Mostrando las entradas para la consulta joglar ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta joglar ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 25 de octubre de 2026

Guiraut Riquier. Pus astres no m'es donatz + Amors m'auci, que m fai tant abelhir +++

Guiraut Riquier.

Guiraut Riquier, Narbona. pastorella 1, 2, 3, 4, 5, 6


I.

La primeira retroencha d'en Guiraut Riquier, facha en l'an 1270.

Pus astres no m'es donatz
que de mi dons bes m'eschaya,
ni nulhs mos plazers no l platz,
ni ai poder que m n'estraya,
ops m'es qu'ieu sia fondatz
en via d'amor veraya;
e puesc n'apenre assatz
el Cataluenha la gaya (en Cataluña, Catalunya la gaya, alegre)
entre ls Catalas valens (entre'ls catalans valens)
e las donas avinens. (y les dones avinens : majes)
Quar dompneys, pretz e valors,
joys e gratz e cortezia,
sens e sabers et honors,
belhs parlars, bella paria
e largueza et amors,
conoyssensa e cundia
troban mantenh e socors
en Cataluenha a tria
e las donas avinens.
Per qu'ieu ai tot mon acort
que d'elhs lurs costums aprenda,
per tal qu'a mon Belh Deport
done razon que m'entenda,
que non ai autre conort
que de murir me defenda.
Et ai cor, per penre port,
qu'en Cataluenha atenda
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.
E s'ieu entr' elhs non aprenc
so per qu'amors guazardona
servir als sieus, don dan prenc,
no y a mas qu'om me rebona;
quar tant d'afan ne sostenc,
que m'a gitat de Narbona.
E per gandir via tenc
en Cataluenha la bona
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.
Tan suy d'apenre raissos
que d'amar ai fallensa,
que nulhs pessars no m'es bos
may selh qu'als verays agensa;
e quar no l say ad estros,
vau per bona entendensa
querre e trobar cochos
en Cataluenha valensa
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.

(N. E. ¿En qué lengua se entendería Guiraut Riquier con los catalanes valientes y las mujeres majas? Pues en occitano, está clarísimo.)


II. 

Breu doble d'en Guiraut Riquier, l'an 1265.

Amors m'auci, que m fai tant abelhir
sella que m plai; quar neys no m n'eschai gratz,
ni ai poder ni cor qu'allor me vir,
et es ma mortz qu'ieu ben am, non amatz,
per que mos chans diversa.
Mout ai chantat, que anc no plac auzir
a lieys qu'ieu am: per que m suy acordatz,
pus mas chansos ab precx no vol grazir,
qu'est breu doble fassa, e si li platz,
tenrai via traversa.
Nueg e jorn pes co pogues avenir (nit y día penso com puguera avindre)
en far son grat; per que m suy assaiatz
en tans chantars; qu'estiers non li aus dir (tans, no tants)
los mals qu'ieu tray; et on pus suy sobratz,
yeu la truep pus enversa.
Mos Velhs Deportz, est noms me fa mentir,
qu'ab desconort lo dic; quar no m'aidatz,
mos dobles mals se tersa.

III. 

Serena d'en Guiraut Riquier, l'an 1263.

Ad un fin aman fon datz
per si dons respiegz d'amor,
e l sazo s e l luecx mandatz.
E l jorn que l ser dec l'onor
penre, anava pessius
e dizia sospiran:
"Jorns, ben creyssetz a mon dan,
e l sers
auci m e sos loncx espers."
Tant era l'amans cochatz
de la deziran ardor
del joy que l'er' autreyatz,
qu'elh se dava gran temor
que l ser non atendes vius.
E dizia sospiran, etc.
Nulhs hom non era de latz
a l'aman, que sa dolor
no conogues, tant torbatz
era ab semblan de plor;
tant li era l jorns esquius.
E dizia sospiran etc.
Mout es greu turmen astratz
a selh qu'ab nulh valedor
no s pot valer; donc gardatz
d'est aman, en qual langor (d'este amán)
era l jorn d'afan aizius.
E dizia sospiran:
"Jorn, ben creysses a mon dan, (día, be creixes al meu mal; daño)
e l sers
auci m e sos loncs espers."


IV.

E car diversamen
auch pages apelar,
si com sabon uzar
per obras o per als;
e dels menestairals (menestrals)
aug lo meteis semblan; (escolto lo mateix)
dels mercadiers, que van
o estan, atertal (atretal, autretal)
(mas dels borzes no m cal
aras parlar estiers);
et aug los cavaliers
diversamen nomnar,
e ls clergues apelar,
com hom pot, pus onran,
los noms divarian.
E, si us ai dig desus,
dic que l devers e l'us
son per dreg acorsat,
qu'en generalitat
a trops especials,
que cascus generals
per alcuna razo,
si com de regio,
terras, vilas e gens,
e tot propriamens
es per dever nomnat:
per que m'ai albirat
que fora covinen
de uzar eissamen
de noms entre joglars.
Que non es benestars
car entr' els li melhor
non an de nom honor 
atressi com de fach.
Qu'ieu ne tenc a maltrach
c'us homs senes saber
ab sotil captener,
si de calqu' estrumen
sab un pauc de prezen,
s'en ira el tocan
per carrieiras, sercan
e queren c'om li do;
o autre, ses razo,
cantara per las plassas
vilmen, et en gens bassas
metra queren sa ponha,
en totas, ses vergonha,
privadas et esternas;
pueys ira s n'en tavernas,
ab sol qu'en puesc' aver;
e non auzan parer
en deguna cort bona.
Car hom aquels mensona
ses autre nom joglars,
ni sels, que trasgitars
es lor us ses als far,
ni cels que fan jogar
ni d'autres, que capdels
bos non lur es donatz.
Car per homes senatz,
sertz de calque saber,
fon trobada per ver
de premier joglaria,
per metre ls bos en via
d'alegrier e d'onor.
d'auzir d'aquel que sap
tocan issir a cap, (issir : eixí, ixí, eissí)
e donan alegrier:
per que l pro de premier
volgron joglar aver,
et enquer per dever
n'an tug li gran senhor.
Pueis foron trobador,
per bos faitz recontar
chantan e per lauzar (cantán y pera alabá; loar)
los pros et enardir
en bos faitz: car chauzir
los sap tal que no ls fa
ni jes dever non a
del far, tal los ensenha:
per qu'ieu, que qu'en avenha,
no m puesc tener del dir.
Aisi a mon albir
comenset joglaria,
e cadaus vivia
ab plazer entre ls pros.
Mas er es tals sazos,
et es lonc temps avuda,
c'una gens s'es moguda
de far, de dir plazer,
e senes conoissensa, (y sense coneixensa, coneiximén)
que prendo captenensa
de cantar, de trobar
o d'als, ses tot dever,
ab que puesca querer,
per enveia dels bos.
E son tan tost gilos,
can vezo ls bos onrar
als pros, e ve'n afar
mantenen del maldir.
E no s degra sofrir
per ren a mon semblan.
E vey que hom los blan
e ls tem may que ls senatz.
E pueis tant es baisatz
lo noms de joglaria
d'onor, que no y solia
caber aquela gens,
es me greu dels sabens
trobadors; car clamat
non an el temps passat
so qu'er m'avén a dir: (se troben mol poques tildes)
que fesson devezir,
a cui que mielh taisses,
que cascus nom n'ages
per so que saupra far,
e tuch fosson joglar
en general estar
per sol un fag a far,
si pus non y agues,
si com es de borgues.

V.

En son palays, on ela vay jazer,
ha cinc portals, e qui ls dos pot hubrir, (obrí; abrir)
greu passa ls tres, mas leu n'es per partir;
e viu ab gaug sel que y pot remaner;
e poia y hom per catre gras mout les, (cuatre grasons, escalons)
e no y intra vilas ni mal apres,
c'ab los fals son el bari albergat,
que ten del mon pus de l'una mitat. 
Mout y ay cossirat
d'aquest palais, cals es,
e trobi en mon pes
c'aiso es la persona
de cui l'azautz s'adona
en l'autra per vertat.
E l portal perilhat
son aquist que us vuelh dir:
far saber lo dezir,
per amoros semblans
o per ditz mout doptans,
per si o per autrui.
Pero mielhs es de lui,
si s pot gent ayzinar;
car amors ses selar
non pot venir a port.
Veus lo premier trop fort
e perilhos d'intrar!
E l segons es, so m par,
d'umils precx perceubutz,
que sia retengutz
per servir ad honor:
aquest deu far temor
e dopte gran d'obrir.
E l ters es per ver dir
servirs ab gran aizina,
que vezis ni vezina
non la puesca saber,
conoisser ni vezer;
car mout grans perilhs es.
E l cartz es mout cortes:
so es baizars de grat.
E si fos costumat
c'om remazes aqui,
l'amors non agra fi
ni morira tan leu.
Mas lo quinz es trop greu,
qu'es lo faitz, per que mor
l'amors c'om te al cor
entro qu'en es passatz.
E'n Guirautz com senatz
dis o cubertamen.
Le palais d'avinen,
on amors vay jazer,
es sert, al mieu parer,
la persona amada;
e l cinc portal d'intrada
son silh que dig vos ai.
Mas dels portals dis mai
en Guirautz ses mentir:
e qui ls dos pot hubrir,
greu passa ls tres, mas leu n'es per partir.
Mout o saup azaut dir;
car tug son perilhos
li trey, ab que pels dos
sia hom leu intratz.
E qui ls a totz passatz,
a issir lo'n cove,
pus son dezir a ple,
co vos ai dig desus. (desus, dessus, de suso, amún)
Mout o dis bel e clus
selh qu'en sabia l ver:
e viu ab gaug sel que y pot remaner.
El o dis, car poder
del remaner non ha
negus, pus que l desva
sos dezirs, com dig es.
E pueia y hom per catre gras mout les.
Ver dis, segon que m pes,
e que truep cossiran.
Li gra son benestan:
le premiers es onrars,
e l segons es selars,
e l ters es gen servirs,
e l quartz es bos sufrirs.
E cascus es mout lens
tan que i pueia greumens
hom ses elenegar.
E ditz vertat e par
selh que la chanso fes:
E no y intra vilas ni mal apres.
Ver dis, que l descortes
vilan, mal essenhat,
mal noirit, empachat
no y intran per poder
el palais, on jazer
vai amors, ni 'saiar (essaiar: probá, ensayá)
non auzan de puiar (no osen de pujá)
los grazes per lunh fag;
ni cre c'us s'en empag,
car de lor no s cove.
E dis enquer trop be
so de que ditz vertat:
c'ab los fals son el barri alberguat
que ten del mon pus de l'una mitat.
Ben ditz sa voluntat
e pogra de mais dir,
que las nou partz m'albir
que l barris ten del mon,
e que tug aquel son
albergat malamen.
Barris es veramen
ditz so que foras vila
es bastit senes guila
entorn e pres del mur,
per so que pus segur,
tot cant y es estia, -
que ben leu no faria, -
e pus assolassat.
El barri son poblat
silh que venon derrier.
E y so fag li palhier,
escuras e boals,
e y fa hom los cortals,
per tener bestiar. (y s'hi fan los corrals pera tindre bestiá)
Car greu veyretz estar
en barris los melhors
homes dels locx ausors,
ans son mout gen cazat.
Per que fon comparat
a barris gent e be.
Ad ayso no m cove
pus dir, c'assatz s'enten,
mas que dey belamen
de la quinta parlar
cobla, segon que m par. 
en declaran lo ver.

viernes, 23 de octubre de 2026

Bertran de Born. Ieu m'escondisc, dompna, que mal non mier ++

Bertran de Born.

Bertran de Born. Ieu m'escondisc, dompna, que mal non mier



I. 

Ieu m'escondisc, dompna, que mal non mier
de so que us an de me dich lauzengier;
per merce us prec qu'om no puoscha mesclar
lo vostre cors fi, leial, vertadier,
humil e franc, cortes e plazentier,
ab me, domna, per menzonjas comtar.
Al primier get perd' ieu mon esparvier
que l m'aucian el ponh falco lanier
e porten l'en qu'ieu l lor veia plumar,
s'ieu non am mais de vos lo consirier
que de nul' autr' aver lo desirier
que m don s'amor ni m retenh' al colgar.
Autr' escondich vos farai plus sobrier,
e no mi puosc orar plus d'encombrier:
s'ieu anc falhi ves vos neis del pensar,
quan serem sol en chambr' o dintz vergier,
falha m poders deves mon companhier
de tal guisa que no m puosch' aiudar.
S'ieu per jogar m'asset pres del taulier,
ja no i puoscha baratar un denier,
ni ab taula presa non puosch' intrar,
anz get ades lo reirazar derier,
s'ieu autra domna deman ni enquier
mas vos, cui am e desir e tenh char.
Senher si' eu de chastel parzonier
et en la tor siam quatre parier,
e ja l'us l'autre no ns poscham amar,
anz m'aion ops totz temps arbalestier,
metg'e sirven e guachas e portier,
s'ieu anc aic cor d'autra domna amar.
Ma dompna m lais per autre chavalier,
e puois non sapch' a que m'aia mestier;
e falha m vens quan serai sobre mar;
en cort de rei me batan li portier
et en cocha fassa l fugir primier,
si no mentit cel que us anet comtar.
Domna, s'ieu ai mon austor anedier,
bel e mudat, be prenden e maisnier,
que tot auzel puoscha apoderar,
cinh' e grua et aigron blanc e nier,
volrai lo donc mal mudat, gallinier,
gras, debaten, que no puoscha volar.
puois ab mi dons m'avetz mes destorbier,
be lauzera que m laissassetz estar.

II.

Si tuit li dol e lh plor e lh marrimen
e las dolors e lh dan e lh chaitivier
qu'om anc auzis en est segle dolen
fossen ensems, sembleran tuit leugier
contra la mort del jove rei engles,
don rema pretz e jovens doloros
e l mons oscurs e teintz e tenebros,
sems de tot joi, ples de tristor e d'ira.
Dolen e trist e ple de marrimen
son remasut li cortes soudadier
e lh trobador e lh joglar avinen;
trop an agut en mort mortal guerrier,
que tout lor a lo jove rei engles
vas cui eran li plus larc cobeitos:
ja non er mais ni no crezatz que fos
vas aquest dan el segle plors ni ira.
vanar ti potz que l melhor chavalier
as tout al mon qu'anc fos de nula gen;
quar non es res qu'a pretz aia mestier,
que tot no fos el jove rei engles:
e fora mielhs, s'a Dieu plagues razos,
que visques el que maint autr' enoios
qu'anc no feiron als pros mas dol et ira.

D'aquest segle flac, ple de marrimen,
s'amors s'en vai, son joi tenh mensongier,
que re no i a que no torn en cozen;
totz jorns veuzis e val mens huoi que hier;
chascus si mir el jove rei engles
qu'era del mon lo plus valens dels pros:
ar es anatz sos gens cors amoros,
don es dolors e desconortz et ira.
Celui que plac pel nostre marrimen
venir el mon nos traire d'encombrier,
e receup mort a nostre salvamen,
com a senhor humil e drechurier
clamem merce, qu'al jove rei engles
perdo, si lh platz, si com es vers perdos,
e l fass' estar ab honratz companhos
lai on anc dol non ac ni aura ira.

III.

Ges de far sirventes no m tartz,
anz lo fauc senes totz afans,
tan es sotils mos genhs e m'artz
quez eu n'ai pres aitals engans
et ai tan de sort
que veus m'en estort,
que lh comte ni lh rei
no m forsfeiron rei.
E puois lo reis e l coms Richartz
m'an perdonat lor mals talans,
ja mais n'Azemers ni n'Amblartz 
no m do treguas ni 'n Talairans,
ni ja d'Autafort
no laissarai hort;
qui s vol, m'en guerrei,
puois aver lo dei.
Quant es fis deves totas partz,
a me resta de guerr' us pans:
pustel' en son uolh, qui m'en partz,
si tot m'o comenzei enans!
Patz no m'a conort,
ab guerra m'acort,
qu'ieu non tenh ni crei
negun' autra lei.
E no i guart dilus ni dimartz
ni setmanas ni mes ni ans,
ni m lais per abril ni per martz
qu'ieu no tracte com venha dans
a cels que m fan tort;
e ja mais per fort
no i conquerran trei
lo pretz d'un correi.
Quals que fassa sos bos eissartz,
ieu m'en sui mes totz temps en grans
com puosch' aver cairels e dartz,
elms et ausbercs, chavals e brans;
qu'ab aisso m cofort,
e m trac a deport
assaut e tornei,
donar e domnei.
Mos parzoniers es tan galhartz
qu'el vol la terra mos enfans,
et ieu vuolh l'en dar, tan sui gartz;
puois diran que mals es Bertrans,
quar tot non lo i port;
mas a malvatz port
venra, so us autrei,
anz qu'ab me plaidei.
Ja mais d'Autafort
no fatz drech ni tort;
qui s vol m'en guerrei,
puois aver lo dei.
Lo jutgamen crei
mo senhor lo rei.

IV.

Puois als baros enoia e lor pesa
d'aquesta patz qu'an facha li dui rei,
farai chanzo tal que, quant er apresa,
a cadau sera tart que guerrei;
e no m'es bel de rei qu'en patz estei
deseretatz, ni que perda son drei,
tro la demanda que fai a conquesa.
Ad ambedos te hom ad avolesa,
quar an fach plach don quecs de lor sordei.
Cinc duchatz a la corona francesa,
e, si ls comtatz, son a dire li trei;
e de Gisortz pert lo ces e l'esplei,
e Caercis rema sai en trepei
e Bretanha e la terra engolmesa.
Ges aitals patz no melhura proesa
com aquesta ni autra qu'om li grei,
ni deu sofrir qu'om li bais sa richesa,
puois Essaudu a tornat deves sei
lo reis Henrics e mes en son destrei,
e no cuch ges qu'a son home s'autrei,
si l fieu d'Anjau li merma una tesa.
Si l reis engles li fetz do ni larguesa
al rei Felip, drechs es qu'el l'en mercei,
que lh fetz liurar la moneda englesa,
qu'en Franza 'n son charzit sac e correi;
e no foron Anjavi ni Mancei,
que d'esterlis foro lh primier conrei
que desconfis la lor gen champenesa.
Lo sors Guerics dis paraula cortesa,
quan so nebot vi tornat en esfrei:
que dezarmatz volgra 'n fos la fis presa,
quan fo armatz, no volc penre plaidei;
e no semblet ges lo senhor d'Orlei
que desarmatz fo de peior mercei
que quan el chap ac la ventalha mesa.
A rei armat lo te hom a flachesa,
quan es en champ e vai querre plaidei;
ben an chamjat honor per cobeitesa,
segon qu'auch dir, Bergonho e Francei;
e valgra mais, per la fe qu'ieu vos dei,
al rei Felip, comenzes lo desrei
que plaideiar armatz sobre la greza.
Vai, Papiols; mo sirventes a drei
me portaras part Crespi el Valei
mon Isembart en la terra artesa;
E digas li qu'a tal domna soplei
que marves puosc jurar sobre la lei
que l melher es del mon e l plus cortesa.

V.

Mout mi platz quan vei dolenta
la malvada gen manenta
qu'ab paratge muou contenta,
e m platz quan los vei desfar
de jorn en jorn, vint o trenta,
el s trop nutz, ses vestimenta,
e van lor pa achaptar;
e s'ieu men, m'amia m menta.
Vilas a costum de troia,
que de gen viure s'enoia;
e quan en gran ricor poia,
l'avers lo fai folleiar:
per que lh deu hom la tremoia
totas sazos tener voia
e lh deu del sieu despensar
e far sofrir ven e ploia.
Qui so vila be no serma,
en desleiautat lo ferma;
per qu'es fols qui no l'amerma
quan lo ve sobrepoiar:
quar vilas, puois si conferma
ni en fort luoc si referma,
de maleza non a par,
que tot quan consec aderma.
Ja vila no deu hom planher,
si lh ve bratz o chamba franher
ni re de sos ops sofranher;
quar vilas, - si Dieus m'ampar! -
a cel que plus li pot tanher,
per planher ni per complanher,
no vol del sieu aiudar,
per qu'om deu sos fachs refranher.
Rassa vilana, tafura,
plena d'enjan e d'usura,
d'orguolh e de desmesura!
Lor fachs no pot hom durar;
quar Dieu getan a nocura
e leiautat e drechura;
Adam cuian contrafar:
Dieus lor do mal' aventura!

miércoles, 21 de octubre de 2026

Raimbaut III, Comte d'Orange. Pos tals sabers mi sortz e m creis

Raimbaut III, Comte d'Orange.

Rambaud, Raimbaut, Raembautz; Orange, Aurenga

I.

Pos tals sabers mi sortz e m creis
que trobar sai et eu o dic,
mal estara si non pareis,
et er me blasmes si m'en gic;
que cant hom ditz ab la lenga
so que ben en pes non tenga,
non pot aver sordeior dec,
can ditz so que no s covenga.
Ar ai gaug, car sebram dels freis,
e remanon sol li abric
dels auzeletz, et es lor leis
qu'us mais de cantar no se tric,
qu'usquecs s'alegr'en sa lenga
pel novel temps que lor venga;
e dels albres qu'eran tuit sec
lo folhs pels branquils s'arenga.
E qui anc jorn d'amar se feis,
no s tanh qu'eras s'en desrazic,
mas per lo gai temps que pareis
deu quecs aver son cor plus ric;
e qui non sap ab la lenga
dir so que s coven, aprenga
consi ab lo nou temps s'esplec,
c'aissi vol pretz que s captenga.
Estat ai fis amics adreis
d'una que m'enguanet ab tric,
e car anc s'amors mi destreis,
totz temps n'aurai mon cor enic:
qu'aras no volh ab la lenga
dir que s'amors mi destrenga,
per c'us autres ab leis s'abrec
et eu catz so que el prenga.
Ab leis remaigna l malaveis
e l'engans, et ab son amic,
que tals m'a a sos ops conqueis,
don ja non creirai fals prezic;
ans volh qu'om me talh la lenga,
s'eu ja de leis crei lauzenga
ni de s'amor me desazec,
si n sabia perdr' Aurenga.
Be m deu plazer et es ben dreis
qu'anc mais tant en autra non tric;
que Nostre Senher el mezeis
ab pauc de far non i falhic,
qu'a penas saup ab la lenga
dir: "Aitals volh que s devenga." 
La grans beutatz qu'en leis parec,
non volc qu'autra s'i espenga.
Domna, no us sai dir loncs plaideis,
mas de me podetz far mendic
o plus ric que anc no fo reis:
del tot sui en vostre castic,
sol que m digatz ab la lenga
consi volretz que m captenga,
qu'eu ai cor qu'enaissi m'estec
e que ja ves vos no m fenga.
Domna, no us quier ab la lenga
mas qu'en baizan vos estrenga
en tal loc on ab vos m'azec,
e que dinz mos bratz vos senga.

II. 

Escoutatz, mas no sai que s'es,
senhor, so que volh comensar:
vers, estribotz ni sirventes
non es, ni nom no l sai trobar,
ni ges no sai co l me fezes,
s'aital no l podi' acabar,
que hom mais no vis fach aital per home ni per femna en est segle ni en 
l'autre qu'es passatz.
Si tot m'o tenetz a foles,
per tan no m poiria laissar
que eu mon talan non disses;
no m'en poiri' om castiar:
tot quant es no pretz un poges
mas so qu'ades vei et esguar.
E dir vos ai per que: quar s'eu vos o avia mogut e no us o trazia a cap, tenriatz m'en per fol; quar mais amaria seis deniers en mon ponh que mil sols al cel.
Ja no m tema ren far que m pes
mos amics, aquo l volh pregar,
s'als ops no m vol valer manes,
pos m'o profer ab lonc tarzar;
plus leu que cel que m'a conques
no m pot nulh autre gualiar.
Tot aisso dic per una domna que m fai languir ab belas paraulas et ab loncs respeitz, no sai per que. Pot me bon esser, senhor?
Que ben a passat quatre mes,
oc, e mais de mil ans, so m par,
que m'a autreiat e promes
que m dara so que plus m'es car.
Domna, pos mon cor tenetz pres,
adoussatz me ab dous l'amar.
Deus, aisso que sera?
Qu'eu sui per vos gais, d'ira ples,
iratz, jauzens mi faitz trobar:
e sui m'en partitz de tals tres
qu'el mon non a, mas vos, lor par;
e sui fols chantaire cortes,
tan qu'om m'en apela joglar.
Domna, far ne podetz a vostra guiza, com fetz n'Aima de l'espatla, que l'estuget lai on li plac.
Er fenisc mon no sai que s'es,
qu'aissi l'ai volgut batejar:
pos mais d'aital non auzi ges,
be l dei enaissi apelar;
e diga l, quan l'aura apres,
cui que s'en volha azautar.
E si hom li demanda qui l'a fach, pot dir que cel que sap ben far tota fazenda, quan se vol.

martes, 20 de octubre de 2026

Troubadours inconnus, peu importans. Albertetz Cailla, Alegret - Saill d'Escola

Troubadours inconnus, ou dont les articles sont peu importans, selon Millot. Hist. littéraire des troubadours. T. III, p. 386.

Parnasse occitanien, Amazon Kindle

Albertetz Cailla.

7225.

Albertetz Cailla si fo uns joglars d'Albezet. Hom fo de pauc vallimen; mas si fo amatz entre sos vesins e per las domnas d'Albeges. E fes una bona canson; e fes sirventes: mas el non issi de la soa encontrada.


Alegret.

3794, 7226.

Ara pareisson ll'aubre sec
E brunisson li elemen,
E vai la clardatz del temps gen,
E vei la bruma qui fuma,
Don desconortz ven pel mon à las gens;
E sobretot als auzels, que son mec
Per lo freg temps qe si lur es prezens.

E per pauc que totz vius no sec
D'un gran mal que m fer en la den,
Quan mi sove de l'avol gen
Cui mal escaseditz bruma.
Mas que m'en val precs ni castiamens?
Qu'anc albres sec flor ni frug no redec,
Ni malvatz hom no pot esser valens.
Jovent vei fals e flac e sec,
Qu'à pauc de cobeitat no fen.
Qui pros fon ara s'en repen,
Et es ben d'avols escuma,
Qu'anc proeza un dia no fon sens.
E se'l bos fatz à la fin no parec,
Tot quant a fag le senhers es niens.

Larguetatz se planh d'un mal sec, 
Qu'a penas au ni vei ni sen;
Greu mal n'a mas peger l'aten, 
Qu'ades la pel' e la pluma 
Escassedatz, una vertitz tenens 
Que creis er tant et entre'ls plus rics crec, 
Q'us per oc dir non auz' obrir las dens.

Aquels son dins e defor sec
Escas de fag e larcs de ven;
E pagan home de nien,
Qez aitals es lur costuma; 
Et enujos, volpils e recrezens,
Qu'entre mil un non vei ses qualque dec, 
Mas le senhor de cui es Occidens.

Qu'el non a cor ges flac ni sec
Com an pel mon poestatz cen,
Qu'en lui s'apila e s'apen
Proeza sivals ab pluma.
Per tot vola sos pretz entre'ls valens
Sobre trastotz; et aug o dir à quec
Qu'el es le miells dels reis plus conoissens.
Pels maritz drutz vei tornar sec
Domnei, quar l'uns l'autre cossen.
Qu'il sieu con laiss' e l'autrui pren,
Él fron li'n sors un' estruma
Que lli er jasse mentre viva parvens:
E coven se qu' é l'enap ab que bec
Lai lo cogos beva sai lo sufrens.

Huei mais fenirai mon vers sec,
E parra pecs al non saben
Si non a dobl' entendemen.
Qu'ieu sui cell que'ls motz escuma
E sai triar los auls dels avinens:
E si fol ditz qu'aissi esser non dec,
Traga s'enan, qu'Alegret n'es guirens.

Si negus es del vers contradizens
Fassa s'enan, qu'ieu dirai per que m lec
Metr' en est vers tres motz de divers sens.


Almucs de Castelnou et N'Iseus de Capnion.
Sainte Palaye. Manuscrit du Vatican 3207.

N'Iseus de Capnion si preget ma dompna Almucs de Castelnou qu'ela perdones à'n Gigo de Tornen, q'era sos cavaliers, et avia faich vas ella gran faillimen, e no s'en pentia ni non demandava perdon.

Dompna n'Almucs, sious plages
Beus, volgra pregar d'aitan,
Qe l'ira e'l mal talan
Vos fezes tenir merces
De lui qe sospir' e plaing,
E muor langrat e s complaing,
E quier perdon humilmen.
Beus fatz per lui sagramen,
Si tot li voletz fenir,
Q'el si gart meilz de faillir.

Ma dompna n'Almucs, la cals volia ben à'n Gigo de Torno (Tornen), si era mout dolenta car el non demandava perdon del faillimen, e respondet à ma dompna n'Iseus si com dis aqesta cobla.

Dompna n'Iseus, s'ieu saubes 
Q'el se pentis de l'engan 
Q'el a fait vas mi tan gran, 
Ben sera dreich qe n'agues
Merces; mas à mi no s taing, 
Pos qe del tort no s'afraing
Ni s pentis del faillimen, 
Qe n'aia mais chauzimen.
Mas si vos faitz lui pentir, 
Leu podes mi convertir.



Arnaut Plages.

3794, 7226, 7698.

Be volgra midons saubes
Mon cor aissi com ieu'l sai;
E que l plagues qu'ieu fos lai
On es sos gais cors cortes.
E si dic sobransaria...
Digas, e cujas que sia?
Ieu non, que no m sent tan rics.
Suefre, mas no t'amendics
Que de ben leu s'avenria.

Avenir? dieus o volgues!
No pot lo? Per dieu si fai.
E quom? Ieu vos o dirai.
Digatz com. S'à lieis plagues.
Plazer à lieis! Cum plairia?
Levet, s'amors o volia.
Amors? Oc. Iest li enemics?
Ieu non, ans estauc enics
A quascun que la galia.

Suefre, qu'enquer n'auras bes.
E com? Que'ls mals ades n'ai.
Mals? Ja no digas jamai.
E per que? Quar ges non es.
Non es mals qu'aissi m'aucia
Languen? Lo non, qu'en un dia
Er tos bes si no t'en gics,
Ab sol que no la cambics.
E morrai? Oc, si s volia.

Si s vol? Oc. Valra m merces?
Ab cui? Ab leis? Oc. No sai.
E per que? Quar no s'escai,
Que trop t'iest en ric loc mes.
Rics? Per crotz, ben o sabia.
E doncs no fezist follia?
Laissa t'en. No m'en castics,
Qu'aisso no t'es mas destrics,
Que ja no m'en laissaria.

No t'en laissarias ges?
Non ieu. Doncs aissi o fai
Com ieu t'o ensenharai.
Sias adreitz e cortes,
Francs e de bella paria;
E fai so que ben estia
Quan poiras, e no t'en trics,
Qu'aissi deu renhar amics.
Oc? E mielhs, si mielhs podia.

Na Felipa, s'ieu avia
Tal rictatz don ieu fos rics,
Atressïus seri' amics
De ben dir si com solia.
Canso'n Castella ten via
Al rei, qu'adoba'ls destrics.
Qu'om pren ab los avols rics,
Quant es en lur companhia.

7225.

N Azemar lo negres si fo del Castel vieil d'Albin. Cortes hom fo e gen parlans; e fo ben honrat entre las bonas gens, per lo rei Peire d'Aragon e per lo Comte de Tolosa, per aquel que fon dezeretatz, qui l donet maisons e terras à Tolosa.

7225-6.

Ja d'ogan pel temps florit,
Ni per la sazon d'abril
No fera mon cant auzir.
Mas cella que s fai grazir
A tot lo mond' et à dieu
M'a mes en sa senhoria,
E vol que tostemps mai sia
Totz mos afars en son fieu.

E quar m'a d'autras partit
E vol qu'en s'amor m'apil,
Fassa m denan se venir
E do m so qu'ieu plus dezir.

Qu'ilh sab be tot quan volh ieu.
Pero no dic qu'en un dia
Me don tot quant ieu volria;
Mas d'aisso que l'es plus lieu.

Que'l cor él cors m'a sazit,
E m mes en estrech cortil 
Don jamais no volh issir; 
Que so l dis al departir 
Qu'aissi m tengues tot per sieu, 
Qu'autra part non i avia: 
E s'ieu pogues dir fos mia, 
Plagra m à cui que fos grieu.

Mas ieu no l'ai tan servit
Qu'en posc' aver joi tan vil;
Ans sai que m'er à suffrir
Mans mals si m'en volh jauzir.
Pero quant hom vei romieu
Cochat, s'almorna l fazia
Honors e bes li seria:
Domna, vos m'en faitz en brieu.

Qu'aissi m'an vostr' olh ferit
Éls meus d'un esgard gentil,
Qu'ins él cor lo m fan sentir; 
E noi a mas del morir,
Si vos que tenetz lo mieu
No m socoretz, douss' amia: (socorretz)
Mas ieu m'en lau totavia 
Des que m mandetz en un brieu.

Domna, quan be m'o cossir,
No sai autra de sotz dieu
Que bona ni bella sia,
Que si de vos aprendia
Non meillures tot lo sieu.

Traduction de cette pièce.

Aux chansons j'avais dit adieu,
Quoique la saison soit nouvelle;
Mais il faut obéir à celle
Qui plaît au monde ainsi qu'à dieu.
Elle m'a dans sa seigneurie,
De son fief dépend mon avoir;
Et je n'ai plus d'autre vouloir
Que d'être son serf pour la vie.

Désormais mon sort sera doux,
Elle m'a promis sa tendresse:
Depuis ce moment je la presse
De m'appeler à ses genoux.
Non pas que mon amour prétende
En un seul jour tout obtenir:
Ce qui peut lui mieux convenir,
Voilà ce que je lui demande.

Saisi, dans ses fers arrêté,
Je trouve la charge légère;
Et cette prison m'est trop chère
Pour réclamer ma liberté.
Content d'être sien sans partage
Heureux de vivre sous sa loi,
Si je puis dire elle est à moi,
Les envieux mourront de rage.

Pour nourrir cet espoir flatteur
Je n'ai pas d'assez longs services;
Et par de constans sacrifices 
Je dois mériter ce bonheur. 
Mais puisqu'une main charitable
Fait l'aumône au pauvre passant, 
Pourquoi ma dame à son amant 
Serait-elle moins secourable?

Vos yeux, pleins de cette candeur
Qui malgré soi force à se rendre,
M'ont frappé d'un regard si tendre
Qu'il a pénétré dans mon cœur.
Je mourais sans votre assistance,
Douce beauté, c'en était fait;
Mais j'ai reçu votre billet,
Et je conserve l'espérance.

Q'une autre soit et bonne et belle,
Je n'en connais point sous les cieux
Qui ne changeât de bien en mieux
En vous choisissant pour modèle.


Bernat.
2701, 7698.

Gausselm, no m puesc estener
Qu'ab vos iratz no contenda,
Que talan ai que defenda
Las domnas à mon poder,
Que vos aug descaptener.
Q'una m rent cortez' esmenda
Que m'avia fag doler,
Per qu'ieu en lur captener
Tanh que mos bels ditz despenda.

Bernat, be sapchatz de ver
Que no vezem que be prenda
A nul qu'en domna s'entenda.
Per qu'ieus o fauc ans saber
Que fol von fassatz tener
Ni qu'ela s'amor vos venda;
E noi metatz vostr' aver,
Que be poiratz decazer,
S'aviatz mil marcx de renda.

Gausselm, nous des plus paor
De mi qu'ieu eis ni temensa;
Qu'en tal domn' ai m'entendensa, 
Cui ser e prec et azor,
Que sab valer part valor. 
Mas vos i faitz gran falhensa 
Quar descaptenes amor;
Qu'amor melhura'l melhor 
E l'aut auss' e'l gensor gensa.

Bernat, per so n'ai temor
Quar conosc la mens-valensa;
Qu'elas ab bela parvensa
Fan lo for del brezador
E tornon hom à folor:
E quan l'an en lor tenensa,
Segon que dizon l'auctor,
Meton l'en tan gran error
Don ja non aura guirensa.

Gausselm, e com auzatz dir
Qu'engans si' en amor fina
Vas cui tot lo mon aclina?
Qu'ella fai gent esbaudir
L'irat e'l paupr' enrequir
Ab una cuenda mezina;
Que ja pois al mieu albir
Hom no pot dolor sentir,
Mas ela l sia vezina.

Bernat gardatz de trahir
D'esta vostr' amor frairina,
En cui malvestat s'aizina.
Mas si l voletz ben servir
Ni sos talans ademplir,
Corba'lh be soven l'esquina;
E gardatz vos al partir
Que nous puesca escarnir,
Qu'ela sab trop de rapina.

Gausselm en vos no taïna
Vilas motz ni lagz à dir;
Per qu'ieu volh aissi fenir
Ma razo qu'es bon' e fina.
Bernat, anc d'amor canina
No vim nuls home jauzir;
E si non voletz gequir,
Tireus lo cat per l'esquina.

7225.

Bertrans del Pojet si fo un gentils castellans de Proensa, de Teunes, valenz cavalliers e larcx e bons guerriers. E fes bonas cansos e bons sirventes.

7225-6, 7614.

De sirventes aurai gran ren perdutz;
E perdrai en encaras un o dos
Éls rics malvatz on pretz es remazutz,
Qu'à lor no platz donars ni messios,
Ni lor platz res que taingn' à cortesia,
Mas be lor platz quant ajoston l'argen:
Per so mais n'a cel que lo met pus gen,
C'onors val mais quez avol manentia.

Ja no serai desmentitz ni vencutz
Qu'anc hom escas no fon aventuros;
E se n'i a un qu'en sia cregutz,
Donc el n'a fait alcun fac vergonhos.
Qu'avers no vol solatz ni leugaria,
Ni vol trobar home larc ni meten,
Ans lo vol tal qu'estei aunidamen
E tal qu'endur so que manjar deuria.

Que val tesaurs qu'ades es rescondutz
Ni qual pro tenc à nul home qu'anc fos?
Aitan n'ai eu, sol no sia mogutz,
Com an aquill que'l tenon à rescos.
Qu'à mi non cost' un denier si s perdia,
Et ill an tot l'esmai e'l pensamen;
E quan perdon l'aver perdon lo sen,
Et à mi an pro donat de que ria.

Per valens faitz es hom meils mantengutz,
Et aculhit et honratz per los bos;
E n'es hom meils desiratz e volgutz, 
E'n pot menar plus onratz companhos. 
Que malvestatz ab pretz no s'aparia 
Ni s'acordon per lo meu ensien; 
Que pretz vol dar e metre largamen, 
E malvestatz estreing e serr' e lia.

Lai à'n Guillem Augier, on pretz s'eslutz,
Tramet mon cant, quar il es cabalos;
E'ls enemics ten sobratz e vencutz,
Et als amics es francs et amoros,
Larcs et adregz e senes vilania;
E tot quant a don' e met e despen,
E non o fai ges ab semblan dolen;
Per qu'eu val mais, ja tan pauc non metria.

7225.

N Elias Fonsalada si fo de Bargairac, del evesquat de Peiregors. Bels hom fo molt de la persona, e fo fils d'un borges qui se fes joglar: en Elias fo joglars atressi. No bon trobaire mas noellaire fo; e saup ben estar entre la gen.

2701, 3794, 7226, C.

Locs es qu'om se deu alegrar:
E si tot no soi amaire,
Si volh ïeu esser cantaire
Et à locs mon saber mostrar.
Qu'ieu dic que paucs ni grans avers
No val saber, qui l'avia;
Quar d'apenre quascun dia
Creis als plus savis lor volers.

Ses mezura sens ni sabers
No val ni gran manentia:
Pero locs es que seria
Dans trop gardars e reteners.
Locs es qu'om deu otrapassar,
Locs de calar, locs de braire,
Locs de donar, locs d'estraire,
Locs de sen, locs de follejar.

Qui son bon pretz vol tener car
No sia fols ni gabaire;
Quar fols es qui vol retraire
So que sab ni fai à celar:
E fols qui vol dir totz sos vers
E fols qui en fol se fia,
Fols qui falh e no s castia,
E fols qui sec totz sos volers.

Quascus deu entendr' en plazers,
Gardan se de vilania;
E que fassa quascun dia
De ben segon qu'es son poder.
Quar pos que s vol desmezurar
Son pretz no pot durar gaire;
Quar mezur' essenh' à faire
So per que bon pretz pot durar.

Qui gran cor a de larguejar
Saber deu don o pot traire: 
No dic qu'om se dej' estraire
De valer, ni no s tanh à far. 
Grans afans es lo conquerer,
Mas gardar es majestria;
E qui pert per sa follia
No sab quals afans es querers.

7225-6, 7698, M.

Noitz e jorn sui en pessamen
D'un joi mesclat ab marrimen;
E no sai à qual part m'apen,
Aissi m'an partit engalmen
Mezur' e leujairia.

Mezura m ditz suau e gen 
Que fassa mon afar ab sen;
E leujairia la m desmen,
E ditz que si trop m'i aten
Ja pros no serai dia.

Mezura m'a essenhat tan
Qu'ie m sai alques gardar de dan,
De fol e de datz e de fan;
E sai be cobrir mon talan
De so que plus volria.

Leujairia no m pres' un guan
S'ieu no fau so que'l cor me man,
E tuelh' e do e l'aver s'an:
Quar qui plus n'a plus pren d'engan
Quan ven à la partia.

Mezura m fai soven estar
De manh rir' e de trop jogar,
E m veda quan vuelh mal parlar;
Ni si vuelh trop mon aver dar
Ella m ditz que m n'estia.

Leujairia m tol mon pessar,
E m ditz que per trop castiar
Non dei ges mon talan laissar;
Quar si tot fatz quan poirai far
Non er la colpa mia.

Mezura m ditz qu'ieu non domnei
Ni ja per domnas no follei,
E s'amar vuelh esguar ben quei;
Quar si penre vuelh tot quan vei
Leu m'en segra folia.
Leujairia m mostr' autra lei,
Qu'abratz e percol e manei
E fassa so qu'al cor m'estei;
Quar si no fatz mas tan quan dei
Meta m en la monjia.

Mezura m ditz non si' escas
Ni ja trop d'aver non amas,
Ni non dar ges tot quan que as;
Quar si dava tot quan mi plas
Pueis de que serviria?

Leujairia m'esta de las
E ditz mi, e tira m pel nas,
Amics, ben leu deman morras:
E doncs pus seras mortz él vas
Avers pueis que t faria?

Mezura m ditz suau e bas
Qu'ieu fassa mon afar de pas.
E leujairia ditz: que fas?
Fai ades aita quan poiras,
Que'l terminis s'enbria.

Messatgier lo vers portaras
N Eblon de Senhas, lo m diras
Si cum Brus loil envia;
Al partir lo m saludaras
E pueis ma douss' amia.


E digas me quan tornaras
Quals d'aquestz dos cosselhs penras;
Qu'ieu vuelh n'aias la tria.


Guirautz d'Espanha, de Tolosa.
7226, 7698.

S'ieu en pascor no cantava,
Pos la fresca fuelha creis
E la blaua flor pareis,
Si negus hom m'en blasmava
No m'en meravellaria,
Quar seria
Ben razos que m'en blasmes;
Per qu'ieu tenc cantar apres:
Mas pauc mi val mos cants, tant es valens
Silh de cui cant ab qui m falh cauzimens.

E sembla m qu'autres deuria
Esser sos captenemens
Ves mi, que l sui bevolens
Plus que dire no l sabria;
Qu'ilh m'es orgolhoz' e brava,
E semblava
Ses orgolh ans qu'ieu l'ames.
Mas si cauzimens estes
En loc d'orgolh en lieis, ieu fora reis
Del joi d'amor, tan valgra mos domneis.

Ai! las, e tan ben m'estava
Tro qu'amors tan aut m'empeis!
Qu'anc pueis no fui mieu mezeis,
Qu'adoncs orgolh no duptava.
Pero no m'en planheria
En tal guia
Per que midons me perdes;
Que'l loc on ilh ten sos pes
M'es mil aitans per vezer pus plazens,
Que tot quan vei entre las autras gens.

Quar en lieis es cortezia,
Beutatz et ensenhamens;
Et à laus dels conoissens
Fin pretz e plazen paria.
E si d'orgolh si lonhava
O s mermava,
Ab que merces s'aprusmes
Tan q'un pauc de mi l membres,
Non es él mon de nulla de las leis
Tan plazen cors, ni anc genser no s seis.

Lai entr'els flums d'Ertz e Sava
Es, don m'en ven dous aureis
Tempratz, no trop caut ni freis,
Que ma dolor assuava,
Tan qu'ieu crei que si sabia
L'amor mia,
Cum l'am, ja plus no m dones
Sol mos cants auzir denhes,
Qu'ieu seria del sieu bel cors jauzens:
Ni non volh re don sos pretz valgues mens.

Aissi cum li plaira sia,
Qu'ie l serai obediens,
Quar ges nuls afortimens
Contra lieis pro no m tenria.
Ans sai que si m desviava
Ni ponhava
Quossi sos cors m'azires,
Que mortz m'en penri' ades
Et ab un pauc, tan m'en ven grans esfreis
Per sol est dig no pren gran malaveis.

Senher n Autrejatz, ades
Vos aug lauzar lueng e pres:
E s'ieu midons e vos no vei breumens,
Lo valens coms Carles n'er malmerens.



Girautz de Salaingnac.
7225.

Girautz de Salaingnac si fo de Caersin, del castel de Salaingnac. 
Joglars fo, ben adreg hom fo e ben cortes, e trobet ben e gen cansons e descortz e sirventes.

7225.

Esparviers et austors,
E guirfals prendedors,
E falcos voladors,
E smirles montadors
Voill eu, e pro de renda 
Am que met' e despenda, 
Qu'enaissi m'er honors; 
Que à totz los meillors 
Voill far don et esmenda.

Mos levrers volvedors, 
Liamers frezadors 
Voill e los venadors, 
E chins de sers odors, 
E qu'eu lo glat entenda; 
Be m platz aital fazenda: 
E voill bos cantadors 
E bos violadors,
Car solas si remenda.

Palafres ambladors,
Beus e plan portadors, 
E destres corredors, 
Mans seingnals de colors
Voill eu e manta tenda;
E qu'om per tot mi venda 
Tan qu'en don' als plusors. 
Als grans et als menors
Voill donar lor vivenda.

Reis et emperadors, 
Ducs, marques e comtors, 
Castellans, valvasors
Tant es grans ma ricors
Queus voill, à mi s'atenda
E mos pretz noi descenda. 
Tant voill d'envaïdors,
Que castel fort ni tors 
Contra mi no s defenda.

Los livres dels auctors
Sai, e dels ancessors
Los sens e las follors.
Res no m faill mas amors, 
O genser qui port benda 
Voilla c'à mi se renda. 
Si tot s'es caps e flors 
De totas las gensors,
De mi merces vos prenda.



7698.

Mentre que'l talans mi cocha,
Ei amors, si amors,
Cantarai tot à estros
De vos, car mi faitz amar 
Celeis que no m vol jauzir 
Ni de sos hueils esguarar. 
Per qu'ieu m'azir,
Aisso m destrui,
Mas lo joi de leis quar l'am me desdui.

Per leis soi plus leu que trocha,
Ei amors, si amors,
Ieu fora plus deleitos
De burdir e de cantar
S'ela m volgues aculhir. 
Mas aco l'es greus à far, 
C'on plus dezir
Son cors me fui:
Mas lo joi de leis quar l'am me desdui.

Bel cors, gens, dreitz, bela bocha, 
Ei amors, si amors,
Et a blancas dens, hueils dos,
E vejaire fresc e clar.
Ins é mon cor vos remir,
Quar per vos vei pretz levar 
Et enrequir.
Cascus en brui,
Mas lo joi de leis quar l'am me destrui.

Non aic mais dolor ni cocha,
Ei amors, si amors,
Ni trebalh tan perillos
Com aicel que m fai estar 
Per midons en gran cossir;
E no m'en vol ajudar. 
Ben dei morir,
Aisso m destrui;
Mas lo joi de leis quar l'am me destrui.

Si'l sieu cors ab lo mieu locha,
Ei amors, si amors,
Cal que l'us sobres d'amdos
Be m'en deuria prezar.
Oc ieu be senes faillir,
S'aquest plaitz pot acordar
Ni avenir,
Morrai per lui;
Mas lo jois de leis quar l'am me destrui.



N Uc de la (Balcalairia) Bacalairia.
7225.

N Ucs de la Bacalairia si fo de Limozi, de là on fo Gauselm Faiditz. 
Joglars fo de pauc valor, e pauc anet e pauc fo conogutz; e si fes de bonas cansos, e fetz un bon descortz e de bonas tensos. E fo cortes home, ben adreich e ben enseingnatz.

2701, 7225-6.

Per grazir la bon' estrena
D'amors que m ten en capdel,
E per aleujar ma pena,
Vuelh far alb' ab son novel.
La nueg vei clar' e serena,
Et aug lo cant d'un auzel
En que mos mals se refrena;
Don quier lo jorn et apel.
Dieus! qual enuech
Mi fai la nuech!
Per qu'ieu dezir l'alba.

Qu'ieu jur pels sans evangelis
Quez anc Andrieus de Paris,
Floris, Tristan ni Amelis
No foron d'amor tan fis.
Depus mon cor li donelis
Un pater noster non dis,
Ans qu'ieu disses qui es in celis
Fon ab lieis mos esperis.
Dieus! etc.
En mar, en pla ni en roca
No posc ad amor gandir.
Mai non creirai gen badoca
Que m fasson de lieis partir;
Qu'aissi m punh al cor e m toca,
E m tol manjar e dormir,
Que s'ieu er' en Antioca
Ieu volri' ab lieis morir.
Dieus! etc.

Amors, ieu saupra gen tendre
E penre ors o lhaupart,
O per far fort castel rendre;
Mas ab vos no trob nul art
Ni no m plai ab vos contendre.
Qu'aissi com a major part
Sui plus volpils al defendre,
E n'ai mil tans de regart.
Dieus! qual enuech
Mi fai la nuech!
Per qu'ieu dezir l'alba.



Na Bierris de Romans.

C.

Na Maria, pretz e fina valors,
E'l joi e'l sen e la fina beutatz,
E l'aculhir e'l pretz e las onors
E'l gent parlar e l'avinen solatz,
E la doz car' e la gaia cuendansa,
E'l dous esgart e l'amoros semblan
Que son en vos, don non avetz engansa,
Me fan traire vas vos ses cor truan.

Per que vos prec sius platz que fin' amors,
E gausiment e doutz humilitatz,
Me posca far ab vos tan de socors
Que mi donetz, bella domna, sius platz
So don plus ai d'aver joi esperansa;
Car en vos ai mon cor e mon talan,
E per vos ai tut so qu'ai d'alegransa,
E per vos vauc mantas vetz sospiran.

E car beutatz e valor vos enansa
Sobre totas, q'una nous es denan,
Vos prec sius platz, per so queus es onransa,
Que non ametz enjendidor truan.

Bella domna cui pretz e joi enansa
E gent parlar, à vos mas coblas man;
Car é vos es gaess' et alegransa,
E tot lo ben q'om en domna deman.

Peire Bremonz lo tortz.
7225.

Peire Bremonz lo tortz si fo un paubres cavalliers de Vianes; e fo bons trobaire, et ac honor per totz los bons homes.


Peire del Vilar.
2701, 7226.

Sendatz vermelhs, endis e ros,
E tendas e traps desplejar,
Elmes et ausbercs flamejar
E brandir lansas e bordos,
E cairels dessarrar espes,
E ferir de bran de manes
Veirem en breu, que'l lhaupart fenh
Que sai per flor culhir s'espenh.

Pecs er si ses pro companhos
Se pleja de las flors triar.
Pero si ben vol anparar
Lo castel, l'ala ni'l bastos,
Passar pot Escots et Engles,
Noroecx et Irlans e Gales:
Mas tart n'aurail flor de ver senh
Si de larc despendre s'estrenh.

E si l plai bella messios,
Gen prometre, largamen dar, 
Semblara del linhatge car
Don foro'ls fraires valoros,
N Anrics, en Richartz, en Jofres;
E poira cobrar Guianes
E Normandia; don me senh
Car plus tost non troba mantenh.

Mot era genta l'ocaizos
Que flor pogues lhaupart mandar,
E sobre lui senhorejar;
E l'agues tot jorn à sos pros
Per un pauc que de lui tengues.
Mas la flor nasc en aital mes
Que per tot s'espan et atenh,
Si caut o freg non la destrenh.

E fora genser la razos
Que s coitesso del loc cobrar,
On per Melchion e Gaspar (Melchior ou Melchor.)
Fon adzoratz l'altisme tos,
Que quan l'us a l'autre comes.
Car ses la decima non es
Us tant caut qu'en armes un lenh,
Ni'n bastis trabuquet ni genh.

Al valen gai coms de Rodes
Tramet mon novel sirventes,
Que si l plai de s'amor mi denh
Far alque novel entresenh.

Estiers do, qu'ieu non vuelh ni'n pren,
Mas honor de son bel captenh.

Peire Guillem.
7225.

Peire Guillems si fo de Tolosa, cortes hom e ben avinenz d'estar entre las bonas genz. E fez ben coblas, mas trop en fazia; e fez sirventes joglaresc e de blasmar los baros. E rendet se à l'ordre de l'Espaza.

Peire Milon.
7225.

M.

Qant hom reigna vas cellui falsamen
Qui l'onr' el serv' e l'ama finamen,
Ses traïmen, per piegz deu hom tener
De lui que d'autre, qui vol dir lo ver.
Per qe? Car cel en cui hom plus se fia
Sens fadia pot meils l'om enganar,
Qe cel de qui hom sap qe s deu gardar.

Per qu'eu o teing plus à mal eissamen
A la falsa non fer' az autra gen
Del faillimen que m fes, c'ab ferm voler
L'ai servida de trastot mon poder.
Pero nuls hom tan servir non poiria;
S'il servia malvaz seignor avar,
Que ja'n pogues bon guizardon cobrar.

Per qu'eu m'en part ses tot atendimen
De s'amistat, que non ai plus talen;
E si m'enten en tal, c'al meu parer
De sa ricor non pot nuls hom saber
Meillor de lei ni ab plus cortesia,
Ni que sia plus d'avinent afar,
Ni miels sapcha rire ni gen parlar.

Ni ges non cre, segon qe m'es parven,
Qu'om sapch' él mon plus bella re viven,
Ni qui plus gen sapcha pretz mantener.
E si m'a dit q'eu aia bon esper
Él seu ric joi, e que l'am ses bauzia
Totavia: car si ben o sai far
Bon causimen poirai ab lei trobar.

E pois lei platz c'aia entendimen
Él seu bel cors amoros e plazen,
Tan fermamen m'a tot al seu plazer,
C'altra del mon no m pot mais retener.
Amor m'a mes, que m ten per lei e m lia,
En tal via c'un jorn me fa pensar,
Et un autre mi fa rir' e cantar.


Peire de Valeria.
7225.

Peire de Valeria si fo de Gascoingna, de la terra d'en Arnaut-Guillem de Marsan. Joglars fo él temps et en la sazon que fo Marcabrus; e fez vers tals com hom fazia adoncs, de paubra valor, de foillas e de flors, e de cans e de ausels. Sei cantar non aguen gran valor ni el.


Florissait en 1230. Hist. génér. de Provence. T. II, p. 414.
7225.

Pistoleta si fo cantaire d'en Arnaut de Maruoill e fo de Proensa; e pois venc trobaire e fez cansos con avinens sons. E fo ben grazitz entre la bona gen; mais hom fo de pauc solatz, e de paubra enduta, e de pauc vaillimen. E tolc moiller à Marseilla; e fes se mercadier e venc rics; e laisset d'anar per cortz.

2701, 7226.

Manta gent fas meravelhar
De mi quar no cant plus soven;
Pero quascus sab son afar,
Et ieu sai lo mieu eissamen.
Qui gais non es cum cantara?
E si canta qui l'auzira,
Ni à cui plai jois ni solatz?
Que'l plus jauzens mi par iratz,
E'l plus larcs escas e marritz:
Per que mon cant s'es adormitz.

Pauc si fai rires ab plorar
Ni paupres d'aver ab manens;
Et escura nuech ab jorn clar,
E qui re no val ab valen;
E pauc cavalier ab vila,
Ni us malautz ab autre sa;
Et erguelh ab humilitat,
E larguez' ab escassedat,
E cortes entre'ls descauzitz,
Plus qu'austors mudatz ab soritz.

Tals tolh que deuria donar,
E tals cuja dir ver que men;
Tals cuja s autrui galiar
Que si mezeis lass' e repren;
E tals se fi' en lendema
Que ges no sab si'l se veira;
E tals es savis apellatz
Que fai e ditz de grans foudatz;
E tals es apellatz petitz
Quan s'escai es pros et arditz.

No vuelh en cort ses gaug estar, 
Ni ab baro desconoissen;
Ni no m'azaut de trop gabar, 
Ni de companha d'avol gen. 
Mas lo coms de Savoya m'a 
Per amic e tostemps m'aura, 
Quar el es savis e membratz
E mante proez' e solatz,
Et es de totz bos aips complitz:
Ben aia huei aital razitz!

De tal sui hom que non a par
De beutat ni d'ensenhamen;
E no m'en posc gaire lauzar,
Enans en plang e'n plor soven.
E domna si merce non a 
Del sieu, doncas de qui l'aura? 
Qu'amada l'aurai desamatz
Tan qu'autre s'en for' enoiatz; 
Et ieu, on plus mi fai ni m ditz
De mal, en sui plus afortitz.

Domna estortz for' e gueritz 
Si'l be qu'ieu dic mi fos grazitz.


Pons d'Ortafas.
2701, 7226.

Si ai perdut mon saber
Qu'à penas sai on m'estau,
Ni sai d'on ven ni on vau,
Ni que m fauc lo jorn ni'l ser.
E soi d'aital captenensa
Que no velh ni posc dormir,
Ni m plai viure ni morir,
Ni mal ni be no m'agensa.

A per pauc no m desesper 
O no m ren monge d'Aniau, 
O no m met dins un loc frau 
On hom no m pogues vezer. 
Quar trahitz soi en crezensa 
De cella qu'ieu plus dezir, 
Que m fa suspiran languir 
Quar mi franh ma covinensa.

Ja mai non cug joi aver
Ni un jorn estar suau.
Pos midons m'a solatz brau
Ni me torn' en noncaler,
No sai on m'aia guirensa;
Qu'on plus ieu pes e cossir
Quo l pogues en grat servir,
Adoncs creis sa malvolensa.

A gran tort me fai doler.
Qu'ieu sia pendut en trau
Si ja segui autr' esclau
Pos m'ac pres en son poder,
Ni fis endreg lieis faillensa;
Mas sol aitan so m'albir
Quar la tem e n'aus ben dir,
E quar li port bevolensa.

Per re no m posc estener
Qu'ieu no l'am e no la lau;
Quar la gensor qu'om mentau
Es, e non ment, e dic ver,
Ab que prezes penedensa
Del greu mal que m fai sufrir:
E si s denhes convertir
Er complida sa valensa.

Ieu soi aissel que no tensa
Ab sidons ni no m'azir,
Ni m sai de res enardir
Mas de so qu'à leis agensa.
E soi sel que fai semensa,
E sai celar e cobrir
Meils qu'autre drutz, e grazir
Qui m fa secors ni valensa.


Rainautz e Jaufre de Pons.
7225.

Rainautz de Pons si fo gentils castellans de Saint Onge, de la marqua de Peitieu, e seingner del castel de Pon, que sabia trobar. En Jaufre de Pon si era uns cavalliers del castel e que sabia asi trobar, e fazia tensos con Rainautz de Pon.


Richautz de Tarascon.
Florissait en 1210. Hist. génér. de Provence. T. II, p. 409.
7225.

Richautz de Tarascon si fo uns cavalliers de Proensa, del castel de Tarascon. Bons cavalliers fo d'armas, e bons trobaire e bon servire; e fez bons sirventes e bonas cansos.

7225, 7614.

Ab tan de sen com dieus m'a dat
Sui crezens en la fe d'amor,
Car hom no pot aver honor
Si non fa so qu'il a mandat.
E'l mandamens es tan grans pros
A cel qui de bon cor lo fai,
Que pois n'es en pretz cabalos:
Gardatz si fa ben qui s n'estrai.

C'aissi fon partit et egat
En la cort del ver dieu d'amor,
A dreit per lial jutjador;
Per qu'i' eras o tenc per proat,
Que qui de son poder es bos
Per bo l deu hom tener ses plai:
E s'ama non am' en perdos,
Que per dreitz amairitz l'escai.

Mos ditz blasmaran li blasmat
E cel que son fals ves amors;
E las falsas e'l trichador
An l'us l'autr' aissi galiat,
Que cascuna n'a almens dos
E cascuns d'els doas o mai:
Don, pois es l'engans tracios,
Il gardon com be lor estai.

Quan dui cor en un' amistat
S'acordon per lial amor,
Aquilh an de fin joi la flor.
Et ieu c'o dic sai la vertat;
E par als ditz de mas cansos
Et en so qu'eras vos dirai,
Que non canta hom cossiros
Per dreit ni marritz quant ha jai.

Aital domna com per orat
Am joves et es caps d'amor,
Oills rizens ab fresca color,
Et a son cors bel e delgat,
Lis e gras, gai et amoros,
Mil tans gensor que dir no sai,
D'aut paratj' ab bellas faissos;
Et es tot bon quan ditz ni fai.

Bonaventura, tant es pros
E bella, que cascus retrai
So qu'eu voill e que m platz de vos;
E tuit remanon en verai.


7225.

Saill de Scola si fo de Barjairac, d'un ric borc de Peiregorc, fils d'un mercadier; e fez se joglar e fes bonas cansonetas. Et estet com na Inermada de Narbona; e quant ella mori el se rendet à Bragairac, e laisset lo trobar e'l cantar.