Mostrando las entradas para la consulta fée ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fée ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 1 de mayo de 2026

Sablon, Sablo - Sabon

Sablon, Sablo, s. m., lat. sabulonem, sable, grève, arène.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 64.
E 'ls riu son clar desobre los sablos.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Et les ruisseaux sont clairs dessus les sables.
Tost descendei sobr' el sablo,
E venc vas lieis de saut coitos.
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Tôt je descendis sur la grève, et je vins vers elle d'emblée empressé.
An vist lo cors venir per lo sablon. V. de S. Honorat.
Ils ont vu le personnage venir par la grève.
ANC. FR. Ne tiennent ne à chaulx ne à sablon. Coquillart, p. 90.
IT. Sabbione. (chap. Sauló, saulons : se li diu a una arena fina, que se fée aná pera rentá cacharros, o les mans.)

Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.

2. Sablos, adj., lat. sabulosus, sablonneux.
Trobarai las dichas farinas sablosas.
Cartulaire de Montpellier, fol. 46.
Je trouverai lesdites farines sablonneuses.
(chap. Arenós, arenosos, arenosa, arenoses.)

Togo, Áridos Curto; Arenós, arenosos, arenosa, arenoses

Sabo, s. m., lat. sapo, savon.
Voy. Fortia d'Urban, t. V, part. II, p. 113.
De bon sabo
L' onhetz los pes, et er li bo.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De bon savon lui oignez les pieds, et (ce) lui sera bon.

Sabó, sabons; sabonet, sabonets. V. ensaboná, ensabonás: ensabono, ensabones, ensabone, ensabonem o ensabonam, ensabonéu o ensabonáu, ensabonen; ensabonat, ensabonats, ensabonada, ensabonades; yo ensabonaré; yo ensabonaría; si yo ensabonara.



Cat. Sabó. ESP. Xabon (jabón). PORT. Sabão. IT. Sapone. (chap. Sabó, sabons; sabonet, sabonets. V. ensaboná, ensabonás: ensabono, ensabones, ensabone, ensabonem o ensabonam, ensabonéu o ensabonáu, ensabonen; ensabonat, ensabonats, ensabonada, ensabonades; yo ensabonaré; yo ensabonaría; si yo ensabonara.
Ignacio Sorolla Vidal y Manuelico Riu Fillat se ensabonen assobín entre ells.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla, ensabonat per Manel Riu Fillat

Manel Riu Fillat, grillat, ensabone a Ignacio Sorolla Vidal

domingo, 26 de abril de 2026

Rogazo - Prerogativa

Rogazo, Roazo, s. f., lat. rogatio, rogation.
Sanh Mamers..., lo qual establi los tres jorns de las rogazos.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 60.
Saint Mamer..., lequel établit les trois jours des rogations.
Qu' enans de la roazo
O aia 'l coms aperceubut.
Bertrand de Born: Lo coms.
Qu'avant la rogation cela le comte ait aperçu.
Ja no veiretz la festa de roazo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Jamais vous ne verrez la fête de rogation.
CAT. Rogació. ESP. Rogación. PORT. Rogação. IT. Rogazione.
(chap. Rogassió, rogassions.)

Rogazo, Roazo, s. f., lat. rogatio, rogation.

2. Derogar, v., lat. derogare, déroger.
Part. pas. Que sya en res derogat a la refformation.
Statuts des cordonn. de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 452.
Qu'il soit en rien dérogé à la réformation.
CAT. ESP. PORT. Derogar. IT. Derogare, dirogare. (chap. Derogá.)

3. Interrogatio, Enterrogacio, Enterrogatio, s. f., lat. interrogatio,
interrogation.
Noms enterrogatius, es aquel qu' om pronuncia ab interrogatio.
(chap. Nom interrogatiu, es aquell que se pronunsie en interrogassió; pregunta, ?)
Per razo d' enterrogatio.
Leys d'amors, fol. 47 et 12.
Nom interrogatif, c'est celui qu'on prononce avec interrogation.
Par raison d'interrogation.
- Question.
Non parlar avans que auias… enterrogacios. Trad. de Bède, fol. 35.
Ne pas parler avant que tu entendes... questions.
Cat. Interrogació. ESP. Interrogación. PORT. Interrogação. IT. Interrogazione. (chap. Interrogassió, interrogassions; ¿Alguna pregunta? ¿Algú té preguntes que fé?)

4. Enterrogatiu, adj., lat. interrogativus, interrogatif.
Noms enterrogatius, es aquel qu' om pronuncia ab interrogatio.
Deguna dictios enterrogativa.
Leys d'amors, fol. 47 et 39.
Nom interrogatif, c'est celui qu'on prononce avec interrogation.
Nul mot interrogatif.
CAT. Interrogatiu (N. E. leo interrogatiú; no sé dónde encontraba Raynouard algunas palabras que él pone como catalanas, y no sé por qué no encontraba algunas que están en los textos catalanes). ESP. PORT. IT. Interrogativo.
(chap. Interrogatiu, interrogatius, interrogativa, interrogatives.)

5. Interrogatori, s. m., lat. interrogatorius, interrogatoire.
An respondut autrament que non devian, segon los interrogatoris.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 2.
Ont répondu autrement qu'ils ne devaient, selon les interrogatoires.
CAT. Interrogatori. ESP. PORT. IT. Interrogatorio. (chap. Interrogatori, interrogatoris; adj. interrogatoria, interrogatories.)

6. Interrogar, Enterrogar, v., lat. interrogare, interroger, demander.
Fes lur enterrogar com estava a lur payre.
Hist. de la Bible en prov., fol. 19.
Leur fit demander comment il allait à leur père.
Part. prés. Enterrogans o enterrogativas. Leys d'amors, fol. 26.
(chap. Interrogans o interrogatives. A Beseit vam tindre una peña que se díe interrogán, al carré pla.)
Interrogeantes ou interrogatives.
Part. pas. Per tan que sia interrogat. Chronique des Albigeois, col. 88.
(chap. Per tan que sigue interrogat.)
Pour tant qui soit interrogé.
Interrogat et examinat.
(chap. Interrogat y examinat. Al chapurriau antic se trobe “et”, “e” y tamé “y” o “i”.)
Statuts des tailleurs de Bordeaux. Rec. des Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 475.
Interrogé et examiné.
CAT. ESP. PORT. Interrogar. IT. interrogare. (chap. Interrogá : interrogo, interrogues, interrogue, interroguem o interrogam, interroguéu o interrogáu, interroguen; interrogat, interrogats, interrogada, interrogades; yo interrogaré; yo interrogaría; si yo interrogara. V. preguntá.)

7. Entervar, Entrevar, v., interroger, demander.
Qui lo nom vol entervar
De sel que la volc romansar.
Entervan li on s' es trobat.
V. de S. Honorat.
Qui le nom veut demander de celui qui la voulut mettre en roman.
Ils l'interrogent où il s'est trouvé.
Los entreveron si era aquela via ad anar al profeta.
Hist. de la Bible en prov., fol. 35.
Les interrogèrent si cette route était pour aller au prophète.

8. Interva, s. f., interrogation, question.
Motas intervas li fazia;
Santz Caprasis li respondia.
(chap. Moltes preguntes li fée; San Caprasi li responíe.)
V. de S. Honorat.
Nombreuses questions il lui faisait; saint Capraise lui répondait.

9. Subrogar, Subrerogar, v., lat. subrogare, subroger. 
Puescan subrogar altre. Charte de Gréalou, p. 78.
(chap. (que) puguen subrogá (a un) atre.)
Puissent subroger autre.
Part. pas. En loc d' aquel... subrogat. Charte de Gréalou, p. 78.
En place de celui-là... subrogé.
Subst. Comissari e subrerogat del governador.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. IX, fol. 167.
Commissaire et subrogé du gouverneur.
CAT. ESP. PORT. Subrogar. IT. Surrogare. (chap. Subrogá: subrogo, subrogues, subrogue, subroguem o subrogam, subroguéu o subrogáu, subroguen; subrogat, subrogats, subrogada, subrogades; per ejemple, una hipoteca.)

10. Subrogatio, s. f., subrogation.
En cas de la subrogatio. Charte de Gréalou, p. 78.
En cas de la subrogation.
CAT. Subrogació. ESP. Subrogación. PORT. Subrogação. IT. Surrogazione. 
(chap. Subrogassió, subrogassions.)

11. Prorogar, Porrogar, v., lat. prorogare, proroger, ajourner, maintenir.
Part. pas. Fos prorogat e continuat.
Tit. de 1286. DOAT, t. X, fol. 296.
Fut prorogé et continué.
Que non puesquan esser porrogatz en los dits officis.
(chap. Que no puguen sé prorrogats als dits ofissis : que no puguen continuá ejersín un ofissi.)
Rég. des États de Prov., 1401.
Qu'ils ne puissent être prorogés dans lesdits offices.
CAT. ESP. PORT. Prorogar. IT. Prorogare. (chap. Prorrogá : prorrogo, prorrogues, prorrogue, prorroguem o prorrogam, prorroguéu o prorrogáu, prorroguen; prorrogat, prorrogats, prorrogada, prorrogades; yo prorrogaré; yo prorrogaría; si yo prorrogara. Vore los parlamens abans del Compromís de Caspe o Casp, cuántes vegades se van prorrogá, aplassá, retrasá, o cambiá de puesto.)

12. Prorrogation, s. f., lat. prorogationem, prorogation, délai.
Carta del compromes e de la prorrogation.
Cartulaire de Montpellier, fol. 98.
Charte du compromis et de la prorogation.
CAT. Prorogació. ESP. Prorogacion (prorrogación, prórroga; prolongación). PORT. Prorogação. IT. Prorogazione. (chap. Prorrogassió, prorrogassions; prórroga, prórrogues; prolongassió, prolongassions; aplassamén, aplassamens.)

13. Prerogativa, s. f., lat. praerogativa, prérogative. 
Servada entre lor prerogativa de sexe. Fors de Béarn, p. 1088.
Conservée entre eux prérogative de sexe.
CAT. Prerrogativa. ESP. (prerrogativa) PORT. IT. Prerogativa. 
(chap. Prerrogativa, prerrogatives.)

Robe; Roca; Roder; Rodor

Robe, s. m., lat. rubetum, haie, hallier de ronces.
Robe, o boysho, es espes ajustamens de spinas et de semlans rams.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Hallier de ronces, ou buisson, c'est épais rapprochement d'épines et de semblables rameaux.

Eixecacóduls, Moncho; Roca, Rocha, s. f., roche, roc.

Roca, Rocha, s. f., roche, roc.
En auta roca es bastitz.
Pierre d'Auvergne: En estieu.
Sur haute roche est bâti.
En las rocas, sus la marina. V. de S. Honorat.
Dans les roches, sur la plage.
Ayga... fontal..., de rocha viva... nayshent. 
(chap. Aigua... de fon..., de roca viva... naixén - o naixenta, que naix.)
Eluc. de las propr., fol. 150.
Eau... de source..., de roche vive... naissant.
CAT. ESP. Roca. PORT. Rocha. IT. Roccia. (chap. Roca, roques; roqueta, roquetes; roquissal, roquissals. Tormo com lo de La Vall, tormos; barrócul, barroculs; códul, coduls. Vore Peira, Peyra : pedra.)

Valdeltormo, La Vall, galería fotos, Iván Sancho, tormo, piedra grande

2. Roc, s. f., roc, l'une des pièces du jeu d'échecs, appelée aussi tour.
Mot sai ab cavalier gen jogar et ab roc.
P. Bremond Ricas Novas: En la mar.
Moult je sais avec cavalier gentiment jouer et avec roc.
Al flac jelos cug dir mat ses tot roc.
Blacasset: Gerra mi play.
Au flasque jaloux je pense dire mat sans aucune tour.
ANC. FR. Del paonet a un roc pris,
Après le roc a pris la fierce.
Roman du Renart, t. III, p. 333.
IT. Rocco. (ESP. Roque : torre del ajedrez.) (chap. Roc, rocs : torre, torres del ajedrés; San Roc : San Roque.)

3. Roqueta, s. f. dim., petite roche.
El planiol asetet si
En una roqueta de lausa.
V. de sainte Énimie, fol. 23.
En l'esplanade elle s'assit sur une petite roche de pierre.

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio

4. Rocat, s. m., rocher.
Que neys encar vezer poyriatz
Aqui montanhas e rocatz.
V. de sainte Énimie, fol. 37.
Que même encore vous pourriez voir là montagnes et rochers.
5. Rochier, s. m., rocher.
El pueg sotz Morimonda, on son aut li rochier.
Roman de Fierabras, v. 139.
Au puy sous (Morimonde) Marimonde, où sont hauts les rochers.
De sobr' els natural rochiers.
Marcabrus: Pus s' enfulheysson. (N. E. leo enfuelheysson)
Dessus les naturels rochers.

6. Deroc, Derroc, s. m., ruine, renversement.
Adug vos an a derroc.
T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret.
Vous ont conduit à ruine.
Fig. En talent ai q' un serventes encoc
Per trair' a cels q' an mes pres a deroc. 
Durand, tailleur de Paernes: En talent.
J'ai en désir que j'encoche un sirvente pour tirer à ceux qui ont mis mérite en ruine.

7. Derocamen, s. m., renversement, démolition.
Carta del derocamen de la torre del castel.
(chap. Carta del assolamén de la torre del castell; demolissió, abatimén.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 165.
Charte de la démolition de la tour du château.

8. Derocar, Derrocar, Desrocar, Darroquar, v., renverser, démolir, abattre.
Derocar fortz castelhs ben bastitz. 
Austor Segret: No sai.
Renverser forts châteaux bien bâtis.
Las regnas romp a un randon,
E vay derrocar lo guarzon.
V. de S. Honorat.
Les rênes romp d'un coup, et va abattre le valet. 
Quant... fo vengutz al avan dich castel, lo fetz de totz ponhs darroquar. 
Cat. dels apost. de Roma, fol. 169.
Quand... fut venu à l'avantdit château, il le fit de tous points démolir.
Fig. Ab aquest argumen te volrai derocar.
Izarn: Diguas me tu.
Avec cet argument je voudrai t'abattre.
Vos anatz cazen e derrocan.
T. de Sordel et de Bertrand: Bertrans.
Vous allez tombant et renversant. 
Part. pas. Ni 'n sui feritz ni desrocatz.
P. Cardinal: Ar mi pues (puesc).
Ni je n'en suis frappé ni renversé.
E 'l sepulcre fondutz e desrocatz.
Lanfranc Cigala: Quan vei.
Et le sépulcre détruit et renversé.
ANC. FR. Se ne fust Jupiter à la foudre bruiant 
Qui tous les desrocha, jà n'éussent garant.
Roman d'Alexandre, not. des Ms., t. V, p. 115.
Les pionniers frappèrent sus pour la desrocher.
Rabelais, liv. II, ch. 33.
CAT. ESP. PORT. Derrocar. IT. Dirocciare. (chap. Derrocá, assolá, tombá, demolí, abatre; sorsí.)

9. Enderoc, s. m., renversement, choc, contrecoup. 
No i trobon negun gandill,
Mas cazut son del enderoc.
Marcabrus: Bel m' es cant.
N'y trouvent nul refuge, mais ils sont tombés du contrecoup.

10. Enderrocar, v., culbuter, abattre, faire la culbute.
Part. pas. Vey talar ortz e vinhas e blatz,
E vey gienhs traire e murs enderrocatz.
Bernard de Rovenac: Belhs m' es.
Je vois couper jardins et vignes et blés, et je vois engins tirer et murs abattus.
Soi cazutz, et ai enderrocat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je suis tombé, et j'ai fait la culbute.
CAT. Enderrocar. (N. E. Es curioso el parecido del catalán enderrocar con el romance, lengua romana, occitano enderrocar. Quizás fueron los catalanes a Estrasburgo en el año 842 a enseñarles a hablar a los francos - y teutones.)


Roder, Rozer, Roer, Royre, v., lat. rodere, ronger.
Ca... va pel mech de la fanga royre l' os.
(chap. Lo gos... va pel mich del fang a rossegá l'os.) 
Eluc. de las propr., fol. 84.
Le chien... va par le milieu de la fange ronger l'os.
Lo guos ro e 'l lebrier gron.
(chap. Lo gos rossegue y lo llebrel gruñ o gruñix. Guos : gos dogo.)
Marcabrus: A l' alena.
Le dogue ronge et le lévrier grogne.
Esmirle roen plus soven
Lurs pes qu' autr' auzel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les émérillons rongent plus souvent leurs pieds que les autres oiseaux.
Al auzel qui si ro aisi.
Deudes de Prades, Auz. cass.
A l'oiseau qui se ronge ainsi.
Loc. fig. Lag rozetz las mas,
A ley de cer rabioza,
Als paucs et als grans.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Laidement vous rongez les mains, à manière de serpent enragé, aux petits et aux grands.
Part. prés. Eruca..., es verms..., flors et frugz rozent.
(chap. La oruga..., es cuc..., que rossegue flos y fruits, fruites.)
Eluc. de las propr., fol. 250.
Chenille..., c'est vers..., fleurs et fruits rongeant.
Part. pas. Li moillas las penas arnosas,
Que no son encar del tot rozas.
(chap. Li bañes les plomes sarnoses (tiñoses), que no están encara del tot rossegades.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui mouillez les pennes teigneuses, qui ne sont point encore entièrement rongées.
- Rogner.
Si sol la coa 'l rozatz.
Marcabrus: Dirai vos.
Si seulement la queue vous lui rognez.
CAT. Roure. ESP. PORT. Roer. IT. Rodere. (chap. Rossegá; ratá. Rossegá, arrossegá, es tamé arrastrá, com se fée en los pins o datres abres del Port de Beseit en les caballeríes; rossegadó, rossegadós, rossegadora, rossegadores; arrossegadó, arrossegadós, arrossegadora, arrossegadores. Al arrastrá per enterra los abres, estos se rossegaben, se pelabe en part la crosta.)

Rossegadó, rossegadós; rossegadora, rossegadores.

2. Romiar, v., ruminer.
Deu hom romiar aquesta vianda ayssi com buou romia sa pastura.
(chap. Se deu rumiá esta vianda aixina com lo bou (o buey) rumie la seua (sa) pastura.)
V. et Vert., fol. 42.
On doit ruminer cette nourriture ainsi comme le boeuf rumine sa pâture.
(chap. Rumiá: rumio, rumies, rumie, rumiem o rumiam, rumiéu o rumiáu, rumien; rumiat, rumiats, rumiada, rumiades.)
3. Ruminar, v., lat. ruminare, ruminer.
Rumina vianda en son cor. Trad. de Bède, fol. 53.
Il rumine la nourriture dans son corps.
Part. prés. Animans popans et ruminans.
(chap. Animals mamíferos y rumians. Popa : mamella. En fransés traduíx Raynouard “remâchants”, que remasteguen, o sigue, rumien.)
Eluc. de las propr., fol. 275.
Animaux remâchants et ruminants.
CAT. ESP. PORT. Ruminar. IT. Ruminare. (chap. Rumiá. Rumián, rumians, la vaca es rumián o rumianta, les vaques són rumians o rumiantes.)

4. Rosegar, Rozegar, v., ronger, rogner.
Sabi gros os rosegar.
(chap. Yo sé gros os rossegá.)
Honorat Bonet, Marca, Hist. de Béarn, p. 719.
Je sais gros os ronger.
Ton ventre rosegaras. Brev. d'amor, fol. 58.
(chap. Ton ventre rossegarás; la teua pancha.)
Ton ventre tu rongeras.
Lebrosia..., cum leo, rozega los membres. Eluc. de las propr., fol. 99.
(chap. (La) lepra..., com (lo) león, rossegue los membres o miembros.)
La lèpre..., comme lion, ronge les membres.
CAT. Rosegar. (chap. Rossegá.)

5. Redonhar, Rezonar, Rezoynar, v., rogner, tondre, couper.
Part. pas.
L' espero li a prop del talo redonhat. Roman de Fierabras, v. 4796.
L'éperon lui a près du talon coupé.
Rezoynat son et an lonc col. V. de S. Honorat.
Ils sont tondus et ont long cou.
Un' alauzeta ben penada
Non ges corta ni rezonada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Une alouette bien pennée non point courte ni rognée.

6. Rozenda, s. f., rongeure, avidité.
Tals cuid' aver gentils enfans,
Qu' els a renoviers e truans,
Tolledors, plens de rozenda.
P. Cardinal: A tot farai.
Tel pense avoir de gentils enfants, qui les a usuriers et vauriens, pillards, pleins d'avidité.

7. Corroder, v., lat. corrodere, corroder.
Que la medecina acuta corroda tot aquo.
Corrodent, es corrupcio, la qual corrodeys aissi coma foc.
Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Que la médecine aiguë corrode tout cela.
Chancre, c'est corruption, laquelle corrode ainsi comme feu.
- Part. prés. subst. Chancre.
Corrodent, es corrupcio, la qual corrodeys aissi coma foc.
Cauterizacio de corrodent. Trad. d'Albucasis, fol. 11.
Chancre, c'est corruption, laquelle corrode ainsi comme feu.
Cautérisation de chancre.
Part. pas. Pels de lor son corrodutz. Trad. d Albucasis, fol. 13.
Les poils d'eux sont corrodés.
CAT. Corroir. ESP. PORT. Corroer. IT. Corrodere. (chap. Corroí; en lo cas del metal, robellá, de rubeo, roch, en b. Se pot trobá en v, rovellá, com robelló, robellons; rovelló, rovellons : lactarius, de lleit. Corroít, corroíts, corroída, corroídes; robellat, robellats, robellada, robellades. Vore Roill, Ruils.)

8. Corrosio, Corrozio, Corrossio, s. f., lat. corrosio, corrosion, action de ce qui corrode.
Si vezes la corrossio e la corruptio anar.
(chap. Si veus la corrossió y la corrupsió aná : caminá.)
Corrosio o pruziment.
Trad. d'Albucasis, fol. 47 et 61.
Si tu vois la corrosion et la corruption aller.
Corrosion ou prurit.
Si pels extremps l' ayga fa alguna corrozio. Eluc. de las propr., fol. 173.
(chap. Si pels extrems l'aigua fa alguna corrossió.)
Si par les extrémités l'eau fait aucune corrosion.
CAT. Corrosió. ESP. Corrosión. PORT. Corrosão. IT. Corrosione.
(chap. Corrossió o corrosió, corrossions o corrosions. Robell, robells; rovell, rovells. Al ou tamé ña robell, la part mes rubia - roija (yema), que sol sé taronja, depén de la alimentasió.)

9. Corroziu, Corrossiu, adj., lat. corrosivus, corrosif.
Medecina aguda, corrossiva, entro que l' os sia descubert.
Trad. d'Albucasis, fol. 5.
Médecine aiguë, corrosive, jusqu'à ce que l'os soit découvert.
Urina... dezicativa et corroziva. Eluc. de las propr., fol. 57.
Urine... dessiccative et corrosive.
CAT. Corrosiu. ESP. PORT. IT. Corrosivo. (chap. Corrossiu, corrosiu; corrossius, corrosius; corrossiva, corrosiva, corrossives, corrosives.)

Rodor, s. m., redoul, sorte de plante.
Las erbas..., ad obz del mestier de la blancaria, so es assaber rodor.
Cartulaire de Montpellier, fol. 47.
Les herbes..., pour besoin du métier de la tannerie, c'est à savoir redoul.

domingo, 12 de abril de 2026

Rauc, rauch - Razimar

Rauc, rauch, adj., lat. raucus, rauque, enroué.

Be m' enueia, per sant Salvaire,

D' ome raucx, que s fassa chantaire.

Le moine de Montaudon: Be m' enueia.

Bien il m'ennuie, par le saint Sauveur, d'homme rauque, qu'il se fasse chanteur.

La Codoñera, Tomás Bosque Peñarroya, Be m' enueia, per sant Salvaire,  D' ome raucx, que s fassa chantaire.


Raucha vos don cridatz en chantant.

Bertrand de Born: Fuilhetas.

Voix enrouée dont vous criez en chantant.

Ieu sui del castiar raucx.

Pierre d'Auvergne: Belh m' es qu' ieu.

Je suis rauque du châtier.

Canto entro so raucs (o raucz). Eluc. de las propr., fol. 32.

Chantent jusqu'à ce qu'ils sont rauques.

CAT. Ronc. ESP. Ronco. PORT. Rouco. IT. Rauco. (chap. Ronco o ronc, roncos o roncs, ronca, ronques; ronquera; está engorgossat, casi afónic, afónics, afónica, afóniques.)

2. Rauquilhos, adj., rauque, enroué.

Es rauquilhos,

E non sabes dir aut ni clar.

Marcabrus: D' un estru.

Tu es rauque, et ne sais parler haut ni clair.

3. Rauquamen, adv., rauquement.

Dis totz sos vers raucamen.

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Dit tous ses vers rauquement.

Parlava mot raucament. Passio de Maria.

Parlait moult rauquement.

ESP. Roncamente. (chap. parlabe mol roncamen.)

4. Rauquet, adj. dim., rauque, sourd, rude.

Adverb. Quant aug dire...

Mo sonet rauquet e clar.

Giraud de Borneil: A penas sai.

Quand j'entends dire... mon sonnet rauquement et clair.

ESP. Ronquito. (chap. Ronquet, ronquets, veu ronqueta, veus ronquetes.)

5. Rauquiar, v., crier d'un cri rauque.

Capo... finh votz de galinas cloquian..., las galinas apela rauquian.

Eluc. de las propr., fol. 146.

Chapon... il feint voix de poules en gloussant..., les poules il appelle en criant d'un cri rauque.
ESP. Ronquear. (chap. Ronquejá.)
6. Rauquiera, Rauqueria, s. f., enrouement.

Rauquiera si engendra quan la canal del pulmo es trop humida.

Rauqueria en la votz.

Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 26.

Enrouement s'engendre quand le canal du poumon est trop humide.

Enrouement en la voix.

CAT. ESP. Ronquera. (chap. Ronquera, ronqueres; engorgossamén, engorgossamens.)
7. Rauqueza, s. f., enrouement.

Han... en la arteria trachea aspreza et rauqueza. Eluc. de las propr., fol. 100.

Ont... en la trachée-artère âpreté et enrouement.
8. Rauguelhar, v., râler.

Si 'l mals loindans li dura,

Pauc viura, qu' ades rauguelha.
P. Rogiers: Al pareissen.

Si le mal lointain lui dure, peu vivra, vu que incessamment il râle.
9. Raumat, s. m., râle, râlement.

Si vostr' auzel suefre raumatz

Per polvera o per frimatz.

Raumatz l' en ve qu' el trebola.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau souffre râlements par poussière ou par frimats.

Râle lui en vient de sorte qu'il frissonne.
10. Enraumar, v., enrouer.

Part. pas. subst. Pero si m val mais d' afan

Mos sos levatz

Qu' uns enraumatz.

T. de Lignaure et de Giraud de Borneil: Ara m.

Pourtant ainsi me vaut plus de peine mon son élevé qu'un enroué.
11. Enraumezar, v., enrouer.

Part. pas. Cant auzels es enraumezatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand oiseau est enroué.

Raus, Ros, s. m., roseau.

Voyez Ihre, Diss. alt., p. 231.

Secha 'l joncx e 'l glats e 'l raus.

G. Adhemar: Quan la.

Le jonc et le glayeul et le roseau sèche.
Meiro lo fuc (: fuoc, foc) el borc cubert de ros.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73.

Mirent le feu au bourg couvert de roseau.

Loc. En R., ab sa lansa,

Lo mes el raus.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Le seigneur R., avec sa lance, le mit sur le roseau (par terre).
(ESP. Caña o junco. Chap. Caña, cañes, jung o junc, jungs o juncs. Aon ñan moltes cañes se li diu cañá; a Beseit los cañerets o los Escañerets es un tros del camí cap al assut, aon abunden les cañes que chupen de la sequia. Cañís, Cañisos o Cañissos; Alcañís. Aon ñan mols juncs se li diu junquera, chunquera a Vallchunquera, Valjunquera.)

La Aldea, Valjunquera, Valljunquera, Vallchunquera

2. Rauzel, Rauzeu, s. m., roseau.

En un vergier claus de rauzel.

P. Vidal: Lai on cobra.

En un verger clos de roseau.

Sui ieu, si la vostra lauzors

No m val, plus frevols que rauzeus.

Giraud de Borneil: Quan lo fregz.

Je suis, si votre louange ne me protége, plus faible que roseau.

ANC. FR. Lou rosel ne resembloit mie

Qui à toz venz veincre se laisse.
Nouv. rec. de fabl. et cont. ant., t. II, p. 14.

Rauzel, Rauzeu, s. m., roseau.


3. Rauza, s. f., jonchaie, roseau.

On anc no calc rausa ni sesca.

P. Vidal: Lai on cobra.

Où oncques ne foula roseau ni jonc.

El temps que fulha e flors par en la rauza.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.

Au temps que feuille et fleur paraît dans la jonchaie.

4. Rausan, Rausa, s. m., natte de roseaux.

Evolopatz d' un bell rausa

Si co fazian l' ancia.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Enveloppé d'une belle natte ainsi comme faisaient les anciens.

5. Rauzier, s. m., nattier, ouvrier en roseaux.

Lo sagramental dels rauziers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 148.

Le serment des nattiers.


Raustir, v., rôtir.

Voyez Denina, t. III, p. xviij; Muratori, Diss. 33.

Fet lo cor raustir.
(chap. Va fé rostí lo cor.)

V. de Guillaume de Cabestaing.

Fit le coeur rôtir.

Prengam mo filh e trenquem lo, e raustiscam ne 1 cartier, e mangem lo.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.

Prenons mon fils et dépeçons-le, et rôtissons-en un quartier, et mangeons-le.

Qui prendia la lhimatz e la raustia en oli. Liv. de Sydrac, fol. 77.

Qui prendrait la limace et la rôtirait dans l'huile.

- En parlant d'un martyr.

El si fes raustir sai.

Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.

Il se fit rôtir ici.

Part. pas. Cabritz raustitz. Brev. d'amor, fol. 126.
(chap. Cabrits rostits.)

Cabris rôtis.

Carns trop grassas hom no deu manjar sino raustidas.
(chap. Carns mol grasses no se deuen minjá mes que (sino) rostides.)

Eluc. de las propr., fol. 233.

Chairs trop grasses on ne doit manger sinon rôties.

Fig. Fregitz e raustitz el turmen de la crotz. V. et Vert., fol. 43.
(chap. figurat: Fregit y rostit al tormén de la creu. San Lorenzo o Llorens va sé rostit a una griella.)

San Lorenzo o Llorens va sé rostit a una griella

Frit et rôti au tourment de la croix.

CAT. ANC. ESP. Rostir. (chap. Rostí: rostixco o rostixgo, rostixes, rostix, rostim, rostiu, rostixen; rostit, rostits, rostida, rostides; yo rostiría; yo rostiré; si yo rostiguera o rostira.)

Una história en final felís, cordé, mar, brasa

2. Raust, adv., rôti, brûlé, aride, roide, rude.

Zo qu' es raust aplana ben.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Ce qui est rude il aplanit bien.

Roca redonda,

Auta et rausta e tailant.

Vos venretz en una plaina

On a una rausta montaina.

Roman de Jaufre, fol. 3 et 55.

Roche ronde, haute et roide et escarpée.

Vous viendrez en une plaine où il y a une aride montagne.

Substantiv. Issic del ostal tan bona odor del raust, que tota la carrieyra ne flayret.
(chap. Eixíe del hostal tan bona auló del rostit (la rostifarra), que tota la carrera (lo carré) ne flairabe (ne fée auló.)

La chiqueta María teníe un corderet; rostifarra

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.

Il sortit de l'hôtel si bonne odeur du rôti, que toute la rue en fut odorante.

Causas salsas ni frichura ni raust. Eluc. de las propr., fol. 86.

Choses salées ni friture ni rôt.

ANC. CAT. Rost. (chap. Rostit, rostits; cuan es mol abundán: rostifarra, rostifarres; rostidissa, rostidisses.)

3. Rostidor, adj., rôti, frit.

Un tros de peis rostidor. Brev. d'amor, fol. 176.
(chap. Un tros de peix rostidó.)

Un tronçon de poisson rôti.
(chap. Rostidó : aon se rostix, rostidós; que está preparat pera rostí; qui rostix; rostidora, rostidores. Los de Monroch no són bons rostidós, perque u fan tot sucarrat.)


Rauza, Rausa, s. f., lie.

Ieu pretz mais ...

... Aigua fresca ab bon vi que rauza.

Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.

Je prise davantage... eau fraîche avec bon vin que lie.

- Tartre.

Rauza, o fetz del vi en l' estrem del tonel indurzida.

Eluc. de las propr., fol. 193.

Tartre, ou lie du vin dans le fond du tonneau endurcie.
(chap. Solada, solades del vi al carretell, o del oli al tinet. La mare del vi.)
(ESP. Lía, lías, sedimentos.)


Raynart, s. m., renard.

Voyez Denina, t. III, p. 64; et Journal des Savants, octobre 1826, p. 334.

Ben pot hom dir qu' ancmais filhs de lhaupart

No s mes en crotz a guiza de raynart.

E. Cairels: Pus chai.

On peut bien dire que jamais fils de léopard ne se mit en croix à guise de renard.

- Fig. Fin, rusé, matois.

Anc non fon, En Sordel, que hom ten per raynart,

Cavaliers.

P. Bremon Ricas Novas: En la mar.

Oncques le seigneur Sordel, qu'on tient pour renard, ne fut chevalier.

Prov. La penedensa del raynart. Brev. d'amor, fol. 109.
(chap. La penitensia de la rabosa.)

La pénitence du renard.

ANC. CAT. Ranart. (chap. Rabosa, raboses. ESP. Zorro, zorra, raposa, raposas. Vore la cansó ocsitana - provensal: “Ai vist lo lop, lo rainard, la lebre”.)



Rayssar, v., scier, couper, déchirer, tourmenter.

Fig. So que tant lo cor mi rayssa.

B. Alahan de Narbonne: No puesc mudar.

Ce qui tant le coeur me tourmente.

2. Raissos, adj., tourmenté, désireux.

Tan suy d' apenre raissos

So que d' amar ai falhensa.

G. Riquier: Pus astre no.

Tant je suis tourmenté d'apprendre ce que d'aimer j'ai faute.


Raza, s. f., race.

Voyez Mayans, Orig. de la Lengua española, t. II, p. 253.

Lo coms G. vos manda, raza leial. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 66.

Le comte Gérard vous mande, race loyale.

CAT. Rassa. ESP. Raza. PORT Raça. IT. Razza. (chap. Rassa, rasses, com la catalana y la vasca.)

Albert Moliner, Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.


Razim, Rasim, Razain, s. m., lat. racemus, raisin.

Ja non creirai, qui que m' o jur,

Que vins non esca de razim.

Marcabrus: Bel m' es quant.

Jamais je ne croirai, qui que ce soit qui me le jure, que vin ne sorte pas de raisin.

Semblon razains preins en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al trull.)

Lantelm: Lanfran qu' ill.

Semblent raisins pressés en treuil.

Lo quintal de rasims secs.
(chap. Lo quintal de raíms secs : pansa, panses.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 116.

Le quintal de raisins secs.

CAT. Rahim. ESP. PORT. Racimo. IT. Racemo. (chap. Carroll de raím, carrolls de raíms.)

raím, vi, racimo, carroll, vins

2. Razimet, s. m. dim., petit raisin.

Per som del ram met tal espiga

Que resembla un razimet.

Dels razimets de l' avaisa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Au sommet du rameau met tel épi qui ressemble un petit raisin.

Des petits raisins d'avaisse.

CAT. Rahimet. ESP. Racimito. (chap. Raimet, raimets; carrollet, carrollets.)

3. Razimar, v., produire des raisins.

De bona vit, quan razima,

Deu hom amar son razim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers deg.

De bonne vigne, quand elle produit des raisins, on doit aimer son raisin.

- Vendanger.

E 'l guartz qu' estai sotz lo banc,

Qu' apres los autres, razima.

Giraud de Calanson: Sitot l' aura.

Et le goujat qui se tient sous le banc, qui, après les autres, vendange.

Razimar... las vinhas.

Tit. du XVe siècle, entre les seigneurs et les habitants de La Roche.

Vendanger... les vignes.

ESP. Racimar. (chap. Fé carroll, fé raím; “acarrollá, arraimá”.)