champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 19 de mayo de 2026
Serv, Ser - Sobreservir
domingo, 8 de septiembre de 2024
Peing, Pein, Peng - Sobrepelitz
Peing, Pein, Peng, s. m., lat. pignus, gage, nantissement, assurance.
Ja no i s deu hom fiar
Mais en bella semblansa,
Ses peing.
Aimeri de Peguilain: Qui sofrir.
Jamais on ne s'y doit fier en belle apparence, sans assurance.
Non an peins ni gatge.
Rambaud de Vaqueiras: Si eu sui.
N'ont nantissements ni gage.
ESP. Peño (empeñar, pignorar, etc.). PORT. Penhor. IT. Pegno.
2. Pegnora, Penhora, Pignora, s. f., gage, assurance, saisie.
Pero 'l senhers coms, ducs, marques
N' a ben pegnora traicha.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Pourtant le seigneur comte, duc, marquis en a bien tiré gage.
Ara digam de la causa que us hom met en penhora ad autre.
Me sera obligat per penhora tacitament.
Trad. du Code de Justinien, fol. 30 et 87.
Maintenant disons de la chose qu'un homme met en nantissement à autre.
Me sera obligé par gage tacitement.
ANC. FR. Lesquels débats commencèrent pour la pigneure de certaines bestes prinses. Tit. de 1447. Carpentier, t. III, col. 277.
CAT. Penyora. PORT. Penhora.
3. Penhoramen, s. m., gage, nantissement.
D' aquella forza ni d'aquel penhoramen. Statuts de Montpellier, de 1204. De cette violence et de ce nantissement.
4. Pignorar, Penhorar, v., lat. pignerare, nantir, gager, appeler en garantie, mettre à l'amende.
Si no o fasia pignorar degudamen.
Puescan pignorar... o destringer aquel. Charte de Gréalou, p. 82.
S'ils ne le faisaient gager dûment.
Puissent appeler en garantie... ou contraindre celui-là.
Penhoras ne En Pons de Capdueil.
T. de Gui de Cavaillon et de Richard de Tarascon: Cabrit.
Nantissez-en le seigneur Pons de Capdueil.
Part. pas. Aquel que sera defailhens sera penhorat de XII deners.
Ord. pour Carcassonne. Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 607.
Celui qui sera faisant défaut sera mis à l'amende de douze deniers.
ANC. CAT. Penyorar. PORT. Penhorar. IT. Pegnorare.
(ESP. Pignorar. Chap. Pignorá : empeñá : hipotecá.)
5. Empenhar, v., hypothéquer, engager.
Si res si vendia o si empenhava. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.
Si rien se vendait ou s' hypothéquait.
Loc. fig. Bel joc no vent ni empenha.
P. Vidal: Pus ubert.
Beau jeu elle ne vend ni engage.
CAT. Empenyar. ESP. Empeñar. PORT. Empenhar. IT. Impegnare.
(chap. Empeñá, empeñás: yo m' empeño, empeñes, empeñe, empeñem o empeñam, empeñéu o empeñáu, empeñen; empeñat, empeñats, empeñada, empeñades.)
6. Empeinhorahura, s. f., droit de gage, d' hypothèque.
Vendas, empeinhoraduras et acaptas.
Tit. de 1239. DOAT, t. CXXIV, fol. 302.
Ventes, droits d' hypothèque et acaptes.
7. Impignoratio, s. f., gage, hypothèque.
Lo ces, l' acapta e sas impignoratios. Charte de Gréalou, p. 90.
Le cens, l' acapte et ses hypothèques.
8. Empenhadura, s. f., droit de gage, d' hypothèque.
Mos acaptes e mas empenhaduras, si res se vendia o si empenhava.
Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.
Mes acaptes et mes droits d' hypothèque, si rien se vendait ou s' hypothéquait.
9. Impignorar, Empeinnorar, Empenhorar, v., engager, hypothéquer, donner en nantissement.
La volria impignorar. Tit. de 1222. Arch. du Roy., Toulouse, J. 329.
La voudrait engager.
Per tal que el no lla poscha tolre a lui ni a sos hereters, o empeinnorar.
Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
Afin qu'il ne la puisse ôter à lui ni à ses héritiers, ou donner en nantissement.
Part. pas. Demandar la causa empenhorada.
Trad. du Code de Justinien, fol. 30.
Demander la chose engagée.
ANC. CAT. Empenyorar.
10. Sobrepignora, s. f., surgage, surhypothèque.
De totas las pignoras e de las sobrepignoras.
Tit. de 1224. Arch. du Roy., J. 323.
De tous les gages et des surgages.
Peis, Peys, Peiz, Peyz, Peisso, Peysso, s. m., lat. piscis, poisson.
Res, mas bestia o peys.
No lur es obediens.
Bertrand de Born: S'abrils.
Rien, excepté bête ou poisson, ne leur est obéissant.
Si cum li peiz an en l'aigua lor vida.
Arnaud de Marueil: Si cum li.
Ainsi comme les poissons ont dans l'eau leur vie.
Aitan pauc col peissos
Viu ses l' aigua, viurai, s'il platz mos dans.
Pons de Capdueil: Astrucx es selh.
Aussi peu comme le poisson vit sans eau, je vivrai, si lui plaît mon dommage.
Ha cors de femna e coa de peysso. V. et Vert., fol. 23.
A corps de femme et queue de poisson.
(chap. Té cos de femella y coa de peix : sirena.)
Trasalh coma lo peissos. Liv. de Sydrac, fol. 17.
Saute comme le poisson.
- Signe du zodiaque.
Lo derriers signe es peisso. Brev. d'amor, fot. 28.
Le dernier signe est poissons.
CAT. Pèx. ANC. ESP. Pesce, pece. ESP. MOD. Pez. PORT. Peixe. IT. Pesce.
(chap. Peix, peixos.)
2. Peissonet, Peisonet, s. m. dim., petit poisson.
Vezer
Un peissonet nadar
En aigua.
Nat de Mons: Al bon rey.
Voir un petit poisson nager en eau.
Dels peisonetz c' om tot l' an pren,
Que an nom trochas o tregans.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des petits poissons qu'on prend toute l'année, qui ont nom loches ou goujons.
ANC. FR. Maint poissonet, mainte vandoise.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 596.
CAT. Pexet. ESP. Pececico, pececillo. PORT. Peixinho. IT. Pesciolino.
(chap. peixet, peixets.)
3. Pisses, s. m. pl., lat. pisces, poissons, l'un des signes du zodiaque.
Renha en un signe que a nom pisses. Liv. de Sydrac, fol. 54.
Règne en un signe qui a nom poissons.
CAT. ESP. (chap.) Piscis. PORT. Pisces. IT. Pesce.
4. Peissonier, Peyssonier, Peissoneir, Peychonier, adj., poissonnier, en parlant d'un des signes du zodiaque.
En lo dig signe peyssonier
Entra lo solelhs en febrier.
Brev. d'amor, fol. 28.
Dans ledit signe poissonnier entre le soleil en février.
- Substantiv. Marchand de poisson.
Us peisoneirs, III d. l'an. Charte de Besse en Auvergne, de 1270.
Un marchand de poisson, trois deniers l'an.
IT. Pesciaiuolo. (chap. Peixcaté, peixcatés, peixcatera, peixcateres.)
5. Peyssonaria, Peichonaria, s. f., poissonnerie, commerce du poisson, lieu où il se vend.
Yeu, hom establitz garda de la peyssonaria.
Los usatges de la peichonaria.
Cartulaire de Montpellier, fol. 194 et 108.
Moi, homme établi garde de la poissonnerie.
Les usages de la poissonnerie.
(chap. Peixcatería, peixcateríes.)
6. Pesquier, Peschier, s. m., étang, vivier.
Un gran vergier
Ont avia trop bel pesquier.
Das mi de l' aiga del peschier.
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Un grand verger où il y avait fort beau vivier.
Donnez-moi dé l'eau de l' étang.
(chap. Peixquera, peixqueres, com les de Beseit, tolls aon abundaben los peixos; vivero, viveros; estanque, estanques, com la estanca de Alcañís.)
7. Pesquiu, Pesquieu, s. m., droit de pêche.
Lo ters de totz los frugz e de pesquiu.
Tit. de 1235. Arch. du Roy., Toulouse, J. 4.
Le tiers de tous les fruits et du droit de pêche.
Passius, cassius, pesquius. Tit. de 1246. Arch. du Roy., J. 4.
Droit de pacage, droit de chasse, droit de pêche.
8. Pesca, s. f., pêche.
La pesca entro el lac. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.
La pêche jusqu'au lac.
Gent... donada a cassa et a pesca. Eluc. de las propr., fol. 183.
Gent... adonnée à chasse et à pêche.
CAT. ESP. PORT. IT. Pesca. (chap. Peixca.)
9. Pescaire, Pescayre, Pescador, s. m., lat. piscator, pêcheur.
Quo 'l pescaire que plumba
En la mar, e pren, ab l' esca,
Lo peisso que sauta.
E. Cairel: Era no vey.
Comme le pêcheur qui jette plomb en la mer, et prend, avec l'appât, le poisson qui saute.
1 pescayre, cant pren 1 gran salmo. V. et Vert., fol. 98.
Un pêcheur, quand il prend un grand saumon.
En aissi m pren cum fai al pescador,
Que non auza son peys manjar ni vendre
Entro que l' a mostrat a son senhor.
G. Magret: En aissi m pren.
Par ainsi il me prend comme il fait au pêcheur, qui n'ose manger ni vendre son poisson jusqu'à ce qu'il l'ait montré à son seigneur.
ANC. FR. Grim le peschere est mon piere.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, p. 541.
CAT. ESP. PORT. Pescador. IT. Pescatore. (chap. Peixcadó, com lo del llibre en chapurriau Lo agüelo y lo mar, de Hemingway; peixcadós, peixcadora, peixcadores.)
10. Pescaria, s. f., pêcherie.
En una ret de pescaria.
(chap. A una ret de peixcá o de peixca.)
Una barca de pescaria.
(chap. Una barca de peixca o de peixcá.)
V. de S. Honorat.
En un filet de pêcherie.
Une barque de pêcherie.
CAT. ESP. (pesquería) Pesqueria. IT. Pescheria.
11. Pesquieira, s. f., pêcherie.
Ac la pesquieira aquela virtut. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 17.
La pêcherie eut cette vertu.
CAT. ESP. Pesquera. (Chap. Peixquera, peixqueres.)
12. Pescadoira, s. f., lat. piscatoria, pêcherie.
A una pescadoira de Saina ven. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.
A une pêcherie de Seine il vint.
CAT. Pescateria. ESP. Pescadería. PORT. Pescadaria.
(chap. Peixcatería, peixcateríes.)
13. Pescada, s. f., droit de pêche.
La pescada del poiar e del deissendre.
Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 307.
Le droit de pêche du monter et du descendre.
14. Pescar, v., lat. piscari, pêcher.
Si us mena pescar al lac.
Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.
S'il vous mène pêcher au lac.
Car leu troba qui pesca en estanc.
Guillaume de Durfort: Quar sai.
Car facilement trouve qui pêche en étang.
Fig. Mon cor que ses aigua pesca.
Rambaud d'Orange: Un vers.
Mon coeur qui sans eau pêche.
Prov. Sobre totz cols gen fols pesc.
Rambaud d'Orange: Ben s'eschai.
Sur toutes collines le fou gentiment pêche.
Part. pas. Subst. Las venazos, los pescatz, las aiguas.
Tit. de 1221. DOAT, t. XXVII, fol. 226.
Les venaisons, les pêches, les eaux.
CAT. ESP. PORT. Pescar. IT. Pescare.
(chap. Peixcá: peixco, peixques, peixque, peixquem o peixcam, peixquéu o peixcáu, peixquen; peixcat, peixcats, peixcada, peixcades.)
15. Paisseira, Paisera, Paichera, s. f., barrage, estacade, pêcherie.
Lo moli de la Begonia e 'l molinar e la paisseira.
Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac.
Le moulin de la Begonie et la vanne et l' estacade.
Entre la paisera del moli. Tit. de 1203. Arch. du Roy., J. 323.
Entre le barrage du moulin.
Els deismes de las paicheras e dels molis.
Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 310.
Les dîmes des pêcheries et des moulins.
Tot lo peis que penran en la paisseira.
Tit. de 1238. Arch. du Roy., J. 325.
Tout le poisson qu'ils prendront en la pêcherie.
16. Piscina, s. f., lat. piscina, piscine, réservoir.
Fon sorna la piscina. Trad. d'un Évangile apocryphe.
Fut trouble la piscine.
Piscina, es ajustament d' aygua per noyrir peishos.
Eluc. de las propr., fol. 152.
Piscine, c'est ajustement d'eaux pour nourrir poissons.
- Dans les églises, c'est le lieu où l' on jette l' eau qui a servi à laver les vases sacrés.
Van pesseiar los sanctuaris,
Claustras, piscinas et armaris.
V. de S. Honorat.
Vont briser les sanctuaires, clôtures, piscines et armoires.
CAT. ESP. PORT. IT. Piscina. (chap. Pistina, pistines.)
Pel, Pelh, s. f., pellis, peau, cuir.
Tot en premier, en una pel
Bona e prima d'un anhel,
Vostr' auzel enmaillotaretz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Tout d'abord, dans une peau d'un agneau bonne et fine, votre oiseau vous emmailloterez.
El XX dia escorgaria la malvasa pel, et al conplimen de XXV jorns, lhi mudaria un' autra pels. Liv. de Sydrac, fol. 43.
Au vingtième jour dépouillerait la mauvaise peau, et au complément de vingt-cinq jours, une autre peau lui muerait.
Dedins sion folratz
Ab pels de lebre o de catz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que dedans ils soient fourrés avec peaux de lièvre ou de chats.
ANC. FR. De l' aignel a vestu la pel. Fables et cont. anc., t. II, p. 41.
CAT. Pell. ANC. ESP. Pel. ESP. MOD. Piel. PORT. IT. Pelle.
(chap. Pell, pells; v. pelá, despellotá; pellaranca, pellaranques.)
2. Peleta, s. f. dim., petite peau.
Es la gola vestida de semlans peletas que la lengua e 'l paladar.
Eluc. de las propr., fol. 46.
La gorge est revêtue de semblables petites peaux que la langue et le palais.
CAT. Pelleta. (chap. pelleta, pelletes.)
3. Pellicula, s. f. dim., lat. pellicula, pellicule.
Tot so que es remas de aquela pellicula. Trad. d'Albucasis, fol. 25.
Tout ce qui est resté de cette pellicule.
ESP. Película. PORT. Pellicula. IT. Pellicula, pellicola.
(chap. Película, películes : pelleta, pelletes.)
4. Pelalha, s. f., pelure, écorce.
Las pelalhas e 'ls gras remanens, quan le vi n' es fora, las quals manjo porcs. Eluc. de las propr., fol. 228.
Les pelures et les grains restant, quand le vin en est dehors, lesquelles les porcs mangent.
(chap. Brisa : pells y grans del raím que queden al prensá. Tamé ñan tronchos dels carrolls. La brisa se pot fé aná per a destilá orujo, aiguardén.)
5. Pelhier, Pelier, s. m., pelletier, peaussier.
D' aquels V rutlons donon als pelhiers 1 rutlon lo segon an.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
De ces cinq boules ils donnent aux pelletiers une boule la seconde année.
CAT. Peller. (chap. Pelleté, pelletés, pelletera, pelleteres.)
6. Pellicier, Pellecier, s. m., pelletier, peaussier, apprêteur, marchand de peaux.
Que non foras bos pelliciers.
Giraud de Borneil: Cardalhac.
Que tu ne serais bon peaussier.
Al vilan qu' er' un pellicier.
Le moine de Montaudon: Pus Peyre.
Au vilain qui était un pelletier.
Fui mareschals de cavals...
E fabres e pelleciers.
Raimond d'Avignon: Sirvens sui.
Je fus maréchal pour les chevaux... et forgeron et pelletier.
CAT. Pellisser. ESP. Pelletero. PORT. Pelleiro. IT. Pellicciere.
(chap. Pellissé, pellissés, pellissera, pellisseres; pelleté.)
7. Pelissa, s. f., pelisse, fourrure.
Cap' e gonel' e pelissa.
(chap. Capa y gonella y pellissa.)
Marcabrus: L'autr'ier.
Cape et gonelle et pelisse.
Era cenhs de pelissa.
Brev. d'amor, fol. 151.
Était ceint de fourrure.
Las pelissas de conils e las pelissas de lebre.
(chap. Les pellisses de conills y les pellisses de llebre o liebre.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 113.
Les fourrures de lapins et les fourrures de lièvre.
ANC. CAT. Pelissa. PORT. Pellissa. IT. Pelliccia.
(chap. Pellissa, pellisses.)
8. Pelharia, s. f., pelleterie.
La draparia vermelha: Aion V rutlos per un cosol, e d' aquels V rutlos donon 1 lo premier an, a la pelharia. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
La draperie vermeille: Qu'ils aient cinq boules pour un consul, et de ces cinq boules qu'ils (en) donnent une, la première année, à la pelleterie.
(chap. Pelletería, pelleteríes.)
9. Pellissaria, Pellisaria, s. f., pelleterie, commerce de peaux, de fourrures.
A pellisaria vaira. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.
A pelleterie de vair.
De pellissaria, dona hom, del C d' anhinas, 1 d.
Cartulaire de Montpellier, fol. 116.
De pelleterie, on donne, du cent (de peaux) d'agneau un denier.
IT. Pellicceria.
10. Pellacilh, Pelacilh, s. m., pelisse, fourrure.
Greu veiretz ja juec cominau
Ab pellacilh.
Marcabrus: Lo vers comens.
Difficilement vous verrez jamais jeu commun avec pelisse.
11. Pelar, Pellar, v., peler, ôter la peau.
De figas a pellar
Lo vencerai.
(chap. Yo lo venseré a pelá figues.)
Marcoat: Mentre m'obri.
A peler des figues je le vaincrai.
Ni ben figas no pelaretz.
Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.
Ni bien vous ne pèlerez figues.
Part. pas. Pilat tenc en la ma un basto pelat.
(chap. Pilatos teníe a la ma una gayata pelada; un garrot pelat.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8 bis.
Pilate tint en la main un bâton pelé.
De lenga de porc ben pelada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De langue de porc bien pelée.
CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare.
(chap. Pelá, pelás: yo me pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)
12. Sobrepelitz, s. m., lat. superpelliceum, surplis.
Us frevols pobols petitz
Armatz de sobrepelitz.
G. Rainols d'Apt: Laissatz m'era.
Un frivole petit peuple revêtu de surplis.
CAT. Sobrepellis. ESP. PORT. Sobrepelliz. (chap. Sobrepellís.)
martes, 16 de julio de 2024
Francesch Jiménez, Comença lo libre qui tracta de la vida, e actes de Jesuchrist
Jiménez, Francesch.
N.° 1199 Fol. 1: Vita Christi et virginis. Comença lo libre qui tracta de la vida, e actes de Jesuchrist, e de les dignitats e priuilegis (privilegis) de nostra dona sancta Maria. Lo qual libre compongue (compongué : compuso) mestre Eximeniç a preguaries de mosen Pere dartes mestre Racional de Valencia. Prolech.
Fol. II: Protestacio de hauer catolich son seny en tot aquest libre. capitol primer.
Fol. CCLXXXXVIII v.to: Segueix se lo VIII.em libre aprop en un altre volum apellat de la vida de Ihesucrist.
312 hojas (varias remendadas), fol.s I a CCC, a dos columnas y 25 líneas. - La 1.a en vitela, alternando cada seis hojas de vitela con dos de papel, excepto al fin, en que lo efectúan con cada cinco: filigrana unicornio, flor de lis, corona y tijeras, 0,287 alto X 0,240 ancho: caja escritura 0,198 X 0,140. - Letra fines del S. XIV (N. E. La Vita Christi en valenciano de Isabel de Villena se publicó a finales del S. XV, 1497.);
con capitales en negro, sobre raspado de letra roja; calderones, adorno de letras y títulos en rojo. - Texto (falto de los tres últimos libros).
Perg.°
Véase el prólogo:
“Al molt honorable e discret caualler mosen P. dartes Maestre racional del molt alt princep e senyor don Martí per la gracia de deu Rey darago. lo seu orador en Ihesu christ saluador Frare ffrancesch eximeniç del orde dels frares menors. si mateix en tot just seruir e majorment en aquell que sia en manifestaçio e honor e gloria del dit nostre redemptor e saluador Ihesu christ Mossen P. diuerses uegades ha plagut a la uostra deuoçio de sollicitar e mourem, que la uida sagrada del nostre cap Ihesu christ que los sants euangelistes han breument posada, yo degues pus larch posar segons ço que los sants doctors hi han dit, e postillat e los grans contemplatius nan sentit, e santes persones. E aço mauets dits que desijats, per tal que les gents, qui totes quaix son ara fredes en la amor del dit senyor hoynt dell coses altes e nouelles se escalfassen en la sua amor, e fossen a ell pus reuerents, el seruissen ab major feruor, e reuerencia, e diligencia. E jat sia que la vostra santa intençio me haia molt plagut empero la cosa aquesta es ami queix inpossibla car pens, e he legit que aytal cosa atractar accabadament, e axi com se pertany noy es bastant creatura humana ne angelica. Car com diu. i. gran doctor, e molt contemplatiu, tanta es la altea e excellençia del nostre redemptor e tan altes e tan perfetes foren tots temps les sues sanctes obres que james ell no feu acte que si era conagut ab totes les sues circumstancies que no sia bastant a tot hom areparar, e poderosament fer leuar sobre tota la sua penssa. Per que diu aquest doctor qui donchs pora recomptar, ne suficient declarar quines foren les sues glorioses cogitaçions paraules (,) obres, e eximplis, com aço tot exis dela font de uida, e del gran abis, e pelech de infinita santedat, e sauiesa sua. Per que aquesta cosa considerant eser sobre tot mon pobre saber e poder, per res no haguera emparada, sino quant se e creech fermament que aquell eternal deu Ihesu christ es potençia infinida, clemencia inestimabla, bonea incomparabla, lum uertadera, caritat incomprensibla, liberelitat sens tot terme, magnificençia incogitabla, amor dolçor, e valor transpassant tota pensa qui los pescadors ha fets doctors, e lum general del segle, e les lengues dels infants ha disertes, ee la bocha dels muts fa parlar, e per la somera feu instruir balam lo propheta, per aço comfie de la sua inmensitat, quem faria grande poder parlar dell, e de ordonar aquest libre a gran gloria sua, e aprofit dels feels christians e deuots qui açi legiran, e a salut de la mia anima e asatisfer ne als vostres prechs justs, deguts, e honests, als quals no poria dar negatiua. Per raho de totes aquestes coses, tot treball oblidat me pose a ordonar aquest libre, e recorrent primerament a la ajuda del dit glorios senyor e redemptor nostre segonament confiant deles uestres oraçions, e dels altres que a aquesta obra son deuots. Recorrech suplicant e tots humilment que al dit deu e senyor uullats deuotament pregar, que ell per sa gran clemencia e prechs de la sua preciosa mare, de la qual havem açi, altes excellencies a declarar me uulla preseruar de tota error, em faça per tot lo proçes daquest libre dir ço que sia aell plasent, e profitos al seu poble”.
N.° 1200 Fol. I: Al molt honorable e discret caualler Mossen Pere Dartes Mestre Racional del molt alt Princep e senyor Don Marti per la gracia de deu Rey Darago. Lo seu orador e en Ihesu christ seruidor Frare Francesch Eximeniç del orde dels frares menors...
Fol. IIII: ... De present açi resta que enseny la continencia da quest (daquest d'aquest) libre per que deus açi saber que tot aquest libre es partit per. X. tractats.
Fol. IIII. v.to: Comença donchs açi lo primer libre de la sagrada vida de Ihesu christ qui ensenya per quina manera lo nostre Redemptor es dit esser predestinat eternalment, e posa alguns grans bens qui per la dita predestinacio son peruenguts a nosaltres.
Fol CCCLXXV v.to: Lo quart punt es que lauors herodes pensant com los dits Reys eren venguts de tant luny per adorar lo dit infant e Rey lauors nat, Pensant en lo gran senyal que hauien hagut del cel en la estela quils hauia guiats, la qual estela hauien molts uista, qui en sa presencia ho hauien recomptat Segonament pensant com los grans sauis e maiors mestres en la ley li hauien dit lo loch hon deuia naxer e per alguns fos secretament informat, que aquell era lo temps en lo qual deuia naxer
E axi mateix sabes com los dits Reys dorient lo hauien trobat e adorat en bethleem, Terçament informat com los Angels cantants altament en layre hauien denunciada la sua santa natiuitat, e com...
CCCLXXV folios en rojo; tres hojas en blanco al principio y otras tres al fin, a dos columnas y 37 líneas. - El primer folio en vitela, los tres siguientes papel; los dos a continuación vitela, los otros seis papel, y así sucesivamente; (dos marcas de filigranas) 0,248 alto X 0,212 ancho: caja escritura 0,180 X 0,138. - Letra principios del S. XV; la primera capital miniada en oro y colores y las demás en azul o rojo, con adornos; los calderones y ornamentación de algunas letras, así como los epígrafes, en rojo.
Perg.°
(De la Librería de D. Vicente Blasco).
Los títulos de los libros en que se divide la obra son los siguientes:
Lo primer tractat ensenya per quina manera lo nostre Redemptor es dit esser predestinat eternalment, e posa alguns grans bens qui per la dita predestinacio son preuenguts a nosaltres.
Lo segon declara com laueniment del dit Saluador es estat reuelat del començament del mon ença per diuerses maneres.
Lo terç tracta com lo dit senyor glorios ne on ne quant se encarna ne com se humilia prenent carn humana.
Lo quart mostra quina estech la sua santa natiuitat, ne com apparech en lo mon, e declara les coses a ell pertanyents segons la sua infantea fins que hach. VII Anys.
Lo quint encerca quina estech la sua santa e dolça puericia e la sua jouentut sagrada e marauellosa fins que hac. XXX. Anys.
Lo sise obre lo misteri del seu sant baptisme, e aquis toca del seu deiuni en lo desert, e de la sua temptacio.
Lo seten aporta com appella los sants Apostols els dexebles e aqui veuras quina estech la sua religiosa vida, e apres la sua santa preycacio e doctrina e com aprouada per innumerables virtuts sues e exemplis e miracles.
Lo huyten parla com estech fort perseguit per los princeps de la Sinagogua ne quant dura sa persecucio, E apres tractarem aqui de la sua dolorosa mort e passio amargosa.
Lo nouem declara la sua resurrectio e ascensio, e present Regne que ell ha general, e com es cap e pare, e gouernador spiritual de tota la santa Religio christiana.
Lo deen ensenya com vindra a la fi del mon jutgar los bons els mals e daqui veuras manifestacio de la sua perpetual senyoria.
El franciscano Francisco Jiménez era natural de Gerona, en cuyo Convento profesó. En 1407 fue electo Obispo de Elna, y, poco después. Benedicto XIII le nombró Patriarca de Jerusalem. Es autor de varias notables obras.
La vida de Jesucristo ordenó el Arzobispo Fray Hernando de Talavera se publicara en castellano: de ella conocemos la edición, Sevilla, Ungut, 1496, fol.
Existen otras vidas del Salvador en valenciano: 1.a, debida a Sor Isabel de Villena, Abadesa de la Trinidad, de la cual conocemos dos ediciones, impresas en Valencia los años 1497 y 1513, y otra en Barcelona, 1527, todas en fol. - 2.a. lo primer, segón y cuart del Cartuja, de Ruiz de Corella: Valencia, 1496, 1500 y 1495, también en fol. - 3.a, por San Vicente Ferrer: Valencia, 1518, 8.°
N.° 1201 [Vida de Jesu Christ].
Fol. 3: Capitol terc (terç) qui tracta com lo Saluador sentorna a la sua mare en natzaret preycant per les sinagogues.
Al fin: E açi es acabat ço ques pertayn al primer temps dels cors dela santa esgleya christiana parlant curtament segons que posa lo dit Geruasius sabinesis (Gervasius sabinensis) damunt allegar resta que digam ara apres la vida del nostre saluador e curtament quen ço de ço
ques pertayn al segons temps de la dita santa esglea christiana segons que posa dit deuot piados e gran dottor e Cardenal Geruasius sabinensis. Explicit. Benediccio et claritas et sapiencia et graciarum actio honor et virtus deo nostro in secula seculorum amen.
375 hojas útiles, a dos columnas y 26 líneas; foliación 1 a 374. - Papel alternando cada 5, 6 o 7 hojas con otras dos de vitela (filigranas círculos con líneas o unicornio); capitales en rojo y colores; títulos de los libros y capítulos en rojo. - Letra S. XV. - Falto de las hojas 1, 2, 5, 8, 11, 12 y 372. (Deteriorado por la humedad).
Texto (libros 7 a 10).
Varían algo los capítulos del último libro de los del códice completo.
Encuadernación de época, en pasta labrada.
miércoles, 26 de junio de 2024
Moleste - Molleta
Moleste, adj., lat. molestus, fâcheux, incommode, chagrinant.
Murmurios e moleste e turbolent. Trad. de Bède, fol. 20.
Grondeur et fâcheux et turbulent.
ANC. FR. Si ne fut-il pas à son arrivée importun du commencement ne moleste aux Grecs. Amyot, trad. de Plutarque. Vie d'Antoine.
L'envie, monstre horrible, abominable peste,
Plus que tout autre mal furieuse et moleste.
Scévole de Sainte-Marthe, p. 16.
CAT. Molest. ESP. PORT. IT. Molesto.
(chap. Molesto, molestos, molesta, molestes. Incordio. Molestadó, molestadós, molestadora, molestadores; cansino, cansinos, cansina, cansines; mosca collonera, mosques colloneres.)
2. Molestia, s. f., lat. molestia, ennui, embarras, contrariété.
Garda ti de fol, que non aias molestia. Trad. de Bède, fol. 73.
Garde-toi de fou, afin que tu n' aies pas de contrariété.
ANC. FR. Que il ne li féist moleste.
Tot jors nos avez fet moleste.
Roman du Renart, t. III, p. 138, et t. II, p. 168.
Plusieurs autres honneurs ont jadis esté tornez en molestie.
G. Tory, Tr. des Politiques de Plutarque, fol. 55.
CAT. ESP. PORT. IT. Molestia. (chap. Molestia, molesties.)
3. Molestar, v., lat. molestare, molester.
Molesten lo dit abbat, sos servidors et lo dit monestier.
Tit. de 1440. DOAT, t. CXLII, fol. 220.
Molestent ledit abbé, ses serviteurs et ledit monastère.
Part. pas. Non puesca esser molestat.
Statuts de Provence. BOMY, p. 200.
Qu'il ne puisse être molesté.
CAT. ESP. PORT. Molestar. IT. Molestare. (chap. Molestá: molesto, molestes, moleste, molestem o molestam, molestéu o molestáu, molesten; molestat, molestats, molestada, molestades. Incordiá.)
4. Molestation, s. f., molestation, vexation.
Preservar... de... molestations. Tit. de 1440. DOAT, t. CXLII, fol. 221. Préserver... de... molestations.
Molh, adj., lat. mollis, mou, tendre, doux, souple.
Caudet e molh
Manduc, e lays lo mieu frezir.
Marcabrus: D'aisso laus.
Le pain du fou chaud et tendre je mange, et laisse le mien froidir.
Trop son espes denan,
E mols deves lo trenchan.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Sont très épais devant, et mous devers le tranchant.
De cuer que sia mols e plas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De cuir qui soit souple et uni.
Fig. Ans n' a cor plus humil e mol.
Arnaud Daniel: D'autra guisa.
Mais en a le coeur plus humble et mou.
CAT. Moll. ESP. Mole, muelle (mullido, blando; miga). PORT. IT. Molle.
(chap. Moll, molls, molla, molles. v. amollá : amollo, amolles, amolle, amollem o amollam, amolléu o amolláu, amollen; amollat, amollats, amollada, amollades.)
2. Molamen, adv., mollement.
Vigorosamen,
Non de paraula molamen.
Brev. d'amor, fol. 68.
Vigoureusement, non de paroles mollement.
ANC. CAT. Mollament. ESP. Muellemente (mullidamente, flojamente). PORT. IT. Mollemente. (chap. Mollamen, fluixamen.)
3. Molet, adj. dim., mollet.
Es pauc ampla e be moleta.
(chap. Es poc ampla y ben molleta. Mollet.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Est peu ample et bien mollette.
ANC. FR. Puis nous endormirons dessus l'herbe molette.
Ronsard, t. 1, p. 164.
CAT. Mollet. (chap. Mollet, mollets, molleta, molletes.)
4. Molleza, Moleza, s. f., lat. mollitia, mollesse, douceur, souplesse.
En home deu resplandir vertut et forssa, non pas moleza de corruptio ni de frevoleza.
Molleza e tenreza de cor et de cors. V. et Vert., fol. 70 et 12.
En l'homme doit resplendir vertu et force, non pas mollesse de corruption et de frivolité.
Douceur et tendresse de coeur et de corps.
Fluzibilitat et moleza. Eluc. de las propr., fol. 275.
Flexibilité et souplesse.
ANC. CAT. Mollesa. ANC. ESP. Mollez (mullidez). PORT. Molleza.
IT. Mollezza. (chap. Mollesa, molleses.)
5. Amollezir, Amolezir, v., amollir.
Per amollezir vigor et fermetat. Eluc. de las propr., fol. 12.
Pour amollir vigueur et fermeté.
La quals la fay amolezir. Brev. d'amor, fol. 87.
Laquelle la fait amollir.
Part. pas. Dels corns al foc redressatz et amolezitz.
Eluc. de las propr., fol. 239.
Des cornes redressées et amollies au feu.
CAT. Amollir. ANC. ESP. PORT. Amollecer. IT. Ammollire. (chap. Amollá.)
6. Emolezir, v., amollir, adoucir.
Si banha per emolezir la pel.
Trop si emolezish.
Eluc. de las propr., fol. 237 et 99.
Se baigne pour amollir la peau.
Beaucoup s'amollit.
7. Amolegar, v., amollir, ameublir.
Fig. El se laisset cazer als pes de Joseph per vezer si lo poyria amolegar en sa gran ira. Hist. abr. de la Bible en prov., fol. 20.
Il se laissa tomber aux pieds de Joseph pour voir s'il le pourrait amollir dans sa grande colère.
Que non poguesson ni vezer ni auzir ni sentir cauzas delechablas al cors, per que la forssa del cor se pogues amolegar. V. et Vert., fol. 85.
Qu'ils ne pussent ni voir ni ouïr ni sentir choses délectables au corps, par quoi la force du coeur se pût amollir.
Part. pas. Coma cera amolegada per far sagel, e coma bona terra ben amolegada et aparelhada per recebre bona semensa e bonas plantas.
V. et Vert., fol. 36.
Comme cire amollie pour faire sceau, et comme bonne terre bien ameublie et préparée pour recevoir bonne semence et bonnes plantes. ANC. FR Li pria que il refrainsist et amoliast la male volenté de son père. Mais il les sousplia et amolia leur orgueill.
Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 283 et 189.
Moult a dir coeur qui n' amolie,
Quant il trove qui l'en suplie.
Roman de la Rose, v. 3295.
Vous le dites pour moi amolier.
Le Roi de Navarre, chanson t\z.
8. Mollificatiu, adj., mollificatif, adoucissant, émollient, assouplissant.
Am emplastre mollificatiu ayssi cum dyallaquilon ben fayt.
Trad. d'Albucasis, fol. 65.
Avec emplâtre adoucissant comme diachylon bien fait.
Es del estomach mollificativa. Eluc. de las propr., fol. 74.
Est de l'estomac adoucissante.
ESP. IT. Mollificativo. (chap. Amollán, amollans, amollanta, amollantes; afluixán, afluixans, afluixanta, afluixantes.)
9. Mollificacio, s. f., lat. mollificatio, assouplissement, élasticité, souplesse.
Dono a la carn mollificacio. Eluc. de las propr., fol. 117.
(chap. Donen a la carn elastissidat, mollesa. Afluixen, amollen la carn.)
Donnent souplesse à la chair.
- Faiblesse, affaiblissement.
Si es necessari en la malautia de mollificacio del corps.
Trad. d'Albucasis, fol. 4.
S'il est nécessaire dans la maladie d' affaiblissement du corps.
ESP. Mollificación. PORT. Mollificação. IT. Mollificazione.
10. Mollificar, v., amollir, assouplir, adoucir.
Mollificar et recurvar ab foc.
(chap. Afluixá, ablaní, amollá y recurvá, belcá en foc.)
Ab unguens... membres mollificar.
Eluc. de las propr., fol. 62 et 82.
Amollir et recourber avec feu.
Avec onguent... assouplir les membres.
Part. prés. Am aygua tebeza en la qual so coytas erbas mollificants.
(chap. En aigua tibia a la cual són cuites herbes amollans, afluixans, que ablanixen.)
Trad. d'Albucasis, fol. 66.
Avec eau tiède dans laquelle sont cuites herbes émollientes.
Part. pas. Si per saliva no ero preparadas et mollificadas.
Eluc. de las propr., fol. 45.
Si par la salive elles n'étaient préparées et amollies.
La palpebra es mollificada. Trad. d'Albucasis, fol. 16.
La paupière est assouplie.
CAT. Mollificar. ESP. Molificar. PORT. Mollificar. IT. Mollificare.
(chap. Amollá.)
Molher, Moller, Moiller, Moillier, s. f., lat. mulier, femme, épouse.
Portar camiz' ab aur que 'l molher cotz tot l'an.
Sordel: Sel que m.
Porter chemise avec or que la femme coud toute l'année.
Ab las autrui moillers
Faillir non doptei gaire.
Lanfranc Cigala: Oi! maire.
Avec les femmes d'autrui de faillir je ne craignis guère.
No letz a tu aver la moller de to fraire. Trad. du N.-Test. S. Marc, ch. 6.
Il n'est pas permis à toi d'avoir la femme de ton frère.
Fig. El rey d' Arago donet per molher las cansos d'En Guiraut de Bornelh als sieus sirventes. V. de Bertrand de Born.
Le roi d'Aragon donna pour femme les chansons de Giraud de Borneil aux siens sirventes.
- Femelle.
Passer... per sa molher guerreia.
Gal... tant ama sas molhers que, trobada pastura, el las sona, e per que manjo. Eluc. de las propr., fol. 148 et 146.
Le passereau... guerroie pour sa femelle.
Le coq... aime tant ses femelles que, la pâture trouvée, il les appelle, et pour qu'elles mangent.
ANC. FR. Mult out grant duil de sa muillier.
Roman de la Rose, v. 5388.
Et vont devenir moulier,
En filer entre pucelletes.
Villon, p. 36.
Et prendre en pacience
A sa noble mouiller.
Molinet, p. 149.
ANC. ESP. Peor enferma moller.
Ortiz de Zúñiga, Annales de Sevilla.
CAT. Muller. ESP. MOD. Mujer (ANT. Muger). PORT. Mulher. IT. Mogliere, moglie. (chap. Mullé, dona, esposa. Lligí al Fuero de Jaca, si alguna muller que no aia marit...)
2. Molieransa, s. f., mariage, épousaille.
Ara digam de matremonis, so es de las mollieransas.
Trad. du Code de Justinien, fol. 45.
Maintenant parlons de mariages, c'est-à-dire des épousailles.
Liat del no de molieransa. Trad. de Bède, fol. 32.
(chap. Lligat del nugo de matrimoni.)
Lié du noeud de mariage.
3. Molheramen, s. m., mariage.
A nossas ni a molheramens.
Izarn: Diguas me tu.
A noces ni à mariages.
4. Molherar, Moillerar, v., marier, prendre femme.
Ce mot ne se disait que pour l'homme, comme maridar ne se disait que pour la femme, l'un venant de mulierem et l'autre de marem.
Car mais val che ns mollerem.
(chap. Ya que mes val que mos casem.)
Roman de Blandin de Cornouailles.
Car mieux vaut que nous nous mariions.
Part. pas. Que gilozia defendatz
A totz los homes molheratz
Que en vostra terra estan.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Que vous défendiez la jalousie à tous les hommes mariés qui sont dans votre terre.
El coms venc en Bigorre, on a 'l filh molherat. Guillaume de Tudela.
Le comte vint en Bigorre, où il a le fils marié.
Adulteris, es cant homs es molheratz, o femna maridada, o ambidoy o so, e falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130.
Adultère, c'est quand un homme est marié, ou une femme mariée, ou que tous deux le sont, et faussent leur mariage.
Subst. Si m vol mi dons tener vestit o nut,
Baisan lonc se, en luoc de moillerat.
G. Adhemar: Non pot esser.
Si ma dame veut me tenir vêtu ou nu, me baisant à côté d'elle, en place de mari.
CAT. Mullerar. (chap. Casá, casás, pendre dona; se referix al home, novio, marit, espós.)
5. Amoillerar, v., marier, prendre femme.
Venc se amoillerar a l' Isla, e Venaissi, en Proensa.
V. de Hugues de Pena.
Il vint se marier à l' Île, en Venaissin, en Provence.
ANC. CAT. Amoillerar. IT. Ammogliare.
Molle, s. m., moule.
De cera en molle.
Vodet... son molle de cera.
V. de S. Flors, DOAT, t. CXXIII, fol. 285 et 290.
De cire en moule.
Voua... son moule de cire (son cierge).
(ESP. Molde. Chap. molde, moldes. v. moldejá.)
Molleta, s. f., mollette, sorte de coiffure.
D' ermini, l' apellan molleta.
V. de S. Honorat.
Sur sa tête porte barrette d'hermine, ils l' appellent mollette.
(chap. Molleta, molletes : classe de sombrero, normalmén fet de la pell d' armini, de la familia de les musteles (mustelidae). Pot sé que vingue de mustela, musteleta.)

Héctor Moret Coso tamé ne porte o portáe. En estes selles no li cau la suó als ulls (huelhs etc.) cuan cave la viña. Hectorcico piscinas.









