Mostrando las entradas para la consulta foc ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta foc ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 13 de agosto de 2024

P - Compairesc

P


P, seizième lettre de l'alphabet et la douzième consonne, p.

Soen pauzam p per b. Leys d'amors, fol. 4.

(chap. Assobín posam o posem (ficam o fiquem, escribim) p per b.)

Souvent nous posons p pour b.

Qui be no sapcha que ditz p

Ponchat.

B. Carbonel: Un sirventes.

Qui ne sache bien que signifie p pointé.


Pabalhol, s. m., papillon.

Aytal volatil es dit pabalhol. Eluc. de las propr., fol. 250.

Pareil volatile est dit papillon.

(chap. Maripossa, mariposses. Cuan vach estudiá a Alcañís, anabem al bar papillon a minjá un pincho de truita de pataca en seba, que es de les millós que hay minjat may, y hay repetit moltes vegades; la servíe Julio a un plat, en pa en tomata y oli de oliva, y una mayonesa mol fina. 

ESP. Mariposa, mariposas.)


Pabil, Pabel, s. m., lat. pabulum, mèche.

En la candela son tres causas: la cera e' l pabils e 'l fox.

(chap. A la candela (vela) ñan tres coses: la sera y la mecha y lo foc.)

Sermons en provençal, fol. 23.

Dans la chandelle sont trois choses: la cire et la mèche et le feu.

Ciris ab pabel d' estopas. Cartulaire de Montpellier, fol. 117.

Cierges avec mèche d' étoupes.

CAT. ESP. PORT. Pabulo. (chap. Mecha, meches; pera cremá; de ahí ve mechero, mecheros.)

Mecha, meches; pera cremá; de ahí ve mechero, mecheros.

2. Pabilum, s. m., mèche.

Quod omnes et singulae faces... sicut de bona et sufficienti cera et... 

de pabilo lichino vel cotone. Carpentier, t. III, col. 115.

II (2) onsas de pabilum en 1 livra de cera. Cout. de Condom.

Deux onces de mèche dans une livre de cire.


Padela, Padena, s. f., lat. patella, poêle.

Rimas... in ela..., padela. Gramm. provençale.

Rimes... en ele..., poêle.

La padena de infern en que lo diable fa sas fregiduras.

V. et Vert., fol. 8.

La poêle d' enfer en quoi le diable fait ses fritures. 

ANC. FR. Paelles, chauderons. Eustache Deschamps, p. 211.

(chap. Paelles, calderons.)

CAT. Paella. IT. Padella. (chap. Paellapaelles: es tan lo plat de arrós com la paella aon se fa o cuine. A Beseit ña un mote: matapaelles.

(ESP. Paellera.)

2. Padeleta, Padeneta, s. f. dim., petite poêle.

Es cotz en una padeleta.

Soritz vivas li datz gan re... 

En una padeneta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Est cuit dans une petite poêle.

Souris vives vous lui donnez beaucoup... dans une petite poêle.

CAT. Paelleta. IT. Padelleta. (chap. Paelleta, paelletes.)

3. Padelada, s. f., poêlée.

Padeladas de luec en luec

Li deu hom dar d' ueus cueitz en fuec.

Deu hom faire la padelada

En fort escudela crozada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Poêlées de temps en temps on lui doit donner d'oeufs cuits en feu.

On doit faire la poêlée dans une forte écuelle creusée.

CAT. Paellada. IT. Padellata. (chap. Paellada, paellades.)

(N. E. Hay que advertir que Raynouard no conocía, o no quería conocer, la lengua valenciana. Antes de su tiempo hay muchos textos escritos explícitamente en lengua valenciana, y no los nombra. No voy a nombrar otros fallos que tuvo, porque esta obra que estoy todavía editando es vastísima; es muy pesada pero saca a la luz muchas verdades, para quien las quiera ver.)

Kempis  Vita Christi POR Sor Ysabel  DE Villena Letra Gótica. Libro *Rarísimo Impreso *año (en lugar de virgulilla ñ hay ^ circunflejo desplazado a la derecha) 1497. Incunables 1973 (BNE)


Pagina, s. f., lat. pagina, page.

Aquesta present pagina. Cout. de Condom, de 1314. 

(chap. Esta presén página.)

Cette présente page.

En l' autra pagina. Trad. d'Albucasis, fol. 7.

En l'autre page.

CAT. ESP. (página) PORT. IT. Pagina. 

(chap. Página, págines; v. paginá; paginassió, paginassions.)

2. Compaginacio, s. f., du lat. compago, assemblage, emboîtement.

So del corrs ligament et compaginacio. Eluc. de las propr., fol. 61.

Sont du corps ligament et assemblage.

CAT. Compaginació. ESP. Compaginación.

(chap. Compaginassió, compaginassions.)

3. Compaginar, v., lat. compaginare, assembler, relier, emboîter.

Part. pas. Dels nervis en els compaginatz et ligatz.

Eluc. de las propr., fol. 61. 

Des nerfs en eux assemblés et liés.

CAT. ESP. Compaginar. (chap. Compaginá: compagino, compagines, compagine, compaginem o compaginam, compaginéu o compagináu, compaginen; compaginat, compaginats, compaginada, compaginades.)


PairePayre, s. m., lat. patrem, père.

Aquelas causas per que pot lo paire e la maire, e l' avis e la avia deseretar sos enfans. 

La falcidia qu' el paire, o la maire, o las autras subeiranas personas sont destreitas de laissar a lor enfans. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 16 et 15.

Ces causes pourquoi peut le père et la mère, el l' aïeul et l' aïeule déshériter ses enfants.

La falcidie que le père, ou la mère, ou les autres personnes ascendantes sont obligées de laisser à leurs enfants. 

Fig. De joven eratz capdels e paire.

Bertrand de Born: Mon chant. 

D' amabilité vous étiez chef et père. 

Selh qu'era de valor caps e paire, 

Lo rics, valens Richartz, reys dels Engles. 

G. Faidit: Fortz chausa. 

Celui qui était chef et père de valeur, le puissant, vaillant Richard, roi des Anglais.

- Le chef d'une suite de générations.

Del pom 

Que manget Adam nostre payre.

(chap. De la poma que va minjá Adán lo nostre pare.)

Los VII Gaugs de Maria.

De la pomme que mangea Adam notre père.

Adam, lo premiers payres, fon mes en paradis. V. de S. Honorat. 

Adam, le premier père, fut mis en paradis.

- Nom donné aux membres des différents ordres religieux.

Del onrat payre en Crist, 

Monsen Gauselm, l' abat, agut en ay mandat. V. de S. Honorat. 

De l'honoré père en Christ, monseigneur Gaucelm, l'abbé, j'en ai eu mandat.

- Confesseur, directeur de conscience.

Nos devem portar honor a nostres payres esperitals que an la cura de nos ensenhar et endressar en cors et en arma. V. et Vert., fol. 2.

Nous devons porter honneur à nos pères spirituels qui ont le soin de nous enseigner et diriger en corps et en âme.

A vos, car payre esperitals. La Confessio. 

A vous, cher père spirituel.

- Loc. Désignant la première personne de la Trinité.

El nom del payre omnipoten. Los VII Gaugs de Maria.

Au nom du Père tout-puissant. 

Lo Payre del cel dont nos ve tota veraya nobleza. V. et Vert., fol. 37. 

Le Père du ciel dont nous vient toute vraie noblesse.

- Désignant le pape.

Lo santz Payres cavalca e ven son dreg camin.

En ayssi lo sanz Payres descautz volia intrar. V. de S. Honorat.

Le saint père chevauche et vient son droit chemin.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

Par ainsi le saint père voulait entier déchaussé.

- Désignant les docteurs de l'Église. 

La doctrina dels sanhs paires. Trad. de. la Règle de S. Benoît, fol. 38.

La doctrine des saints pères.

CAT. Pare. ESP. PORT. IT. Padre. (chap. Pare, pares.)

2. Pater noster, Pater Nostre, Patre nostre, s. m., patenôtre, chapelet, pater noster.

No portavan pater nostres

Ni autre senhal.

P. Vidal: Abril issic. 

Ne portaient chapelets ni autre marque. 

El legia chascun dia lo Salteri, e disia C e L (150) patres nostres.

V. de Guillaume de la Tour. 

Il lisait chaque jour le Psautier, et disait cent et cinquante patenôtres.

Quan ieu cuig dire patre nostre, 

Et ieu dic: Domna, totz soi vostre.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Quand je pense dire patenôtre, et je dis: Dame, je suis tout vôtre.

Loc. fig. Canta lo pater noster del cimi. V. et Vert., fol. 26. 

Chante la patenôtre du singe.

Prov. Aysso es vers coma lo pater noster. V. et Vert., fol. 27. 

Ceci est vrai comme le pater noster.

CAT. Pare nostre. ESP. Padre nuestro. PORT. Padre nosso. IT. Paternostro.

(chap. Padre nuestro; en teoría se diríe pare nostre, pares nostres.)

3. Pairi, Payri, s. m., lat. patrinus, parrain.

La tenc a las fons e fo son payri. La enseynhava son payri. Philomena.

La tint sur les fonts et fut son parrain. Son parrain l' instruisait.

Mal desmens ton pairi et la crema que y mes. (N. E. crisma.)

Izarn: Diguas me tu.

Mal tu déments ton parrain et le chrême qu'il y mit.

CAT. Padri. ESP. Padrino. PORT. Padrinho. IT. Patrino. 

(chap. Padrípadrins són los dos, tan home com dona; padrina, padrines. Ma padrina es tamé ma cusina germana, y mon padrí lo seu home. Yo soc son fillol.)

4. Paterna, s. f., Dieu le père, Créateur.

Per tal que miels puscam la veraya paterna

Preyar.

V. de S. Honorat.

De sorte que nous puissions mieux prier le vrai Créateur.

La vera paterna

vos confonda

E us rebonda.

Gavaudan le Vieux: Aras quan plou.

Le vrai Créateur vous confonde et vous ensevelisse.

5. Pairastre, s. m., parâtre.

E 'l pairastre contra son filhastre.

Si lo pairastre noiris son filhastre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28 et 7.

Et le parâtre contre son fillâtre.

Si le parâtre nourrit son fillâtre.

CAT. Padastre. ESP. Padrastro. PORT. Padrasto. (chap. Padrastro, padrastros, padrastre, padrastres; madrastra, madrastres.)

6. Paternitat, s. f., lat. paternitatem, paternité.

Paternitat... solament al payre conveniens. Eluc. de las propr., fol. 7.

Paternité... seulement au père convenant.

CAT. Paternitat. ESP. Paternidad. PORT. Paternidade. IT. Paternità, paternitate, paternitade. (chap. Paternidat, paternidats.)

7. Pairenal, Payrenal, adj., paternel.

Luxuria desplaz a Deu, e es perdicios de la pairenal benecio.

C' ame ab pairenal pietat cels que chastia. Trad. de Bède, fol. 41 et 56. Luxure déplaît à Dieu, et est perdition de la bénédiction paternelle. 

Qu'il aime avec piété paternelle ceux qu'il châtie. 

A totz autres bens payrenals e mayrenals. 

Justel, Hist. de la maison de Turenne, pr., tit. de 1399. 

A tous autres biens paternels et maternels.

8. Paternal, adj., paternel.

Ver regard de paternal dilection et amor. 

Tit. de 1468, Hist. de Languedoc, t. V, pr., col. 37.

En considération d'affection et amour paternel.

Per lo dreg paternal e maternal. Tit. de 1262. DOAT, t. VIII, fol. 39.

Pour le droit paternel et maternel.

CAT. ESP. PORT. Paternal. IT. Paternale. (chap. Paternal, paternals; maternal, maternals.)

9. Pairon, Pairo, Payro, s. m., chef de famille, supérieur, patron. 

Ades an clergues aital uzansa 

Que, quan trobon pairo de gran puisansa, 

Tut cant il vol fan ben et umilmen. 

Bertrand d'Allamanon III: D'un sirventes. 

Maintenant les clercs ont telle habitude que, lorsqu'ils trouvent chef de famille de grand pouvoir, tout ce qu'il veut ils font bien et humblement.

Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.

Trad. du Code de Justinien, fol. 58. 

Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.

- Au plur. Ascendants au premier degré, les père et mère. 

Volc que fos faitz ses pairos 

Lo premier peccaire.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum. 

Voulut qu'il fût créé sans ascendants le premier pécheur.

Vieu ne meills 

Austors, can es de pairons vieills.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

L'autour en vit mieux, quand il est (né) de vieux pères.

Prov. Meyns an fe l'enfant qu' els pairos.

Bernard de Venzenac: Iverns vai.

Moins ont de foi les enfants que les pères.

(chap. Patró, patrons; pares.)

10. Pairona, s. f., patronne.

Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.

Trad. du Code de Justinien, fol. 58.

Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.

(chap. Patrona, patrones.)

11. Patron, Patro, s. m., lat. patronus, patron, ancien maître d'un affranchi.

Lo libertz non pot clamar son patron en plait, ses mandament de la poestat.

Lo patros non es tengutz per so libertin, ni lo libertin non es tengut per son patron. Trad. du Code de Justinien, fol. 3 et 37. 

L' affranchi ne peut appeler son patron en justice, sans la permission de l'autorité.

Le patron n'est pas tenu pour son affranchi, ni l' affranchi n'est pas tenu pour son patron.

- Protecteur.

De l' isla de Lerins patrons e governayres. V. de S. Honorat. 

(chap. De la isla de Lerins patró y gobernadó.)

De l' île de Lerins patron et gouverneur. 

L' apostol S. Andrieus, 

Mot gran patros dels amics sieus. Brev. d'amor, fol. 184. 

L' apôtre saint André, moult grand protecteur des siens amis.

- Guide, conducteur.

Si en una nau no y a un patro, mal vai a la nau. 

Arbre de Batalhas, fol. 185.

Si dans un navire il n'y a pas un patron, mal il va au navire.

- Modèle.

Architipe... quar el es principal patro et exemplar figura del mon creat.

Eluc. de las propr., fol. 105.

Archétype... car il est principal patron et figure exemplaire du monde créé.

Los consolz an avut lo patron d'aquela marca, et l'an portat e mes en l' ostal del comun. Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.

Les consuls ont eu le patron de celle marque, et l'ont porté et mis dans l'hôtel du commun. 

CAT. Padró, patró. ESP. Patrón. PORT. Patrono. IT. Padrone.

(chap. Patró, patrons; tamé los que se seguixen per a tallá roba, construí, pintá, etc.)

12. Patronat, s. m., lat. patronatus, patronat, sorte de dignité. 

Que agues la dignitat del patronat de Roma.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.

Qu'il eût la dignité du patronat de Rome.

(chap. Patronat, classe de dignidat. ESP. Patronato.)

13. Patrocin, s. m., lat. patrocinium, patrocine, sorte de salaire, de droit de patronage.

Latas ni patrocins non si demandan apres cinq ans.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 481.

Lates ni patrocines ne se demandent après cinq ans.

Per exegir las dichas latas et patrocins. 

Statuts de Provence. BOMY, p. 235. 

Pour exiger les dites lates et patrocines. 

CAT. Patrocini. ESP. PORT. IT. Patrocinio. (chap. Patrossini, patrossinis.)

14. Patrocinar, v., lat. patrocinari, protéger, servir de patron, répondre. Las pauras gens per las quals patrocinon.

Statuts de Provence. BOMY, p. 8. 

Les pauvres gens pour lesquels ils répondent.

CAT. ESP. PORT. Patrocinar. IT. Patrocinare.

(chap. Patrossiná: patrossino, patrossines, patrossine, patrossinem o patrossinam, patrossinéu o patrossináu, patrossinen; patrossinat, patrossinats, patrossinada, patrossinades.)

15. Patrimoni, Patremoni, s. m., lat. patrimonium, patrimoine.

Aysso avem de nostre patremoni. Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 3.

Cela nous avons de notre patrimoine.

Los bes de sancta Glieya que son lo patremoni de Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 16.

Les biens de sainte Église qui sont le patrimoine de Jésus-Christ.

CAT. Patrimoni. ESP. PORT. IT. Patrimonio. (chap. Patrimoni, patrimonis.)

16. Patrimonial, Patrimoniau, adj., lat. patrimonialis, patrimonial.

En las causas patrimonials. Abre de Batalhas, fol. 188.

Dans les choses patrimoniales. 

Eretatges patrimoniaus. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, p. 216. 

Héritages patrimoniaux.

CAT. ESP. PORT. Patrimonial. IT. Patrimoniale. 

(chap. Patrimonial, patrimonials.)

17. Patronimic, adj., lat. patronymicus, patronymique.

Noms patronimics... es aquel que s deriva e pren nom dels noms dels payros nostres. Leys d'amors, fol. 48. 

Le nom patronymique... est celui qui se dérive et prend nom des noms de nos pères.

CAT. Patronimic. ESP. Patronímico. PORT. Patronymico. IT. Patronimico.

(chap. Patronímic, patronimics, patronímica, patronímiques.)

18. Patrial, adj., patrial, qui appartient à la patrie. 

Noms patrials es noms d' un pays. Leys d'amors, fol. 47.

Le nom patrial est le nom d'un pays.

19. Parent, Paren, s. m., lat. parentem, parent.

Que dels parenz qu' aten de vas Espagna

Socors ogan non creia qu' a lui venia. 

Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.

Que des parents qu'il attend devers Espagne il ne pense pas qu'il lui vienne secours cette année. 

Anc paire ni autre paren 

No us amero tan finamen.

G. Faidit: Coras que. 

Oncques père ni autres parents ne vous aimèrent si purement.

Soi, ieu, tos parens carnals 

E tos parens espirituals. 

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je suis, moi, ton parent charnel et ton parent spirituel.

Fig. Ar sai e conosc qu'es vertatz 

Que 'l diable son siei paren.

P. Vidal: Amors pres.

Maintenant je sais et connais qu'il est vrai que les diables sont ses parents.

- Adam.

Per peccatz del premier paren. Los VII Gaugs de Maria. 

Par péché du premier parent. 

Adj. No m'es parens ni vezina.

Lanfranc Cigala: Gloriosa sainta. 

Ne m'est parente ni voisine. 

CAT. Parent. ESP. Pariente. PORT. IT. Parente. (chap. Parénparens.)

Réquiem per un llauradó español. Traduít per Ramón Guimerá Lorente.  Autó: Ramón José Sender.

20. Parenta, s. f., parente, alliée par le sang.

Mos parens e parentas. Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.

(chap. Mons parens y parentes.)

Mes parents et parentes.

Fig. Pois prez onratz

Non a tan bona parenta.

B. de Ventadour: En aquest gai. 

Puisque mérite distingué n' a pas si bonne alliée. 

Ieu tenc per messongiers 

Cels que cercon sa parenta.

B. Zorgi: Entre totz mos. 

Je tiens pour mensongers ceux qui cherchent sa parente.

CAT. Parenta. ESP. Parienta. PORT. Parenta. (chap. Parenta, parentes.)

21. Parentat, s. m. et f., parenté.

Pres molher outra lo grat

De totz cellz de son parentat. V. de S. Honorat.

Il prit femme outre le gré de tous ceux de sa parenté.

La parentat volgra donar a vendre,

Sol que m pogues latz son bel cors estendre.

T. de Blacas et de Peyrols: Peirols. 

La parenté je voudrais donner à vendre, pourvu que je me pusse étendre à côté de son beau corps.

- Parent, allié.

Car aquel sobrenom avian sos parentatz. V. de S. Honorat. 

Car ce surnom avaient ses parents.

Tug siei parentat 

Naisson d' un fuec de que son aflamat. 

G. Faidit: A lieys cui am. 

Tous ses parents naissent d'un feu de quoi ils sont enflammés. 

IT. Parentado.

22. Parentela, s. f., parenté.

Las personnas plus prochanas en affinitat et parentela.

Statuts de Provence. BOMY, p. 47. 

Les personnes plus proches en affinité et parenté.

CAT. ESP. PORT. IT. Parentela. (chap. Parentela, parenteles.)

23. Parentor, s. m., parenté, famille. 

Sabetz vos cals hom era ni de quin parentor? 

Roman de Fierabras, v. 3651. 

Savez-vous quel homme il était et de quelle famille?

24. Parentiu, s. m., parenté, alliance. 

No fui del vostre parentiu 

Per tal qu'us vis e us baizes tota via.

Raimond de Miraval: Trop a un. 

Je ne fus pas de votre parenté pour cela que je vous visse et vous embrassasse toujours. 

CAT. Parentiu.

25. Parentesc, s. m., parenté, alliance, union.

Aysso es noble parentesc. V. et Vert., fol. 34. 

(chap. Aixó es noble parentesc o parentesco o parentela.)

Ceci est noble parenté.

Per vezinesc ni per parentesc. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.

Pour voisinage et pour parenté.

ESP. PORT. IT. Parentesco. (chap. Parentesc o parentesco.)

26. Enparentar, v., apparenter. 

Ben s' enparenta qui am bon coratge s' ajosta. Trad. de Bède, fol. 4. 

Bien s' apparente qui s' unit avec bon coeur.

Part. pas. substantiv. 

Ab dels miels de la vila e dels enparentatz. Guillaume de Tudela. 

Avec des mieux de la ville et des apparentés. 

ANC. FR. C'est des barons de France le plus emparentés. 

Poëme de Hugues Capet, fol. 13. 

CAT. ESP. PORT. Emparentar. IT. Imparentare. 

(chap. Emparentá: emparento, emparentes, emparente, emparentem o emparentam, emparentéu o emparentáu, emparenten; emparentat, emparentats, emparentada, emparentades.)

27. Patrici, s. m., lat. patricius, patrice.

Venc lor ajudar lo patrici dels Romas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 58.

Vint leur aider le patrice des Romains.

ESP. PORT. Patricio. IT. Patrizio. (chap. Patrissi, patrissis; patricio, patricios; patrissia, patrissies, patricia, patricies.)

28. Patriarcha, s. m., lat. patriarcha, patriarche.

Tro Noe, san patriarcha. Brev. d'amor, fol. 148. 

Jusqu'à Noé, saint patriarche. 

Fon apellat Ysaac patriarcha. 

Serem, en nostre matremoni, en l' orde dels S. patriarchas.

V. et Vert., fol. 79 et 92. 

Fut appelé Isaac le patriarche. 

Nous serons, en notre mariage, au rang des saints patriarches.

- Dignité ecclésiastique.

Trames lo al patriarcha d' Antiocha. Liv. de Sydrac, fol. 1. 

Le transmit au patriarche d'Antioche. 

Pregar n' ei lo patriarcha Jan. 

T. d' Isabelle et d' Elias Cairels: N Elias. 

J'en prierai le patriarche Jean.

CAT. ESP. PORT. IT. Patriarca. (chap. Patriarca, patriarques, com los de Torredarques.)

29. Patriarcal, adj., lat. patriarchalis, patriarcal.

En las autras IIII glyeyas patriarcals. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.

Dans les quatre autres églises patriarcales.

CAT. ESP. PORT. Patriarcal. IT. Patriarcale. (chap. Patriarcal, patriarcals.)

30. Papon, s. m., aïeul.

Hereter de Peyre de Lartigua, son papon.

Tit. de 1429, Bibl. du R. Ville de Castres. 

Héritier de Pierre de Lartigue, son aïeul.

(chap. Yayoyayos.)

31. Compaire, s. m., compère. 

Que a 'N Guillem dono breumen enfan

Don, s' a lui platz, yeu sos compaire sia. 

Bernard d'Auriac: En Guillem.

Qu'au seigneur Guillaume ils donnent bientôt enfant dont, s'il lui plaît, je sois son compère. 

S'ieu trobava mon compair' En Blacatz. 

Cadenet: S' ieu. 

Si je trouvais mon compère le seigneur Blacas. 

CAT. Compare. ESP. PORT. IT. Compadre. 

(chap. Compare, compares; comare, comares.)

Dos sienesos volen a una dona comare de un dells. Mor lo compare y torne a visitá al compañ, segóns la promesa y juramén que se habíen fet, y li conte cóm se está al atre món.

32. Compairesc, s. m., compérage.

Ni s layssa ges per compairesc

De far dreg, ni per parentesc.

Contricio e Penas ifernals.

Ni se laisse point par compérage de faire justice, ni par parenté.

domingo, 11 de agosto de 2024

Onix - Oratori

 

Onix, s. f., lat. onyx, onyx, sorte de pierre précieuse.

Onix es peyra. Eluc. de las propr., fol. 190.

Onyx est pierre.

CAT. Oniquel. ESP. Onique (ónix, ónice). PORT. Onix. IT. Onice.

(chap. Ónix.)

Ónix, onix, onyx, onique, ónice, oniquel


Onocrotali, s. m., lat. onocrotalus, butor, sorte d'oiseau aquatique.

Onocrotali es auzel ab dos ventres, un per reculhir vianda, et autre per digerir. Eluc. de las propr., fol. 147.

Le butor est oiseau avec deux ventres, un pour recueillir la nourriture, et l'autre pour digérer. 

ESP. (pelícanoalcatraz) PORT. Onocrótalo.


Onomothopeya, Omothopeia, s. f., lat. onomatopaeia, onomatopée. Onomothopeya es una figura que s fay can la dictios pren votz del so.

Prozopopeya... e omothopeia. 

Leys d'amors, fol. 132 et 143. 

L' onomatopée est une figure qui se fait quand le mot prend voix du son.

Prosopopée... et onomatopée.

(ESP. Chap. Onomatopeya.)


Onsa, s. f., lat. uncia, once, sorte de poids.

Mil onsas d'aur ben aya.

G. Figueiras: Un nou. 

Que j'aye bien mille onces d'or.

- Phalange du doigt.

Per las onsas dels detz tot en brevadamens 

Poiria comtar d'un rei totz los despensamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Par les phalanges des doigts tout brièvement je pourrais compter toutes les dépenses d'un roi.

- Division du temps.

Momens en XII partz partitz;

Quascuna partz onsa se ditz.

Brev. d'amor, fol. 43.

Moment divisé en douze parties; chaque partie once se dit. 

CAT. Unsa. ESP. Onza. PORT. Onça. IT. Oncia. (chap. Onsa, onses: tipo de pes. Onsa, onses, femella y femelles de onso, onsos : animal, latín ursus (ESP. Oso.)

Desperten onso pardo hivernán cova dona Beseit


Ont, Hon, On, o, adv., lat. unde, où. 

Quan me dis: ont anaria?

B. de Ventadour: En abril. 

Quand elle me dit: Où irais-je? 

Dix K.: Veyaz hon sera elh monestier. Philomena. 

Dit Charles: Voyez où sera le monastère.

Lo mas o intra ins es en gran claritat. Poëme sur Boèce.

La demeure où elle entre dedans est en grande clarté.

CAT. On. ANC. ESP. (MOD. Donde) PORT. IT. Onde. (chap. Aon, aón?)

Adv. comp. On mais n' a, plus l' en cove.

Giraud le Roux: Auiatz la.

Où davantage elle en a, plus il lui en convient.

Mais vos am on plus me desesper.

Arnaud de Marueil: Si m destrenh.

Je vous aime davantage où plus je me désespère.

Ni sai d' on ven ni on van.

Pons d'Ortafas: Si ai perdut.

Ni je ne sais d'où je viens ni où je vais.

Qui proeza dezira

Fols es qui non cossira

D' on nais e don soste.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Qui désire prouesse est fou s'il ne considère d'où elle naît et de quoi elle se soutient.

Es vos en tal razon mes

D' on ieu issirai.

T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert. 

Vous vous êtes engagé dans matière d'où je sortirai.

Pois d'amor no m cal,

No sai d' on ni de que chan.

Folquet de Marseille: Chantars. 

Depuis que je ne me soucie d'amour, je ne sais d'où ni de quoi je chante.

Lai on Amors vol renhar, 

Razos non pot contrastar.

Aimar de Rocaficha: No m lau. 

Là où Amour veut régner, raison ne peut résister.

Vau lai o 'l cors mi mena.

Bertrand de Born: Cazut sui. 

Je vais là où le coeur me mène.

Ieu vauc m' en lai a selui 

On merce claman pellegrin. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je m'en vais là à celui où les pélerins crient merci.

Layssatz un trauc per on puisqua intrar. Philomena. 

Laissez un trou par où puisse entrer.

Ans es pus ferms on qu' ieu an ni m' estia.

Pierre d'Auvergne: Ab lial cor. 

Au contraire il est plus ferme où que j'aille et je sois.

ANC. FR. D' ont estes-vous? Je sui d'Artois. 

Fables et cont. anc., t. I, p. 363. 

E fu mis là d' unt il chaï. Roman de Rou, v. 5627.

Responds-moi, d' ond es-tu? Rabelais, liv. II, ch. 6.

On demandoit un jour d' ont ceste coustume avoit pris son commencement. Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 337.

ANC. ESP. Al tercer dia d' on yxo y es tornado.

Poema del Cid, v. 946.

ESP. MOD. De onde (de dónde). PORT. IT. Donde. (chap. De aón.)

2. Don, pron. rel. indét., lat. de unde, dont, de qui, de quoi.

De domna ab bellas faichos

Don tot lo mons es enveios.

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.

De dame avec belles manières dont tout le monde est désireux.

Don chantarem ieu ni 'l coms de Proensa?

Pujols: Si 'l mal. 

De quoi chanterons-nous moi et le comte de Provence?

Amic a don no s partria. 

T. de G. Faidit et d'Hugues de La Bachelerie: N Uc.

Elle a ami de qui elle ne se séparerait pas. 

ANC. FR. Cent paroles a fait acroire

Dont il n' i avoit nule voire. 

Roman du Renart, Gloss. sur Joinville.


Onzen, Honzen, Onze, adj. num., lat. undecimus, onzième.

Venc l' onzen jor.

Pierre d'Auvergne: Lauzat sia. 

Vint le onzième jour.

Al honzen jorn sorzeran. Fragment de trad. de la Passion. 

Au onzième jour ils ressusciteront.

Epacta onzena. Cat. dels apost. de Roma, fol. 160. 

Épacte onzième.

L' onzes es Guiraudetz lo Ros,

Que sol viure d'autrui cansos.

Le moine de Montaudon: Pus Peire.

Le onzième est Giraudet le Roux, qui a coutume de vivre de chansons d'autrui. 

CAT. Onsé. ESP. Onceno (undécimo). PORT. Onzeno. IT. Undecimo.

(chap. Undéssim, onsé; número onse, 11.)

samaruc, teatre, ONCE


Opinio, Opinion, s. f., lat. opinionem, opinion, avis. 

Cazon en errors et en falsas opinios contra la fe. V. et Vert., fol. 26. Tombent en erreurs et en fausses opinions contre la foi.

El era d' opinion que mandessen lors amics.

Chronique des Albigeois, p. 5.

Il était d' avis qu'ils mandassent leurs amis.

CAT. Opinió. ESP. Opinión. PORT. Opinião. IT. Opinione.

(chap. Opinió, opinions.)

2. Opinar, v., lat. opinare, opiner.

Part. pas. Lo dit evesque avia dit et opinat.

Chronique des Albigeois, p. 56.

Ledit évêque avait dit et opiné.

CAT. ESP. PORT. Opinar. IT. Opinare.

(chap. Opiná: opino, opines, opine, opinem u opinam, opinéu u opináu, opinen; opinat, opinats, opinada, opinades.)


Opion, s. m., lat. opium, opium.

Papaver... del qual distilla suc, dit pels phizicias, opion.

(chap. Roellaruella (ababolamapola)... de la cual destile suc, dit pels fisics o meches, opio.)

Eluc. de las propr., fol. 218.

Pavot... duquel découle suc, dit par les physiciens, opium.

CAT. Opi. ESP. PORT. (chap.) Opio. IT. Oppio.

ababol, rosella, roella, ruella, amapola


Opportun, adj., lat. opportunus, opportun.

Consentir letras opportunas. Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.

Consentir lettres opportunes.

CAT. Oportú. ESP. Oportuno. PORT. IT. Opportuno.

(chap. Oportú, oportuns, oportuna, oportunes.)

2. Opportunitat, s. f., lat. opportunitatem (oportunitatem), opportunité.

Si avia loc ni temps ni opportunitat. Les X Commandements de Dieu.

S'il y avait lieu et temps et opportunité.

CAT. Oportunitat. ESP. Oportunidad. PORT. Opportunidade. 

IT. Opportunità, opportunitate, opportunitade. 

(chap. Oportunidatoportunidats.)


Ops, Obs, s. m., lat. opus, besoin, utilité, secours, aide, appui. Ensenhamens e pretz e cortezia 

Trobon en vos lurs obs e lur vianda.

Arnaud de Marueil: Aissi com cel.

Éducation et mérite et courtoisie trouvent en vous leur aide et leur nourriture.

Loc. Ja non es obs foc i ssia alumaz. Poëme sur Boèce. 

Jamais il n'est besoin que feu y soit allumé.

Mot l' es ops, sapcha sofrir,

Qui vol a gran honor venir.

Arnaud de Marueil: Totas bonas. 

Moult lui est besoin qu'il sache souffrir, qui veut parvenir à grand honneur.

Ades m'agra ops, sitot s' es bos, 

Mos chans fos mielhers que non es.

B. de Ventadour: Ja mos chantars. 

Incessamment il me serait besoin, bien qu'il soit bon, que mon chant fût meilleur qu'il n'est. 

Ops m' auria us ans entiers.

B. de Ventadour: Pels dols chant. 

M' aurait besoin un an entier.

A mos ops chant et a mos ops flaviol,

Car hom, mas eu, non enten mon lati.

P. Cardinal: Las amairitz. 

Pour mon besoin je chante et pour mon besoin je flageole, car homme, excepté moi, n'entend mon langage.

Si tot no 'l say a mos ops retenir. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Quoique je ne le sais retenir à mes besoins. 

Al vostre ops n' ai eu vergoigna.

Bertrand de Born: Seingner En coms. 

Pour le votre besoin, j'en ai vergogne. 

Cre 

Qu' ad ops de leis me fe Deus. 

Guillaume de Cabestaing: Ancmais no. 

Je crois que Dieu me fit pour le besoin d'elle.

Parlar per ops e quan n' es ops calhars. 

Raimond de Miraval: Dels quatre. 

Parler par besoin et, quand il en est besoin, se taire.

ANC. FR. Dure Atropos à ops l' a faict soubmettre 

Pour luy descripre en lay, ballade, ou mettre 

Quelques secrets des infernaux palus.

J.. Marot, t. V, p. 388.

ANC. CAT. Ops. 

ANC. ESP. Bien los mandó servir de quanto huebos han. 

Bien casariemos con sus fijas pora huebos de pró.

Poema del Cid, v. 1887 et 1383.

IT. Uopo. (chap. falta, utilidat, socorro, ajuda, apoyo).


Optatiu, Obtatiu, s. m., lat. optativus, optatif.

L' optatiu conoysh hom, can desira cauza presen, passada o endevenidoyra. Leys d'amors, fol. 75. 

On connaît l'optatif, quand on désire chose présente, passée ou à venir. Obtatius es aquel, quar desira. Gramm. provençal. 

Celui-là c'est l' optatif, car il désire.

CAT. Optatiu. ESP. PORT. Optativo. IT. Ottativo.

(chap. Optatiu, optatius, optativa, optatives; que se pot triá entre al menos dos coses, per ejemple, les assignatures.)

Optic, Obtic, adj., lat. opticus, optique.

Un nervi en la anothomia apelat optic. Eluc. de las propr., fol. 14. 

Un nerf en l'anatomie appelé optique.

CAT. Optic. ESP. (óptico) PORT. Optico. IT. Ottico.

(chap. Óptic, optics, óptica, óptiques : del ull, dels ulls; nervi óptic.)


Option, s. f., lat. optionem, option. 

Lo senhor... a option. Fors de Béarn, p. 1086. 

Le seigneur... a option.

CAT. Opció. ESP. Opción. PORT. Opção. (chap. Opsió, opsions.)


Opulencia, s. f., lat. opulentia, opulence.

La terra es apelada Ops, per razo de sa opulencia. (Orbe)

Eluc. de las propr., fol. 114. 

La terre est appelée Ops, par raison de son opulence.

CAT. ESP. PORT. Opulencia. IT. Opulenza. 

(chap. Opulensia, opulensies; opulén, opulens, opulenta, opulentes. 

Ña un vi rumano que se diu opulent. Se pot trobá al Aldi. Ix un home gort, fart, opulén, que se vol minjá una vaca, s' apareix a Juaquinico Monclús, lo presidén de la Ascuma de Calaseit.)

Ña un vi rumano que se diu opulent. Se pot trobá al Aldi. Ix un home gort, fart, opulén, que se vol minjá una vaca, s' apareix a Juaquinico Monclús, lo presidén de la Ascuma de Calaseit.


Orar, v., lat. orare, prier, intercéder, supplier.

Ieu vos or entre mos bratz,

Que no i sai far autr' orazon.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Je vous prie entre mes bras, vu que je n'y sais faire autre prière.

Davant l'autar de Nostra Dona orar. Philomena. 

Prier devant l'autel de Notre-Dame. 

Orar devem de cor non pas de lavras. Trad. de Bède, fol. 27.

(chap. Orá (resá) debem de cor, no de (en los) labios.)

Nous devons prier de coeur non pas de lèvres. 

Part. pas. Si anc s'averet oratz

Dieus! aquest me si' autreiatz. 

Guillaume de Berguedan: Mais volgra. 

Si oncques Dieu se reconnut adoré! que celui-ci me soit octroyé.

ANC. FR. Li oratoires... c'est que en i doit orer. 

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 138. 

Au main vont au moustier orer. Roman du Renart, t. IV, p. 245.

Quant Richart leva al jur cler, 

A Saint-Oen ala urer. 

Roman de Rou, v. 5641. 

Devant la Virge aloit orant. Fables et cont. anc., t. 1, p. 273. 

CAT. ESP. PORT. Orar. IT. Orare. (chap. Orá, resá: oro, ores, ore, orem u oram, oréu u oráu, oren; orat, orats, orada, orades; orat : loco deu vindre de oratge, orache, allunat, grillat com Manel Riu Fillat.)

2. Oratio, Oraso, Oration, Orazon, s. f., lat. orationem, oraison, prière.

La oratio del pater noster passa totas autras oratios. V. et Vert. fol. 38. La prière du pater noster passe toutes autres prières.

Tres jorns en orazon estet. 

Com deiam servir Dieu, e far orations. 

V. de S. Honorat. 

Resta trois jours en oraison.

Comment nous devions servir Dieu, et faire des oraisons.

CAT. Oració. ESP. Oración. PORT. Oração. IT. Orazione.

3. Orador, s. m., lat. orator, orateur, prédicateur.

Dieus regarda lo cor del orador plus que las paraulas. 

Trad. de Bède, fol. 27.

Dieu considère le coeur du prédicateur plus que les paroles.

CAT. ESP. PORT. Orador. IT. Oratore. (chap. Oradó, oradós, oradora, oradores; resadó, resadós, resadora, resadores.)

- Oratoire, chapelle.

Intra en l' orador … Justa l' orador 1 fontaina avia. 

V. de Sainte Magdelaine. 

Entre dans l' oratoire.... Près de l'oratoire il y avait une fontaine.

Quant es en gleiza, ho denant orador.

R. Jordan: No puesc.

Quand il est en église, ou devant oratoire.

4. Oratori, s. m., lat. oratorium, oratoire. 

D' enfra son oratori un jorn li appareys. V. de S. Honorat. 

Du fond de son oratoire lui apparaît un jour. 

En l' oratori no sia facha autra obra..., mas orasos.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 26. 

En l' oratoire ne soit faite autre oeuvre..., excepté oraison. 

CAT. Oratori. ESP. PORT. IT. Oratorio. 

(chap. Oratori, oratoris: capella, capelles, capelletacapelletesreclinatori, reclinatoris.)