A Calaseit ña una partida que se diu La Fontanella, aon va a beure
Carlos Rallo Badet, milló dit, va a abeurás.)
Castellá: Después... deben jurar a él : jurarle : rendir homenaje, sacramento.)
(lo riu que naix a Horna).
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Nuptial, adj., lat. nuptialis, nuptial, de noce.
Las araubas nuptials et la archa e l' escrin.
Cout. de Condom, de 1313.
Les robes nuptiales et le coffre et l'écrin.
CAT. ESP. PORT. Nupcial. IT. Nuziale. (chap. Nupsial, nupsials : de boda, casamén, matrimoni; antigamen les noces, noses o nozes, en plural.)
2. Nuptialmen, adv., nuptialement, en mariage.
Jurero que penrias nuptialmen
Filha d' imperador.
(chap. Van jurá (ells) que pendríes nupsialmen filla d' emperadó : que te casaríes en la filla del emperadó, que la pendríes per esposa.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 20.
Jurèrent que vous prendriez en mariage fille d'empereur.
IT. Nuzialmente. (chap. Nupsialmen.)
3. Nupseiar, Noceiar, v., faire noces, se marier.
Mais val nupseiar que ardre.
(chap. Mes val casás que cremás.)
Izarn: Diguas me tu.
Mieux vaut faire noces que brûler.
Melh es noceiar qe esser usclatz.
Trad. de la 1re Épit. de S. Paul aux Corinthiens.
Mieux est se marier qu'être brûlé.
Part. pas. La femna non noceiada.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul aux Corinthiens.
La femme non mariée.
ANC. FR. Fame espouser et noçoier.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 382.
ANC. CAT. Nupciayar.
4. Nossas, s. f. pl., lat. nuptias, noces.
El ser la 'nmenet al sieu castel, e lendeman l' espozet, e fes grans nossas. V. de Raimond de Miraval.
Au soir il l' emmena au sien château, et le lendemain il l'épousa, et fit grandes noces.
Totz jorns festas e nossas reyals. V. et Vert., fol. 29.
Toujours fêtes et noces royales.
Fig. An elegit las nossas del anhell. V. et Vert., fol. 96.
Ont choisi les noces de l'agneau.
CAT. ESP. PORT. Nupcias. IT. Nozze. (chap. Les noces, noses, nozes, bodes, lo casamén, matrimoni. Com veéu, Raynouard fique en plural nupcias tamé en catalá, ya que este dialecte ocsitá fée aná los plurals en AS, inclús después de la gramática de laboratoris Pompeyo Fabra, escrita en castellá.)
5. Noceyamen, s. m., noce, mariage.
Can fetz de l'aigua vi, lai on era prezens,
En cort d' architricli, on fo 'l noceyamens.
Izarn: Diguas me tu.
Quand il fit de l'eau vin, là où il était présent, dans la cour de l' architriclin, où fut la noce.
6. Novi, s. m., fiancé, marié.
Negus novis ni autra persona.
Parens o amicx del novi.
Cartulaire de Montpellier, fol. 41.
Nul marié ni autre personne.
Parents ou amis du marié.
CAT. Nuvi, novi. ESP. Novio. (chap. Novio, novios; novios val igual com plural de novio, masculí, o los novios referinse a la parella. Avui en día tamé poden sé dos homens los novios que se casen, com va passá a Beseit en “carretell”, Fermín Odón y Francesc Xavier Cortés Yáñez. Cuan van está casats, lo alcalde los va di: “ya ton podéu aná a pendre pel cul”.)
7. Novia, s. f., fiancée, mariée.
Per lo novi, o per la novia.
Parens o amicx del novi, o de la novia. Cartulaire de Montpellier, fol. 41. Pour le marié, ou pour la mariée.
Parents ou amis du marié, ou de la mariée.
CAT. Nuvia, novia. ESP. Novia.
(chap. Novia, novies. Avui en día tamé se poden casá dos dones. Cuan aixó passe, dos homens se queden solteros o soltés, y mes tranquils que una bassa d'oli.)
8. Novia, s. f., noce, mariage.
Per occaizon de la novia.
Alberc en que novias aia.
Cartulaire de Montpellier, fol. 40.
Par occasion de la noce.
Habitation dans laquelle il (y) ait noces.
Nutritiu, adj., lat. nutritius, nutritif.
Per defauta de sanc nutritiu.
(chap. Per falta de sanc o sang nutritiva.)
Qu' el malaute sia pascut de viandas nutritivas.
Eluc. de las propr., fol. 57 et 56.
Par défaut de sang nutritif.
Que le malade soit nourri d'aliments nutritifs.
CAT. Nutritiu. ESP. PORT. IT. Nutritivo.
(chap. Nutritiu, nutritius, nutritiva, farinetes nutritives pera Pininfarinetes : Carlos Rallo Badet, que está mol arguelladet.)
2. Nutricio, s. f., lat. nutricatio, nutrition, nourriture.
Quant a vianda et nutricio. Eluc. de las propr., fol. 154.
Quant à aliment et nutrition.
CAT. Nudrició. ESP. Nutrición. PORT. Nutrição. IT. Nutrizione.
(chap. Nutrissió, nutrissions.)
3. Nutrimental, adj., nutritif.
Denegant al cor sanc nutrimental.
La humor nutrimental.
Eluc. de las propr., fol. 53 et 217.
Déniant au corps sang nutritif.
L'humeur nutritive.
ESP. Nutrimental. IT. Nutrimentale.
4. Nurir, Nuyrir, Noirir, Noyrir, v., lat. nutrire, nourrir, alimenter.
En lor malvasa carn nurir delicament. Lo novel confort.
Pour leur mauvaise chair nourrir délicatement.
Noyrir fara celadament
L' enfant.
V. de S. Honorat.
Fera nourrir en cachette l'enfant.
Par extens. Per oli que noyriss lo fuoc en la lampeza.
V. et Vert., fol. 73.
Par huile qui nourrit le feu dans la lampe.
Fig. Bonas obras noyrisso 'l ab doussor.
G. Figueiras: Totz hom.
Bonnes œuvres le nourrissent avec douceur.
Los noyrisson en lur peccat et en totz mals.
V. et Vert., fol. 23.
Les nourrissent en leur péché et en tous maux.
Razo destruy, merce noyris.
Arnaud de Marueil: Sel que vos.
Raison détruit, merci nourrit.
Substantiv. Per que no cre natura se desvi,
Si per noirir non muda son cami.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
C'est pourquoi je ne crois pas que nature se dévie, si par le nourrir elle ne change son chemin.
Part. pas. Ni donzelo
C' om agues noirit en sa man.
P. Vidal: Abril issic.
Ni jeune damoisel qu'on eût nourri dans sa main.
ANC. FR. Ai-ge paour que Diex me faille,
Qui norrist les oisiaux au chans?
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 452.
CAT. Nudrir. ESP. PORT. Nutrir. IT. Nutrire.
(chap. Nutrí, nutrís: yo me nutrixco o nutrixgo, nutrixes, nutrix, nutrim, nutriu, nutrixen; nutrit, nutrits, nutrida, nutrides. Juaquinico Monclús, lo presidén de la Ascuma, está ben nutridet, gort com un jónec; fotrá un pet consevol día y estirará la garra com lo folclorista Carrégalo.)
5. Nurimen, Noyrimen, s. m., lat. nutrimentum, nourriture, aliment.
Pot sostener sa vida de pauc de noyrimen. V. et Vert., fol. 101.
Peut soutenir sa vie de peu d' aliment.
Fig. Ayssi deu far qui vol afamar lo noyrimen de luxuria.
V. et Vert., fol. 99.
Ainsi doit faire qui veut affamer l' aliment de luxure.
L' espiritual nuriment. Doctrine des Vaudois.
La nourriture spirituelle.
- Éducation.
Bos noyrimens dona regla,
E mals noirimens la tol.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Bonne éducation donne règle, et mauvaise éducation l'ôte.
CAT. Nudriment. ESP. PORT. IT. Nutrimento.
(chap. Nutrimén : nutrissió, nutrimens, nutrissions.)
6. Nuirissement, s. m., nourriture, aliment.
Que chascus, segont son poder, en recepcha bons nuirissemens.
(chap. Que cadaú, segons son (lo seu) poder, (ne) ressibixque bons alimens.)
Trad. de Bède, fol. 55.
Que chacun, selon son pouvoir, en reçoive bonne nourriture.
Fig. Lo nuirissement de cobeeza. Trad. de Bède, fol. 77.
L'aliment de convoitise.
ANC. FR. Car l'amour prent des yeux sans cesse accroissement,
Et se donne luy-mesme un grand nourrissement.
Œuvres de Dubellay, p. 309.
7. Noyritura, Noiridura, s. f., nourriture, éducation, instruction.
Sa noiridura, es del sanc qu' el beu per lo budel del emborilh.
Liv. de Sydrac, fol. 85.
(chap. Lo seu alimén es de la sang qu' ell beu per lo budell del melic.)
Sa nourriture, c'est du sang qu'il boit par le boyau du nombril.
Fig. Mortz, per que nos as tout tant sancta creatura?
Com nos as mort am lui tota sa noiridura?
V. de S. Honorat.
Mort, pourquoi nous as-tu enlevé si sainte créature?
Comment nous as-tu tué avec lui toute sa nourriture?
ANC. FR. Qui eust jamais pensé et prédit si grand courage et si grande ambition à ce jeune roi, veu sa nourriture?
Le vieux proverbe de jadis disoit que la nourriture passe nature.
Brantôme; Charles VIII.
IT. Nutritura.
8. Nuiridor, Noyridor, s. m., lat. nutritor, nourricier, instituteur, gouverneur.
Can bo nuiridor avem que di: Eu ti donei dez, e tu no m vols una donar.
Trad. de Bède, fol. 46.
Quand nous avons bon nourricier qui dit: Je te donnai dix, et tu ne me veux donner une.
Fig. Es noyridor de totz lachtz vicis. Eluc. de las propr., fol. 227.
Est nourricier de tous laids vices.
(chap. nutridó, institutó, gobernadó).
IT. Nutritore.
9. Nuirissa, Noyrissa, Noirissa, s. f., lat. nutricia, nourrice.
Ayssi co la noyrissa cossola son efan, cant plora, e li yssuga sos huells.
(chap. Així com la nodrissa console son infán, cuan plore, y li eixugue sons ulls.)
V. et Vert., fol. 63.
Ainsi comme la nourrice console son enfant, quand il pleure, et lui essuie les yeux.
Noirissa del nostre paire.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Nourrice de notre père.
Fig. Mesconioissensa es nuirissa de vices. Trad. de Bède, fol. 43.
Ingratitude est nourrice de vices.
(chap. Nodrissa, nodrisses, la dona que nutríe als chiquets o chiquetes, normalmen no eren fills seus. Ama de cría. Tamé ere la institutrís, educadora.)
10. Noyriguier, s. m., nourrisseur, producteur, cultivateur.
La terra torna guasta, non y a noyriguier. V. de S. Honorat.
La terre devient déserte, il n'y a pas de producteurs.
Noyriguier panan so qu' om lor plieu.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Nourrisseurs volant ce qu'on leur garantit.
(chap. Productó, cultivadó, llauradó, sembradó; productós, cultivadós, llauradós, sembradós; productora, cultivadora, llauradora, sembradora; productores, cultivadores, llauradores, sembradores.)
11. Norrigueira, s. f., nourrisseuse.
Es richa e bona norrigueira.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.
Est riche et bonne nourrisseuse.
12. Noirim, s. m., nourrain, rejeton, bouture.
Gen paissetz vostre noyrim.
B. Martin: A senhors.
Vous paissez bien votre nourrain.
Aquels conpainos
Qui fan noirim cogular.
Marcabrus: L' autr' ier a l' issida.
Ces compagnons qui font abâtardir nourrain.
Marcabrus: Bel m' es quant.
Mauvais arbres, de mauvais rejeton; de mauvaise branche, mauvaise fleur.
(chap. Rechito, rechitos; empel, empels; cuan broste un abre y trau un peu, normalmen bort, que se ha de empeltá pera que faigue fruit o fruita bona. Estos brots són los millós per a replantá, perque están aveats al terreno, al clima.)
13. Anoirir, v., nourrir.
Molt si fai tener cueindamen,
Et anoirir curiosamen.
Deudes de Prades: Auz. cass.
Se fait tenir moult proprement, et nourrir soigneusement.
14. Desnoirir, v., repaître, défrayer.
E 'l sieu flac cors c' anc no m desnoiri,
Ni cavalguet, ni garni, ni reten.
P. Durand: Mi dons qui.
Et la sienne flasque personne qui oncques ne me reput, ni fournit cheval; ni équipa, ni retint.
(chap. Desnutrí, desnutrís; desnutrit, desnutrits, desnutrida, desnutrides.)
Capítul XI.
Elecsió de dona. Viache del pare y lo fill a Saragossa.
Día per día, poble per poble y donsella per donsella, li va contá ell llargamen la historia de la seua expedissió, donán mérit hasta als fets mes sensills. Resumín, después de lo mes particulá que ya se ha referit, an estes observassions generals: que habíe trobat a les mosses bastán ben enteses, pero sense cap instrucsió, ya que está mol errada o del tot abandonada la educassió, fenla consistí massa en exterioridats casi de hipocressía y en práctiques religioses y devossions que no ixen del cor ni penetren an ell, ni tenen mes arraíls que la imitassió, ni mes autoridat que lo que manen los pares y la forsa del ejemple desde que són chiquetes, pero vanes generalmen, sense suc y incapases de doná cap fruit de verdadera, sólida y entesa virtut. Lo que mes li habíe agradat: del Semontano, lo epicureísmo; de Graus, la formalidat; de Benabarre, la sensillés; de Tamarite, la caridat; de Monzón, la cortesanía, y de Fonz y Estadilla, la amenidat. Li van advertí que se olvidáe de Barbastro, y va contestá que de Barbastro li agradáe mol la aussensia.
Y los va contá lo cas de la pintura del Puch, del que sen van enriure tots, espessialmen don Alfonso, perque coneixíe an alguns dels sujetos.
- Sé empero, fill, que ñan sagales mol garrides (no garrudes ni garrules) y menos mal criades que a datres puestos.
Pero arribats al pun de triá novia, se va reduí la competensia a les tres consabudes, callán Pedro Saputo pera sentí mes libres los vots, lo que teníe tratat y adelantat en Morfina, y dién sol que contaren en ella, pos la seua repugnansia al matrimoni no habíe sigut lo que se creíe.
Rosa, la amable Rosa, aquella pensadora, inossenta y enamorada Rosa, va tindre tres vots, lo de la mare, lo de don Jaime y lo de Paulina. Los va di Pedro Saputo que teníen raó perque ere una sagala mol pressiosa; pero que li ere impossible mirala mes que com a germana; per mes que se habíe esforsat a doná al seu afecte lo temple del amor, may la podríe abrassá com amán ni com home, perque no li exitaríe mes que la correspondensia de un puro germá. Van sedí a tan just reparo, encara que sa mare en gran sentimén, desconsolanse de un modo que en prou penes la van pugué fé assistí a la consulta.
Eulalia va tindre los vots de tots menos lo del pare, que va di:
- Mol me agrade, mol vull a Eulalia, y mol val; pero aon estigue la perla, lo diamán de Morfina, que callon totes les donselles del món; ya que mos dius que has vensut la seua repugnansia.
Entonses va pendre la paraula Pedro Saputo y va di:
"No hay vensut la repugnansia de Morfina al matrimoni, perque no la teníe; no, siñó pare, no la ha tingut may, y es éste un dels secrets de la meua vida, que se revele ara.
Desde chiqueta, o desde lo primé sentit y coneiximén de estos afectes, ha vullgut Morfina a un home, y ni abans ni después ha pogut voldre a datre; de modo que si en ell no haguere donat, potsé no sen trobare al món cap atre capás de arribá al seu cor.
Y eixe home soc yo.
Al passá per allí de estudián se va enamorá de mí y yo de ella; y se va enamorá perque la vach mirá y li vach parlá en intensió forta y atinada de penetrala de amor, y no va pugué resistís, ajudanme an este empeño la semellansa de sensibilidat que ña als dos, lo seu gust delicat; y lo raríssim y sublime entenimén de que va naixe dotada. Se va confirmá después este amor en dos visites mes que li vach fé, la una en los estudians a la volta o gira, l'atra, después de separám de ells, habén fet posada a casa seua, per rogs de son pare la primera, y de son germá la segona vegada. Pero en lo tems vach advertí que había cometut una imprudensia, pos lo meu naiximén no permitíe tan altes mires. Be va sabé quí era yo la radera vegada, adivinanu per unes paraules que son pare va di en alabansa meua, y lay vach confessá sense engañ; be me va jurá y probá que lo seu amor per aixó no dixáe de sé lo mateix y que seguíe están mes segura encara y enamorada; en tot no habíe tornat a vórela desde entonses, dixanla en libertat de un modo indirecte, y com obliganla a olvidám si puguere, o a pensá en lo que mes li convendríe.
Va sé ella pera mí lo primé amor, perque hasta an aquell pun había sigut mol chiquet y puros jocs de sagalet los meus entretenimens en atres; y yo per an ella lo primé tamé, y ademés lo únic possible, com se ha vist. Yo, mentrestán, no me hay obligat a cap atra. Perque de Rosa ya te hay dit lo que ña; y Eulalia, que si no me haguera prendat de Morfina y obligat an ella, seríe la meua tría entre totes les donselles que conec, may me ha insinuat res de casamén ni ha demostrat extrañá que yo no li insinuara res an ella. Potsé u ha donat per cosa plana, pos ha dit algunes vegades que me preferíe a tots los prinseps del món juns; pero aixó no es una verdadera obligassió positiva pera mí; ni micha promesa ni asseptassió entre natros: mos unix la finura; gran, sí, mol; pero res mes que finura; així com ella me deu a mí datres que si no equivalen an eixa, al menos són de bastán momén pera que may me puguere di desconegut o ingrat. De chiquet vach jugá en ella; y cuan vach torná home al poble, ya era de un atra, y a la seua amistat y trate no hay olvidat esta sircunstansia.
Prop de set añs hay dixat passá sense visitá ni escriure a Morfina, sense fela entendre de cap modo que pensaba en ella, donán puesto al que hay dit; y se ha mantingut constán, fiel, amán sempre y la mateixa que cuan mos vam declará la primera vegada. Encara ha acreditat de un atre modo que lo seu amor es lo mes assendrat y fi y que cap al cor humano. En este tems ha tingut mols pretendens, entre ells alguns mayorazgos de cases de tituls, mossos ben plantats, adornats de aventajades parts, y mol estimats, y pera tots ha sigut insensible, habense format y cundit al món la opinió que no habíe naixcut en sensibilidat a propósit per al matrimoni, y que no ñabíe an ella inclinassió natural als homens. Tot aixó ¿qué vol di? ¿En quin cas y obligassió me fique, sense la que miche entre los dos fa tans añs? No sé yo quí u declare; a vosté, pare, a vosté siñora mare, a tots dixo la ressolusió. Sol demano que se tinguen per sertes les raons que hay ficat y los motius que hay manifestat, així respecte de ella, com de Eulalia y Rosa, que són les tres a qui está la competensia.
Va pará de parlá Pedro Saputo, y ningú preníe la paraula.
Va parlá al remat don Alfonso y va di:
- Morfina Estada es la donsella mes hermosa y discreta que hay conegut. Y habén yo cregut que absolutamen no volíe casás, com u va creure tamé son pare pandescanse, en qui vach parlá de ella algunes vegades, mos trobem ara en que ere lo teu amor lo que la fáe pareixe desdeñosa y fura, o mes be desamorada.
Mol apressiades són, cada una per lo seu, Rosa y Eulalia; consevol de elles te mereix, y la voría en gust de nora a la familia; pero después de lo que acabes de dimos, ya no tenim que pensá en elles, potsé se podríe repará en que Morfina té dos añs o una mica mes que tú, cuan fore milló que ne tingueres tú dotse mes que ella; yo no fico cap reparo.
- Ni yo, va di Pedro Saputo; perque la virtut may se fa vella y la discressió sempre té flo.
- Pos a la faena, va di lo pare; demá pronte monto a caball y men vach a vore a Morfina y a la seua bona mare, y tú, Pedro, si te pareix, perque lo teu juissi es lo sol que an aixó ha de regít, podríes aná a Almudévar a satisfé an aquelles dos amabilíssimes joves del modo que lo teu talento y lo teu discurs te sugerixque; perque Rosa no pot dissimulá lo seu amor, que al meu pareixe té poc de germana y mol de amán; y si ademés de aixó la han confiat, ya veus que seríe un cop de mort per an ella, sobre quedá mal en sa mare, que es tamé mare teua. Y a Eulalia ¿qué no li deus? ¿Qué no se mereix?
Yo vech que lo empeño es fort: pero, cumplix, fill meu, cumplix al teu honor y reputassió, has de doná este pas que exigix la humanidat al amor de aquelles dos amables donselles.
- Aniré, pos, a Almudévar, va di Pedro Saputo; les voré, les parlaré; y encara que les dones an estos casos tenen la raó al cor y no admiren reflexions, en tot no desconfío de dixales si no contentes, perque es impossible, al menos no desesperades ni enemigues meues. Ixiré demá mateix, mon anirem los dos a un tems.
En efecte, van eixí los dos en son demá, lo pare a vore a Morfina y tratá del casamén en la deguda formalidat, y lo fill a fé a les infelises de Almudévar la declarassió acordada, que va sé lo trance mes ressio al que se va vore en tota la seua vida. La mare va quedá pensán en la seua Rosa, que li pareixíe la mes grassiosa y amable de totes les donselles naixcudes de dona, y pressindíe de lo que díe son fill.
Dos díes fée que estáe Pedro Saputo a Almudévar, no habén insinuat encara res a les sagales, tot se habíe reduít a festa y jubileu entre ells, cuan va ressibí un plec del virrey aon li díe que se serviguere aná a Saragossa, pos teníe que comunicali una lletra de S. M.
Va acusá lo ressibo al virrey, li va di que anáe a empendre lo camí, y va volá.
Va arribá, y al vórel vindre tan pronte se va admirá y li va preguntá qué ñabíe.
A Morfina, veén la admirassió de don Alfonso, perque ya sabíe que estáe a Almudévar, encara que no va di res, li va doná un salt al cor, y sol se va assossegá veénlo sonriure sense cap siñal sospechosa. Los va amostrá lo plec, y va di son pare:
- Hi anirem juns; pero cuan va pugué parlali libremen a Pedro Saputo, li va di: me ha trastornat ixa notissia. ¡Yo que después de tans añs de esperá y no esperá, y de patí continuamen me creía ya al día de la meua felissidat y gloria!
- Se haurá de diferí o postposá per uns díes, va di Pedro Saputo; ara veus cóm es la sort la que done y trau los gochos de la vida, la que done llum y sombra, la tristesa y la alegría, en los nostres calculs y contra nells, en los nostres dessichos y en la seua contra.
¿Puc yo dixá de obeí al meu Rey? ¿Puc dixá de aná y presentám inmediatamen a Saragossa? Pos causes tan contraries com esta y de mes eficassia encara, per lo que ara se pot jusgá, te han privat de tindre noves de mí estos añs, y a mí de seguí lo meu dessich de donáteles y visitát. No ploros...
- No puc dixá de plorá, va contestá ella, y mes ara que puc plorá y sentí en libertat, y di per qué y per quí ploro. ¡Amán meu! ¡Home meu! ¡gloria meua! No acababe la infelís de lamentá la seua desgrassia, y dabán de tots ploráe y díe que no habíe ressibit lo seu cor cap cop tan fort en la seua vida. Pero no va ñabé arbitri pera detíndrel; pare y fill se van despedí, y ella se va tancá al seu cuarto a afligís y fartás de dili cruel y malissiosa a la sort, barruntán oscuramen allá al sego sentimén desgrassies que no sabíe quines siríen, ni cóm ni per aón habíen de vindre, pero que li anunsiabe lo cor com infalibles.
Pedro Saputo y son pare van aná al seu poble y sense pará se van ficá al camí de Saragossa. Se va presentá primé al virrey Pedro Saputo sol y li va enseñá aquell una carta de S. M. a la que li díe que averiguare aón se trobáe Pedro Saputo y li diguere que lo nessessitáe y dessichabe vórel; y va afegí:
- Espero que no tos faréu esperá a Palau.
- No, va contestá Pedro Saputo; pero primé vindré a vóretos en mon pare, que fa poc tems que 'l vach trobá y vach sé reconegut per nell. Hi van aná los dos en efecte, van minjá en lo virrey, y li van contá la seua historia, folgán mol S. Y. de sentila. Se va aturá a Saragossa uns díes, y se van separá, partín la un cap a la Cort, y l’atre cap a la seua aldea.
Jupa, s. f., jupe, cotte, pourpoint.
Sai far jupas e jupelhs.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je sais faire jupes et jupons.
Anc l' entresenh faitz ab benda
De la jupa del rey d'armar,
Que ilh baillet, no lo poc guizar.
Bertrand de Born: Quan vey pels.
Oncques l'enseigne qu'il lui donna, faite avec une bande du pourpoint du roi d'armes, ne le put diriger.
CAT. Jupa. (chap. Jupa, jupes, chupa, chupes, del árabe clássic ǧubbah. Jupota, jupotes, chupota, chupotes. ESP. Chupa, chaqueta, chaquetilla, cazadora, chompa, chumpa, loc. poner a alguien como chupa de dómine. No es del verbo chupá.)
2. Jupelh, s. m., jupon.
Sai far jupas e jupelhs.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je sais faire jupes et jupons.
ANC. FR. Un juppel que avoit vestu icellui Pierre.
Lett. de rém. de 1448. Carpentier, t. II, col. 953.
3. Jupon, Jupio, s. m., jupon, tunique.
Gastan o affolan jupons o autres obratges.
Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 476.
Gâtant ou détériorant tuniques ou autres ouvrages.
So de vermelh pali lor jupio. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Sont de drap de soie vermeil leurs tuniques.
ESP. Jubón. PORT. Gibão. IT. Giubbone.
4. Jupier, s. m., jupier, qui fait des jupes.
A jupiers, lo portal. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.
(chap. Als jupés, lo portal; jupé: home que fa jupes, chupes.)
Aux jupiers, le portail.
Jupiter, s. m., lat. Jupiter, Jupiter, planète.
Jupiter, segon planetas. Brev. d'amor, fol. 30.
Jupiter, seconde planète.
La seconda planeta a nom Jupiter. Liv. de Sydrac, fol. 53.
La seconde planète a nom Jupiter.
CAT. ESP. (chap. Júpiter) PORT. Jupiter.
Jur, s. m., lat. juramentum, serment.
Pus Ventedorn e Comborn e Segur
E Torena e Monfort e Guordon
An fag acort ab Peiregorc e jur.
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Puisque Ventadour et Comborn et Ségur et Turenne et Montfort et Gourdon ont fait accord avec Périgord et serment.
Pois ment sos jurs.
Raimond de Miraval: Contr' amor.
Puisqu'elle dément ses serments.
CAT. ANC. ESP. (juramento, sacramento, homenaje) PORT. Jura.
2. Jurament, Juramen, s. m., lat. juramentum, serment.
Juraments de fidelitat. Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr., col. 37. Serments de fidélité.
Apres lo sobre dig juramen fag. Cartulaire de Montpellier, fol. 127.
Après le susdit serment fait.
Si vol gardar sa fidelitat ni son juramen. L'arbre de Batalhas, fol. 79.
S'il veut garder sa fidélité et son serment.
CAT. Jurament. ESP. PORT. Juramento. IT. Giuramento. (chap. Juramén, juramens; homenache, homenaje; sagramén : juramén de fidelidat.
Los mes antics en proto chapurriau són del 842.)

3. Juraire, Jurador, s. m., lat. jurator, jureur, blasphémateur.
Jurayres de Dieu e dels sans. Leys d'amors, fol. 37.
(chap. Blasfemadós de Deu y dels sans.)
Jureurs de Dieu et des saints.
Adjectiv. So son fals jutges raubador,
Fals, molheratz e jurador.
Marcabrus: Pus mos coratge.
Ce sont faux juges voleurs, faux, efféminés et blasphémateurs.
Hom juraire es ples de felonia. Trad. de Bède, fol. 59.
Homme jureur est plein de félonie.
CAT. ESP. PORT. Jurador. IT. Giuratore. (chap. Juradó, juradós, juradora, juradores; blasfemadó, blasfemadós, blasfemadora, blasfemadores; despenjassans, que diu blasfemies contra Deu o los sans, que se cague en tots los sans.)
4. Jurat, s. m., lat. juratus, jurat, administrateur municipal.
Senhors juratz tenens jurada en la deyta maison.
Usatge de far jurats. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 477 et 634.
Seigneurs jurats tenant jurade en ladite maison.
Usage de faire des jurats.
CAT. Jurat. ESP. PORT. Jurado. IT. Giurato. (chap. Jurat, jurats: homens que teníen este ofissi.)
5. Jurada, s. f., jurade, assemblée, réunion de jurats.
No ausan far jurada... al prejudici del senhor. Charte de Gréalou, p. 108.
N'osent faire jurade... au préjudice du seigneur.
Nos, sotz mayer et juratz sus deytz, en jurada estans,... fasem las ordonnansas. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 475.
Nous, sous-maire et jurats susdits, étant en jurade,... faisons les ordonnances.
6. Juratiu, adj., lat. jurativus, qui sert à jurer, affirmatif.
Jurativas, coma: Certas, veramen. Leys d'amors, fol. 99.
Affirmatives, comme: Certes, vraiment.
7. Juratory, adj., lat. juratorius, juratoire.
Ab caution juratory. Fors de Béarn, p. 1087.
Avec caution juratoire.
8. Jurar, v., lat. jurare, jurer, promettre.
Ieu li juraria,
Per lieys e per ma fe,
Qu' el bes que m faria
No fos saubutz per me.
B. de Ventadour: Lanquan vey.
Je lui jurerais, par elle et par ma foi, que le bien qu'elle me ferait ne serait divulgué par moi.
Jurero la mort de Sydrac. Liv. de Sydrac, fol. 6.
Jurèrent la mort de Sydrac.
- Fiancer.
Avia una mout bella filla... la qual avia faita jurar En Richartz a 'N Ugo lo Brun. V. de Bertrand de Born le fils.
Avait une moult belle fille... laquelle le seigneur Richard avait fait fiancer au seigneur Hugues le Brun.
- Prêter serment.
Jurar non es autra cauza mays trayre Dieus en testimoni.
V. et Vert., fol. 24.
Jurer n'est autre chose que prendre Dieu à témoin.
Loc. Jura contra sa conciencia. V. et Vert., fol. 2.
Jure contre sa conscience.
Juran... en las mas, etc.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 356.
Jurent... entre les mains, etc.
- Faire des jurements.
Blasfemar e jurar de Dieu. V. et Vert., fol. 17.
Blasphémer et jurer de Dieu.
Juron e renegon, e jogon a tres datz.
P. Cardinal: Un estribot.
Jurent et renient, et jouent à trois dés.
- Conjurer, se liguer.
El vescoms de Ventedorn e 'l vescoms de Comborn... e 'l vescoms de Torena se jureron ab lo comte de Peiregors. V. de Bertrand de Born.
Le vicomte de Ventadour et le vicomte de Comborn... et le vicomte de Turenne se liguèrent avec le comte de Périgord.
Fig. Deslialtatz si jura
Contra Lialeza.
P. Cardinal: Falsedatz.
Déloyauté se ligue contre Loyauté.
- Part. pas. Juré, lié par serment, fiancé, feudataire, vassal.
E 'l coms d' Engolesma l' avia jurada la filla a moiller, e recebut per fill.
V. de Bertrand de Born le fils.
Et le comte d' Angoulême lui avait fiancé la fille pour femme, et (l'avait) reçu pour fils.
Sos homs plevitz e juratz.
Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas.
Son homme engagé et lié par serment.
Substantiv. Anc no fui vostre juratz.
Le Dauphin d'Auvergne: Rey pois.
Oncques je ne fus votre vassal.
CAT. ESP. PORT. Jurar. IT. Giurare. (chap. Jurá: juro, jures, jure, jurem o juram, juréu o juráu, juren; jurat, jurats, jurada, jurades.)
9. Conjur, s. m., supplication, invocation.
Mas no m valon precx ni conjur,
Si Merces no la m conjura.
Deudes de Prades: De lai on.
Mais ne me valent prière ni supplication, si Merci ne me la supplie pas.
- Conjuration, enchantement.
Venc al us de la cambra, si la trobet tancada,
Et a dit son conjur; tota s' es desfermada.
Roman de Fierabras, v. 2760.
Vint à la porte de la chambre, il la trouva fermée, et il a dit sa conjuration; elle s'est toute ouverte.
Quan l' encantaire la vol gitar de sa fobia ab sos conjurs.
Eluc. de las propr., fol. 238.
Quand l' enchanteur veut la chasser de sa retraite avec ses conjurations. CAT. Conjur. ESP. Conjuro. (chap. Conjur, conjurs: paraules mágiques, encantamén, encantamens. Al Decamerón en chapurriau ne podéu trobá bastans ejemples.)
10. Conjuration, s. f., lat. conjurationem, conjuration, enchantement.
En nigromantia, conjurations. La Confessio.
En nécromancie, enchantements.
CAT. Conjuració. ESP. Conjuración. PORT. Conjuração. IT. Congiurazione.
(chap. Conjurassió, conjurassions.)
11. Conjurador, s. m., enchanteur.
Adject. Alcu dels Juzieus conjuradors... assajeron de gitar orres esperitz.
Trad. des Actes des apôtres, ch. 19.
Quelques uns des Juifs enchanteurs... essayèrent de chasser les esprits immondes.
ESP. Conjurador. IT. Congiuratore. (chap. Conjuradó, conjuradós, conjuradora, conjuradores.)
12. Conjurar, v., lat. conjurare, conjurer, supplier.
Ans quan la prec, me semon et m conjura
Que m lays de lieys.
G. Faidit: Molt a pugnat.
Mais quand je la prie, elle me somme et me conjure que je m'éloigne d'elle.
Pueis dis l'evesque, conjuran
Lo filh de Dieu e demandan:
“Ieu te conjuri, per Dieu meu,
Que m diguas si es filh de Dieu.”
Brev. d'amor, fol. 163.
Puis le pontife, conjurant et interrogeant le fils de Dieu, dit: “Je te conjure, par mon Dieu, que tu me dises si tu es fils de Dieu.”
Car frayres, conjuri vos que... vos abstengas. V. et Vert., fol. 103.
Chers frères, je vous conjure que... vous vous absteniez.
CAT. ESP. PORT. Conjurar. IT. Congiurare. (chap. Conjurá: conjuro, conjures, conjure, conjurem o conjuram, conjuréu o conjuráu, conjuren; conjurat, conjurats, conjurada, conjurades.)
13. Esconjurar, v., conjurer, supplier.
Ans fug on plus l' esconjura.
Gui d'Uisel: L'autre jorn.
Mais elle fuit où plus il la supplie.
- Faire des conjurations.
Lo traval que avia mes l' an passat per esconjurar lo temps.
Tit. de 1498. DOAT, t. CXXVII, fol. 268.
La peine qu'il avait mise l'an passé pour conjurer le temps.
ANC. FR. La veue et le ressentiment de nos propres maux ne nous peut esmouvoir à esconjurer ceste tempeste.
Camus de Belley. Diversités, t. II, fol. 347.
PORT. Esconjurar. IT. Scongiurare.
14. Abjurament, s, m., abjuration, renonciation.
Mas aquest abjurament. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Mais cette abjuration.
- Délaissement, terme de jurisprudence.
Aquest absolvement et aquest abjurament.
Tit. de 1277. DOAT, t. CVII, fol. 6.
Cette décharge et ce délaissement.
(chap. Abjuramén, abjuramens; abjurassió, abjurassions; renunsia, renunsies; renunsiassió, renunsiassions; abdicassió, abdicassions.)
15. Perjur, s. m., lat. perjurium, parjure.
No tem... perjurs fals,
E viu de raubaria.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Ne craint... les faux parjures, et vit de vol.
(chap. Perjur, perjurs: que han perjurat o jurat en fals. V. perjurá.)
16. Perjuri, s. m., lat. perjurium, parjure.
Fan perjuris e grans tracios. Poëme sur Boèce.
Font parjures et grandes trahisons.
Nos chazem el crim de perjuri. Trad. de Bède, fol. 59.
Nous tombons au crime de parjure.
CAT. Perjuri. ESP. PORT. Perjurio. IT. Pergiuro, pergiurio.
(chap. Perjuri, perjuris : juramén en fals.)
17. Perjuria, s. f., parjure.
No m platz perjuria
Ni nulh malvatz perchatz.
T. de J. Lag. et d'Ebles: Qui vos dara.
Ne me plaît parjure ni nul mauvais profit.
18. Perjurament, s. m., parjure.
Si lo vol accusar de perjurament. L'Arbre de Batalhas, fol. 240.
Si le veut accuser de parjure.
(chap. Perjuramén, perjuramens: juramén en fals: perjuri, perjuris.)
19. Perjur, adj., lat. perjurus, parjure.
E 'n Tolza 'l tenon per perjur.
Bertrand de Born: Pois lo gens.
Et dans Toulouse le tiennent pour parjure.
Substantiv. Li perjur, li blasmador. Liv. de Sydrac, fol. 98.
Les parjures, les blasphémateurs.
ANC. FR. Et se j'en sui parjurs à escient.
Le Roi de Navarre, ch. 17.
Aurunt esté vers tei parjur.
B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 63.
CAT. Perjur. ESP. PORT. Perjuro. IT. Spergiuro. (chap. Perjur, perjurs.)
20. Perjurar, v., lat. perjurare, parjurer.
Ar an melhurat lur afar
De mentir et de perjurar.
P. Cardinal: Un decret.
Maintenant ont amélioré leur affaire du mentir et du parjurer.
Mas per ren que sia,
Yeu no m perjuraria.
(chap. Pero per res que sigue, yo no me perjuraría : yo no juraría en fals.)
T. de J. Lag et d'Ebles: Qui vos dara.
Mais pour rien qui soit, je ne me parjurerais.
Part. pas. Vas mi son perjurat
Trei palazi.
Bertrand de Born: Ges no m.
Envers moi sont parjurés trois palatins.
Vostra fes
Qu' avetz cent vetz per aver perjurada.
T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.
Votre foi que vous avez cent fois parjurée pour richesse.
CAT. ESP. PORT. Perjurar. IT. Spergiurare. (chap. Perjurá: perjuro, perjures, perjure, perjurem o perjuram, perjuréu o perjuráu, perjuren; perjurat, perjurats, perjurada, perjurades.)
21. Forjurament, s. m., abjuration, renonciation.
Recebens aquest absolvement et forjurament per la gleya denant dicha.
Tit. de 1277. DOAT, t. CVII, fol. 5.
Recevant cette décharge et renonciation pour l'église devant dite.
22. Forjurar, v., abjurer, renoncer.
Forjuret la error que avia manteguda.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 160.
Abjura l' erreur qu'il avait maintenue.
(chap. Abjurá, renunsiá, abdicá, com lo Rey Juan Carlos I de España, bon cassadó de elefans y femelles.)
23. Desperjur, adj., cessant, qui cesse d'être parjure.
Si be la vielha desperjura,
Jurava que mon dreg havia.
Leys d'amors, fol. 120.
Si bien la vieille cessant d'être parjure, jurait qu'elle avait mon droit.
Jus, s. m., jus, suc.
Los jus e las sabors e las odors de las viandas. V. et Vert., fol. 21.
Les jus et les saveurs et les odeurs des aliments.
Pren jus de jusquiam. Coll. de Recettes de médecine.
Prends suc de jusquiame.
ESP. Zumo (jugo). (chap. Suc, sucs; v. suquejá: suquejo, suqueges, suquege, suquegem o suquejam, suquegéu o suquejáu, suquegen; suquejat, suquejats, suquejada, suquejades. Traure suc, destilá suc.)