El archivero acomplejado que intentó reescribir la historia de Cataluña para igualarla al Reino de Aragón
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 28 de julio de 2025
Próspero Bofarull Mascaró, archivero, acomplejado, intentó reescribir historia Cataluña, Reino Aragón
lunes, 31 de marzo de 2025
Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa
Pilar Rahola Martínez (Barcelona, 21 de octubre de 1958) es una filóloga, política, y periodista española, tertuliana radiofónica, y habitual de TV3 y de televisión española de ideología independentista catalana.
Fue diputada por Barcelona en el Congreso dentro del Grupo Parlamentario Mixto entre 1993 y 2000.
wiki

Es columnista en el diario La Vanguardia y es o ha sido colaboradora o tertuliana de programas radiofónicos y televisivos como Julia en la onda, 8 al día o La noria. Fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, un organismo adscrito al Departamento de la Presidencia de la Generalidad creado en 2013 para asesorar sobre el proceso de independencia de Cataluña.
Esquerra Republicana de Catalunya, Partit per la Independència
Militante y dirigente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en su carrera política, y tras su abandono de la formación siendo una de las cabezas visibles del Partit per la Independència, Rahola se autodefinió en 2006 como «de izquierda».
Fue calificada como «periodista de izquierda» en 2004, aunque se ha señalado más recientemente su acercamiento a posiciones de la centro-derechista Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Fue autora también en 2010 de la biografía —calificada por analistas críticos con formato «de loa»— de Artur Mas, presidente de CDC, de CiU y de la Generalidad de Cataluña y en la que parte de la crítica señaló en 2010 un «profundo resentimiento» hacia ERC y el tripartito de izquierdas.
Ha sido destacado su papel como «gran amiga del pueblo de Israel».También se la ha caracterizado como «hipercrítica» respecto al mundo Islámico.
Fue la única representante de Esquerra Republicana de Catalunya en el Congreso de los Diputados en la V y VI Legislatura (1993-2000), así como teniente de alcalde de Barcelona.
Formó parte de diversas comisiones de investigación, entre ellas, la comisión Roldán, que investigó el caso más grave de corrupción del último gobierno socialista (anterior a los ERE) de Felipe González.
También ha sido miembro de múltiples comisiones parlamentarias, entre ellas la comisión de exteriores.
En 1996 abandonó ERC para fundar, junto a Àngel Colom y Joan Laporta, el Partit per la Independència (PI), que no obtuvo representación parlamentaria. Tras el fracaso político del PI abandonó la política activa para volver al periodismo y la escritura.
Desde 2013 fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, órgano de la Generalitat encargado de preparar una consulta por la independencia de Cataluña, butifarréndum , hasta que éste fue suprimido el 27 de octubre de 2017 por el gobierno de España en aplicación del artículo 155 de la Constitución española.
Y Montoro dice que no hay malversación.
Rahola es licenciada en Filología Hispánica y Filología Catalana por la Universidad de Barcelona. Es autora de diversos libros publicados en castellano y catalán, ha colaborado con diversos periódicos españoles, como El País, y ahora es colaboradora fija del periódico La Vanguardia. También ha colaborado con el diario argentino La Nación y el periódico electrónico Diario de América que se edita en Estados Unidos.
Desde 1987 hasta 1990, fue directora de la editorial catalana Pòrtic, con diversas colecciones literarias a su mando.
Publicó, entre otros, Bella del señor de Albert Cohen y La hoguera de las vanidades de Tom Wolfe.
Además, hasta 2003 fue directora de la Fundación Acta, para la difusión del pensamiento y el debate.
Como periodista, estuvo en diversos conflictos como la guerra entre Etiopía y Eritrea, la guerra de los Balcanes, la primera guerra del Golfo (desde Jerusalén), la caída del muro de Berlín, el asalto al Parlamento Ruso y el proceso de independencia de los países bálticos.
Ha sido colaboradora en varios programas de televisión como Els Matins de TV3 y 8 al día de 8tv, en ambos con Josep Cuní o Crónicas Marcianas, La noria y Sábado Deluxe de Telecinco. En la radio presentó Vis à vis, programa de entrevistas -exclusivamente a hombres- que se emitió en Ona Catalana de 2000 a 2003 y que en 2006 se adaptó a la televisión para emitirse por BTV.
Desde 2007 colabora en el programa de radio Julia en la Onda en Onda Cero, con Julia Otero, en el que da su opinión sobre diversos temas, entre los que se cuentan el nacionalismo catalán, los derechos de la mujer y el conflicto árabe-israelí. Respecto a este último tema, su posicionamiento a favor de Israel y sus críticas hacia determinados aspectos del islam la ha llevado a recibir críticas en varios medios, algunos de ellos de tendencia islámica.
Ha dado conferencias en Universidades de Argentina, Colombia, Brasil, México, Costa Rica, Israel, Perú y Chile. También las ha dado en diversas ciudades norteamericanas, entre ellas Miami, San Diego, Palm Beach, así como en Puerto Rico, en el Palacio Legislativo de Uruguay y en Panamá, donde Jordi Pujol llevaba calerons.
Diversos familiares se han dedicado a la política. Uno de ellos, Pedro Rahola, fue dirigente de la Lliga Catalana, diputado, senador, ministro sucesivamente de Marina y sin cartera en los últimos gobiernos del bienio radical-cedista durante la Segunda República y amigo de Francisco Cambó. Otro, Frederic Rahola, fue el primer Síndico de Agravios (greuges) de Cataluña tras la restauración de la Generalidad. También es familiar de Carles Rahola, intelectual catalán condenado a muerte por el franquismo en 1939. A cualquiera llaman intelectual.
Está casada y tiene tres hijos, dos de ellos adoptados en Barcelona y Siberia respectivamente. Este último no es de raza pura catalana, si conseguís la independencia lo van a mirar con malos ojos.
En 2014 saltó la noticia de que la versión en español de su currículum en su página web personal había estado errado durante varios años, acreditándose en él dos doctorados inexistentes.
Espero que Ignacio Sorolla Vidal tenga al menos uno.
- Aquell estiu color de vent - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
- Color de verano - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
- Aperitiu nocturn - Editorial Pòrtic 1985. ISBN 84-7306-260-4
- La qüestió catalana - Editorial Columna 1993. ISBN 84-7809-515-2
- Mujer liberada, hombre cabreado - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03499-5
- Dona alliberada, home emprenyat - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03477-4
- Carta a mi hijo adoptado - Editorial Planeta 2001 ISBN 84-08-03886-9
- L'adopció un acte d'amor - Editorial Columna 2001 ISBN 84-8300-760-6
- Carta ao meu filho adoptado - Editorial Ambar 2003 ISBN 972-43-0654-2
- Historia de Ada - Editorial RandomHouse Mondadori 2002 ISBN 84-97590-26-6
- 3x1: El món actual a través de 3 generacions - Editoral Plaza & Janes 2003 ISBN 84-01-38626-8
- Catalunya, any zero -Editorial Ara llibres 2004 ISBN 84-96201-16-3
- A favor de Israel -Editorial Certeza (2005) ISBN 84-96219-20-8
- Atrapados en la discordia: conversaciones sobre el conflicto Israel-Palestina -Editorial Destino (2009) ISBN 978-84-2334-169-6
- La máscara del rey Arturo -Editorial RBA libros (2010) ISBN 978-84-9867-817-8
- La República Islámica de España -Editorial RBA libros (2011). ISBN 978-84-9867-986-1
- El carrer de l'embut Editorial RBA libros (2013). ISBN 978-84-826-4629-9
En la misma entrevista se muestra crítica con «la izquierda antimoderna, reaccionaria y antisemita que se enamoró de Stalin y de Castro y que ahora está enamorada de Chávez» y afirma que «combate a la izquierda que siempre se enamora de monstruos»
- Biografía.
- González Cuevas, 2010, p. 12.
- Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la V Legislatura».
- Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la VI Legislatura».
- directe.cat, ed. (3 de diciembre de 2012). «La Vanguardia propugna la dimissió de Mas» (en catalán).
- «Onda Cero rectifica y vuelve a contar con Pilar Rahola». Diario Público. 7 de octubre de 2011.
- Miguel Ángel Aguilar (24 de diciembre de 2013). «Autodeterminación y referéndum». El País.
- Europa Press, ed. (25 de abril de 2012). «'La Noria' se para en Telecinco».
- Cañizares, María José (30 de diciembre de 2013). ««Glamour» independentista». ABC.
- «Pilar Rahola: "La ONU actúa como esclava del mundo islámico"». La Nación.com. 4 de octubre de 2006. Consultado el 15 de enero de 2014.
- Perednik, 2004, p. 5.
- del Cañuelo, 2013, p. 7.
- Moreras, Jordi (2012). «Country surveys: Spain (páginas 545-562)». Yearbook of Muslims in Europe, Volumen 4 (en inglés). (editado por Jørgen S. Nielsen, Samim Akgönül, Ahmet Alibasi y Egdunas Racius). BRILL. pp. 560-561. ISBN 9004225218.
- Traducción: Partido por la independencia.
- http://www.broadcaster.cat/TV/default.cfm/ID/2720/SF/2684/PROGRAMES/vis-vis.htm
- La Vanguardia, órgano oficial del Estado de Israel webislam, acceso 01 junio, 2010
- El "hiyab" y la libertad amenazada webislam, acceso 1 de junio de 2010
- Keren Hoy Especial Rahola consultado el 17 de abril de 2007.
- La periodista Pilar Rahola, Premio Daniel Pearl por su "lucha contra el antisemitismo" La Vanguardia, 4 de octubre de 2010
- Los editores catalanes premian a Pep Guardiola y Pilar Rahola Europa Press, 10 de noviembre de 2010
- V Premios CMN a la Excelencia Empresarial y Profesional de Mujeres de Negocios Círculo de Mujeres de Negocios, 25 de noviembre de 2010
- Pilar Rahola, premiada por los agentes como Mosso d'Honor
- El Fòrum Carlemany premia Pilar Rahola i Josep M. Soler (catalán)
- «Pilar Rahola, Premi Ramon Llull». La Vanguardia. Consultado el 3 de febrero de 2017.
- El País, Archivo-Hemeroteca, 24 de febrero de 1996 Pilar Rahola saca su coche del depósito de la grúa sin pagar la multa.
- «Los falsos doctorados de Rahola». Elmundo.es. 5 de febrero de 2014.
- Pilar Rahola lleva a su hija a un colegio de 130.000 euros. El Economista.es. 29/07/2015, Eva Díaz. Consultado el 1 de febrero de 2018.
- La Vanguardia, 30 de noviembre 2008 Sentencia contra los Mossos.
- El País, 23 de noviembre 2012 El Gobierno concede un segundo indulto a cuatro mossos condenados por torturas.
- Libertad Digital
- Tous expulsa a Rahola y a la esposa de Artur Mas de su fundación para zanjar el boicot. El Confidencial, 21.11.2017, David Brunat. Consultado el 1 de febrero de 2018.
- http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-192868.html
- http://www.kkl.org.il/eng/about-kkl-jnf/green-israel-news/march-2013/pilar-rahola-visit-negev/
- del Cañuelo, Luis G. (2013). «De cómo los líderes de ERC acaban casi todos en Convergència» (pdf). El Siglo de Europa (1002). ISSN 2254-9234.
- Perednik, Gustavo D. (2004). «De judeofobia israelita y judeofilia cristiana». El Catoblepas, revista crítica del presente (28): 5. ISSN 1579-3974.
- González Cuevas, Pedro Carlos (2010). «Retrato patético de un líder catalanista». El Catoblepas, revista crítica del presente (106): 12. ISSN 1579-3974.
- Artículos de Pilar Rahola en La Vanguardia.
- Artículos de Pilar Rahola en El País.
- Ángel Font (11 de diciembre de 2002). Testimonios para la historia, ed. «Pilar Rahola. Diputada (1993-2000). Escritora. (Entrevista a Pilar Rahola)».
- El Club Super3 felicita à Pilar Rahola
lunes, 15 de julio de 2024
Guerau de Montmajor, Gaspar. Grau.
Guerau de Montmajor, Gaspar.
N.° 1082 I H S. Breu discriptio dels mestres que anaren a besar les mans a sa magestat del Rey D. Phelipp Al Real de la ciutat de Valencia a 8 de febrer any 1586.
6 hojas útiles, excepto la 1.a a 2 col.s y 40 líneas. - Papel 0,200 alto X 0,135 ancho: caja escritura 0,171 X 0,090. - Letra S. XVI.
Título. - Texto. - P. en bl.
Rústica.
Mayans en su Vida de Vives, Fuster, Salvá, Nevot (Nebot) y Serrano Morales, se refieren a dos copias conocidas de esta sátira, las cuales tenían al final indicación de pie de imprenta, seguramente apócrifo.
El presente MS. debe ser el original.
Guerau o Grau, que era natural de Onteniente (Valencia), graduóse de Maestro en Artes y Doctor en Teología; ejerció en la Universidad Valentina la cátedra de Retórica y Oratoria, de la cual fue destituido, repuesto y vuelto a expulsar, pasando a Alcalá, donde murió (como profesor de Retórica).
Véanse las dos curiosas notas proporcionadas por nuestro queridísimo amigo D. José Rodrigo Pertegás (N. E. o Pertegaz), que, según nuestra modesta opinión, ocupa el número uno entre los bibliófilos valencianos:
Requisicións ante el Justicia Civil, año 1585. - Mano 15, folio 1.° a 15.
En una información testifical ante el Justicia promovida a instancia del Rector, en 18 de Marzo de este año presta declaración como testigo lo Reverent mestre Joan Joachim Mijavila entre otras cosas dice:
“... e aixi mateix essent ell dit testimoni ara ultimament rector a un mestre en arts dit mestre grau cathedratich de rethorica per diverses quexes que de aquell hi havia li feu proces del qual fonch escriva miquel andreu notari de la dita universitat y per lo que de dit proces resulta los magnifichs Jurats qui tunc eren lo privaren de la cathedra y classe il remeteren á ell testimoni pera que lo castigas e aixi maná al lochtinent
del Justicia criminal lo portas pres a les presons del dit estudi general e dit lochtinent ab efecte lo prengue en la plaça de Sent Nicholau fora del territori del estudi e porta a mig jort (sic) publicament pres a dit estudi e per orde del dit testimoni fonch possat en lo cep y detengut molts dies de hon en apres sen fuyggue...” (Sigue otro asunto).
___
En el mismo día presta declaración Matheu balaguer vedell del Studi general de Valencia habitador de la present ciutat y dice:
“Que en lo any MDLXXXI essent vedell del estudi Lorens gostanti oncle de la muller del dit testimoni un dia de diumenge anant ell dit testimoni a dit estudi a vesitar dit gostanti troba en la plaça del dit estudi al lochtinent del Justicia criminal de la present ciutat nomenat alegre y demanantli all testimoni de hon venia aquell i dix que de portar un pres al estudi per orde del Rector de aquell y aci entrantsen ell testimoni en la casa del dit gostanti la cual esta dins lo estudi general troba com aquell estava en guarda de un mestre en arts nomenat grau y tenia cuydado y pena per lo que lo dit mestre grau deya que no volia muntar al cep ni a les presons y aci al cap de moltes rahons que ell testimoni passa juntament ab lo dit gostanti al dit mestre grau muntaren aquell pres y posaren en lo cep ahon ell testimoni lo veu tenir per alguns dies fins tant que entengue que cen era fugit de dites presons y aci per dits respecte com per altres entengué ell testimoni que lo Reverent mestre Mijavila qui llavors era Rector del dit estudi bandeja aquell...” (Sigue otro asunto).
(Archivo Regional del Reino de Valencia).
La sátira que originó la desgracia de nuestro autor, es como sigue:
Yo mestre Grau del mes agut
a qui mes plau del corral brut
ser lo bochi de les escoles
del Rey paschi de beceroles
y lo fiscal gran nuuolada
pera dir mal e caualcada
vul de mondit (mon dit) de cada trip
dexar escrit al Rey phelipp
lo besamans ne fan viage
quels mestres vans que may pasage
an fet al Rey de arenes viu
per que en la ley passar lo riu
en que yo vixch que tant duras
dest modo em reixch el fonch bell pas
riurem de tot Dos grans maces
y dir un mot fins areries
duen per guia ell fa de cel
tantost venia coua de ladres:
un trist mesqui per be que ladres
en un roci Vicent Garcia
coxo grammatich ab gallonia
un poch lunatich y molt gralleges
lo bon pomares e bachilleges
moço de frares no te se escusa
fonch en son temps. que en caperusa
ab ell ensemps tambe no rebes
ve Figuerola tu fart de sebes
gran laguiola e de tonyna
pareix vulca es gran moyna
tant coxo va veuret lo hergul
de un negre peu. la veu de trul
Al jubileu del lop menor
no y falta Gil lo cap menor
capdell de fil sentint les gens
sens sentener: puix un nas tens
veli darrer dich que tens nas
un mestre Seua que si fa lcas ('l cas)
que tostemps neua phisonomia
per ser tant fret: en sodomia
ya sentremet has de parar
Agesilau a tot liurar
que tot li escau almanguenat
si nol saber: del leonat
Lo mercader trau inuentio
del bon Torrella lo uil capo
sil porta sella gentil diuisa
tambe la porta com en camisa
ab gepa torta no paregue
com los demes: mespanta ha fe
Seguia apres lo Vicent Blay
mestre Real lo papagay
vent fals y mal de les escoles
per un diner no marcha a soles
al barater tambe adorna
lo cambias esta gran sorna
al seu compas: un Castanyeda
ve Ripolles cruxint la seda
pesat poll es diu cada pas
com ques apega Sancto Thomas
a la gent lega es de mi parte
simple sens fel primera parte
questione prima pareix un drach
tantost intima destopa ple
lo que no sap: darrere ve
mes chic que nap Antoni Andreu
un forcadell qui tot ho veu
ningu com ell y tot ho llig
mestre chiquet y a tot afig
pareix fillet y res no sap
de mestre en arts per altre cap
a totes parts va mestre Roca
seua girant quant mala y poca
petit infant doctrina allega:
dix un fadri en esta sega
que per meni ab gran herror
pensa restar lo laurador
a visitar de Villa Franca
al princep nostre tant poca y manca
laltre ques mestre molt tes de coll
mestre Palau pensas lo foll
preten y cau ser archebisbe
y no so sent un syllogisme
pensaua ardent que saber fer
ser catredatich (: catedratich) e Lucifer
qui bon gramatich guito de peige
no crech que sia. portaua un meige
apres seguia o dos del loch
un mestre Alberro vestits de groch
digne sancerro color de gualles
daquest ramat a les espales.
ben entrañat Adell la hu
sobre ser roig que no ningu
feume mal goig lo Catala
mestre Ferrer cozin germa
de tireter sols tenen venes
propri martell pera morenes
en campanar ques ell mes mal
a mes anar quels mals que cura
ve frare mas de la oradura.
un pegomas Anaua lo physich
semblaua entrells etich y tisich
al pas dels vells del mal mateix
trota Cardona Rodrig el leix
legia persona si nou sabeu
descosit sach laltre que veu
Arbriscio es diu un be mereix
entrant lestiu daquell bon loch
lo salaran que fonch un poch
ques porch tan gran home de be
de gros no puda puix lo mig te
tot se de muda de homens viciosos.
lo Boninfant anant pomposos
veuse galant per mig del pont
be uol lo leig estant de front
que lo paseig ja del Real
duras un any. com un tabal
aquell traues uenia al trot
de cordoues lo doctor Garcia
espadachi e tant corria
venint alli que tal se creu
lo gran doctor que fos correu
Cosar menor de les escoles
que ca mos talla flos y violes
com ves y talla nesta dient
lo mal dient del mancament
en seguiment que fet li an
ve lo Segarra en est Sen juan
que ve que charra falta Almenara
mes tot ho borra no sap encara
ab tant que gorra lo seu treball
auisitar. la rambla auall
Polo me par ab vesta groga
segons lo viu no crech que ploga
groch cloch y piu diuen que dix
pernoriat un mal capell
venir deuia diu que puix ell
tant li seria micer Miro
lo esclafament ab capiro
que lo trist sent y borles verdes
de tanta fusta sobre ses serdes
com tostemps gusta de jauali
al seu costat lo deu mari
porta a Salat em paregue
que per desig tant vert ixque
venia en mig quel vert de coll
del Segarra lo gira sol
raym de parra la baluerna
penjat pareix ram de tauerna
tot ell me sembla entre coloms
en altra adsembla dos corps mesclats
ve mestre Blanes dells diuisats
unflat ab ganes va mestre Aldana
de ser tengut que tot ho agrana
lo pet agut y tot ho vol
per molt donos cul de muçol
sent enujos tambe Monço
a Deu y a tots mestre en raco
en los seus mots fet en tinebles
escola legia y te decexbles
molt li bestiegia qui nuna ho fon
la cara fe[r]a tot o confon
passar carrera ab contra puns
un mestre peres sent tots los puns
que en totes veres de calçater
vol ser hebreu ve molt darrer
mas qui nou creu? lo Blay Nauarro
Veli vehi pesat com carro
lo gran Marti tot ert cosit
vehi li fonch pareix lo sit
pare que fonch apres de mort
nat en la sella lligat ben fort
quina parella? sobre la sella
ell y lo Gil tota Castella
doctor sotil no te tant vent
gelliceras per conseguent
com un cedas ve lo Ferrus
te lo ceruell que la jesus
qui cern ab ell pareix no sap
sols trau cego tant baix de cap
La processo que toca als peus
mes vogit te prim con fideus
Asscensi ve tot esmortit
lo que tant sap etich podrit
que ja no cap figa batut
en aquest mon tot espremut
dos frares son ve lo traydor
Salon y Estela del gran rector
que en esta tella mestre pasqual
tambe campege que res no val
ab puns de drets y val quant pot
fastijo sets ab beguinot
pesats com plom lo vant seguint
en aquest mon a peu grunint
molta canalla altres restaren
e gran farfalla que no anaren
de machucons la groça anguila
com en perdons de Mijavila
en badalits que diu ques cast
vent los vestits y home bast
dels mascarats en sermonar
ells son penats com sol cridar
destes escholes aualotant
portant estoles e palmejant
de puritat per exes trones
lo graduat espanta dones
y qui no u es gran plorador
Basta no mes de la moneda
ploma a retraure esta vereda
no vulles caure no vol seguir
per molt bolar per presehir
ques rebentar del gafarro
passar per tot mestre Monço
dich de rebot mestre Galant
y de mon dit ques vell infant
ho dexe escrit tot melindros
yo mestre Grau tot puagros
a qui mes plau tot mort de fam
ser lo bochi lo fill de Adam
del Rey paschi mes desdichat
e lo fiscal no sa trobat
pera dir mal en la pastura
segons dit es. la vil criatura
Finis. mestre Cordero
ab son sombrero
(Feta la present descriptio a e barret fort
8 del mes de febrer any 1586). que de la mort
es adjutor
Dels que no anaren. lo portador
al degollar
Y no viu mes y sententiar
estant present los desdichats
de aquesta gent esquarterats
ques poca y mala fins al suplici
semblant canalla resta en son vici
puix se mostraren mestre Oromi
e pasejaren gros colomi
com agotats empapussat
arraconats de roin blat
casi fugits
trists y marchits
de formentera no volgue ter
gran bestia fera lo capiro
ensuperbit gran sens raho
molt engrehit lo desdijat
per ques lector tant subjectat
reformador al vezitar
de gent gallofa y mosejar
menjant garrofa al bon bou vermell
Calbo resta ques burla dell
que no gaza terriblement
comprar ceti lo impertinent
ans sen fugi confus boçal
per no venir brut animal
ans vol morir pomar falta
que no gastar que diu ana
mes viu faltar [a] vizitar
en lo aualot pera donar
lo tararot lo mig del guany
doctor Reguart al roig vehi
que deu men guart no accedi
per deu exir lo trasullat
se senti dir cantos criat
tot diuisat de la miseria
com a orat perque ab lazeria
en primauera no pot comprar
es la albufera lo que gastar
arros ben fret li convenia
lo mes quinet tampoch venia
del doctor Plaça lo mallorqui
sens embaraça o alarbi
en cascun any dich lo doctor
ple de malany gran curador
e de unflors des cotiflats
y grans dolors puix les maldats
pagant peccats del meje suares
per ell causats no vol exerir
en son jouent nol puch sufrir
home imprudent gran guañador
murmurador no per doctor
y prouador mes per beato
de medicines fa gran barato
dexant les fines per sis dines
y les prouades va tres carres
falta pujades no per vezita
que sa muller en esta crita
falta Roqueta un millonar
criatureta de cagaferros
que va enconant terribles erros
phylosophant mercadejar
fins a patraix y vizitar
per fer lo encaix tot juntament
ab sa muller la pobra gent
ab son diner asi falta
mig homenet qui may guanya
lo cariestret fama ni nom
cara de pega un honrat hom
exuta y negra Bosch tant espes
Calbo falta que may ixques
que nos troba dell cosa bona
ab lo diner mala persona
pera fer fer de tota gent
lo capiro gran maldient
lo gran Masco si ell fora mut
volgue faltar y Montagut
y no anar son preceptor
per no tenir fora millor
ab que cobrir lo Martorell
son mal cosas moro borracho
animalas resta per macho
Capella armeno y en veritat
que de Galeno per gran orat
sol molt parlar restar pogues
y coblejar basta no mes
en la velea ploma a retraure
que mal se emplea no vulles caure
lo meije roig per molt bolar
no li feu goig ques rebentar
aquesta empreça passar per tot
al tort monteza dich de rebot.
que tot lo dia Finis.
ell consumia (Facta a 8 de febrer any 1586.)
en fer pesar
martes, 7 de mayo de 2024
Lexique roman; Limbe - Lissiu, Leissiu
Limbe, s. m., lat. limbus, bord, abord, limbe.
- Fig., en terme de théologie, limbes.
Luoch que hom apelhava limbe.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Lieu qu'on appelait limbes.
El moriria ses baptisme, e s'en iria en aquela part de infern que nos apelam limbe. L'Arbre de Batalhas, fol. 180.
Il mourrait sans baptême, et s'en irait dans cette partie d' enfer que nous appelons limbes.
CAT. Lims. ESP. PORT. IT. Limbo.
Limit, s. m., lat. limitem, limite, borne.
Los limits et decxs. Fors de Béarn, p. 1082.
Les limites et barrières.
CAT. Limit, llimit. ESP. (límite) PORT. IT. Limite. (chap. Límit, limits.)
2. Limitacio, s. f., lat. limitatio, limitation, fixation, abornement.
Dona als membres limitacio et distinccio. Eluc. de las propr., fol. 113.
Donne aux membres limitation et distinction.
CAT. Limitació. ESP. Limitación. PORT. Limitação. IT. Limitazione.
(chap. Limitassió, limitassions.)
3. Limitar, v., lat. limitare, limiter, déterminer, fixer.
Aysshi cum aquest limita le temps del mascle, semlantment limita, en aquel meteyssh libre, le temps de la formacio. Eluc. de las propr., fol. 68.
Ainsi comme celui-ci limite le temps du mâle, semblablement il limite, dans ce même livre, le temps de la formation.
Part. pas. Foro lhi terme d'aquestz evesquatz tantost apres limitatz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 217.
Furent les bornes de ces évêchés sitôt après limitées.
Plus limitada potestat. Eluc. de las propr., fol. 10.
Puissance plus limitée.
CAT. ESP. PORT. Limitar. IT. Limitare. (chap. limitá: limito, limites, limite, limitem o limitam, limitéu o limitáu, limiten; limitat, limitats, limitada, limitades.)
Limo, Limon, s. m., lat. limus, limon.
Fetz de limo de terra tot derairanamens
Adam, que fetz senhor de totas res vivens.
P. de Corbiac: El nom de.
Fit du limon de la terre tout en dernier Adam, qu'il fit seigneur de toutes choses vivantes.
Del limon de la terra. Hist. abr. de la Bible, fol. 1.
Du limon de la terre.
CAT. Lim. ESP. PORT. IT. Limo. (chap. Limo, fang, fanc, tarquí.)
2. Limanha, s. f., limon.
Dieus nos fes d' aital limanha.
T. de G. Riquier et de Henri: Senher.
Dieu nous fit de tel limon.
3. Limositat, s. f., lat. limositatem, limon, vase.
Aquest fluvi per razo de sa limositat.
Aygas... ses limozitat.
Eluc. de las propr., fol. 151 et 154.
Ce fleuve en raison de son limon.
Eaux... sans limon.
ESP. Limosidad. IT. Limosità, limositate, limositade.
4. Limos, adj.. lat. limosus, limoneux, bourbeux.
El es tot... limos et trebol.
(chap. Ell es tot... fangós, tarquinós y térbol.)
Humor limosa et viscoza.
Eluc. de las propr., fol. 151 et 237.
Il est tout... limoneux et trouble.
Humeur limoneuse et visqueuse.
- Baveux.
Nul beu o vaqua limos o limosa.
Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 414.
Nul boeuf ou vache baveux ou baveuse.
ESP. (barroso) PORT. IT. Limoso. (chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses.)
Limo, s. m., lat. limonium, limon, citron.
Voyez Aldrete, p. 366, et Mayans, Orig. de la ling. esp., t. II, p. 233 et
250.
Pus tost que quant us limos
De perra venc en mudansa.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.
Plus tôt que quand un limon vint en métamorphose de poire.
CAT. Llimó. ESP. Limón. PORT. Limão. IT. Limone. (chap. Llimó, llimons; llimoné, llimonés.)
Lin, s. m., lat. linum, lin.
Fuy penchenayre de li.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je fus peigneur de lin.
Ja non vesta drap de carbe ni de lin. Guillaume de Tudela.
Jamais ne revête étoffe de chanvre ni de lin.
O canebe, o lin, o lana. Trad. d'un Évangile apocryphe.
(chap. O cánem, o llí, o llana.)
Ou chanvre, ou lin, ou laine.
CAT. Llí. ESP. Lino. PORT. Linho. IT. Lino.
2. Linos, s. m., graine de lin.
Ple ponh de linos solamen
Faretz fort cozer e bullir.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Pleine poignée de graine de lin seulement vous ferez cuire et bouillir fort.
3. Linsol, Lensol, Lanssol, s. m., linceul, drap de lit.
Lo linsol torzeretz lendema.
T. d'une dame et de Montant: Ieu venc.
Vous tordrez le linceul le lendemain.
Era 'l suari e 'l lensol. Brev. d'amor, fol. 175.
C'était le suaire et le linceul.
Lanssols bugadatz.
Izarn: Diguas me tu.
Linceuls lessivés.
CAT. Llensol. PORT. Lançol. IT. Lenzuolo. (ESP. Lienzo, sábana.
Chap. Llansol, llansols.)
4. Linhoret, s. m., ligneul, cordonnet.
Ab un fil
O ab un linhoret sotil.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Avec un fil ou avec un cordonnet délié.
5. Linge, s. m., lat. linteum, linge.
Mobles, cum es linge o ustencilhas. Fors de Béarn, p. 1087.
Meubles, comme est linge ou ustensiles.
ESP. Lienzo,
6. Lini, Linhi, adj., lat. lineus, de lin.
De tot drap lini. Cartulaire de Montpellier, fol. 113.
De toute étoffe de lin.
Una cargua de telas linhias. Tit. de 1285. DOAT, t. XVII, fol. 191.
(chap. Una cárrega de teles de llí.)
Une charge de toiles de lin.
Ling, Lenh, Linh, s. m., lat. lignum, bois.
Aquest faitz fo meravilhos
Qu' el linh, on mortz pres naissemen,
Nos nasquet vida e perdos.
P. Cardinal: Dels quatre.
Ce fait fut merveilleux qu'au bois, où la mort prit naissance, il nous naquit vie et pardon.
(chap. Fusta, lleña; creu: lignum crucis.)
- Barque, chaloupe.
Si com val mais grans naus en mar
Que lings ni sagecia.
P. Cardinal: Ieu volgra.
Ainsi comme vaut plus grand navire en mer que barque ou saïque.
A greu pot hom conoisser en la mar
Cami, sitot s'en passa linhs e naus.
Serveri de Girone: A greu pot.
Difficilement on peut connaître en la mer chemin, quoique y passe barque et navire.
- Vaisseau, navire.
Car ses la decima, non es
Us tant caut qu' en armes un lenh.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Car sans la décime, il n'en est pas un si chaud qui en armât un navire.
ANC. FR. Messire de Chepoy retint 2 galies et 1 lin.
Cil de Salonique armoient 5 lins pour nous destourner les vivres.
Compte de Théobald de Chepoy, 1310.
ANC. CAT. Leny, lleny. ANC. ESP. Leño. PORT. Lenho. IT. Legno.
(chap. Barco, barcos, barca, barques, barqueta, barquetes, chalupa, chalupes, llaút, llaúts etc.)
2. Legna, Leigna, Lenha, Lenia, Linha, s. f., bois.
Si non es de peira o de legna.
Ralmenz Bistors: Ar agues.
S'il n'est de pierre ou de bois.
Loc. Quan trob tornei ni cembel,
Volontiers desplei m'enseigna,
E joing, e fatz d'astas leigna.
P. Vidal: Pois ubert.
Quand je trouve tournoi et joute, je déploie volontiers mon enseigne, et joins, et fais de lances du bois.
Proverb. Fas fuec ses lenha.
(chap. Fas foc sense lleña.)
G. Riquier: En re.
Tu fais feu sans bois.
Grans lenia fai grant fuoc.
Flama fail, cant fail... lenia.
Trad. de Bède, fol. 54.
Beaucoup de bois fait grand feu.
Le feu manque, quand manque... le bois.
ANC. FR. Cele alume le fu de laingne. Fables et cont. anc., t. IV, p. 247.
Li vilains a demandé laingne...
En la sale fu fez li feus.
Fables et cont. anc., t. III, p. 11.
En laquelle maison je ai mis ma laigne e fagos.
Lett. de rém. de 1361. Carpentier, t. II, col. 989.
CAT. Llenya. ESP. Leña. PORT. Lenha. IT. Legna. (chap. Lleña, lleñes.)
- Lieu planté d'arbres.
Tost chai
Blanc en bai,
Coma flors en lenha.
Pierre d'Auvergne: Rossinhols.
Le blanc tombe aussitôt en bai, comme la fleur en bois.
Linha, Ligna, s. f., lat. linea, ligne, cordeau, direction.
Tot o mena a plom et a livell (nivell) et a drecha linha.
V. et Vert., fol. 59.
Il le mène tout à plomb et de niveau et en droite ligne.
Bastit ses regl' e ses ligna.
Rambaud d'Orange: En aital rimeta.
Bâti sans règle et sans cordeau.
Pren sa linha, e vol anar dreita via. V. et Vert., fol. 59.
Prend sa direction, et veut aller droit chemin.
Fig. Tot o adordena a regla et a linha de razo.
V. et Vert., fol. 47.
Il l'ordonne tout à la règle et au cordeau de la raison.
- Terme d'écriture.
Vingt et sieis linhas en cascuna plana, et en cascuna linha sinc mots.
Fors de Béarn, p. 1077.
Vingt-six lignes en chaque page, et en chaque ligne cinq mots.
- Instrument de pêche.
La linha ab que lo pescayre de ifern pren los peyssos. V. et Vert., fol. 20.
(chap. La línia en la que lo peixcadó d'infern pren los peixos.)
La ligne avec quoi le pécheur d'enfer prend les poissons.
CAT. ESP. Linea. PORT. Linha. IT. Linea. (chap. Línia, línies; per a medí: cordell, plomada; per a peixcá; direcsió; coche de línia : autobús, autocar.)
2. Linh, Ling, s. m., lignée, race, descendance.
Del gran linh N Adam.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
De la grande lignée du seigneur Adam.
Pois lo fils de Dieu vos somo
Qu'el vengetz del ling Farao.
Marcabrus: Emperaire.
Puisque le fils de Dieu vous somme que vous le vengiez de la lignée de Pharaon.
ANC. FR. Ke jà n'i entrera, ne home de son lin.
Prist une fame de haut lin.
Roman de Rou, v. 3442 et 9637.
La dame quident de bas lin.
Roman del conte de Poitiers, v. 912.
Il n'est pas nés de povre lin.
Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 110.
(chap. Linaje, linache : rassa, dessendensia.)
3. Linhada, s. f., lignée, race, descendance.
Tota la linhada
Que pres d'En Adam naissensa.
Gavaudan le Vieux: Un vers.
Toute la lignée qui prit du seigneur Adam naissance.
Linhadas destermenadas.
Tr. de la 1re Ép. de S. Paul aux Thessaloniciens.
Lignées infimes.
En aquest... falhi la lhinhada o la progenies del rey Clodovieu.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.
En celui-ci... faillit la lignée ou la race du roi Clovis.
4. Linhatge, Lignatge, s. m., ligne, direction, alignement.
Adv. comp. Dous auzels, en son estatge
Iras, quan venra 'l matis,
E diguas li en dreg linhatge
De qual guiza l' obedis.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol on.
Doux oiseau, dans sa demeure tu iras, quand viendra le matin, et dis-lui en droite ligne de quelle manière je lui suis obéissant.
- Lignage, lignée, race, descendance.
Mil cavalier de gran linhatge
E mil dompnas de gran valor.
Guillaume, moine de Beziers: Quascus plor.
Mille chevaliers de grand lignage et mille dames de grand mérite.
Desliurar d'enfern
Trastot l' human linhatge.
V. de S. Honorat.
Délivrer d'enfer tout l' humain lignage.
Una falsa deschauzida
E raditz de mal linhatge
M' a trahit, et es trahida.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Une fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage m' a trahi, et est trahie.
Fig. Proeza eis del coratge,
Veus son meilhor linhatge.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Prouesse provient du coeur, voilà sa meilleure lignée.
ANC. FR. Conjoincts ensemble par sang de lignaige ainsi que cousins.
Monstrelet, t. I, fol. 119.
CAT. Llinatge. ESP. Linaje. PORT. Linhagem. IT. Legnaggio.
(chap. Linache, linaches, linaje, linajes.)
5. Alignamen, Allinamen, s. m., alignement.
Si la terra es el mei per dreich alignamenz.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Si la terre est au milieu par droit alignement.
Enfra lurs propres allinamens.
Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.
Au-dessous de leurs propres alignements.
ANC. ESP. Aliñamiento (MOD. Alineamiento). PORT. Alinhamento.
(chap. Aliniamén, aliniamens; del fútbol, de los solcs per a plantá, etc.)
6. Alinhar, v., aligner, ajuster.
Part. pas. El vei adreit et alinhat.
Bertrand de Born: Fueilhetas.
Je le vois juste et aligné.
Fig. Equitatz non es autra cauza mays engaltat tota alinhada.
V. et Vert., fol. 60.
Équité n'est autre chose excepté égalité toute alignée.
CAT. Alinyar. ESP. Aliñar (alinear). PORT. Alinhar. (chap. Aliniá, aliniás: yo me alinio, alinies, alinie, aliniem o aliniam, aliniéu o aliniáu, alinien; aliniat, aliniats, aliniada, aliniades.)
7. Delinhar, v., dévier, disjoindre, écarter.
Aquel qui de sa natura delinha. Eluc. de las propr., fol. 140.
Celui qui de sa nature dévie.
- Part. prés. Discordant.
Naysho delinhans parts.
Eluc. de las propr., fol. 253.
Naissent parties discordantes.
8. Forlinhar, v., forligner, dégénérer.
E s deu gardar de forlinhar. Brev. d'amor, fol. 104.
Et se doit garder de forligner.
Part. pas. No seria bos filhs, mays seria forlinhatz. V. et Vert., fol. 74.
Ne serait pas bon fils, mais il serait dégénéré.
Subst. Dels forlinhatz d'avol aire.
Pierre d'Auvergne: Belh m'es.
Des dégénérés de mauvaise mine.
ANC. FR. Forlignez de la constance de voz pères.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 409.
Si l'homme ne se fust forligné du devoir. Dubartas, p. 9.
9. Relinhar, v., ressembler.
Li deu quecx voler relinhar.
Be viven, li relinha.
Brev. d'amor, fol. 104.
Chacun doit vouloir lui ressembler...
En vivant bien, il lui ressemble.
10. Interlinear, v., interligner, intercaler.
Part. pas. Rasat, cancellat o interlineat.
Fors de Béarn, p. 1082.
Rayé, cancellé ou interligné.
(N. E. De esto sabía mucho Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, Archivo Real de la Corona de Aragón.)
ESP. PORT. Interlinear. IT. Interlineare. (chap. Interliniá.)
Linir, v., lat. linire, enduire, oindre, frotter.
Part. pas. Sa goma... val tant a conservar libres que, quan so linitz d'ela, per ardas no prendo mal. Eluc. de las propr., fol. 201.
Sa gomme... vaut tant pour conserver les livres que, quand ils sont enduits d'elle, ils ne prennent mal par teignes.
2. Liniment, s. m., lat. linimentum, liniment.
Aprop pausa liniment. Trad. d'Albucasis, fol. 4.
Après pose liniment.
ESP. Linimiento. PORT. IT. Linimento. (chap. Linimén, linimens.)
3. Lizar, v., enduire, oindre.
Lizar tot entorn d'alguna materia glutinoza.
Eluc. de las propr., fol. 142.
Enduire tout autour d'aucune matière glutineuse.
ANC. ESP. Lizar. IT. Lisciare.
Linx, s. m., lat. lynx, lynx.
Linx no fo par a leis en gardadura. Palaytz de Savieza.
Lynx ne fut pareil à elle en regard.
Engendra tygres, linces, serpens. Eluc. de las propr., fol. 176.
(chap. Engendre tigres, linces, serps.)
Engendre tigres, lynx, serpents.
CAT. ESP. Lince. PORT. Lince, lynce. IT. Lince. (chap. Lince, linces.
A Fondespala ña una anécdota: un cassadó li va fotre una escopetada a lo que se pensabe que ere un lince, y va resultá que ere lo gat de Torretes.)
Lippos, adj., lat. lippus, chassieux.
Uelhs... lippos. Eluc. de las propr., fol. 227.
Yeux... chassieux.
IT. Lippo.
2. Lippozitat, s. f., lippitude.
Laganha o lippozitat. Eluc. de las propr., fol. 83.
Chassie ou lippitude.
3. Lipeza, s. f., lippitude.
Ret les uelhs clars et delish lor taca, val contra lipeza.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Rend les yeux clairs et détruit leur tache, vaut contre lippitude.
Liptote, s. f., litote, figure de rhétorique.
Liptote... tol alquna proprietat accidental ad alcuna cauza.
Leys d'amors, fol. 143.
La litote... ôte quelque propriété accidentelle à quelque chose.
Liquor, Licor, s. m., lat. liquor, liqueur, liquide.
Quar olis, que es veramens
I dels principals hongemens,
Vai totas vetz, so es vers plas,
En totas licors sobiras.
Brev. d'amor, fol. 145.
Car huile, qui est vraiment un des principaux liniments, va toujours, cela est vrai pleinement, en tous liquides supérieure.
De liquors, alcunas so compostas, alcunas so simplas.
Eluc. de las propr., fol. 271.
Des liqueurs, aucunes sont composées, aucunes sont simples.
Fig. De tu fara hom la liquor
Don seran onchg l' autri trachor.
P. Cardinal: D'Esteve.
De toi on fera la liqueur dont seront oints les autres traîtres.
CAT. ESP. PORT. Licor. IT. Liquore. (chap. Licor, licors; licoret, licorets.)
2. Liquiditat, s. f., lat. liquiditatem, liquidité, fluidité, limpidité.
Per razo de sa liquiditat.
Contra tropa liquiditat.
Eluc. de las propr., fol. 32 et 35.
Par raison de sa liquidité.
Contre considérable liquidité.
IT. Liquidità, liquiditate, liquiditade. (chap. Liquidés; fluidés.)
3. Liquefactio, s. f., lat. liquefactio, liquéfaction.
Ja sia que prenga liquefactio. Eluc. de las propr., fol. 183.
Bien qu'il prenne liquéfaction.
ESP. Licuefacción. PORT. Liquefacção. IT. Liquefazione.
(chap. Licuefacsió.)
4. Liquid, adj., lat. liquidus, liquide, limpide.
Si la materia es trop liquida et clara.
Don naysh adhoras goma liquida.
Eluc. de las propr., fol. 104 et 198.
Si la matière est très liquide et claire.
Dont naît parfois gomme liquide.
Fig. Que las ditas letras puescan esser dichas liquidas.
Leys d'amors, fol. 111.
Que lesdites lettres puissent être dites liquides.
CAT. Liquid, lliquid. ESP. (líquido) PORT. IT. Liquido. (chap. Líquit o líquid, liquits o liquits; líquida, líquides.)
5. Liquidamens, adv., liquidement.
Lentamens o lotamens o liquidamens, segon lati, sonan las ditas letras.
Leys d'amors, fol. 111.
Lentement ou lourdement où liquidement, selon le latin, sonnent lesdites lettres.
ESP. (líquidamente) PORT. IT. Liquidamente. (chap. Líquidamen)
Lis, Liz, adj., grec *gr, lisse, uni, poli.
Blanc e lis pus qu'us almatitz.
Guillaume de Cabestaing: Er vey qu' em.
Blanc et lisse plus qu'une améthyste.
Sa pel es plana, liza et ses pels.
Eluc. de las propr., fol. 31.
Sa peau est plane, lisse et sans poils.
CAT. Lis. ESP. Liso. PORT. Lizo. IT. Liscio. (chap. Llis, llisos, llisa, llises.)
Lis, s. m., lat. lis, procès, débat, discussion.
Lis et controversia. Tit. de 1283. DOAT, t. XCI, fol. 217.
Débat et controverse.
ESP. (lid) PORT. IT. Lite. (chap. Lid, lids; debat, debats; prossés, prossesos; discussió, discussions.)
2. Litigi, s. m., litigium, litige.
Litigi entre partidas. Statuts de Provence. BOMY, p. 10.
Litige entre parties.
Plays, litigis e questions.
Statuts de Provence. Julien, t. 1., p. 350.
Plaids, litiges et questions.
ESP. PORT. IT. Litigio. (chap. Litigi, litigis.)
3. Litigios, adj., lat. litigiosus, litigieux, querelleur.
Femna fada, lengossa,
Mala e litigiosa.
Brev. d'amor, fol. 233.
Femme folle, bavarde, méchante et querelleuse.
Ny denguna causa autra litigiosa. Statuts de Provence. BOMY, p. 5.
Ni nulle autre cause litigieuse.
ESP. PORT. IT. Litigioso. (chap. Litigiós, litigiosos, litigiosa, litigioses.)
4. Litigar, v., lat. litigare, contester, être litigant.
Part. prés. Fan obligar las personnas litigans.
Statuts de Provence. BOMY, p. 10.
Font obliger les personnes litigantes.
ESP. PORT. Litigar. IT. Litigare. (chap. Litigá: litigo, litigues, litigue, litiguem o litigam, litiguéu o litigáu, litiguen; litigat, litigats, litigada, litigades. Litigán, litigans.)
Lisera, s. f., lisière.
No per la lisera. Fors de Béarn, p. 1086.
Non par la lisière.
(chap. La vora de un bancal que toque al bosque.)
Lissiu, Leissiu, s. m., lat. lixivium, lessive.
Ses neguna autra mescla de lissiu de sabon.
Cartulaire de Montpellier, fol. 193.
Sans aucun autre mélange de lessive de savon.
Aiatz de fort leissiu de vitz
Que sia colatz et esclarzitz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ayez de forte lessive de vigne qui soit coulée et clarifiée.
Que neguns tenchuriers, que blanquis seda, non ause blanquir ab negun lissiu. Cartulaire de Montpellier, fol 192.
Que nul teinturier, qui blanchit soie, n'ose blanchir avec nulle lessive.
CAT. Llexiu. (chap. Lejía, lejíes. ESP. Lejía.)






