Mostrando las entradas para la consulta escriuen ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta escriuen ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 8 de agosto de 2024

Obrar - Obstinar


Obrar, v., lat. operare, ouvrer, opérer, travailler, ouvrager.

Prepausan en lur cor que morissan enan

Que obressan la festa. V. de S. Honorat.

Proposent dans leur coeur qu'ils mourussent avant qu'ils ouvrassent la fête.

Lo fust s' obra per lo fer. Liv. de Sydrac, fol. 81. 

Le bois s' ouvrage par le fer. 

Fig. Obri e lim

Motz de valor.

A. Daniel: Chanson.

Je travaille et lime mots de valeur. 

Si no so sanas tas pessas, 

Obras a ton dampnamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Si ne sont saines tes pensées, tu travailles à ta damnation.

Vers paires Dieus, ...

Faitz nos obrar tals obras ab crezensa

Qu' entr' els gueritz trobem ab vos guirensa.

G. Riquier: Fortz guerra.

Vrai père Dieu,... faites-nous ouvrer telles œuvres avec croyance, qu'entre les préservés nous trouvions avec vous refuge. 

Part. prés. Obrant e fazent de sas artz. V. de S. Honorat. 

Travaillant et faisant de (pratiquant) ses arts. 

Part. pas. Qui vi las peyras entailladas, 

D' anticas figuras obradas.

V. de S. Honorat. 

Qui vit les pierres entaillées, d'antiques figures ouvragées.

Copas obradas meravelosament. Philomena.

Coupes ouvragées merveilleusement.

CAT. ESP. PORT. Obrar. IT. Operare. (chap. Obrá: obro, obres, obre, obrem u obram, obréu u obráu, obren; obrat, obrats, obrada, obrades; operá: opero, operes, opere, operem u operam, operéu u operáu, operen; operat, operats, operada, operades. Sinónim de traballá o treballá, cuan se referix a pedres, escultures, joyes, etc.)

2. Obra, s. f., lat. opera, oeuvre, ouvrage, action.

Erguelhs non es sinon obra d' aranha.

P. Vidal: Quor qu' om.

Orgueil n'est sinon ouvrage d'araignée.

Obras servils que podon esser fachas els autres jorns ferials.

(chap. Obres servils que poden sé fetes als atres díes ferials : festius, de festa.)

V. et Vert., fol. 89.

Œuvres serviles qui peuvent être faites aux autres jours fériaux.

Fig. Se deu hom gardar de obras de peccat.

Las VI obras de misericordia. V. et Vert., fol. 2 et 96. 

(chap. Les sis (6) obres de misericordia. Recordéu que, en ocsitá, tan los articuls com los noms, com los adjetivos se solíen escriure en A: 

las obras. Per supost, passabe lo mateix al dialecte catalá, inclús después de la gramática de laboratoris Pompeyo Fabra, escrita en llengua castellana per als semi analfabetos catalans que la teníen que lligí.
La mayoría de los que se consideren catalanoparlans no han lligit ni una página de aquell llibre, com a mol del que va fé después lo IEC pera despistá e intentá apartás del ocsitá, castellá, fransés, sense conseguíu.)

On doit se garder d' œuvres de péché.

Les six œuvres de miséricorde.

Loc. A las obras pareis

Qu' el vol tant pretz e tant (') bon' aventura.

Bertrand de Born: Nostre Senher. 

Aux œuvres il paraît qu'il veut tant gloire et tant bonne aventure.

Proverb. Qui fai deslial obra,

Segon c' a servit, o cobra.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Qui fait oeuvre déloyale, selon qu'il a mérité, le recouvre.

A l' obra conois hom l' obrier. Brev. d'amor, fol. 81.

A l' oeuvre on connaît l'ouvrier.

CAT. ESP. PORT. Obra. IT. Opera. (chap. Obra, obres.)

3. Obralha, s. f., ouvrage, fabrique.

Ilh son de peior obralha

Que non es lo fers san Launart.

Bertrand de Born: Un sirventes on.

Ils sont de pire fabrique que n'est le fer de saint Léonard.

4. Obratge, s. m., ouvrage.

Que m' ayen trencats mon obratge.

Un troubadour anonyme: El nom de.

Qui m'aient coupé mon ouvrage.

CAT. Obratge. (N. E. ¿Alguien ve alguna diferencia entre el occitano obratge y el catalán obratge? Si es así, quiero un poco de lo que os metéis por la nariz o directamente en la vena; no es para mí, es para un amigo aragonés catalanista.) ESP. Obrage (obraje). IT. Operaggio.

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, no sap lligí ni un cromo

(chap. Obra, obres.)

Mireu la cara de un ser superió, de un atra rassa diferenta a la española

5. Obrier, s. m., lat. operarius, ouvrier, artisan.

Ab pauc de foc fon l' aur e 'l franh

L' obriers, entro qu' es esmeratz.

P. Vidal: Neu ni gel.

Avec peu de feu fond l'or et le brise l' ouvrier, jusqu'à ce qu'il est épuré.

Pagar vol sos obriers. V. de S. Honorat.

Veut payer ses ouvriers.

Proverb. A l' obra conois hom l' obrier. Brev. d'amor, fol. 81.

A l'oeuvre on connaît l' ouvrier.

CAT. Obrer. ESP. Obrero. PORT. Obreiro. IT. Operaio.

(chap. Obré, obrés, obrera, obreres; operari, operaris, operaria, operaries; se li diu obré al que obre : fa cases, edifissis, lo paleta

baldosas, antideslizante, al revés, cemento cola

pero tamé al que fa pa, lo forné, fornés, fornera, forneres; ve de operatorium, obradó, en castellá obrador.
Operatorium (tamé furnus) ix a mols textos antics, perque ere mol importán per a consevol poble que se fundabe, y eixíe a les cartes de poblassió, donassió, testamens, etc. Laboratori, com lo de Pompeyo Fabra, taller, botiga o tenda, fábrica.)

6. Obrador, s. m., ouvroir, laboratoire, atelier, boutique, fabrique.

Ben vuelh que sapchon li plusor

D' est vers, si 's de bona color,

Qu' ieu ai trag de mon obrador.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.

Bien je veux que les plusieurs (le plus grand nombre) sachent de ce vers, que j'ai tiré de ma fabrique, s'il est de bonne couleur.

A tot jorn acostumat

De venir a lor obrador.

Brev. d'amor, fol. 125.

A toujours accoutumé de venir à leur ouvroir.

D' aquo te obrador a renieu.

Durand de Carpentras: Un sirventes.

De cela il tient boutique à usure.

(N. E. Sol los faltabe als de la Ascuma tindre una botiga de usura, perque la mayoría dels llibres los tenen agotats (ells escriuen exhaurit : exhausto), pero mentres vaiguen caén subvensions está assegurada la assossiassió catalanista del Matarraña. “La pela no ens la pela”, diu lo presidén Juaquinico Monclús lo jónec.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

CAT. ESP. Obrador. (chap. Obradó, com hay explicat aquí dal.)

7. Obransa, s. f., oeuvre, ouvrage.

Per forsa d' obransa

Del Senhor pietados.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.

Par force d' oeuvre du Seigneur miséricordieux.

8. Obrari, adj., ouvrable.

Neguna obra servil d' aquellas que pot hom far els VI jorns obraris de la setmana. V. et Vert., fol. 2.

Nulle oeuvre servile de celles qu'on peut faire aux six jours ouvrables de la semaine.

9. Operatio, Operacio, s. f., lat. operatio, opération, action.

Ni es homs del mon poderos

Que de sas operatios,

Ni del sieu secret jutgamen,

Puesca saber perfiechamen

La raso.

Son de contemplacio

Pro mais que d' operacio.

Brev. d'amor, fol. 61 et 4. 

Ni est homme du monde puissant qui, de ses opérations ni de son secret jugement, puisse savoir parfaitement la raison.

Sont de contemplation beaucoup plus que d' opération.

CAT. Operació. ESP. Operación. PORT. Operação. IT. Operazione, operagione. (chap. Operassió, operassions.)

10. Adobrar, v., travailler, exercer, façonner.

Aquel om fai furt, qui adobra, en alcuna maniera, la causa d' autrui contra la volontat del senhor. Trad. du Code de Justinien, fol. 54. 

Cet homme fait vol, qui façonne, en aucune manière, la chose d'autrui contre la volonté du maître.

Fig. Que lo jutges e l' actors e 'l reus, cadaus d' aquels adobre son offici.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13. 

Que le juge et le demandeur et le défendeur, chacun de ceux-là exerce son office.

IT. Adoperare. (chap. Adobá se fée aná antigamen en lo sentit de prepará. Avui en día sol se diu cuan se fique algún alimén en adobo, en espessies, o be colgat de oli, vinagre, etc. Té que vore en embuchá.)


Obstant, adj., lat. obstantem, obstant, qui s'oppose, qui fait obstacle. Adv. comp. Non obstant l' appellation.

Fors Beaérn (: Fors de Béarn, Fuero de Bearne), p. 1073.

Non-obstant l'appellation.

CAT. Obstant. ESP. PORT. IT. Obstante.

(chap. Obstán, obstans : que se opose, que fa obstácul; ob + stantem. Sempre lo fem aná en no dabán: no obstán : sense fé obstácul.

Yo soc una persona que se opose, que fa obstácul a consevol idiota que parle o escriu sense sabé de qué. Ma mare va naixe a Alustante, Guadalajara, Castilla la Mancha; mon pare a Beseit, Teruel, Aragó

Yo soc 100% aragonés, com diu la jota, y encara que vach naixe a Alcañís, que ere aon estabe lo hospital mes prop, pos soc sen per sen roquerol, de Beseit, Beceite.)


Obstinar, v., (lat.) obstinare, obstiner, opiniâtrer (ANC. FR. opiniastrer). 

Part. pas. Los avia trobat grandamen obstinats.

Lo dit leguat era obstinat. Chronique des Albigeois, col. 9 et 15.

Les avait trouvés grandement obstinés.

Ledit légat était obstiné.

CAT. ESP. PORT. Obstinar. IT. Ostinare.

(chap. Obstiná, obstinás : sé tossut en contra, ficás en contra: yo me obstino, obstines, obstine, obstinem u obstinam, obstinéu u obstináu, obstinen; obstinat, obstinats, obstinada, obstinades: tossut, tossuts, tossuda, tossudes.)

sábado, 27 de julio de 2024

2. 12. Camine cap al final la vida de la tuna.

Capítul XII.

Camine cap al final la vida de la tuna.


Mol podem sentí, lectó amán, que an aquell tems no se faigueren aná los taquígrafos, eixos que escriuen tan depressa com se parle, pera que algú haguere escrit los sermons dels nostres dos predicadós, pos així hagueren arribat a natros y podríem jusgá lo gust de aquelles persones, y si teníen raó o no de riure tan; perque a uns tems tenen grassia unes coses y a datres no. Be que dites per Pedro Saputo, ¿quina no la tindríe? Yo sol per la tradissió de casa de Morfina hay pogut averiguá, que al primé sermó va tocá entre atres estos puns tan serios: si una dona coixa pot sé grassiosa, si pot pareixe be una torta; y si una cheposa o geperudeta pot tindre bon genio; y quina de les tres pot envidiá la sort a les atres.

Al segón sermó diuen que va parlá dels pensamens de la dona als estats de cuñada, de nora y de sogra; lo seu assunto me pareix que no va pugué desempeñá be per sé tan sagal, y requerí de mes edat y mes experiensia. Pero com mu han venut u veng yo; lo lectó cregue lo que vullgue; y continuem.

No habíen fet encara la mitat del plan que habíen cavilat, perque les seues habilidats eren tantes, y tan lo seu comedimén y bona criansa, que no visitaben poble que pera anassen d'allí no hagueren de reñí, o per lo menos está de mala cara en los huéspeds, y alguna vegá hasta en los parroquians. Los bufáe en aixó lo ven mol favorable y l' estat prosperabe. Y com se arrimáe lo tems dels estudis, van tratá de torná cap a la Universidat, passán si ñabíe puesto per casa de sons pares als que volíen vore abans de tornás a pedre a les escoles.

garabato, escoles, colegio, Valjunquera, a tope

Van tindre consell pera acordá lo que teníen que fé, y van deliberá no entretindres. Se va proposá la cuestió de si visitaríen lo poble de don Severo; y encara que féen volta algunes legües van acordá anáy, y van empendre lo itinerari, mol al gust de Pedro Saputo que, sin embargo, va dixá la ressolusió als compañs, no resservanse mes que lo determiná lo día y pun de la separassió. Van examiná la caixa de la plega, y estáe mes rica de lo que pensaben, com que se van repartí sen trenta y sis libres jaqueses cada un, habén trobat persones encara mes generoses que don Severo. Los va di Pedro Saputo que encara que no ere de casa rica, no nessessitáen aquella miseria, y que lo mes nessessitat la prenguere. No u entens, li va contestá un de ells; eixes perres són lo mes cariñós que tindrás a la teua vida. Empórtateles, que yo sé que ha de sé lo radé que gastos, y que es capás de fetos avaro per lo apego que tindrá a la casa y a la teua burchaca.

Aquell mateix día pel matí los va di Pedro Saputo al camí que no volíe dixáls sense probás al violín y la vihuela, dos instrumens als que portáe molta ventaja als estudians. Los habíe millorat mol la orquesta desde un prinsipi enseñán al de la pandereta a tocá los platillos, lo baix continuo, los fortes y los pianos, y atres coses que ell habíe adeprés del mestre Vivangüés. Tamé als del violín y de la viola va doná mol bones llissons ; pero no habíe vullgut tocá may perque no fée falta la seua habilidat espessial. Y agarrán lo violín, y desvianse una mica del camí per un barrang, va amostrá als seus admirats compañs un primor que may habíen vist a datre; y no va sé menos en la viola.

Al fes fosc van arribá al poble de Morfina; y al passá los primés passajes van sentí un soroll de espases.

- Venga, anem, va di Pedro Saputo. Van aná y van topetá en dos caballés soldats que reñíen en tal furia, que no reparaben en los que teníen ya al costat. Va pendre Pedro Saputo a un compañ la gayata, perque dos de ells ne portáen; y arrimanse als luchadós va di: 

- Siñós, per lo honor del hábit que porten los rogo que suspenguen la riña un momén. La van suspendre a les seues paraules, y mes al vores allí sing homens tan majetons; y va continuá: Vostres mersés riñen mol mal al orden, pos la seua valentía los ha portat a reñí com les fieres, vull di, de nit, sense testigos del seu valor, ni juches de justissia. Yo soc home de lletres, pero enteng les leys del duelo; y per les sircunstansies que hay dit declaro ilegal y nulo este campo. Creéume, siñós, lo honor de caballés tos prohibix continuá y tos mane condená lo que hau fet. Pero si no vullguereu envainá, lo que se mostro ressistén, que also un atra vegada la espasa, vingue a mí un atra y en mí se les vorá; ell luchará per ferossidat, y yo en defensa de la ley y de la justissia.

- Yo no puc sedí perque soc lo retat.

- Sedixco per ara, va di l’atre, per respecte an este siñó llissensiat, y perque les seues paraules me han convensut. Demá mos vorem. 

- Los rogo, pos, als dos, va di Pedro Saputo, que entréu en natres an este poble.

Van entrá tranquilamen en ells, y de pas los van contá aquells rivals que la riña ere per quí habíe de serví a una hermosura que a cap dels dos volíe, pos si al un li fée desaire, al atre no li donáe may la cara mostranse importunada dels seus obsequios. Sen va enriure entonses Pedro Saputo y va di: 

- Pos siñós, si tampoc lo guañadó habíe de sé admitit, ¿a qué ve esta riña?

- Ve, va di un de ells, a que cada un volem aná a casa seua y que no hi vaigue l’atre; perque es tal la bellesa de la donsella, que a cada un ofén que la miron atres ulls ni la séntiguen parlá uns atres oíts. 

- Ells es, siñó llissensiat, pera que u sapiguéu, un sol mil vegades mes hermós que lo del sel; una lluna mil vegades mes serena que eixa que se llevante; una estrella o un estrel que oscurix a totes les demés; un ángel de soberanía y de gloria, com no se va vore may a la terra, y es impossible que ne formo un atre igual la naturalesa. 

Va riure tamé Pedro Saputo de estes alabanses, y del tono y forsa en que les díe lo soldat, y no va dudá que aquell sol, aquella lluna, aquella estrella, aquell ángel ere Morfina. Pero va callá, perque entraben ya al poble, y los soldats sen van aná al seu hostal y los estudians a la fonda de la Cinta.

Ñabíe allí una bandera o compañía de soldats fée vuit díes, y ya per naixó, ya perque de totes maneres no volíen fé parada de la seua orquesta, van entrá mol silensiosos. Pero los van coneixe, y abans de sená ya teníen un motín al carré, y van ressibí un recado de don Severo, que no li tragueren la satisfacsió de portáls a casa seua. No van coneixe a Saputo hasta que va parlá, perque estáe torradet pel sol, com los de La Torre del Compte, mes prim y estirat, y mes home tamé, en bigotet y perilla, que a la moda dels estudians mes romantics com Bécquer s'habíe dixat. La roba que portáe ere un atra, per la caló se va fé una roba mes ligereta y tamé mol mes airosa. Va dudá la mateixa Morfina que tan ben retratat lo teníe al cor y tan presén a la memoria. Don Severo y lo huésped van convindre que los dos que habíen vingut allí soparíen a casa del primé, y los atres a la del segón, y dormiríen tots aon van dormí  l'atra vegada.

¡Quina satisfacsió pera Morfina! ¡Quina gloria pera Pedro Saputo! Se trobáe entonses a casa un germá de ella mes gran de edat, y se va alegrá mol de vore als estudians de qui tan habíe sentit y estáe aussén cuan van está a escomensamens de l'estiu. Inmediatamen se va parlá de ball; pero Pedro Saputo enrecordanse dels soldats li va di que per serta causa que per entonses ere secreta, encara que fora de casa, no podríe ñabé ball sino sol velada de música. Y al poble se li va fé entendre que no se obriríe la porta, que se dixaríe entrá només a les persones convidades. Se van presentá entre elles, un detrás de l'atre, los dos caballés soldats de la riña. Y ¡quina va sé la seua sorpresa cuan van vore a Morfina mol amable y arrimadeta al llissensiat del seu duelo! ¡Y vore a don Severo tratál en familiaridat y confiansa! Se van avergoñí, van callá, van respetá lo que veíen y no enteníen, y se van fé amics declarán a Pedro Saputo que estáe determinada la competensia en retirás los dos de aon tan bon puesto ocupaben atres seguramén mes dignes: sen aniríen al cap de tres díes.

Al passá del minjadó al estrado, y arribán a la porta, va fé Pedro Saputo a don Severo una seña; y quedanse allí en los seus compañs que ya habíen arribat, los va aná avián un per un com a barrons o ninots hasta mes allá de la mitat de la sala. Acsió que van vore los ofissials y la mayoría dels convidats, y tots se van quedá muts de assombro. Lo germá de Morfina va fé extrems de admirassió, y va di acalorat:

- Pos siñó, si no u haguera vist no mu creuría, y al que u osare afirmá, li haguera dit que mentíe. Sen van enriure tots mol; y la mare exclamabe:

- Jesús, eixe mosso sirá de asser templat.

Entonses Pedro Saputo va torná a la porta en los seus compañs, y están prop de les cadires caballés y siñores, va torná a aviáls del mateix modo, pero mol mes tros; y com lo tuno que anáe lo radé se movíe en molta grassia y extravagansia, va ñabé un gran palmoteo. 

- Ara ya mu crec, va di don Vicente; sense duda estos siñós llissensiats tenen ales secretes; a vore, agarreume a mí, don Paquito, que no sé volá. Lo va agarrá, y al eixecál pera aventál, veénse portá com una ploma, va di: ¡prou, prou!, me dono per satisfet. Y giranse a mirál, li va tocá y paupá los brassos per si eren de la materia que habíe dit sa mare.

Passat este bon rato se va fé silensio, va agarrá Pedro Saputo lo violín descansán abans una mica pera calmá la agitassió del esfors que habíe fet, y previnguda Morfina desde abans de sená, que al seu obsequio y per an ella tocaríen aquell día lo violín per primera vegada en tota la expedissió, y que tot lo que tocare se dirigíe al seu amor, o mes be, que siríe la historia dels seus amors, distinguín les parts prinsipals, com la primera vegada que se van vore, la seua charrada la nit que se van entendre, la despedida, la pena en que ella va quedá cuan ell sen va aná, y la alegría de la nova visita. 

¡Oh, cóm va entendre ella lo llenguache de aquella música tan expresiva! Sense pensá y transportada va plorá de pena al sentí la despedida, y va torná al mateix sentimén cuan va expresá lo doló de cuan lo va vore anassen y ella se va retirá al seu cuarto. Los demés de la sala sentíen tamé, y algún rato pareixíe un velatori del silensio que ñabíe mentres escoltaben. Va pendre después la vihuela, y va tocá algunes sonates que ell se habíe inventat. Pero después, y donán tems a que se desahogaren los aplaussos y admirassió que va exitá la seua may vista habilidat, van agarrá los instrumens los seus compañs, ell va abandoná la orquesta, se va ficá a roda y se va passá la velada.

Volíen los estudians despedís aquella nit, pero no va admetre don Severo la despedida, y mol menos don Vicente, y se van doná les bones nits hasta demá.

Encara no pensaben ells en eixí de casa, encara casi en eixecás pel matinet, que ya estáe allí don Vicente, y los va rogá y suplicá tan insistenmen que no sen anigueren aquell día, y van tindre que claudicá. No los va pená a cap de ells, y menos a Pedro Saputo, com se supose. En este motiu van fé un mosset pera amorsá, perque lo huésped no va volé sedí lo obsequi de la fartanera a michdía. Y per la nit van prepará lo ball a casa de don Severo per doná gust a don Vicente, que lo volíe pera obsequiá a una jove a qui servíe.

Qui va guañá en tot aixó va sé Pedro Saputo, pos va tindre ocasió de parlá en Morfina y acabá de guañássela si algo faltabe, va sopá al seu costat, va ballá en ella y res li va quedá per dessichá pera la seua satisfacsió. Una criada li va contá lo que habíe sentit di al seu siñó parlán en la siñora: 

- Si este mosso fore ben naixcut com pareix, encara que tingue poc, li haurem de doná la filla; perque, ¿has reparat que ella lo mire en bons ulls? Baixet y en discressió va di aixó don Severo, no creíe que ningú lo estáe sentín; pero lo va sentí la dimonieta de la criada, a qui les albrissies li van valé dos escuts de plata. ¡En bons ulls, díe! Algo mes ere; sí, algo mes, patriota don Severo.

Per fin se van despedí ya al mateix ball, y matinán en son demá sen van aná de aquell poble aon a tots los pareixíe que estáen entre los seus o a una isla encantada.

miércoles, 10 de julio de 2024

Narrar - Nau


Narrar, v., lat. narrare, narrer, raconter, interpréter, expliquer. 

Lo somnhe dis a mon senhor, 

Qu' a son amic lo deu hom dir, 

Et el narret lo m' en amor.

Giraud de Borneil: No pues sofrir. 

Je dis le songe à mon seigneur, vu qu'à son ami on doit le dire, et il me l' interpréta en amour.

Part. pas. Crey que 'l somjes sera vertatz

Aissi dreg cum mi fo narratz. 

Giraud de Borneil: No pues sofrir. 

Je crois que le songe sera vérité ainsi juste comme il me fut expliqué. CAT. ESP. PORT. Narrar. IT. Narrare. (chap. Narrá: narro, narres, narre, narrem o narram, narréu o narráu, narren; narrat, narrats, narrada, narrades.)

Lo marqués de Saluzzo, obligat per los rogs dels seus vassalls a pendre dona, pera péndrela al seu gust tríe a la filla de un aldeá, de la que té dos fills, y después li fa creure que están morts. Mes abán, mostranli aversió y fen vore que ha pres un atra dona, fa torná a casa a la seua propia filla com si fore la futura dona; habén aventat de casa en camisa a la seua dona, trobanla tan passién en tot, mes volguda que may la fa torná a casa, li amostre als seus fills ya criats y com a marquesa la honre y la fa honrá.

2. Narratio, Narracio, s. f., lat. narratio, narration.

Narracios del fol, es charja en via. Trad. de Bède, fol. 43.

Narration du fou, c'est charge en route.

Per maniera de narratio. Leys d'amors, fol. 150. 

Par manière de narration.

CAT. Narració. ESP. Narración. PORT. Narração. IT. Narrazione.

(chap. Narrassió, narrassions.)


Nas, Naz, s. m., lat. nasus, nez.

E 'l naz qu' es dreitz e be sezens.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Et le nez qui est droit et bien séant.

Loc. Leujaria m' estai de las,

E ditz me, e tira m pel nas.

Garins le Brun: Nueg e jorn.

Folie m'est de côté, et me dit, et me tire par le nez (m'entraîne).

Lo desiriers m' afama,

E s vai cascun jorn doblan

Tan que m' es poiatz sobr' el nas.

Raimond de Miraval: Sitot s' es. 

Le désir m' affame, et se va chaque jour doublant tant qu'il m'est monté sur le nez.

Est bisbatz, nas de corba.

Guillaume de Berguedan: Chanson ai. 

Cet évêque, nez de courbe. 

Porcier, cara de guiner, 

Nas de gat, color de fer.

T. de Folquet et de Porcier: Porcier. 

Porcier, visage de renard, nez de chat, couleur de fer.

CAT. Nas. IT. Naso. (chap. Nas, nassos.)

2. Nasal, s. m., nasal, partie du casque qui garantissait le nez.

Lo nasal

Li trenquet tro en la ventailla.

Roman de Jaufre, fol. 13. 

Le nasal lui trancha jusqu'au ventail. 

ESP. PORT. Nasal. IT. Nasale. (chap. Nassal, part del casco que protegíe lo nas.)

3. Esnasar, v., énaser, couper le nez.

Part. pas. Lo nas li taylla mantenent...;

Trobet sa filla esnasada.

V. de S. Honorat. 

Le nez lui taille maintenant...; il trouva sa fille énasée.

(chap. Esnassá : tallá lo nas.)


Nascer, Naisser, v., lat. nasci, naître. 

Fora m, so m par,

Mielhs que fossetz a naisser.

Aimeri de Peguilain: Ses mos apleitz. 

Il me serait, ce me paraît, mieux que vous fussiez à naître.

El jorn qu'om mor per Dieu, nays justamen. 

G. Figueiras: Totz hom. 

Le jour que l'homme meurt pour Dieu, il naît justement.

Anc non nasquet sai, entre nos, 

Neguna c' aia cors tan gen.

G. Rudel: Quant lo rossignols. 

Oncques ne naquit ici, parmi nous, nulle qui ait corps si gentil.

- Fig. Il s'appliqua aux choses physiques et morales. 

Aissi com nays aigua de fon, 

Nays d' el cavalaria.

(chap. Així com naix aigua de fon, naix d' ell caballería.) 

P. Cardinal: Ieu volgra.

Ainsi comme naît eau de fontaine, naît de lui chevalerie.

Conosc qu'el be 

Qu' ieu dic de lieys no nais de me, 

Ans nais de s'amor natural.

Folquet de Marseille: Ab pauc. 

Je connais que le bien que je dis d'elle ne naît pas de moi, mais naît de son amour naturel. 

Cuiava lur traire 

Lo pel don lur nais 

Malvestatz, e vey 

Que per un lur en naisson trey.

Pierre de Bussignac: Sirventes e chansos. 

Je pensais leur arracher le poil dont leur naît mauvaiseté, et je vois que pour un leur en naissent trois.

Part. pas. loc.

Non envei el mon nulh hom nat.

G. Adhemar: Non pot esser. 

Je n' envie au monde nul homme né. 

Aquela mal nada gent. Philomena. 

Cette gent mal née.

Tu fust nada de Suria.

P. Cardinal: Vera Vergena. 

Tu fus née de Syrie. 

Mais valgra que degus no fos vius ni nascutz. Guillaume de Tudela.

Mieux vaudrait que nul ne fût vif ni né. 

ANC. FR. Que je ai fait, puisque je fuis nascus. Roman de Roncevaux.

Ieu plus fin joy esper 

Que nulhs natz de maire. 

P. Raimond de Toulouse: Pessamen. 

Plus pure joie j'espère que nul né de mère (qu'homme quelconque). 

Que us duptavon mais que hom nat de maire. 

G. Faidit: Fortz chausa.

Qui vous redoutaient plus qu'homme né de mère. 

ANC. FR. Qu' einz ne passa nus hons de mère né.

Roman d'Agolant, v. 354.

CAT. Naixer, naxer. ESP. Nacer. PORT. Nascer, nacer. IT. Nascere.

(chap. Naixe: naixco, naixes, naix, naixem, naixéu, naixen; naixcut o nascut, naixcuts o nascuts, naixcuda o nascuda, naixcudes o nascudes.)

2. Nassemen, Naissement, Nayssemen, Naysemen, s. m., naissance. 

Des qu'ieu venc a nassemen.

Arnaud Catalan: Dieus verais. 

Dès que je vins à naissance. 

De naissement e de mort. Liv. de Sydrac, fol. 66. 

De naissance et de mort.

Lay en Jherusalem, on Dieus pres naysemen.

P. Bremon Ricas Novas: Pus partit. 

Là en Jérusalem, où Dieu prit naissance. 

Re no sai on fo mos nayssemens.

Austor Segret: No sai qui m so. 

Point ne sais où fut ma naissance.

ANC. FR. Tenons donc pour vray fondement 

De Jhésu-Crist le naiscement.

Roman de la Rose, v. 61. 

CAT. Naixement, naxement. ESP. Nacimiento. PORT. IT. Nascimento.

(chap. Naiximén, naiximens.)

3. Naissensa, Naysensa, Naisquenza, s. f., lat. nascentia, naissance. 

Quar si Caym a el segle semensa,

Esteves cug que fon d' eyssa nayssensa. 

P. Cardinal: Un sirventes ai en cor. 

Car si Caïn a au siècle semence, je pense qu'Estève fut de même naissance.

Ges no nais ni comensa 

Segon autra naissensa.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Point ne naît ni commence selon autre naissance.

Adoncas pren verais amors naisquenza. 

Aimeri de Peguilain: Anc mais de joi. 

Alors prend vrai amour naissance. 

Fig. D' on er sa mortz justa, vera naysensa, 

Qu' el jorn qu' om mor per Dieu, nays justamen. 

G. Figueiras: Totz hom qui ben. 

D'où sera sa mort juste, véritable naissance, vu que le jour que l'homme meurt pour Dieu, il naît justement.

CAT. Naixensa, naxensa. ANC. ESP. Nascencia, nacencia. IT. Nascenza.

(chap. Naixensa, naixenses.)

4. Nativitat, s. f., lat. nativitatem, nativité.

Ill Juzieu los feiron ardre lo jorn de la nativitat de Crist.

V. de Bertrand de Born. 

Les Juifs les firent brûler le jour de la nativité de Christ.

Tractem de la nativitat. Brev. d'amor, fol. 148. 

Traitons de la nativité. 

CAT. Nativitat. ESP. Natividad. PORT. Natividade. IT. Natività, nativitate, nativitade. (chap. Natividat, Natividats.)

5. Naissedura, s. f., panaris, mal d'aventure.

Fan greviar la malaudia, 

Sia plaga o naissedura.

Brev. d'amor, fol. 124. 

Font aggraver la maladie, soit plaie ou panaris. 

CAT. Naxedura.

6. Natio, Nacio, Nassio, Naision, s. f., lat. nationem, nativité, naissance.

El jorn de la naision

Fetz dos crestias brusar,

Artus ab autre, son par.

V. de Bertrand de Born. 

Le jour de la Nativité, il fit deux chrétiens brûler, Artus avec un autre, son compagnon. 

ANC. FR. Dès le temps de sa nascion, le suppliant a esté entachié d'une maladie contagieuse. (N. E. En chapurriau, este entachié es tacat.)

Lett. de rém. 1415. Carpentier, t. III, col. 10.

ESP. IT. Natio.

- Nature, origine.

Quan pens cum etz de gentil nassio.

B. de Ventadour: En pessamen. 

Quand je pense comme vous êtes de gentille nature.

- Nation, peuple.

Mas cascuna de las natios cuiara esser mielher que lh' autra.

Aissi seran totas las nassios que creiran el filh de Dieu.

Liv. de Sydrac, fol. 21. 

Mais chacune des nations pensera être meilleure que l'autre.

Ainsi seront toutes les nations qui croiront au fils de Dieu.

Clemens, premier papa de la natio de Roma. 

Poncia, de la nacio de Roma.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 14 et 23. 

Clément, premier pape de la nation de Rome. 

Ponce, de la nation de Rome.

CAT. Nació. ESP. Nación. PORT. Nação. IT. Nazione.

(chap. Nassió, nassions. Los encantats aragonesistes com los de la CHA escriuen Aragon ye nazion. Que u va sé está mol cla, pero ara es una mes de les comunidats autónomes de España.)

7. Natiu, Nadiu, adj., lat. nativus, natif, naturel, réel.

Cel fez foudat nadiva,

Que sa domna auset forfar.

T. d'une dame et de Rofin: Rofin, digatz. 

Celui-là fit folie réelle, qui sa dame osa forfaire. 

CAT. Natiu. ESP. PORT. IT. Nativo. (chap. Natiu, natius, nativa, natives.)

8. Nadal, Nadau, s. m., lat. natalis, Noël.

L' espirital 

Senhor, don an tort li Juzieu, 

Que nasquet la nueg de nadal.

G. Magret: Atrestan. 

Le spirituel Seigneur, dont ont tort les Juifs, qui naquit la nuit de Noël.

Blanc' e fresc' atretal 

Cum par neus a nadal.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Blanche et fraîche pareillement comme paraît neige à Noël.

Aissel jorn mi sembla nadaus 

Qu' ab sos bels huels espiritaus 

M'esgarda.

B. de Ventadour: Chantars no pot.

Ce jour me semble Noël qu'avec ses beaux yeux spirituels elle me regarde.

CAT. ANC. ESP. Nadal. ESP. MOD. (Navidad) PORT. Natal. IT. Natale.

(chap. Nadal, Nadals; apellit ben conegut.)

9. Nadalor, s. m., Noël. 

El temps de nadalor, 

Cant vent ab plueia cor, 

E par la neu e 'l glatz.

Amanieu des Escas: El temps. 

Au temps de Noël, quand vent avec pluie court, et paraît la neige et la glace.

10. Annatz, s. m., du latin ante natus, aîné.

Natura ac dos effans gens:

Dreg de natura, dreg de gens;

Dreg de natura es l' annatz.

Brev. d'amor, fol. 62.

Nature eut deux enfants gentils: droit de nature, droit des gens; droit de nature est l' aîné.

(chap. Primogénit, primogenits, primogénita, primogénites. Cuan lo primogénit, lo primé engendrat, se moríe, se li díe primogénit al segón, com va passá en los príncipes Carlos de Viana y Fernando, que después seríe Fernando II d'Aragó, lo católic.)

11. Ancnation, s. f., lat. agnationem, agnation.

Ses siencia et autreiamen... dels plus savis de l' ancnation, o cognation d'aquel menor. Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle. 

Sans connaissance et concession.... des plus sages de l' agnation, ou cognation de ce mineur.

CAT. Agnació. ESP. Agnación. PORT. Agnação. IT. Agnazione.

(chap. Agnassió, agnassions : los predecessós.)

12. Cognation, s. f., lat. cognationem, cognation, parenté, proximité du sang.

Ses siencia et autreiamen.... dels plus savis de l' ancnation, o cognation d'aquel menor. Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle. 

Sans connaissance et concession.... des plus sages de l' agnation, ou cognation de ce mineur. 

ESP. Cognación. PORT. Cognação. IT. Cognazione.

(chap. Cognassió, cognassions, de co + naixe; parén, parens; parentela, parenteles.)

13. Cognat, Conhat, Coingnat, adj., lat. cognatus, cognat, allié du côté des femmes, beau-frère, cousin.

Dona que sap far de cognat drut,

E de marit sap far cognat,

Arma e cor a tut perdut. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas. 

Dame qui sait faire de cognat galant, et de mari sait faire cognat, âme et corps a tout perdu.

E 'l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda,

E l'autre sos conhatz.

Bertrand de Born: D'un sirventes no. 

Et le roi revient là avec ceux de Garlande, et les autres ses alliés. Substantiv. Ademars, sos coingnatz.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz. 

Adhémar, son allié. 

ESP. (cuñado) PORT. Cognado. IT. Cognato. (chap. Cuñat, cuñats; aliat, aliats de part de la dona.)

Venecia, puente Rialto

- Substantiv. au, fém. Alliée, belle-soeur, cousine.

Anselme sa cognada. V. de S. Honorat. 

Anselme, sa belle-soeur.

ESP. (cuñada) PORT. Cognada. IT. Cognata. (chap. cuñada, cuñades.)

14. Renascer, v., lat. renasci, renaître, naître de nouveau. 

Part. pas. En lo baptism' es renada. Brev. d'amor, fol. 87. 

Dans le baptême elle est renée. 

CAT. Renaixer, renaxer. ESP. Renacer. PORT. Renascer. IT. Rinascere.

(chap. Renaixe: renaixco, renaixes, renaix, renaixem, renaixéu, renaixen; renaixcut o renascut, renaixcuts o renascuts, renaixcuda o renascuda, renaixcudes o renascudes.)


Natura, s. f., lat. natura, nature, principe des choses créées. 

Dona, la genser creatura 

Que anc formes el mon natura. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, la plus belle créature que oncques formât au monde nature.

Aissi parti natura, 

Gracia et aventura 

Los dons entre las gens.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Ainsi partagea nature, grâce et hasard les dons entre les gens.

Cazon soven vilmens el vil peccat de luxuria, e neys contra natura, que es gran vileza. V. et Vert., fol. 91.

Tombent souvent honteusement dans le vil péché de luxure, et même contre nature, qui est grande vilenie.

- Penchant, habitude, caractère.

Tota creatura 

Revertis a sa natura.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Toute créature retourne à sa nature. 

Mantas autras naturas 

Trobam en las creaturas.

Brev. d'amor, fol. 53.

Maintes autres habitudes nous trouvons dans les créatures.

Fetz de diversas naturas 

Homes et autras creaturas.

V. de S. Honorat. 

Fit de diverses natures hommes et autres créatures.

Ieu sui hom d'aital natura, 

No vuelh l'onor qu' el pro lays.

P. Rogiers: Al pareissen. 

Je suis homme de telle nature, je ne veux pas l'honneur qui délaisse le profit.

Chauzimen 

Devetz aver e mesura 

De las domnas, que natura 

Es que lur cara tenguon gen. 

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Vous devez avoir égard et modération envers les dames, vu que c'est nature qu'elles tiennent leur visage gentiment.

- Espèce, sorte.

Negus aucels non manja autre de sa natura.

V. et Vert., fol. 73.

Nul oiseau ne mange autre de son espèce.

- Partie sexuelle.

Que si gardes de molhar sa natura dedins d'ayga ni cauda ni freja.

Liv. de Sydrac, fol. 77. 

Qu'il se gardât de mouiller sa nature dans de l'eau ni chaude ni froide.

Variado fotos beceite beseit toll rabosa cabras estrechos pesquera

Loc. Dreytz de natura fo 'l premiers, 

E dreytz de gens fo lo derriers.

Brev. d'amor, fol. 3.

Droit de nature fut le premier, et droit des gens fut le dernier. 

Adv. comp. S' es per natura alapens.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

S'il est par nature aux ailes pendantes. 

S' ieu ren vali ni trobi per natura 

Plazen dona, a vos o deg grazir.

B. Carbonel: Motas de vetz. 

Si je vaux quelque chose et trouve naturellement dame agréable, je dois vous en savoir gré.

CAT. ESP. PORT. IT. Natura. (chap. Naturalesa, naturaleses.)

2. Natural, Naturau, adj., lat. naturalis, naturel, conforme à l'ordre, qui est dans la nature. 

Selh que per nos det son sanc natural. 

Bernard de Venzenac: Lo pair' e 'l filh. 

Celui qui pour nous donna son sang naturel.

Per sol entendemen et engien natural. V. et Vert., fol. 100. 

Par le seul entendement et génie naturel. 

Neguna parladura non es naturals ni drecha del nostre lengage.

Gram. provençal. 

Nulle locution du notre langage n'est naturelle ni directe.

- Propre, en ligne directe.

Sera sos filhs per adoptio, e non es filhs naturals. V. et Vert., fol. 39.

Sera son fils par adoption, et n'est pas fils naturel.

- Qui n'est pas né en légitime mariage.

1 filh legal

Hac Abrams et 1 natural.

Leys d'amors, fol. 134.

Un fils légitime eut Abraham et un naturel.

- Qui est conforme à la nature particulière de chaque espèce.

Semenan vau mos castiers

De sobr' els naturals rochiers,

Que no vey granar ni florir.

Marcabrus: Pus s' (enfuelheysson) enfulheysson. 

Je vais semant mes remontrances sur les naturels rochers, de sorte que je ne les vois grainer ni fleurir.

- Vrai, véritable, sincère.

Li port amor tan fin' e natural 

Que tug son fals vas mi li plus leyal. 

B. de Ventadour: Quan par la. 

Je lui porte amour si pur et naturel que tous sont faux envers moi les plus loyaux. 

Amors me capdelh e m te 

Mon cor en fin joi natural.

P. Rogiers: Tan no plou. 

Amour me guide et me tient mon coeur en pure joie naturelle.

- Habitant, originaire d'un pays.

Per totz aquels qui son natural de Tholoza. Leys d'amors, fol. 96. 

Par tous ceux qui sont naturels de Toulouse.

- Direct, dont on relève directement.

Comte natural, manen e ric. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 16. 

Comte naturel, fortuné et puissant. 

Deu aver 

Tot Narbones ira e dol, jorn e ser,

Quar perdut an lur senhor natural.

J. Esteve: Aissi quo. 

Doit avoir tout le Narbonnais tristesse et douleur, jour et soir, car ils ont perdu leur seigneur naturel. 

- Fig. Bella domna, vostr' ome natural

Podetz, si us platz, leugeiramen aucir. 

P. Vidal: Anc no mori. 

Belle dame, votre homme naturel vous pouvez, s'il vous plaît, facilement occire. 

Loc. De foldat venra sens natural.

B. Carbonel: Motas de vetz.

De folie viendra sens naturel.

Dieu que us fetz fol natural. 

T. du Dauphin d'Auvergne et de P. Pelissier: Vilan cortes. 

Dieu qui vous fit fou vrai.

Li folh e 'll garso naturau.

Marcabrus: Belha m' es. 

Les fous et les goujats véritables.

- Substantiv. Naturaliste. 

So dison li natural 

Que, quar de vapor terrenal 

Cauda son li ven engenrat, 

An de se cauda qualitat.

Brev. d'amor, fol. 41. 

Cela disent les naturalistes que, parce que de vapeur terrestre chaude sont les vents engendrés, ils ont par soi chaude qualité.

ANC. FR. Ke Richart ne perdissent lor natural seingnor.

Roman de Rou, v. 4625. 

CAT. ESP. PORT. Natural. IT. Naturale. (chap. Natural, naturals.)

3. Naturalment, Naturalmens, adv., naturellement.

Naturalment si muda de mascle en feme. Eluc. de las propr., fol. 252. Naturellement se change de mâle en femelle. 

Leys de natura que naturalmens es escricha el cor de cascun.

V. et Vert., fol. 57. 

Loi de nature qui est naturellement écrite au coeur de chacun.

Homs es... naturalmens amigables. Leys d'amors, fol. 145.

L'homme est... naturellement capable d'attachement. 

ANC. FR. Naturelment a vie dolereuse. Eustache des Champs, p. 20.

CAT. Naturalment. ESP. PORT. IT. Naturalmente. (chap. Naturalmen.)

4. Desnaturar, v., dénaturer, déranger, changer de nature.

Quant ai mon cor plen de joia

Totz me desnatura;

Flors blanca, vermeilh' e bloia

Me sembla freidura.

B. de Ventadour: Quant ai mon. 

Quand j'ai mon coeur plein de joie tout me dénature; fleur blanche, vermeille et bleue me semble froidure.

Greu er ja fols desnatur.

Marcabrus: Bel m' es. 

Il sera difficile que jamais fou change de nature.

- Déconcerter.

Com lo girfalcx, quant a son crit levat,

Fai la grua, que tan la desnatura; 

Ab sol son crit, ses autre batemen, 

La fai cazer, e, ses tornas, la pren.

Pierre de Cols d'Aorlac: Si quo. 

Comme le gerfaut, quand il a poussé son cri, fait à la grue, que tant il la déconcerte; seulement avec son cri, sans autre coup, il la fait choir, et, sans résistance, la prend.

Part. pas. Nos essenha natura que hom deu be far a sson payre et a ssa mayre, e qui non o fa es desnaturatz. 

Dieus seria deslials e desnaturatz si tolia sos bes a sos amicx.

V. et Vert., fol. 81 et 29. 

Nature nous apprend qu'on doit faire bien à son père et à sa mère, et qui ne le fait est dénaturé.

Dieu serait déloyal et dénaturé s'il ôtait ses biens à ses amis.

- Insensé.

Desnaturat son li Frances

Si, al fag de Dieu, dizon de no.

Marcabrus: Auiatz. 

Insensés sont les Français si, au fait de Dieu, ils disent que non.

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Desnaturar. IT. Disnaturare. 

(chap. Desnaturá, desnaturalisá.)


Nau, s. f., lat. navis, nef, navire, vaisseau. 

Naus en mar, quant a perdut sa barja, 

Et a mal temps, e vai urtar al rauc.

Bertrand de Born: Non estarai. 

Navire en mer, quand il a perdu sa chaloupe, et a mauvais temps, et va heurter contre le rocher.

Val mais grans naus en mar

Que lings ni sagecia.

P. Cardinal: Ieu volgra.

Vaut davantage grande nef en mer que barque ni saïque.

Fig. El fes de se nau per nos reculhir

Als grans perils don no podem gandir, 

Ses cofessar, e so qu' aurem fag dire. 

P. Cardinal: Tot atressi.

Il fit de soi nef pour nous arracher aux grands périls dont nous ne pouvons nous préserver, sans confesser, et dire ce que nous aurons fait.

Razos e Discretios son... mariniers en la nau de l'arma. 

V. et Vert., fol. 62.

Raison et Discrétion sont... mariniers en la nef de l'âme.

ANC. FR. Aux naux il sert d' ancre tortue. Ronsard, t. II, p. 1326.

A Bayonne, à Saint-Jean de Lus, à Fontarabie saisirez toutes les naufs.

Rabelais, liv. IV, ch. 33. 

Je suis tout prest pour faire sur la mer 

Voguer tes naufs à rames et à voiles.

La Boderie, Meslanges poét., p. 77. 

Quand s' apperceut en soi le père Énée 

Que sans pilote estoit la nau menée. 

Des Masures, Trad. de l' Enéidé, p. 261. 

CAT. Nau. ESP. Nave, nao. PORT. Náo. IT. Nave. (chap. Nave, naves; navío, navíos; barco, barcos; galera, galeres, etc.)

- Auge, baquet.

Sai far guabias e naus.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je sais faire cages et auges.

2. Navei, s. m., navire, vaisseau.

Ar son vengut al port, et eysson del navey.

(chap. Ara són vinguts (arribats) al port, y ixen del barco.)

Am barcas, am naveys. V. de S. Honorat. 

Maintenant sont venus au port, et sortent du navire.

Avec barques, avec navires. 

Fig. et prov. Eras ai ieu a bon port de salut, 

Fe qu'ieu vos dei, mon navei aribat. 

G. Adhemar: Non pot esser. 

J'ai maintenant, foi que je vous dois, à bon port de salut abordé mon navire. 

ESP. (navío) PORT. Navio.

3. Navili, Naveli, s. m., flotte, navire, vaisseau.

El mes tot can pot guazanhar a far navili, qu' el crezia anar conquistar l' emperi. V. de Pierre Vidal. 

Il mit tout ce qu'il put gagner à faire flotte, vu qu'il croyait aller conquérir l'empire.

Son els navilis montat. V. de S. Honorat. 

Sont montés sur les navires. 

L'emperador ac sos navelis aparelhatz, entre naus e lins e guales, dos melia. Roman de la Prise de Jérusalem. 

L'empereur eut ses vaisseaux appareillés, entre navires et barques et galères, deux mille.

ANC. FR. Mult fu bien li naviles atornez. Villehardouin, p. 95.

ANC. CAT. Navili. IT. Navile, navilio, naviglio. (chap. Flota de barcos; vore estol.)

4. Navigi, s. m., lat. navigium, navire, vaisseau.

Totz navigis qu'en mar son. Brev. d'amor, fol. 92. 

Tous vaisseaux qui sont en mer. 

IT. Navigio.

5. Naveta, s. f. dim., petite nef, barque.

Poiet en la naveta.

(chap. Va pujá a la naveta, barqueta.)

Ensenhava las companhias de lla naveta.

Vengron, e van umplir amdoas las navetas.

Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 8 et 5.

Monta dans la barque.

Il enseignait les compagnies de la barque.

Ils vinrent, et vont remplir les deux barques. 

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Naveta. IT. Navetta. 

(chap. Naveta, navetes; barqueta, barquetes; barquet, barquets; llaút, llaúts.)

6. Naviera, s. f., barque.

Per que no m veyretz d'ogan 

Passar per vostra naviera.

Leys d'amors, fol. 32. 

Par quoi vous ne me verrez désormais passer par votre barque.

(chap. Naviera, navieres són compañíes que fan barcos, als astillés, o comersien en ells.)

7. Navejamen, s. m., navigation, traversée.

Sant Jacmes passet mar ses totz navejamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Saint Jacques passa la mer sans aucune navigation. 

IT. Navigamento, navicamento. (chap. Navegamén, navegamens; navegassió, navegassions.)

8. Navejar, Naveyar, v., lat. navigare, naviguer.

Los discipols de Jhesu Crist que navejavan el mar. V. et Vert., fol. 88.

(chap. Los dissipuls de Jessús Cristo que navegaben al mar.)

Les disciples de Jésus-Christ qui naviguaient sur la mer.

Vengron navejan per la mar. Roman de la Prise de Jérusalem. 

Vinrent naviguant sur la mer. 

CAT. ESP. PORT. Navegar. IT. Navigare, navicare. (chap. Navegá: navego, navegues, navegue, naveguem o navegam, naveguéu o navegáu, naveguen; navegat, navegats, navegada, navegades.)

9. Nautor, s. m., du lat. nauta, nautonnier.

Tug li nautor que devo passar lo comte e totas sas gents.

Tit. de 1221. Arch. du Roy., J. 309.

Tous les nautonniers qui doivent passer le comte et toutes ses gens.

Naus, linhs e gales e nautors. Leys d'amors, fol. 15. 

Navires, barques et galères et nautonniers.

(chap. Navegán, navegans, naveganta, navegantes; nauta, nautes, com internauta, internautes, que navegue per internet.)

10. Nauchier, s. m., nocher, nautonnier, pilote.

Col nauchier, can vol partir 

De port, e no 'n pot issir.

B. Carbonel: Amors per. 

Comme le nocher, quand il veut partir du port, et n'en peut pas sortir.

Nuls hom no pot d'amor penre mezura 

Pus qu' el nauchiers fai, can ve bel temps clar, 

Que s cocha e cor tro qu'es en auta mar. 

P. Espagnol: Entre que m. 

Nul homme ne peut d'amour prendre modération plus que le nocher fait, quand il voit le temps clair, qui se presse et court jusqu'à ce qu'il est en haute mer.

CAT. Nauxer. ANC. ESP. Naucher, nauchel. IT. Nocchiero, nocchiere.

11. Naucler, s. m., lat. nauclerus, nocher, pilote, nautonnier.

Per conduch de nauclers. Trad. du Code de Justinien, fol. 88. 

Par conduite de nochers.

ESP. Nauclero.

12. Naulage, s. m., du lat. naulum, naulage, fret.

Francs de naulages et de pontages. Fors de Bearn, p. 1090.

Francs de naulages et de pontages.

(chap. Lo naulage ere un atre dels drets que se cobraben per transportá mercansía en un barco. Lo pontage per passá per un pon.)


Nau, s. f., du lat. novacula, cognée, instrument de charpentier.

Auzit una nau de charpentiers. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87. Entendit une cognée de charpentier.

Nau, s. f., du lat. novacula, cognée, instrument de charpentier.