Mostrando las entradas para la consulta aspra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aspra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 18 de junio de 2026

Son, So

Son, So, s. m., lat. sonus, son, bruit.
Lo son de las paraulas que passon per la boca. V. et Vert., fol. 88.
(chap. Lo so de les paraules que passen per la boca.)
Le son des paroles qui passent par la bouche.
Son de corn ressemblaran.
T. de Montant et d'une Dame: Ieu venc.
Bruit de cor ils ressembleront.

MONZÓN, Son, So, Monsó, Montissono

- Air, chant.
Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so.
Sordel: Planher.
Je veux plaindre le seigneur Blacas dans ce simple chant.
Chantatz cointamen
De ma chanson los motz e 'l so leugier.
Albert de Sisteron: Bon chantar.
Chantez gracieusement de ma chanson les paroles et l'air léger.
Vuelh far alb' ab son novelh.
Hugues de la Bachelerie: Per grazir.
Je veux faire aubade avec air nouveau.
ANC. FR. Pour qui amor fait lais et sons,
Et rotruenges et cançons.
Roman du Renart, t. IV, p. 381.
De fables fet l'en les fabliaus
Et des notes les sons noviaux.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 153.
Pour conforter ma pesance
Fais un son.
Le Roi de Navarre, chanson 9.
CAT. So. ESP. Son. PORT. Som. IT. Suono. (chap. So, sons; sonido, sonidos.)

2. Sonet, s. m. dim., sonnet, petit chant, chansonnette.
En aquest guai sonet leugier,
Me vuelh en chantan esbaudir.
B. de Ventadour: En aquest.
Dans ce gai sonnet léger, je me veux en chantant égayer.
Il sonet que fan li joglar
Que viulan de trap en tenta.
Bertrand de Born: Quan vey.
(chap. Los sonets o sonetos que fan los juglás que viulen de tenda en tenda; trap : drap; tenta : tenda. Viulá : tocá la viola o lo violín.)
Les sonnets que font les jongleurs qui jouent de la viole de tente en tente.
ANC. FR. De la joie un sonet chanta.
Roman du Renart, t. I, p. 59.
Et dit, je me muir, bele, en son sonet.
Richard de Semilli, Essai sur la Musique, t. II.
Si cui-je faire encor maint jeu-parti
Et maint sonet.
Le Roi de Navarre, chanson 6.
CAT. ESP. PORT. Soneto. IT. Sonetto. (chap. Sonet, sonets; soneto, sonetos.)

3. Sonalh, Sonail, s. m., clochette, grelot, sonnette.
Bel m' es cant...
... Aug los retins e 'ls lais
Dels sonails, adoncs m' eslais.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Il m'est beau quand... j'entends les tintements et les sons des grelots, alors je m'élance.
Guillems de Gordon, fort batalh
Avetz mes dins vostre sonalh.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Guillaume de Gordon, fort battant vous avez mis dans votre clochette.
IT. Sonaglio.

4. Sonailha, s. f., sonnerie, bourdonnement.
Tu as auta sonailha.
Lantelmet d'Aiguillon: Er ai eu.
Tu as haut bourdonnement.
5. Sonament, s. m., sonnerie, retentissement, bruit.
Elh sonament de las campanas era grans. Philomena.
La sonnerie des cloches était grande.
IT. Sonamento.

6. Sonador, s. m., crieur, celui qui appelle, prôneur.
La votz del sonador.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
La voix du crieur.
ANC. FR. Je sçay mon impuissance et vostre heureux mérite,
Et sçay qu'il vous faudroit un plus divin sonneur.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 273.
CAT. ESP. Sonador. IT. Sonatore. (chap. Sonadó, sonadós, sonadora, sonadores; cridadó, cridadós, cridadora, cridadores; pregoné, pregonés, pregonera, pregoneres.)

7. Sonar, v., lat. sonare, sonner, résonner, retentir.
E 'ls sonan la campana. V. de S. Honorat.
(chap. Y ells toquen la campana; “sonen; ressonen”.)
Et ils sonnent la cloche.
Sona 'l campana,
E lo vielhs comuns venc.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
La cloche sonne, et la vieille communauté vint.
Ab aitan sonet a la porta.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
En même temps il sonna à la porte.
- Jouer, toucher d'un instrument de musique.
Non sabretz sonar flaustel.
Le Dauphin d'Auvergne ou Bertrand de Born le Fils: Puois sai.
Vous ne saurez sonner flageolet.
Aqui auzim vas mantas parts sonar
Man corn.
Rambaud de Vaqueiras: Senher.
Là nous entendîmes vers maints côtés sonner maint cor.
- Appeler, interpeller, crier, parler, chanter.
Ieu que suel sonar 
Totz pros hom issernitz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
Moi qui ai coutume d'appeler tous preux hommes avisés.
Sonet li que vengues. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Lui cria qu'il vînt.
M' es lo mati bels, quan sona
Lo rossinholetz el pays.
Giraud de Borneil: Quan brancha.
Le matin m'est beau, quand le rossignolet chante dans le pays.
Fig. Qual diable t' a tengut,
Quant est sirventes no t sona.
Raimond de Miraval: A Dieu. 
Quel diable t'a tenu, quand ce sirvente ne te parle pas.
- Proclamer, célébrer.
Chantan m' agensa
Sa gran valor sonar. 
B. Calvo: Mout a.
En chantant il me plaît de son grand mérite proclamer.
Loc.
Per qu' ieu m' en lais que mot non lor en so.
Perdigon: Totz l' an mi.
C'est pourquoi je m'en delaisse que mot je ne leur en sonne.
Partiro se davant elha ses mot a sonar. Philomena.
Ils se retirèrent (de) devant elle sans mot à dire.
Cals omes pot om sonar en plait. Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Quels hommes on peut appeler en justice.
- Signifier, avoir le sens.
En lengua persica tigre sona sageta. Eluc. de las propr., fol. 260.
En langue perse tigre signifie flèche.
Part. pas. Sel qu' en sisterna s' es mes...
S' el sona, sera sonatz
De se meteis, c' autre no y ve.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Celui qui en citerne s'est mis... s'il appelle, il sera appelé par soi-même, vu qu'autre n'y vient.
ANC. FR. Un tas qui chantent de toy
Ne sçavent si bien que moy
Comme on doit sonner la gloire. Ronsard, t. I, p. 337.
Pour sonner tes grandes loenges. Olivier de Magny, p. 16.
Homère premier sonna
Et les rats et les grenouilles.
Œuvres de Du Bellay, fol. 79.
... Loa li que mot ne sonast.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 86.
CAT. ESP. Sonar. PORT. Soar. IT. Sonare. (chap. Soná, cridá, fé soroll : sono, sones, sone, sonem o sonam, sonéu o sonáu, sonen; sonat, sonats, sonada, sonades; yo sonaré; yo sonaría; si yo sonara. Aquell payo de Monsó me sone mol, igual som familia. A Monsó ting una cusina germana, una cusina - sa filla - y un cusí - son fill.)

8. Sonoritat, s. f., lat. sonoritatem, sonorité, éclat, son.
Fan aspra sonoritat entre lor.
Cans melodios, o plazens sonoritat.
Leys d'amors, fol. 9 et 7.
Font âpre son entre eux.
Chant mélodieux, ou agréable sonorité.
Claritat, sonoritat. Eluc. de las propr., fol. 184.
(chap. Claridat, sonoridat.)
Clarté, sonorité.
Esp. Sonoridad. IT. Sonorità, sonoritate, sonoritade. (chap. sonoridat,  sonoridats; la sorollina de Ignacio Sorolla Vidal, sorollines; soroll, sorolls.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

9. Sonansa, s. f., assonnance, consonnance, rime.
Aytals sonansas, so es aytals rims.
En la dobla sonansa. 
Leys d'amors, fol. 20.
Pareilles assonnances, c'est-à-dire pareilles rimes.
Dans la double assonnance.

10. Assonar, Asonar, v., rendre assonnant, mettre en harmonie.
Ab fina joia comenssa
Lo vers qui be 'ls motz asona.
Pierre d'Auvergne: Ab fina.
Avec joie pure commence le vers qui bien les mots rend assonnants.
- Appeler.
Apres assona un donzel. Roman de Jaufre, fol. 93.
Après il appelle un damoisel.
CAT. Assonar. ESP. Asonar. IT. Assonare. (chap. Assoná, rimá, fé rima assonán o consonán.)

11. Consonar, v., lat. consonare, consonner, concorder.
Part. prés. Vers consonants e simples. V. de S. Honorat.
Vers consonnants et simples.
- Subst. Consonne. 
Sego lati, doas meteysshas consonans no podon estar en fi de dictio.
Leys d'amors, fol. 5.
Selon le latin, deux mêmes consonnes ne peuvent être en fin de mot.
CAT. ESP. Consonar. IT. Consonare. (chap. Consoná, concordá.)
Le PORT. fait usage du participe présent consonante, consoante.

12. Consonancia, s. f., lat. consonantia, consonnance, accord de deux sons.
Armonia, es art de dossa consonancia. Eluc. de las propr., fol. 281.
Harmonie, c'est art de douce consonnance.
CAT. ESP. PORT. Consonancia. IT. Consonanza. (chap. Consonansia, consonansies.)

13. Dissonar, v., lat. dissonare, dissonner, être dissonnant, être discordant.
Part. prés. Aytal mot son dissonan, quar en diversas manieras sono.
(chap. Tals paraules són dissonans, ya que en diverses maneres sonen.)
Leys d'amors, fol. 7.
Pareils mots sont dissonnants, car en diverses manières ils sonnent.
CAT. Dissonar. ESP. Disonar. PORT. Dissonar. (chap. Dissoná; discordá.)
L'IT. fait usage du participe présent dissonante.

14. Plenissonan, adj., plénissonnant, sonnant plein.
Aquel vocals o pot esser plenissonans. Leys d'amors, fol. 3.
Cette voyelle o peut être plénissonnante.
(chap. Plenissonán, plenissonans, que sone plenamen.)

15. Resson, Reson, Resso, s. m., retentissement, bruit, renommée.
Bruit e resson.
(chap. Brugit y ressó.)
Aicarts del Fossat: Entre dos.
Bruit et retentissement.
Bel m' es cant aug lo resso
Que fai l' ausbercs ab l' arso.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Beau m'est quand j'entends le retentissement que fait le haubert avec l'arçon.
Fig. El reson dels Catalans auzir.
(chap. Lo ressó - renom - dels catalans sentí - escoltá.)
Frédéric III, Roi de Sicile: Ges per guerra.
Ni l' aus vezer, tan ne tem mal resso.
Aimeri de Bellinoy: Aissi quo 'l.
Et je n'ose la voir, tant j'en crains mauvais bruit.
CAT. Ressó. (chap. Ressó, ressons; renom, renoms; brugit, brugits; soroll, sorolls.)

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla; El reson dels Catalans auzir.

16. Ressonar, Resonar, v., lat. resonare, résonner, retentir.
De la cridor del vieyll la grantz balma ressona. V. de S. Honorat.
De la clameur du vieux la grande baume retentir.
Resonan las trompas. Guillaume de Tudela.
(chap. Ressonen les trompes - trompetes.)
Les trompettes résonnent.
ANC. FR. Qu'Écho ne dédaigne en ces boys
Résonner cela que je chante. 
Olivier de Magny, p. 89.
CAT. Ressonar. ESP. Resonar. PORT. Resonar, resoar. IT. Risonare. 
(chap. Ressoná: ressono, ressones, ressone, ressonem o ressonam, ressonéu o ressonáu, ressonen; ressonat, ressonats, ressonada, ressonades; ressonaré; ressonaría; si yo ressonara; que l'eco ressono lo que yo canta.)

17. Reyssondir, v., retentir, résonner.
Delh plor meravelosament reyssondia tota la valh. Philomena.
(chap. Del plo maravillosamen ressonabe o ressonáe tota la vall. Lo día que estiro la garra lo aragonés catalaniste Carlos Sancho Meix, enrecordeuton de esta frasse.)
Du pleur merveilleusement retentissait toute la vallée.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

18. Semissonant, Semissonan, adj., lat. semisonantem, semi-sonnant, qui sonne à demi.
Perdos e fes podon esser dig semissonan, quar las vocals am las quals son escrit e pronunciat son semissonan. Leys d'amors, fol. 7. 
Perdos et fes peuvent être dits semi-sonnants, car les voyelles avec lesquelles ils sont écrits et prononcés sont semi-sonnantes.
(chap. Semissonán, semissonans.)

19. Utrissonan, adj., utrissonnant, sonnant de l'une et l'autre manière.
Encaras trobam que a, e, o son utrissonan. Leys d'amors, fol. 2.
Encore nous trouvons que a, e, o sont utrissonnants.

viernes, 15 de mayo de 2026

Sen, Se - Sen, Seinh, Cen - Sentenciar, Sentensiar

Sen, Se, s. m., lat. sinus, sein, poitrine.
Lo mortal vere
Que portatz el se.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Le mortel venin que vous portez dans la poitrine.
Fausset lhi la bronha dedins lo sen.
Vec lhi de vermelh sanc tot lo ple sen.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56 et 83.
Lui faussa la brugne dans la poitrine.
Lui voilà de sang vermeil tout le sein plein.
CAT. ESP. Seno. PORT. Seio. IT. Seno. (chap. Seno, senos; pechuga, pechugues; mamella, mamelles; pit, pits; pitral, pitrals; pitralera, pitraleres.)

Un escolá vol a una Siñora viuda, que, enamorada de un atre, una nit de ivern lo fa assentás damún de la neu esperánla, y ell, después, tot un día de mijans de juliol la fa está despullada a una torre exposta a les mosques, als tabans y al sol que bade les roques.

2. Insinuatio, Insinuation, s. f., lat. insinuationem, insinuation, insertion, inscription d'un acte dans les registres publics.
Lei que dis que donatio facha oltra cinq cens sols no vailha senes insinuatio.
Tit. de 1253. DOAT, t. CXXXIX, fol. 72.
Loi qui dit que donation faite outre cinq cents sous ne vaille sans insinuation.
Ses insinuation e decret del baile. Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
(chap. Sense insinuassió y decret del baile.)
Sans insinuation et décret du bailli.
CAT. Insinuació. ESP. Insinuación. PORT. Insinuação. IT. Insinuazione.
(chap. insinuassió, insinuassions; inscripsió, inscripsions de un documén al registre públic, registres publics. Signifique un atra cosa.)

3. Insinuar, Ensinuar, v., lat. insinuare, insinuer, insérer, inscrire dans les registres publics.
Part. pas. Donatio... ensinuada davant nos.
Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.
Donation... insinuée devant nous.
Es insinuat.
Donatio... no val si no es insinuada per davant lo bayle.
Fors de Béarn, p. 1085 et 1086.
Est insinué.
Donation... ne vaut si elle n'est insinuée pardevant le bailli.
CAT. ESP. PORT. Insinuar. IT. insinuare. (chap. insinuá, insinuás; té un atre significat apart del de insertá, inscriure : yo me insinúo, insinúes, insinúe, insinuem o insinuam, insinuéu o insinuáu, insinúen; insinuat, insinuats, insinuada, insinuades; insinuaré; insinuaría; si yo me insinuara.)


Sen, Seinh, Cen, s. m., lat. sensus, sens, faculté de recevoir l'impression 
des objets.
Totz los delietz que prendon los V cens del cors.
Los V cens corporals.
V. et Vert., fol. 35.
Toutes les délices que prennent les cinq sens du corps.
Les cinq sens corporels.
- Esprit, âme, jugement, raison.
Vos qu' avetz saber e sen.
(chap. Vosté que té sabé y señ.)
B. de Ventadour: Accosselhatz.
Vous qui avez savoir et sens.
El sens non a poder contra talen.
Gui d'Uisel: Ben feira.
Le sens n'a pas pouvoir contre désir.
Loc. Non ai de sens per un efan.
B. de Ventadour: Non es meravelha.
Je n'ai pas de sens pour un enfant.
Belh senher Dieus, si feyssetz a mon sens,
Ben gardaratz qui faitz imperadors.
Peyrols: Pus fum Jordan.
Beau seigneur Dieu, si vous agissiez à mon sens, bien vous regarderiez qui vous faites empereur.
Us Rolanz
Qu' ab sen enqueria
Guerras, trebaillz et affanz.
G. Raimond: N Ots de Biguli.
Un Roland qui avec raison cherchait guerres, tracas et fatigues.
Enueia m, de tot mon sen,
D' ome quan pren sa putana.
Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.
Il m'ennuie, de toute mon âme, d'homme quand il prend sa concubine.
Senes gran sens natural.
B. Zorgi: Mout fai.
Sans grand jugement naturel.
Am pauc non eyssi de sen. Trad. d'un Évang. apocr.
(chap. Per poc no sen va eixí del señ.)
Peu s'en fallut s'il ne sortit pas de sens.
Mi fan bon sens tornar.
A. Daniel: Amors e joy.
Me font tourner le bon-sens.
- Côté, sinuosité.
Baizera 'lh la boca de totz seinhs.
B. de Ventadour: Quant erba.
Je lui baiserais la bouche en tous sens.
E 'l coms sega lo sens
Que fai la mars.
Bertrand de Born: Ges no mi. 
Et que le comte suive la sinuosité que fait la mer.
Qui 'l sec plus al pieitz s' enpren;
Pero no i a mas un bon sen.
P. Vidal: Baros Jhesus.
Qui le suit plus au pire se commet; pourtant il n'y a qu'un bon sens.
Loc. Per aquest sen suy ieu sors.
P. Rogiers: Al pareissen.
Par ce sens je suis élevé.
Aissi com hom tra l' estam
A sens vers qu' era a dreich.
Garins d'Apchier: Aissi com hom.
Ainsi comme on tire la trame à sens inverse qui était à l'endroit.
ANC. CAT. Sen. CAT. MOD. Seny. ANC. ESP. Seso. IT. Senso. (chap. Señ; quixal del señ. Sentit de la vista, los 5, sing, sentits.)

2. Nonsen, Nosen, s. m., non-sens, folie, sottise.
Marques, e tu fas nosen.
Albert, Marquis de Malespine: Dona a vos.
Marquis, et tu fais non-sens.
Mas gran sciens' es sen cobrir
Lai on nonsens pot plus valer.
B. Zorgi: Mout fai.
Mais c'est grande science de cacher sens là où non-sens peut valoir davantage. 
Quant hom es desbaratatz,
Ditz om qu' a perdut per nonsen. 
Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres.
Quand l'homme est déconfit, on dit qu'il a perdu par non-sens.

3. Senar, v., donner, rendre le sens, être sensé.
Res no m podia senar.
(chap. Res no me podíe torná lo señ.)
Giraud de Borneil: En un chantar.
Rien ne pouvait me rendre le sens.
Part. pas. Ab savis, senatz.
G. Riquier: Tant petit.
Avec les sages, sensé.
Subst. Entr' els nescis e 'ls fatz
Pot chausir lo senatz.
Arnaud de Marueil: Razos es. Var.
Entre les niais et les fous le sensé peut choisir.
Loc. Ab no senat. Trad. de Bède, fol. 43.
(chap. En Manel Riu Fillat, que no está senat, sino sonat.)
Avec le non-sensé.
ANC. FR. Mès Bernart estoit plus senez,
Por ce qu'il estoit li ainz nez.
Roman du Renart, t. 1, p. 238.
Que vers lui ne soit trop irée,
Mais or soit et france et sènée. 
Marie de France, t. 1, p. 506.
L'ANC. CAT. faisait usage du participe passé senat.
(N. E. No hay apenas diferencias entre el occitano y el antiguo catalán.)

4. Sensual, adj., lat. sensualis, sensuel.
Cauzas sensuals..., cauzas espiritals. Eluc. de las propr., fol. 16.
(chap. Coses sensuals..., coses espirituals.)
Choses sensuelles..., choses spirituelles.
- Qui tombe sous les sens.
Las que han invisibilitat, a las sensuals. Eluc. de las propr., fol. 1.
Celles qui ont invisibilité, à celles qui tombent sous les sens.
CAT. ESP. PORT. Sensual. IT. Sensuale. (chap. Sensual, sensuals.)

5. Sensualitat, s. f., lat. sensualitatem, sensualité.
La prima vigor, so sapchatz,
Es dicha sensualitatz. 
Brev. d'amor, fol. 53.
La première vigueur, sachez cela, est dite sensualité.
CAT. Sensualitat. ESP. Sensualidad. PORT. Sensualidade. IT. Sensualità, sensualitate, sensualitade. (chap. Sensualidat, sensualidats.)

6. Sensation, s. f., lat. sensationem, sensation.
Tal sensation as faza. Dialogue de l'Âme et du Corps.
Telle sensation tu as faite.
CAT. Sensació. ESP. Sensación. PORT. Sensação. IT. Sensazione.
(chap. Sensassió, sensassions.)

7. Sentible, adj., lat. sensibilem, sensible.
Fay Dieus sentir e gostar per verray (veray) sentimen e per sentibla experiensia.
V. et Vert., fol. 100.
Dieu fait sentir et goûter par vrai sentiment et par sensible expérience.
ANC. CAT. Sentible. CAT. MOD. ESP. Sensible. PORT. Sensivel. IT. Sensibile. 
(chap. Sensible, sensibles.)

8. Senssibilitat, s. f., lat. sensibilitatem, sensibilité.
Corporeitat..., senssibilitat. Eluc. de las propr., fol. 1.
Corporéité..., sensibilité.
CAT. Sensibilitat. ESP. Sensibilidad. PORT. Sensibilidade. IT. Sensibilità, sensibilitate, sensibilitade. (chap. sensibilidat, sensibilidats.)

9. Sensitiu, adj., lat. sensitivus, sensitif.
De creatura
Sensitiva tan solamen.
An arma sensitiva.
Brev. d'amor, fol. 4 et 54.
De créature sensitive tant seulement.
Ont âme sensitive.
CAT. Sensitiu. ESP. PORT. IT. Sensitivo. (chap. Sensitiu, sensitius, sensitiva, sensitives.)

10. Insensibilitat, s. f., insensibilité.
Son, es natural insensibilitat del corrs. Eluc. de las propr., fol. 76.
(chap. La son, es natural insensibilidat del cos.)
Sommeil, c'est naturelle insensibilité du corps. 
CAT. insensibilitat. use. Insensibilidad. PORT. Insensibilidade. IT. Insensibilità, insensibilitate, insensibilitade. (chap. insensibilidat, insensibilidats; v. insensibilisá, insensibilisás.)

11. Sensificar, v., causer, procurer sensation, rendre sensible.
Part. prés. Apoplexia..., que no permet que l' esperit animal sensificant et movent, sia trames pels nervis. Eluc. de las propr., fol. 27.
Apoplexie..., qui ne permet pas que l'esprit animal rendant sensible et mouvant, soit transmis par les nerfs.
(chap. Sensibilisá, sensibilisás.)

12. Assenat, adj., sensé, raisonnable.
Es dos de sciencia, e fay home clar et assenat. V. et Vert., fol. 58.
Est don de science, et fait l'homme brillant et sensé.
L' assenatz sens no s camja.
Pierre d'Auvergne: Lo fuelhs.
Le sens raisonnable ne se change pas.
ANC. FR. Et vos estes mal asenez.
Roman du Renart, t. II, p. 113.
Quant Diex i ot valor et bonté assenée.
Romancero français, p. 25.
ANC. CAT. Assenat. IT. Assennato.

13. Dessenh, s. m., déraison, folie.
Loc. Ieu suy vengutz en dessenh.
Deudes de Prades: Sitot m' ai.
Je suis venu en déraison.
(chap. Desseñ, desraó, tontina, locura, grilladura. Lo que patix lo grillat de Manel Riu Fillat, aragonés catalaniste.)

Desseñ, desraó, tontina, locura, grilladura. Lo que patix lo grillat de Manel Riu Fillat, aragonés catalaniste

14. Dessenament, Dessenamen, s. m., déraison, folie.
Venc foras entre las gens
On tug feiron dessenamens. 
P. Cardinal: Una cieutat.
Vint dehors entre les gens où tous firent folies.
Aytals sens, es verays dessenamens. V. et Vert., fol. 31.
Pareil sens, c'est vraie folie.

15. Dessenar, Decenar, v., devenir fou, perdre le sens, être insensé.
De totz ponhs non dessena.
Brev. d'amor, fol. 25.
De tous points il ne devient pas fou.
Tug dessenero mas sol us.
P. Cardinal: Una cieutat.
Tous devinrent fous excepté seulement un.
Prov. Peire, qui ama dessena.
T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Pierre, qui aime perd le sens.
Part. pas. Ieu ten cel per dessenat
Que secret encelat
Voilla a femna descobrir.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Je tiens celui-là pour insensé qui secret caché veuille à femme découvrir.
Subst. Aquest segles... 
... Es totz ples de dessenatz.
P. Cardinal: Una cieutat.
Ce siècle... est tout plein d'insensés.
ANC. FR. Hontes ki mon cors dessenist.
Fabl. et cont. ant., t. 1, p. 129.
IT. Dissenare.

16. Forsenaria, Forceneria, Forsanaria, s. f., forcénerie, fureur, violence, extravagance.
Aspra paraula escomov forceneria.
Es veraya follia e drecha forsenaria. 
V. et Vert., fol. 31.
Âpre parole excite violence.
C'est vraie folie et directe extravagance.
Ira, audacia, forsanaria. Eluc. de las propr., fol. 53.
Colère, audace, forcénerie.
ANC. FR. Fust la forsénerie à ce montée que il se fussent entre-occis aus coutiaus et aus espées.
Toute la forsénerie du pople fu apaisiée.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 153 et 154.
ANC. CAT. Forsenaria. ANC. IT. Forsenneria.
(N. E. Entre forsenaria, forceneria y forsanaria, el dialecto occitano catalán antiguo prefirió forsenaria.)

17. Forsenar, Forcenar, v., forcener, extravaguer, faire rage.
Dona, mais volgr' ab vos murir
Ab joi, qu' ab ira forsenar.
Gavaudan le Vieux: Crezens fis.
Dame, davantage je voudrais avec vous mourir avec joie, que forcener avec tristesse.
Criden e forsenan com leons a carnage. V. de S. Honorat.
Ils crient et font rage comme lion au carnage.
Part. pas. Si el a mens de XXV ans, o si el es forsenatz.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
S'il a moins de vingt-cinq ans, ou s'il est forcené.
Subst. Rendre lo sens al forcenatz et al mutz lo parlar.
V. et Vert., fol. 22.
Rendre le sens au forcené et au muet le parler.
ANC. FR. 
Por kei, dist Loeis, sont-il donc forsené? Roman de Rou, v. 2852.
Feront forcener les lays contre l'Église.
Monstrelet, t. II, fol. 74.
Le CAT. faisait autrefois usage du participe passé, et l'IT. s'en sert encore.
ANC. CAT. Forsenat. IT. Forsennato. (chap. Fora + senat : fora de señ.)

18. Aforcenar, v., rendre, devenir forcené.
Part. pas. Om aforcenat,
Que tensona de lenga.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 16.
Homme forcené, qui dispute avec la langue.
19. Esforcenar, v., être forcené, devenir forcené.
Si el devia esforcenar. L'Arbre de Batalhas, fol. 173.
S'il devait devenir forcené.
Part. pas. Esforcenada gen. L'Arbre de Batalhas, fol. 53.
Gent forcenée.

20. Sobresen, s. m., sur-sens, déraisonnement, extravagance.
Anc tant durs sofismes ni tant clus dictamens
No foron ditz ni fait ni tant grans sobresens.
Guillaume de Tudela.
Oncques si rudes sophismes ni si obscurs discours ne furent dits ni faits ni si grands déraisonnements.
Cridaras Lunel per sobresen,
E Castelnau per ceb' e per formatge.
T. de Bertrand d'Allamanon et de Guigo: Amicx Guigo.
Tu crieras Lunel pour extravagance, et Castelnau pour oignon et pour fromage. 

21. Sentiment, Sentimen, s. m., sentiment.
Ha alcus sentimens d' aquesta dossor. V. et Vert., fol. 55.
A aucuns sentiments de cette douceur.
CAT. Sentiment. ESP. Sentimiento. PORT. IT. Sentimento. (chap. Sentimén, sentimens.)

22. Sentir, v., lat. sentire, recevoir une impression par les sens, sentir, flairer, 
éprouver, ressentir.
Ni m fai sentir dolor, guota ni febres.
A. Daniel: Ans qu' els.
Ni goutte ni fièvre (ne) me fait sentir douleur.
Si vostr' auzel gota sentis.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau ressent goutte.
Qui la volria flairar el sentiria la flairor en l' aiga. Liv. de Sydrac, fol. 47.
Qui voudrait la flairer il sentirait l'odeur dans l'eau.
Fig. Sentir una gota del menor gaug que sia en paradis.
V. et Vert., fol. 29.
Sentir une goutte de la moindre joie qui soit en paradis.
Loc. Una dolor mi sent venir
Al cor.
P. Raimond de Toulouse: Enquera.
Une douleur je me sens venir au coeur.
Senti si grossa d' enfant. V. de S. Honorat.
Elle se sentit grosse d'enfant.
Ella sentir s' a desliada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Elle se sentira déliée.
Tartarassa ni voutor
No sent plus leu carn puden,
Com clerc e prezicador
Senton ont es lo manen.
P. Cardinal: Tartarassa.
Milan ni vautour ne sent plus vite la chair puante, comme clercs et prédicateurs sentent où est le riche.
Subst. An be sentir et odorar,
Auzir e vezer e gostar.
Brev. d'amor, fol. 52.
Ont bien le sentir et l'odorer, l'ouïr et le voir et le goûter.
Part. prés. Tota sentens creatura. Brev. d'amor, fol. 47.
Toute créature sentante.
Part. pas. fig.
No intrem pels pons, que seriam sentitz. Guillaume de Tudela.
(chap. No entrem pels pons, que siríem sentits : mos sentiríen, escoltaríen, sen acataríen de que entrem; mos descubriríen.)
N'entrons pas par les ponts, vu que nous serions sentis (découverts).
CAT. ESP. PORT. Sentir. IT. Sentire. (chap. Sentí en los sentits; sentí : escoltá, en lo sentit del oít.)

23. Assentiment, Asentimen, s. m., assentiment.
Assentiment de lauzengier
Un pauc delecha de primier.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Assentiment de flatteur délecte un peu en premier.
De volontat e d' asentimen del cenat.
(chap. De voluntat y d'assentimén del senat : dels senadós, que no venen a sená o sopá, sino que són homens senats, en bon señ pera goberná.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 23.
De volonté et d'assentiment du sénat.
ANC. CAT. Assentiment. IT. Assentimento. (ESP. Asentimiento. chap. Assentimén, assentimens.)

24. Cossentimen, Cocentiment, s. m., consentement.
Aquest cocentiment es... peccat mortals. V. et Vert., fol. 18.
(chap. Este consentimén es... pecat mortal.)
Ce consentement est... péché mortel.
Per cossentimen de las partz.
Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
Par consentement des parties.
CAT. Consentiment. ESP. Consentimiento. PORT. IT. Consentimento.
(chap. Consentimén, consentimens.)

25. Cossentida, s. f., consentement, adhésion, concession.
Si 'lla m fai breu cossentida.
B. Martin: Quant l' erba.
Si elle me fait courte concession.
(chap. consentida : concessió, adhesió, consentimén.)

26. Cosensa, s. f., consentement.
Per cosensa Milo, lo duc n' issit.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Par consentement de Milon, le duc en sortit.

27. Cossentidor, s. m., approbateur, tolérant, flatteur.
Vei rics los cossentidors,
Car faillir laisson lor seingnors.
Pons Barba: Sirventes non.
Je vois riches les flatteurs, parce qu'ils laissent faillir leurs seigneurs.
ESP. PORT. Consentidor. IT. Consentitore. (chap. Consentidó, consentidós, consentidora, consentidores; aprobadó, aprobadós, aprobadora, aprobadores; tolerán, tolerans, toleranta, tolerantes; llepacul, llepaculs.) 

28. Consen, Cossen, adj., complice, consentant.
Aissellas putas ardens
Que son d' autrui maritz cossens.
Marcabrus: Pus mos.
Ces putains ardentes qui sont des maris d'autrui consentantes.
Dieus vos es consenz.
B. Calvo: Mout a que.
Dieu vous est consentant.
ANC. CAT. Consent. (chap. ESP. cómplice.)

29. Consentir, Cossentir, v., lat. consentire, consentir, approuver, souffrir, endurer, accorder.
Non deu consentir deshonor
Negus sos fizels cosseliers.
Raimond de Miraval: D' amor son. 
Ne doit consentir déshonneur nul son fidèle conseiller.
Personniers es del mal qui 'l consen.
Guillaume de Montagnagout: Nuls hom.
Participant est du mal qui le consent.
E 'l proverbis consent hi be.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Et le proverbe s'y accorde bien.
Part. prés. Es colpables e cossentens. Brev. d'amor, fol. 60.
Il est coupable et consentant.
Part. pas. Sibilia per cert a consentit putage. V. de S. Honorat.
Sibilie pour sûr a consenti prostitution.
CAT. ESP. PORT. Consentir. IT. Consentire. (chap. Consentí : consentixco o consentixgo, consentixes, consentix, consentim, consentiu, consentixen; consentit, consentits, consentida, consentides; consentiré; consentiría; si yo consentiguera o consentira.)

30. Dissencio, Dissentio, Dicentio, Dissention, Dessession, Decession, 
s. f., lat. dissensionem, dissension, dissentiment.
La dissencio... entre los nobles. L'Arbre de Batalhas, fol. 2.
(chap. La dissensió... entre los nobles; dissentimén, no está de acuerdo o d'acord.) 
La dissension.. entre les nobles.
Per que manda a sant Honorat,
Ad Arle, la dissention
Dels frayres e de la mayson.
V. de S. Honorat.
C'est pourquoi il mande à saint Honorat, à Arles, la dissension des frères et de la maison.
Deus non es pas de dicentio, mas de patz. Trad. de Bède, fol. 59.
Il n'est pas Dieu de dissension, mais de paix. 
La gran decession e l' error de sa gent. V. de S. Honorat.
La grande dissension et l'erreur de sa gent.
CAT. Dissenció. ESP. Discensión (disensión). PORT. Dissenção. IT. Dissenzione. 
(chap. dissensió, dissensions; dissentimén, dissentimens.)

31. Resentir, v., ressentir.
Fig. Baro, en altra part los anem resentir. Guillaume de Tudela.
Barons, en autre part allons les ressentir (tâter).
Part. pas. Nos avem proat lo mal e resentit. Guillaume de Tudela.
Nous avons éprouvé le mal et ressenti.
CAT. Ressentir. ESP. PORT. Resentir. IT. Risentire. (chap. Ressentí, ressentís de una caiguda.)

32. Sentencia, Sententia, Sentensa, s. f., lat. sentencia, sentence.
Cant Dieus fara justicia, le jorn que dara de nos sentencia.
V. et Vert., fol. 60.
Quand Dieu fera justice, le jour qu'il donnera sentence de nous.
Sententia fon donada c' om la cremes el fuec. V. de S. Honorat.
Sentence fut donnée qu'on la brûlât au feu.
ANC. CAT. Sentença. CAT. MOD. (N. E. Com la de 1505, aon encara ix “hoc”.) 
ESP. Sentencia. PORT. Sentença. IT. Sentenzia, sentenza. (chap. Sentensia, sentensies.)

Fernando II de Aragón; sententia, Jacobum de Casafranca; judeus, judíos; 1505; hoc

33. Sentencial, adj., sentencieux.
Entre las ordinals e las sentencials. Leys d'amors, fol. 26.
Entre les ordinales et les sentencieuses.

34. Sentenciar, Sentensiar, v., juger, sentencier. 
Sentenciero LIIII templiers.
(chap. Van sentensiá a sincuanta cuatre templaris.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 211.
Jugèrent cinquante-quatre templiers.
Part. pas. Ja aicest platz non er sentensiat.
Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes.
Jamais ce plaid ne sera jugé.
ANC. FR. Il fut remené à Tours... pour estre sentencié.
Monstrelet, t. III, fol. 66.
Comment doncq est-ce qu'il faut sentencier et juger en ce différent?
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 453.
Sous l'espérance à lui donnée que sentenciant en sa faveur, etc.
Mémoires de Sully, t. I, p. 533.
CAT. ESP. PORT. Sentenciar. IT. Sentenziare. (chap. Sentensiá: sentensio, sentensies, sentensie, sentensiem o sentensiam, sentensiéu o sentensiáu, sentensien; sentensiat, sentensiats, sentensiada, sentensiades; sentensiaré; sentensiaría; si yo sentensiara.)

lunes, 27 de abril de 2026

Rozina - Rua, Ruga - Ruda, Rutha

Rozina, s. f., lat. resina, résine.
Rozina, es tota goma liquida.
(chap. Raína, es tota goma líquida.)
Pinhe... ha humor que... convertish si en rozina.
(chap. Lo pi té saba que se convertix en raína : resina.)
Eluc. de las propr., fol. 221 et 218.
Résine, c'est toute gomme liquide.
Le pin... a séve qui... se convertit en résine.
CAT. Resina, rehina. ESP. Resina. PORT. Rezina, resina. IT. Resina.
(chap. Raína, raínes. En raína se prepare tamé una pega pera empeltá.)

melis, fusta, pi, oliosa, tea; Rozina, s. f., lat. resina, résine.

2. Rozinos, adj., lat. resinosus, résineux.
Frug plazent, gras et rozinos. Eluc. de las propr., fol. 224.
Fruit agréable, gras et résineux.
CAT. Resinos. ESP. PORT. IT. Resinoso. (chap. Resinós, resinosos, resinosa, resinoses; rainós, rainosos, rainosa, rainoses; apegalós, apegalosos, apegalosa, apegaloses.)

Rua, Ruga, s. f. lat. ruga, ride.
Eu peing la rua de sotz l' uoill.
Le Moine de Montaudon: Quant tuit.
Je peins la ride dessous l'oeil.
Macula ni ruga. Doctrine des Vaudois.
Tache ni ride.
Grayssha… es... de las ruas del cuer extensiva.
Eluc. de las propr., fol. 65.
La graisse... est... des rides de la peau extensive.
ANC. FR. Les cheveulx blancs des vieillars, leurs ruges et ridez visaiges.
Laurent du Premier Faict, trad. du Traité de la Vieill. de Cicéron, fol. 40.
ANC. CAT. ESP. (arruga) PORT. IT. Ruga. (chap. Arruga, arrugues.)

2. Ruar, v., lat. rugare, rider.
La pelz li rua, hec lo kap te tremblant. Poëme sur Boèce.
La peau lui ride, voici que le chef tient tremblant.
Part. pas. Lo solelh le ret negre et ruat. Eluc. de las propr., fol. 219.
Le soleil le rend noir et ridé.
Quan son vielhas ruadas. Brev. d'amor, fol. 131.
(chap. Cuan són velles arrugades.)
Quand elles sont vieilles ridées.
ANC. CAT. ESP. Rugar. (ESP. Arrugar; chap. Arrugá, arrugás.)

3. Ruament, s. m., ride.
Atenuacio del front et ruament denota defalhiment del cervel.
Eluc. de las propr., fol. 39.
Rétrécissement du front et ride dénote défaillance du cerveau.

4. Rugos, adj., lat. rugosus, ridé.
Per forsa del foc rema negre et rugos.
Per defauta de calor et d' humor natural es rugoza.
Eluc. de las propr., fol. 219.
Par force du feu reste noir et ridé.
Par manquement de chaleur et d'humeur naturelle elle est ridée.
ESP. PORT. Rugoso. (chap. Rugós, rugosos, rugosa, rugoses; arrugat, arrugats, arrugada, arrugades.)

5. Rugatiu, adj., ridatif, propre à rider.
Es rugativa, per que les vielhs so ruats. Eluc. de las propr., fol. 26.
Est ridative, c'est pourquoi les vieux sont ridés.

6. Rugacio, s. f., lat. rugatio, ride.
Pel... pren..., per defauta d' humor, rugacio. Eluc. de las propr., fol. 65.
La peau... prend..., par manque d'humeur, ride.

7. Rugozitat, s. f., lat. rugositatem, rugosité. 
La scorsa aspra et granda rugozitat. Eluc. de las propr., fol. 217.
L'écorce rude et grande rugosité.
ESP. Rugosidad. (chap. Rugosidat, rugosidats.)

Rua, s. f., rue.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 64; Denina, t. III, p. 142.
La nuhs era negra, e fai escur,
E perprendo la ruas.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.
La nuit était noire, et il fait obscur, et ils prennent les rues.
ESP. (rúa, calle, vía) PORT. Rua. (chap. Carré, carrés; carrera, carreres; rúa, rúes.)

13, Rue del Percebe; Carré, carrés; carrera, carreres; rúa, rúes



Ruda, Rutha, s. f., lat. ruta, rue, plante.
Grana de ruda.
Suc de ruda.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Graine de rue.
Suc de rue.
Rutha... es herba...; contraria es a vere. Eluc. de las propr., fol. 221.
La rue... est herbe...; contraire elle est à venin.
CAT. ESP. PORT. Ruda. IT. Ruta. (chap. Ruda, rudes, planta de una auló mol espessial, mol intensa, desagradable pera casi tot hom; es abortiva.)

Ruda, Rutha, s. f., lat. ruta, rue, plante.


2. Ruthat, adj., lat. rutatus, mêlé de rue.
Les Romas buvio antiquament vi ruthat contra vere.
(chap. Los Romanos bebíen antigamen vi rudat o rutat contra veneno.)
Eluc. de las propr., fol. 221.
Les Romains buvaient anciennement vin mêlé de rue contre venin.
(chap. Rudat, rudats, beguda rudada, begudes rudades; rutat, rutats, rutada, rutades. Preferixco lo vi quinat, en quina o kina, que lo vi rudat o rutat, aixó que no lo hay probat may.)