Mostrando las entradas para la consulta aragonesos ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aragonesos ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel; Litera, Llitera; Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.
Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html

domingo, 26 de abril de 2026

Riota - Rithmic

Riota, s. f., débat, contestation, altercation, opposition.
Voyez Muratori, Diss. 33. (N. E. Inglés riot.)
Met en l' ost de son senhor riota o bregua.
L'Arbre de Batalhas, fol. 96.
Met en l'armée de son seigneur altercation ou querelle.
Papa Bonifaci moc plach e riota al rey de Fransa.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 207.
Le pape Boniface suscita plaid et contestation au roi de France.
ANC. FR. Fu faite concorde du roi de France et de celui de Castele, de riote qui estoit entre eux.
Martenne, Ampl. Coll., t. V, col. 750.
IT. Riotta. 

2. Riotos, adj., disputeur, tracassier, chamailleur.
Mala molher es clamoza, riotoza, malicioza. Eluc. de las propr., fol. 71.
(chap. Mala mullé (dona) es cridadora, reñidora, malissiosa.)
Méchante femme est criarde, disputeuse, malicieuse.
- Contradictoire, incompatible.
Aspra e dezacordabla o riotoza contentios de sillabas. Leys d'amors, fol. 109.
Apre et discordant ou incompatible conflit de syllabes.
IT. Riottoso.

Ris, s. m., lat. risus, ris, rire, sourire.
Ab un amoros ris
Que m fes, qan m' esgardet.
(chap. En una amorosa sonrisa que me va fé, cuan me va mirá; o sonrissa.)
Arnaud de Marueil: Tant m' abellis.
Avec un amoureux sourire qu'elle me fit, quand elle me regarda.
Per lo sieu ris que m fes tan doussamen.
Cadenet: Ab leyal.
Pour le sien sourire qu'elle me fit si doucement.
Loc. Mi dons ri m tan doussamen,
Que belh ris m' es de Dieu, so m par.
Rambaud d'Orange: Ab nou cor.
Ma dame me rit si doucement, que beau ris m'est de Dieu, ce me parait.
Prov. Li ris e li joc
An lur temps e lur loc.
Arnaud de Marueil: Razos es. Var.
Les ris et les jeux ont leur temps et leur lieu.
ANC. CAT. Ris. ANC. ESP. PORT. IT. Riso. (ESP. MOD. Risa, sonrisa.
Chap. Rissa, risses; sonrissa, sonrisses; sonrisseta, sonrissetes.)

Tropezón de la risa.

2. Rizet, s. m. dim., petit sourire, léger sourire.
Pois fai un gai rizet derrier
Ab que me fier derrieramen.
Lanfranc Cigala: Un avinen.
Après elle fait un gai léger sourire dernier avec quoi elle me frappe en dernier.

3. Rire, Rir, v., lat. ridere, rire, sourire.
Non puesc esser jauzire
Tro veya rire
Vos, don ieu suy servire.
Guillaume, Moine de Beziers: Erransa.
Je ne puis être joyeux jusqu'à ce que je voie rire vous, dont je suis serviteur.
A mi an pro donat de que ria.
Bertrand du Pujet: De sirventes.
A moi ont assez donné de quoi je rie.
Fig. Vostres bels huels plazens, galiador,
Rizon de so don ieu sospir e plor.
Rambaud de Vaqueiras: Atressi ai.
Vos beaux yeux agréables, trompeurs, rient de ce dont je soupire et pleure.
Del franc cortes per cuy paratges ri. 
J. Esteve: Francx reys.
Du franc courtois par qui parage sourit.
Pueys s' en gap e s' en ri.
(chap. Pos s'en enfot y s'en enriu.) 
Pierre de Bussignac: Quan lo dous.
Puis s'en moque et s'en rit.
Substantiv. Son dous plazens rire
M' a donat martire.
Giraud de Salignac: Per solatz.
Son doux agréable rire m'a donné martyre.
Quan vos plac que m des un rir. 
Pons pe Capdueil: Quoras que m.
Quand il vous plût que vous me donnâtes un rire.
Part. prés. Los vostres huelhs vairs e rizens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Les votres yeux vairs et riants.
Bella boca rizens.
(chap. Bella boca rién : que s'en enriu, que sonriu.)
B. de Ventadour: Ab joi.
Belle bouche riante.
ANC. FR. Li cuenz l'oï, assez s'en rist.
Et tuit li chevalier s'en ristrent.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 435.
CAT. Riurer. ESP. Reír. PORT. Rir. IT. Ridere. (chap. Riure, enríuressen, sonriure; soltá carcañades hasta que te fa mal la pancha, com cuan lliges Sense notissies de Gurb en chapurriau; o cuan escoltes a Cucurull, lo grillat catalaniste.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

5. Derrizio, s. f., du lat. derisus, dérision.
Fay sas chuflas e sas derrizios d' aquell que ve trayre a be.
V. et Vert., fol. 8.
Fait ses moqueries et ses dérisions de celui qu'il voit tirer à bien.
Per major derrizio. Brev. d'amor, fol. 165.
Pour plus grande dérision.
IT. Derisione, dirisione. 

5. Derizori, adj., lat. derisorius, dérisoire, illusoire.
O son... derizorias. Leys d'amors, fol. 26.
Ou elles sont... dérisoires.
IT. Derisorio.

6. Sobsrire, Somrire, Sorire, Sorrire, v., lat. surridere, sourire.
Comenset un pauc a sorire.
(chap. Va escomensá un poc a sonriure.)
Roman de Jaufre, fol. 39.
Il commença un peu à sourire.
El somris
Ves sa maire, pueys li dis.
Trad. d'un Évang. apocr.
Il sourit vers sa mère, puis lui dit.
Mostra sobsrien l' alegresa de ton cor.
(chap. Mostra sonrién l'alegría de ton cor; ton : lo teu.)
Trad. de Bède, fol. 69.
Montre en souriant l'allégresse de ton coeur.
G. se sori sotz son greno.
Lo regardet, si li sorri.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 77 et 52.
Gérard se sourit sous sa moustache.
Le regarda, il lui sourit.
ANC. FR. Et soubs-riant du bout du nez.
Rabelais, liv. IV, nouv. prologue.
ESP. Sonreír (reír por lo bajo). PORT. Sorrir. IT. Sorridere. (chap. Sonriure; fé una sonrisseta; a vegades acompañada de algún ja, ja, ja baixet, en picardía o malissia.)

Ris, s. m., lat. oryza, riz.
Amentas e comi, ani e ris.
(chap. Ameles, armeles y comino, anís y arrós.)
Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 17.
Amandes et cumin, anis et ris.
(chap. Arrós, arrossos; arrossal, arrossals; arrosset sucarradet, arrossets sucarradets pera los de Monroch.)

Rithmic, Rithimic, adj., rhythmique, qui appartient au rhythme.
Harmonia rithmica, es dossa melodia per feriment de nervis et de metalhs engendrada.
Musica..., tres partidas ha aquesta sciencia, una es dita armonica, autra organica, autra rithimica.
(chap. Música..., tres parts té esta siensia, una es dita armónica (armonía), atra orgánica, atra rítmica. Aixó u saben be los germans aragonesos catalanisats Celma Tafalla, de Valderrobres o Valdarrores.)
Eluc. de las propr., fol. 282 et 281.
Harmonie rhythmique, c'est douce mélodie par frappement de nerfs et de métaux engendrée.
Musique..., trois parties a cette science, une est dite harmonique, autre organique, autre rhythmique.
ESP. (rítmico) IT. Ritmico. (chap. Rítmic, ritmics, rítmica, rítmiques.)

Margarita Celma Tafalla; Rithmic, Rithimic, adj., rhythmique, qui appartient au rhythme.

Reverencia, Reverensa

Reverencia, Reverensa, s. f., lat. reverentia, révérence, honneur, respect.
Non porta honor ni reverencia ad aquell a cuy la deuria portar.
V. et Vert., Vol. 8.
Ne porte honneur ni respect à celui à qui il devrait le porter.
Am gran solempnitat et am gran reverencia. Philomena.
Avec grande solennité et avec grand respect.
- Salutation respectueuse.
Fetz lur gran reverencia. V. de S. Honorat.
Leur fit grande révérence.
Loc. Li faran la reverensa. Trad. d'un Évang. apocr. 
Lui feront la révérence.
ANC. CAT. Reverença. CAT. MOD. ESP. PORT. Reverencia. IT. Reverenzia, reverenza, riverenzia, riverenza. (chap. Reverensia, reverensies : respecte, respectes.)

2. Reverent, adj., lat. reverendus, révérent, respectable.
Nostre reverent senhor. Tit. de 1292. Bailliage de Montpellier.
(chap. Nostre reverén siñó. 2026. Escrit a Alemania, mes prop de Estrasburgo (añ 842) que del Matarraña.)
Notre révérent seigneur.
CAT. Reverent. ESP. PORT. Reverente. IT. Reverente, riverente.
(chap. Reverén, reverens, reverenta, reverentes; reverendo, retó, mossen; reverendos, retós, mossens; reverenda abadesa, reverendes abadeses, com les del monasteri de San Juan.)

Jaime I; Reverent, adj., lat. reverendus, révérent, respectable.

3. Reverenmen, adv., révérencieusement, respectueusement.
Reverenmen lo deves fort pregar, quar ell es Dieus de magestat.
V. et Vert., fol. 87.
Respectueusement tu le dois fort prier, car il est Dieu de majesté.
ESP. PORT. Reverentemente. IT. Reverentemente, riverentemente.
(En chapurriau: reverenmen, en reverensia, en respecte, sense cap t, igual que a la plana llengua romana. Lo chapurriau es pressísamen esta llengua. Mols dels adverbios no portaben la t final, datres vegades se troben en t, y alguna vegada de les dos maneres. Reverenmen vull saludá al cafre de Artur Quintana Font, y als seus acólits de la Ascuma. Mol respectuosamen saludo al presidén, lo imbéssil gort com un carretell, Juaquinico Monclús, sense t.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

4. Irreverencia, s. f., lat. irreverentia, irrévérence.
Cantas irreverencias as fachas a Dieu. V. et Vert., fol. 8.
(chap. Cuántes irreverensies has fetes a Deu.)
Combien d'irrévérences tu as faites à Dieu.
CAT. ESP. PORT. Irreverencia. IT. Irreverenza, irriverenza, inreverenza, inriverenza. (chap. Irreverensia, irreverensies, falta de respecte.
Perdonéu les irreverensies que los fach als catalanistes, sobre tot als aragonesos, com la de Carrégalo estire la garra, y la va estirá, per sert, com la estirarem tots. Algú va escriure a Viles i gents: “Si això és un home”, está a La Comarca y a varios dels meus blogs.)

Joaquín Monclús, Matarraña y sierra turolenses

5. Irreverenmens, ad, irrévéremment, irrespectueusement.
Cant hom tracta irreverenmens lo precios cors de Jhesu Crist.
(chap. Cuan se trate irreverenmen lo pressiós cos de Jesucristo - o Jessucristo, ya que pronunsiem eixa s doble.)
V. et Vert., fol. 15.
Quand on traite irrespectueusement le précieux corps de Jésus-Christ.
CAT. Irreverentment. ESP PORT. Irreverentemente. IT. Irreverentemente, inreverentemente. (chap. Irreverenmen, sense reverensia o respecte; irrespetuosamen o irrespectuosamen.)

sábado, 7 de febrero de 2026

Raditz, Razitz, Raitz - Eradicar, Erradiquar

Raditz, Razitz, Raitz, s. f., lat. radix, racine, souche.

Es arbres senes razitz.

G. Riquier: Aissi pert.

Est arbre sans racines.

Raitz d' erbas pressiosas. Liv. de Sydrac, fol. 44.
(chap. Arraíls d'herbes pressioses : medissinals.)

Racines d'herbes précieuses.

Dens... han lors razitz en las mandibulas. Eluc. de las propr., fol. 43.

Les dents... ont leurs racines dans les mâchoires.

Fig. Una falsa deschausida

E raditz de mal linhatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Une fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage.

Vantars, so es la seconda raitz d' orguelh. Liv. de Sydrac, fol. 128.

Le vanter, c'est la seconde racine d'orgueil.

Loc. Il era de tot faiz benestan

Cim e raditz, flors e frutz e semensa.

Lanfranc Cigala: Eu non chant.

Elle était de tout fait bienséant sommet et racine, fleur et fruit et semence.

ANC. FR. De la rais jusques en la cime.

Guill. Guiart. Du Cange, t. IV, col. 125.

ANC. CAT. Razitz. ESP. (raíz) PORT. Raiz. IT. Radice. (chap. Arraíl, arraíls; raíl, raíls tamé són les de la vía, víes, ferrocarril : carril o carrilet de ferro.)

Raditz, Razitz, Raitz, radix, arraíl, arraíls, raíces, raíz


2. Raiseta, s. f. dim., petite racine.

De rafe penretz raisetas.
(chap. De rabe pendréu arrailetes, railetes. Vore rabe, rave, rabaneta mes amún.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

De raifort vous prendrez petites racines.

3. Racina, Razina, s. f., racine.

Escalfa la testa e art la racina dels cabels. Liv. de Sydrac, fol. 87.

Échauffe la tête et brûle la racine des cheveux.

Fig. Ieu no' n partray a ma vida,

Tant es de bona razina.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo.

Je n'en partirai de ma vie, tant elle est de bonne racine.

4. Razigament, s. m., racine.

Per donar a las dens plus fort razigament. Eluc. de las propr., fol. 42.
(chap. Pera doná a les dens mes fort arrailamén; pl. arrailamens.)

Pour donner aux dents plus forte racine.

5. Radicar, Razicar, Razigar, v., lat. radicari, enraciner, prendre racine.

Part. pas. Al gra es necessari que prenga humiditat.. e pueys que sia razigat per accio de calor.

Las dens so en las mandibulas razigadas cum en lor fundament.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 43.

Au grain il est nécessaire qu'il prenne humidité... et puis qu'il soit enraciné par action de chaleur.

Les dents sont dans les mâchoires enracinées comme en leur fondement.

CAT. ESP. PORT. Radicar. IT. Radicare. (chap. Radicá, arrailá, radicás, arrailás: radico, radiques, radique, radiquem o radicam, radiquéu o radicáu, radiquen; radicat, radicats, radicada, radicades; yo m'arraílo, t'arraíles, s'arraíle, mos arrailem o arrailam, tos arrailéu o arrailáu, s'arraílen.)

- Arracher.

Radica aquela mais que no sia annexa am autra dent.

Trad. d'Albucasis, fol. 21.

Arrache celle-là pourvu qu'elle ne soit annexée avec autre dent.

Part. pas. Si es la dent poyrida, sia razicada.

Collect. de Recettes de médecine.

Si la dent est pourrie, qu'elle soit arrachée. (chap. Arrencá (arrancá): arrenco, arrenques, arrenque, arrenquem o arrencam, arrenquéu o arrencáu, arrenquen; arrencat, arrencats, arrencada, arrencades; sego o arrenco? arrenca!; yo arrencaría; yo arrencaré; si yo arrencara - a corre, com Puigdemont -)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

6. Radicacio, s. f., radication, action de prendre racine.

Quand prendo radicacio. Eluc. de las propr., fol. 50.
(chap. Cuan (ells, elles) prenen radicassió : cuan ells o elles arraílen, radiquen, trauen arraíls, com cuan se sembren les pataques a trossos, en un o mes ulls, que después són grills y arraíls.)

Quand ils prennent radication.

CAT. Radicació. ESP. Radicación. PORT. Radicação. IT. Radicazione.
(chap. Radicassió, radicassions; arrailamén, arrailamens.)

7. Radical, adj., lat. radicalis, radical.

La humiditat radical que rema en la razitz.

Cor, qui es radical comensament de totas virtutz.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 229.

L'humidité radicale qui reste dans la racine.

Le coeur, qui est radical commencement de toutes vertus.

CAT. ESP. PORT. Radical. IT. Radicale. (chap. Radical, radicals.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

8. Razir, v., déraciner, arracher.

Sos murs escravantar, albrez razir,

E sa terra gastar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Ses murs renverser, arbres arracher, et sa terre dévaster.

Part. pas. Entro que los vergiers aurem razis
E las fons amparadas e 'ls pots sazitz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Jusqu'à ce que les vergers nous aurons arrachés et les fontaines prises et les puits saisis.

Fig. VII C (700) ch. de chap razis. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Sept cents chevaliers de chef privés.

9. Araigar, Araizar, v., arracher, déraciner.

Fig. Maledicios araiza lor fondamens. Trad. de Bède, fol. 70.

La malédiction déracine leur fondement.

Part. pas. Devunt esser araigat li vice en home.

L' ergoils d' ergolios es araigaz. Trad. de Bède, fol. 44 et 73.

Doivent être arrachés les vices en homme.

L'orgueil d'orgueilleux est arraché.

ANC. CAT. Arraygar. ESP. Arraigar (desarraigar, arrancar). PORT. Arreigar.
(chap. Desarrailá, arrencá.)

10. Arasignar, v., déraciner, arracher.

Totas las malas herbas no si poden pas arasignar ni ostar de mest las bonas.

Arbre de Batalhas, fol. 142.

Toutes les mauvaises herbes ne se peuvent pas arracher ni ôter du milieu des bonnes.

11. Desrazigament, s. m., déracinement, arrachement.

Desrazigament si deu far ab avizament, quar autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Le déracinement se doit faire avec avisement, car autrement... le froment il déracinerait.
(chap. Desarrailamén, desarrailamens; arrencamén, arrencamens. Arrencadissa de abres, arrencadisses de boches.)

12. Desraygar, Desrazigar, v., déraciner, arracher.

Autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Autrement... le froment il arracherait.

Fig. Que nos deslivre dels VII peccats mortals e los desrazigue de tot nostre cor. V. et Vert., fol. 37.

Qu'il nous délivre des sept péchés mortels et les déracine de tout notre coeur.

Cum selh desamat amans

Que de joi se desrazigua.

Giraud de Borneil: Quan la bruna.

Comme cet amant dédaigné qui de joie se déracine.

Part. pas. Coma un albres qui es desraygatz e gitatz de terra.
(chap. Com un abre (albre) que es desarrailat (arrencat) y gitat de la terra (gitat, de gitá: expulsat, tret; verbo foragitá: gitá fora, expulsá, fotre fora; tamé gitá ere vomitá, potá, bossá, se díe als masos de Beseit - Arnes.)

Liv. de Sydrac, fol. 42.

Comme un arbre qui est déraciné et mis hors de terre.

Zizania.… naysh entre froment... et es a el mot dampnoza, si no es desrazigada. Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. La cañota (sissaña, lolium temulentum) ... naix entre lo formén (blat - tardá -) ... y li es an ell mol maligna, si no es desarrailada (arrencada). Sobre tot es mol perillosa pera los bous y vaques, que se unflen si ne mingen, poden morí de cólic; lligí lo cuento del “meche y menescal de Valderrobres.”)

L'ivraie.… naît entre le froment... et est à lui moult dommageable, si elle n'est arrachée.

cañota, sissaña, zizania, cizaña


ANC. CAT. Desraygar, desreygar. ESP. Desraigar (desarraigar). IT. Disradicare.
(chap. Desarrailá, arrencá : desarraílo, desarraíles, desarraíle, desarrailem o desarrailam, desarrailéu o desarrailáu, desarraílen; desarrailat, desarrailats, desarrailada, desarrailades; yo desarrailaré; yo desarrailaría; si yo desarrailara.)

13. Darradigar, v., déraciner, arracher.

Part. pas. La vinha... sia tota darradigada. Cout. de Condom.

Que la vigne. .. soit toute arrachée.

14. Enrazigar, v., enraciner.

Fig. Mot fan l'amor enrazigar. Brev. d'amor, fol. 5.

Moult font l'amour enraciner.

Enrazigans la vostra fe. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Colossiens.
(chap. Arrailán la vostra fe; radicán.)

Enracinant la votre foi.

Part. pas. Es l' albre de vida plantatz

Sobre lieys et enrazigatz.

Brev. d'amor, fol. 64.

Est l'arbre de vie planté sur elle et enraciné.

Es aissi enrazigatz,

Que greu er jamais abatutz,

Que la razitz es malvestatz.

Marcabrus: Pois l'inverns.

Il est ainsi enraciné, que difficilement il sera jamais abattu, vu que la racine est méchanceté.

15. Enraigar, v., enraciner.

Part. pas. Enraigat e fundat en caritat.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.

Enracinés et fondés en charité.

16. Esraigar, v., déraciner, arracher.

Fig. Nostra nonsabensa

E romp e 'sraig.

Lantelm: Lanfranc de.

Notre ignorance et rompt et déracine.

ANC. FR. Tot en esrache et poil et cuir.

Roman du Renart, t. III, p. 318.

Lors comence ses puins à batre

Et ses cheveus à esragier.

Roman de la Violette, p. 172.

Et maint chevels esraigié dou chief fort.

Roman de Roncevaux.

IT. Sradicare. (ESP. Erradicar.)

17. Eradicacio, s. f., lat. eradicatio, déracinement, arrachement.

Que tu cures la dent... e tardes en tota eradicacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20.

Que tu cures la dent... et tardes en tout arrachement.
(chap. Erradicassió, erradicassions : arrencamén, desarrailamén.)

18. Eradicar, Erradiquar, v., lat. eradicare, déraciner, arracher, enlever.

Es forsat aquela dent eradicar.

Entro que erradiques tota la corrossio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 11.

Est forcé de cette dent déraciner.

Jusqu'à ce que tu enlèves toute la corrosion.

Part. pas. Sia eradicatz de la sua razit.

Quan es eradicada.

Trad. d'Albucasis, fol. 40 et 20.

Soit déraciné de la sienne racine.

Quand elle est déracinée.

ANC. FR. Des vents alpins qui tâchent à l'envi... L'éraciner.

Desmazures, Trad. de l'Énéide, liv. IV, p. 188.

IT. Eradicare. (ESP. Erradicar. chap. Erradicá - desarrailá, arrencá - acabá en algo, per ejemple la Ascuma y algún cap dels catalanistes, sobre tot los pancatalanistes aragonesos : erradico, erradiques, erradique, erradiquem o erradicam, erradiquéu o erradicáu, erradiquen; erradicat, erradicats, erradicada, erradicades.)