champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 29 de abril de 2026
Rude - Rutela
domingo, 26 de abril de 2026
Romanin, Romani (romé, romés; romero)
Robe; Roca; Roder; Rodor
domingo, 7 de diciembre de 2025
Lo rey, Molt car et molt amat primogenit: (Fernando I de Aragó)

Lo rey. - Molt car et molt amat primogenit:
lo Rey dels reys posant lo fre en la boca dels superbioses lur elacio conculca en les baxeses et los corns daquells elats subjuga a servitut per tal que no posen lur sedilla en les alteses et no presumesquen esser
fets semblants al Altissime. Tant es publich que no creem ignorets con Jayme Durgell rompent los ligams de sa faeltat per la qual a nos axi com a son rey e senyor es stret quants actes rebelles quantes indignitats quants e quants et malvades obres ab diabolica austucia havia concebut perit et abortat offenent nostra reyal majestad volent en nostra senyoria sembrar infidelitat et rebellio de la qual en aquella james fon trobada alguna sement: per lo qual provehints a la indempnitat de nostra cosa publica nos ha convengut
personalment venir aci et ab propries mans ministrar salut en ten orrible plaga e havem assatiada aquesta ciutat de Balaguer et aquella no sens gran renom et fama de nostre car oncle lo duch de Gandia comtes barons nobles cavallers gentilshomens et altres axi de nostres regnes et terres com del regne de Castella aci presents ab diverses et multiplicades invasions et artallarias haven macerat fins a la jornada de vuy en la qual lo Fill de la Verge a intercessions de la gloriosa Mare sua en qui es tota nostra esperança no volent la destruccio del poble de la dita ciudat nels grans dans a ell subseguidors ha humiliat et oppremit lo cor del dit Jacme que ell ab ses muller mare et germanes ses vengut metre en nostre poder ab jonols fiquats demanant merce et misericordia confessan sa gran error. E nos moguts mes de pietat que de rigor de justicia al dit Jacme havem perdonat mort natural mutilacio de membres et exili perpetual de nostres regnes et terres et a les dites muller mare e germanes sues les dites morts mutilacio et exili et encare
presons: pero lo dit Jacme pres et ben guardat nos havem detengut per tal que purgues la pena de sos peccats orribles. E per tal quen haurets pleer les dites coses vos notificam ab .... exibidor de la present.
E hajaus molt car et molt amat primogenit en la sua sancta guarda la sancta Divinitat. Dada en lo siti
de Balaguer sots nostre segell secret a XXXI dies doctubre del any mil CCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Gabriel Mascaroni mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.
Núm. 17. Reg. 2403. Fol. 143.
Lo rey. - En Fenollet: segons havem entes e vist en una letra per vos a nos tramesa vos havent en los fets e aparellaments de nostra coronacio aquella diligencia queus pertany ensemps ab mossen Sancho Davila cavaller cambrer nostre havets ja mirats drap dor e de seda mas que fallen aceytonis tafetans e belluts blanchs e altres en lo dit acte de coronacio necessaris. E axi matex nos fets saber que havets parlat ab en Guillem Mulet de les joyes e penyores de don Jayme Durgell e de sa mare e de sa muller lo qual Guillem Mulet ha parlat ab en Torramorell e diu que noy ha als sino ço que tenim en manifest: de que som molt maravellats com siam informats quey havia mes joyes e penyores que aquelles que son contengudes en manifest e inventari. Perqueus pregam dehim e manam que de les dites joyes e penyores diligentment encerquets e sapiats praticant e comunicant daço ab los dits Guillem Mulet e Torramorell lo fet de la veritat e mes avant nos scrisquats prestament quins e quals draps ço es acetonis tafetans e beluts blanchs fallen que nols puxan haver daqui e quants ni porem haver dor ni de seda per tal que daquells quis poran trobar ni haver puxam fer pertret e haver aquells daltra part. E sobre les dites coses e altres necessaries a la dita benaventurada coronacio ensemps ab los dessus nomenats o sens ells treballets ab sobirana diligencia en tal manera que migençant vostra obra nos siam provehits dels dits apparellaments e per aquests e altres serveys a nos per vos fets siam tenguts de proseguirvos de opportunes gracies e favors. Dada en Leyda sots nostre sagell secret a XXII dias de noembre del any MCCCCXIII.
- Rex Ferdinandus.
- P. D. - E si cas es que vehets o coneixets que aqueix hom sen fracas os metia en torn en no manifestar les dites penyores clarament remetetslom aci a nos decontinent ab una altra persona.
- Dada axi com dessus. - Dominus rex mandavit michi Petro Margall.
Núm. 18. Reg. 2403. Fol. 142.
Rex Aragonum et Sicilie. - Religiose devote ac dilecte noster: Rex regum et dominus ponens circulum in naribus superborum et frenum in labiis impiorum elationem ipsorum conculcat in infimum et cornua eorum servitutis jugo submittit ne ponant in aquilonem sedem suam et similes fier Altissimo erubescant. Sane jamdiu proh dolor exiit in publicum quod
vos non credimus ignorare qualiter Jacobus de Urgello fidelitatis sue rupto federe nobis suo vero regi et domino indisolubiliter alligatus quot rebellionis actus iniquitatis dolos stucia Sathane concepit peperit et fraudes nequissimas obortivit majestatem nostram insudans offendere et
in nostri ditione infidelitatis perfidiam supplantare quibus compulit nos planctus et gemitus nostre reipublice ut abciso radicitus ipso morbo ne amplius pullulet aut concrescat eidem personalem salutis ministraremus medelam: ob quod huc accessimus civitatem hujusmodi Balagerii ubi idem Jacobus et alii ejus complices residebant obsessimus usque in diem hujusmodi multipliciter macerantes quo digno Dei judicio sub cujus virtute prospera cuncta succedunt intercessionibus gloriose virginis matris ejus superbum cor ipsius Jacobi sic humilitate contrivit quod a dicta civitate ad nostri presentiam accessit poplitibus flexis illud davidicum verbum materna linga prosiliens Miserere seque in posse nostre majestatis inmisit ut de ejus persona disponeremus ad nostre libitum voluntatis. Nos autem non rigore justitie comoti sed pietatis rore ac misericordie madefacti eidem mortis naturalis ac membrorum mutilationis exiliique securitatem concessimus ac ejus uxori matri sororibus et populo captionem ultra predicta remissimus ipsumque tamen Jacobum conservari jussimus: in laudes Altissimo exalantes cujus glorie
sunt hec omnia describenda quique ejus solita clementia speramus sic
dexteram nostram diriget quod sedebit populus noster in pulcritudine
pacis et tabernaculis justilie ac requie oppulenta. Ceterum devote et
dilecte noster sunt quamplures in nostri ditione filii Moysi hucusque cecitatis judayce laqueati qui eorum corda Spiritus sancti gratia inspirante ad fidem catholicam tenero volatu anelant sperantes
sitibunde ad nonnulla que humanus capere eorum sensus non valet
instructionibus debitis adjuvari: unde cum speremus e firmo vestri
edificantis sermonis fulgore ab ipsis ofuscationibus eosdem in lucem
catholice veritatis prodire: vos affectuose rogamus et in Domino
exhortamur quatenus visis presentibus Dertusam ubi plures ex
predictis causa previa convenerunt remeare aliquatenus non tardetis
ut ex vobis judei prefati palmam salutis colligant qua possint
perenni in celestibus vita frui: et deinde Çesaraugustam ubi dante Domino proposuimus in brevi sacre nostre coronationis solemnia celebrare procuretis adire cum vestro salutari adventu
predictorum sequentes incessus ex judayca lege quamplures ad
orthodoxam sperentur beatitudinem evolare: nos enim scribimus nostro
procuratori regio ut ad vestri et vestrorum remeatum studeat
necessaria celeriter procurare. Data Ilerde sub nostro sigillo
secreto XX die novembris anno a nativitate Domini MCCCCXIII.
- Rex Ferdinandus. - Venerabili et religioso dilectoque ac devoto nostro fratri Vicentio Ferrarii in sacra pagina pereximio professore. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.
Núm. 19. Arch. de la Dip., Reg. Del trien. De 1413 a 1416. Fol. 128.
Als molt honorables e molt savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
- Molt honorables senyors: reebuda havem vostra letra en la qual pregats nosaltres que si la ambaxada que havem tramesa al senyor rey sobre la convocacio del Princeps namque ha feta avinença o composicio de la exequcio daquella queus en deguessem certificar car aquexa ciutat ne sta fort congoxosa. A la qual vos responem que de la dita ambaxada havem reebudes letres en les quals fa saber que dimarts que hom comptava a XXXI doctobre per lo mati assats hora de tercia lo duch de Gandia don Enrich e mossenyer Diago de Vedilla son venguts a parlament e tracte ab don Jacme Durgell qui es exit fora la porta del mur de Balaguer vestit de burell ab barret negre al cap ab barba longa e stoch sint e daga e calçat destivals lo qual ha molt plorat en lo companyament e abrassament que faeren. E apres quel duch de Gandia fon puyat al senyor rey vench linfanta e torna supplicar lo dit senyor que fos sa merce perdonar al dit don Jayme marit seu e mes que fos sa merce de prorogar la jornada que havia dada de haver los homens de Balaguer si nos retien per traydors per tot lo dit mes doctobre a ir que fon dimecres festa de Tots Sants e primer de noembre: e mes avant de guiar aquells qui son delats de esser stats a la mort del archabisbe de Çaragossa e del governador de Valencia en tant que sen poguessen anar soltament. E lo dit senyor respos que si don Jayme se metia en son poder per tot lo dit XXXI dia doctobre e vingues a ell al reyal on es que li plahia.
E veus senyors ço que ab veritat vos podem al present certificar: de la composicio o avinença par que la dita missatgeria non hage encara finat ab lo dit senyor. Daço ques seguira per avant vos certificarem tantost Deu volent. Apres senyors que la dita resposta vos haguem feta es vengut un correu ab letra quels missatgers de Barchinona han tramesa als consellers de Barchinona: huy que es dijous hora de completa en quels fan saber com dimarts a vespre prop passat lo dit Jayme Durgell ses mes soltament en poder del dit senyor rey demanantli perdo presens los dits missatgers de Barchinona e lo dit senyor reptant lo dit
don Jayme daço que fet havia remeslo a Pere Juniz de Guzman e ha perdonat a tots los altres. E veus senyors ço queus podem fer saber. Scrita en Barchinona dijous a dos dies de noembre ora del seny del
ladre lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII.
- Los deputats del general de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats. -
Dominus abbas Montiserrati Gilabertus de Scintillis et Johannes Ros. - Deputati mandarunt michi Johanni Gacet.
Núm. 6. Reg. 2401. Fol. 35.
(pegat de https://chapurriau.blogspot.com/2019/11/lo-rey-fernando-ferrando-arago-antequera.html)
Lo Rey. - En Ramon Fivaller: com per rao de la entrada per nos Deu migençant e en breu faedora en aquexa ciudat vullam haver aquella jornada per servey de nostra persona una cota un manto e un juppo de drap daur de aquell tall e manera e semblants que eren les cota manto et juppo ab que entra novellament com a rey en aquexa ciutat lo senyor rey en Marti de bona memoria oncle nostre e per aquesta rao nos trametam aqui lo feel sastre nostre mestre Johan Dalvernia: pregamvos et manam que decontinent donets recapte que sia comprat tant drap daur com a aço sia manester et axi mateix arminis per afolradures et que prestament se façan los dits manto cota et juppo a fi que un dia abans de la nostra entrada aqui nos puscam haver les dites robes acabades: car en Barthomeu Gras regent nostra tresoreria dara o fara donar bon recapte aqui sobre la paga dels dits drap e arminis e altres coses a aço necessaries. E en aço dats aquella bona cura et diligencia ques pertany. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XVII dies de noembre del any MCCCCXII. - Rex Ferdinandus. - Gabriel Mascaroni mandato domini regis facto ad relationem Didaci Fernandez de Vadillo secretarii.
viernes, 5 de diciembre de 2025
Propiciacio, Propri
Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.
Mont
de clemencia et de propiciacio.
Dia de propiciacio.
Eluc.
de las propr., fol. 161 et 129.
Mont de clémence et de
propitiation.
Jour de propitiation.
CAT. Propiciació. ESP.
Propiciación. PORT. Propiciação. IT. Propiziazione.
(chap.
Propissiassió, propissiassions.)
2. Propitiatori, s. m., lat. propitiatorium, propitiatoire, nom que les Hébreux donnaient à une table d'or placée sur l'arche d'alliance.
Adumbrans
lo propitiatori. Trad. de l'Épître de S. Paul aux
Hébreux.
Ombrageant le propitiatoire.
CAT. Propiciatori. ESP.
PORT. Propiciatorio. IT. Propiziatorio.
(chap. Propissiatori,
propissiatoris : que té la facultat de fé propissi o favorable;
espessialmen dabán de la divinidat; tamé se li diu al reclinatori,
reclinatoris.)
Propri, adj., lat. proprius, propre.
Nostre propri sen ni nostra propra volontat. V. et Vert., fol. 42.
Notre
propre sens ni notre propre volonté.
Loc.
prov. Comensamens es de discordia faire propri aquo qu' es
comu.
(chap. literal: Escomensamén es de discordia fé propi lo
que es comú; apropiá, apropiás de algo comú, com lo monte, aon se
pasturabe.
Conec algunes fites que controlabem cuan erem
pastorets.)
Trad.
de Bède, fol. 7.
C'est commencement de discorde de faire propre
ce qui est commun.
-
Le sens naturel et primitif d'un mot.
Transportadas del significat
propri ad impropri per alcuna semblansa.
Leys
d'amors, fol. 108.
Transportées de la signification propre à
l'impropre pour aucune ressemblance.
- Subst. Propriété, possession.
Veray
religios non ha ren propri en terra.
Son proprietaris, pueys que
auran vodat que ells non tengan propri.
V.
et Vert., fol. 99 et 14.
Le vrai religieux n'a rien en propre sur
la terre.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu
qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
CAT. Propi (N.
E. Encuentro propri, propria en textos que parecen catalanes, a ver
si van a ser occitanos, y también propi).
ANC. ESP. Proprio. ESP.
MOD. Propio. PORT. IT. Proprio, propio.
(chap. propi, propis,
propia, propies.)
2. Proprietat, s. f., lat. proprietatem, propriété.
Era
proprietat d' En Espaingnol. V. de Bertrand de Born.
Était la
propriété du seigneur Espagnol.
Non deu aver proprietat
Ses
licencia de son abbat.
V.
de S. Honorat.
Il ne doit pas avoir de propriété sans la
permission de son abbé.
- Ce qui appartient essentiellement à une chose.
Entendem per proprietatz las partidas essentials de la cauza.
La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat.
Leys d'amors, fol. 145 et 43.
Nous entendons par propriété les parties essentielles de la chose.
La propriété du nom est de signifier substance et qualité.
- Qualité, titre.
Cant hom parla d' una autra persona de la cal no sab so nom, hom la dona a conoysser ayssi co pot per sas proprietatz; ell' es rey o ducs o comtes. (N. E. Hay imbéciles como Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, archivo general de la Corona de Aragón, que usan sin ninguna propiedad: condes-reyes, monarquía catalano-aragonesa, etc.)
V.
et Vert,, fol. 39.
Quand l'homme parle d'une autre personne de
laquelle il ne sait pas son nom, l'homme la donne à connaître ainsi
comme il peut par ses qualités; elle est roi ou duc ou comte.
Moral.
Bos pretz a tres noblas proprietatz.
G. Riquier: Quar dreytz.
Bon
mérite a trois nobles qualités.
Tota proprietat
Qu' es en
Dieu e' n Deitat.
Brev.
d'amor, fol. 2.
Toute propriété qui est en Dieu et en Divinité.
CAT. Propietat. ESP. Propiedad. PORT. Propriedade. IT. Proprietà,
proprietate, proprietade. (chap. Propiedat, propiedats)
3. Proprietari, s. m., lat. proprietarius, propriétaire, maître.
Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.
V.
et Vert., fol. 14.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait
voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
Possessors,
proprietaris.
Tit.
de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.
Possesseurs, propriétaires.
CAT.
Propietari. ESP. Propietario. PORT. IT. Proprietario.
(chap.
Propietari, propietaris, propietaria, propietaries.)
4. Propriamen, Propriamens, adv., proprement.
Lo
quins planeta dissenden
Es dig Venus propriamen.
Brev.
d'amor, fol. 32.
La cinquième planète descendante est dite Vénus
proprement.
Nos
non podem nomnar aquestas virtutz en romans ayssi propriamens co lo
lati o pauza. V. et Vert., fol. 64.
Nous ne pouvons pas nommer ces
vertus en roman aussi proprement comme le latin le pose.
- Terme de grammaire.
Cant una dictios pot estar en locutio methaforicalmen o propriamen.
Leys
d'amors, fol. 142.
(N. E. Los catalanoparlantes no tendrán muchas
dificultades en entender el texto de las Leys d'amors, es una de las
“gramáticas” de su lengua, el occitano, que no han querido
aceptar.)
Quand un mot peut être en locution métaphoriquement ou
proprement.
CAT.
Propiament. ESP. Propiamente. PORT. IT. Propriamente.
(chap.
Propiamen, própiamen.)
5.
Propriar, v., approprier, attribuer.
Part. pas. Las obras que son
de gran poder son propriadas a Dieu lo payre. V. et Vert., fol. 46.
Les œuvres qui sont de grand pouvoir sont attribuées à Dieu le
père.
(chap. atribuí, atribuís : yo me atribuíxco, atribuíxes,
atribuíx, atribuím, atribuíu, atribuíxen; atribuít, atribuíts,
atribuída, atribuídes; apropiá, apropiás té un atre significat,
fé propi, conquistá, pendre, robá, furtá, etc.)
6. Apropriatio, s. f., lat. apropriatio, appropriation, ressemblance, similitude.
Alcuna
apropriatio de persona. V. et Vert., fol. 39.
Aucune ressemblance
de personne.
CAT.
Apropiació. ESP. Apropiación. PORT. Appropriação.
IT.
Appropriazione. (chap. Apropiassió, apropiassions : fé propi; no
vech cla “Alcuna apropriatio de persona” traduít com “Aucune
ressemblance de personne.”; en este cas siríe : paregut,
assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; de prop: aproximassió,
aproximassions.)
7. Apropriar, Appropriar, v., lat. appropriare,
approprier.
Verays
humils non apropria a se los bes de son senhor que passon per sas
mas. V. et Vert., fol. 52.
(chap. Lo verdadé humil no se apropie
de los bens de son siñó que passen per ses (les seues) mans.)
Le
vrai modeste n'approprie pas à soi les biens de son seigneur qui
passent par ses mains.
(N. E. Aquí tengo que citar a Modesto, habitante de Beceite, cuyos vecinos son los más pacíficos.)
Per
apropriar a si la terra de son vezi.
(chap. literal: Pera apropiá
a sí la terra de son veí : pera apropiás de la terra de son veí
(son : lo seu); vehí escriu l'agüelo Sebeta, Luis Arrufat de
Valjunquera: “Sé que no escric prau be, pero, per les vostres
charrades, vech que tots me enteneu y aisó o es un miracle o es una
demostrasió viva de que lo chapurriau viu, en contra de lo que algún vehí se empeñe en recordamos un día si y un atre tamé.”)
For
de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
Pour
approprier à soi la terre de son voisin.
- Attribuer.
Appropriar
a lor juridiction. Cout. de Condom.
Attribuer à leur
juridiction.
Part. pas. Los bes que son apropriatz a santa Glieysa.
V.
et Vert., fol. 16.
Les biens qui sont attribués à sainte
Église.
Osta aquela, si podes, am instrumentz apropriatz.
Trad.
d'Albucasis, fol. 14.
Ôte celle-là, si tu peux, avec instruments
appropriés.
(N. E. Las palabras en francés que están en
mayúscula a principio de frase, NO suelen llevar las tildes o
circunflejos; las pongo yo siempre que me dé cuenta. Osta occitano
pasa a “oste” antiguo francés, y “ôte” en el francés más
moderno. El verbo es “ôter”, quitar, remover, retirar, sustraer
(véase tolre, tolere, tolra, año 960). Se encuentran muchísimos
ejemplos, nostre : nôtre, chastel : chasteau : château, etc, &c.)
-
Rendre propre, en parlant d'un nom.
Vol apropriar nom comu. Leys
d'amors, fol. 131.
Veut rendre propre nom commun.
CAT. ESP.
Apropiar. PORT. Appropriar. IT. Appropriare.
(chap. Apropiá,
apropiás: yo me apropio, tú te apropies, apropie, apropiem o
apropiam, apropiéu o apropiáu, apropien; apropiat, apropiats,
apropiada, apropiades; apropiaría; apropiaré; si yo me apropiara de
tots los teus llibres y no ne llixquera cap, encara aixina sabría
mes que tots los sompos de la Ascuma juns.)
8.
Apropriadamens, adv., convenablement.
Ayssi breumen et ayssi
apropriadamens. V. et Vert., fol. 39.
Aussi brièvement et aussi
convenablement.
ESP. Apropiadamente. PORT. Appropriadamente.
(chap. Apropiadamen : en propiedat, ben fet, curiosamen, etc.)
9. Apropriamen, s. m., propriété.
Lur calitat... e 'ls apropriamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
Leur qualité... et les propriétés.
ANC.
ESP. Apropiamiento. (chap. Apropiamén, apropiamens : no es lo mateix
que lo fransés “propriété”, propiedat, sino lo resultat del
verbo apropiá, apropiás; per ejemple : lo apropiamén del rey Jaime I del regne de Valensia : lo de Blasco de Alagón de Morella, lo de
Alfonso I de Saragossa, etc.)
10. Impropri, adj., lat. improprius, impropre.
Transportadas del significat propri a impropri per alcuna semblansa.
Leys
d'amors, fol. 128.
Transportées de la signification propre à
l'impropre pour aucune ressemblance.
(N. E. Esto lo tenía que
haber leído el ignorante químico Pompeyo Fabra antes de meter la pata.)
CAT. Impropri
(N. E. O sea, que Raynouard encuentra
Propi como catalán, pero ahora encuentra lo contrario, Impropri, con
dos erres, igual que se escribe en occitano; eso es normal cuando
confundes una lengua, la occitana, con uno de sus dialectos, el catalán).
ESP. Impropio. PORT. Improprio. IT. Improprio,
impropio.
(chap. Impropi, impropis, impropia, impropies; in +
propi, negassió,
n dabán de p passe a m, aixó no sol passe al
chapurriau, sino a diferentes llengües de la mateixa familia latina.)
11. Impropriamen, Enpropriamen, adv., improprement.
L' imperatius impropriamen ha presen.
Enpropriamen
sia ditz, segon romans.
Leys d'amors, fol. 75 et 43.
L'impératif
improprement a le présent.
Soit improprement dit, selon roman.
CAT.
Impropriament. ESP. Impropiamente. PORT. Impropriamente.
IT.
Impropriamente, impropiamente.
(chap. Impropiamen : de manera
impropia.)
12. Improprietat, s. f., lat. improprietatem, impropriété.
La quals improprietatz de sentensa se fay en motas manieras.
Leys d'amors, fol. 104.
Laquelle impropriété de phrase se fait en nombreuses manières.
CAT.
Improprietat. ESP. Impropiedad. PORT. Impropriedade.
IT.
Improprietà, impropietà. (chap. Impropiedat, impropiedats.)















