musgo d'abres.)

Vêtus de mousse d'arbres.

Prov. Car qui sovent sa rauba trossa, 

Jamais non cuyllera mossa. 

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Car qui trousse souvent sa robe, jamais ne cueillera mousse.

ESP. Musco, musgo. PORT. Musgo. IT. Musco, muschio. (chap. Musgo.)


Most, s. m., lat. mustum, moût.

Vi novel es dit most. Eluc. de las propr., fol. 227.

(chap. Vi nou es dit most o mosto.)

Vin nouveau est dit moût.

Fom plus sorna la piscina

Non es most en trueyll o en tina.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Fut plus trouble la piscine que n'est moût en treuil ou en tine.

(chap. Most o mosto, del que se fa lo mostillo; mon cuñat es de mote mostillé, de Valderrobres; pistina; trull; tina.)

trull, pistina, tina

CAT. Most. ESP. PORT. IT. Mosto.

2. Mostarda, s. f., moutarde.

Lo gras de la mostarda es motz petitz. V. et Vert., fol. 55.

(chap. Lo gra de la mostassa es mol menut.)

Le grain de la moutarde est moult petit. 

ANC. FR. Car aquerre, s'il n' i a garde,

Ne vaut pas ung grain de mostarde. 

Roman de la Rose, v. 14658.

CAT. Mostassa, mostalla. ESP. Mostaza. PORT. IT. Mostarda.

(chap. Mostassa, mostasses, la de Dijon es la mes coneguda y se fa en los grans sansés. A Alemania ne minjo a vegades en Bratwurst, que es una llenguañissa o salchicha rostida.)

Mostela, s. f., lat. mustella, belette.

Can la mostela a son mostelon qu' es natz, ela 'l muda per paor c' om no lo y emble. Naturas d'alcunas bestias. 

(chap. Cuan la mustela té son mustelet que ha naixcut, ella lo mude (cambie) per paó, po, temó que hom no la hi emblo, prengue).

Lexique roman; Faina – Falgueira

Quand la belette a son beletton qui est né, elle le déplace par crainte qu'on ne le lui enlève.

CAT. Mostela, mustela. ANC. ESP. Mustela. (MOD. Comadreja)

IT. Mustella. (chap. Mustela, musteles; de la familia són: vissó o vissónarmiño, marta, fagina, furó.)

- Machine de guerre.

Ung engin apellat mostella.

Chronique des Albigeois, col. 73.

Une machine appelée belette.

2. Mostelon, s. m., beletton, petit de la belette. 

Can la mostela a son mostelon qu'es natz. Naturas d'alcunas bestias.

Quand la belette a son beletton qui est né.

(chap. Mustelet, mustelets, musteleta, musteletes : cría, críes de la mustela.)


Mostrar, v., lat. monstrare, montrer, indiquer, faire voir.

Mostrar la veritat.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Montrer la vérité.

Vuelh ieu esser chantaire, 

Et en luec mon saber mostrar.

(N. E. Esto le viene al pelo al catalanista aragonés cantautor Tomás Bosque Peñarroya, el más membrillo de La Codoñera, con permiso de José Miguel Gracia Zapater, que también está hecho un membrillazo de aúpa. Junto con Arturico Quintana Font, que es de Barcelona, forman las tres desgracias del pueblo del Mezquín. Si Rubens viviese los pintaría.)

Pons Fabre d'Uzes: Luecs es.

Je veux être chanteur, et montrer à propos mon savoir.

Si m' ajut selh que s mostret en colomba.

(N. E. Esta frase supongo que la entenderá el ignorante Óscar Adamuz, del Moviment franjolí per la llengua catalana, de Santa Coloma de Gramanet, Gramenet, pueblo al que el erudito lobotomizado llama Gramanet de Besòs.)

Óscar Adamuz, moviment franjolí, franja, català

A. Daniel: Si m fos Amor.

Si m'aide celui qui se montra en colombe.

- Enseigner, apprendre.

Del segle mostrarai, 

Com se deu captener 

Qui vol bon laus aver.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Touchant le siècle, j' enseignerai comment se doit conduire (celui) qui veut avoir bonne louange. 

Tot quant ieu fauc ni dic que m sia honrat 

Me mostr' Amors.

Arnaud de Mareuil (Marueil): Tot quant. 

Amour m'enseigne tout ce que je fais et dis qui me soit honorable.

Loc. A totas gens mostrar ad uelh 

La dicha naissensa d'Amors.

Brev. d'amor, fol. 3. 

A toutes gens montrer à l'oeil ladite naissance d'Amour. 

CAT. ESP. PORT. Mostrar. IT. Mostrare. 

(chap. Amostrá, mostrá: mostro, mostres, mostre, mostrem o mostram, mostréu o mostráu, mostren; mostrat, mostrats, mostrada, mostrades; amostrat, amostrats, amostrada, amostrades.)

2. Mostra, s. f., montre, apparence, exposition.

Los autres compron blat en herba e lo vi en flor, cant las vinhas fan bella mostra. V. et Vert., fol. 14. 

(chap. Los atres compren blat en herba y lo vi en flo, cuan les viñes fan bona o bella mostra.)

Les autres achètent le blé en herbe et le vin en fleur, quand les vignes font belle apparence.

- Revue de troupes.

Se obligua aver en son poder C homes d' armas; apres, quan se ve a la mostra, el los presenta. Arbre de Batalhas, fol. 129.

S'oblige à avoir en son pouvoir cent hommes d'armes; après, quand se vient à la montre, il les présente.

Proverb. Ses bo mot pauc val la mostra. Leys d'amors, fol. 24. 

Sans bon mot peu vaut la montre. 

ANC. FR. La monstre de touz le triumphe fut départie en trois jours. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Paul Émile.

CAT. Mostra. ESP. Muestra. PORT, IT. Mostra. (chap. Mostra, mostres.)

3. Monstranssa, s. f., démonstration, preuve.

Aquesta monstranssa fo facha. Docum. de 1409, ville de Bergerac.

Cette démonstration fut faite.

ANC. ESP. IT. Mostranza. (chap. Mostransa, demostrassió, proba.)

4. Mostramen, s. m., preuve, démonstration.

Sors de Jhesum Crist lo premiers mostramens. 

P. de Corbiac: El nom de. 

La première preuve surgit de Jésus-Christ. 

ANC. FR. Le mostrement, l' appareissance. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 23.

ANC. CAT. Mostrament. IT. Mostramento. 

(chap. Mostramén, mostramens.)

5. Mostraire, Mostrador, s. m., démonstrateur, indicateur.

L' amor, don ieu sui mostraire, 

Nasquet en un gentil aire.

Marcabrus: Al son desviat. 

L'amour, dont je suis indicateur, naquit en une gentille demeure.

Portador e mostrador d' aquest public estrument.

Tit. de 1281. Arch. du Roy., J. 330. 

Porteur et indicateur de cet instrument public. 

ESP. PORT. Mostrador. IT. Mostratore. (chap. Mostradó : qui mostre; que mostre una mercansía, com a una tenda, bar, etc. Tamé se li diu al escot, que mostre la pitralera. Mostradós, mostradora, mostradores.)

6. Amostrar, v., montrer, enseigner, apprendre.

Que tu m denhes amostrar, en aquesta art de planetas, la causa qu'ieu quier a saber de ela. Liv. de Sydrac, fol. 138. 

Que tu me daignes apprendre, dans cet art des planètes, la cause que je cherche à savoir de lui. 

ANC. ESP.

Amostran los tedores escontra nos entrada. 

Poema de Alexandro, cop. 1515.

CAT. PORT. Amostrar. (chap. Amostrá: amostro, amostres, amostre, amostrem o amostram, amostréu o amostráu, amostren. Fa ya un grapat d'añs, los de la Penya Pork de Fórnols van fé un rosco del Pasapalabra aon ficabe: Vols (adependre o) dependre lo chapurriau?

Natros te l' amostrem. Enseñem.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc
An este cap de soca de Calaseit, Pininfarinetes, li fa bona falta adependre lo chapurriau:

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

7. Demostrar, v., lat. demonstrare, montrer, démontrer, désigner, représenter.

Volguist demostrar miracle tan apert. V. de S. Honorat. 

Tu voulus montrer miracle si manifeste. 

Demostron substantia visibil. Gramm. provençal.

(chap. Demostren, dessignen, representen sustansia vissible.)

Désignent substance visible.

Per demostrar que est' amors 

Tramet als fizels aymadors

Totz los bos noirimens.

Brev. d'amor, fol. 118. 

Pour démontrer que cet amour transmet aux amants fidèles toutes les bonnes nourritures. 

Segon que la sortz demostrava. V. de S. Honorat. 

Selon que le sort désignait. 

Part. pas. Tro qu' es en faits o en digz demostratz.

Bernard d'Auriac: S'ieu agues tan. 

Jusqu'à ce qu'il est démontré en faits ou en paroles.

La semblansa de la cara de Jhesu Crist que era demostrada en aquelha toalha. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 35. 

La ressemblance de la figure de Jésus-Christ qui était représentée sur cette touaille. 

CAT. Demostrar. ANC. ESP. Demonstrar. ESP. MOD. Demostrar. 

PORT. Demonstrar. IT. Dimostrare. (chap. Demostrá: demostro, demostres, demostre, demostrem o demostram, demostréu o demostráu, demostren; demostrat, demostrats, demostrada, demostrades.)

8. Demostransa, Demonstransa, s. f., démonstration, preuve.

Fils es d' avols creatura

Qui fai avol demostransa.

Pierre d'Auvergne: Bel m' es quan. 

Est fils de mauvaise créature qui fait mauvaise démonstration. 

Leials demonstransa d'aquela causa dont es doptes.

Trad. du Code de Justinien, fol. 27. 

Loyale preuve de cette chose dont il est doute. 

ANC. FR. Ses fais en font la démonstrance. Charles d'Orléans, p. 89.

ANC. CAT. Demostrança. ANC. ESP. Demonstranza. IT. Dimostranza.

(chap. Demostransa, demostranses : demostrassió, proba.) 

9. Demonstrament, s. m., présentation, manifestation.

Entro als jorns de son demostrament ad Israel.

Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 1. 

Jusques aux jours de sa manifestation à Israël.

- Preuve, démonstration.

La taula Dionisi que es demostramen. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

La table de Denis qui est démonstration. 

ANC. CAT. Demonstrament. ANC. ESP. Demonstramiento. ESP. MOD. Demostramiento. IT. Dimostramento. 

(chap. Demostramén, demostramens, com lo de Jessús a les bodes de Caná de Galilea, o a Jerusalén; manifestassió, manifestassions (sia manifesta cosa); presentassió, presentassions.)

10. Demostratio, s. f. lat. demonstatio, démonstration, description.

Demostratio, es cant hom recomta e recita alqu negoci qu' es faytz.

Leys d'amors, fol. 148. 

Description, c'est quand on raconte et rapporte aucune affaire qui est faite.

CAT. Demostració. ANC. ESP. Demostración. ESP. MOD. Demonstración (N. E. Se ha vuelto a lo antiguo). PORT. Demonstração, demostração. 

IT. Dimostrazione, dimostragione. (chap. Demostrassió, demostrassions.)

11. Demostratiu, adj., lat. demonstrativus, démonstratif. 

Sun apelat pronom demostratiu, quar demostron certa persona.

Gramm. provençal. 

Sont appelés pronoms démonstratifs, car ils désignent certaine personne.

Demostrativas, coma: Veus. Leys d'amors, fol. 100.

(chap. Demostratives, com: Veus.)

Démonstratives, comme: Voilà.

CAT. Demostratiu. ESP. Demostrativo. PORT. Demonstrativo. 

IT. Dimostrativo. (chap. Demostratiu, demostratius, demostrativa, demostratives.)


Mostre, s. m., lat. monstrum, monstre.

Serena es 1 mostre en mar, et ha cors de femna e coa de peysso.

V. et Vert., fol. 23.

(chap. La sirena es un monstruo (al) del mar, y té cos de femella y coa de peix.)

La sirène est un monstre en mer, et elle a corps de femme et queue de poisson. 

CAT. (N. E. Monstre no lo encontró Raynouard) ESP. Monstruo.

PORT. Monstro. IT. Mostro. (chap. Monstruo, monstruos.)

2. Mostruozitat, s. f., monstruosité.

Aquesta mostruozitat o defayssonament s' endeve per superfluitat de materia. Eluc. de las propr., fol. 33. 

Cette monstruosité ou difformité se produit par superfluité de matière.

CAT. Monstruositat. ESP. Monstruosidad. PORT. Monstruosidade. 

IT. Mostrosità, mostruosità, mostruositate, mostruositade.

(chap. Monstruosidat, monstruosidats.)

3. Mostruos, Mounstruos, adj., lat. monstruosus, monstrueux. 

A vegadas mostruos et desfayssonat. Eluc. de las propr., fol. 139.

Parfois monstrueux et déformé. 

Bestias que son dichas mounstruosas.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 29.

Bêtes qui sont dites monstrueuses. 

Fig. Es cauza de diversas passios estranhas et mostruozas.

Eluc. de las propr., fol. 64.

Est cause de diverses passions étranges et monstrueuses.

CAT. Monstruos. ESP. PORT. Monstruoso. IT. Mostroso, mostruoso.

(chap. Monstruós, monstruosos, monstruosa, monstruoses.)

martes, 14 de mayo de 2024

Lexique roman; Mania - Manjuiar

 

Mania, s. f., lat. mania, manie, sorte de maladie.

Engendra mania.

De mania o de frenezia.

Eluc. de las propr., fol. 51 et 78.

Engendre manie. 

De manie ou de frénésie.

CAT. ESP. (manía) PORT. IT. Mania. (chap. Manía, maníes. Manietes tamé se fa aná per a descriure a una persona que té tics, ñirviosa.)


2. Maniayc, Maniac, adj., lat. maniaticus, maniaque.

Dezigna maniaca passio. Eluc. de las propr., fol. 32.

(chap. Designe passió maniática.)

Désigne passion maniaque.

Substant. Cum vezem els maniaycs, frenetix. Eluc. de las propr., fol. 20.

(chap. Com veém als maníacos, frenetics.)

 Comme nous voyons aux maniaques, frénétiques.

ESP. (maníaco) PORT. IT. Maniaco. (chap. maníaco o maníac, maníacos o maníacs; maníaca, maníaques. Per ejemple lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao, y datres catalanistes aragonesos.) 

lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao

Manifestation, s. f., lat. manifestationem, manifestation.

La manifestation de l' execution de ley. Doctrine des Vaudois.

La manifestation de l' exécution de loi.

Manifestations d'esperit es donada.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Manifestation d'esprit est donnée.

CAT. Manifestació. ESP. Manifestación. PORT. Manifestação. 

IT. Manifestazione. (chap. Manifestassió, manifestassions.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Manifest, adj., lat. manifestus, manifeste, évident.

Voyez Denina, t. II, p. 263.

Per tal que pus manifest fos aquest miracle a totz. Philomena. 

Pour tel que plus manifeste fut ce miracle à tous. 

Error manifesta. V. de S. Honorat. 

Erreur manifeste.

Aquest se apellon usurier manifest.

V. et Vert., fol. 13. 

Ceux-ci s'appellent usuriers manifestes.

CAT. Manifest. ESP. Manifiesto. PORT. IT. Manifesto. 

(chap. Manifest, manifests, manifesta, manifestes. Sie manifesta cosa a tots homèns - Se trobe als textos de Fondespala, que lo ignorán doctoret de Albelda vol fé passá com a catalans o de llengua catalana. Com viu del catalá no dirá may que lo dialecte catalá es un mes dels dialectes de la llengua ocsitana, occitana, occitan, ocsitá, llengua de oc, och, hoc, òc.)

Javier Giralt Latorre, catalanista, doctorcico, Universidad de Zaragoza, dialecto catalán

3. Manifestatiu, adj., manifestatif, propre à manifester, productif.

D' herbas rescostas manifestatiu. 

Forma es de materia manifestativa. 

Lutz es de color manifestativa.

Eluc. de las propr., fol. 123, 130 et 263. 

Productif d'herbes cachées. 

La forme est manifestative de la matière. 

La lumière est manifestative de la couleur.

(chap. Manifestatiu, manifestatius, manifestativa, manifestatives. La forma es manifestativa de la materia. La llum es manifestativa del coló.)

4. Manifestar, v., lat. manifestare, manifester, découvrir, montrer, publier.

Deu manifestar tota la causa que lo moc a far lo peccat.

(chap. Deu manifestá tota la causa (motiu) que lo va moure a fé lo pecat.)

V. et Vert., fol. 69.

Doit manifester tout le motif qui le porta à faire le péché.

Car tan ben a manifestat 

De Maria la sanctetat.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Car il a si bien découvert la sainteté de Marie.

Lo velh qu'avia emblat lur vay manifestar. V. de S. Honorat.

Le voile qu'elle avait dérobé leur va montrer.

Be manifestaras tos peccatz. Declaratio de motas demandas. 

Tu découvriras bien tes péchés. 

Part. pas. No pot esser per re celada, 

Ans fo per tot manifestada. 

V. de S. Énimie, fol. 26.

Ne put être celée par rien, mais fut partout publiée.

CAT. ESP. PORT. Manifestar. IT. Manifestare. (chap. Manifestá: manifesto, manifestes, manifeste, manifestem o manifestam, manifestéu o manifestáu, manifesten; manifestat, manifestats, manifestada, manifestades.)

5. Manifestament, Manifestamen, adv., manifestement, évidemment. Cant viro manifestament aquest miracle. Philomena.

Quand ils virent manifestement ce miracle. 

Si cum o podetz veire manifestamen. Liv. de Sydrac, fol. 48. 

Ainsi comme vous pouvez le voir manifestement.

CAT. Manifestament. ESP. Manifiestamente. PORT. IT. Manifestamente.

(chap. Manifestamen. Ara vindrá l' atontat de turno catalanista, com Carlos Rallo Badet, que me dirá que los adverbios acaben en ment. Només té que lligí aquí dal y desde lo escomensamén del lexique roman o del choix des poésies des troubadours per a trobá adverbios ocsitans en men. Aixó indique que la t final ya no se pronunsiabe a segons quines paraules y segons quins puestos. Pompeyo Fabra no u sabíe, perque ere un inútil manat.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

Manjar, v., lat. manducare, manger, dévorer, ronger.

Fes lo manjar a sa molher en semblan qu' el ne manjes.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Le fit manger à sa femme en simulant qu'il en mangeât.

Los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir, segon aisso que ilh so bo a manjar. Liv. de Sydrac, fol. 17.

Les uns fait rôtir, et les autres fait bouillir, selon ce qu'ils sont bons à manger.

Fig. Senhors de terra qui fan quistas e toutas e malas accios, et escorgon e raubon e manjon lurs homes. V. et Vert., fol. 15.

Seigneurs de la terre qui font questes et toltes et méchantes actions, et écorchent et dérobent et dévorent leurs hommes.

Car autramen hom sa mort manjaria,

Qui 'l sagramen fermamen non creiria.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.

Car autrement l'homme mangerait sa mort, qui le sacrement fermement ne croirait. 

Subst. Que jamais autre manjars... no 'l tolria la sabor de la boca.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Que jamais autre manger... ne lui ôterait la saveur de la bouche.

ANC. FR. Puisque ele out mangied e beud.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 2.

Beles despensses, biaus celliers,

E buns boivres è buns meingiers.

Marie de France, t. II, p. 91.

CAT. Menjar. ESP. (comer) PORT. Manjar. IT. Mangiare. 

(chap. Minjá: minjo, minges, minge, mingem o minjam, mingéu o minjáu, mingen; minjat, minjats, minjada, minjades.)

2. Manjaire, Manjador, s. m., lat. manducator, mangeur.

Es rudes e grans manjaires. Liv. de Sydrac, fol. 127.

(chap. Es bruto y gran minjadó; per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit, que a vegades escriu lo seu apellit Montclús perque se pense que aixina pareix mes catalá.)

Est rude et grand mangeur.

Li manjador eran V milia homes. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 6. 

(chap. Los minjadós eren sing mil homens.)

Les mangeurs étaient cinq mille hommes.

Ac i manjadors

Entorn V milhiers d' omes grans, 

Estiers femnas e paucs efans.

Brev. d'amor, fol. 157. 

Il y eut de mangeurs environ cinq mille hommes grands (faits), outre les femmes et les petits enfants. 

CAT. Menjador. IT. Mangiatore. (chap. Qui ve a minjá: minjadó, minjadós, minjadora, minjadores. Tamé lo puesto aon se minge, sobre tot les ovelles, cabres, vore lo pun 4 aquí baix.)

3. Manjamen, s. m., manducation, action de manger, consommation.

Fenheran del manjamen. Brev. d'amor, fol. 130.

Feindront de la manducation.

Una quartairada de terra qu' en podon retener per ort e per manjamen.

Cartulaire du Bugue, fol. 24.

Une quartonnée de terre qu'ils en peuvent retenir pour jardin et pour consommation.

CAT. Menjament. IT. Mangiamento. (chap. lo minjá, los minjás; la minjada, les minjades.)

4. Manjadoira, s. f., mangeoire, auge.

Aqui unt non es bous, es voida la manjadoira. Trad. de Bède, fol. 54.

(chap. Allí aon no ña cap bou o buey, está buida la minjadora.)

Là où n'est pas boeuf, la mangeoire est vide.

CAT. Menjadora. PORT. Manjadoura. IT. Mangiatoia.

5. Manjador, Mangador, adj., mangeable.

Melh creysho frugz manjador.

Guay cultiva Maracuyá huerta mayor Beceite

Re manjador no era aparelhat.

Eluc. de las propr., fol. 197 et 127.

Mieux croissent les fruits mangeables.

Rien de mangeable n'était apprêté. 

Si alcus revendeyre compra, dins la vila, causa mangadoyra.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 135. 

Si aucun revendeur achète, dans la ville, chose mangeable.

(chap. Minjable, minjables; minjadó, minjadós.)

6. Mandachura, s. f., droit de nourriture, de subsistance, mangerie. Esters las mandachuras que so del abat.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 304.

Excepté les mangeries qui sont de l'abbé.

7. Remanjar, v., remanger, manger de nouveau, ruminer.

Lor vianda devoro ses maschar, e la vomego apres manjar, et la remanjo. Eluc. de las propr., fol. 253.

(chap. Lo seu minjá devoren sense mastegá, y la vomiten después de minjá, y la rumien - remingen : re + mingen; v. reminjá, 

rumiá: rumio, rumies, rumie, rumiem o rumiam, rumiéu o rumiáu, rumien; rumiat, rumiats, rumiada, rumiades.)

Dévorent leur nourriture sans mâcher, et la vomissent après le manger, et la ruminent.

8. Manjuiar, v., manger, mâcher, ronger.

El te dira: Manjuia e beu.

(chap. Ell te dirá: minja y beu.)

Fig. Eveia manjuia lo cors d'ome atressi coma pestilentia.

Trad. de Bède, fol. 34.

(chap. La enveja rossegue (se minge) lo cos del home igual que la pestilensia - epidemia, peste, lepra, cáncer.)

Il te dira: Mange et bois.

Envie ronge le corps d'homme pareillement comme épidémie.

jueves, 18 de noviembre de 2021

Lou tresor dou Felibrige, A, ABOURLHOUS -

ABOURLHOUS (D'), (it. da bornio), loc. adv. A l'aveuglette, en Dauphiné, v. cluchoun, plegoun. 

Coumo sieu sèns ressourso, 

Fau qu'ane d'abourlhous. 

G. MARTIN. 

R. à, borlhe, borgne. 


ABOURMA (S'), v. r. S'accroupir sur le fumier, se blottir, en Forez, v. agroua, agroumeli. 

R. à, bourmo. 


ABOURNA (rom. bornar, b. lat. abonnare), v. a. Aborner, borner, délimiter, v. bouina. 

Aborne, ornes, orno, ournan, ournas, ornon. R. à, borno, bouino. 


ABOURNAMEN, s. m. Abornement, délimitation, bornage, v. agachoun. 

Lou Rose ne siguèt l'abournamen. 

X. DE RICARD. 

R. abourna. 


ABOURNI (S'), S'ABOURNESI (lim.), v. r. S'échauffer, se gâter, se moisir, v. escaufa, mousi. 

Lou la s'abournis, le lait s'échauffe. (escalfe, escalfar; calentar)

PROV. Emé lou tèms s'abournira. 

Abourni, ido, part. et adj. Moisi, ie, en bas Limousin. 

Froumage abourni, fromage gâté; viando abournido, viande échauffée. (escalfada)

R. à, buerno. 

Abòuro, v. ahouro; abourra, v. bourra; abourrela, v. bourrela. 


ABOURRI, AVERRI (d.), ESBAURI, ABERRA (g.), (rom. aborrir, aorrir, cat. aborrir, avorrir, esp. aburrir, it. aborrire, lat. abhorrere), v. a. Abhorrer, avoir en horreur, prendre en aversion, v. enira, ourri. 

Abourrisse, isses, is, issèn, issès, isson. 

Abourris pancaro li femo, il aime encore le cotillon. 

S'abourri, v. r. Prendre les aliments en aversion, se dégoûter; tomber dans la crapule, v. abouli; fondre sur, en Béarn, v. toumba; s'exécrer. 

E voulès pas que nous abourriguen? 

J. ROUMANILLE. 

PROV. B. Aglo nou s'abourreich sus mousco, l'aigle ne fait pas la chasse aux mouches. 

Abourri, abourrit (l.), ido, part. et adj. Abhorré; dégoûté, ée; luxuriant, ante; pour fané, v. abouli. 

Ai abourri la car, (chap. hay aburrit la carn) j'ai pris la viande en dégoût. (Yo he tomado la carne con disgusto; he aborrecido la carne) 

Mai óublides, di roso en furnant li boutoun, 

Que n'ères enca ièr qu' uno toro abourrido. 

L. ROUMIEUX. 

Fen abourri, foin touffu; pèu abourri, cheveux épais. 


ABOURRlMEN (cat. aborriment, esp. aburrimiento, it. aborrimento), s. m. Horreur, aversion, dégoût, v. escor, fàsti (fàstic, fástic, fástig), iro. 

L'iro, l'abourrimen, 

L'endignacioun e l'escaufèstre. 

CALENDAU. 



ABOURRISSA, ABOUTRISSA (it. abborracciare, bousiller), v. a. Brouiller, emmêler, en Gascogne, v. embourrissa. 

Lous empèuts entre-laçats 

E lous brancs (o branes) touts aboutrissats. 

G. D'ASTROS. 

R à, bourro, ou broussa. 


ABOURRISSADO, s. f. Pêle-mêle, choses brouillées, v. barbouiado. R. abourrissa. 

Abourrour, v. ourrour. 


ABOURSAGE, ABOUSSÀGI (m.), s. m. Piquenique, repas de société, v. escoutissoun. R. à, bourso. 

Abourta, v. avourta; abourtoun, v. avourtoun; abous, v. aguères. 


ABÓUSA, ABAUSA (l.), ABÓUVA, ABAUVA (m.), (rom. abauzar), v. a. Coucher sur le ventre, retourner un vase sens dessus dessous, accabler, v. abouca; abattre, renverser, v. esterni. 

Abòuse, òuses, òuso, òusan, òusas, òuson. (chap. aboque, aboques, aboque, aboquem o abocám, aboquéu o abocáu, aboquen; tombá) 

S'abóusa, v. r. Se coucher à plat ventre, se prosterner; tomber à plat. s'ébouler, s'affaisser; se poser, en parlant d'un oiseau. 

Jan emé Jano 

Fasien uno cabano: 

Jan petè, 

La cabano s'abóusè. 

(chap. Jan en Jano van fé una cabaña, barraca. Jan se va petá y la cabaña se va assolá)

DICTON ENFANTIN. 

Abóusa, ado (esp. abuzado), part. et adj. Couché sur le ventre, prosterné; accablé, ée. R. à, bòuso. 


ABÓUSAMEN, ABAUSOMEN (l.), ABAUVAMEN (m.), s. m. Prosternement; prostration, accablement, affaissement, effondrement, v. aboucamen. 

R. abóusa. 

Oh! quente abóusamen! 

L. MOUTIER. 


ABOUSCASSI, v. a. Mettre une terre en bois, v. abousqui. 

S'abouscassi, v. r. Devenir sauvage, se couvrir de bois, de broussailles, s'abâtardir; se ratatiner; se négliger dans sa tenue, v. abartassi, agarrussi. (asalvajar, asalvajarse)

Abouscassi, embouscati, ido (emboscado, emboscada), part. et adj. 

Devenu sauvage; boisé, ée. 

S'es abouscassi, il s'est fait laid. 

Se permenavo un jour dins la Vau-fèro, rode adounc sóuvertous, arèbre, abouscassi. 

V. LIEUTAUD. 

Encountrado abouscassido. 

J.-B. GAUT. 

R. à, bouscas. 

Abouseira, v. esbousela, esboudela. 


ABOUSIGA, v. a. Affricher, laisser en friche, v. acampassi. R. à, bousigo. 


ABÓUSOUN (D'), DABÓUVOUN (m.), D'ABAUSOU, D'ABAUSOUS (l.), ABAOUS (a.), (rom. abauzos, d'abauvon, b. lat. abovo), loc. adv. 

A plat ventre, à plate terre, ventre à terre, v. aboucoun, rebaloun. 

D'oune toumba d'abóusoun. 

M. LACROIX. 

Un marit pourra d'abóuvoun 

Li faire petar la boufigo. 

C. BRUEYS. 

R. abòusa. 


ABÓUSOUNA, EMBÓUSOUNA, EMBAUSOUNA, ESBOUSOUNA, v. a. Faire ébouler ou écrouler, v. agrasa. 

Lachèt un pet qu'empouisounavo 

E que cujèt embóusouna 

L'Italio e lou mount Etna. 

C. FAVRE. 

S'abóusouna, s'embóusouna, s'esbóusouna, v. r. S'ébouler, s'écrouler, v. esboudela, esboudena, vedela. 

Ai pòu que ma pauro cabano s'abóusoune. 

L. ROUMIEUX. 

Sa gleiseto toumbavo en rouino, s'esbóusounavo. 

A. ARNAVIELLE. 

Abóusouna, abousounat (l.), ado, part. et adj. Éboulé, ée, en ruines. 

Ah! se veirié pulèu lou mounde abóusouna! 

P. GAUSSEN. 

L'aubre que s'aubouro 

Sus Israèl abóusouna. 

S. LAMBERT. 

Dirias-ti que moun fil Ceset 

La voudrié vèire abóusounado! 

J. REBOUL. 

R. abóusoun. 


ABÓUSOUNADURO, EMBOUSOUNADURO, ESBOUSOUNADURO (l.), s. Éboulement, v. poulin, vedèu, embousenado. 

Lou cors d'un paure mestierau enseveli souto uno esbousounaduro. 

ARM. PROUV. 

R. abóusouna. 


ABÓUSOUNAIRE, ABÓUSOUNARELLO, ABÓUSOUNAIRO, s. et adj. 

Celui, celle qui fait ébouler, démolisseur, euse, v. destrùssi. 

Lou picou abóusounaire a escampihat toutos las pèiros. 

C. CAVALLIER. (escampihat : escampat; esparcido)

R. abóusouna. 


ABOUSQUI (S') (chap. abosquí, abosquís; abosquit, abrosquillat), v. r. 

Se couvrir de bois, se pourvoir de bois, v. abouscassi. 

Abousqui, abousqueiri, ido, part. et adj. Pourvu de bois, boisé, ée. 

Aquelo colo es bèn abousqueirido. (aquell coll, aquella montaña está ben abrosquillat, abrosquillada; se ha tapat de brosquill)

J.-J. BONNET. 

R. à, bosc. 


ABOUSQUIMEN. s. m. Boisement, reboisement. 

L'abousquimen di colo, le boisement des montagnes. R. abousqui. 


ABOUSSA (esp. abosar), v. a. t. de mar. Bosser. 

Abosse, osses, osse, oussan, oussas, osson. 

Aboussa, aboussado, part. Bossé, ée. R. à, bosso. 


ABOUSSAGE, ABOUSSÀGI (m.), s. m. t. de mar. Action de bosser; pour pique-nique, v. aboursage. R. aboussa. 

Abóussi, ousses, ousse, oussem, oussets, oussen, ou abóussi, óussis, óussie, óussim, óussits, óussin, imparf. subj. béarnais et aquitain 

du v. abé, avé. 

Aboussina, v. aboucina. 


ABOUTA (rom. abotar), v. a. Haler un chien, exciter, v. cassa, bourra. 

Abouto, abouto, chou! chou-pille! R. à, buta, ou abuto. 

Aboutal, v. agoutal; aboutas, v. ah! boutas. 


ABOUTI, v. n. Aboutir, v. recouti. 

Aboutisse, isses, is, issèn, issès, isson. 

En qu'aboutis acò? à quoi cela peut-il aboutir? 

Au doute tout aboutis. 

H. MOREL. R. à, bout. 

Aboutia, v. aboucha. 

ABOUTICAIRIS, s. f. Femme d'apothicaire. La sorre abouticairis, la soeur apothicairessc. R. abouticàri. (boticaria; apotecaria; sorre, soeur, sor, germana, hermana)


ABOUTICÀRI, BOUTICÀRI (m.), BOUTICAIRE, POUTICÀRI (niç.), APOUTICÀRI, APOUTINGAIRE (l.), APOUTICAIRE (d.), POUTICAIRE (g.), (rom. abotiquari, apotecari, ipoticari, ipotecari, ipoticaire, cat. apotecari (boticari, farmacèutic), esp. boticario (farmacéutico), lat. apothecarius). s. m. Apothicaire, pharmacien, v. farmacian. 

Comte d'abouticàri, mémoire d'apothicaire, sur lequel il y a beaucoup à rabattre; abouticàri senso suere, (apotecari sense suero) marchand mal approvisionné. 

Sabi faire lou bouticàri. 

C. BRUEYS. 

PROV. Viéi medecin, jouine cirourgian, riche abouticàri. 


ABOUTICARIÉ, BOUTICARIÉ (m.), POUTICARIÉ, APOUTICARÌO (l.), (b.l. apothecaria), s. f. Apothicairerie, pharmacie, v. farmacìo. (farmacia) 

Las pouticairiès soun deforo. 

J. MICHEL. 

R. abouticàri. 

Abóutiera, v. abauqueira. 


ABOUTISSÈNT, ABOUTISSENT (l.), ABOUTISSÈNTO, ABOUTISSENTO, adj. et s. Aboutissant, ante, v. counfront. R. abouti. 


ABOUTOULI, ABOUTOULIT (l.), ido, adj. Boursoufflé, ée, v. boudenfle. 

R. à, boudoul. 

Aboutrissa, v. abourrissa; abouts, v. aguerias; abóuva, v. abóusa; abóuvi, v. abauvi, abausi; abóuvidou, v. abauvidou; abóuvimen, 

v. abauvimen; abóuvissènt, v. abauvissènt. 


ABOUVIA, v. a. Dételer les boeufs, v. desjougne. 

Abòvie, òvies, òvio, ouvian, ouvias, òvion. 

Abouvia, ado, part. Dételé, détaché de la charrue. R. à, biòu. 


ABRA (messin apar, allumer, esp. aburar, brûler, hébr. baar, brûler, all. amberen, brûler), v. a. Allumer, embraser, exciter, v. aluma, atuba, embranda. 

Abre ou ábri (m.); abrave ou abràvi (m.); abrère ou abrèri (m.); qu'abrèsse ou abrèssi (m.). 

Abras lou lume, allumez la lampe; ai uno set que abre, je brûle de soif. 

Sant Jan fai fiò, Sant Pèire l'abro, 

paroles qu'on chante en allumant le feu de la Saint-Jean. 

(palabras que se cantan cuando se enciende la hoguera de San Juan; paraules que se canten cuan se ensén la foguera de San Juan)

L'ermito diligènt abro la regalido. 

A. CROUSILLAT. 

Sàbi que vous plasès au lume, 

Car vous en abras sèt o vuech. 

G. ZERBIN.

Baroun, abren la guerro santo. 

J.-B. GAUT. 

Abrarias uno brouqueto sus si gauto. 

M. DE TRUCHET. 

S'abra, v. r. S'allumer. 

Pertoui la vounte lou fuec s'abro. 

C. BRUEYS. 

Abra, ado, part. et adj. Allumé, embrasé, ée. Abra d'iro, enflammé de colère. 


ABRACA, ABLACA (l.), ABRANCA, v. a. et n. Accourcir, trancher, couper, v. trenca; abattre, verser les blés, v. abouca; tendre un câble, v. souca; pour braquer, v. braca. 

Abraque, abraques, abraco, abracan, abracas, abracon. 

Abraca de maiòu, raccourcir des ceps nouvellement plantés; abraca la vido, trancher la vie; abraca l'amoulat, abattre l'airée; abraca 'no boutiho, briser une bouteille à coups de pierres; abraca de soutiso, accabler d'injures; abraco, embraque, commandement de marine pour faire roidir une manoeuvre; la cordo abraco trop, la corde est trop tendue. 

Se poudian abraca toun alo trop laugèro. 

J. JASMIN. 

PROV. En parlant, long camin s'abraco. 

Abraca, abracat (l.), ado, part. et adj. Coupé, retranché, ée; brisé, accablé, ée, abattu, ue. 

Roure abraca, chêne renversé. R. à, brac. (roble; rore)

abbacadis, s. m. Abatis, v. boucadis. R. abraca. 


ABRACADIS, s.m. Abatis, v. boucadis. R. abraca.


ABRACADO, ABLACADO (l.), s. f. Chablis, abatis d'arbres, v. chaple; versement des blés par les pluies, v. estrai; jonchée, airée, v. soulado. 

E de la séuvo espalancado 

Alor ié conte l'abracado. 

CALENDAU. 

R. abraca. 


ABRADOU, s. m. Lieu où l'on allume, foyer embrasé, fournaise, v. fiò, 

L'abradou di fassaio, le foyer où l'on allume les brandons. 

(obrador; operatorium; horno, forno; fornal, forn, forns, Fornos, Fórnols)

D'alegresso aro siéu un abradou terrible. 

G. B.-WYSE. 

R. abra. 


ABRAGUI, ABREGUI, ABREGI, ABREGUIA, ABOURIGA (rom. abraguir), 

v. a. et n. Amener à suppuration; s'abcéder, v. apoustemi. 

Acò abraguira, cette tumeur s'abcédera; faire abragui, ulcérer. 

S'abragui, v. r. Venir à suppuration. 

Se s'abraguis, siéu gari. 

J.-J. BONNET. 

Abragui, ido, part. et adj. Abcédé, ée, en suppuration, plein de pus; (lleno de pus) rempli, ie, qui se répand; Abrachi, nom de fam. prov.  

R. à, brac. 



ABRAGUIDURO, ABREGUIDURO, s. f. Abcès, tumeur qui s'abcède, plaie qui suppure, v. apoustemiduro. R. abragui. 


ABRAIRE, ABELLO, AIRO, s. Allumeur, euse, v. alumaire, atubaire. 

R. abra. 


ABRAM (rom. Abram, Abraham, it. Abramo, esp. Abrahan, hébr. Abram, Abraham), (Ibrahim) n. d'h. Abraham, personnage qui figurait jadis dans les jeux de la Fête-Dieu d'Aix; Abram, Abran, nom de fam. prov. israëlite. 

Raço d'Abram, enfants d'Abraham, Hébreux; sant Abram, saint Abraham, mort en 472, honoré en Auvergne. 


ABRAMA, ABRAMEJA, ABRASAMA, ABRESEMA (a.), ABRAMINA (d.), ado, (it. bramare, désirer ardemment), adj. Enflammé de désir (inflamado de deseo), passionné, affamé, ée; âpre à la curée, avide, cupide, v. afri, aloubati, coubès, mau-plen. (bramante)

Quand vèi l'argènt, es abrama, la vue de l'argent le tente. 

L'abramado fielairis. 

T. GROS. 

De tant d'abrasama l'apetis l'enfetavo. 

J.-B. GAUT. 

R. à, bram. 


ABRAMADISSO, ABRAMADURO, s. f. Passion désordonnée, désir immodéré, avidité, cupidíté, v. avariço, remoulige. 

Es d'uno abramadisso incouncevablo. (es de una avidez inconcebible)

J.-J. BONNET. 

R. abrama. 

Abranat, v. branat; abranca, v. abraca; abrand, v. à brand. 


ABRAND (rom. Atbran, b. lat. Atbrandus), n. p. Habrand, Aybram, noms de fam. mérid. 


ABRANDA, ABLANDA (lim.), (rom. abrandar, abrandir, all. brand, incendie) (alemán Brand : incendio, de brennen : quemar), v. a. et n. Embraser, incendier, enflammer, (inflamar) v. embranda, abrasa; attiser, propager, v. empura; pour appréhender, v. aprehèndre. 

Lis uei abrandon, les yeux flamboient. (uèlhs, ulls, uyls, ojos, oios, güellos, Augen, eyes, occhi, etc...) 

Le bouissoun preservat dins le foc que l'abrando. (fuego, fuocco, foch)

GUITARD. 

S'abranda, v. r. S'embraser, se propager. 

La ploio es abranda (for.), la pluie tombe à versc. 

O flamo

Ounte se purifico e s'abrando l'amour. 

CALENDAU. 

Abranda, abrandat (l.), ado, part. et adj. Embrasé, enflammé, ée. 

Abranda de set, brûlant de soif. 

PROV. Abranda coume un fiò de sant Jan, coume un carboun rousent. 

R. à, branda. 


ABRANDANT, ABLANDANT (lim.), ANTO, adj. Enflammé, ée, brûlant, ante, v. auben, rousent.

Ferre abrandant, fer rougi au feu; uei abrandant, oeil flamboyant. 

Candèlo abrandanto. 

CALENDAU. 

R. abranda. 

Abrano, v. brando; abrard, v. ebrat. 


ABRASA (rom. abraizar, cat. esp. port. abrasar) v a. Garnir de braise; embraser, v. embranda; souder au feu, braser, v. brasa. 

Abrasa 'no escaufeto, mettre de la braise dans un réchaud; abrasa sis esclop, passer de la braise dans ses sabots, pour les échauffer. (esclops y sabates ben calentetes, com les de aquell catalaniste de Torredarques)

Abraso la jouvènço. 

J.-B. GAUT. 

Quicon d'abrasant qu'es dins moun sen. 

P. GAUSSEN. 

S'abrasa, v. r. S'embraser. 

Abrasa, abrasat (l.), ado, part. et adj. Embrasé, passionné, ée. 

Pipo abrasado, pipe allumée. 

Abrasa d'uno fiéro ardour.

S. LAMBERT. 

R. à, braso. 


ABRASADURO, s. f. Brasure, soudure, v. brasaduro, sóudage. R. abrasa. 


ABRASAIRE, ESTAMARRASAIRE, ESTABRASÀRI (lim.), TABRASA, ESTABRASA, TARABRASA (l.), ESTABRASAIRE (g.), s. m. Chaudronnier ambulant, étameur, v. estamaire, magnin. 

Fai un foc d'abrasaire. 

LA LAUSETO. 

R. abrasa. 

Abrasama, v. abrama. 


ABRASAMEN (cat. abrasament, port. abrasamento, esp. abrasamiento, it. abbracciamento), s. m. Embrasement, v. embrasamen. R. abrasa. 

ABRASCA, v. a. et n. Ébrancher, casser les branches, v. esbranca, espalanca, escranca. (des+branca; romperse las ramas por el peso; chap. esguellás una branca, chafás, per massa pes de la fruita, esbrancamén, esbrancá)

Abrasque, abrasques, abrasco, abrascan, abrascas, abrascon. 

Aubre qu'abrasco de fru, arbre qui rompt sous le fruit. 

En abrascant la cimerlo dau pivo. 

LAFARE-ALAIS. 

S'abrasca, v. r. Rompre sous le poids des fruits. 

Abrasca, abrascat (l.), ado, part. Ébranché, surchargé de fruits (sobrecargado de fruto), ée. R. à, brasc. 


ABRASCAGE, s. m. Action d'ébrancher, v. esbrancamen. R. abrasca. 


ABRASCAIRE, ARELLO, AIRO, s. et adj. 

Celui, celle qui ébranche, casseur de branches, v. esbrancaire. R. abrasca. 


ABRASCAMEN, s. m. Ébranchement, v. espalancamen. R. abrasca. 

Abrasque, abrasco, v. brasc, brasco. 


ABRASSA (rom. cat. abrassar, it. abbracciare), v. a. Prendre avec les bras, embrasser, v. embrassa. (esp. abrazar; chap. abrassá; yo abrasso, abrasses, abrasse, abrassem o abrassam, abrasseu o abrassau, abrassen)

E pièi que la pas abrasse lou mounde. 

F. MARTELLY. 

S'abrassant a sa rusco. 

PEYROUNET. 

R. à, bras. (brazo; brachio; braccio)


ABRASSA, ABRASSAC et AUBRASSAC (g.), ARBASSAC, AUBRESSAC (l.), ABRESSAC, ORBIOSSA (d.), (all. habersack), s. m. Havre-sac, v. sa, carnié. 

Tiro de soun abrassa l'Armana prouvençau. 

ARM. PROUV. 

Belèu fara rampli l'abrassac d'aucelous. 

L. VESTREPAIN. 


ABRASSADO (cat. abrassada, it. abbracciata), s. f. Prise à bras, embrassade, v. embrassado, brassado. (esp. abrazo, abrazos)

A forço d'abrassados, de plours sens fi. 

B. FLORET. 

R. abrassa.

ABRASSAGAT, s. m. Contenu d un havre-sac. R. abrassa. 

Abrausi, v. brausi, brounzi; abravaja, v. esbravacha; abravis, 

v. aubo-vit. 


ABRE n. d'h. Saint Abre ou Avre, honoré à Grenoble; la mère de Fénélon s'appelait Louise de Saint-Abre. (Sanabria, Senabria, Seabra, Zamora?)

Abre, v. aubre; abrega, v. ablasiga; abregi, abregui, abreguia, v. abragui; abregoun, v. barjavoun; abreia, v. abriga; abreiga, v. ableiga, ablasiga; abreja, v. abréuja; abreja, v. abriga; abrejanço (d.), v. abreviacioun. 


ABRÈL, OBRÈL, s. m. Arroche, plante potagère, en bas Limousin, v. armòu. R. brèl, bruei. 

Abremba, v. membra. 


ABRENA, v. a. Donner du son; charger de coups, rosser, v. ablada, acivada. R. à, bren. 


ABRENOUNCIA (lat. abrenuntiare), v. a. Renier, désavouer, abjurer, renoncer, en Béarn, v. renouncia. (renunciar)

Es qu'aurian abrenounciat un quicoumet de nostos idèios? 

X. DE RICARD. 

Abresema, v. abrama; abressa, v. bressa; abréu, v. abriéu. 


ABRÉUJA, ABREJA (g.), (rom. abreujar, abreviar, cat. esp. port. abreviar, it. lat. abbreviare), v. a. Abréger, v. acourchi. (acurçar; chap. acursá) 

Abrèuje, èujes, èujo, èujan, èujas, èujon. 

Au travai, abrèujo un pau, il bâcle un peu le travail. 

Li *chagrin abrèujon li jour. 

J.-J. BONNET. 

Abréuja, abréujat (l.), ado, part. et adj. Abrégé ée. 

En abrèuja, en abrégé, en peu de mots. R. à, brèu. 


ABRÉUJAIRE, ABREJAIRE (g), ARELLO, AIRO (cat. esp. abreviador, it. abbreviatore), s. Celui, celle qui abrège, abréviateur. B. abrèuja 


ABRÉUJAMEN, ABREJAMEN (d.), (rom. abreviamen, cat. abreviament, esp. abreviamento (abreviación, abreviatura), it. abbreviamento), s. m. Action d'abréger, diminution (disminución), v. acóurchi. B. abréuja. 


ABRÉUJAT, ABREJAT (g.), (esp. abreviado; chap. abreviat), s. m. Abrégé, v. coumpendi, epitome, breviàri, lèmo. 

Vès-aqui l'abréujat d'aquelo nouvello obro. 

A. MATHIEU. R. abréuja. 

ABREVIACIOUN, ABREVIACIEN (m.), ABREBIACIÉU (l. g.), (rom. cat. abreviació, esp. abreviación, it. abbreviazione, lat. abbreviatio, abreviatonis), s. f. Abréviation. 


ABRI, ABRIC (l.), ABRIT (g.), APRIC (b.), (rom. abric, cat. abrich, port. esp. abrigo, it. aprico), (aprisco) s. m. Abri, v. ardiero, aces, cagnard; haie morte, v. sebisso; protection, v. recès, sousto; Abric, Laprix, noms de fam. mérid. 

A l'abri, à l'abri, à couvert (cubierto); metre uno planto à l'abri, butter une plante; estre à l'abri d'un ome, être en puissance de mari; i'a res à l'abri de sa lengo, sa langue ne respecte personne; n'avé ni ami ni abri, être dans l'abandon. (no tiene ni amigo ni abrigo; estar abandonado)

Bouten-nous en aquest abri. 

C. BRUEYS. 

PROV. Mau vesti 

Vai per abri. 

- A auro drecho ges d'abri, 

E à paure ome ges d'ami. 

PROV. L. Fai coumo la fourmic: (haz como la hormiga)

Met toun gran à l'abric. (mete tu grano al abrigo)

R. abriga. 


ABRIA, n. d'h. Abriact, patron d'un village du Querci; Abria, nom de fam. mérid. 

Abria, v. abriga; abriago, v. ebriago; abriba, v. abriva; abribo, v. abrivo. 


ABRICA (S'), v. r. Se poser sur un lieu élevé, se percher, dans les Alpes, v. ajouca, quiha; pour abriter, v. abriga. R. à, bric. 

Abricot, abricòu, v. aubricot. 


ABRICOUN (it. briccone, fripon), s. m. Charlatan, à Nimes, v. braguetian. 

ABRIÉS (rom. Abries, Abriaux, b. lat. communitas Abriarum, locus de Abriis), n. de l. Abriès (Hautes-Alpes); nom de fam. prov.  


ABRIÉU, ABRÉU (rh.), AVRlÉU, ABRIL. ABRIAL (l.g.), ABRIEL (querc.), ABRIER (a.), ABRIAU, ABRI (lim.), ABRIÒU, ABRIOL (rouerg.), APRIL (b.), (rom. abriu, abriel, april, cat. esp. port. abril, it. aprile, lat. aprilis), s. m. Avril, mois (mes); Abrieu, Abrial, nom de fam. mérid. 

Pèis ou peissoun d'abrièu, poisson d'avril. 

Serai peissoun d'abriéu pèr vous. 

G. ZERBIN. 

Sian au mes d'abriéu, que lis ai s'abrivon; 

Quand saren au mes de mai, 

Lis ai s'abrivaran mai. 

DICTON POP. 

PROV. Au mes d'abriéu, 

Te delèujes pas d'un fiéu; 

Au mes de mai, 

Vai coume te plais, 

ou Enca noun sai; 

Au mes de jun, 

Prengues counséu de degun; 

Au mes de juliet, (julio; juliol, juriol)

Qu s'atapo es un couiet, 

- Au mes d'abriéu, 

Touto bèsti mudo de péu. 

- Au mes d'abriéu, 

Tout aubre a soun gréu. 

- Fau que lou mes d'abriéu 

Mete li valat à fiéu. 

- Abriéu es de trento, mai quand plóurié trento-un, 

Farié mau en degun. 

- Quand en abriéu plóurié, 

Que tout lou mounde cridarié: 

Tout es nega, tout es perdu, 

Encaro aurié pas proun plóugu. 

- Se jamai abriéu venié, 

Jamai plueio arribarié. 

- Pichoto plueio d'abriéu 

Fai bello meissoun d'estiéu. 

- D'abriéu e de mai se saup 

De l'an lou bèn e lou mau. 

- Abriéu n'a ges d'abri, 

Ni lou paure d'ami. 

- Quand abriéu en furour se met, 

l'a pas dins l'an un pire mes.  


Lou diciounàri d'Abriéu, le dictionnaire provençal-français de J.-T. Avril, de Manosque (Apt, 1840). 


ABRIGA, ABRICA (l.), ABRITA (g.), ABRIÇA, ABREJA (d.), ABRIA, APRIGA (b.), (rom. abricar, abriar, cat. esp. port. abrigar, lat. apricari), v. a. Abriter, butter une plante, v. acala, acagnarda, acela, acessa; protéger, v. assousta. 

Abrigue, gues, go, gan, gas, gon. 

Abrigo-me bèn, abrite-moi bien. 

S'abriga, abriga-s (g.), v. r. S'abriter, se couvrir. 

Me menèc abrica, que n'èro pas cubert. 

A. GAILLARD. 

Abriga, abricat (l.), ado, part. et adj. Abrité, ée. 

S'el se fousso voulgut, el se fous abricat. 

A. GAILLARD. 


ABRIGA, v. a. Émier, briser, v. embriga; harasser, v. ablasiga. 

En resquibant, s'abrigon lou camard. 

P. FIGANIÈRE. 

Ai bèn pòu que me l'abriguessias. 

M. BOURRELLY. 

Enfounson lei pouerto duberto 

En abrigant lei moussèu rout. 

M. BOURRELLY. 

Abriga, ado, part. et adj. Émié, brisé, ée, rompu, moulu, ue. R. à, brigo. R. abriga. 


ABRIGADO, s. f. Partie abritée; abri, asile, v. retirado, sousto. 

L'ausèl cerco abrigado. (el pájaro busca abrigo, refugio, asilo, retiro)

L. PIAT. 

R. abriga. 


ABRIGAGE, ABRICATGE (l. g.), s. m. Action d'abriter, abri, v. souplé. 

Ana dins lous oustals pèr trouba d'abricatge. 

J. CASTELA. 

R. abriga.


ABRIGAIRE, ARELLO, AIRO, s. et adj. Celui, celle qui abrite, v. assoustaire. R. abriga. 


ABRIGALH, s. m. Vêtement pour se couvrir, cape, manteau, en Gascogne, v. roupo. (abrigall; abrigo)

R. abriga. 

Abrignoun, v. prugnoun. 


ABRIGO, s. f . Tout ce qui abrite ou qui couvre, couverture de laine, v. cuberto, parofre.

Toutes dounen foço abrigos de lano.

M. BARTHÉS. 

R. abriga. 


ABRIGOUS, ABRITOUS (g.), OUSO, OUO (m.) adj. Qui est à l'abri, qui offre un abri, v. adrechous, souleiant. 


Abrigous coumo uno serro. 

J. LAURÈS. 

Salisson lou mati toutes engrepesits 

Del bartas abrigous ount se soun refaudits. 

B. FABRE. 

Savès que pèr fa 'n som l'endrech es abrigous. 

ID. (B. FABRE.)

R. abric. 


ABRIGUET, ABRITET (g.), s. m. Petit abri, v. ardeirolo, cagnardet. 

R. abric. 


ABRIHANDO, ABRILHANDO (a.), ABRIÉURANDO, BRIHANDO, BRIHANTO, s. f. Les quatre premiers jours d'avril, auxquels le peuple attribue une importance climatérique, v. vaqueiriéu, emprunta. 

PROV. Se l'abrihando es ventouso, n'i'a pèr quaranto jour. 

- L'abrihando, 

Coume fai lou tres, fai lou quaranto, 

ou bien, 

Abriéu lando 

Tau tèms jusqu'au quaranto, 

Se lou dès noun l'aplanto. 

R. abriéu. 


ABRIHOUS, ABRILHOUS (l.), OUSO (rom. avrillos), adj. Du mois d'avril, v. printanié. R. abriéu. 

Abriou, v. abriéu. 


ABRIVA, ABRIBA (g.), EMBRIVA (l.), ESBRIVA (rom. abrivar, esbrivar, cat. abribar, it. abbrivare), v. a. et n. Accélérer, lancer, précipiter, hâter, faire courir, donner la chasse; t. de mar. faire force de rames, v. coucha, suta; donner un poisson d'avril, en faire accroire, attraper, v. atrapa. 

Abrivo, élance-toi, en avant. 

Abrivant sus li front lou signe de la crous. 

CALENDAU. 

PROV. Abriéu abrivo, 

ou bien, 

Abriéu abrivo 

Lou blad à l'espigo. 

S'abriva, v. r. S'élancer, se précipiter, se hâter, s'empresser, se laisser attraper; mûrir trop promptement. 

T'abrives pas tant, ne te lances pas tant. 

PROV. Au travai qu noun s'abrivo 

Es carogno touto vivo. 

Abriva, abrivat (l.), ado, part. et adj. Lancé, entraîné; attrapé, trompé, ée; Abribat, nom de fam. gasc. 

Parti abriva, partir en toute hâte; bastimen abriva, navire porté par le vent ou entraîné par les courants. 

PROV. Un couioun abriva travessarié 'n paié. 

R. à, briéu. 


ABRIVACIOUN, ABRIVACIEN (m.), ABRIBACIÉU (l.g.), s. f. Accélération, précipitation, v. coucho, freto, suto; pour abréviation, v. abreviacioun. 

Hola, sourtès, la bello estello, 

Presènto pèr abrivacien. 

G. ZERBIN. 


ABRIVADO, ABRIVO, ABRIBO (l.), S. f. Élan, escousse, essor, hâte, v. empencho, vanc; préliminaire des grandes courses de taureaux, qui consiste à les lancer à outrance, à leur arrivée dans une ville, escortés d'un escadron de cavaliers, ce que les Espagnols appellent algarrada; forte réprimande, v. enflancado; poisson d'avril, attrape, fausse alerte, 

v. achapatòri. 

Fai acò d'uno abrivado, fais cela promptement et sans t'arrêter; 

i'an douna l'abrivado, on l'a mystifié. 

Lou reinardié prouvoco uno abrivado. 

J. DÉSANAT. 

léu tabé soi contat sens vanc ni mouvemen, 

Despèi qu'ai perdut moun abrivo. 

J. LAURÈS. 

Tout d'uno abrivo. 

J.-F. ROUX. 

R. arriva. 


ABRIVAIRE, ABRIBAIRE (l.), ARELLO, AIRO s. et adj. Accélérateur, trice, v. couchaire; celui, celle qui lance, ou attrape, mystificateur, trompeur, euse, v. enganaire, embulaire. (engañador, embustero) 

Bèn gramaci, gros abrivaire. 

L. PICHE. 

R. abriva. 


ABRIVAMEN, EMBRIVAMEN (rom. abrivament, cat. abribament), s. m. Impétuosité, empressement, entraînement, irruption, v. rabino. 

L'abrivamen de l'aguieloun. 

F. DU CAULON. 

R. abriva. 



ABRIVAU, s. m. Éperon? v. esperoun. (cast. espuelas ?)

Sus, Martin, douno-mi mous abrivaus de ferre. 

LA BELLAUDIÈRE. 

R. abriva. 

Abro, v. aubre; abro, abrò, abrou, abroua, v. bro. 


ABROUA (S'), (it. approdare), v. r. S'approcher du bord des champs, des broussailles qui bordent les champs, v. óuriera, ribeja. 

Faire abroua l'avè, faire paître les brebis sur la lisière des champs, v. arriba. R. à, bro. 


ABROUCA, v. a. Mettre en perce, v. brouqueta; ficher, piquer, v. brouca. 

N'abroucaran la barriqueto. 

G. D'ASTROS. 

R. à, broco. 


ABROUDI, v. a. Rendre paresseux, acoquiner, v. agourrini. 

(cast. acoquinar; Del fr. acoquiner. 1. tr. coloq. Amilanar, acobardar, hacer perder el ánimo. U. t. c. prnl.; chap. acoquiná, acolloná, acobardí, amilaná)

Abroudisse, isses, is, issèn, issès, isson. 

S'abroudi, v. r. Devenir paresseux. 

Abroudi, abroudit (l.), ido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée; indolent, indolente. 

Uno meno d'abroudit. 

BACQUEIRA. 

R. à, brodo. 


ABROUDIMEN, s. m. Action d'acoquiner, de s'acoquiner, v. agourrinimen. R. abroudi. (gurrumino)

Abroue, v. brouo, bro. 


ABROUES, ABROUAS (esp. abrojo, chardon, écueil, lat. abruptum, précipice, ravine), s. m. Touffe de broussailles, tertre sur le bord d'une 

rivière, v. bros, matas, mourras; Abros, nom de lieu près Saint-Geniès (Basses-Alpes). 

Un tarnagas sóuvàgi 

Pounchejant d'un abroues. 

A. CROUSILLAT. 

Quand l'eigagno en perleto, 

Risouleto,

Trelusis sus leis abroues. 

J.-B. GAUT. 


ABROUGA, ABROUJA (lim.), (cat. esp. port. abrogar - derogar, abolir -, it. lat. abrogare), v. a. Abroger. 

Abrogue, abrogues, abrogo, abrougan, abrougas, abrogon. 

Abrouga, abrougat (l. g.), ado, part. et adj. Abrogé, abrogée. 


ABROUGACIOUN, ABROUGACIEN (m.), ABROUGACIÉU (l. g.), (cat. abrogació, esp. abrogación, it. abrogazione, lat. abrogatio, abrogatonis), s. f. Abrogation. 

Abroui, v. bruei; abroulha, v. brouia; abroulhoun, v. brouioun. 


ABROUNCA (S'), (rom. abroncar), v. r. Broncher, se heurter, v. brounca, embrounca. 

Mès à chasque pas s'abrounco, trantaio. 

A. LANGLADE. 

Abrounca, abrouncat (l.), ado, part. et adj. Heurté, penché, refrogné, ée. Lou front abrouncat. 

ID. 

R. à, brounc. 

Abrounda, v. asounda. 


ABROUQUI, ABROUGUI, v. a. Manger les sommités des arbrisseaux, brouter, v. esbrouta. 

Abrouquisse, abrouquisses, abrouquis, abrouquissèn, abrouquissès, abrouquisson. 

S'abrouqui, v. r. Se rabougrir, v. rabruga. 

Abrouqui, abrouquit (l.), ido, part. et adj. Abrouti, rabougri, ie. 

Au cafour abrouqui. 

LAFARE-ALAIS. 

R. à, broco. 


ABROUQUIDURO, s. f. Ce qui a été brouté, v. broustage. R. abrouqui. 


ABROUQUIMEN, s. m. Abroutissement, v. abroutimen. R. abrouqui. 

Abrouta, v. avourta; abrouta, v. esbrouta, abroutado, v. esbroutado; abroutaire, v. esbroutaire. 


ABROUTI, v. a. Détruire les bourgeons, brouter, v. esbrouta. (chap. esbordá; als amelés u olivés - oliveres: despullissá) 

Abrouti, abroutit (l.), ido, part. et adj. Abrouti; rabougri, ie. R. à, brout. (chap. brot, verbo brostá; cast. brote)

 

ABROUTIDURO, s. f. Ce qui a été brouté ou ébourgeonné, v. rousigadisso. R. abrouti. 


ABROUTIMEN, s. m. Abroutissement, v. abrouquimen. R. abrouti. 

Abroutun, v. esbroutun; abrudi, v. esbrudi. 


ABRUM, s. m. «Vieux mot qui exprime le hoquet d'une personne ivre» (J.-.J. Bonnet), v. chouquet. 

«A brum, a brum, je suis prebstre Macé.» 

(Rabelais, propos des beuveurs). 


ABRUTI (rom. abruzir), v. a. Abrutir, v. abesti, abestiassi. 

Abrutisse, isses, is, issèn, issès, isson. (cast. embrutecerse)

S'abruti, v. r. S'abrutir. 

Abruti, abrutit (l.), ido, part. et adj. Abruti, ie. 

Cadun s'es abrutit. 

MIRAL MOUNDI. 

Mena vido abrutido. 

M. TRUSSY. 

R. à, brut. 


ABRUTIMEN, ABRUTISSIMEN. (Var), ABRUTISSOMEN, ABRUTISSÈNCO (l.), s. Abrutissement, v. abestimen. R. abruti. 


ARRUTISSÈNT, ÈNTO, adj. Abrutissant, ante, v. abestissènt. R. abruti. 


ABSALOUN (rom. Absalon, Ansalo, lat. Absalo), n. p. Absalon. 


ABSÈNCI, ASSÈNCI, AUSSÉNCI, ABSÉNCIO (g.), ABSENÇO (l.), ASSÈNÇO (niç.), (rom. absencia, absensa, cat. port. absencia, esp. ausencia, it. assenza, lat. absentia), (chap. aussénsia) s. f. Absence. 

Après dous mes d'assènci e de languitudo. 

A. CROUSILLAT. 

Moun aussènci, parai? noun t'a pesa 'no brigo. 

R. MARCELIN. 

PROV. L'absènci es la maire de la demembranço. 


ABSÈNT, ASSÈNT, AUSSÈNT, ABSENT (l.), ÈNTO, ENTO (rom. absen, absens, cat. absent, it. assente, esp. ausente, port. absente, lat. absens, entis), adj. et s. Absent, ente, v. mancant. (mancar : faltar; ni mes ni manco : ni más ni menos)

Se siéu absènt à toun retour. 

H. MOREL. 

Moun amour va toujour creissènt, 

Bèn qu'àgi demourat absènt. 

G. ZERBIN. 


PROV. Is absènt e i mort 

Noun ié fau faire tort. 


ABSENTA (S'), S'ASSENTA (niç.), S'AUSSENTA (rom. cat. port. absentarse, it. assentarsi, esp. ausentarse, lat. absentare) (chap. aussentás, aussentá; yo estic aussén, yo me aussento), v. r. 

S'absenter, v. ana deforo. (aná defora, fora; ir fuera, afuera)

Absènte, absèntes, absènto, absentan, absentas, absènton. 

Absentas-vous pendent quánquis meses. 

H. BIRAT. 

Lou flagèt déu grand Diéu de ta tèsto s'absente! 

DU BARTAS. 

Diligènt, assidu, noun s'aussentant jamai. 

(cast. diligente, asiduo, no se ausenta jamás)

A. CROUSILLAT. 

Absenta, absentat (l.), ado, part. Absenté, absentée. R. absènt. 


ABSIDO, ASSIDO (b. lat. absida, lat. absis, absidis), s. f. Abside d'une église, v. lanterno. (el ábside de una iglesia) 

Lei bràvei Rousseten edificon subran 

La glèiso e sei doues tourre, e lei vouto e l'absido.

F. VIDAL. 


ABSINT, ABSINTE, ACHINTE (l.), (rom. absens, absinti, port. absinthio, lat. absinthium, absinthe), s. m. Absinthe, liqueur, v. (cast. absenta)

verdalo; plante, v. aussent. 

Absinte de sant Jan, armoise, à Toulouse, v. artemiso. 


ABSÒUDRE, ASSOUDRE (d.), ABSOLVE, ABSOLBE (g.), ASSOLVE (niç.), (rom. absolve, absolre, absolvre, absolver, asolver, cat. absoldre, esp. port. absolver, it. assolvere, lat. absolvere - ego te absolvo in nomine ...), v. r. Absoudre, v. aquita, desliga. 

Absòuve, absòuves, absòu, absòven, absòuves, absòuvon; absóuvièu; absóuguère; absóudrai; absóudrièu; absòuve, absòuven, absòuves; qu'absòugue; absòuguèsse; absòuvènt. 

L'ome de Diéu, en grand soucit. 

Gueitavo l'istant de l'absòudre. 

H. MOREL. 

T'absòuve, iéu, di pecat de ta vido. 

ABBÉ BRESSON. 

La glèiso absòu li pecadou. 

A. PEYROL. 

Iéu se pòu-ti que vous assòugue? 

MIRÈIO. 

Absòut, assolt (niç.), absòuto, absolto (rom absout, assout, assot, assouta, assota), part. Absous, absoute. (cast. absuelto, absuelta; chap. absolt, absolta)

Absoulu, v. assoulu; absoulucioun, (cast. absolución) v. assoulucioun; absourbi, v. assourbi. 


ABSÒUTO, ASSÒUTO, SÒUTO (cat. absolta), s. f. Absoute, v. bèn-dire, canta. R. absòudre. Abstencioun, v. astencioun; absteni, v. asteni; abstinéncio, v. astinènci. 


ABSTRACIOUN, ABSTRACIEN (m.), ABSTRACCIÉU (l. g.), (rom. abstraccio, abstractio, cat. abstracció, esp. abstracción, it. astrazione, lat. abstractio, abstractonis), s. f. t. sc. Abstraction. 


ABSTRAIRE (rom. astraire, cat. abstraure, it. astrarre, esp. abstraer, lat. abstrahere), v. a. t. sc. Abstraire. 

Se conj. comme traire. 

ABSTRA, ABSTRACH (l.), ABSTRAIT (g.), ACHO, AITO (rom. abstrayt, cat. abstret, lat. abstractus) (cast. abstraído), part. et adj. Abstrait, abstraite. 


ABSTRATIÉU, ABSTRACTIÉU (l. g ), IVO, IBO (rom. cat. abstractiu, abstractiva, esp. port. abstractivo, it. astrattivo), adj. t. sc. Abstractif, ive. R. abstraire. 


ABSURDAMEN, ABSURDOMEN (l.), (cat. absurdament, it. assurdamente), adv. Absurdement v. niaisamen. R. absurde. (cast. absurdamente; chap. absúrdamen)


ABSURDE, ABSURDO (cat. esp. port. absurdo, it. assurdo, lat. absurdus), adj. Absurde, v. irresounable (cast. irrazonable). (cat. inventat: absurd, absurds, absurda, absurdes) 


ABSURDETA, ABSURDITAT (l.), (cat. absurditat esp. absurdidad, it. assurdità, lat. absurditas, absurditatis), s. f. Absurdité, v. nesciour. 

Vendras jamai à la sesoun 

Que toun absurditat atènde. 

G. ZERBIN. 

Abuca, v. abouca; abucla, abugla, v. avugla; abucle, abugle, v. avugle; abudre, v. avé; abugada, v. bugada. 


ABUHA, v. a. Étonner, étourdir, désorienter, dans le Gers, v. abalourdi. 

Abuhat, abuhado, part. et adj. Etonné, etonée. R. à, bufo. 

Abuio, v. abiho; abula, v. aboula. 

ABULO, ABUELO (m.), ABELLO, s. f. Bûchette servant à mesurer la distance de deux boules, v. cano, broco, pamello. 

Èstre court à l'abulo, rester court, ne pas arriver à temps; lou cop es 

d'abulo, le coup est à mesurer; èstre luen d'abulo, être loin de compte; sian pas luen d'abulo, nous sommes près d'être d'accord. 

Pèr la babiho èro pas liuen d'abulo. 

J. AUBERT. 

R. abula, aboula. 

Abuoura, v. abéura; abuouròur, v. abéuradou; abure, v. avé. 


ABURRELA, BURRELA, v. a. Mettre en petits tas les plantes fourragères, en Castrais, v. acounoulha, acuchouna. 

Aburrèlli, aburrelles, aburrello, aburrelan, aburrelas, aburrellon. 

Aburrelat, aburrado, part. Entassé, entassée. R. à, burrèl. 


ABUS, ABÈU (bord.), (rom. cat. abus, it. esp. port. abuso, lat. abusus), s. m. Abus, v. mal-adoubat. 

Abuses, plur. lang. d'abus. 

Es un abus de l'entreprene, c'est une entreprise vaine; faire uno causo pèr abus, agir abusivement. 

PROV. Lou mounde es qu'un abus. 

- Abus i'avié, abus i'aura, 

Tant que lou mounde durara. 


ABUSA (rom. cat. esp. port. abusar, it. abusare), v. a. et n. Abuser, v. engana; tromper, distraire, amuser, en Gascogne et Limousin, v. amusa. Vosto cresènço vous abuso. 

C. FAVRE. 

S'abusa, v. r. S'abuser. 

I'a de richas que s'abuson. 

M. DE TRUCHET. 

Abusa, abusat (l.), abusado, part. Abusé, trompé, trompée. 

O gus, l'as abusado. 

A. CROUSILLAT. 

R. abus. 


ABUSAGE, ABUSATGE (l. g.), (rom. abuzatge), s. m. Action d'abuser, v. enganamen. (acción de abusar, abuso, engaño) 

R. abusa. 


ABUSAGUET, s. m. Jouet d'enfant (juguete; juguet; joguina), amusette, 

en bas Limousin, v. demouret, jouguet. (amuse : entretener)

Jano d'Abusaguet, vieille femme qui fait des contes. R. abusa, amusa. 


ABUSAIRE, ABUSARELLO, ABUSAIRO (l.), s. et adj. Celui, celle qui abuse, abuseur, trompeur, trompeuse, v. enganaire. (abusón, abusador)

Coucoun abusaire ou ambusaire (l.), flûte, cocon de mauvaise qualité, à moitié percé par la chrysalide. 

Luquet n'es rèn qu'un abusaire. 

C. BRUEYS. 

R. abusa. 


ABUSANÇO, s. f. Abus, mauvais usage. R. abusa. 


ABUSIÉU, IVO, IBO (g.), (cat. abusiu, abusiva, esp. port. it. abusivo, lat. abusivus), adj. Abusif, abusive; musard, lambin, en bas Limousin, v. musaire. R. abus. 


ABUSIVAMEN, ABUSIBOMEN (l. g.), (cat. abusivament, esp. port. it. abusivamente), adv. Abusivement. Abuso, v. aubuso. 


ABUSO-PASTOU, s. m. Engoulevent, oiseau, en Gascogne, v. cabrihau, chaucho-gàrri, esquicho-grapaud. R. abusa, pastour. 

(cast. engañapastores, engañapastor)

Abut, abudo (eu, eue), à Toulouse, v. avé. 


ABUTA (it. buttare), v. n. et a. Quiller, tirer vers un but pour savoir qui jouera le premier, v. revesi; pousser, bousculer, v. buta. 

L'abuto e pièi s'enva. 

J. RANCHER. 

R. à, but. 


ABUTOUN, s. m. Poussée, coup de poing (chap. puñada; cop de puñ), à Nice, v. butado, butoun. 

Es qu'à la liberta cau douna l'abutoun 

E pensa que bèn lèu vènon li sabatoun. 

J. RANCHER. 

De tout coustat cadun si douno d'abutoun. 

ID. 

R. abuta. 


ABZA (rom. Abzac, Apsac), n. de l. Abzac (Gironde), v. ajat. 


AC, AG, AT, AU (l.), A, BAC, BAT (g.), BA (l.), VA (m.), OC, GOC, OT 

(g. b.), (rom. hec, hoc, lat. ac, hac, hoc), pron. relat. Le, cela, en Gascogne, Guienne et Béarn, v. va, ba, hou, lou. 

Ac cau agusa, cau ac agusa, il faut l'aiguiser; ac trucara, il le frappera; 

si nou ac sap, s'il ne le sait; s'ac podes pas dire, si tu ne peux le dire; 

ac vesèn, nous le voyons; bac couneguèn, nous le connaissons; n'ac an pas boulut, ils ne l'ont pas voulu; si lou marit at sabè, si le mari le savait; qu'at sèi, je le sais; qu'at harèi, je le ferai; digats-m'at, 

dites-le-moi; jou t'ag è dit e t'ag dìsi (G. d'Astros), je te l'ai dit et te le dis (yo te lo he dicho y te lo digo; chap. yo te 'u hay dit y te 'u dic);

Diéu m'a perdou (F. de Cortète), Dieu me le pardonne; sabes-oc-tu? le sais-tu? ('u saps tú?; ho saps tú?) 

Ac se contracte avec les infinitifs et impératifs: pèr aima-c, pour aimer cela; pèr hè-c pour le faire; pèr frounsi-c, pour le froncer; pèr da-c oc à entène, pour le donner à entendre; demando-c, demande-le; minjo-c 

mange-le. 

Aça, v. eiça; aça, v. ah! ça, ah! ço, aisso. 


ACABA, ACAVA (l.), ACHABA (lim.), CABA (g. b.), CHABA (d.), (rom. acabar, achabar, cat. acavar) (cast. acabar; chap. acabá, acabo, acabes, acabe, acabem o acabam, acabeu o acabau, acaben), v. a. et n. Achever, terminer, parfaire, v. assouida; finir, cesser, v. fini; dissiper tout son bien, v. aplana, manja; gourmander, réprimander, en Castrais, v. charpa. 

Acabo, commandement de marine pour ordonner à l'équipage de prendre son repas; acabo ta sieto, vide ton assiette; acabara, il mangera tout; en Camargo, i'a d'arabi que vous acabon, dans la Camargue on est dévoré par les moustiques; acaben, chabam-n'en (périg.), finissons-en. 

PROV. Es foulié de coumença 

Ço que noun pos acaba. (Es tontería escomensá lo que no pots acabá)

S'acaba, v. r. S'achever; achever de se ruiner, de se tuer, de se griser. 

Acaba, acabat (l.), acabado, part. et adj. Achevé, achevée; Accabat, nom de fam. lang. 

Un acaba, un homme ruiné; es acaba, c'est un homme fini, usé; acaba que siegue, sitôt fini, ceci terminé; as pancaro acaba de soufri, tu n'es pas encore au terme de tes peines; a acaba de bèn faire, il n'a jamais 

rien fait de bon. 

Acabadet, acabadeto, presque achevé, à peine achevée. R. à, cap. 


ACABADO, ACABASOU (l.), ACABANÇO (b.), (rom. acabansa), s. f. Achèvement, fin, v. assouto. (achievement inglés; el acabose cast. final) 

A l'acabado! cri des revendeuses pour achever le débit de leurs marchandises, et des chefs de travailleurs pour encourager leurs hommes à finir l'ouvrage; eiçò 's l'acabado, c'est la fin. R. acaba. 


ACABADOU (rom. acabador), s. m. Achevoir, outil pour achever, lieu où l'on achève. R. ababa. 



ACABADOU, ACABADOUIRO (rom. cat. esp. port. acabador), s. Consommateur, dissipateur, mangeur, mangeuse, v. acabaire. R. acaba. 


ACABADURO, CABADURO (lim.), (rom. acabadura), s. f. Achèvement, partie où l'on achève; fil d'une autre couleur que le tisserand met au bout d'une pièce de toile, v. listo. R. acaba. 


ACABAIO, ACABALHOS (l. g.), s. f. pl. Fête rustique que l'on célèbre dans le Médoc, après l'achèvement de la vendange, v. assouido, reboulo, roulado. R. acaba. (Fiesta rústica que se celebra en el Médoc, después de acabar la vendimia.) 


ACABAIRE, ARELLO, AIRIS (m.), AIRO (l.), s. et adj. Celui, celle qui achève dissipateur, trice, qui mange son bien, prodigue (pródigo), v. degaiè, manjaire. 

A pres un acabaire, elle a épousé un gaspilleur. 

Fau ploura, quau? lis acabaire 

Que manjon si castèu e que bevon si mas. 

AD. DUMAS. 

Oh! la bello vido 

Que fan lis acabaire! 

Soun de sèns-soucit, 

Vivon dins li plesi. 

CH. POP. 

R. acaba. 

Açabal, v. eiçavau. 


ACABALA, ACHABALA (l. m.), (rom. cat. esp. acabalar), v. a. Meubler une ferme, la munir des bestiaux et outils nécessaires, v. abestiala, 

prouvesi. 

S'acabala, v. r. Se fournir de cheptel et d'outillage aratoire; s'approvisionner. 

Talo, dins soun tut, se fatigo, 

Pèr s'acabala, la fournigo. 

F. D'OLIVET. 

Acabala, acabalat (l.), ado, part. et adj. Équipé, outillé, ée. R. à, cabau. 

Acabala, acabalga, v. acavala. 


ACABAMEN, ACABOMEN (l.), ACHABAMENT (d. lim.), (rom. acabamen, cat. acabament, port. acabamento, esp. acabamiento), s. m. 

Achèvement, consommation, extinction, perfection, v. perfin. R. acaba. 


ACABANI, ACABANA, v. a. Incliner comme le toit d'une cabane. 

S'acabani, v. r. Être en forme de cabane, se courber en ogive, v. vouta. 

ACABANI, ACABANA, DO, part. et, adj. Voûté, ée, ogival, ale. (ojival) 

Sebisso acabanado, haie penchée en avant. R. à, cabano. 


ACABASSI (S'), v. r. Se flétrir, se faner, s'user, par l'effet de l'âge, des excès ou du travail, v. abouli, afatrassi. 

Acabassi, acabassit (l.), ido, part. et adj. Flétri, ie, usé, fané, ée. 

Femo acabassido, femme qui se laisse aller, qui néglige sa toilette. 

Adounc la vierge benesido 

De-vers la chourmo acabassido 

Soun enfant a vira. 

S. LAMBERT. 

R. à. cabas. 

Acabbat, v. à cap-bat. 


ACABLA, ACAPLA (l.), (du fr.), v. a. Accabler, v. aclapa, agrasa. 

La languino m'acablo. 

F. DE CORTÈTE. 

Sourtès d'eici, car iéu tramble de pòu 

Que l'estable 

Noun vous acable. 

N. SABOLY. 

Acabla, acablat (l.), ado, part. et adj. Accablé, acablée. 

Lou mau que me tèn acablat. 

C. BRUEYS. 

E l'on es acablat de penos e trabals. 

A. GAILLARD. 


ACABLAMEN, ACAPLOMEN (l.), s. m. Accablement, v. ablasigaduro, escrancaduro, agrasamen, lassige. R. acabla. 

Acabra, v. encabra; acabussa, v. cabussa; acacagna, v. escarcagna. 


ACACHA, ACASSA, ACAISSA (g.), ENCACHA (rom. acaissar, ocaizar, trancher avec les dents), v. a. Couper net, trancher, v. abraca, escacha; ajuster, égaliser, parer, unir; arranger, agencer, adoniser, v. atrenca, alisca, couti; rompre, écraser, briser, v. cacha. 

Acacha lou bos, appareiller le bois pour le mettre en fagot; aquelo raubo t'acacho, cette robe te va bien. 

S'acacha, v. r. S'ajuster, s'attifer, se soigner, s'engraisser. 

Acacho-te pèr parti, fais toilette pour partir. 

Acacha, acachat (l.), ado, part. et adj. Coupé net; propre, en ordre, ajusté, orné, ornée, fringant, ante; écrasé, brisé, brisée. 

PROV. Fiho acachado 

Mié-maridado. 

Un ome acaissat de lassièro. J. CASTELA. R. à, cais. 

ACACHADAMEN, ACACHADOMEN (l.), adv. Avec netteté, avec ordre, v. proupramen. R. acacha. 


ACACHADURO, ACASSADURO, s. f. Netteté, propreté; ajustement, toilette, v. atrencaduro. 

I'a forço acachaduro dins l'oustau, c'est une maison très bien tenue. 

R. acacha. 


ACACHOULI, v. a. Cajoler, amadouer, en Rouergue, v. cachoula. 

Acachouli soun calignaire, enjôler son amant. 

S'acachouli, v. r. Cacher sa figure dans le sein de sa mère, en parlant d'un enfant. 

Acachouli, acachoulit (l.), ido, part. et adj. Cajolé, cajolée. R. acatoula. 

Acachoun, v. acatoun (d'). 


ACACIA, AGACIA (l.), CACIA (cat. esp. it. lat. acacia), s. m. Acacia, robinier, arbre, v. cacìo. Acacia rouge, gainier, arbre, v. avelatié. 

Acadeira, v. acoudoula, aqueira, acarreira. 


ACADÈMI, ACADÈMIO (l. g.), ACADEMIO (rh.), ACADEMIÉ (m.), (it. accademia, cat. esp. port. lat. academia), s. f. Académie, v. counsistóri. (consistori, consistorio del Gay Saber)

L'acadèmi di Jo Flourau, l'académie des Jeux Floraux de Toulouse, la plus ancienne société littéraire de l'Europe, v. jo; on dit pourtant que, vers 1100, les Juifs avaient fondé une académie à Lunel. 

Anan faire, dóu còup, e meissoun e vendèmi: 

Sian urous mai-que-mai, sòci de l'acadèmi. 

F. VIDAL. (Jochs Florals de Barchinona, jocs florals de Barcelona)


ACADEMI, ACADEMIC (l. g.), ICO (cat. academich, esp. port. it. académico, lat. academicus), adj. Académique. 

Nosto founfònio academico 

Vous a di soun alleluia. 

H. MOREL. 

Li felibre tènon à taulo si sesiho academico. 

ARM. PROUV. 


ACADEMICAMEN (cat. academicament, it. accademicamente), adv. Académiquement. (cast. académicamente; chap. académicamen) 

R. académie. 


ACADEMICIAN (angl. academician), s. m. Académicien. 

L'academician Raynouard èro de Brignolo. 

ARM. PROUV. R. academic. 

ACADEMISTO, s. m. Académiste, membre d'une académie de jeu, d'armes ou d'équitation. R. acadèmi. (cast. académico)


ACAGASSOUNS (D'), loc. adv. A croupetons, dans les Alpes, v. agrouva. 

E se metié d'acagassouns 

Pèr las culi sout lous bouissouns. 

L. GORLIER. 

R. escagassa. 

(Dans la position d'une personne accroupie, le derrière sur les talons. https://www.larousse.fr/dictionnaires/francais/%C3%A0_croupetons/20711) 


ACAGNA (cat. acanyar), v. a. Rendre indolent, v. aperesi; irriter, acharner, v. encagna. 

S'acagna (génevois s'accagner), v. r. Se laisser aller à la paresse; s'accroupir; s'irriter, s'acharner. 

Acagna, acagnado, part. et adj. Nonchalant, ante, accroupi, ie; acharné, ée. 

Lou rabot, la destrau, dins si man acagnado 

De cinq jour fan pa 'no journado. 

S. LAMBERT. 

R. à, cagno. 


ACAGNARDA, ACANARDA, CAGNARDA, v. a. Exposer au soleil, abriter, v. abriga, arraja. 

S'acagnarda, v. r. Se mettre au soleil devant un abri; s'acagnarder, s'acoquiner. 

Acagnarda, ado, part. Abrité au soleil. R. à, cagnard. 


ACAGNARDI, v. a. Acagnarder, acoquiner, v. agourrini. 

Acagnardissè, isses, is, issèn, issès, isson. 

S'acagnardi, v. r. S'habituer à prendre le soleil, s'acoquiner. 

Acacnardi, acagnardit (l.), ido, part. et adj. Acagnardé, ée. 

Acagnardi coume un chin, acagnardit coumo un gous (l.), (chin, chien, can, cà, ca, canis, gos, perro) fainéant comme un chien. R. à, cagnard. 

Acahut, v. aquedu. 


ACAIAN, ACAIANO (it. Acajano), adj. et s. Achéen, enne, nom de peuple. R. Acaio. 


ACAIAUDA, ACALHAUDA (l.), v. a. Poursuivre à coups de cailloux, lapider, injurier publiquement, v. acoudoula, aqueira. (chap. códol, códul, acodolá, lapidá, de lapides : pedra; cast. lapidar, apedrear)

Cridarai coumo un sourd, vous acalhaudarai. 

J. Azaïs. 

T'espoumpisses d'avedre acalhaudat uno republico. 

X. DE RICARD. 

R. à, caiau. 


ACAIO (cat. lat. Achaia), s. f. L'Achaïe, province de Grèce. 

Prince d'Acaio, prince d'Achaïe, titre que portaient les fils des rois de Naples, comtes de Provence.

Acaira, v. aqueira; acaira, v. esqueira; acaissa, v. acacha; acaissa, v. agassa. 


ACAJOU (port. acajú, esp. acayoiba, malais kayou, bois), s. m. Acajou. 

Moble d'acajou, meuble en acajou. 


ACALA (esp. acallar), v. a. Abriter, butter, protéger, v. abriga, acela; tasser, presser, v. quicha; apaiser, calmer, v. abauca. 

Acala sa nisado, couvrir sa nichée de ses ailes; acala la caiado, presser le caillé avec les mains. 

Lou loup e l'elefant 

Avien talent, e res pèr acala sa fam. 

P. DE GEMBLOUX. 

S'acala, s'acalha (g.), v. r. S'abriter; ** calmer, se taire. 

Lou vent s'acalo, le vent s'apaise. 

E se sa maire me crido, 

S'acalara, santa-Diéu! 

A. RlGAUD. 

Acala, acalat (l.), ado, part. et adj. Abrité, apaisé, ée. 

Digats-me lou boun mont e serèi acalat. 

A. GAILLARD. 

R. à, calo. 


ACALAIRE, ARELLO, AIRO, s. Celui, cell qui abrite, tasse ou apaise, v. abrigaire, R. acala. 


ACALAMEN, s. m. Mise à l'abri; tassement, pressée; apaisement, v. abaucamen. R. acala. 

Acalfura, v. escaufura. 


ACALIGNASSI (S'), S'ACALIGNI, v. r. S'adonner aux fréquentations amoureuses, v. fringa. 

Acalignassi, acarignassi (m.), ido, part. et adj. Qui a une intrigue d'amour, amouraché, ée, v. fringarèu. 

Acaligni pèr Esterello. 

CALENDAU. R. à, caligna, calino. 

ACALINA, ACHALINA (lim.), ACHALENA, ACHANELA (metátesis) (b. lim.), (rom, acalinar), v. a. Échauffer, attacher fortement, v. afisca, engalina. 

S'acalina, v. r. S'échauffer à quelque chose, s'appliquer, s'attacher á une occupation. 

Acalina, acalinat (l.), ado, part. et adj. Attaché, passionné, appliqué, ée. R. à, calino. (chap. calina, caló, calorina, calén, calenta, acalentá)


ACALOURA, ACALOUNA (l.), ACAURA (niç.), ACHAURA (l.), ACHARLA (lim.), ACHAUA (bord.) (rom. acalorar, acalivar, cat. esp. acalorar, it. accalorare), v. a. Échauffer, donner de la chaleur, v. escaufa, escaufura, escalouri. 

E la tèndro bestiolo 

Acalouro e cubris 

L'umblo paiolo. 

S. LAMBERT. 

S'acaloura, v. r. S'échauffer, se mettre à la chaleur. 

Lou tèms s'acalouro pas gaire, le temps ne se radoucit guères. 

Acaloura, acalourat (l.), (chap. acalorat, acalorada) ado, part. et adj. 

Echauffé, ée, qui a chaud pour être trop couvert. (chap. que té caló per está mol cubert)

D'aquel enguènt puissant n'a doui vas acaurat. 

J. RANCHER. 

R. à, calour. 


ACALOURANT, ACHARLANT (lim.), ANTO, adj. Échauffant, étouffant de chaleur, v. escaufant, caudinas. R. acaloura. 

Acalustra, v. escalustra. 


ACAMAIA, v. a. Accoster, v. abourda. 

Adounc qu'ounestamen l'aguèt acamaiat. 

P. DE GEMBLOUX. 

R. à, camai. 


ACAMBA, ACAMA (b.), v. a. Mettre à califourchon, v. acavala; enjamber, v. encamba; laisser les jambes libres à un enfant, en Gascogne, v. douna li pèd. 

Acamba, acambat (l.), acamat (bord.), ado, part. et adj. A califourchon. 

Bèn acamba, bien jambé, v. emboutela. 

R. à, cambo. 


ACAMBARADA (S'), s'acamarada, v. r. Se faire camarade, devenir compagnon, v. amiga, assoucia. (hacerse camarada, compañero)

S'acambarado emé quau que siegue, il se lie avec le premier venu. 

R. à, cambarado. 

ACAMINA, ACHAMINA (d.), (rom. acaminar), v. a. Acheminer, v. adraia, avia, encamina; mettre en train, v. atrina; mettre en fuite, chasser, v. coussaia. 

S'acamina, v. r. S'acheminer, se diriger, s'avancer, se hâter; parvenir. 

Li grand s'acaminon toujour, les grands font toujours leur chemin. 

Aici moussu Birat que vès nous s'acamino. 

H. BIRAT. 

Acamina, acaminat (l.), ado, part. et adj. Acheminé, empressé, ée, en train. R. à, camin.


ACAMINAIRE, ACAMINARELLO, ACAMINAIRIS, s. et adj. Celui, celle qui achemine; guide, soutien, protecteur, trice, v. menaire. R. acamina. (esp. encaminador, encaminadora; chap. encaminadó, que encamine)


ACAMINAMEN, s. m. Acheminement, v. aviamen. R. acamina. 

Açamount, v. eiçamount, 


ACAMP, ACHAMP (a.), (rom. acamp), s. m. Ramas, réunion, assemblée, v. rabai; abcès, v. apoustemiduro, amasso. 

Faire l'acamp, se réunir pour frayer, en parlant des poissons. 

Calèndo es l'acamp di famiho. (o famibo ??)

A. TAVAN. 

R. acampa. 


ACAMPA, ACHAMPA (a.), (rom. cat. acampar), v. a. et n. Amasser, cueillir; ramasser, recueillir, v. cuieic; acquérir, entasser, économiser, gagner, v. rabaia; réunir, assembler, v. assembla; transporter, charrier, v. carreja; chasser, mettre en fuite, v. campeja; augmenter, croître, v. crèisse; aboutir, abcéder, v. abragui. 

Acampa de vièure, amasser du bien; acampa li carto, relever les cartes; acampa de graisso, de forço, prendre de l'embonpoint, des forces; acampa de sèn, prendre du bon sens (seny; juicio, sentido); acampa sa car, acampa sis os, se relever d'une chute; acampa fam, gagner de l'appétit; acampa set, devenir altéré; acampa fre, être saisi par le froid; (fred, fret; fredo; frío) acampa som, tomber dans le sommeil; acampa querèlo, prendre querelle; li fedo acampon de lano, la laine des brebis commence à croître (lana; llana); s'acampa d'ounour, acquérir de l'honneur; acampo acò souto l'envans, transporte cela sous le hangar; moun det acampo, mon doigt apostume. 

Pèr acampa l'óubrage, 

Dóu tèms fau eissuga l'óutrage. 

MIRÈIO. 

Dins un jardin de rèi m'acampavon de flour. 

J. ROUMANILLE. 

Grand rèbe acampo lou bonur, pichou rèbe toujour l'atiro, 

J. JASMIN. 

grand rêve chasse le bonheur, petit rêve l'attire toujours. 

PROV. Anen plan e acampen bèn, 

ne nous hâtons pas et amassons bien tout (Rabelais). 

- Quan pago, acampo. 

- Fòu desiron, sage acampon. 

S'acampa, v. r. S'amasser, se réunir, se rassembler; se relever d'une chute; revenir au gite, rentrer chez soi; se procurer, v. achabi. 

Faire acampa lou mounde, faira amasser la foule; aquèli blad s'acampon, ces blés s'épaississent; acampo-te 'no femo, cherche une femme; 

s'acampara mies que d'òli, il se relèvera bien tout seul, en parlant de quelqu'un qui tombe; acampas-vous lèu, rentrez bientôt. 

PROV. La fiero sara bello, li marchand s'acampon, 

la foire sera bonne, les marchands s'assemblent. 

Acampas-vous, jouvènt, aliscas-vous, fiheto. 

F. VIDAL. (será la misma palabra que jovent, ese grupito de imbéciles catalanistas, como el ya no tan jovencico Ignacio Sorolla Vidal??)

Acampa, acampat (l.), ado, part. et adj. Amassé, ée, recueilli, réuni, ie, rentré, ée. 

Ma fiho s'es pancaro acampado, ma fille n'est pas encore rentrée. (filla)

R. à, camp. 


ACAMPADO, ACAMPAT (l.), s. Ce qu'on amasse en une fois, cueillette, ramassis, réunion, recueil, v. amassadis, rejouncho, rabaiado. 

L'acampado dis iòu, la collecte des oeufs, que les garçons des villages font le mardi gras, (ous; huevos) v. carementreto. 

Calèndo es la bello soupado, 

Quand degun manco à l'acampado. 

A. TAVAN. 

R. acampa. 


ACAMPADOU, s. m. Lieu où l'on amasse, lieu de réunion, v. amassadou. R. acampa. 


ACAMPADOU, ACAMPADOUIRO, s. Ramasseur, thésauriseur, euse, dont la passion est d'amasser, v. acampaire, amassadou. 

PROV. A bon acampadou (chap. a bon acampadó, bon escampadó)

Bon escampadou. 

R. acampa. 


ACAMPADURO, s. f . Apostume, mal d aventure, v. apoustemiduro, gor. R. acampa. 


ACAMPAGE, ACAMPÀGI (m.), s. m. Action d'amasser, de recueillir, de réunir, de charrier, de chasser, v. amassage. 

L'acampage de flous que n'as ta faudalado. 

A. ARNAVIELLE. 

R. acampa. 


ACAMPAGNARDI (S'), v. r. Devenir campagnard, prendre du goût pour la vie rurale, v. apaïsani. R. à, campagnard. (campiña, champaña, campo)


ACAMPAIRE, ARELLO, AIRIS, AIRO, s. et adj. Celui, celle qui amasse, qui recueille, qui accroît sa fortune, v. rabaiaire. 

Acampaire de garbo, celui qui ramasse les gerbes. 

PROV. A paire acampaire 

Enfant escampaire, 

ou 

Après un acampaire 

Arribo un escampaire. 

R. acampa. 


ACAMPAMEN (cat. acampament), s. m. Amas d'humeurs, pléthore, v. amas.

Acò n'èro qu'un acampamen, disent les femmes qui, après une suppression des règles, éprouvent une perte considérable. R. acampa. 


ACAMPASSI (S'), S'ACHAMPASSI (a.), CHAMPESI (lim.), v. r. Devenir inculte, v.ermassi, trescampa. 

Acampassi, ido, part. et adj. Inculte. R. à, campas. 


ACAMPAT, s. m. Ce qui est amassé, épargne, économies, v. espargne; cueillette, ramassis, v. acampado. 

Aro vièu sus l'acampat, maintenant il vit de ce qu'il a gagné. R. acampa. 

Acampeira, v. champeira; acampeja, v. campeja. 


ACAMPESTRI (S'), S'ACHAMPESTRI (a ), v. r. Tomber en friche, devenir inculte, v. ermassi, achampi, trescampa. 

Acampestri, acampestrit (l.), ido, part. et adj. Tombé en friche, inculte. 

Acampestrido e secarouso, 

L'inmènso Crau, la Crau peirouso 

Au soulèu pau à pau se vesié destapa. 

MIRÈIO. 

R. à, campestre. 


ACAMPESTRIMEN, s. m. Abandon à l'état inculte; état d'une terre en friche. R. acampestri. 

ACAMPO, CAMPO, s. f. Poursuite, chasse, combat à coups de pierres, en Languedoc, v. aqueirado. 

Douna l' acampo, donner la chasse; à l'acampo! à l'acampo! cri de guerre des enfants qui se battent avec la fronde, v. tabò. 

Entourat de roumans qu'abioi toujour en campo, 

J. JASMIN. 

entouré de romans que j'avais toujours sous la main. 

Malos, paquets, tout èro en campo, 

ID. 

malles, paquets, tout était en mouvement, R. acampa. 


ACAMPO-BÓUSO, s. Ramasseur de crottin, v. bóusiè. 

Istarié d'agi 'nsin emb un acampo-bóuso! 

A. ARNAVIELLE. 

R. acampa, bòuso. 


ACAMPO-BREN-ESCAMPO-FARINO, s. m. Celui qui fait de petites économies et de grandes prodigalités, estrech au bren e larg à la farino. R. acampa, bren, escampa, farino. 

Acampòu (d') pour d'enca 'n pau, à Nice. 


ACANA, DECANA (m.), ACHANA, DECHANA (a.), (b. lat. acanare), v. a. Abattre les olives avec un roseau, gauler les fruits, v. abala, caneja, escoudre, toumba; fronder; insulter, injurier, v. esqueireja; tromper, enjôler, v. engana. 

Acana lis amelo, li nose, gauler les amandes, les noix; acana l'enemi, mitrailler, terrasser l'ennemi. (chap. amela, ameles; anous; cast. almendra, almendras, nuez, nueces.)

Quau n'acano fai d'argènt. 

J.-B. NALIS. 

Em'uno chico sus lou nas, 

Souvèntei-fes leis acanas. 

M. BOURRELLY. 

E coumo bravamen acanon, las drouletos! 

M. FAURE. 

Acana, acanat (l.), ado, part. Gaulé, ée. R. à, cano. 


ACANADO, s. f. Ce qu'on gaule en une fois; époque où l'on gaule les fruits. R. acana. 


ACANADOUIRO, ACHANAVOUIRO et CHANOUIRO (a.), s. f. Gaule pour abattre les fruits, v. gimble, jorg; fronde, v. foundo. 

Sèmblo uno acanadouiro, dit-on d'une personne trop grande. R. acana. 

(chap. batolla, verbo abatollá)

ACANAGE, ACANÀGI (m.), s. m. Action de gauler les fruits, v. abalage. 

R. acana. 


ACANAIRE, ACHANAIRE et DECHANAIRE (a.), ARELLO, AIRO, s. Celui, celle qui gaule, v. abalaire; frondeur, v. foundejaire. 

La grelo que dins un istant 

Toumbo mai de nose e d'amelo 

Qu'un acanaire dins sèt an. 

A. AUTHEMAN. 

R. acana. 


ACANALA (cat. acanalar), v. a. Canaliser, diriger l'eau par un canal, v. arriala, besala. (canalizar, acanalar, canal)

Acanala, acanalat (l.), ado, part. et adj. Canalisé, ée, qui suit un canal. R. à, canau. 

Acanarda, v. acagnarda; acanau, v. canau; acance, acànci, v. cance; acando, v. cando. 


ACANDOULA, ACANDOURA (m.), ACANDOURIA (Var), ACHANDOURA (a.), v. a. Achalander, v. apratica, aparrouquia; abonner, v. abouna, apountana. 

S'acandoula, v. r. S'abonner, v. afeva. 

Acandoula, ado, part. et adj. Achalandé; abonné, ée. R. à, cando. 


ACANDOULAIRE, ARELLO, AIRO, S. et adj. Qui achalande, qui amène des pratiques. R. acandoula. 


ACANÈIO, CANÈIO, AQUÈINO (g.), (b. lat. haqueneya, esp. cat. hacanea, angl. hackney), s. f. Haquenée, v. faco. 

Es vengu sus l'acanèio de sant Francès, 

il est venu sur la haquenée des Cordeliers, à pied. 

Sus l'aquèino de nostre chicou, à pèd. 

P. GOUDELIN. 

Acani, v. agani. 


ACANISSA (b. lat. acannizare, esp. encarnizar), v. a. Exciter un chien, mettre en fureur, haler, v. ahissa, bourra; gauler les arbres, v. acana. 

Vous acanissaran à còup de cagatroues. 

LOU TRON DE L'ÈR. 

Fa deganissa, faire endèver. 

S'acanissa, v. r. Se lever contre quelqu'un avec colère. R. à, canisso. 


ACANTARI, ACANTAIRIT (l.), IDO, adj. Toujours prêt à chanter, en train de chanter, v. cantarèu. R. à, canta. 

ACANTELA (rom. acantelar), v. a. Poser de champ, sur le côté; écorner, v. embreca. R. à, cantèu. 

Acanti, v. escanti. 


ACANTIN (lat. acanthinus, épineux), s. m. Chardon bénit, plante, v. cardoun, babis, gafo-l'ase. R. acanto. 


ACANTO (esp. it. acanto, cat. lat. acanthus), s. f. Acanthe, branc-ursine, plante, v. pato-d'ourse. 

Acanto espinouso, acanthe épineuse; fueio d'acanto, feuille d'acanthe. (hoja, hojas de acanto) 


ACANTOUNA (cat. esp. acantonar, port. acantoar, it. accantonare), v. a. Pousser, cacher dans un coin, rencogner, acculer; mettre au pied du mur; tirer à l'écart; cantonner des troupes; écoinçonner un mur, y placer l'écoinçon, la pierre angulaire, v. acoufina, ramba, sousqueira. 

Quand pòu vous acantouna, lorsqu'il peut vous rencontrer dans un coin. 

S'acantouna, se racantouna, v. r. Se cacher dans un coin, s'acculer. 

Vers la jasso à mouloun lou troupèu s'acantouno. 

T. AUBANEL. 

Acantouna, acantounat (l. niç.), ado, part. et adj. Acculé, rencogné, ée. 

Descuerbe acantounat un enorme gourbin. 

J. RANCHER. 

R. à, cantoun. 


ACAPA, v. a. Cacher sous une cape, v. amanta. 

Acapa, ado, part. Caché, ée, blotti, ie. R. à, capo. 


ACAPARRA (cat. esp. acaparrar), v. a. Couvrir d'un manteau, envelopper, v. amantoula; accaparer, v. encaparra. 

S'acaparra de soun mantèu, s'envelopper de son manteau; s'acaparro pas, il n'est, pas permis d'accaparer; acaparrado dins un chale, enveloppée d'un châle. R. à, capo, caparro. 

Acaparraire, v. encaparraire; acaparramen, v. encaparramen; acapbat, v. cap-bal; acapera, acapla, v. encapela. 


ACAPI, v. a. Apprendre, à Nice, v. aprendre; comprendre, v. coumprendre. (capire italiano : entender cast.)

La musico es coumo la fremo: pèr bèn l'acapi, la fau aima. 

J.-B. TOSELLI. 

R. à, capi. 



ACAPIALA, v. a. Prendre dans un filet, en Rouergue, v. afielata. 

Trases toun esparbièl 

Pèr nous acapiala joust aquelo rantelo. 

A. VILLIÉ. 

R. à, capial. 

Acapita, v. capita; acapla, v. acabla; acapladuro, v. aclapaduro. 


ACAPOUNI (S'), v. r. S'acoquiner, s'acagnarder, se pervertir, v. degaia. 

Acapouni, acapounit (l.), ido, part. et adj. Acoquiné; apeuré, ée; devenu fripon. 

Lou bouèmi acapounit. 

X. DE RICARD. 

R. à, capoun. 

Acapriça, v. encapriça; acapsus, v. cap-sus; acapta, v. acata; acapte, v. acate. 


ACARA (cat. esp. acarar, port. acarear), v. a. Confronter, mettre en présence, v. counfrounta; (cast. confrontar, carear, careo) mettre un fusil en joue, v. agauta. 

Acara, acarat (l.), ado, part. Confronté, ée. R. à, caro. 


ACARALHA (S'), v. r. Se chauffer à la flamme, à la partie la plus vive du feu, en Gascogne, v. tourroulha. 

En bèt s'acaralha, 

G. D'ASTROS. 

en se càlinant au feu. R. à, caral. 


ACARAMEN (port. acareamento), s. m. Confrontation, v. counfrountacioun. R. acara. (careo, confrontación, ver ACARA)


ACARCAVELI (S'), v. r. Tomber dans la décrépitude, en Languedoc, 

v. acorcoussouni. (cast. carca, decrepitud, decrépito)


ACARCAVELI, ACARCAVIELI, CARCAVIELIT (l.), ido, part. et adj. Décrépit. ite, cassé, ée, branlant de vieillesse ou de vétusté. 

Moble acarcaveli, meuble disjoint; es touto acarcavelido, elle est toute cassée. R. à, carcavièi, cascavèu. 

Acarèu, aphér. de macarèu. 


ACARI, ACARIAS, n. p. Accary, Acarie, Acariès, Accarile, Acaria, Accarias, Carias, Carrias, Chairias, noms de famille dauphinois qu'on peut rapporter au latin aquarius, fontainier, ou bien aux Quariates, peuple gaulois qui habitait les Alpes, v. Queiras. 


ACARIASTRE, ASTRO, adj. et s. Acariâtre, v. charpinous, encaraire. 

Avié lou biais un pau acariastre. 

ISCLO D'OR. 

R. acara. 

Acarignassi, v. acalignassi. 


ACARNA, ACARNI, ACHARNA (a.), ACHARNI (lim.), (it. accarnare, accarnire), v. a. Acharner, exciter; donner le goût de la chair; pourvoir de viande, v. acarnassi. 

Acarna l'espitau, fournir la viande de boucherie de l'hôpital. 

S'acarna, s'acarni, v. r. S'acharner, s'irriter. 

Car sus elo li gus semblavon s'acarni. 

F. GRAS. 

Acarna, acarnat (l.), ado, part. et adj. Acharné, ée. 

E fan uno guerro acarnado (guerra encarnizada)

A nostro lengo tant mannado. 

A. MIR. 

R. à, carn. 


ACARNAMEN, ACHARNAMEN (a.), g. m. Acharnement, v. achinimen. 

L'infatigable acharnamen. 

C. FAVRE. 

R. acarna. 


ACARNASSI, ENCARNASSI (l.), CARNASSI (rom. acarnacir, esp. encarnizar), v. a. Habituer à manger de la chair; acharner, v. acarna. 

S'acarnassi, v. r. S'habituer à la chair, s'acharner. 

S'aprocharon de l'ost de Carlemayne et aqui se van acarnassir. 

TERSIN. 

Acarnassi, acarnassit (l.), ido, part. et adj. Habitué à la chair, avide de chair ou de viande; acharné, ée. 

Li porc acarnassi soun dangeirous, les porcs nourris de viande sont dangereux. (danger también en inglés : peligro; dangerous : peligroso)

Ounte cabusso acarnassido 

Aquelo escarrado d'arpians? 

G. AZAÏS. 

R. à, carnasso. 


ACAROUGNADI, AGAURIGNADI (l.), v. a. Rendre charogne, acoquiner, v. agourrini. 

S'acarougnadi, v. r. Devenir rosse. 

ACAROUGNADI, ACAROUGNADIT (l.), ido, part. et adj. Acoquiné, ée, paresseux, euse. R. à, carougnado. 


ACARRALI, v. a. Creuser des ornières dans un chemin. 

S'acarrali, v. r. Se remplir d'ornières. 

Acarrali, acarralit (l.), ido, part. et adj. Plein d'ornières; foulé après la pluie. R. à, carrau. 


ACARREIRA, v. a. Conduire ou loger dans une rue; acheminer, v. encarreira. (acarrear, acaminar, conducir por una calle, camino; carraria)

Acarrèire, èires, èiro, eiran, eiras, èiron. 

Se bèn acarreira, se loger dans une bonne rue; es mau acarreirado, elle habite un vilain quartier. R. à, carriero. 


ACARREIRA, ACARRELA, ACADEIRA, v. a. Fronder, lapider, chasser à coups de pierres, v. aqueira, esqueireja. 

Acarrelle, elles, ello, elan, elas, ellon. 

S'acarrela, v. r. Se battre à coups de pierres. R. à, carrèu. 


ACARREIRADOU, s. m. Lieu où l'on se rendait pour s'exercer à la fronde ou pour se battre à coups de pierres, v. aqueirado, esqueirejado. 

R. acarreira. 

Acarustra, v. escalustra. 


ACASA, ACASI (l.), CASI (rom. acazar, accasar, it. accasare), v. a. Établir, caser, marier, v. marida; enfermer, v. embarra; attirer dans ses intérêts, v. atira; acquérir, procurer, réserver, v. aquesi. 

S'acasa, s'acasi, v. r. S'établir, se marier. 

Que lous Trouians un jour s'enangon acasi 

Al païs italian. 

J. DE VALÈS. 

Que s'aquel rèi vol se casi, 

Troubara rèinos tant aimablos 

Que saurra pas quino causi. 

DEBAR. 

Acasa, acasit (l.), ado, ido, part. et adj. Établi, ie; marié, casé, ée; enclos, ose. 

La toustonno acasido en despièit des renouses. 

MIRAL MOUNDI. 

R. à, caso. 


ACASAMEN (it. accasamento, b. lat. accasamentum), s. m. Établissement, v. establimen. R. acasa. 


ACASELA, v. a. Empiler, en Rouergue, v. empiela. 

Acaselle, elles, ello, elan, elas, ellon. 

Acaselat, ado, part. Empilé, ée. R. à, casello. 

ACASSA, v. a. Prendre à la chasse, attraper, v. arrapa, aganta; chasser, poursuivre, v. coucha,; pour arranger, parer, v. acacha, pour couvrir, celer, v. acata. 

Acassa de niero, attraper des puces; un tèms acasso l'autre, après un temps il en vient un autre; m'acassaras pas pus (Bigot), tu ne m'y prendras plus. 

Acassa, acassat (l.), ado, part. et adj. Attrapé, ée, pris, ise; Acassa, nom de fam. prov.  R. à, casso. 

Acassaduro, v. acachaduro; acasso, v. agasso. 


ACASTIHA, ACASTILHA (l. g), (esp. acastillar, port. acastellar, it. accastellare), v. a. t. de mar. Accastiller, v. castela. 

Acastiha, ado, part. et adj. Accastillé, ée, accompagné de ses deux 

châteaux, en parlant d'un vaisseau. R. à, castèu. (castell, chastel, castel) 

ACASTIHAGE, ACASTIHÀGI (m.), (esp. acastillage), s. m. Accastillage. 

R. acastiha. (acastillaje, castillaje) 


ACATA, CATA (lim. auv.), ACASSA (d. Velay), (cat. acatar, fr. cacher), 

v. a. Couvrir, celer, cacher, dissimuler, protéger, v. aclata, amaga, curbi; enfouir, butter, v. enterra; abaisser, v. beissa. 

Acata lou fiò, couvrir le feu; acata 'no fauto, cacher une faute; acato-me bèn, couvre-moi bien; acata lou cap, baisser la tête. (chap. acachá lo cap) 

Acatals açabal un regard de vostre èl. 

A. MIR. 

Pèr acata si petoun. 

B. CHALVET. 

S'a fre, l'enfant, 

L'acatarai, pechaire! 

L. ROUMIEUX. 

PROV. Entre Nosto-Damo de mars veni, 

Acato lou fiò, e vai-t'en dourmi. 

S'acata, v. r. Se couvrir, se tapir sous ses couvertures; se baisser, se courber, se taire; s'abaisser, s'humilier. 

En m'acatant, m'a toumba de la pòchi, en me courbant, cela m'est tombé de la poche. 

Acata, acatat (l.), ado, part. et adj. Couvert, erte; dissimulé, ée, humble; baissé, ée. (humble también inglés : humilde : humil)

Lou mort es acata, le cadavre est enterré: n'i'a terro acatado, la terre en est jonchée; parlaras se 'n cop lou fiò 's acata, tu auras la parole après le couvre-feu, se dit à un enfant; es un acata, c'est un sournois. 

R. à, cat, ato, coi. 


ACATA, CATA (Menton), (rom. cat. esp. acaptar, it. accattare, b. lat. accaptare), v. a. Donner à emphytéose, (enfiteusis) v. apensiouna: 

acheter, v. achata. R. acate. 


ACATADO, s. f. Ce qu'on couvre en une fois. R. acata. 


ACATADOU, CATADOU (g.), S. m. Couvercle, v. curbecèu. R. acata. 


ACATAGE, ACATÀGI (m.), ACATATGE (l. g.), s. m. Action de couvrir; couverture, v. cuberto. 

Ai trop d'acatage, mon lit est trop couvert. 

Toujour de soun coustat póutiron l'acatage. 

A. BIGOT. 

Anen, quistas pertout, pourtas-li d'acatàgi. 

EMERY. 

R. acata. 


ACATAIRE, ARELLO, AIRO, s. et adj. Celui, celle qui couvre, cache, dissimule, v. mato. 

Siéu crentous, siéu foneço acataire. 

J. CAULET. 

R. acata. 


ACATAMEN, ACATOMEN (l.), s. m. Action de couvrir, de cacher, d'être caché; abaissement, v. abeissamen. 

Al noum de l'acatamen e de l'escurino. 

A. FOURÈS. 

R. acata. 


ACATE, ACHATE, ACHAPTE et ACHAPTÈL. (l.), (rom. acapte, achapte, capte, lat. acapitum), s. m. Acapte, droit qu'on payait au seigneur pour l'investiture emphytéotique: emphytéose, v. enfiteòsi, reacate, aubergamen. 

Lis Acate, les Accates, village de la banlieue de Marseille qui prit son nom de baux emphytéotiques établis par Jacques de Forbin. 

Rèire-acate, arrière-acapte. 

ACATO