Mostrando las entradas para la consulta catre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta catre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 31 de julio de 2024

Nom


Nom, s. m., lat. nomen, nom.

La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat, co es significar causa corporal e non corporal am determenada aprehensio.

Leys d'amors, fol. 43.

La propriété du nom est de signifier substance et qualité, c'est-à-dire de signifier chose corporelle et non corporelle avec signification déterminée.

Vers Dieus, el vostre nom e de sancta Maria

M' esvelharai hueimais.

Folquet de Marseille: Vers Dieus.

Vrai Dieu, au votre nom et de sainte Marie je m' éveillerai désormais.

El nom de Jhesum Crist qu' es nostre salvamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Au nom de Jésus-Christ qui est notre salut.

Loc. Maistre Peire ai nom.

(chap. Maestre Peire, Pere, Pedro tinc nom : me dic mestre Pere, com Pedro Saputo, lo sabut de Almudévar.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó

Pierre de Corbiac: El nom de.

J'ai nom maître Pierre.

Quar reys joves aviatz nom agut.

Bertrand de Born: Mon chan fenisc.

Car vous aviez eu nom roi jeune.

Catre cauzas son fort nominativas ... 

L' un' a nom joc, l' autr' a nom amors.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Quatre choses sont fort remarquables... l'une a nom jeu, l'autre a nom amour. 

ANC. FR. Marie ai num, si sui de France. Marie de France, t. II, p. 401.

Cette locution a été encore employée par Racine:

J'ai nom Éliacin.

Racine. Athalie, acte II, sc. 7.

PORT. A quarta avera nome Sancta Cruz. 

J. Barros, Dec. I, liv. I, cap. I. 

ANC. IT. Io ho nome don Diegio.

Cento novelle antiche, n° 17. 

Monna Isabelle avea nome. Boccaccio, Dec. III, 4. 

Meseron li nom Maria. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Lui donnèrent nom Marie.

Fier lo am l' espasa Joyosa per nom. Philomena.

Fier lo am l' espasa Joyosa per nom. Philomena.


Le frappe avec l'épée Joyeuse de nom.

Tu m' en covenras per nom de sacrament. Titre de 1023.

Tu m'en conviendras au nom de serment.

Adv. comp. D' ella fazia sas cansos; mas non las auzava dire a ela ni a negun per nom qu' el las agues faitas, ans dizia que autres las fazia.

V. d'Arnaud de Marueil.

D' elle il faisait ses chansons; mais il ne les osait dire à elle ni à personne nommément qu'il les eût faites, mais il disait qu'un autre les faisait. 

CAT. Nom. ANC. ESP. Nome. ESP. MOD. Nombre. PORT. IT. Nome.

(chap. Nom, noms. Vore la obra de Ramon LullLos cent noms de Deu.)

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio

2. Nomnamen, s. m., nomination.

Al nomnamen o la eleccion del bailon. Cartulaire de Montpellier, fol. 48.

(chap. Al nomenamén o la elecsió del bailebaylebatlebatlle, y alguna versió mes se poden trobá als textos antics.)

A la nomination ou l'élection du bailli.

3. Nominatio, Nominacio, s. f., lat. nominatio, dénomination, nom.

De la terra on passa, pren fluvi bona o mala qualitat et conditio et propria nominacio. Eluc. de las propr., fol. 151.

De la terre où il passe, un fleuve prend bonne ou mauvaise qualité et condition et dénomination propre.

De la terra on passa, pren fluvi bona o mala qualitat et conditio et propria nominacio.

- Nomination, figuré de rhétorique. 

De quibus exornationibus nominatio est prima, quae nos admonet, ut, cui rei nomen aut non sit, aut satis idoneum non sit, eam nosmet idoneo verbo nominemus, aut imitationis, aut significationis causa.

Auctor ad Herenn., IV, 31. 

Nominatios, es cant hom nomna alcuna cauza, non ges per son propri nom, mas per altre assatz covenable. Leys d'amors, fol. 147. 

La nomination, c'est quand on nomme aucune chose, non point par son propre nom, mais par un autre assez convenable.

CAT. Nominació. ESP. Nominación. PORT. Nomeação. IT. Nominazione.

(chap. Nominassió, nominassions.)

4. Nominatiu, s. m., terme de grammaire, nominatif.

Li cas son seis... nominatius, etc. Gramm. provençal.

(chap. Los casos ne són sis... nominatiu, etc. Al alemán ne queden bastans del latín o llatí.)

Les cas sont six... le nominatif, etc. 

Nominatius est ditz nomnar, quar, per luy, es fayta nominatio.

Leys d'amors, fol. 57.

Le nominatif est dit (de) nommer, car, par lui, est faite la dénomination.

CAT. Nominatiu. ESP. PORT. IT. Nominativo. 

(chap. Nominatiu, nominatius, nominativa, nominatives.)

5. Nominatiu, adj., lat. nominativus, remarquable, renommé.

Es nominatius

Totz homs valens en mant bon luec per lor.

P. Cardinal: Non es cortes.

Est renommé tout homme vaillant en maint bon lieu par eux.

Catre cauzas son fort nominativas...

L' un' a nom joc, l' autr' a nom amors.

(chap. Cuatre coses són ben nominatives (remarcables, nomenades, anomenades)...

La una té nom joc, l' atra té nom amor. - Pos me falten dos coses, o té doble sentit. Per ejemple, joc : jou; amor : Roma.)

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Quatre choses sont fort remarquables... l'une a nom jeu, l'autre a nom amour.

6. Nomnar, v., lat. nominare, nommer, appeler, désigner.

Auzem comtar

Que s fai nomnar

Rey d'Arago.

Pierre, Roi d'Aragon: Peire.

(chap. Sentim (: escoltem, “oím”) contá que se fa nomená Rey d'Aragó. Este Peire es Pedro II, son pare de Jaume I, Jacobus, Jacme, Iavmes, Jaime, Santiago, Tiago, etc. No sé a quí se referix cuan diu que algú se fée cridá rey d'Aragó. Hauría de lligí lo poema “Peire” escrit per nell. 

Este Peire es Pedro II, son pare de Jaume I, Jacobus, Jacme, Iavmes, Jaime, Santiago, Tiago, etc.

Está mol cla que Pedro II escribíe y parlabe en ocsitá, apart de atres llengües y dialectes. De son pare Alfonso II tenim algún texto en llengua ocsitana, y de Jaime I se ha parlat y manipulat massa.)

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.

Nous entendons conter qu'il se fait nommer roi d'Aragon.

Senher, sa gran valensa

Lo fai ab bevolensa

A totas gens nomnar.

Giraud Riquier: A Sant Pos.

Seigneur, sa grande vaillance le fait avec bienveillance par toutes gens nommer.

Bel sun si drap; no sai nomnar lo fil. Poëme sur Boèce.

Beaux sont ses vêtements; je ne sais désigner le fil.

Part. pas. Dieus paire, Filhs salvaire, Crist nomnatz. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa. 

Dieu père, Fils sauveur, appelé Christ. 

Anc de mala re nomnada, 

Ni d'enguan no fo appellada.

Bertrand de Born: Rassa tan. 

Oncques pour méchante chose ne fut désignée, ni de tromperie accusée.

ANC. FR. De cheli Rasoir devant nomet.

Charte de 1260. Carpentier, Hist. de Cambrai.

ANC. CAT. Nomenar. ESP. Nombrar. PORT. Nomear. IT. Nominare.

(chap. Nomená, anomená, nombrá: anomeno, anomenes, anomene, anomenem o anomenam, anomenéu o anomenáu, anomenen; anomenat, anomenats, anomenada, anomenades; nomeno, nomenes, nomene, nomenem o nomenam, nomenéu o nomenáu, nomenen; nomenat, nomenats, nomenada, nomenades; nombro, nombres, nombre, nombrem o nombram, nombréu o nombráu, nombren; nombrat, nombrats, nombrada, nombrades.)  

7. Nomnadamen, Nompnadamen, adv., nommément, nominativement, expressément.

Nompnadamen ad 1 cascun de sos enfans. V. et Vert., fol. 38. Nommément à un chacun de ses enfants. 

Deu los desheretar nomnadamen, e deu dire la causa per que el los deshereta. Trad. du Code de Justinien, fol. 60. 

(chap. Los deu desheredá nomenadamen (expresamen, nominativamen), y deu di la causa per la que ell los desherede. Antics capituls del código de Justiniano, alguns después se veuen als furs, fueros, com los de Jaca de 1077.)

Doit les déshériter nominativement, et doit dire la cause pour laquelle il les déshérite.

ANC. FR. Vint en terre de Israël, numéement en Afec.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 115.

ANC. CAT. Nomenadament. ESP. Nombradamente. 

PORT. Nomeadamente. IT. Nominatamente. (chap. Nomenadamen, expresamen, nominativamen, se teníe que nomená al hereu o al desheredat y nomená la causa, per qué se desheredabe, sinó teníe dret a apelá y a la herensia que li pertocare. Avui en día no ha cambiat mol este dret, se li pot dixá 1 euro a un hereu, y encara pagará gastos.)

8. Nominament, adv., nommément, nominativement.

Io dic nominament a vos. Doctrine des Vaudois.

(chap. Yo li dic nominativamen; yo dic nominativamen a vos.

Fixeuton que los Vaudois són del actual cantón de Vaud, a Suiza, Suissa, Schweiz, Suisse; tenen textos anteriós al 1100 que consevol que parlo chapurriau los pot entendre, después de 924 añs de cara als 1000.)

La nobla leyczon.

Je dis nominativement à vous.

9. Nomenativar, nomnativar, v., nommer, publier, divulguer.

Part. pas. Que es nomenativad dessus.

Tit. de 1192. Arch. du Roy. Toulouse, J. 322.

Qui est nommé dessus.

Mais no sia nomnativat el poble.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 4.

Plus ne soit divulgué au peuple.

10. Agnom, s. m., lat. agnomen, nom d'aventure, nom de guerre, sobriquet.

Jaciaysso que, segon lati, sian quatre..., prenoms..., propris noms..., sobrenoms..., agnoms.

Leys d'amors, fol. 46.

Bien que, selon le latin, ils soient quatre..., le prénom..., le nom propre..., le surnom..., le sobriquet.

11. Agnominatio, s. f., lat. agnominatio, agnomination, figure de mots.

Hinc est *gr, quae dicitur annominatio: ea non uno modo fieri solet, sed ex vicinia quadam praedicti nominis ducta casibus declinatur.

Quintilianus, Inst. or., IX, 3, 66.

Nombre de manuscrits portent agnominatio.

Les commentateurs citent les exemples suivants d' agnominations: 

Tibi erunt parata verba, huic homini verbera. 

Terent., Heaut., II, 2, 356. 

Ex oratore, arator factus. Cic., Philipp., III, 9.

Agnominatios, la quals se fay ab aquela meteyssha maniera qu' es estada dicha. Leys d'amors, fol. 124.

L' agnomination, laquelle se fait de cette même manière qui a été dite.

CAT. Annominació. ESP. Agnominación, anominación. 

(chap. Anomenassió, anomenassions; v. anomená.)

12. Cognom, Cognon, s. m., lat. cognomen, surnom.

Part generalitat,

Per cognoms declarat.

G. Riquier: Sitot s' es.

Outre généralité, déclaré par surnoms.

Sera inscrits... los noms et cognons. Fors de Bearn, p. 1077.

Il sera inscrit... les noms et surnoms.

ANC. FR. Dont il a eu le cognom Aphricanus. 

J. Collin, trad. du Tr. de l'Amitié de Cicéron, p. 2. 

ANC. ESP. Cognombre. PORT. IT. Cognome.

(chap. Apellit, apellits. CAT. Cognom.)

13. Denominatio, Denominacio, s. f., lat. denominatio, dénomination, nom. 

De la qual tota aquela partida del cel pren denominacio.

Eluc. de las propr., fol. 119. 

De laquelle toute cette partie du ciel prend dénomination.

- Figure de rhétorique.

Denominatio est quae, a propinquis et finitimis rebus trahit orationem, qua possit intelligi res, quae non suo vocabulo sit appellata..., ut si quis Macedonas appellarit hoc modo: Non tam cito sarissae Graecia potitae sunt. Auctor ad Herenn., IV, 32.

C'est la figure que l'on appelle ordinairement métonymie *gr.

Denominatios tira vas si oratio per lo nom de las cauzas a liey mays promdanas e vezinas. Leys d'amors, fol. 131. 

La dénomination attire vers soi le discours par le nom des choses à elle plus proches et voisines. 

CAT. Denominació. ESP. Denominación. PORT. Denominação. 

IT. Denominazione. (chap. Denominassió, denominassions.)

14. Denominatiu, adj., lat. denominativus, dénominatif, dérivé.

Las formas dels noms, denominatius son aquestas.

Leys d'amors, fol. 49.

Les formes des noms dénominatifs sont celles-ci.

PORT. IT. (ESP.) Denominativo. (chap. Denominatiu, denominatius, denominativa, denominatives.)

15. Denommar, v., lat. denominare, dénommer.

Part. pas. Mas si non es dias denommatz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11. 

Mais si le jour n'est pas dénommé.

CAT. ESP. PORT. Denominar. IT. Denominare. 

(chap. Denominá: denomino, denomines, denomine, denominem o denominam, denominéu o denomináu, denominen; denominat, denominats, denominada, denominades.)

16. Paronomazia, s. f. 9 lat. paronomasia, paronomase, paronomasie, figure de rhétorique.

Paronomazia, es cant doas o motas dictios semblans, o quaysh semblans, en lo comensamen o en la fi, son pauzadas am diverses

significatz. Leys d'amors, fol. 124.

Paronomasie, c'est quand deux, ou plusieurs mots semblables, ou quasi semblables, au commencement ou à la fin, sont employés avec diverses significations. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Paronomasia.

17. Paranomeon, s. m., paranoméon, figure de rhétorique. 

Paranomeon, es can motas dictios comenso per una meteyssha letra.

Leys d'amors, fol. 125. 

Paranoméon, c'est lorsque nombre de mots commencent par une même lettre.

18. Prenom, s. m., lat. praenomen, prénom.

Jaciaysso que, segon lati, sian quatre..., prenoms..., propris noms..., sobrenoms... agnoms. Leys d'amors, fol. 46.

Bien que, selon le latin, ils soient quatre..., le prénom..., le nom propre..., le surnom..., le sobriquet.

19. Prenominatio, s. f., lat. pronominatio, pronomination, figure de mots.

Pronominatio est, quae sicuti cognomine quodam extraneo demonstrat id, quod suo nomine appellari non potest; ut si quis, cum loquatur de Gracchis: at non Africani nepotes, inquiet, istius modi fuerunt.

Auctor ad Herenn., IV, 31.

Quintil., VIII, 6, 29, appelle la même figure antonomosia.

*gr id est pronominatio quae pro proprio, alieno utitur.

Diomedes, t. II, col. 452, éd. Putsch.

Prenominatios es cant hom pausa 1 vocable agradable per no agradable, o pel contrari. Leys d'amors, fol. 147.

La pronomination est quand on pose un mot agréable pour un non agréable, ou par le contraire.

20. Pronom, Pronomen, s. m., lat. pronomen, pronom.

Pronomen es aici apelatz, quar es en loc de propri nome pausatz.

Gramm. provençal. 

Le pronom est ainsi appelé, parce qu'il est mis en place du propre nom.

Pronoms es una partz d'oratio, la qual es pausada en loc de propri nom.

Leys d'amors, fol. 71. 

Le pronom est une partie de discours, laquelle est mise en place du propre nom.

Sun apelat pronom demostratiu. Gramm. provençal.

Sont appelés pronoms démonstratifs. 

CAT. Pronom. ESP. Pronombre. PORT. IT. Pronome. 

(chap. Pronom, pronoms; pronominal, pronominals.)

21. Renom, s. m., renom, réputation, renommée.

Nobles homes e de gran renom. Arbre de Batalhas, fol. 48. 

(chap. Nobles homens y de gran renom.)

Nobles hommes et de grand renom. 

CAT. Renom. ESP. Renombre. PORT. Renome. (chap. Renom, renoms; renombrá: renombro, renombres, renombre, renombrem o renombram, renombréu o renombráu, renombren; renombrat, renombrats, renombrada, renombrades.)

22. Renomada, Renomnada, s. f., renommée.

De bon pretz la renomada.

Un troubadour anonyme: Hai! dolsa. 

La renommée de bon mérite. 

Proverb. Bona renomnada val mais que avers. Trad. de Bède, fol. 4.

Bonne renommée vaut davantage que richesse. 

IT. Rinomata. (chap. Reputassió, reputassions; renom.)

23. Renomansa, s. f., renommée.

Mas cant auzi lo reis de Fransa 

De la filha la renomansa.

V. de S. Énimie, fol. 39.

Mais quand le roi de France ouït la renommée de la fille. 

IT. Rinomanza.

24. Renomnar, Renompnar, Renomenar, v., renommer, célébrer, réputer.

Cant auzon renompnar 

Las soas bontatz en que a volgut renhar. 

Poëme sur la mort de Robert, R. de Naples.

Quand ils entendent célébrer les siennes bontés avec lesquelles il a voulu régner. 

Part. pass. Esser temutz et amatz,

E per lo mon renomenatz. 

Un troubadour anonyme: Seingner N enfantz. 

Être craint et aimé, et par le monde renommé. 

Ero renomnatz d'alquna proessa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 164. Étaient réputés de quelque prouesse. 

ANC. FR. Ung dyamant que l'on renommoit de estre de la valeur de bien cinq cens ducatz. Légende de Faitfeu, p. 58.

ESP. Renombrar. IT. Rinomare. (chap. Renombrá, renomená.)

25. Sessionomaton, Scessinomaton, s. f., sessionomaton, scessinomaton, abondance de synonymes, figure de rhétorique.

Sessionomaton, en autra maniera dicha scessinomaton, es mouteza de dictios o d' oratios, quaysh significans una meteyssha cauza de dictios, coma: “Per greu temps mal, fer, e salvatge.”

Leys d'amors, fol. 124.

Sessionomaton, en autre manière appelée scessinomaton, est multitude de mots ou de discours, quasi signifiant une même chose de mot, comme: “Par temps dur, mauvais, cruel et sauvage.”

16. Sinonimar, v., synonymer, terme de rhétorique.

Part. pass. Motz sinonimatz, so es can motas dictios significo una cauza.

Leys d'amors, fol. 7. 

Mots synonymés, c'est quand nombre de mots signifient même chose.

(chap. Sinónim, sinonims; lo verbo sinonimá no se fa aná.)

27. Sobrenom, s. m., surnom. 

Al marques qu'el sobrenom gic

De Monferrat, e pren selh de sa maire.

E. Cairels: Pus chai. 

Au Marquis qui quitte le surnom de Montferrat, et prend celui de sa mère.

Car aquel sobrenom avian sos parentatz. V. de S. Honorat.

Car ce surnom avaient ses parents.

ANC. FR. Cest seurenom ai-je par vous.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 139.

CAT. Sobrenom. ESP. Sobrenombre. PORT. Sobrenome. IT. Soprannome. (chap. Sobrenom, sobrenoms : apellit.)

28. Transnominatio, s. f., du lat. transnomino, transnomination, figure de mots. 

Methonimia es transnominatios o transformatios d'una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130. 

(chap. La metonimia es transnominassió o transformassió de un significat a un atre.)

La métonymie est transnomination ou transformation d'une signification à autre.

jueves, 25 de julio de 2024

1. 4. De cóm Pedro Saputo va aná a escola.

Capítul IV.

De cóm Pedro Saputo va aná a escola.

no tots los burros porten albarda ni caminen a cuatre potes y ferrats

Un dels mes grans engañs que se patixen al món es que no tots los burros porten albarda ni caminen a cuatre potes y ferrats com hauríen, perque aixina no entropessaríe un en tans que pareixen un atra cosa. Si al menos los creixqueren les orelles, que es lo distintiu mes propi; pero ni aixó. ¡Oh qué bo que siríe! Pedro Saputo los coneixíe en sol mirals a la cara; y desde chiquet, com se va vore lo que li va di del veinet sa mare, que lo proposáe com a modelo de aplicassió de les lletres, pero ñan arts y siensies que moren en los seus autós; esta va sé una de elles. La que después han fundat los moderns fisonomistes dits servellistes o frenólogos, es un atra; lo que no veu res als ulls y a tot lo rostro, poc vorá al cráneo, y sobre aixó, que me torron viu.

En estos ejercicios y jocs va passá encara algún tems, cuan una nit después de sená y de estás un rato calladet y cavilán li va di a sa mare en ressolusió: 

- Mare, esta nit vull ditos algo bo: demá si tos pareix aniré a escola. 

- Sí, fill; sí que me pareix be, va contestá sa mare emosionada; sí que vull que vaigues a la mostra. ¡grassies a Deu! Bona nit me dones, fill: be u has dit: de goch no podré dormí. ¡Ay! Si sapigueres lo que hay patit cuan me díen que criaba a un dropo. Ara sí que estic contenta. Perque mira, fill, que soc ta mare, y estem los dos sols al món. 

- Y mos bastem, va contestá ell: los dos y lo de allá dal (siñalán al sel en la má) contra tot lo món si mos es contrari; que no u sirá mare, no, sino mol favorable.

- Miréu, mare meua: la escola es pa mol du y sense bones dens no se pot mossegá. M’han caigut los primés, ting tots los segons, y forts, y puc mossegá y minjá lo pa de la escola que com hay dit es mol du y estopeng, y no té que donás als chiquets mentres són tan tendres. Tots ploren, tots u senten mol, tots van capbaixos y se queden arguellats y apocadets, y no adelanten res o están en les primeres lletres tans añs, que sol per sé cosa corrén no es gran vergoña per an ells y per als maestres. Yo, la verdat, no sé be lo que són les lletres; pero me pareix que en poc tems hay de alcansá y passá an eixe Agustinet y a tots los que fa tres o cuatre añs que van a la escola. Ara anem al catre, y demá voréu al seu fill escomensá a sé home y séu mol depressa. Sa mare lo miráe y ploráe de goch, y donán grassies a Deu se va gitá y no va pugué dormí de alegría com habíe dit.

arguellat

Se va fé de día, pero mol abans la bona mare teníe la llum als ulls només de pensá en la ressolusió del seu fill. Se va eixecá, y cuan va tindre fet lo amorsá, va aná a despertá al chiquet Pedro, que li va demaná la roba dels díes de festa dién que aquell ere mol gran per an ell.

- Y pera ta mare tamé, va contestá ella. Y li va traure lo traje mes nou y milló; después de habé minjat un plat de migues y sense voldre pendre atra cosa va di a sa mare que lo acompañare pera dili al mestre que lo entregáe a la seua potestat y gobern.

Van arribá a les escoles, y la mare li va di al mestre que li portáe y presentáe a son fill Pedro; qui hasta aquell día no habíe tingut a be escomensá la escola perque volíe creixe y fes fort. Lo mestre sen va enriure y va contestá que admitíe en gust al chiquet Pedro per discípul, y que confiabe que en poc tems adependríe la paleta de la Jesús. En aixó sen va aná la mare, y ell se va quedá a la classe.

Aquell primé día y los dos siguiens no va fé mes que repetí los noms de les lletres com los anáen dién en veu alta los atres chiquets; pero lo cuart va preguntá al mestre si ñabíen mes lletres que aquelles; y com li va di que no, va torná a preguntá si als llibres que lligíen los chiquets adelantats ñabíen unes atres, y contestán lo mestre que ni a ixos llibres ni a tots los del món ñabíen mes lletres que aquelles, va di lo chiquet Pedro:

ni a ixos llibres ni a tots los del món ñabíen mes lletres que aquelles, va di lo chiquet Pedro

- Pos si es aixina en adependre yo estes lletres ya sabré tot lo que hay de sabé per ara.

- No, fill, va contestá lo mestre; perque después se han de ajuntá unes en atres pera formá les palaures.

- Pero en fin, va replicá Pedro, en estes se han de compondre totes.

- Sí, va di lo mestre.

- Pos be, va continuá lo chiquet: esta tarde me donaréu llissensia pera no vindre a escola, y demá tos demanaré un favor, que si mel feu, ni yo me trauré de está aquí cridán tantes hores matí y tarde, ni vosté tindrá que fé mes que dim lo que li pregunta. Li va otorgá lo mestre lo que demanáe; y aquella tarde va pendre una viola de sons yayos mich asclada y sense claus, la va desfé, va pegá a les dos taules per un costat un papé blang y sen va aná cap al tallé de un fusté. Li va demaná una regla, un llapis y una serreta fina, y tirán línies de dal a baix y de crusat a les taules, les va serrá les dos y va fé de vintissís a trenta tablilles cuadrades, les va ficá a la capucha del gabán, y sen va aná a amostrálesi a sa mare diénli que demá voríe en qué paráe alló.

En son demá per lo matí va aná a escola y va demaná al mestre que li escriguere a cada tablilla una lletra; después li va rogá que les embutiguere per orden a un filferro passanlo per un foradet que teníen, y fet tot per lo mestre li va doná les grassies y va di:

- Ara, siñó mestre, ya me avindré yo en estes lletres, perque les sé de corregut y ne coneixco o conec mol poques. Doneume llissensia y men vach a casa.

Dos díes va está a casa donán voltes a les tablilles y mirán de cuan en cuan una paleta del A. B. C., que teníe penjada a la paret, al cap dels dos díes li va di a sa mare: 

- Ya coneixco les lletres; vingue en mí a escola y vorá que no la engaño. Van aná a la escola, va fé lo mestre la proba y no ne va errá cap.

Va quedá espantat lo mestre; los chiquets lo miráen encantadets y sa mare estáe embargada de goch. Va corre la notissia al poble, y tots selebráen lo ingenio del chiquet Pedro de la pubilla, escomensán algúns a dili desde entonses Pedro Saputo, que al dialecto antic del país volíe di Pedro lo sabut; nom que se li va quedá com a propi y ya no va sé conegut per atre.

Lo van ficá a deletrechá; y fenlo escriure a un papé les sílabes soltes a un costat, y al atre lo vocablo que componíen, en sing díes va adependre a llichí, habense perfecsionat del tot en catorse desde lo primé en que va aná a escola.

Lo burro mort.

lunes, 29 de abril de 2024

Lexique roman; Len - Lepos


Len, adj., lat. lenis, lisse, doux, glissant, délicat.

Poia i hom per catre gras mout les.

Giraud de Calanson: A lieys cui am. 

On y monte par quatre degrés moult glissants. 

Gient e fresca, blanca e lena.

Lamberti de Bonanel: Pois vei. 

Gentille et fraîche, blanche et lisse. 

Estrenha vas me 

Son cors blanc, gras e le. 

B. de Ventadour: Pus mi preiatz. 

Que j'étreigne vers moi son corps blanc, gras et délicat. 

ANC. ESP. IT. Lene.

2. Lene, adj., lat. lenem, lisse, doux, délicat.

Lentisc... es lene, mol et plicable.

Eluc. de las propr., fol. 211.

Le lentisque... est lisse, mou et pliable.

3. Lenitiu, adj., lénitif, adoucissant. 

Per accident es lenitiva. Eluc. de las propr., fol. 25.

Accidentellement elle est lénitive. 

CAT. Lenitiu. ESP. PORT. IT. Lenitivo.

4. Lenitat, s. f., lat. lenitatem, douceur, délicatesse.

Plazo... per lenitat al tocament. Eluc. de las propr., fol. 209.

Plaisent... par douceur à l'attouchement. 

ESP. Lenidad. PORT. Lenidade. IT. Lenità, lenitate, lenitade.

5. Leneza, s. f., douceur, délicatesse.

Mol es... ab alguna leneza. Eluc. de las propr., fol. 21. 

Est mou... avec quelque douceur.

6. Lenir, v., lat. lenire, adoucir, calmer, affaiblir.

Que mollifique e leniesca. Trad. d'Albucasis, fol. 67.

- Qui amollisse et adoucisse.

Part. pas. Cum l'estomach sia trop lenec. 

Eluc. de las propr., fol. 269. 

Comme l'estomac soit beaucoup affaibli.

ANC. ESP. Lenir. IT. Lenire.

7. Lenegar, v., glisser. 

Leu lenega o escapa. 

Colan de leu escapa et lenega.

Eluc. de las propr., fol. 248 et 236.

Facilement glisse ou échappe. 

Coulant facilement échappe et glisse.

8. Lenificatiu, adj., lénitif, adoucissant. 

De las partidas tacadas penetrativa et lenificativa.

Eluc. de las propr., fol. 26. 

Pénétrative et lénitive des parties tachées. 

ESP. IT. Lenificativo.

9. Lenificar, v., lénifier, adoucir. 

Part. pas. Las partidas de jos,.. so lenificadas. 

Trad. d'Albucasis, fol. 36.

Lee parties de dessous... sont lénifiées.

ESP. Lenificar. IT. Lenificare.

10. Enlenir, v., adoucir, oindre. 

Part. pas. Fo enlenitz et enrozatz... 

Del oli del cel glorios.

Leys d'amors, fol. 135.

Fut oint et arrosé... de l'huile du ciel glorieux.


Lende, s. m., lat. lendem, lente, oeuf de pou.

Auci lendes, pezolhs, etc. Eluc. de las propr., fol. 184.

Tue lentes, poux, etc.

ESP. Liendre. PORT. Lendea. (chap. Liendre, liendres: ous de poll, polls: piojo, piojos. No són ous de pollastre, pollastres, ni de polla, polles.)


Lengua, Lenga, s. f., lat. lingua, langue.

Ans vuelh qu' om me talh la lenga

S' ieu ja de leis crezi lauzenga.

Rambaud d'Orange: Pos tals. 

Mais je veux qu'on me coupe la langue si jamais je crois médisance d'elle.

La lengua vir on la dent mi fa mal. 

Hugues de l'Escure: De motz. 

Je tourne la langue où la dent me fait mal.

Qui non sap ab la lengua 

Dir so que il coven.

Rambaud d'Orange: Pos tals. 

Qui ne sait avec la langue dire ce qui lui convient. 

Fig. et allus. Agra l' obs lenga d' argen

Al vilan qu' er uns pelliciers. 

Le Moine de Montaudon: Pus Peyre. 

Il lui serait nécessaire d'une langue d'argent au vilain qui était un pelletier.

- Fig. Parole, propos. 

Ab las lengas verinosas.

(chap. En les llengües venenoses.)

V. et Vert., fol. 25. 

Avec les langues venimeuses. 

Lenga suaus apaia ira. Trad. de Bède, fol. 20.

Parole douce apaise colère. 

Fo mout cridat et auzit pel mont, e doptatz per sa lenga.

V. de Marcabrus. 

Fut moult renommé et écouté par le monde, et redouté pour sa langue.

- Langage, idiome.

Richart tornet sa lengua, e parlet arago. 

Roman de Fierabras, v. 4030. 

Richard changea son langage, et parla aragonais. 

Senes breu de pargamina, (parguamina)

Tramet lo vers en chantan,

En plana lengua romana.

G. Rudel: Quan lo rius.

Sans bref de parchemin, je transmets le vers en chantant, en simple langue romane.

Par ext. Li auzellet en lor leis...

Usquecs s' alegr' en sa lenga.

Rambaud d'Orange: Pos tals.

Les oiselets à leur manière... chacun se réjouit en son langage.

Loc. Quascus s' en gaba e s'en ri, 

Gieta lenga e fai bossi.

Aimar de Rocaficha: No m lau. 

Chacun s'en raille et s'en rit, tire la langue et fait la moue.

Loc. fig. Lauzengiers fals, lengas de colobra. 

A. Daniel: Doutz braillz. 

Médisants faux, langues de couleuvre. 

No sai quals son plus aveuzitz

De lauzengiers lengua forbitz,

O selhs que crezon ditz savays.

Arnaud de Cotignac: Mout dezir. 

Je ne sais quels sont plus méprisables de médisants aiguisés par la langue, ou (de) ceux qui croient méchants propos.

Lauzengier, 

Lengua logat, creba mostier.

Marcabrus: Pus mos coratges. 

Médisants, mis à louage pour la langue, renverseurs de monastère.

Lengua forcat, engres, 

Lo trastornon ades.

B. Martin: A senhor. 

Fourchés de langue, fâcheux, le bouleversent incessamment.

- Bout, extrémité d'une flamme, d'une banderole, d'un guidon.

Defors pendon las lenguas d'un gonfaino. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Dehors pendent les langues d'un gonfanon.

CAT. Llengua. ESP. Lengua. PORT. Lingua, lingoa. IT. Lingua.

(chap. Llengua, llengües.)

2. Lenguatge, Lengatge, Lengaje, s. m., langage, langue. 

Vos, entendetz e veiatz, 

Que sabetz mon lengatge.

Giraud de Borneil: No pues (puesc) sofrir. 

Vous, qui savez mon langage, entendez et voyez. 

Seran de divers lengatges. Liv. de Sydrac, fol. 21.

Seront de divers langages.

Fig. Quecx auzel en son lenguatge.

Arnaud de Marueil: Bel m'es quan. 

Chaque oiseau en son langage. 

Loc. En autra terra irei penre lengaje. 

Guillaume de Cabestaing: Mout m'alegra. 

En autre terre j'irai prendre langue. 

CAT. Llenguatge. ESP. Lenguaje. PORT. Lingoagem. IT. Linguaggio.

(chap. llenguache, llenguaches.)

3. Lenguos, Lengos, adj., verbeux, bavard.

Hom lenguos es fols.

Morgues lenguos torba sos fraires.

Trad. de Bède, fol. 78 et 62. 

Homme bavard est fou. 

Moine bavard trouble ses frères. 

IT. Linguoso.

4. Lengut, adj., parleur, bavard.

Digz durs

D' omes iros ni lauzengiers lengutz.

Pierre d'Auvergne: Lo fuelhs.

Propos durs d'hommes colères et médisants bavards.

CAT. Lengud. IT. Linguuto. (chap. llengüerut, llengüeruts, llengüeruda, llengüerudes; charraire, charraires, charraira, charraires.)

5. Lenguejar, v., parler, bavarder, criailler.

De lenguejar

Contra joglar,

Etz pus afilatz que milas

Del vostre bec.

Marcabrus: Senher.

Pour bavarder contre jongleur, vous êtes plus affilé que milan de votre bec.

ANC. FR. Et finablement ils langagèrent tant ensemble qu'enfin... ils conclurent.

Monstrelet, t. II, p. 135.

ANC. ESP. Lenguear (MOD. Lengüear). IT. Linguettare. (chap. llengüejá, charrá, parlá.)


Lent, adj., lat. lentus, lent, paresseux. 

Si n' ai estat alques lens,

No m' en deu hom ochaizonar.

Berenger de Palasol: S' ieu sabi' aver.

Si j'ai été quelquefois lent, on ne doit pas m'en faire reproche.

Del donar m' es lenta.

P. Rogiers: Tan no plou.

Du donner m'est lente.

Fig. No s cove qu' al sieu mandamen 

Sia mos sabers flacx ni lens. 

Folquet de Marseille: Tant mov de. 

Il ne convient pas qu'au sien commandement mon savoir soit flasque et lent.

Adverb. M' esgarda, mas so fai tan len

C' uns sols dias me dura cen.

B. de Ventadour: Chantars no pot. 

Me regarde, mais cela elle fait si lentement qu'un seul jour me dure cent.

Mas trop ven len sa merces. 

Rambaud de Vaqueiras: Ben for' oimais. 

Mais sa merci vient trop lentement.

- Tranquille, paisible, dans le sens du passage de Virgile:

Tu, Tityre, lentus in umbra. Églogue I, v. 4.

Totas vetz assestatz 

Lent dedins lor ostal.

Nat de Mons: Sitot non es. 

Continuellement assis paisibles dans leur demeure.

CAT. ESP. PORT. IT. Lento. (chap. Lento, lentos, lenta, lentes.)

2. Lentament, adv., lentement.

Dizo que lentament... o liquidament, segon lati, sonan las ditas letras.

Leys d'amors, fol. 111.

Disent que lentement... ou liquidement, selon le latin, sonnent lesdites lettres. 

CAT. Lentament. ESP. PORT. IT. Lentamente. (chap. Lentamen; desplay.)

3. Alentar, v., ralentir, retarder.

Ges per aisso no m' alen;

Ans dobl' ades mos pessamens.

Folquet de Marseille: Tant mov de.

Point pour cela je ne me ralentis; au contraire, je redouble incessamment mes pensées.

Ieu sai ben qu' en lui no resta

La guerra, ni no s' alenta.

Bertrand de Born: Al dous nou. 

Je sais bien qu'en lui la guerre ne s'arrête, ni ne se ralentit. 

IT. Allentare. (chap. Ralentisá, retardá)

4. Alentir, v., ralentir, retarder. 

Per nuill auzel no s' alentis;

L' aigla no ill fai nuilla paor.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Il ne se ralentit par nul oiseau; l'aigle ne lui fait nulle peur.

ANC. FR. N' onques por ce ne s' alenti. Roman du Renart, t. 1, p. 311.

Molière s'est encore servi de cette expression:

Je veux de son rival alentir les transports. 

L'Étourdi, acte III, sc. IV.


Lentilla, Lentilha, s. f., lat. lenticula, lentille. 

Que semblon grans lentillas rossas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qui ressemblent à grandes lentilles rouges.

Del gros d' una lentilha. Liv. de Sydrac, fol. 29. 

Du gros d'une lentille.

De lentillas la farina.

(chap. La farina de llentíes, llentilles.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

La farine de lentilles.

- Lentille de marais.

D' un' erba que a nom lentilla,

Qu' en aiga nais per meravilla.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

D'une herbe qui a nom lentille, qui naît dans l'eau par merveille.

ANC. CAT. Llentilla. EST. Lenteja (lentilla óptica). PORT. Lentilha. 

IT. Lenticchia. (chap. Llentía, llentíes, llentilla, llentilles. Les dels ulls tamé se poden di lentilles, perque són lentes menudes.)

2. Lentillos, adj., lat. lenticulosus, lentilleux, couvert de rousseurs. 

Tota la cara li torna lentilloza. Eluc. de las propr., fol. 258. 

Toute la figure lui devient couverte de rousseurs. 

IT. Lentigginoso, lintigginoso.

3. Lenticular, adj., lat. lenticularis, lenticulaire.

La partida lenticular. Trad. d'Albucasis, fol. 59. 

La partie lenticulaire.

ESP. PORT. Lenticular. (chap. Lenticulá, lenticulás: que té la forma de la llentía o llentilla, com la lentilla, lentilles per als ulls; tamé la apófissis lenticulá, un osset del oít.)


Lentisc, s. m., lat. lentiscus, lentisque. 

Lentisc es aybre breu et medicinal. Eluc. de las propr., fol. 211. 

Le lentisque est arbre court et médicinal. 

CAT. Llentisc. ESP. PORT. IT. Lentisco.

Lentisc, lentiscus, lentisque, lentisco

Leo, s. m., lat. leo, lion.

Aissi cum lo leos 

Huelhs ubertz es dormens.

Giraud de Calanson: El mon non. 

Ainsi comme le lion est dormant les yeux ouverts. 

Fig. Anhels sui, ilh m'es leos.

Hugues de S. Cyr: Nulha res. 

Je suis agneau, elle m'est lion.

- Enseigne, étendard.

Crit ma enseigna, e desplec mon leon.

Gui de Cavaillon: Doas coblas. 

Je crie mon signal, et je déploie mon lion. 

CAT. Lleó. ESP. Léon. PORT. Leão. IT. Leone. (chap. León, leons.)

topónimo árabe manzal al-‘uyûn ‘el parador de las fuentes’ o quizá simplemente ‘la aldea de las fuentes’.

2. Leona, s. f., lat. leoenessa, lionne.

Mi dons es a semblan de leona.

Raimond de Miraval: Chansoneta. 

Ma dame est à ressemblance de lionne. 

CAT. Lleona. ESP. Leona. PORT. Leôa. (chap. leona, leones.)

3. Leonessa, s. f., lionne.

Can la leonessa a leonat. Naturas d'alcunas bestias.

Quand la lionne a mis bas. 

IT. Leonessa, lionessa.

4. Leonel, s. m. dim., lionceau.

Com lo leos 

Qu'es tan fers quan s' irais 

De son leonel.

Richard de Barbezieux: Atressi com. 

Comme le lion qui est si férocé quand il s'irrite au sujet de son lionceau.

ESP. Leoncillo (leoncito). PORT. Leonculo, léãozinho. IT. Leoncello.

5. Leonet, s. m. dim., lionceau.

IIII leonetz d'aur hi avia figuratz. Roman de Fierabras, v. 1046. 

Quatre lionceaux d'or il y avait figurés. 

CAT. Lleonet. (chap. Leonet, leonets, leoneta, leonetes.)

6. Leonat, s. m. dim., lionceau.

Filhs mieus, puiatz yest a la presa 

Cum leonatz, per ta proeza.

Leys d'amors, fol. 135. 

Mon fils, tu es monté à la prise comme lionceau, par ta prouesse.

7. Leonin, adj.., lat. leoninus, léonin, de lion.

Pel leonina. Eluc. de las propr., fol. 233. 

(chap. Pell leonina : pell de león.)

Peau de lion.

ESP. IT. Leonino. (chap. Leonino o leoní, leoninos o leonins, leonina, leonines.)

8. Leonar, v., mettre bas des petits lionceaux.

Part. pas. Can la leonessa a leonat. Natura d'alcunas bestias.

Quand la lionne a mis bas.

(ESP. Parir leoncitos. Chap. Parí leonets.)


Leonisme, adj., du lat. leoninus, léonin, terme qui sert à désigner une

sorte de vers.

Ab rims sonans, consonans, leonismes. La Crusca provenzale, p. 101.

Avec rimes sonnantes, consonnantes, léonines.

Alqunas consonans, alqunas simplas leonismas, alqunas perfiechas leonismas. Leys d'amors, fol. 26.

Aucunes consonnantes, aucunes simples léonines, aucunes parfaites léonines.

2. Leonismetat, s. f., léonisme, rime léonine.

Sonansa e consonansa se fan per una vocal, e leonismetatz se fay tos temps per doas vocals.

Tractem de leonismetat perfiecha.

Leys d'amors, fol. 21. 

Sonnance et consonnance se font par une voyelle, et léonisme se fait toujours par deux voyelles. 

Traitons de léonisme parfait.

(chap. Leonisme, rima leonina.)


Leopart, Leupart, Laupart, Lhaupart, Lupart, s. m., lat. leopardus, léopard.

Leopart est mot cruzel bestia. Eluc. de las propr., fol. 253.

Le léopard est moult cruelle bête. 

Mot son ardit li leupart. Brev. d'amor, fol. 52.

Moult sont hardis les léopards. 

Fig. Si degus m' es laupart, ieu li serai leos. Guillaume de Tudela.

Si aucun m'est léopard, je lui serai lion.

- Allusiv. aux armes d'Angleterre.

Sendatz vermelhs, endis e ros... 

Veirem en breu qu' el lhaupart fenh 

Que say per Flor culhir s'espenh.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 

Étendards vermeils, violets et rouges... nous verrons bientôt, vu que le léopard feint qu'il s'élancè ici pour cueillir la Fleur.

- Nom de monnaie. 

Luparts que liegon Eduardus. Tarif des monnaies en provençal. 

Les léopards où ils lisent Eduardus. 

CAT. Lleopardo. ESP. PORT. IT. (chap.) Leopardo.


Lepar, v., du lat. lambere, laper, lécher, flatter, cajoler. 

L' escorpion... lepa e blandis tot premierament ab la lenga.

V. et Vert. fol. 32.

Le scorpion... lèche et caresse tout premièrement avec la langue.

La mayre lo lepa am la lengua. Eluc. de las propr., fol. 21.

(chap. La mare lo llepe en la llengua.)

La mère le lèche avec la langue.

Bevo lepan, quals so gat et ca. Eluc. de las propr., fol. 231. 

(chap. Beuen llepán, com son lo gat y lo gos.)

Boivent en lapant, tels sont chats et chiens. 

CAT. Llepar. (chap. Llepá: llepo, llepes, llepe, llepem o llepam, llepéu o llepáu, llepen; llepat, llepats, llepada, llepades.)

2. Lepaudier, s. m., lécheur, flatteur, cajoleur.

Es a femna lepaudiers,

Per so que l'am plus voluntiers.

Brev. d'amor, fol. 120.

Il est cajoleur de femme, pour cela qu'elle l'aime plus volontiers.

(chap. Llepadó, llepadós, llepadora, llepadores; llepaculs; llepasubvensions com los de la Ascuma; llépol, llepols, llépola, llépoles : golut, llaminé.)


Lepos, s. m., lat. lepos, lépos, figure de grammaire.

Lepos, es can, per cauza d' onor o de cortezia, hom parla ad una persona en plural. Leys d'amors, fol. 143.

Lépos, c'est quand, pour cause d'honneur ou de courtoisie, on parle à une personne au pluriel.