Mostrando las entradas para la consulta lo rey ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta lo rey ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 2 de febrero de 2026

LO PALAU ENCANTAT. Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau

PERE PENYA. Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau. LO PALAU ENCANTAT.

Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau. LO PALAU ENCANTAT.


Palma lo viu naxer el dia 19 d'octubre de 1823. De molt jove se dedicá a la literatura, y los periódichs insertaren ses primeres composicions, que escrigué en castellá.

Cursá la jurisprudencia en l'Universitat de Barcelona; y aprés, per sos conexements especials, fou nombrat p'el Govern mestre de fortificacions y edificis militars de l'illa.

Ha pres bona part en lo renaxement de les lletres catalanes, y obtengut dos accéssits en los Jochs florals de 1867, el premi extraordinari d'un brot de taronger florit d'argent en los de 1868 per son romanç Lo Palau encantat, y mes tart altres accéssits.

Palau, Beceite, vista posterior, delantera, eras, dibujo antiguo

LO PALAU ENCANTAT.


Fugint s'en va la regina

Per garrigues e pinars,

Contristada e consirosa,

La nuyt derrera de l'any.


La nuyt que n'es fosca e neyra

Com lo temps qu'esdevindrá,

Car de l'argentada luna

N'ha finit lo veyl minvant.


No mostra lo cel esteles,

Qu'enterbolides les han

Les núus de pols que levaven

De irades hosts mantz cavayls.


EL PALACIO ENCANTADO.

Acongojada y pensativa va huyendo la reina por selvas y pinares la noche última de diciembre.

Y fue aquella noche lóbrega y triste, símbolo del tiempo que sobrevendrá, pues hubo fin el viejo menguante de la plateada luna de Mahoma.

No brillaron en la bóveda celeste las estrellas, ocultó su resplandor la polvareda que levantó la caballería aragonesa.


Del cor de la beyla n'ixen

D'angoxa sospirs amarchs;

Perles de sos uyls ne cauhen,

De sos uyls de viu esguart.


N'ha motiu d'aytal tristança,

N'ha rahó de dol aytal;

Jorns de joy hagué, mas ara

Los vinents jorns son de plant.


Que n'ha estat fort trist per eyla

Açeyl jorn malavirat,

Que n'ha perduda Maylorques

Ab lo xech e son infant;


E ha vist feresta matança

De sarrhins e chrestians

Dins sa maysó que guardaven

Los guerrers pus esforçats.


Per ço futx sense pus companya

Que ses esclaues leyals,

E los pochs esclaus que pogren

Escapar d'un greu trespás.

___


- ¿Perqué tant ploratz, regina? -

L' hi claman tuyt los esclaus,

Esvahida es l'illa vostra,

Obs n'es ja qu'el briu eus salv.


Amargos suspiros se exhalan del pecho de la hermosa agarena, perlas destilan sus ojos, lágrimas que anublan su ardiente mirada.

No es sin razón su tristeza, justo es por demás su dolor: sí gozó días de ventura, de duelo serán los que le restan;

Que ha sido bien triste para ella aquel en que perdiera a un tiempo el reino de Mallorca, el Jeque su esposo y el hijo de sus entrañas.

Y desde su mansión, guardada por los más valientes guerreros, ha presenciado la horrible matanza de sarracenos y cristianos.

Por eso huye sin mas compañía que la de sus leales esclavos, los pocos leales que lograron escapar a una muerte cruel.

____

- ¿Por qué así lloráis, o reina? le preguntan sus esclavos. Conquistada la isla, sólo puede salvaros vuestro brío.


- Ay! no plor, no, mon reyalme

N'el captiuatje d'en Sayd,

Que plor la mort que li espera

A mon fiyl, lo douç infant;


Tramés l'han de l'Almudayna,

Pres a mans d'un rey estrany:

¡Mal verí que occís en Jacme!

¡Sa corona fongue un lamp! -


¡Trista! la mora camina

Per vinyes e oliverás,

Ab lo pit las que respira

De greu dol ultrapassat.


Es ja l'alba y no 's detura;

Luny de la ciutat s'en va;

Perdudes ha ses armilles,

Trossetjat son manteyl blanch.


Vola al vent sa cabeylera,

N' ha los peus ensanchnentats,

Y en la terra ses petjades

Hi lexan sagell de sanch.


Corren los chrestians tras eyla,

Via dreta a haverla van,

Que saben que la regina

N'es rica e gentil de faç;


- No lloro, no, mi reino perdido, ni el cautiverio de Said; lloro la muerte que amenaza a mi hijo, al dulce hijo de mi amor.

Arrancado le han de la Almudayna; preso queda en manos de un rey extranjero:
¡Mal veneno hubiese muerto a Jaime! ¡Derrita el rayo su corona! -

Triste avanza la mora por viñedos y olivares, con pena respira su pecho, traspasado por el dolor.

Despunta ya el alba, y sin detenerse, huye alejándose siempre de la ciudad. Perdió ya sus almillas, hecho jirones lleva el blanco velo.

Ondea al viento su cabellera, y el delicado pie, fijándose perezoso en las guijas del sendero, deja en ellas rastro de sangre.

Persíguenla sus enemigos, vía recta corren tras ella; demasiado saben que es rica y que es hermosa.


E lá al Capdepeyra dien

Qu'eyla n'ha encantat palau,

Tot ple d'aur e de riquea,

Abscondut enfre penyals. (entre)


Debades corretz, debades;

Gents d'Aragó, cathalans;

No hauretz aur, de la regina

No veuretz, no, lo palau.


Que es fada la noble fembra,

E sols la via eyla sap

Del palau, e per aubrirlho

Les paraules del encant.


Bataylers, liuratzvos d'eyla,

Liuratzvos de sos mals arts,

Qu'iratjós son cor respira

Venjament de los chrestians.

_____

Ja s'acosta la regina,

A la mes lunyana vall;

Ja del albor la lum rotja

Guarneix les núus de levant:


Enfre los pins qu'escomouen

Les ones è lo mestral

Appar lo viarany que mena

A son palau encantat.


Y dicen que escondido entre altísimas peñas, posee más allá de Capdepera un palacio encantado, en donde por todas partes brillan el oro y los diamantes.

En vano corréis, los de Aragón; en vano corréis los catalanes: no os será dado arrebatarle su oro, ni alcanzaréis siquiera ver su palacio.

Es hada la noble mora; sólo ella conoce la senda de su morada, sólo ella sabe las palabras misteriosas a cuyo sonido se abren sus puertas.

Guárdaos de ella, guerreros; guardaos de sus malas artes, que su corazón herido respira sediento de venganza.

__

Ya se aproxima la reina al valle más apartado, ya esmalta las nubes de oriente la luz rojiza del alba.

Por entre los pinos que se conmueven al bramido de las olas y del viento, serpentea el sendero que conduce al encantado albergue.


Los árbres semblan fantasmes

Que 's levan dels arenals,

E 'l xeloch que los enclina

Dona 'ls formes de gegant.


Enfre un badaluch de roques

Veuse lo pregon portal

De 'l palau, e les arpeyles

A esbarts hi volan denant.


¡Oh, qué beyla arquitectura!

¡Oh, qué richs filigranats!

¡Qué n'está de ben guarnida

La porta de lo palau!


Barons, que de la montanya

Anatz baxant vers lo pla,

Corretz tuyt, passatz cuytosos

Les fredes aygues del prat.


Si voletz soptar riquees

Al som tenitzles ja lá;

N'es lassa ades la regina

Si d' haverla ne sotz gays.


La regina clama y s'obre

Lo gentil, lo beyl portal.

Torna clamar la regina

E s'enlumina lo ermás.


Los árboles semejan fantasmas que se elevan en medio de los arenales; doblega el huracán sus ramas y les da formas gigantescas.

Ábrese el profundo dintel entre escabrosos peñascos; entorno vuelan a bandadas los milanos que tienen su nido en las rocas.

Oh! ¡qué bella arquitectura! ¡Cuánta riqueza de filigranas! ¡Cuán delicadas esculturas en las puertas del palacio!

Barones que de la montaña vais bajando hacia la llanura, corred, pasad presurosos las frías aguas del prado.

En vuestras manos están estas riquezas si de ellas tenéis deseo; abatida está la reina si es que anheláis alcanzarla.

Llama la reina y se abren las cinceladas puertas; vuelve a llamar y se ilumina el palacio misteriosamente.


Per les roques ja s'endreçan

A ferfoylons los chrestians,

Donant clams de gran follia,

Vesent maraveyla aytal;


Tras de la regina corren;

Nengú d'eyls l'atenyerá,

Car de lo sol a l'exida

Ha arribat a son palau.
___


Fora los esclaus ne restan

Ab açagayes armats,

Les esclaues dins les sales

Cuydan los tresors que hi ha.


A mils de pilars maçisos

D'aur, d'argent e de crestayl,

E ganfanons e senyeres,

Armes, escuts e turbants.


A betsef joyels e robes,

Paveylons, coxins broidats

Ab margarides e peyres

De gran preu dessus sendat.


Mantz drap-rasos, alcatifes,

Taules d'ivori e corayl,

Safilis e belles perles,

E caramulls de diamants.


A centenares los cristianos van trepando por las rocas y exhalan frenéticos clamores al descubrir tal prodigio de belleza.

Todos corren tras de la reina; ninguno de ellos logrará alcanzarla, porque llegó ya a su alcázar a la salida del sol.

Fuera quedan los siervos armados de azagayas; las siervas en las salas cuidan de los encantados tesoros.

Millares de columnas de oro macizo, de plata y de cristal, y banderas y pendones, armas, escudos y turbantes.

Alhajas de valor inestimable, pabellones de telas magníficas y cojines bordados de margaritas y piedras preciosas sobre finísimo cendal.

Cortinas de raso, alfombras, mesas de coral y de marfil, perlas y zafiros y montones de diamantes.


Ja hi arriban, ja hi arriban

Los chrestians agosarats:

Los esclaus volen occiure,

Les espahes van brandant.


Esvahir la porta volen

Com a barons esforçats,

Mas fortment lluytan e feren

De la regina 'ls esclaus.


Ja es levada la cortina

De la gran cambra reyal,

Ont s'hi ouen sons melodiosos

E d'oçells estranys lo cant.


Ja 'n va a passar la regina

A darlot son rich lindau,

Quant òu lo brugit de lançes

E de colteyls guerretjant.


Sos esclaus veu que cedexen

P'els chrestians environats.

¡Ay! ¡còm sent la gentil fada

No poder fadar chrestians!


No 'l' cal intentarho ab ira,

No n'ha força ton esguart:

Oli sant senyá lurs testes,

E crotz roijes lurs pits han.


Ya se acercan animosos los cristianos; ya esgrimen sus espadas amenazando de muerte a los esclavos.

Intentan forzar la puerta como buenos y valientes, mas los siervos de la reina resisten con fiereza.

Álzase ya la cortina de la cámara real; óyese en sus salones el melodioso canto de aves mil traídas de extrañas regiones.

A pasar va ya la reina el magnífico dintel, cuando se oye el crujir de los hierros y el clamor de los combatientes.

Conoce que ceden por fin sus servidores estrechados por los de Aragón; y ¡cómo siente la gentil hada que no puedan sus artes contra los cristianos!

No vale que lo intente en su enojo, no tiene fuerza contra ellos su mirada; óleo sagrado ungió sus frentes y cruces rojas defienden sus pechos.


Mas tost clama la smarrida

Regina - “Per fat e fat

Que me encomaná ma mare

Que ver diga e veritats,


E un punt mes. Que 's torn de màrbre

Tot mon encantat palau,

De màrbre 'ls tresors que acluca,

De màrbre tuyt mos esclaus.” -


Dix, e dessots la cortina,

Que cau feta màrbre ja,

Despareix la noble fembra

De tristança sanglotant.


Encercantla van cuytosos

Los chrestians desperançats;

Peyres e mes peyres troban

Dins totes les sales grans;


Son de guix les alcatifes,

Les senyeres son de sal,

Codols son perles e joyes,

E los coxins son de fanch.


Los mil pilars d'aur son roques,

Munts de grava los brillants,

Mes tot ha forma e semblança

De lo que fonch pauch temps ans.


Mas luego prorrumpe la afligida mora: - En virtud del poder que me legó mi madre, y mayor aún si fuere necesario, dispongan los hados que resulte verdadero y se cumpla lo que voy a decir:

Conviértase en mármol mi encantado alcázar, de mármol sean los tesoros que encierra, y séanlo también mis siervos todos (9).” -

Dijo, y detrás de la cortina, que cae convertida en piedra, desaparece la noble dama, sollozando llena de mortal angustia.

Buscándola van sus enemigos, afanosos y desesperanzados; en todas las salas encuentran solamente piedras y más piedras.

Son de yeso las alfombras, las señeras son de sal, guijas son perlas y joyas, y de arcilla los ricos almohadones.

Los pilares de oro son rocas, montones de greda los diamantes, mas todo conserva la figura misma de lo que fue antes.


Lo pavelló de la cambra

De la fada es màrbre blanch,

E 'ls chrestians qu'entrar hi volen

Ja no lo poden levar.


Absconduda la regina

No 's lexa de planyer may,

Cobejant lo jorn que a moros

Maylorques regne retrá.


Sis setgles n'ha fet que plora.

¡Qué n'es de trist lo seu plant!

Jo l'he sentit e 's levaren

Mos cabeyls dessus lo cap.


Per los murs e les arcades

Del palau vessantne están

Les lágremes de la fada

Qu'anyora son fill aymat.


E enquer huy los que penetren

Entro ceyl loch de trespás,

Aytanta beylea esguardan

Dins son encantat palau.


Los esclaus e esclaues toquen

E les perles e diamants

Convertits en peyra viva

Que 's diu la cova d'Artá.


El camarín de la reina es de níveo mármol; no pueden siquiera alzar las cortinas los cristianos que intentan penetrar en él.

Retirada allí la reina, nunca deja de llorar, anhelando que llegue el día en que el reino de Mallorca se restituya a los sarracenos.

Seis siglos hace que llora su desconsuelo y ¡cuán triste es su llanto! erizáronse al oírle mis cabellos.

Por los muros y las bóvedas van destilando las lágrimas de la infeliz princesa, que suspira por su hijo amado.

Y Todavía los que hoy penetran en aquel albergue de delicias, admiran los portentos de belleza del encantado palacio.

Tocar pueden los esclavos y las esclavas, las perlas y los diamantes, que convertidos en peña viva, vénse agrupados en el maravilloso asilo que llaman la Cueva de Artá.


//

REDOBLE I MARXA DELS TAMBORERS DE LA SALA

(Un)

Llàtzer, Tòfol, Nofre, Bruno,
Tano, Gori. Venga, hala!
Batle és ara dalt la Sala
don Jeroni Sanceloni.
Toca Toni, toca Toni.
Da-li, Pere, toca, sona,
sona, sona enhorabona.
Trota, apreta la maceta,
la maceta i pesseteta,
pesseteta te daran.

(Tots)

- D'on són? - D'on!
de la Sala. - Bons sons són.
- Tambors
que fan honors
als senyors Regidors.

- Soldats fats
dins l'entrada estan formats,
pintats
i desfressats de rat-penats.

Manteu blau.
Vius de grana en trena i trau
mostrant,
i mentrestant pregonant van clamant.

Elet net
per decret de dret estret,
que em mat
si per Ciutat no ha estat nombrat.

Cada any guany,
sense dany ni afany estrany,
el floc
color de foc, retxat de groc.

La gent sent
que és valent, i el gran talent,
ja ho sap,
i no l'alab, que el treu del drap.

Ja el blat nat
veu ventat, porgat, pastat;
i el pa
per noltros va prou car, si n'hi ha.

Tenim prim
el saïm, patim de llim;
beguem
i si porem tornarem, tocarem.

Son frac pag.
Dins un sac, tabac; i un mac
valent
mos dón rabent d'aiguardent ben ardent.

Tot groc roc
per Sant Roc un poc de lloc
al foc
perquè tampoc el xaloc no me toc.

Passam fam
i aquí entram, tocam i estam...
Gros mos
vos gos que pos a un tros sense os.

Don Hug Lluc
ja no puc, poruc, fer truc;
som ruc
i el duc retruc i l'esbuc sense suc.

Gran clam dam
son corbam goitam cercam.
Bum bum,
aquest perfum, que l'ensum que no és fum.

Tocau, dau
lo que en pau guardant estau.
Tirau
part d'aquell mau que amb clau tancau.

Renou nou
s'ou d'un sou que plou. No és prou.
És poc;
que mos tir groc, que no em moc que no et toc.

Bon so! D'or.
Vaja un cor més bo. Ah, idò!
Meiam com
mos ho partim. Tant per hom per tothom.


//

WIKItroles en dialecte occità catalá:

Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau (Palma,1823-1906) va ser un home polifacètic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matemàtiques, músic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astrònom, cartògraf i escriptor, entre d'altres dedicacions, resultat dels seus múltiples interessos.

Després d'estudiar Dret a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1849, tornà a Mallorca, on desplegà una intensa activitat professional, intel·lectual i artística.

Intervingué al llarg de molts anys en la vida pública i cultural de Mallorca: El 1856 ingressà a l'Acadèmia Provincial de Belles Arts, on impartí classes. El 1862, fundà l'Ateneu Industrial, per difondre l'ensenyament tècnic entre el sector obrer. El 1869 l'Ajuntament de Palma el nomenà cronista general de Mallorca. Col·laborà en tota mena de publicacions, com la Revista Balear, el Museo Balear, El Palmesano, La Roqueta i L'Ignorància, que dirigí entre 1881 i 1883. Col·laborà amb Antoni M. Alcover, a qui donà suport en el projecte i gestació del Diccionari.[3] Fou membre de la Societat Astronòmica de París i establí relació amb l'astrònom francès Camille Flammarion, a qui transmetia les observacions fetes des de l'observatori instal·lat al colomar de casa seva.[4] Formà part de la Societat Arqueològica Lul·liana, que contribuí a fundar i que actualment conserva el seu llegat.

En la vessant tècnica, dissenyà un pla d'eixample de Palma, que s'executà parcialment a la barriada de Santa Catalina, un projecte de ferrocarril de Felanitx a Portocolom, elaborà un bon nombre de plànols topogràfics de Palma i parcel·laris cadastrals d'alguns municipis de Mallorca -com Artà, Manacor, Montuïri i Petra-, projectà i dirigí per a l'exèrcit la construcció a Palma del Quarter d'Intendència al solar de l'antic Convent dels Agustins, del Quarter del Carme (1885) i de l'Hospital militar de Santa Margalida (1878), així com l'Hospital de Felanitx (1900) o les esglésies de Sant Alfons de Felanitx (1878) i Sant Felip Neri de Porreres (1886).

llengua més arcaïtzant


Pel que fa a la literatura, fou el millor dramaturg mallorquí de la Renaixença: El cordó de la vila i La pesta groga són les seves obres més conegudes. En poesia conreà generalment el costumisme dialectal, però també la lírica intimista i també el floralisme romàntic en una llengua més arcaïtzant: la seva obra més coneguda i divulgada és el poema Sa Colcada, amb què obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona (1862), certamen en què fou premiat també els anys 1867, 1868, 1871 i 1872. En l'àmbit de la narrativa, els seus Cuentos mallorquins són considerats un precedent de les Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó. La seva és una literatura popular feta d'ingenuïtat i senzillesa, amb un instint còmic apacible, que recull la llengua del país i la dignifica. I és capaç de superar una visió de la llengua inicialment localista, pròpia del seu temps.

El 31 de desembre de 1910 és declarat fill il·lustre de Palma, en un acte en què Joan Alcover pronuncia el discurs de lloança.

El març de 1928, el cicle «El Teatre dels poetes», organitzat a l'Ateneu Barcelonès, dedicà la seva 21a sessió a Pere d'Alcàntara Penya NicolauMiquel Ferrà en feu la dissertació en una conferència, que s'acompanyà de la lectura de la seva poesia.

Els mesos de març i abril del 2007, el Centre d'Estudis i Documentació Contemporània [CEDOC] i el Centre d'Estudis Baleàrics, en col·laboració amb Sa Nostra, organitzaren unes jornades d'estudi i homenatge a Pere d'Alcàntara Penya, en què participaren historiadors i filòlegs.

Vària

Consideraciones sobre el levantamiento de los comuneros de Mallorca llamados agermanats (1870)

Antiguos recintos fortificados de la ciudad de Palma (1882)

Guía manual de las Baleares (1891)

La industria mallorquina (1884)

La cuina mallorquina (1886)

Obra literària

Poesia

Records i esperances (1885)

Poesies en mallorquí popular (1892)

Teatre

El cordó de la vila (1866). Estrenada el 21 d'abril de 1866 al Teatre Principal de Palma. Companyia Miquel Sabater.

Por no entenderse (1881). Estrenada el 12 de desembre de 1869 al Teatre de La Tertulia de Palma.

La pesta groga (1890). Estrenada el 30 maig de 1886 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.

Catalina Tomàs (1890)

La mort i glorificació de Sant Vicenç de Paül (1890)

Un criat nou (1892). Estrenada el gener de 1894 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.

Mestre Fornari (redactada el 1892; publicada el 1900). Estrenada la temporada 1896-1897 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.[11]

Narrativa

Cuentos mallorquins (1884)

La gota d'aigo (1893) [novel·la]

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemes-solts/penya.html


  1.  «Pere d'Alcàntara Peña i Nicolau». enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana..
  2. «PEÑA I NICOLAU, PERE D'ALCÀNTARA». Visat. PEN Català. [Consulta: març 2019].
  3. Josep, Massot i Muntaner. «Pere d'Alcàntara Penya i la llengua catalana». A: Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, Volum 1. L'Abadia de Montserrat, 1984, p. 139-160. ISBN 9788472026803.
  4.  «Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau». poesia.cat. [Consulta: març 2019].
  5. Ferrà, Miquel «En Pere d'A. Penya». La Nostra Terra, núm. 3, març 1928, pàg. 78-82.
  6.  «Cronologia de les Illes Balears del segle xx. La restauració borbònica 1901-1923». UIB. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: març 2019].
  7.  Alcover i Maspons, Joan. Don Pedro de Alcántara Peña, hijo ilustre de Mallorca: discurso leído en la sala de sesiones del Excmo. Ayuntamiento de Palma el 31 de diciembre de 1910. Palma: Impr. de J. Tous, 1911.
  8.  «Sessió del "Teatre dels Poetes" a l'Ateneu Barcelonès, dedicada a En Pere d'Alcàntara Penya». La Publicitat, 02-03-1928, pàg. 6.
  9.  Lladó i Rotger, Francesc «Pere d'Alcàntara Penya al Teatre dels Poetes». S'esclop. Quadern cultural, núm 25, 2006, pàg. 30-33.
  10.  «Memòria Activitats 2007». UIB. Universitat de les Illes Balears, 31-12-2007. [Consulta: març 2019].
  11. Mas i Vives, Joan. Diccionari del teatre a les Illes Balears, Volum 2. L'Abadia de Montserrat, 2003. ISBN 9788484158325.
  12. «Pere d'Alcàntara Peña Nicolau». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 44-46. ISBN 84-8661702-2.
  13. Miralles i Monserrat, Joan. Antologia de textos de les Illes Balears: Segle XIX. L'Abadia de Montserrat, 2007.
  14. Font Poquet, Miquel dels Sants. Pere d'Alcàntara Penya (1823-1906): vida i obra. Palma: Miquel Font Editor, 2006 (Evast e Aloma, 26). ISBN 9788479671143.
  15. Serra I Busquets, Sebastià; Pujals I Mas, Margalida. L'obra de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau. Edicions Cort, 2001 (Els ullals). ISBN 9788475355016.
  16. PONS PASTOR, Antoni. Don Pere d'Alcàntara Penya. Palma: Documenta Balear, 2009. ISBN 9788492703005
  17.  Mas i Vives, Joan. «Pere d'Alcàntara Penya». Institut del Teatre. Diputació de Barcelona. [Consulta: març 2019].

viernes, 30 de enero de 2026

Tome V, Q - Quais, Cais - Carreforc

LEXIQUE ROMAN 
OU
DICTIONNAIRE 
DE LA LANGUE DES TROUBADOURS, 
COMPARÉE
AVEC LES AUTRES LANGUES DE L'EUROPE LATINE. 

TOME V. 
Q.-Z.

DE L'IMPRIMERIE de CRAPELET,
RUE DE VAUGIRARD N° 9.

alaudeta, laudeta : alouette; alondra; chap. cogullada, cogullades, perque porten cogulla al cap

LEXIQUE ROMAN 
OU
DICTIONNAIRE 
DE LA LANGUE DES TROUBADOURS, 
COMPARÉE
AVEC LES AUTRES LANGUES DE L'EUROPE LATINE,
PRÉCÉDÉ
DE NOUVELLES RECHERCHES HISTORIQUES ET PHILOLOGIQUES, 
D'UN RÉSUMÉ DE LA GRAMMAIRE ROMANE,
D'UN NOUVEAU CHOIX DES POÉSIES ORIGINALES DES TROUBADOURS,
ET D'EXTRAITS DE POËMES DIVERS;

PAR M. RAYNOUARD,
MEMBRE DE L'INSTITUT ROYAL DE FRANCE (ACADÉMIE FRANÇAISE ET ACADÉMIE DES INSCRIPTIONS ET BELLES-LETTRES),
SECRÉTAIRE PERPÉTUEL HONORAIRE DE L'ACADÉMIE FRANÇAISE, ETC.
 
TOME CINQUIÈME
Q.-Z.

A PARIS, 
CHEZ SILVESTRE, LIBRAIRE, 
RUE DES BONS-ENFANTS, N° 30.
1843.

Q

Q, s. m., dix-septième lettre de l'alphabet, et treizième des consonnes, q.
Devetz saber que q et k han motas vetz so de c.
(chap. Debéu sabé que q y k tenen moltes vegades so de c.)
Leys d'amors, fol. 4.
Vous devez savoir que q et K ont de nombreuses fois son de c.

Quais, Cais, adv., lat. quasi, quasi, presque. 
Quais mi eis en dezam.
B. Zorgi: Atressi com lo.
Presque moi-même j'en hais.
Los hueills a gros e cais escurs.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les yeux il a gros et presque obscurs.
ANC. CAT. Quaix, quaaix, quax. CAT. MOD. Quasi, casi. ESP. Casi. PORT. IT. Quasi. (chap. Casi.)

2. Quaysque, Caisque, Caisce, conj. comp., quasi comme, presque comme, 
de même que.
Ab tant de josta lui se leva
Caisc' als autres dones solatz.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 
En même temps elle se lève d'auprès de lui quasi comme (si) aux autres elle donnât soulas.
Quaisqu' om oblit so que non ve soven.
Aimeri de Bellinoy: Aissi quo 'l.
De même qu'homme oublie ce qu'il ne voit pas souvent.

Qual, Qal, Cal, pr. rel., lat. qualis, quel.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Si voletz saber quals es.
P. Vidal: A per pauc de.
Si vous voulez savoir quelle elle est.
Cals es nostra vida? Aitals es coma fums. 
Trad. de Bède, fol. 82.
Quelle est notre vie? Telle elle est comme fumée.
Prov. Cal senhor, tal maynada. V. et Vert., fol. 76.
Quel seigneur, tel domestique.
Loc. Ieu no i sai ni tal ni qual.
B. Zorgi: Jhesu Crist per.
Je n'y sais ni tel ni quel (aucun).
Tota la teladura en que a X flessadas, qual mais qual mens.
Cartulaire de Montpellier, fol. 111.
Toute la toilure en quoi il y a dix couvertures, quel davantage quel moins (soit plus soit moins).
CAT. Qual. ESP. Cual. PORT. Qual. IT. Quale. (chap. lo cual, los cuals, la cual, les cuals; quin, quins, quina, quines.)
Ce pronom se combinait avec l'article, qui le précédait toujours et avec toutes ses inflexions.
De tres lairos
Lo qual pres piez per emblar menudiers. 
T. de Blacas et de P. Pelissier: En Pelissier.
De trois larrons lequel prit pire pour voler menues choses.
Ma dona, Na Alazais, molher d'En Barral de Marcelha, la qual amava mot P. Vidal. V. de P. Vidal.
Ma dame, dame Alazais, femme du seigneur Barral de Marseille, laquelle aimait moult Pierre Vidal.
Li cal combatian per la ley. La nobla Leycson.
Lesquels combattaient pour la loi.
Atrobero gran multitut
De paupra gen que segro tug,
Entre los quals Alexi fo.
V. de S. Alexis.
Trouvèrent grande multitude de pauvre gent qui suivirent tous, entre lesquels Alexis fut. 
Il s'employait parfois adjectivement.
Del cal huou pueys lo sanct capos issi.
Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.
Duquel oeuf puis le saint chapon sortit.
La terra fes redonda, establa fermamens,
La cal enclau la mar movabla e brugens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La terre il fit ronde, stable fermement, laquelle enclôt la mer mobile et grondante.
En los cals sirventes demostrava molt de belas razos.
V. de P. Cardinal.
Dans lesquels sirventes il démontrait moult de belles raisons.
Paraulas, las quals vuelh be qu' entendatz. Philomena. 
Paroles, lesquelles je veux bien que vous entendiez.

2. Qualque, Calque, pron. indéf., quelque.
Que m vengues de vos qualsque bes.
P. Vidal: Nulhs hom no s pot.
Qu'il me vînt de vous quelque bien.
Que d'amor qualsque jauzimens
No m vengues o qualsque presens,
O qualque merce no y trobes.
G. Pierre de Cazals: Ja no cugey.
Que d'amour quelque jouissance ou quelque présent il ne me vînt, ou que quelque merci je n'y trouvasse.
Ves qualque part que ieu tenha.
G. Faidit: Una dolors.
Vers quelque part que je tienne (j'aille).
ANC. CAT. Qualque. ANC. ESP. Cualque, cualquer. IT. Qualche. 
(chap. Consevol : cual se vol, cual se vullgue.)

3. Qualaquom, Qualacom, (página cortada a la derecha) Queacom, Calacon, Calsacom, Quecun, indéf., quelque.
Per merce us prec e per humilitat,
Qu' en vos trobes qualaquom pietat.
Arnaud de Marueil: Si m destreignetz.
Par merci je vous prie et par indulgence, qu'en vous je trouvasse quelque pitié.
Presentiers non sera ja,
Si queacom ben dig no i a.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il ne sera jamais agréable, si quelque bien *dit il n'y a pas. 
Vas qualacom latz,
Giraud de Borneil: Ges aissi.
Vers quelque côté.
- Subst. Quelque chose.
Eu non posc dir quecun que gaz non sia. 
T. du Comte de Provence et d'Arnaud: Amics.
Je ne puis dire quelque chose qui raillerie ne soit. 
Adv. Quant an queacom viscut. 
P. Cardinal: Sirventes.
Quand ils ont quelque peu vécu.
- Chacun.
Que calacon n' escapara. 
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 18.
Que chacun en échappera. 
Si calsacom non es joios.
Roman de Jaufre, fol. 79.
Si chacun n'est pas joyeux.
(N. E. El catalán usa quelcom; Google sólo encuentra registros después de 1900, y el primer resultado que me sale es de la RTVE, jodó con la tele de los rojos, la televisión española.)

4. Queacomet, adv, dim., quelque petit peu.
Ins en las nars queacomet.
Ades torsen queacomet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Au-dedans des narines quelque petit peu.
Incessamment tordant quelque petit peu. 

5. Qualitat, s. f., lat. qualitatem, qualité, propriété, nature.
A mortal qualitat 
L' efan qu' en aquel temps es nat.
Brev. d'amor, fol. 33.
A mortelle qualité l'enfant qui en ce temps est né.
Per destrempamen de las qualitatz, las quals son caut, freg, sec et humit.
V. et Vert., fol. 68.
Par déréglement des propriétés, lesquelles sont chaud, froid, sec et humide.
CAT. Qualitat, calitat. ESP. Cualidad. PORT. Qualidade. IT. Qualità, qualitate, qualitade. (chap. cualidat, cualidats.)

6. Qualitatiu, adj., qualificatif.
Qualitativas, coma belamens, sanamens.
(chap. Cualitatives o cualificatives, com bellamen, sanamen, torpemen, sabiamen, milagrosamen, etc, etc.)
Leys d'amors, fol. 100.
Qualificatives, comme bellement, sainement.
IT. Qualitativo. (ESP. cualitativo, cualitativos, cualitativa, cualitativas: perteneciente o relativo a la cualidad, atributivo, adjetivo, propio, específico, peculiar.) (chap. Cualitatiu, cualitatius, cualitativa, cualitatives; calificatiu, calificatius, calificativa, calificatives : atributiu, adjetiu, propri o propi, espessífic, peculiá.)

Quan, Qan, Can, adv., lat. quando, quand, lorsque.
Quan vei l' alaudeta mover
De joi sas alas contra 'l rai.
B. de Ventadour: Quan vei.
Quand je vois l'alouette mouvoir de plaisir ses ailes contre le rayon.
(N. E. alaudeta, laudeta : alouette; alondra; chap. cogullada, cogullades, perque porten cogulla al cap. Es la imache de dal.)




Aten gierdon,
Et aurai l' en, qan aurai servit pron
Vostre gen cors fazonat per rason.
Blacasset: Gerra mi play.
J'attends guerdon, et je l'en aurai, quand j'aurai servi assez votre gentil corps façonné par raison.
Can pes cum soi tornat desamoros.
Folquet de Marseille: Per Deu amor.
Quand je pense comme je suis devenu indifférent.
Adv. comp. Son punit can que can
Mal e fallimen fan.
Nat de Mons: Sitot non es.
Sont punis quand et quand mal et faute ils font.
Car si la fes de re,
Can que can se desfara.
Nat de Mons: Al bon rey.
Car s'il la fit de rien, tôt ou tard elle se défera. 
ANC. ESP. Que jurastes al rey quant vos dixo su rancura.
Poema de Alexandro, cop. 406.
CAT. Quand. ESP. MOD. Cuando. PORT. IT. Quando. 
(chap. Cuan; pregunta: ¿cuán?)

2. Lanquan, conj., lorsque, quand.
Lanquan fuelhon bosc e guarrit. (guarricx)
B. de Ventadour: Lanquan.
Lorsque feuillent bois et chênes.
Lanquan li jorn son lonc en mai.
G. Rudel: Lanquan.
Lorsque les jours sont longs en mai.
ANC. FR. En lan quan furent évesques Joseph e Cayphas.
Trad. de l'Évangile de Nicodème. Bibl. Harléienne.

3. Quandius, conj., tandis que, aussi long-temps que.
Nos, jove omne, quandius que nos estam.
Poëme sur Boèce.
Nous, jeunes hommes, aussi longtemps que nous sommes. Conj. comp. Tandius sera lo pobles ses peril quandius sabra fre de santor sofrir.
Trad. de Bède, fol. 8.
Aussi longtemps le peuple sera sans péril que longtemps il saura le frein de piété souffrir.

Quant, Quan, Cant, Can, adv., lat. quantum, combien, quant, que.
Ailas! Quant cuiava saber
D' amor, e quant petit en sai!
B. de Ventadour: Quan vei.
Hélas! combien je croyais savoir d'amour, et combien peu j'en sais!
Non esgardes quant plenas mas aport chascus a Deu, mas quant puras.
Trad. de Bède, fol. 7.
Que tu ne regardes pas combien pleines mains apporte chacun à Dieu, mais combien pures.
Loc. Us no sap de que ni quan 
Li er ops qu' om lo cosselhes. 
Giraud de Borneil: Alegrar.
Un (seul) ne sait en quoi mi combien il lui sera nécessaire qu'on le conseillât. 
Adv. comp. A cels que Dieu non creiran, no aprofechera ni tan ni can.
Liv. de Sydrac, fol. 95.
A ceux qui Dieu ne croiront pas, il ne profitera ni tant ni quant (ni peu ni prou). 
Ara vei q' eu no m posc tan ni quan
Partir de lieis, tant es grans sa valors.
Perdigon: Anc no cujei.
Maintenant je vois que je ne me puis tant ni quant (aucunement) séparer d'elle, tant est grand son mérite.
ANC. FR. 
Ke ne se puéent ne tant ne quant aidier.
Roman de Gérard de Vienne, v. 2994.
Gerars tant ne quant ne s'areste.
Roman de la Violette, p. 148. 
En cant ama Dieu plus ardenmen, en tant lo recembla plus propriamen.
V. et Vert., fol. 33.
En combien (plus) il aime Dieu plus ardemment, en tant (plus) il lui ressemble proprement.
Prép. comp.
Res de be no y falh mas quan merces.
P. Raimond de Toulouse: Si cum selui.
Rien de bien n'y manque excepté merci.
Vai nuda, mas quan d'un pauc d' orfres.
G. Faidit: De lieis.
Elle va nue, excepté d'un peu d'orfroi.
Conj. Lo veray filh de Dieu cant a sa divinitat, e filh de la Verge cant a sa humanitat. V. et Vert., fol. 37.
Le vrai fils de Dieu quant à sa divinité, et fils de la Vierge quant à son humanité.
CAT. Quant a aquel nolieiament.
Consolat de la Mar, cop. 213.
IT. Quanto a dir qual' era è cosa dura.
Dante, Inferno, I.
Conj. comp. Quant que m fezes ejauzir
Amors, era m fai plorar.
Rambaud de Vaqueiras: Del rei d' Aragon.
Combien que me fit réjouir Amour, maintenant il me fait pleurer.
Ieu non crei qu' enquer, quan que n' estia,
No m' autrey tot so qu' er mi desautreya.
G. Pierre de Cazals: Ja tant no.
Je ne crois pas qu'encore, quoi qu'il en soit, elle ne m'octroie tout ce que maintenant elle me refuse.
En cant es de nos, nos em totz paures de poder.
A sa divinitat, so es a dire en cant que es Dieus.
V. et Vert., fol. 45 et 4.
Pour ce qui est de nous, nous sommes tous pauvres de puissance.
A sa divinité, c'est-à-dire en tant qu'il est Dieu.
Tan quan la vida m' er durans.
(chap. Tan com la vida me durará.)
B. de Ventadour: Pel dols chant.
Autant que la vie me sera durant.
CAT. Quant, quan. ESP. Cuanto. PORT. IT. Quanto. (chap. Cuan; tan com.)

2. Quant, cant, adj., quant, combien, quel nombre.
Calhs ni cans hi moriro, nuls no us ho poyria comtar. Philomena.
Quels ni combien y moururent, nul ne vous le pourrait conter. 
Ai! quantas vetz plor lo dia!
Augier: Per vos.
Ah! combien de fois je pleure le jour! 
De quantas que sillabas sia. Leys d'amors, fol. 8.
De quel nombre de syllabes que (ce) soit.
Loc. Tot y es quant y cove.
Hugues de Saint-Cyr: Servit aurai.
Tout y est ce qui y convient.
Tot quant auch ni vei lo cor m' esmaia.
B. Zorgi: Mout.
Tout ce que j'entends et vois m'agite le coeur.
CAT. Quant. ESP. Cuanto. PORT. IT. Quanto. 
(chap. Cuan, cuans, cuanta, cuantes.)

3. Quantitat, Cantitat, s. f., lat. quantitatem, quantité, volume.
Li rendon gran quantitat d' aur.
Saber no si pot nombres ni cantitatz.
(chap. Sabé no se pot - ni lo - número - ni la - cantidat.)
V. de S. Honorat.
Lui rendent grande quantité d'or.
Savoir ne se peut nombre ni quantité.
A la raso de sa cantitat.
Liv. de Sydrac, fol. 77.
A la (en) raison de son volume.
CAT. Quantitat. ESP. Cuantidad, cantidad. PORT. Quantidade. IT. Quantità, quantitate, quantitade. (chap. Cantidat, cantidats.)

4. Quantitatiu, adj., quantitatif, de quantité.
Quantitativas, coma pauc..., gayre. Leys d'amors, fol. 100.
De quantité, comme peu..., beaucoup. 
CAT. Quantitatiu. ESP. Cuantitativo. PORT. IT. Quantitativo. 
(chap. de cantidat: cuantitatiu, cuantitatius, cuantitativa, cuantitatives, com: poc, mol, massa, massa poc, gens, una mica, a tope, a cormull, etc.)

5. Enquant, Encant, s. m., lat. in quantum, encan.
Del fact dels encans. Charte de Gréalou, p. 76.
Du fait des encans.
Si vendran al enquant. Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 255.
Se vendront à l'encan.
CAT. Encant (N. E. Plaça o plassa dels encants, Barchinona, Barcelona).
ANC. ESP. Encante. ESP. MOD. Encanto. IT. Incanto.
(chap. Se vendrán al encán : subasta : ¿en cuán se ven aixó?)

6. Encantaire, Encantador, s. m., encanteur, huissier-priseur.
Al encantaire e al subastaire.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 42.
A l'encanteur et au subhastateur.
Que li cossols... puescan... elegir encantadors. Charte de Gréalou, p. 76.
Que les consuls... puissent... élire encanteurs.
(chap. Encantadó, subastadó, encantadós, subastadós, encantadora, subastadora, encantadores, subastadores. Té diferens significats.)

7. Inquantar, Enquantar, v., encanter, mettre à l'enchère, mettre à prix.
Inquantar... revas, desenas, vintenas, gabellas.
Statuts de Provence. BOMY, p. 1.
Encanter... rêves, dizaines, vingtaines, gabelles.
Part. pas. Lo crompador de las causas encantadas.
(chap. Lo compradó o crompadó de les coses encantades : que están al encán - p. ej. bens de la almoina o almoyna - subastades; comprá, crompá.)
Charte de Gréalou, p. 76.
L'acheteur des choses mises à prix.
CAT. ESP. Encantar. IT. Incantare. (chap. Encantá : encanto, encantes, encante, encantem o encantam, encantéu o encantáu, encanten; encantat, encantats, encantada, encantades; yo encantaré; yo encantaría; si yo encantara; encantás signifique despistás, alelás, quedás com un muermo o plantat com un estaquirot. Encantá : enchisá, hechisá; encantamén, encantamens.)

Quar, Qar, Car, conj., lat. quare, car, parce que, puisque.
Crida e ucha: Morz, a me quar no ves? Poëme sur Boèce.
Crie et invoque: Mort, à moi pourquoi ne viens-tu?
Del joven rei me platz, car non s' esmaia
Per paraulas.
Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.
Du jeune roi il me plaît, parce qu'il ne s'effraie pas pour paroles.
Qar no vuel mos chantar aia sal.
Durand de Carpentras: Un sirventes leugier.
Car je ne veux pas que mon chanter ait sel.
Conj. comp. Fes se joglar per so car ac perdut tot son aver a joc de datz.
(chap. Tomás Bosque se va fé juglar perque habíe perdut tot lo seu habé al joc de dados. Ah no, que va sé Gaucelm Faidit. Ángel Villalba tamé es juglaret.)
V. de G. Faidit.
Il se fit jongleur parce qu'il eut perdu tout son avoir à jeu de dés.

Gaucelm Faidit.


Per so car no son gaire
Amat li fin aman.
B. de Ventadour: Quan la doss' aura.
Pour cela que ne sont guère aimés les fidèles amants.
ANC. CAT. Quar. CAT. MOD. ANC. ESP. Car. ANC. IT. Quare. 
(chap. Ya que, perque, a causa de.)

Quatre, Catre, nom de nombre, lat. quatuor, quatre.
Ce nom de nombre était ordinairement employé adjectivement, comme 
désignant la qualité numérique du nom auquel il se rapportait.
Creet Dieus, quan li plac, los quatres elemens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dieu créa, quand il lui plut, les quatre éléments.
De catre vetz lo jorn n' a pro.
(chap. En cuatre vegades al día ne té prou.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
De quatre fois le jour il en a assez.
Subst. A ben chantar,
Coven amar
E locs e grazirs e sazos,
Mas s' ieu n' agues dels quatre dos, 
Non cug qu' els autres esperes.
Giraud de Borneil: A ben chantar.
Pour bien chanter, convient aimer et lieu et plaire et saison, mais si j'en avais des quatre deux, je ne pense pas que les autres j'espérasse. 
ANC. FR. On a vu que Pierre de Corbiac avait ajouté un s euphonique dans 
l'exemple cité; les trouvères en firent autant:
Quand vous faictes les meslemens
De tous vos quatres élémens.
Rép. de l'Alchymiste. Attribué à J. de Meung, v. 372.
CAT. Quatre. ESP. Cuatro. PORT. Quatro. IT. Quattro. (chap. cuatre.)

2. Quart, Cart, s. m., lat. quartus, quart, quatrième.
De meg aripin de vinea, lo cart. Titre de 987.
(chap. De mich “aripin” (arpén) de viña, lo cuart, la cuarta part. Ojo com cambie lo ocsitá del añ 987 en lo chapurriau del añ 2026, a 30.1.)
De demi-arpent de vigne, le quart.
Loc. Sostenetz me lo ters e 'l cart
De desyr que m destruy e m' art.
Arnaud de Marueil: Dona sel que.
Soutenez-moi le tiers et le quart de désir qui me détruit et me brûle.
Leys on pretz pueia de ters a quart.
Deudes de Prades: El temps.
Elle où mérite monte de tiers à quart.
ANC. FR. Que teus se melle de Renart
Qui n'en siet le tierc ne le quart.
Roman du Renart, t. IV, p. 115.
- Cousin issu de germain.
S' ai fraire, cosin ni quart.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Si j'ai frère, cousin et quatrième.
- Sorte de monnaie.
V moutons, cinq gros, tres cartz.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 241.
Cinq moutons, cinq gros, trois quarts.
- Sorte de mesure ou de poids.
Carts de vi..., carts de pa.
(chap. Cuarts de vi..., cuarts de pa; fícam un cuart de kilo - o quilo - de formache, Ramón, li diría a mon tocayo del estang o estanc de Beseit.)
Tit. de 1498. DOAT, t. CXXVII, fol. 270.
Quarts de vin..., quarts de pain.
ANC. FR. Une pinte de vin, autrement nommé quart audit pays.
Lett. de rém., Carpentier, t. III, col. 461.
Adj. Lo quart peccat contra lo S. Esperit.
La quarta guerra que fay homs... es contra sos vezis.
(chap. La cuarta guerra que se fa (fa l'home)... es contra sons vissis.)
V. et Vert., fol. 11.
Le quatrième péché contre le Saint-Esprit.
La quatrième guerre que fait l'homme... c'est contre ses vices.
CAT. Quart. ESP. Cuarto. PORT. IT. Quarto. (chap. Cuart, cuarts, cuarta, cuartes; lo 4° pis, la 4a part, los cuarts del rellonge; Cuart : Cuarte de Huerva; Quin o Quinto : Quinto de Ebro. Los noms venen de la mida de distansia dels romanos.)

3. Quarter, adj. num., quatrième.
Subst. Quan ven a la quartera;
Senher, a vos mi ren.
Un Troubadour Anonyme: Per amor.
Quand je viens à la quatrième; seigneur, je me rends à vous.
ANC. CAT. Quarter. (N. E. No sé si alguien se ha dado cuenta en este Lexique Roman, que muchas palabras en occitano, lengua romana, langue romane, son exactamente las mismas en catalán, ya que este siempre fue un dialecto de esta lengua, la lengua de oc, och, hoc, òc : sí afirmativo. En 1505 aún encuentro algún texto catalán donde escriben hoc, o variantes, y significa sí.)

4. Quartament, adv., quatrièmement.
Quartament requier.
Eluc. de las propr., fol. 15.
Quatrièmement requiert.
ANC. ESP. Cuartamente. (chap. cuartamen, cuártamen, lo acento va a la primera a, y com es esdrújula, se fique tilde; cuatre vegades, es la cuarta vegada que tu dic, cuártamen tu repetixco, saboc, a vore si ten enteres. 
Yo fach aná esta paraula, palabra o palaura alguna vegada, no mol assobín.)

5. Cartal, s. m., lat. quadrantal, quartant, sorte de mesure.
Aion sesteiral, emenal, cartal e miei cartal.
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.
Aient setier, émine, quartaut et demi-quartant. 
ESP. Cuartal.

6. Quartan, Cartan, adj., lat. quartanus, quartaine, qui revient tous les 
quatre jours.
Les Latins disaient quartana, en sous-entendant febris.
Qu' el jagues XIIII ans de la febre cartana. 
Guillaume de la Tour: Un sirventes.
Qu'il jût quatorze ans de la fièvre quartaine.  
De mal d' uelhs dona gariso
E de la febre quartana
E de la cotidiana.
Brev. d'amor, fol. 50.
De mal d'yeux donne guerison et de la fièvre quartaine et de la quotidienne.

7. Quartanari, Cartanari, adj., quartenaire, qui a la fièvre tous les quatre jours.
De cantanaris atressi
De febre.
V. de S. Alexis. (N. E. Hoja cortada en el scan.)
Des quartenaires pareillement de fièvre.
Vianda sana al quartanari.
Eluc. de las propr., fol. 73.
Nourriture saine à qui a la fièvre tous les quatre jours.
CAT. Quartanari. ESP. Cuartanario. PORT. IT. Quartanario.

8. Quaternari, adj., lat. quaternarius, quaternaire, qui vaut quatre.
Subst. Ajustament de unitat a nombre ternari engendra quaternari.
Eluc. de las propr., fol. 279.
Addition d'unité à nombre ternaire engendre quaternaire.
ESP. Cuaternario. PORT. Quaternario. (chap. Cuaternari, cuaternaris, cuaternaria, cuaternaries; cuatrenari, cuatrenaris, cuatrenaria, cuatrenaries.)

9. Cartar, v., lat. quartare, quarter, donner une quatrième façon, en parlant du nombre des labours donnés à la terre.
Cartar las terras o quintar.
Tit. de 1315. DOAT, t. LXXXIX, fol. 180.
Quarter ou quinter les terres.
ESP. Cuartar. (chap. después de llaurá: mantorná.)

10. Quatredian, adj., de quatre jours.
Voyez DIA. (N. E. Palabra que sale en textos referidos a Lázaro, su muerte y resurrección.)

11. Quarta, s. f., quarte, intervalle de quatre tons, terme de musique.
La quarta e la quinta...
S' acordon per descort.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La quarte et la quinte... s'accordent par discordance.
- Sorte de mesure.
Chascuna peazos dona al senhor, l' an (*una) carta de froment.
Charte de Montferrand, de 1248.
Chaque domicile donne au seigneur, par an, une quarte de froment.
CAT. Quarta. ESP. (chap.) Cuarta. PORT. IT. Quarta.

12. Carton, Carto, s. m., quarton, sorte de mesure.
Dos cens cartos de blat.
Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 6.
Deux cents quartons de blé.
Lo carto del froment, a Tholoza, XIII lhioras de tornes. (liuras, lliuras, lliures)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 211.
Le quarton du froment, à Toulouse, treize livres de tournois.
- Quarteron, quatrième partie de la livre.
Aia hom... candelas, cascuna d'un carto. De las Messas.
Qu'on ait... chandelles, chacune d'un quarteron.
CAT. Quarto. ESP. Cuarto. PORT. IT. Quarto.

13. Cartairon, Cartairo, s. m., quarteron, quatrième partie de la livre.
E 'ls cartairos, e 'ls miegs cartairos. Cartulaire de Montpellier, fol. 148.
Et les quarterons, et les demi-quarterons.
ESP. Cuarterón. PORT. Quarterão. IT. Quarterone. (chap. Cuarteró, cuarterons.)

14. Quartayronal, adj., de quarteron.
CCC candelas cays quartayronals
E cremans.
Carya Magalon., fol. 40.
Trois cents chandelles presque de quarteron et brûlantes.

15. Carteira, Cartieira, Cartiera, s. f., quartière, sorte de mesure.
Entro una carteira.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Jusqu'à une quartière.
Cartieira e mieia de civada. Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 317.
Quartière et demie d'avoine.
I cartiera de setgle. Cartulaire du Bugue, fol. 21.
Une quartière de seigle.
ANC. FR. La charge, le cestier, la cartière, le civadier. 
Tit. de 1564. Du Cange, t. V, col. 1044.
ESP. Cuartera.

16. Quartayrada, Cartairada, s. f., quarterée, sorte de mesure agraire. 
X sextayradas o quartayradas.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, c. 1.
Dix sesterées ou quarterées. 
III cartairadas de prat. Tit. de 1245. Arch. du Roy., J. 317.
(chap. Tres cuarterades de prat. Mida agraria : cuarterada.)
Trois quarterées de pré.

17. Cartaria, s. f., bas. lat. quartagium, quartelage.
De Laurière, dans son Glossaire du Droit français, l'explique en ces termes: 
C'est un droit injuste en vertu duquel les seigneurs voloient ou usurpoient la quatrième partie des blez ou des vins recueillis par les habitans. 
Demes o cartarias. Brev. d'amor, fol. 125.
Dîmes ou quartelages.

18. Quadrant, Quadran, s. m., lat. quadrantem, quart, quatrième partie, cadran.
Quadrant es espazi de VI horas, que so la quarta partida del dia natural.
Eluc. de las propr., fol. 126.
Le cadran est espace de six heures, qui sont la quatrième partie du jour naturel.
- Horloge solaire.
Per lur art d' astrolomia
Et amostrar la quantitat
Del espazi sobrenomnat,
An astralabi e quadran.
Brev. d'amor, fol. 28.
Pour leur art d'astronomie et montrer l'espace susnommé, ils ont astrolabe et cadran.
CAT. Quadrant. ESP. Cuadrante. PORT. IT. Quadrante. (chap. Cuadrán, cuadrans : la cuarta part del día.)

19. Cadriu, s. m., lat. quadrivium, carrefour.
Del cercle meian fes relays
Per lo cadriu, si com tays.
V. de S. Honorat.
Du cercle moyen il fit abandon pour le carrefour, ainsi comme il convient.
ESP. Cuadrivio. IT. Quadrivio.

20. Quadrigal, adj., lat. quadrigalis, de quadrige.
Cavals quadrigals, so es deputats a tyrar quarreta que requier quatre cavals.
Eluc. de las propr., fol. 246.
Chevaux de quadrige, c'est-à-dire destinés à tirer char qui requiert quatre chevaux. (chap. caball cuadrigal, caballs cuadrigals.)

21. Quadrangle, s. m., quadrangle, qui a quatre angles.
Voyez Angle. (chap. Cuadrat, cuadrats, de cuatre anguls o racons; triángul : de tres anguls.)

22. Quarre, s. m., quadruple.
On pot demandar la pena del doble o de quarre aitans com la causa val.
Trad. du Code de Justinien, fol. 25.
On peut demander la peine du double ou du quadruple autant comme la cause vaut.

23. Quartumprar, v., lat. quadruplicare, quadrupler.
Ara es venguda la ora que ho quartumpraras per sert. Philomena.
(chap. Ara es vinguda (ha vingut) l'hora que u cuadriplicarás per sert.)
Maintenant est venue l'heure que tu le quadrupleras pour sûr.
CAT. Quadruplicar. ESP. Cuadriplicar. PORT. Quadruplicar. IT. Quadruplicare.
(chap. Cuadriplicá, cuatriplicá: cuatriplico, cuatripliques, cuatriplique, cuatripliquem o cuatriplicam, cuatripliquéu o cuatriplicáu, cuatripliquen; cuatriplicat, cuatriplicats, cuatriplicada, cuatriplicades; yo cuatriplicaré; yo cuatriplicaría; si yo cuatriplicara.)

24. Cazern, Qadern, s. m., lat. quaternus, tableau à quatre colonnes.
Comandet qu' om lh' escreyches los VII psalmes penitencials, e fetz los metre per cazerns en la paret.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 56.
Il ordonna qu'on lui écrivit les sept psaumes pénitentiaux, et il les fit mettre par tableaux à quatre colonnes sur le mur.
- Cahier, livre. 
On fit usage du mot cahier à cause de la division quaternaire des feuilles des manuscrits.
Mas en qual cazern
Trobatz qu' on dey' aucire,
Roma, 'ls chrestias.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Mais dans quel livre trouvez-vous, Rome, qu'on doive tuer les chrétiens.
Un manuscrit donne la variante qadern.
CAT. Quadern. ESP. Cuaderno. PORT. IT. Quaderno. 
(chap. Cuadern, cuaderns; llibreta, llibretes; llibret, llibrets, com los de historia de Beseit, de Luis Latorre Albesa y alguns colaboradós.)

25. Cazernal, s. m., registre.
Pezet lo cazernal XII libras meia. Cartulaire de Montpellier, fol. 59.
Le registre pesa douze livres et demie. 

26. Quazern (+ cazern), adj., lat. quaterni, quaterné, quatre à quatre.
Coblas cazernas (o quazernas). Leys d'amors, fol. 33.
Couplets quaternés.
(N. E. La página 8 derecha está muy cortada, pero tengo el texto, por lo que se puede editar. Pondré * si no puedo leer.)
Subst. Las quazernas s' acordo de quatre en quatre.
Leys d'amors, fol. 33.
Les quaternées s'accordent de quatre en quatre.

27. Quatorze, n. de nombre, quatorze.
Mais val d' amor, si non es angoissos,
Un bell plorar no fan quatorze ris.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Davantage vaut d'amour, s'il n'est pas angoisseux, un beau pleurer que ne font quatorze ris.
May no vuelh dromadari menar ni cavalgar,
Qu' ieu, un jorn, ne volria XIIII trespassar. (XIV : 14)
Roman de Fierabras, v. 3668.
Plus je ne veux dromadaire mener ni chevaucher, vu que, un jour, j'en voudrais dépasser quatorze.
CAT. Catorse (catorze actualment). ESP. Catorce. PORT. Quatorze. IT. Quattordici. (chap. Catorse.)

28. Quatorzen, Catorzen, adj. num., quatorzième.
A quatorzen dia ardra
Cel e terra
Los XV Signes de la fi del mon.
Au quatorzième jour brûlera ciel et terre.
- Subst. Quatorzaine, espace de quatorze jours.
Tota persona... a quatorzena de pagar.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.
Toute personne... a quatorzaine pour payer.
CAT. Catorsé. ANC. ESP. Cuatorceno, catorceno. PORT. Quatorzeno.
IT. Quattordecimo. (chap. Quinse díes, s'afegix un día a catorse, dos semanes.)

29. Quaranta, n. de nomb., lat. quadraginta, quarante.
Per la colpa d' una fals' amairis
Que fes ves mi enguans e tracios,
Per que ieu fauc los quaranta perdos.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Pour la faute d'une fausse amoureuse qui fit envers moi tromperies et trahisons, par quoi je fais les quarante indulgences.
Quaranta codes si levara
Sobr' al pus aut luoc.
Les XV Signes de la fi del mon.
Quarante coudées s'élèvera au-dessus du plus haut lieu. 
CAT. Quaranta. ESP. Cuaranta (cuarenta). PORT. Quarenta. IT. Quaranta.
(chap. Coranta; 40; una corantena : cuarentena de una enfermedat.)

30. Caranten, adj., quarantième.
El temple, al caranten jorn. Passio de Maria.
Au temple, au quarantième jour.
Subst. Lo diluvis duret sobre la terra XL dias, el caranten dia comtat.
Liv. de Sydrac, fol. 48.
Le déluge dura sur la terre quarante jours, le quarantième jour compté.
CAT. Quaranté. ANC. ESP. Cuaranteno (cuarenteno, cuadragésimo). 
IT. Quarantesimo.

31. Quarantena, Carantena, s. f., quarantaine, nombre de quarante.
VII ans e VII quarantenas de veray perdon. Carya Magalon, p. 11.
Sept ans et sept quarantaines de véritable pardon.
- Carême.
Fait si longua quarantena,
Mas hueymais
Sui al dijous de la cena.
Bertrand de Born: Cazutz sui. (cazut : caigut)
J'ai fait longue quarantaine, mais désormais je suis au jeudi de la cène.
La mala carantena
O lo mal an ayatz.
P. Milon: S' eu anc d' amor.
Que le mauvais carême ou le mal an vous ayez.
ANC. FR.
De jeûner nuit et jour l'entière quarantaine.
La Boderie, Hymn. eccl., p. 173.
CAT. Quarantena. ESP. Cuarentena (Cuaresma). PORT. Quarentena.
IT. Quarantena, quarantana, querantina, quarentana, quarentina.
(chap. Cuarentena, cuarentenes; cuaresma, cuaresmes; corantena, corantenes.)

32. Carental, adj., quadragésimal, de carême.
Eu n' ai fach lo carental perdon.
G. Adhemar: Al chant d' auzel. 
J'en ai fait le pardon de carême.

33. Quadragezima, s. f., lat. quadragesima, quadragésime, premier dimanche de carême.
Quadragezima o quareme. Eluc. de las propr., fol, 128.
Quadragésime ou carême.
PORT. Quadragesima. (ESP. primer domingo de la Cuaresma: cuadragésima.)

34. Caresma, Karesma, Carema, Carama, s. f., carême.
Caresmas et avens.
(chap. Cuaresmes y advens : a + vindre, que vindrá, advén : adviento, advientos.)
Bertrand de Born: S' abrils.
Carêmes et avents.
Co en carema o en jorn de gran festa. V. et Vert., fol. 69.
Comme en carême ou en jour de grande fête.
Loc. Entro una festa, karesma entran.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.
Jusqu'à une fête, carême entrant.
Lendeman de carama 'ntran.
Petit Talamus de Montpellier, p. 152.
Le lendemain de carême entrant.
Es demostramens
Quan leva ni cant baissa la carema prenens.
Pierre de Corbiac: El nom del.
Elle est indication quand monte et quand descend carême prenant.
ANC. FR. A l'entrée de la quaresme. Villehardouin, p. 4.
Parlant du mardi-gras, autrement dict qaresme-prenant ou quaresm' entrant.
H. Estienne, Apol. pour Hérodote, t. II, p. 182.
CAT. Quaresma. ESP. Cuaresma. PORT. Quaresma. IT. Quaresima. 
(chap. Cuaresma; yo ya hay viscut casi coranta vuit Cuaresmes.)

35. Quaresme, Quareme, s. m., carême.
Quadragezima o quareme. 
Del quaresme. 
Eluc. de las propr., fol. 128.
Quadragésime ou carême.
Du carême.

36. Caresmal, Karesmal, Kareimal, adj., de carême.
Establi lo dejunh caresmal. Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.
Établit le jeûne de carême.
Una galina kareimal. Cartulaire du Bugue, fol. 26.
(chap. Una gallina cuaresmal; y una polla al olla.)
Une poule de carême.
CAT. Quaresmal. ESP. Cuaresmal. PORT. Quaresmal. IT. Quaresimale.
(chap. Cuaresmal, de la Cuaresma; va establí lo dijú cuaresmal.)

37. Quartier, Cartier, s. m., quart, quartier, portion.
Ieu serai vius o serai per quartiers.
(chap. Yo estaré viu o estaré fet a cuarts : descuartisat.)
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Je serai vivant ou je serai par quartiers.
Colompnas e marmes entiers
A fag espessar per cartiers.
V. de S. Honorat.
Colonnes et marbres entiers il a fait briser par quartiers.
Trenquem lo, e rausticam ne un cartier.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.
Coupons-le, et rôtissons-en un quartier.
Fig. Amicx, s' acsetz un cartier (N. E. acsetz : aguetz : haguereu : tinguereu.)
De la dolor que m malmena.
T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx.
Ami, si vous eussiez un quart de la douleur qui me malmène.
- En parlant d'un ennemi qui se rend.
Loc. Ja non er per lui livratz cartiers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.
Jamais ne sera par lui accordé quartier.
CAT. Quarter. IT. Quartiere.
- Terme de blason.
Massas et brans et escutz de cartiers.
P. Cardinal: Tendas e traps.
Masses et glaives et écus de quartiers (écartelés).
I escut en IIII cartiers, et en cascun cartier a I (1) leo.
Tarif des monnaies en provençal.
Un écu en quatre quartiers, et en chaque quartier a un lion.
ANC. FR. L'en li aporte un escu de quartier.
Roman de Gérard de Vienne, v. 234.

38. Esquartelar, v., écarteler, briser en quatre, se détacher.
No vol que del mur peira esquartel.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.
Il ne veut pas que du mur pierre se détache.
- Terme de blason.
Part. pas. Escut d' aur et d' azur escartelatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 52.
Écu d'or et d'azur écartelé.
ANC. FR. Ke tot le fist fraindre et esquarteler.
Roman de Gérard de Vienne, v. 697.
PORT. Esquartelar, esquartajar. IT. Squartare. (ESP. Descuartizar; chap. Descuartisá : fé a cuarts. En lo cas del muro, escantellá : descantellá.)

39. Caire, Cayre, s. m., carne, quartier de pierre, pierre de taille, pierre 
de l'angle, côté.
Las peyras e 'ls caires foro aparelhatz. Roman de Fierabras, v. 4397.
Les pierres et les carnes furent apprêtées.
Fan portals e bestors
De caus e d' arena ab caire.
Bertrand de Born: S' abrils.
Font portails et tours de chaux et de sable avec pierre de taille.
Totz trei s' en son poiat de sobre un carne. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.
Tous trois s'en sont montés dessus une carne.
De possession que non aia que III cayres, per qual forma la destraras?
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 42.
De possession qui n'ait que trois côtés, par quelle manière la mesureras-tu? 
Loc. fig. Ab los fals brais
Dels lauzengiers savais,
Cui Dieu abais,
Se vira amors en cayre. 
G. Faidit: Ara m coven.
Avec les faux cris des médisants fourbes, que Dieu abaisse, se tourne amour de côte.
Cel qu' en petit de sazon
Torna son afaire en caire.
T. d'Albertet et de Pierre: En Peire.
Celui qui en peu de temps tourne son affaire de côté.
N' aia vergogna perduda,
Si que la meins afrontada
N' a laissat cazer un caire. 
Marcabrus: El son desviat.
En ait perdu la pudeur, tellement que la moins effrontée en a laissé tomber un coin.
ANC. FR. Tant est povre et mince de caire. Coquillart, p. 45.
CAT. Cayre. (chap. Pedra angulá o angular, del ángul, del racó; pedra tallada o picada per un picapedré; costat, paret.)

40. Cairon, s. m., carne, quartier de pierre, pierre de taille.
Teule ni peira ni cairon. Roman de Jaufre, fol. 34.
Tuile ni pierre ni quartier.
Desus fo la cumporta de grans cayros talhatz.
Roman de Fierabras, v. 3900.
Dessus fut la comporte de grands quartiers taillés.
CAT. Cairo, cayro.

41. Cairar, Cayrar, v., lat. quadrare, carrer, équarrir, cadrer, disposer avec 
symétrie.
Part. pas.
Sayzic son espieut don lo fer fo cayrat. 
Roman de Fierabras, v. 1049.
Saisit son épieu dont le fer fut équarri. 
Qui ns poira la peira virar...
E viro que fo virada,
Et era grans e cairada.
Brev. d'amor, fol. 174.
Qui pourra nous tourner la pierre... Et virent qu'elle était tournée, et elle était grande et carrée.
Ar son nostres Frances sus en la tor cayrada.
Roman de Fierabras, v. 2745.
Maintenant sont nos Français sus en la tour carrée.
D' espallas ac una brasada...
E 'ls brasses grosses e cairatz,
E bellas mans, detz ben formatz,
E fon delgat per la centura.
Roman de Jaufre, fol. 7.
D'épaules il eut une brassée... et les bras gros et carrés, et belles mains, doigts bien formés, et il fut délié par la ceinture.
Rollan, lo nebot Karle, es e sos pes levatz;
Tota la gen l' agarda, tant es grans e cayratz. 
Roman de Fierabras, v. 2510.
Roland, le neveu de Charles, s'est en ses pieds levé; toute la gent le regarde, tant il est grand et carré.
En aut creis et a rams cairatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
*Croît en *haut et a rameaux disposés avec symétrie.
CAT. Quadrar. ESP. Cuadrar. PORT. Quadrar. IT. Quadrare.
(chap. Cuadrá, cuadrás : yo me cuadro, cuadres, cuadre, cuadrem o cuadram, cuadréu o cuadráu, cuadren; cuadrat, cuadrats, cuadrada, cuadrades : fort, forts, forta, fortes; yo cuadraría; yo cuadraré; si yo cuadrara lo sírcul o rogle.)

42. Caral, adj., carré.
El palais es bastit aitals
De grans peiras grossas carals,
E totz entorn claus e muratz
E menudamentz dentelatz.
Roman de Jaufre, fol. 36.
Le palais est bâti tel de grandes pierres grosses carrées, et tout autour clos et muré et menuement crénelé.

43. Cayradura, s. f., lat. quadratura, quadrature, carrure, carré, régularité, symétrie.
Fez desfar la cayradura
De la bella obra de natura.
La torre de gran bastiment
Am peyras de gran cayradura. 
V. de s. Honorat.
Fit défaire la quadrature de la belle oeuvre de nature.
La tour de grande bâtisse avec pierres de grande carrure.
Tu, destra l' avansa per petitas cayraduras et per petits conhets.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 41.
Toi, mesure le surplus par petits carrés et par petits coins. 
CAT. Quadratura. ESP. Cuadratura. PORT. IT. Quadratura. 
(chap. Cuadratura, cuadratures; famosa es la cuadratura del sírcul o rogle.)

44. Cairia, s. f., carne, fortification, bastion.
Anc no fo per els nulha salhia
Qu' els pogues retener, murs ni cairia. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Oncques ne fut pour eux nulle saillie, mur ni carne qui les pût retenir.

45. Acairar, v., équarrir, ajuster.
Part. pas. Las layssas son reforsadas,
Seguras e ben acairadas.
G. Riquier: Qui a sen.
Les lices sont renforcées, assujetties et bien ajustées.

46. Esquayrar, Escairar, Scayrar, v., équarrir, régler, mettre d'équerre.
Lo libre que ensenha de destrar et d' escayrar terras.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, som.
Le livre qui enseigne à mesurer et à équarrir les terres.
Tu, esquayraras la possession.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 41.
Toi, tu équarriras la possession.
Que s compassa e s' escaira 
Sa vos. 
Rambaud d'Orange: Car dous.
Vu que sa voix se compasse et se règle.
Scayra lo terme que veyras drech dels agachons.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 7.
Équarris le terme que tu verras droit des témoins.
CAT. Escayrar. ESP. Escuadrar. PORT. Esquadriar. IT. Squadrare. 
(chap. Escuadrá, fé a escuadra : medí; ángul recte.)

47. Escaire, Escayre, Scayre, s. m., équerre.
Sera l' escayre just.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, c. 35.
L'équerre sera juste.
Fai que aias un scayre, et scayra lo terme que veyras drech dels agachons. 
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 7.
Fais que tu aies une équerre, et équarris le terme que tu verras droit des témoins.
CAT. Escayre. ANC. ESP. Escuardo (MOD. Escuadra). IT. Squadro.
(chap. Escuadra, escuadres.)

48. Scayrador, s. m., équarrisseur, celui qui met en équerre.
Dieus es destrador et es atermenador et scayrador.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I. som.
Dieu est mesureur et il est poseur de termes et équarrisseur.
IT. Squadratore. (chap. Escuadradó, medidó, escuadradós, medidós, escuadradora, medidora, escuadradores, medidores.)

49. Bescayre, s. m., irrégularité, forme biscornue. 
Possession... en bescayre... aia V cayres et 1 counde al dedins.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, ch. 45.
Possession... en forme biscornue... qu'elle ait cinq côtés et un coude au dedans.

50. Carreforc, s. m., lat. quadrifurcus, carrefour, place publique.
Dins Montalba, el carreforc, pres lo mercadial. (mercadal
Tit. de 1221. DOAT, t. LXXXVII, fol. 10.
Dans Montauban, au carrefour, près le marché.
Que trasgitadors et encantadors de carreforc cesson. 
Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 285.
Que bateleurs et escamoteurs de place publique cessent.