Set, 7

Set, n. de nombre, lat. septem, sept.

Set ans a e mais.

Peyrols: La gran.

Sept ans il y a et plus.

En totas las set artz sui assatz conoissens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Dans tous les sept arts je suis assez instruit.

ANC. FR. Dunc nus respit set jurs.

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 13.

CAT. Set. ESP. Siete. PORT. Sete. IT. Sette. (chap. Set, sets, sat, sats, 7; siat, siats a Vallchunquera.)

2. Seten, Cetan, adj. num., lat. septimus, septième.

A complit lo seten an. V. de S. Honorat.

Il a accompli le septième an.

Entre la cetana ora e la nona. Regla de S. Benezeg, fol. 57.

Entre la septième heure et la neuvième.

Subst. Lo setz apella hom britan.

Deudes de Prades, Auz. cass.

On appelle le septième britan.

La setena, es fola paor e fada vergonha. V. et Vert., fol. 1.

La septième, c'est la folle peur et sotte honte.

ANC. CAT. Seten. CAT. MOD. Sete (sic), septem. ESP. Seteno, séptimo.

PORT. Setimo. IT. Settimo. (chap. Séptim, septims, séptima, séptimes.)

3. Setena, s. f., septaine.

Poyria hom dire seizenas, setenas. Leys d'amors, fol. 33.

(chap. Se podríe di sisenes, setenes.)

On pourrait dire sixaines, septaines.

- Strophe de sept vers.

Los quals so divisitz per setenas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.

Lesquels sont divisés par septaines.

4. Setems, s. m., septième, sorte de droit.

Quartz, quints,… setems. Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 48.

Quart, quint,... septième.

5. Setenament, adv., septièmement. 

Setenament requier. Eluc. de las propr., fol. 15.

Septièmement requiert.

6. Septimament, adv., septièmement.

Septimament, per l' administration. Doctrine des Vaudois.

Septièmement, par l'administration.

(chap. Séptimamen, 7 vegades, la séptima vegada o volta.)

7. Setenari, Septenari, adj., lat. septenarius, septenaire.

De a havem adversaris... de s, setenaris. 

Leys d'amors, fol. 150-151.

De A nous avons adversaire... de S, septenaire.

Per ajustament de unitat a VI s' engendra septenari.

Eluc. de las propr., fol. 279.

Par ajustement d'unité à six s'engendre septenaire.

CAT. Setenari, septenari. ESP. Setenario. PORT. Septenario. IT. Settenario.

(chap. Setenari, setenaris, setenaria, setenaries, per ejemple un cadáver que ya fa set díes que está enterrat. A la Biblia ix cuatrenari o cuaternari referínse a Lázaro.)

8. Setenta, n. de nombre, lat. septuaginta, septante.

Setenta hermitans que fasien penedensa. V. de S. Honorat.

(chap. Setanta ermitans que féen (faien) penitensia.)

Septante ermites qui faisaient pénitence.

CAT. Setanta. ESP. PORT. Setenta. IT. Settanta. (chap. Setanta, 70.)

9. Septuagesima, Septuagezima, s. f., lat. septuagesima, septuagésime.

De la dominica de septuagesima. La Confessio.

(chap. De lo domenge de septuagéssima.)

Du dimanche de septuagésime.

Dominica de la septuagezima. Eluc. de las propr., fol. 128.

Dimanche de la septuagésime.

CAT. Septuagesima. ESP. Setuagesima (septuagésima). PORT. Septuagesima. IT. Settuagesima. (chap. Septuagéssima, septuagéssimes.)

10. Setmana, Septmana, Semaina, Semmana, s .f., lat. septimana, semaine.

Lo plus rics jorns es oi de la setmana.

Bertrand de Born: Ges de disnar.

Le plus noble jour de la semaine c'est aujourd'hui.

Horas e jorns e semainas e mes.

Pierre d'Auvergne: D' un bon vers.

Heures et jours et semaines et mois.

III semmanas ha que nos em aissi. Philomena.

Trois semaines il y a que nous sommes ici.

Chascun dels jorns de la septmana. Regla de S. Benezeg, fol. 34.

(chap. Cada un dels díes de la semana.)

Chacun des jours de la semaine.

ANC. FR. Mais portois avec moi du pain

Qu'avois gardé une sepmaine.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 246.

Deux ou trois fois chacune sepmaine.

Monstrelet, t. 1, fol. 239.

CAT. Setmana, semmana. ESP. PORT. Semana. IT. Semmana, settimana.

(chap. Semana, semanes; de set o sat, 7, septem : hepta: hebdómada.)

11. Setmanier, s. m., semainier.

Li setmanier avans l' ora de disnar. Regla de S. Benezeg., fol. 47.

Les semainiers avant l'heure de dîner.

CAT. Semmaner. ESP. Semanero. (chap. Semané, semanés, un dels chupons de la iglesia. Ara tenim chupons o mamons com los de la Ascuma.)

12. Septembre, Setembre, s. m., lat. septembrem, septembre.

Lo noves mes, Septembres es. Brev. d'amor, fol. 47.

(chap. Lo noveno mes, Septembre es. Allacuanta ere lo séptim, pero se van afegí o intercalá Juliol y Agost, Julio César, Augusto.)

Le neuvième mois, c'est septembre.

En Setembre vos falh lo grans.

(chap. Al Setembre vos falle (falte) lo gra.)

Marcabrus: Senher N Audric.

En septembre vous manque le grain.

CAT. Setembre. ESP. Setiembre, septiembre. PORT. Setembro. IT. Settembre. 

(chap. Septembre, Setembre. Los de Vallchunquera li podríen di Siatembre tranquílamen.)

13. Septentrio, Setemptrio, s. m., lat. septentrio, septentrion, nord.

De septentrio vas l' orient. Liv. de Sydrac, fol. 134.

De septentrion vers l'orient.

El mech de setemptrio. Eluc. de las propr., fol. 124.

Au milieu du septentrion.

CAT. Septentrió. ESP. Setentrión, septentrión. PORT. Setentrião, septentrião. 

IT. Settentrione. (chap. Septentrió, septentrions : nord, nords; nort, norts.)

14. Septentrional, adj., lat. septentrionalis, septentrional, du nord.

Aigua de fontana septentrional. Eluc. de las propr., fol. 74.

(chap. Aigua de fon septentrional : del nort o nord.)

Eau de fontaine septentrionale.

Els son apelatz Normans, e foro homes septentrionals.

(chap. Ells són nomenats Normans, y van sé homens septentrionals : del nord o nort.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 116.

Ils sont appelés Normands, et furent hommes du nord.

CAT. Septentrional. ESP. (septentrional) PORT. Setentrional, septentrional.

IT. Settentrionale. (chap. septentrional, septentrionals : del nord o nort, del septentrió.)

Seguir, Segre - Perseverier

Seguir, Segre, v., lat. sequi, suivre, poursuivre.

Om non deu aisso seguir

Don pot mals ses ben venir.

T. de Guillaume de la Tour et de Sordel: Us amicx.

Ou ne doit pas suivre ce dont peut mal sans bien venir.

Fes sos mes segre; si 'lz fez metre e preso. Poëme sur Boèce.

Fit ses messagers suivre; il les fit mettre en prison.

Fig. Si lo sec en totas sas folhias. Liv. de Sydrac, fol. 36.

S'il le suit en toutes ses folies. 

Fols que sec sos vas plazers.

B. Carbonel: Tans ricx.

Fou qui suit ses vains plaisirs.

Totz temps sec joy ir' e dolor.

B. de Ventadour: Ja mos chantars.

Toujours tristesse et douleur suit joie.

- Accompagner. 

Seguetz me, e faitz enselar. Roman de Jaufre, fol. 81.

Suivez-moi, et faites seller.

- Parcourir, aller dans, continuer.

Sai segre dreita via.

(chap. Sé seguí (la) dreta vía; lo dret camí.)

Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget.

Je sais suivre droit chemin.

Fig. Pero no m n' entremetria,

Si mon voler en seguia.

Berenger de Palasol: Totz temeros.

Pourtant je ne m'en entremettrais pas, si ma volonté j'en suivais. 

- Imiter, copier.

Fig. Volon seguir lurs follas companhas, e non podon tener mezura.

V. et Vert., fol. 21.

Ils veulent suivre leurs folles compagnies, et ne peuvent tenir mesure.

Deu hom segre los bos en lor bontat. Liv. de Sydrac, fol. 94.

On doit suivre les bons dans leur bonté.

Subst. Quan sos segres m' es avut saboros.

G. Riquier: Yverns no m.

Quand son suivre m'a été savoureux.

Part. prés. Grans dans es e deshonors

Q' us cortes, de fatz galhartz,

Ses fals genhs e ses mals artz,

Seguen d' amor lo drech cors

Humils, sia per fals cors gualiatz.

Serveri de Girone: Pus semblet.

C'est grand dommage et déshonneur qu'un courtois, de faits distingués, sans fausse tromperie et sans mauvais arts, suivant le droit cours d'amour modeste, soit par faux coeurs trompé.

- Subst. Descendant.

Gazanhet n' a sos obs e a totz sos seguens

Trebals e caitiviers e penas e tormens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Il en gagna pour ses besoins et pour tous ses descendants travaux et sollicitudes et peines et tourments.

ANC. FR. Trop de périlz sont à suir la court.

Eustache Deschamps, p. 45.

Ses gens qui le devoient suivir, point ne se hastoient.

Monstrelet, t. 1, fol. 30.

Voyez Ban, Banera, Sendier, Via. 

CAT. ESP. PORT. Seguir. IT. Seguire. (chap. Seguí, seguís: seguixco o seguixgo, seguixes, seguix, seguim, seguiu, seguixen; seguit, seguits, seguida, seguides;  seguit tamé signifique continuamen, consecutivamen, pun 5, secsec; seguiré; seguiría; si yo seguira.)

2. Sequela, s. f., lat. sequela, conséquence, suite.

Accidens, es sequela de la dita mala dispozicio.

Eluc. de las propr., fol. 79.

Accident, c'est conséquence de ladite mauvaise disposition.

- Séquelle, troupe.

Aygla..., sa cassa no manja sola, mas la partish, per que d' auzels ha granda sequela. Eluc. de las propr., fol. 140.

L'aigle..., sa chasse ne mange seul, mais la partage, c'est pourquoi d'oiseaux il a grande séquelle. 

CAT. ESP. (secuela) PORT. Sequela. IT. Sequela, seguela. (chap. Secuela, secueles; consecuensia, consecuensies; lo que seguix, per ejemple, les secueles de un acsidén.)

3. Sega, Segua, s. f., clôture, barrière.

D' els si fan segas utils a defensa de blatz.

Segua, es defenssa de meyshos..., fayta d' espinas.

Eluc. de las propr., fol. 222 et 223.

D'eux se font clôtures utiles à la défense des blés.

Clôture, c'est défense de moissons..., faite d'épines.

4. Segrier, s. m., suivant, coureur.

Trobadors

Segriers per totas cortz.

G. Riquier: El nom del.

Troubadours coureurs par toutes cours.

(chap. Seguidó, perseguidó, seguidós, perseguidós, seguidora, perseguidora, seguidores, perseguidores; corredó, corredós, corredora, corredores.)

5. Secsec, adv., consécutivement, de suite.

Set jorn secsec lo paiseretz.

Dos jorns secsec vos li donatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Sept jours de suite vous le nourrirez.

Deux jours consécutivement vous lui donnez.

(chap. Seguit, seguits, seguida, seguides.)

6. Seguentre, prép., à la suite de, immédiatement après.

Nos, seguentre lor e tota l' autra gent. Guillaume de Tudela.

Nous, à la suite d'eux et toute l'autre gent.

Seguentre aquestas paraulas. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Immédiatement après ces paroles.

7. Seguimen, s. m., suite, accompagnement. 

En regimen, en seguimen et en obezimen dels cossols.

Cartulaire de Montpellier, fol. 128.

En direction, en accompagnement et en obéissance des consuls.

CAT. Seguiment. ESP. Seguimiento. PORT. Seguimento. (chap. Seguimén, seguimens; acompañamén, acompañamens.)

8. Asseguir, Assegre, Asegre, v., lat. assequi, poursuivre, suivre, attraper, atteindre.

La scientia de chausas, no s' aperte pas a home a asegre.

Per la pena qui 'l n' asegria.

Perdo pot asegre.

Trad. dè Bède, fol. 83, 15 et 51.

La science des choses, il n'appartient pas à l'homme de poursuivre.

Pour la peine qui l'en atteindrait.

Pardon peut suivre.

Part. pas. Las autras razos... devun esser asegudas per l' evesque.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

Les autres raisons... doivent être poursuivies par l'évêque.

Non ayan asseguit res de profeyt.

(chap. No haiguen conseguit gens de profit.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 10.

N'aient attrapé rien de profit.

ANC. ESP. Aseguir (asequir, adj. asequible, conseguir). IT. Asseguire.

9. Cosseguir, Conseguir, Cossegre, Cosegre, Consegre, v., lat. consequi, poursuivre, atteindre.

Miells prenden son e plus isnel,

E leu cosegon lur auzel.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Mieux prenants sont et plus prompts, et légèrement poursuivent leur oiseau.

Enchauz so qu' eu non aus conseguir.

Aimeri de Peguilain: De fin' amor.

Je pourchasse ce que je n'ose atteindre.

- Faire valoir.

Deu hom consegre son dreg e sa razo. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.

On doit poursuivre son droit et sa raison.

Ieu vuelh mai ses cossegr' encaussar

Que conseguir so don no fos paguatz.

T. d'Aimeri et de Guillaume de Berguedan: En Berguedan.

Je veux plus sans atteindre pourchasser qu'atteindre ce dont je ne fusse pas satisfait.

- Suivre, accompagner. 

Fig. Als valens cui sabers consec.

Pierre d'Auvergne: Abans que il.

Aux méritants que savoir accompagne.

Part. pas.

Ilh talhan e trencan lai on son cosseguitz. Guillaume de Tudela.

Ils taillent et tranchent là où ils sont atteints.

ANC. FR. S'espece tant en li vivra

Que jà mort ne la consivra.

Roman de la Rose, v. 16206.

Il en consuivit l'ung de sa lance.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 99.

CAT. ESP. PORT. Conseguir. IT. Conseguire. (chap. Conseguí; se conjugue com seguí, una mica mes amún.)

10. Conseguimen, s. m., poursuite, ressource.

S' enans la mort no t castias

Pueys no y as conseguimen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Si avant la mort tu ne te corriges pas, puis tu n'y as pas de ressource.

CAT. Conseguiment. ESP. Conseguimiento. IT. Conseguimento. 

(chap. Conseguimén, conseguimens.)

11. Consecutio, s. f., lat. consecutio, conséquence, conclusion.

Derriera consecutio. Trad. d'Albucasis, fol. 46.

(chap. Radera consecussió.)

Dernière conclusion.

CAT. Consecució. ESP. Consecución. (chap. Consecussió, consecussions.)

12. Consequencia, Consequentia, Consequenssa, s. f., lat. consequentia, 

conséquence.

Demostra lo fag de la causa, ses necessitat de consequentia.

No pot hom traire deguna bona consequencia.

Leys d'amors, fol. 101 et 117.

Démontre le fait de la cause, sans nécessité de conséquence.

On ne peut tirer nulle bonne conséquence.

La consequenssa e la maniera de celebrar la messa... fo azordenada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.

La conséquence et la manière de célébrer la messe... fut réglée.

CAT. Consequencia. ESP. Consecuencia. PORT. Consequencia. IT. Consequenza. 

(chap. Consecuensia, consecuensies. Insultá als chapurriaus pot portá consecuensies.)

13. Consequent, Consequen, adj., lat. consequentem, conséquent.

Adv. comp. Per consequent... es grans esperança. Doctrine des Vaudois.

(chap. Per consiguién... es gran esperansa. Lo chapurriau del Vaud, a Suiza, se entén prou be, inclús los textos del añ 1100 o circa.)

Par conséquent... c'est grande espérance.

Dels noms comparatius, e per consequen de comparatio.

(chap. Dels noms comparatius, y per consiguién de comparassió.)

Leys d'amors, fol. 49.

Des noms comparatifs, et par conséquent de comparaison.

CAT. Consequent. ESP. Consecuente. PORT. IT. Consequente.

(chap. Consecuén, consecuens; adv. per consiguién; consiguiens.)

14. Acosseguir, Aconseguir, Aquosseguir, Acossegre, Aconsegre, v., poursuivre, atteindre, attraper, empresser.

Lai on non pot aconsegre.

E. Cairels: Freis ni neus.

Là où il ne peut atteindre.

Espessegan e auzisen celhs que podian aquosseguir. Philomena.

(chap. Despedassán y matán an aquells que podíen pessigá, atrapá, agarrá, conseguí.)

Mettant en pièces et tuant ceux qu'ils pouvaient atteindre.

Fig. En l' altre acossec sacietat. Trad. de Bède, fol. 11.

En l'autre il atteint satiété.

Part. pas. 

Dels Frances qu' en la vila foro aconsegutz. Guillaume de Tudela.

Des Français qui dans la ville furent atteints.

M' en anava er acossegut. Roman de Jaufre, fol. 94.

Je m'en allais hier empressé.

ANC. FR. Le moine et la fame aconsurent.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 420.

Suivirent bien roidement et en grand haste iceux François, et les accosuivirent au passaige de l'eaüe. Monstrelet, t. II, fol. 81.

CAT. Aconseguir. (N. E. Entre los verbos: acosseguir, aconseguir, aquosseguir, acossegre, aconsegre, el dialecto occitano catalán ha preferido aconseguir, con sus típicas conjugaciones, como aconsegueix.)

15. Deseguentre, adv., ensuite, après.

Deseguentre, dol menan,

Venc Galvans am sos companos.

Roman de Jaufre, fol. 4.

Ensuite, en menant affliction, vint Gouvain avec ses compagnons.

Prép.

Deseguentre lui, manj' en lo reys frances.

Sordel: Planher vuelh.

Après lui, que le roi français en mange.

IT. Diseguente. (chap. De seguida, enseguida.)

16. Enseguir, Esseguir, Ensegre, Essegre, v., lat. insequi, ensuivre.

La perda e domage que s' en ensegria. Chronique des Albigeois, col. 9.

La perte et dommage qui s'en ensuivrait.

Part. prés. Los capytols e las quistios esseguens. Liv. de Sydrac, fol. 8.

Les chapitres et les questions ensuivantes.

ANC. FR. Et retourner l'année ensuivant faire la guerre.

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Timoléon.

De son divin ouvrier ensuit la volonté.

Ronsard, t. II, p. 1380.

ANC. CAT. Enseguir. (N. E. De los verbos enseguir, esseguir, ensegre, essegre, el dialecto occitano catalán ha preferido enseguir. Cualquier párvulo de un colegio de Cataluña puede ver que son una misma lengua, occitano - plana lengua romana - y catalán.)

17. Executar, v., du lat. exsequi, exécuter, actionner, poursuivre.

Far executar los habitans... per so que deuvrian.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.

Faire exécuter les habitants... pour ce qu'ils devraient.

Part. pas. Esser executat sens deguna merce.

Tit. de 1412. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 209.

Être exécuté sans nulle merci.

CAT. Executar. ESP. Ejecutar. PORT. Executar. IT. Esecutare. (chap. Ejecutá : ejecuto, ejecutes, ejecute, ejecutem o ejecutam, ejecutéu o ejecutáu, ejecuten; ejecutat, ejecutats, ejecutada, ejecutades; ejecutaré; ejecutaría; si yo ejecutara. No sempre es matá, sinó fé valdre una sentensia, ley, embarg, pagaré (si puc, sinó que pago Rita la cantadora), etc. La j se pronunsie com a jota, jaula, jabalí, Javier.)

18. Executio, Execution, s. f., lat. exsecutionem, exécution, poursuite, action en justice.

L' execution de la ley. Doctrine des Vaudois.

L'exécution de la loi.

Ont auran fac la dariera execution.

Statuts de Provence. Bomy, p. 218.

Où ils auront fait la dernière poursuite.

Que las vilas ont se faria la execution, paguan lo salari d' ung serven tan solament. Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.

Que les villes où se ferait l'exécution... paient le salaire d'un servant tant seulement.

CAT. Execució. ESP. Ejecución. PORT. Execução. IT. Esecuzione.

(chap. Ejecussió, ejecussions.)

- Expédition.

Se fetz executio contra Matfre, segon que era azordenat per papa Honori.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 193.

Se fit expédition contre Matfre, selon qu'il était ordonné par le pape Honorius.

19. Exequtor, Executor, Execudor, s. m., lat. exsecutor, exécuteur, qui exécute.

Exequtors dels divinals juggamens.

Si no es execudor de sa voluntat. Eluc. de las propr., fol. 9.

Exécuteurs des divins jugements.

S'il n'est exécuteur de sa volonté.

Executors de testamens. V. et Vert., fol. 15.

(chap. Ejecutó de testamens.)

Exécuteur de testaments.

CAT. Executor. ESP. Ejecutor. PORT. Executor. IT. Esecutore, eseguitore.

(chap. Ejecutó, ejecutós, ejecutora, ejecutores; ejecutadó, ejecutadós, ejecutadora, ejecutadores.)

20. Executori, adj., exécutoire.

Letra executoria de mossen lo prince.

Rég. des États de Provence, 1401.

Lettre exécutoire de monseigneur le prince.

ESP. Ejecutorio. PORT. Executorio. (chap. Ejecutori, ejecutoris, ejecutoria, ejecutories.)

21. Exequtiu, adj., exécutif.

Exequtiva potestat. Eluc. de las propr., fol. 9.

Puissance exécutive.

CAT. Executiu. ESP. Ejecutivo. PORT. Executivo. IT. Esecutivo. 

(chap. Ejecutiu, ejecutius, ejecutiva, ejecutives.)

22. Perseguir, Persegre, v., lat. persequi, poursuivre, parcourir.

Qui non pot son enemic persegre ab glai, lo persec per paraulas.

(chap. Qui no pot son enemic perseguí en gaviñet, lo perseguix en paraules.)

Trad. de Bède, fol. 75.

Qui ne peut poursuivre son ennemi avec glaive, le poursuit en parole.

Quascun membre perseguen. Brev. d'amor, fol. 54.

Parcourant chaque membre.

Part. prés. subst.

Era fugit sa oltra, per penre gandimen

Del pobol de Rhodes, que va 'n far perseguen.

V. de S. Amant.

Il était (avait) fui çà outre, pour prendre garantie du peuple de Rhodez, qui va (s') en faire poursuivant.

ANC. FR.

Cesse de poursuivir le chemin commencé.

Premières Œuvres de Desportes, fol. 90.

Espoir m' admonesta

De poursuivir.

Cl. Marot, t. 1, p. 167.

CAT. ESP. PORT. Perseguir. IT. Perseguire. (chap. Perseguí, acassá, encorre : perseguixco o perseguixgo, perseguixes, perseguix, perseguim, perseguiu, perseguixen; perseguit, perseguits, perseguida, perseguides; perseguiré; perseguiría; si yo perseguira.)

23. Persecucio, s. f., lat. persecutio, persécution.

Volc sofrir persecucios. Brev. d'amor, fol. 85.

(chap. Va voldre patí persecussions.)

Il voulut souffrir persécutions.

CAT. Persecució. ESP. Persecución. pont. Persequição. IT. Persecuzione.

(chap. Persecussió, persecussions.) (N. E. Se habrá dado alguien cuenta de que el occitano persecucio, sin tilde pero con acento, es la misma palabra que la del dialecto occitano catalán persecució. De hecho, en los textos antiguos de Cataluña aparecen muy pocas tildes. Raynouard escribía la mayoría de palabras en castellano sin tilde, y así las podía encontrar; yo he añadido las tildes más que nada para no luchar con el corrector del Openoffice que uso.)

24. Prosequtio, s. f., lat. prosecutio, poursuite.

A la dicha apellation et a la prosequtio d' ela.

Tit. de 1286. DOAT, t. X, fol. 285.

A ladite appellation et à la poursuite d'elle.

CAT. Prosecució. ESP. Prosecusion (sic; prosecución). PORT. Prosecução.

25. Perseguieyre, Persecutor, Persequedor, s. m., lat. persecutor, persécuteur.

Maldizeire e perseguieyre.

Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée (N. E. Leo Thimothée).

Médisant et persécuteur. 

Orar per sos persecutors. Brev. d'amor, fol. 98.

(chap. Orá, resá per sons perseguidós o persecutós.)

Prier pour ses persécuteurs.

Lo qual era persequedor de la fe e de la Glyeia.

Fo lo VIII persequedor de crestias apres Nero.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 85 et 27.

Lequel était persécuteur de la foi et de l'Église.

Fut le huitième persécuteur des chrétiens après Néron.

CAT. Persecutor, perseguidor. ESP. (persecutor) PORT. Perseguidor.

IT. Persecutore, perseguitore. (chap. Perseguidó, perseguidós, perseguidora, perseguidores; persecutó, persecutós, persecutora, persecutores.)

26. Subseguir, Subsequir, Subsecre, v., lat. subsequi, exposer, énoncer, rapporter.

Part. pas. De jus son subsequitz.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13.

Dessous sont rapportés.

CAT. ESP. Subseguir. (chap. Subseguí, subseguís.)

27. Subsequent, Subsequen, adj., lat. subsequentem, subséquent.

L' autra sillaba precedens o la subsequens. Leys d'amors, fol. 110.

(chap. L'atra sílaba pressedén o la subsecuén o subsiguién, que seguix mes aball.)  

L'autre syllabe précédente ou la subséquente.

Las autras cauzas subsequens.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 88.

Les autres choses subséquentes.

CAT. Subsequent. ESP. Subsecuent (subsiguiente, subsecuente). PORT. Subsequente. IT. Sussequente. (chap. Subsecuén, subsecuens, subsecuenta, subsecuentes; subsiguién, subsiguiens, subsiguienta, subsiguientes : que seguix mes aball a un texto.)

28. Obsequias, s. f. pl., lat. obsequias, obsèques, funérailles.

Del sebelir an ja pensat;

Noblament an lo cors onrat,

Si com taing a moyller de rey,

Am granz obsequias de sa ley.

V. de S. Honorat.

A l'ensevelir ils ont déjà pensé; noblement ils ont le corps honoré, ainsi comme il convient à femme de roi, avec grandes obsèques selon sa loi.

ESP. PORT. Obsequias. (chap. Obsequies, exequies, funeral.)

29. Perseverar, v., lat. perseverare, persévérer.

Estudiem nos en ben perseverar. V. et Vert. fol. 96.

Étudions-nous à bien persévérer.

Si el vol perseverar en aquela contumacia. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.

S'il veut persévérer dans cette contumace.

Perseveraran tro a lurs jorns derriers.

(chap. Perseverarán hasta los seus radés díes. Per ejemple, los catalanistes, y no vorán may la ensomiada republiqueta catalana.)

Izarn: Diguas me tu.

Persévéreront jusqu'à leurs jours derniers.

CAT. ESP. PORT. Perseverar. IT. Perseverare. (chap. Perseverá : persevero, perseveres, persevere, perseverem o perseveram, perseveréu o perseveráu, perseveren; perseverat, perseverats, perseverada, perseverades; perseveraré; perseveraría; si yo perseverara; perseverán (g). Mon cusí “Severo” perseverará a la alcaldía de Beseit hasta que ne voton a un atre.)

30. Perseveranmens, adv., persévéramment, avec persévérance.

Obeziss vigorozamens et perseveranmens. V. et Vert., fol. 54.

(chap. Obeíx vigorosamen y perseveranmen; vigorósamen.)

Obéit vigoureusement et persévéramment.

ESP. PORT. IT. Perseverantemente. (chap. perseveranmen, en perseveransia, com solgo editá alguns llibres mol llargs y pesats, com este mateix que estéu lligín.)

31. Perseverador, s. m., persévérant, constant.

Loguiers non es pas promes als comensadors mas als perseveradors.

(chap. La recompensa no está prometuda als escomensadós sino als perseveradós o perseverans.)

Trad. de Bède, fol. 42.

Récompense n'est pas promise aux commençants, mais aux persévérants.

(chap. Perseveradó, perseveradós, perseveradora, perseveradores;  perseverán, perseverans, perseveranta, perseverantes.)

32. Perseveransa, Perseverancia, s. f., lat. perseverantia, persévérance.

Perseverancia, so es ferm perpauzamen de gardar so que hom a promes a Dieu.

Magnificencia..., Jhesu Crist, nostre gran filozofe, l' apella perseveransa.

Sola perseverancia posseziss la corona de gloria.

V. et Vert., fol. 95, 66 et 96.

Persévérance, c'est ferme résolution de garder ce qu'on a promis à Dieu.

Magnificence..., Jésus-Christ, notre grand philosophe, l'appelle persévérance.

La seule persévérance possède la couronne de gloire.

CAT. Perseverancia. ANC. ESP. Perseveranza. ESP. MOD. Perseverancia. PORT. Perseverança. IT. Perseveranza, perseveranzia.
(chap. Perseveransia, perseveransies.)

33. Perseverier, s. m., persévérant.

Als sieus perseveriers

Que perseveraran tro a lurs jorns derriers.

Izarn: Diguas me tu.

Aux siens persévérants qui persévéreront jusqu'à leurs jours derniers.

LO PALAU ENCANTAT. Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau

PERE PENYA. Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau. LO PALAU ENCANTAT.

Palma lo viu naxer el dia 19 d'octubre de 1823. De molt jove se dedicá a la literatura, y los periódichs insertaren ses primeres composicions, que escrigué en castellá.

Cursá la jurisprudencia en l'Universitat de Barcelona; y aprés, per sos conexements especials, fou nombrat p'el Govern mestre de fortificacions y edificis militars de l'illa.

Ha pres bona part en lo renaxement de les lletres catalanes, y obtengut dos accéssits en los Jochs florals de 1867, el premi extraordinari d'un brot de taronger florit d'argent en los de 1868 per son romanç Lo Palau encantat, y mes tart altres accéssits.

LO PALAU ENCANTAT.

Fugint s'en va la regina

Per garrigues e pinars,

Contristada e consirosa,

La nuyt derrera de l'any.

La nuyt que n'es fosca e neyra

Com lo temps qu'esdevindrá,

Car de l'argentada luna

N'ha finit lo veyl minvant.

No mostra lo cel esteles,

Qu'enterbolides les han

Les núus de pols que levaven

De irades hosts mantz cavayls.

EL PALACIO ENCANTADO.

Acongojada y pensativa va huyendo la reina por selvas y pinares la noche última de diciembre.

Y fue aquella noche lóbrega y triste, símbolo del tiempo que sobrevendrá, pues hubo fin el viejo menguante de la plateada luna de Mahoma.

No brillaron en la bóveda celeste las estrellas, ocultó su resplandor la polvareda que levantó la caballería aragonesa.

Del cor de la beyla n'ixen

D'angoxa sospirs amarchs;

Perles de sos uyls ne cauhen,

De sos uyls de viu esguart.

N'ha motiu d'aytal tristança,

N'ha rahó de dol aytal;

Jorns de joy hagué, mas ara

Los vinents jorns son de plant.

Que n'ha estat fort trist per eyla

Açeyl jorn malavirat,

Que n'ha perduda Maylorques

Ab lo xech e son infant;

E ha vist feresta matança

De sarrhins e chrestians

Dins sa maysó que guardaven

Los guerrers pus esforçats.

Per ço futx sense pus companya

Que ses esclaues leyals,

E los pochs esclaus que pogren

Escapar d'un greu trespás.

___

- ¿Perqué tant ploratz, regina? -

L' hi claman tuyt los esclaus,

Esvahida es l'illa vostra,

Obs n'es ja qu'el briu eus salv.

Amargos suspiros se exhalan del pecho de la hermosa agarena, perlas destilan sus ojos, lágrimas que anublan su ardiente mirada.

No es sin razón su tristeza, justo es por demás su dolor: sí gozó días de ventura, de duelo serán los que le restan;

Que ha sido bien triste para ella aquel en que perdiera a un tiempo el reino de Mallorca, el Jeque su esposo y el hijo de sus entrañas.

Y desde su mansión, guardada por los más valientes guerreros, ha presenciado la horrible matanza de sarracenos y cristianos.

Por eso huye sin mas compañía que la de sus leales esclavos, los pocos leales que lograron escapar a una muerte cruel.

____

- ¿Por qué así lloráis, o reina? le preguntan sus esclavos. Conquistada la isla, sólo puede salvaros vuestro brío.

- Ay! no plor, no, mon reyalme

N'el captiuatje d'en Sayd,

Que plor la mort que li espera

A mon fiyl, lo douç infant;

Tramés l'han de l'Almudayna,

Pres a mans d'un rey estrany:

¡Mal verí que occís en Jacme!

¡Sa corona fongue un lamp! -

¡Trista! la mora camina

Per vinyes e oliverás,

Ab lo pit las que respira

De greu dol ultrapassat.

Es ja l'alba y no 's detura;

Luny de la ciutat s'en va;

Perdudes ha ses armilles,

Trossetjat son manteyl blanch.

Vola al vent sa cabeylera,

N' ha los peus ensanchnentats,

Y en la terra ses petjades

Hi lexan sagell de sanch.

Corren los chrestians tras eyla,

Via dreta a haverla van,

Que saben que la regina

N'es rica e gentil de faç;

- No lloro, no, mi reino perdido, ni el cautiverio de Said; lloro la muerte que amenaza a mi hijo, al dulce hijo de mi amor.

Arrancado le han de la Almudayna; preso queda en manos de un rey extranjero:
¡Mal veneno hubiese muerto a Jaime! ¡Derrita el rayo su corona! -

Triste avanza la mora por viñedos y olivares, con pena respira su pecho, traspasado por el dolor.

Despunta ya el alba, y sin detenerse, huye alejándose siempre de la ciudad. Perdió ya sus almillas, hecho jirones lleva el blanco velo.

Ondea al viento su cabellera, y el delicado pie, fijándose perezoso en las guijas del sendero, deja en ellas rastro de sangre.

Persíguenla sus enemigos, vía recta corren tras ella; demasiado saben que es rica y que es hermosa.

E lá al Capdepeyra dien

Qu'eyla n'ha encantat palau,

Tot ple d'aur e de riquea,

Abscondut enfre penyals. (entre)

Debades corretz, debades;

Gents d'Aragó, cathalans;

No hauretz aur, de la regina

No veuretz, no, lo palau.

Que es fada la noble fembra,

E sols la via eyla sap

Del palau, e per aubrirlho

Les paraules del encant.

Bataylers, liuratzvos d'eyla,

Liuratzvos de sos mals arts,

Qu'iratjós son cor respira

Venjament de los chrestians.

_____

Ja s'acosta la regina,

A la mes lunyana vall;

Ja del albor la lum rotja

Guarneix les núus de levant:

Enfre los pins qu'escomouen

Les ones è lo mestral

Appar lo viarany que mena

A son palau encantat.

Y dicen que escondido entre altísimas peñas, posee más allá de Capdepera un palacio encantado, en donde por todas partes brillan el oro y los diamantes.

En vano corréis, los de Aragón; en vano corréis los catalanes: no os será dado arrebatarle su oro, ni alcanzaréis siquiera ver su palacio.

Es hada la noble mora; sólo ella conoce la senda de su morada, sólo ella sabe las palabras misteriosas a cuyo sonido se abren sus puertas.

Guárdaos de ella, guerreros; guardaos de sus malas artes, que su corazón herido respira sediento de venganza.

__

Ya se aproxima la reina al valle más apartado, ya esmalta las nubes de oriente la luz rojiza del alba.

Por entre los pinos que se conmueven al bramido de las olas y del viento, serpentea el sendero que conduce al encantado albergue.

Los árbres semblan fantasmes

Que 's levan dels arenals,

E 'l xeloch que los enclina

Dona 'ls formes de gegant.

Enfre un badaluch de roques

Veuse lo pregon portal

De 'l palau, e les arpeyles

A esbarts hi volan denant.

¡Oh, qué beyla arquitectura!

¡Oh, qué richs filigranats!

¡Qué n'está de ben guarnida

La porta de lo palau!

Barons, que de la montanya

Anatz baxant vers lo pla,

Corretz tuyt, passatz cuytosos

Les fredes aygues del prat.

Si voletz soptar riquees

Al som tenitzles ja lá;

N'es lassa ades la regina

Si d' haverla ne sotz gays.

La regina clama y s'obre

Lo gentil, lo beyl portal.

Torna clamar la regina

E s'enlumina lo ermás.

Los árboles semejan fantasmas que se elevan en medio de los arenales; doblega el huracán sus ramas y les da formas gigantescas.

Ábrese el profundo dintel entre escabrosos peñascos; entorno vuelan a bandadas los milanos que tienen su nido en las rocas.

Oh! ¡qué bella arquitectura! ¡Cuánta riqueza de filigranas! ¡Cuán delicadas esculturas en las puertas del palacio!

Barones que de la montaña vais bajando hacia la llanura, corred, pasad presurosos las frías aguas del prado.

En vuestras manos están estas riquezas si de ellas tenéis deseo; abatida está la reina si es que anheláis alcanzarla.

Llama la reina y se abren las cinceladas puertas; vuelve a llamar y se ilumina el palacio misteriosamente.

Per les roques ja s'endreçan

A ferfoylons los chrestians,

Donant clams de gran follia,

Vesent maraveyla aytal;

Tras de la regina corren;

Nengú d'eyls l'atenyerá,

Car de lo sol a l'exida

Ha arribat a son palau.
___

Fora los esclaus ne restan

Ab açagayes armats,

Les esclaues dins les sales

Cuydan los tresors que hi ha.

A mils de pilars maçisos

D'aur, d'argent e de crestayl,

E ganfanons e senyeres,

Armes, escuts e turbants.

A betsef joyels e robes,

Paveylons, coxins broidats

Ab margarides e peyres

De gran preu dessus sendat.

Mantz drap-rasos, alcatifes,

Taules d'ivori e corayl,

Safilis e belles perles,

E caramulls de diamants.

A centenares los cristianos van trepando por las rocas y exhalan frenéticos clamores al descubrir tal prodigio de belleza.

Todos corren tras de la reina; ninguno de ellos logrará alcanzarla, porque llegó ya a su alcázar a la salida del sol.

Fuera quedan los siervos armados de azagayas; las siervas en las salas cuidan de los encantados tesoros.

Millares de columnas de oro macizo, de plata y de cristal, y banderas y pendones, armas, escudos y turbantes.

Alhajas de valor inestimable, pabellones de telas magníficas y cojines bordados de margaritas y piedras preciosas sobre finísimo cendal.

Cortinas de raso, alfombras, mesas de coral y de marfil, perlas y zafiros y montones de diamantes.

Ja hi arriban, ja hi arriban

Los chrestians agosarats:

Los esclaus volen occiure,

Les espahes van brandant.

Esvahir la porta volen

Com a barons esforçats,

Mas fortment lluytan e feren

De la regina 'ls esclaus.

Ja es levada la cortina

De la gran cambra reyal,

Ont s'hi ouen sons melodiosos

E d'oçells estranys lo cant.

Ja 'n va a passar la regina

A darlot son rich lindau,

Quant òu lo brugit de lançes

E de colteyls guerretjant.

Sos esclaus veu que cedexen

P'els chrestians environats.

¡Ay! ¡còm sent la gentil fada

No poder fadar chrestians!

No 'l' cal intentarho ab ira,

No n'ha força ton esguart:

Oli sant senyá lurs testes,

E crotz roijes lurs pits han.

Ya se acercan animosos los cristianos; ya esgrimen sus espadas amenazando de muerte a los esclavos.

Intentan forzar la puerta como buenos y valientes, mas los siervos de la reina resisten con fiereza.

Álzase ya la cortina de la cámara real; óyese en sus salones el melodioso canto de aves mil traídas de extrañas regiones.

A pasar va ya la reina el magnífico dintel, cuando se oye el crujir de los hierros y el clamor de los combatientes.

Conoce que ceden por fin sus servidores estrechados por los de Aragón; y ¡cómo siente la gentil hada que no puedan sus artes contra los cristianos!

No vale que lo intente en su enojo, no tiene fuerza contra ellos su mirada; óleo sagrado ungió sus frentes y cruces rojas defienden sus pechos.

Mas tost clama la smarrida

Regina - “Per fat e fat

Que me encomaná ma mare

Que ver diga e veritats,

E un punt mes. Que 's torn de màrbre

Tot mon encantat palau,

De màrbre 'ls tresors que acluca,

De màrbre tuyt mos esclaus.” -

Dix, e dessots la cortina,

Que cau feta màrbre ja,

Despareix la noble fembra

De tristança sanglotant.

Encercantla van cuytosos

Los chrestians desperançats;

Peyres e mes peyres troban

Dins totes les sales grans;

Son de guix les alcatifes,

Les senyeres son de sal,

Codols son perles e joyes,

E los coxins son de fanch.

Los mil pilars d'aur son roques,

Munts de grava los brillants,

Mes tot ha forma e semblança

De lo que fonch pauch temps ans.

Mas luego prorrumpe la afligida mora: - En virtud del poder que me legó mi madre, y mayor aún si fuere necesario, dispongan los hados que resulte verdadero y se cumpla lo que voy a decir:

“Conviértase en mármol mi encantado alcázar, de mármol sean los tesoros que encierra, y séanlo también mis siervos todos (9).” -

Dijo, y detrás de la cortina, que cae convertida en piedra, desaparece la noble dama, sollozando llena de mortal angustia.

Buscándola van sus enemigos, afanosos y desesperanzados; en todas las salas encuentran solamente piedras y más piedras.

Son de yeso las alfombras, las señeras son de sal, guijas son perlas y joyas, y de arcilla los ricos almohadones.

Los pilares de oro son rocas, montones de greda los diamantes, mas todo conserva la figura misma de lo que fue antes.

Lo pavelló de la cambra

De la fada es màrbre blanch,

E 'ls chrestians qu'entrar hi volen

Ja no lo poden levar.

Absconduda la regina

No 's lexa de planyer may,

Cobejant lo jorn que a moros

Maylorques regne retrá.

Sis setgles n'ha fet que plora.

¡Qué n'es de trist lo seu plant!

Jo l'he sentit e 's levaren

Mos cabeyls dessus lo cap.

Per los murs e les arcades

Del palau vessantne están

Les lágremes de la fada

Qu'anyora son fill aymat.

E enquer huy los que penetren

Entro ceyl loch de trespás,

Aytanta beylea esguardan

Dins son encantat palau.

Los esclaus e esclaues toquen

E les perles e diamants

Convertits en peyra viva

Que 's diu la cova d'Artá.

El camarín de la reina es de níveo mármol; no pueden siquiera alzar las cortinas los cristianos que intentan penetrar en él.

Retirada allí la reina, nunca deja de llorar, anhelando que llegue el día en que el reino de Mallorca se restituya a los sarracenos.

Seis siglos hace que llora su desconsuelo y ¡cuán triste es su llanto! erizáronse al oírle mis cabellos.

Por los muros y las bóvedas van destilando las lágrimas de la infeliz princesa, que suspira por su hijo amado.

Y Todavía los que hoy penetran en aquel albergue de delicias, admiran los portentos de belleza del encantado palacio.

Tocar pueden los esclavos y las esclavas, las perlas y los diamantes, que convertidos en peña viva, vénse agrupados en el maravilloso asilo que llaman la Cueva de Artá.

//

REDOBLE I MARXA DELS TAMBORERS DE LA SALA

(Un)

Llàtzer, Tòfol, Nofre, Bruno,
Tano, Gori. Venga, hala!
Batle és ara dalt la Sala
don Jeroni Sanceloni.
Toca Toni, toca Toni.
Da-li, Pere, toca, sona,
sona, sona enhorabona.
Trota, apreta la maceta,
la maceta i pesseteta,
pesseteta te daran.

(Tots)

- D'on són? - D'on!
de la Sala. - Bons sons són.
- Tambors
que fan honors
als senyors Regidors.

- Soldats fats
dins l'entrada estan formats,
pintats
i desfressats de rat-penats.

Manteu blau.
Vius de grana en trena i trau
mostrant,
i mentrestant pregonant van clamant.

Elet net
per decret de dret estret,
que em mat
si per Ciutat no ha estat nombrat.

Cada any guany,
sense dany ni afany estrany,
el floc
color de foc, retxat de groc.

La gent sent
que és valent, i el gran talent,
ja ho sap,
i no l'alab, que el treu del drap.

Ja el blat nat
veu ventat, porgat, pastat;
i el pa
per noltros va prou car, si n'hi ha.

Tenim prim
el saïm, patim de llim;
beguem
i si porem tornarem, tocarem.

Son frac pag.
Dins un sac, tabac; i un mac
valent
mos dón rabent d'aiguardent ben ardent.

Tot groc roc
per Sant Roc un poc de lloc
al foc
perquè tampoc el xaloc no me toc.

Passam fam
i aquí entram, tocam i estam...
Gros mos
vos gos que pos a un tros sense os.

Don Hug Lluc
ja no puc, poruc, fer truc;
som ruc
i el duc retruc i l'esbuc sense suc.

Gran clam dam
son corbam goitam cercam.
Bum bum,
aquest perfum, que l'ensum que no és fum.

Tocau, dau
lo que en pau guardant estau.
Tirau
part d'aquell mau que amb clau tancau.

Renou nou
s'ou d'un sou que plou. No és prou.
És poc;
que mos tir groc, que no em moc que no et toc.

Bon so! D'or.
Vaja un cor més bo. Ah, idò!
Meiam com
mos ho partim. Tant per hom per tothom.

//

WIKItroles en dialecte occità catalá:

Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau (Palma,1823-1906) va ser un home polifacètic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matemàtiques, músic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astrònom, cartògraf i escriptor, entre d'altres dedicacions, resultat dels seus múltiples interessos.

Després d'estudiar Dret a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1849, tornà a Mallorca, on desplegà una intensa activitat professional, intel·lectual i artística.

Intervingué al llarg de molts anys en la vida pública i cultural de Mallorca: El 1856 ingressà a l'Acadèmia Provincial de Belles Arts, on impartí classes. El 1862, fundà l'Ateneu Industrial, per difondre l'ensenyament tècnic entre el sector obrer. El 1869 l'Ajuntament de Palma el nomenà cronista general de Mallorca. Col·laborà en tota mena de publicacions, com la Revista Balear, el Museo Balear, El Palmesano, La Roqueta i L'Ignorància, que dirigí entre 1881 i 1883. Col·laborà amb Antoni M. Alcover, a qui donà suport en el projecte i gestació del Diccionari.[3] Fou membre de la Societat Astronòmica de París i establí relació amb l'astrònom francès Camille Flammarion, a qui transmetia les observacions fetes des de l'observatori instal·lat al colomar de casa seva.[4] Formà part de la Societat Arqueològica Lul·liana, que contribuí a fundar i que actualment conserva el seu llegat.

En la vessant tècnica, dissenyà un pla d'eixample de Palma, que s'executà parcialment a la barriada de Santa Catalina, un projecte de ferrocarril de Felanitx a Portocolom, elaborà un bon nombre de plànols topogràfics de Palma i parcel·laris cadastrals d'alguns municipis de Mallorca -com Artà, Manacor, Montuïri i Petra-, projectà i dirigí per a l'exèrcit la construcció a Palma del Quarter d'Intendència al solar de l'antic Convent dels Agustins, del Quarter del Carme (1885) i de l'Hospital militar de Santa Margalida (1878), així com l'Hospital de Felanitx (1900) o les esglésies de Sant Alfons de Felanitx (1878) i Sant Felip Neri de Porreres (1886).

Pel que fa a la literatura, fou el millor dramaturg mallorquí de la Renaixença: El cordó de la vila i La pesta groga són les seves obres més conegudes. En poesia conreà generalment el costumisme dialectal, però també la lírica intimista i també el floralisme romàntic en una llengua més arcaïtzant: la seva obra més coneguda i divulgada és el poema Sa Colcada, amb què obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona (1862), certamen en què fou premiat també els anys 1867, 1868, 1871 i 1872. En l'àmbit de la narrativa, els seus Cuentos mallorquins són considerats un precedent de les Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó. La seva és una literatura popular feta d'ingenuïtat i senzillesa, amb un instint còmic apacible, que recull la llengua del país i la dignifica. I és capaç de superar una visió de la llengua inicialment localista, pròpia del seu temps.

El 31 de desembre de 1910 és declarat fill il·lustre de Palma, en un acte en què Joan Alcover pronuncia el discurs de lloança.

El març de 1928, el cicle «El Teatre dels poetes», organitzat a l'Ateneu Barcelonès, dedicà la seva 21a sessió a Pere d'Alcàntara Penya Nicolau. Miquel Ferrà en feu la dissertació en una conferència, que s'acompanyà de la lectura de la seva poesia.

Els mesos de març i abril del 2007, el Centre d'Estudis i Documentació Contemporània [CEDOC] i el Centre d'Estudis Baleàrics, en col·laboració amb Sa Nostra, organitzaren unes jornades d'estudi i homenatge a Pere d'Alcàntara Penya, en què participaren historiadors i filòlegs.

Vària

Consideraciones sobre el levantamiento de los comuneros de Mallorca llamados agermanats (1870)

Antiguos recintos fortificados de la ciudad de Palma (1882)

Guía manual de las Baleares (1891)

La industria mallorquina (1884)

La cuina mallorquina (1886)

Obra literària

Poesia

Records i esperances (1885)

Poesies en mallorquí popular (1892)

Teatre

El cordó de la vila (1866). Estrenada el 21 d'abril de 1866 al Teatre Principal de Palma. Companyia Miquel Sabater.

Por no entenderse (1881). Estrenada el 12 de desembre de 1869 al Teatre de La Tertulia de Palma.

La pesta groga (1890). Estrenada el 30 maig de 1886 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.

Catalina Tomàs (1890)

La mort i glorificació de Sant Vicenç de Paül (1890)

Un criat nou (1892). Estrenada el gener de 1894 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.

Mestre Fornari (redactada el 1892; publicada el 1900). Estrenada la temporada 1896-1897 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.[11]

Narrativa

Cuentos mallorquins (1884)

La gota d'aigo (1893) [novel·la]

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemes-solts/penya.html

1.  «Pere d'Alcàntara Peña i Nicolau». enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana..
2. «PEÑA I NICOLAU, PERE D'ALCÀNTARA». Visat. PEN Català. [Consulta: març 2019].
3. Josep, Massot i Muntaner. «Pere d'Alcàntara Penya i la llengua catalana». A: Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, Volum 1. L'Abadia de Montserrat, 1984, p. 139-160. ISBN 9788472026803.
4.  «Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau». poesia.cat. [Consulta: març 2019].
5. Ferrà, Miquel «En Pere d'A. Penya». La Nostra Terra, núm. 3, març 1928, pàg. 78-82.
6.  «Cronologia de les Illes Balears del segle xx. La restauració borbònica 1901-1923». UIB. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: març 2019].
7.  Alcover i Maspons, Joan. Don Pedro de Alcántara Peña, hijo ilustre de Mallorca: discurso leído en la sala de sesiones del Excmo. Ayuntamiento de Palma el 31 de diciembre de 1910. Palma: Impr. de J. Tous, 1911.
8.  «Sessió del "Teatre dels Poetes" a l'Ateneu Barcelonès, dedicada a En Pere d'Alcàntara Penya». La Publicitat, 02-03-1928, pàg. 6.
9.  Lladó i Rotger, Francesc «Pere d'Alcàntara Penya al Teatre dels Poetes». S'esclop. Quadern cultural, núm 25, 2006, pàg. 30-33.
10.  «Memòria Activitats 2007». UIB. Universitat de les Illes Balears, 31-12-2007. [Consulta: març 2019].
11. Mas i Vives, Joan. Diccionari del teatre a les Illes Balears, Volum 2. L'Abadia de Montserrat, 2003. ISBN 9788484158325.
12. «Pere d'Alcàntara Peña Nicolau». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 44-46. ISBN 84-8661702-2.
13. Miralles i Monserrat, Joan. Antologia de textos de les Illes Balears: Segle XIX. L'Abadia de Montserrat, 2007.
14. Font Poquet, Miquel dels Sants. Pere d'Alcàntara Penya (1823-1906): vida i obra. Palma: Miquel Font Editor, 2006 (Evast e Aloma, 26). ISBN 9788479671143.
15. Serra I Busquets, Sebastià; Pujals I Mas, Margalida. L'obra de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau. Edicions Cort, 2001 (Els ullals). ISBN 9788475355016.
16. PONS PASTOR, Antoni. Don Pere d'Alcàntara Penya. Palma: Documenta Balear, 2009. ISBN 9788492703005
17.  Mas i Vives, Joan. «Pere d'Alcàntara Penya». Institut del Teatre. Diputació de Barcelona. [Consulta: març 2019].