champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Trad. de la 1re Épître de S. Paul aux Corinthiens.
La femme non mariée.
ANC. FR. Fame espouser et noçoier.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 382.
ANC. CAT. Nupciayar.
4. Nossas, s. f. pl., lat. nuptias, noces.
El ser la 'nmenet al sieu castel, e lendeman l' espozet, e fes grans nossas. V. de Raimond de Miraval.
Au soir il l' emmena au sien château, et le lendemain il l'épousa, et fit grandes noces.
Totz jorns festas e nossas reyals. V. et Vert., fol. 29.
Toujours fêtes et noces royales.
Fig. An elegit las nossas del anhell. V. et Vert., fol. 96.
Ont choisi les noces de l'agneau.
CAT. ESP. PORT. Nupcias. IT. Nozze. (chap. Les noces, noses, nozes, bodes, lo casamén, matrimoni. Com veéu, Raynouard fique en plural nupcias tamé en catalá, ya que este dialecte ocsitá fée aná los plurals en AS, inclús después de la gramática de laboratoris Pompeyo Fabra, escrita en castellá.)
Quand il fit de l'eau vin, là où il était présent, dans la cour de l' architriclin, où fut la noce.
6. Novi, s. m., fiancé, marié.
Negus novis ni autra persona.
Parens o amicx del novi.
Cartulaire de Montpellier, fol. 41.
Nul marié ni autre personne.
Parents ou amis du marié.
CAT. Nuvi, novi. ESP. Novio. (chap. Novio, novios; novios val igual com plural de novio, masculí, o los novios referinse a la parella. Avui en día tamé poden sé dos homens los novios que se casen, com va passá a Beseit en “carretell”, Fermín Odón y Francesc Xavier Cortés Yáñez. Cuan van está casats, lo alcalde los va di: “ya ton podéu aná a pendre pel cul”.)
7. Novia, s. f., fiancée, mariée.
Per lo novi, o per la novia.
Parens o amicx del novi, o de la novia. Cartulaire de Montpellier, fol. 41. Pour le marié, ou pour la mariée.
Parents ou amis du marié, ou de la mariée.
CAT. Nuvia, novia. ESP. Novia.
(chap. Novia, novies. Avui en día tamé se poden casá dos dones. Cuan aixó passe, dos homens se queden solteros o soltés, y mes tranquils que una bassa d'oli.)
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 452.
CAT. Nudrir. ESP. PORT. Nutrir. IT. Nutrire.
(chap. Nutrí, nutrís: yo me nutrixco o nutrixgo, nutrixes, nutrix, nutrim, nutriu, nutrixen; nutrit, nutrits, nutrida, nutrides. Juaquinico Monclús, lo presidén de la Ascuma, está ben nutridet, gort com un jónec; fotrá un pet consevol día y estirará la garra com lo folclorista Carrégalo.)
5. Nurimen, Noyrimen, s. m., lat. nutrimentum, nourriture, aliment.
Pot sostener sa vida de pauc de noyrimen. V. et Vert., fol. 101.
Peut soutenir sa vie de peu d' aliment.
Fig. Ayssi deu far qui vol afamar lo noyrimen de luxuria.
V. et Vert., fol. 99.
Ainsi doit faire qui veut affamer l' aliment de luxure.
L' espiritual nuriment. Doctrine des Vaudois.
La nourriture spirituelle.
- Éducation.
Bos noyrimens dona regla,
E mals noirimens la tol.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Bonne éducation donne règle, et mauvaise éducation l'ôte.
9. Nuirissa, Noyrissa, Noirissa, s. f., lat. nutricia, nourrice.
Ayssi co la noyrissa cossola son efan, cant plora, e li yssuga sos huells.
(chap. Així com la nodrissa console son infán, cuan plore, y li eixugue sons ulls.)
V. et Vert., fol. 63.
Ainsi comme la nourrice console son enfant, quand il pleure, et lui essuie les yeux.
Noirissa del nostre paire.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Nourrice de notre père.
Fig. Mesconioissensa es nuirissa de vices. Trad. de Bède, fol. 43.
Ingratitude est nourrice de vices.
(chap. Nodrissa, nodrisses, la dona que nutríe als chiquets o chiquetes, normalmen no eren fills seus. Ama de cría. Tamé ere la institutrís, educadora.)
10. Noyriguier, s. m., nourrisseur, producteur, cultivateur.
La terra torna guasta, non y a noyriguier. V. de S. Honorat.
La terre devient déserte, il n'y a pas de producteurs.
(chap. Rechito, rechitos; empel, empels; cuan broste un abre y trau un peu, normalmen bort, que se ha de empeltá pera que faigue fruit o fruita bona. Estos brots són los millós per a replantá, perque están aveats al terreno, al clima.)
13. Anoirir, v., nourrir.
Molt si fai tener cueindamen,
Et anoirir curiosamen.
Deudes de Prades: Auz. cass.
Se fait tenir moult proprement, et nourrir soigneusement.
14. Desnoirir, v., repaître, défrayer.
E 'l sieu flac cors c' anc no m desnoiri,
Ni cavalguet, ni garni, ni reten.
P. Durand: Mi dons qui.
Et la sienne flasque personne qui oncques ne me reput, ni fournit cheval; ni équipa, ni retint.
Dels remeys contra lo mal de viuda que li va revelá a una Pedro Saputo.
¡Ay de la honra!, díe en veu chafada una vella pateján an terra y meneján lo cap. ¡Botovadéu, si aixó haguere passat al meu tems! ¡Les desollades! Y, ¿qué ere? Que va vore a una mosseta parlán en un mosso a la porta del carré a plena llum del día, y a vista y toleransia de sons pares y de tot lo barri; y al seu tems, si habíen de parlá en ells, teníen que amagáls per corrals, cuartos y sótanos, y obríls de nit, y fels saltá bardes, teulades, baranes y finestres, mentres elles los aguardaben igual al llit, o ixíen a ressibíls descalses, y de puntetes y mal tapades, y hasta los donaben la má pera ajudáls. Aixó, sin embargo, pera aquella envejosa agüela no ere res, y lo parlá al carré de día o a la porta de casa (en honra y cortessía, com diuen elles) ere mol y cosa de desesperás qui u veíe. ¡Cuán tros ña dels setanta als vin!
Se va introduí esta moda als puestos que frecuentabe Pedro Saputo per una ocasió mol sensilla. Ell no podíe ni volíe aná a totes les cases; y totes les dones, igual agüeles que joves, solteres que casades, volíen vórel de prop y parlali; y per an aixó, cuan lo véen vindre, baixaben dissimuladamen a la porta del carré, y al passá ell les saludabe, se solíe pará alguna vegada y parlaben un rato. Y de aquí va passá a sé costum a Almudévar y Santolaria, y después a atres mols pobles, passán dels uns als atres la moda. Y ere lo que no podíen vore les agüeles; ¡una cosa tan inossén!, ¡y mes a les aldees!, y lo que elles faen, que tot ere casi infamia, sol perque se guardaben de sé vistes, com la agüela del vissillo, ere lo bo y lo sano. Y lo que es per parlá en Pedro Saputo no sol baixaben a la porta, sino que tot ere buscá excuses en los que aná a les cases aon estabe. ¡Ere tan guapo! ¡Parlabe tan be! ¡Teníe uns ulls! Pero entre les que lo van aná a vore mereix espessial mensió una de Santolaria.
Estabe un día minján a casa de sa tía, y se va presentá una viuda carregada de bayetes, llagrimosa, ullerosa, doblegada y suspirán; y después de llimpiás los ulls y sonanse los nassos, y una vegada saludat a tots en grans ímpetus de plorera, va exclamá donán un mol fondo suspiro:
- ¡Ay, Eugenia, qué dichosa sou de tindre a casa a un home tan sabut! Miréu, aquí ving sol pera desahogám y que me digue algo pera vore si me console un poc y descanse lo meu cor, perque tot lo san día no fach mes que plorá, y a la nit encara mes, y si me adórmigo algún ratet, ensomio y me assusto; y estic... estic mol apenada, mol, y mol desconsolada! Y dién assó va rompre a plorá tan aposta que un atra vegada se va anegá de llágrimes y mocs.
Se va llimpiá, va aubrí y tancá los ulls tres o cuatre vegades, se va torná a llimpiá y soná, y va doná un suspiro tan fondo y fort, que va pareixe que se habíe reventat per lo melic, o que se li escapabe l'alma per la boca; y desde la seua cadira aon sol teníe un racó de la molla hasta la franja com de humilde o vergoñosa, mirabe a Pedro Saputo esperán la resposta y consell que buscabe.
Ell, naturalmen compassiu y mes en les dones, li va di:
- Lo milló meche de lo vostre mal es lo tems, sense dili res de la raó, perque igual mo sen va de casa. Pero, se pot fé mol en la ajuda de atres remeys. Fa dos mesos...
- Y onse díes justos, va di.
- Pos sí, va continuá Pedro Saputo, dos mesos y eixos díes que va morí lo vostre home; y encara que podría ditos mol sobre esta desgrassia, vull aná al gra. Teníu dos criats per al monte y una criada pera casa, y per ara no nessessitéu mes homens ni mes parens al vostre costat. Lo únic que la criada la hau de cambiá perque es mol jove, y (aquí entre natres) no podéu mirala en bons ulls, ara encara menos que cuan teníeu home; y debéu buscá una dona de juissi.
- Me pareix be, va di ella, perque aquella mossa sol pense en devaneos y orenetes.
- Pos, ya u día yo, va continuá Pedro Saputo; ixo, lo primé. Después no hau de plorá cuan tos vingue en gana; hau de tindre unes hores dedicades per an eisse ofissi, que per ara sirán dos cada día, una pel matí y un atra per la tarde, ploranla sansera sense pará mes que lo tems de resá un Parenostre y una Ave María en réquiem al mich y al final de cada una. Y después de la plorera del matí hau de rentatos, pentinatos, asseatos y adorná lo cap y tota la vostra persona com si fore un día de festa y miratos al espill.
¿Estéu en aixó, bona Gertrudis?
- Sí que u estic, va contestá ella; pero yo no sé per qué hay de mirám al espill si no es pera espantám de vórem tan desastrosa y horrorosa.
- Per naixó mateix, va di Pedro Saputo, tos ressepto lo ejersissi del espill, perque aixines voréu lo mal que li estéu fen al vostre rostro, que lo hau desfet de modo que no tos conec, sén que antes no ñabíe jove mes maja an este poble, encara que casada. Y si no tos u vach di, va sé per aixó mateix, perque estáeu casada, y este estat lo respeto yo mol. Pero ara, si me donéu llissensia, aniré a vóretos alguna vegada, encara que sol sigue pera tráuretos eixa tristesa de la vida.
- Sempre que vullguéu, va saltá ella mol espabilada.
- Assepto la vostra cortessía, va di Pedro Saputo; aniré a vóretos, y quede aixó aixina, ya que estam conformes. Pero miréu que tos troba com hay dit.
- Aixó no sé si podrá sé, va contestá ella, acabán de assentás a la cadira en la franja ara al mich.
- Sí podrá sé, va di ell, y sirá, amable Gertrudis; perque en fin, encara estáu lluñ dels coranta.
- Trenta y dos añs vach fe al mars, va contestá ella, pero este cop ... - Dixéu la sacsada, va di Pedro Saputo, y miréu de restituí lo coló y la grassia an eisse rostro que malmetéu infelismen, y la vitalidat y la tendresa an eixos ulls afonats y apagats. Pero no hay acabat encara. Demá, sense mes diferíu, enviéu un criat a Huesca y que tos porto ápit, rabanetes y mostassa, y mingéu ápit en ensiam pera postre, pera diná y sopá, rabanetes en sal pera berená, y la carn del topí en mostassa que adobaréu mol be, com suposo sabéu fé.
Se va avergoñí aquí un poc la viuda y casi va vindre a ofendres, agarranu com a pulla; pero se va reprimí y va di:
- Aixó, si yo be u alcanso, mes pareix un remey pera una donsella desganada que pera una viuda apenada.
- No u entenéu, Gertrudis, no u comprenéu, va replicá Pedro Saputo. No dic que lo remey no convingue a qui diéu, pero no dixe de sé mol propi y eficás al nostre cas. Féu y tos anirá be; en la inteligensia que si no u faiguereu, no adelantaríeu gens en la vostra milloría, ni yo podré aná a visitatos. Creéume, Gertrudis; lo mal de viuda sen va per la orina. Conque quedem en lo dit. Plorá primé una hora, después molta pinta y mol espill, y lo demés que tos encarrego.
Y si dudéu de la virtut del remey, yo aniré a vóretos después demá per la tarde, y me diréu lo que vullguéu; pero tos u prometixgo en la condissió que hau de fé tot lo que acabo de manatos per al vostre be y lo de la vostra casa y amics, entre los que, si tos dignéu admitím, hermosa Gertrudis, me conto yo desde este día.
- Sí, siñó, sí, siñó, va di ella; en lo cor y l'alma.
Sen va aná en aixó, y ¡oh poder de les paraules de un home sabut! Sen va aná en la mitat de la pena que habíe portat y conforme en fé tot lo que li va maná Pedro Saputo. De sort que cuan éste va aná a vórela passats los dos díes ya ere un atra; perque anabe mol asseada, los seus drapets mol ben estesos, lo parlá solt y natural, lo semblán viu, y los ulls afables y hasta casi amorosos.
Va sabé Pedro Saputo que no plorabe les dos hores sanseres, y li va aliviá los plos reduínlos a un cuart de hora pel matí. Y encara li va acabá de explicá lo que lo primé día no li habíe explicat del tot per ñabé testigos. Va vore tamé que la casa estabe mol ben agranada, llimpios y relluens los mobles y tot en bon orden com a una vespra de festa. Y en ves de tuf de sementeri se notabe una fragán auló de timó y espígol, que consolabe.
Va continuá Pedro Saputo les seues visites diaries. Als cuatre díes li va aliviá del tot los plos, no permitinla plorá mes que los domenges per la tarde. A los vuit díes ya ere la mateixa de antes y mes, perque lo seu rostro ere tot un abril, restituít lo coló y la antiga vivassidat y alegría; a un chiquet de sing añs y a una chiqueta de tres que teníe los besabe en lo mateix amor que solíe demostrá a un atre tems; lo dol lo penjabe en molta soltura; y lo cor lo teníe sansé lo nou meche del seu mal, habenli confessat, pressisamen lo día vuit desde la seua primera visita, que se teníe per dichosa de habé enviudat pera coneixe y tratá a un home com ell, ya que lo seu anterió estat la privabe de esta gloria. Y en aixó va vindre a pará lo seu sentimén, les seues llágrimes y lo seu desconsol.
Per lo demés, ya se sap que les viudes han perdut la temó a los homens, no perque siguen viudes, sino perque van está casades.
Si me diuen que no totes són unes ni una es totes, contestaré que es verdat, pero aixó no veníe al cas, perque ni yo les hay insultat, ni dixo de tíndreles compassió, ni crec de elles mes que lo que se té que creure en bona raó y dret.
Li van privá a la viuda Gertrudis de no poques visites de Pedro Saputo los consultós de diferens pobles que veníen a demanali consell, a plantejali dudes y consiliá pretensions enfrentades, a concluí pactes y concordies. En un día van arribá de Ayerbe, de Lanaja y Poliñino, Berbegal, Alquézar, valle de Nocito, valle de Sarrablo, Jaca, Biescas, Estadilla y San Esteban de Litera. Y va arribá tamé lo síndic de Almudévar a suplicali que baixare pera un assunto de importansia; y pera serví al seu poble va baixá inmediatamen.
CAT. ESP. PORT. IT. Centauro. (chap. Sentauro. Si Artur Quintana Font es un compost d'home y ase, ¿cóm li direm?)
Centaurea, s. f., lat. centaurea, centaurée.
Centaurea herba es mot amara.
Eluc. de las propr., fol. 205.
La centaurée est herbe fort amère.
De farina de errs e centaurea.
Trad. d'Albucasis, fol. 47.
De farine de gesses et centaurée.
(chap. De farina de guixes y sentaurea : blavet, pinsell, aciano.)
CAT. Centaura. ESP. PORT. IT. Centaurea (aciano, azulejo, pincel).
Centre, s. m., lat. centrum, centre.
Lo centres terrenals es digz.
Brev. d'amor, fol. 39.
Est appelé le centre terrestre.
Sobr'el centre del uelh... Entorn del sieu centre.
Eluc. de las propr., fol. 15 et 107.
Sur le centre de l'oeil... Autour de son centre.
CAT. ESP. PORT. IT. Centro. (chap. sentro.)
2. Central, adj., lat. centralis, central.
Pupilla... ponh central del uelh.
(chap. Pupila... pun sentral del ull. Se diu la nineta, les ninetes, la nina, les nines; a Mallorca, nina : ESP. Niña. Nin : ESP. niño; chiqueta, chiquet.)
Eluc. de las propr., fol. 36.
Pupille... point central de l'oeil.
CAT. ESP. PORT. Central. IT. Centrale. (chap. sentral.)
3. Excentric, adj., lat. excentricus, excentrique.
Es en un cercle apelat excentric.
Eluc. de las propr., fol. 113.
Est en un cercle appelé excentrique.
CAT. Excentric. ESP. Excéntrico. PORT. IT. Eccentrico. (chap. exéntric.)
Cep, s. m., lat. stipes, souche, cep de vigne.
(chap. Sep, soca, sep de viña.)
Pampol no pot far fruit de si meteixa, sinon tant quant esta en lo cep.
Fragm. de trad. de la Passion.
Pampre ne peut faire fruit de lui-même, sinon en tant qu'il tient au cep.
CAT. Cep. ESP. PORT. Cepa. IT. Ceppo. (chap. Sep, seps, de viña.)
2. Essepar, v., couper, trancher.
Molt es bo essepar non jes los felos, mas las felonias.
Trad. de Bède, fol. 8.
Il est très bon de trancher non point les félons, mais les félonies.
Part. prés. Si hom de Montferrand trobava hom, de noits, en son forfait, crebant sa maizo o son obrador, ni emblant la soa chausa, ni essepant son blat ni sa vinha ni sos arbres.
Charte de Montferrand de 1240.
Si un homme de Montferrand trouvait un homme, de nuit, en son forfait, crevant sa maison ou son atelier, et dérobant sa chose et coupant son blé et sa vigne et ses arbres.
ANC. FR. Remese de vigne cépée.
G. Guiart, t. II, p. 54.
ESP. Encepar. (: descepar, arrancar.)
Cep, Sep, s. m., lat. cippus, ceps, entraves, liens.
En grillons, o en ceps, o en cadenas.
V. et Vert., fol. 49.
En grilles, ou en entraves, ou en chaînes.
A mal sers a mestiers seps el pe.
Trad. de Bède, fol. 74.
A mauvais serf a besoin entraves au pied.
CAT. Cep. ESP. PORT. Cepo. IT. Ceppo. (chap. ratera, per a cassá rates o muixons.)
2. Ceptas, s. f. plur., liens.
En las ceptas carnals meton lor devocion.
Lo novel Confort.
Mettent leur dévotion dans les liens charnels.
Cephalic, adj., lat. cephalicus, céphalique, de la tête.
De la vena cephalica, so es a dire, de la vena del cap.
(chap. De la vena sefálica, aixó es (a di), de la vena del cap.)
Eluc. de las propr., fol. 80.
De la veine céphalique, c'est-à-dire, de la veine de la tête.
Subst. Aquesta ventosa es en loc de fleubotomia de la cephalica... Fleubotoma la cephalica. Trad. d'Albucasis, fol. 54 et 41.
Cette ventouse est en lieu de saignée de la céphalique...
Saigne la céphalique.
Per la malautia dita cephalica.
Eluc. de las propr., fol. 47.
Pour la maladie dite céphalique.
ESP. Cefálico. PORT. Cephalico. IT. Cefalico.
(chap. sefálic, del cap; griego εν: dins, y κεφαλή, kefalé, cap o calibossia.)
2. Cephalea, s. f., lat. cephalea, céphalée, migraine.
Dolor de cap apelam cephalea... Dolor de cap en la malautia apelada cephalea. Eluc. de las propr., fol. 79.
Nous appelons céphalée la douleur de tête... Douleur de tête en la maladie appelée céphalée.
PORT. Cephalea. (ESP. Cefalea, migraña. Chap. Mal de cap, migraña.)
3. Cenophali, s. m., cénophale, tête vide.
Algus homes so ditz cenophalis qui no parlo, mas crido layram.
(chap. literal: Alguns homens son dits senofalis que no parlen, pero criden lladrán. Ne conec algún, catalanistes sobre tot.)
Eluc. de las propr., fol. 33.
Quelques hommes qui ne parlent pas, mais crient en aboyant, sont dits cénophales.
4. Acephali, s. m., lat. acephalus, acéphale.
Autres so ses cap, per que so ditz acephalis.
Eluc. de las propr., fol. 250.
D'autres sont sans tête, c'est pourquoi ils sont dits acéphales.
Alcunas gens que son dichas acephali.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 6.
Quelques nations qui sont dites acéphales.
CAT. ESP. (acéfalo) PORT. IT. Acefalo.
Cera, s. f., lat. cera, cire.
Cera es fetz de mel. Eluc. de las propr., fol. 273.
La cire est la lie du miel.
E n' art lums de cera e d'oli.
Arnaud Daniel: Ab guay.
Et j'en brûle lumières de cire et d'huile.
Que triet del mel la cera.
Marcabrus: Dirai vos.
Qui tria la cire du miel.
CAT. ESP. PORT. IT. Cera. (chap. sera. Verbo enserá.)
2. Ciri, s. m., lat. cereus, cierge.
E ciris e candelas per metre als candeliers.
Guillaume de Tudela.
Et cierges et chandelles pour mettre aux chandeliers.
Mas Floripar trames un ciri alumnar...
Un ciri tenc davant que fort reluzic clar.
Roman de Fierabras, v. 2077 et 2080.
Mais Floripar envoya allumer un cierge... Tint au devant un cierge qui brillait très clair.
La benedictio del ciry pascal.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 84.
La bénédiction du cierge pascal.
CAT. Ciri. ESP. PORT. Cirio. IT. Cero. (chap. siri, pl. Siris. Lo siri pascual que portabe Javier, “Pascualet”, un dels tres fills de Pascual, a Pascua de Ressurecsió pesabe tan com los collons de mon yayo, que los van pesá en romana.)
3. Cere, adj., qui est de cire.
Es grassa et liza, egalment cerea si mollifica.
Eluc. de las propr., fol. 201.
Est grasse et lisse, se mollifie comme de cire.
4. Cirarar, v., écrire sur des tablettes de cire.
Fassa m de sa carta raire,
Qu'ieu no vuelh pus portar lo fais;
Fassa 'l autruy cirarar.
G. Azemar: Be m'agr'ops.
Qu'elle me fasse rayer de ses papiers, vu que je ne veux plus porter le faix; qu'elle fasse écrire un autre sur les tablettes.
5. Encerar, v., lat. incerare, cirer, enduire de cire.
CAT. ESP. PORT. Encerar. IT. Incerare. (chap. enserá: ensero, enseres, ensere, enserem o enseram, enseréu o enseráu, enseren. Kárate kid: ficá – doná - sera, pulí sera.)
6. Ceremonia, Cerimonia, s. f., lat. cerimonia, cérémonie.
De ceras prendon nom cerimonias, car ceris antiquament hom ofria.
(chap. literal: De les seres prenen nom les seremonies, ya que seres antigamén se oferíen, hom oferíe; milló mirá https://etimologias.dechile.net/?ceremonia o datres fons de informassió).
Eluc. de las propr., fol. 273.
Les cérémonies prennent nom de cires, car anciennement on offrait des cierges.
Ha teissut varias ceremonias. Doctrine des Vaudois.
A établi diverses cérémonies.
CAT. ESP. PORT. IT. Ceremonia. (chap. seremonia, seremonies.)
Cerastes, s. m., lat. cerastes, céraste, sorte de serpent.
Morsura de cerastes, qui es serpent cornuda.
(chap. Mossegada de cerastes, que es serp cornuda.)
Eluc. de las propr., fol. 228.
Morsure de céraste, qui est serpent cornu.
ESP. Cerastes. PORT. Cerasta. IT. Ceraste.
Cerauni, s. m., aérolithe.
Cerauni peyra es... catz de la nivol algunas vetz ab toneyre.
(chap. Cerauni pedra es... cau del núgol algunes vegades en trons.)
Eluc. de las propr., fol. 186.
Aérolithe est une pierre... elle tombe de la nue quelquefois avec tonnerre.
IT. Cerauno.
Cercle, Sercle, Selcle, s. m., lat. circulus, cercle.
Semblant a cercle de fer. Trad. d'Albucasis, fol. 9.
(chap. Paregut, que s'assemelle a un sírcul de ferro.)
Ressemblant à un cercle de fer.
E cercles per tonelhs aptar.
Eluc. de las propr., fol. 222.
Et cercles pour apprêter les tonneaux.
Per lo cercle qui torna de viro.
Mathieu de Quercy: Tant suy.
Par le cercle qui tourne à l'entour.
E per quatre sercles salhir.
Giraud de Calanson: Fadet.
Et sauter à travers quatre cercles.
Dec li tan gran colp que la maytat del selcle delh elme li 'n va devalhar.
Philomena.
Lui donna si grand coup que la moitié du cercle du heaume lui en va tomber.
Us cercle dihs zodiacus,
Lo cal cercle revironan,
Complis lo soleil cascun an.
Brev. d'amor, fol. 26.
Un cercle dit zodiaque, lequel cercle le soleil accomplit chaque an, en tournant un tour.
2. Celclar, v., lat. circulare, cercler, environner.
Hom celcla e referish los tonels.
Leys d'amors, fol. 130.
On cercle et refrappe les tonneaux.
ANC. CAT. ESP. PORT. Cercar. IT. Cerchiare. (chap. roglá: roglo, rogles, rogle, roglem o roglam, rogléu o rogláu, roglen; voltá: volto, voltes, volte, voltem o voltam, voltéu o voltáu, volten. Sirculá no es fé sirculs, sino conduí.)
3. Recercelar, v., friser, recoquiller.
Part. pas.
Las mamellas petitas e 'l pel recercelat.
Roman de Fierabras, v. 4930.
Les mamelles petites et le poil frisé.
ANC. FR. La keue avoit recercelée.
Roman du comte de Poitiers, v. 673.
Blonde ot le poil menu, recercelé.
Trouvère Anonyme, Ms. 1989, chans. 66 bis.
4. Circuit, s. m., lat. circuitus, circuit, cercle.
Es apelat an, quar an vol dire circuit, et el es un circuit.
Eluc. de las propr., fol. 121.
Il est appelé an, car an veut dire circuit, et il est un cercle.
(chap. La sernalla, les sernalles son les fruites del grévol.)
Cerot, s. m., lat. ceratum, cérat.
Cura aquel am cerotz... En cerot que sia fayt am oli rosat.
Trad. d'Albucasis, fol. 5 et 15.
Soigne celui-là avec cérats... En cérat qui soit fait avec huile rosat.
CAT. Cerot. ESP. Cerato. PORT. Ceroto. IT. Cerotto. (chap. Pega grega, que se fa aná per a empeltá.)
(N. E. Preparado farmacéutico que tiene por base una mezcla de cera y aceite, y se diferencia del ungüento en no contener resinas. Cerato de Galeno: 1. m. Cerato simple con agua de rosas. Cerato simple:
(chap. ¿Deu hom tindre sels de la seua dona? Sert que sí.
Doit-on avoir jalousie de sa femme? Certes, oui.
ANC. ESP. Dubdar podríamos certas, si debiessemos dubdar. (N. E. podríamos no lleva tilde en el original. Dudar podríamos ciertamente, si debiésemos dudar.)
Loores de Nuestra Señora, cop. 135.
CAT. Certes.
5. Certanza, s. f., certitude.
Qu'estiers ai certanza
Qu'en aurai pen' eternal.
B. Zorgi: Jesu Crist.
Qu'autrement j'ai certitude que j'en aurai peine éternelle.
ANC. FR.
Avons eu sur ce acertance desdites choses.
Cout. du Berry, p. 115. Gloss. de Sainte-Palaye, col. 110.
ANC. CAT. IT. Certanza.
6. Certeza, s. f., certitude.
E aysso es certeza.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Et cela est certitude.
CAT. Certesa. ESP. PORT. Certeza. IT. Certezza. (chap. sertesa.)
7. Certanetat, s. f., certitude.
Li Breto no saubro nenguna certanetat de sa mort ni de sa vida.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 61.
Les Bretons ne surent aucune certitude de sa mort ni de sa vie.
Sab d'aysso... certanetat.
Eluc. de las propr., fol. 12.
Il sait de ceci... certitude.
CAT. Certenitat. ANC. ESP. Certanedad.
8. Sertetut, s. f., lat. certitudo, certitude.
Entro que estias sobre sertetut.
Trad. d'Albucasis, fol. 67.
Jusqu'à ce que vous soyez sur la certitude.
CAT. Certitut. ESP. Certidumbre. IT. Certitudine.
9. Cerciorar, v., lat. certiorare, assurer, certifier.
Part. prés. Li dig ciutada asserens se communa aver autreiat de fag.
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. XVIII, fol. 86.
Lesdits citoyens prétendant soi avoir octroyé commune de fait.
ANC. CAT. Asserir. IT. Asserire.
Cerulenc, adj., lat. coeruleum, bleu, bleuâtre, azuré, d'azur.
La mar cerulenca, so es a dire, de color negra declinant a verdor.
Ab uelhs cerulencs. Eluc. de las prop., fol. 153 et 259.
La mer bleuâtre, c'est-à-dire, de couleur noire inclinant à verdure.
Avec yeux bleus.
Ceruza, s. f., lat. cerussa, céruse.
Ceruza si fa de platas de plum, per vapor de vinagre.
Eluc. de las propr., fol. 267.
Céruse se fait de lames de plomb, par vapeur de vinaigre.
Pren un quartero de cerusa, e destrempa la ab oli d'olivas.
Coll. de recettes de Médecine en prov.
Prends un quarteron de céruse, et détrempe-la avec huile d'olives.
ESP. Cerusa. IT. Cerussa.
Cerv, Cer, s. m., lat. cervus, cerf.
Sauta un cervs de dins d'un bruelh. V. de S. Honorat.
Un cerf saute du dedans d'un taillis.
Aissi col cers que, quant a faich son cors,
Torna morir al crit dels cassadors.
Richard de Barbezieux: Atressi com.
Ainsi que le cerf qui, quand il a fait sa course, retourne mourir au cri des chasseurs.
ANC. FR. En vint saillant plus tost que cers.
Roman de Rou, v. 13397.
CAT. Cervo. ESP. (chap.) Ciervo. PORT. IT. Cervo.
2. Cervia, s. f., lat. cerva, biche.
Diptamni... cervias, quan so sagitadas, la quero.
(chap. Gitam... les cierves, cuan están assaetades, lo requerixen, busquen.)
Eluc. de las propr., fol. 206.
Dictame... les biches le cherchent, quand elles sont blessées d'une flèche.
ANC. FR. Une cerve apparut devant eulz soudainement.
Passèrent tout outre par où la cerve avoit passé.
Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 174.
CAT. Cerva. ESP. (chap.) Cierva. PORT. Cerva. IT. Cervia.
3. Servios, s. m., petit cerf, faon.
Cers e cabrols e servios.
Roman de Jaufre, fol. 5.
Cerfs et chevreuils et faons.
4. Cerviat, s. m., petit cerf.
Quan han corns... so pauc, cum de cerviat, corbs en reyre.
Eluc. de las propr., fol. 260.
Quand ils ont des cornes... elles sont petites, comme celles de petit cerf, courbes en arrière.
ESP. Cervato. IT. Cerviatto.
5. Cervin, adj., lat. cervinus, de cerf.
Cuich ab cerusa o mezolha cervina. Eluc. de las propr., fol. 187.
Cuit avec céruse ou moelle de cerf.
ESP. IT. Cervino.
6. Servier, adj., lat. cervarius, cervier.
Mays qui avia huelhs trespassans coma loba servieyra, qui pot vezer otra una paret. V. et Vert., fol. 31.
Mais qui avait yeux perçants comme louve cervière, qui peut voir à travers une muraille.
ESP. PORT. Cerval. IT. Cerviere.
Cerveza, s. f., lat. cervizia, cervoise (bière).
Cum cerveza de gras. Eluc. de las propr., fol. 271.
(chap. Com servesa de grans.)
Comme cervoise de grains.
CAT. Cerveza. ESP. Cervesa. (CAT y ESP intercambiados) PORT. Cerveja. IT. Cervogia (birra). (chap. servesa, serveses; serveseta, servesetes; servesería, serveseríes. A Alemania ne bec de blat, com la Mönchshof : Moncho, Weizen, Weißbier, Weissbier, pero la mayoría de sibada, Gersten, Pils, Pilsen.)
Cerviz, Servitz, s. f., lat. cervix, cervelle, cerveau.
E trencha lhi la chara e la cerviz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 69.
Et lui coupe la face et la cervelle.
Tristicia de cor afebliz la cerviz.
Trad. de Bède, fol. 69.
Tristesse de coeur affaiblit le cerveau.
- Tête.
E pendutz fos aut per la servitz.
Rambaud d'Orange: Braus chans.
Et fut pendu haut par la tête.
Fig. Aquest popol es de dura servit... Los filhs d'Israel son de dura servit.
Hist. abr. de la Bible, fol, 32 et 33.
Ce peuple est de dure cervelle... Les fils d'Israël sont de dure cervelle.
ANC. FR. L'elme li fent et le cervis.
Roman de Partonopeus, p. 75.
ESP. PORT. Cerviz. IT. Cervice. (chap. servís, servell)
1. Cervigual, s. m., nuque, crâne.
E det li tal
D'una massa el cervigual,
Que 'l cervel li vay escampar.
(chap. Y li va fotre tal massolada al cap, que lo servell li va escampá.)
Brev. d'amor, fol. 97.
Et lui donna tel coup d'une masse sur le crâne, qu'il lui va répandre la cervelle.
… Debrisan li elme e'l capmalh e 'l nazal,
E testas e maichelas e bratz e cervigal.
Guillaume de Tudela.
Se brisent les heaumes et les camails et les nazals, et têtes et mâchoires et bras et crânes.
ANC. ESP. Diol con la espada por mediol cervigal.
Poema de Alexandro, cop. 504.
3. Cervel, Servel, s. m., lat. cerebrum, cervelle, cerveau.
Que sus el cap li farai bart
De cervelh mesclat ab malha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Que je lui ferai sur la tête avec le mail une marque mêlée de cervelle.
El cor li te sa e 'l servel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Lui tient le coeur sain et le cerveau.
ANC. FR. Et je lui donnai du havel
Si durement, que le cervel
Li fis espandre par la voie.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 470.
Grant duel m'avez mis el cervel.
Roman du Renart, t. III, p. 321.
CAT. Cervell. IT. Cervello. (ESP. Cerebro, cerebelo.) (chap. servell)
4. Cervella, Servela, s. f., cervelle.
De Rollan son nebot espandrai la cervela.
Roman de Fierabras, v. 129.
Je répandrai la cervelle de son neveu Roland.
Que las forbidas alamellas
Lur meton ins en las cervellas.
V. de S. Honorat.
Qu'ils leur mettent les épées fourbies dans les cervelles.
Fig. Be us trebalha 'l servela.
T. du cousin d'Elias et d'Elias: N Elias.
La cervelle vous tourmente bien.
5. Esservelar, Esherbelar, v., écerveler, ôter la cervelle, briser la cervelle.
Sostamen esherbela sa presa.
Eluc. de las propr., fol. 141.
Ote subtilement la cervelle à sa proie.
Part. pas. fig.
D'omes trobi fols et esservelatz. (N. E. Igual fue a Cataluña; abundan.)
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Je trouve des hommes fous et écervelés.
ANC. FR. Un autre cop li a doné
Que trestot l'a escervelé.
Roman du Renart, t. III, p. 272.
L'altre od s'espée escervela.
Roman de Rou, v. 1362.
ANC. CAT. Ecervellar. IT. Scervellare. (ESP. Descerebrar.)
6. Eservigar, v., devenir lunatique.
La turquesa, segon que par,
Garda caval d'eservigar.
Brev. d'amor, fol. 39.
(chap. La turquesa, segons pareix, guarde al caball de desservellás.)
La turquoise, selon qu'il paraît, préserve le cheval de devenir lunatique.
7. Decervelar, v., écerveler.
Part. pas. Fo am una pergua decervelatz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 10.
Il fut écervelé avec une perche.
IT. Dicervellare. (chap. desservellá: desservello, desservelles, desservelle, desservellem o desservellam, desservelléu o desservelláu, desservellen; adj. desservellat com Manel Riu Fillat, desservellada, desservellats, desservellades. Només cal lligí un .cat per a trobán uns cuans, unes cuantes.)