El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
sábado, 6 de diciembre de 2025
Pros - Provincial
Pros, adj., lat. probus, preux, généreux, libéral, vertueux.
Voyez Denina, t. III, p. 61.
Ja non er hom tan pros
Que no sia blasmatz,
Cant es a tort fellos.
Arnaud de Marueil: Ja non er.
Jamais ne sera homme si preux qui ne soit blâmé, quand il est à tort félon.
Elh era pros e larc e bo cavayer d' armas. Philomena.
Il était généreux et libéral et bon cavalier d'armes.
En Sordel, que vos es semblan
De la pros comtessa prezan?
T. de P. Guillem et de Sordel: En Sordel.
Seigneur Sordel, que vous est-il semblant de la vertueuse comtesse prisée?
Subst. Ieu m vuelh ab joi tenir
Et ab los pros de Proensa.
B. de Ventadour: En aquest.
Je veux me tenir avec joie et avec les preux de Provence.
ANC. FR. Qui mult ere sage e proz. Villehardouin, p. 10.
Si n'est-il mès nule Lucrece...
Ne prode fame nule en terre.
Roman de la Rose, v. 8695.
Chascuns dist que je sui si proz
Et que j'ai tant sens et savoir.
Roman du Renart, t. I, p. 206.
IT. Pro, prode. (chap. Home de pro, homens de pro : prohome, prohomens; latín probos homines; aragonés : ricos hombres.)
2. Proeza, Proheza, Proessa, s. f., prouesse, valeur, générosité, honneur, vertu, mérite.
Ja non aura proeza
Qui no fug avolezza.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Jamais n' aura prouesse qui ne fuit lâcheté.
En proheza ha III partidas: ardimen, forssa e fermetat.
V. et Vert., fol. 32.
En prouesse il y a trois parties: hardiesse, force et fermeté.
Las donas eissamens
An pretz diversamens:
Las unas de belleza,
Las autras de proeza.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Les dames pareillement ont prix diversement: les unes de beauté, les autres de mérite.
ANC. FR. Par son sens o par sa proece.
N'est pas proesce de médire.
Roman de la Rose, v. 249 et 2099.
CAT. Proesa. ESP. PORT. Proeza. IT. Prodezza. (chap. Proesa, proeses.)
3. Proosamen, Prozamen, adv., courageusement.
Volia qu' el coms Richartz guerreies lo vescomte de Lemogas, e qu' el vescoms si defendes proosamen. V. de Bertrand de Born.
Il voulait que le comte Richard guerroyât le vicomte de Limoges, et que le vicomte se défendît courageusement.
Vencer prozamen d' aquest mon la batalla. Leys d'amors, fol. 15.
Vaincre courageusement la bataille de ce monde.
IT. Prodemente.
Prosa, s. f., prose, sorte d'hymne religieuse.
Prosas, respos, preces e repossetz.
La Crusca provenzale, p. 101.
Proses, répons, prières et versets.
Aquest rei Robbert fetz... la prosa del Sanh Esperit.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 136.
Ce roi Robert fit... la prose du Saint-Esprit.
CAT. ESP. PORT. IT. Prosa. (chap. Prosa, proses; himno o himne de la liturgia; diém prosa a un estil de narrassió.)
2. Prosaicamen, adv., prosaïquement.
Procezir alcunas ves prosaicamen, segon us acostumat de parlar.
(chap. Prossedí algunes vegades prosaicamen, segons l'us acostumat de parlá.)
La Crusca provenzale, p. 89.
Procéder aucunes fois prosaïquement, selon l'usage accoutumé de parler.
(ESP. Prosaicamente) (chap. Prosaicamen, prosáicamen.)
3. Prozel, Prozell, s. m., prose.
Adoncx li angels a tropels
Cantavon kiris e prozels.
Passio de Maria.
Alors les anges en troupes chantaient kyrielles et proses.
Enans canton baladas e prozels trasgitats.
P. Cardinal: Un estribot.
Avant ils chantent ballades et proses entremêlées.
Proselit, s. m., lat. proselytus, prosélyte.
Veramen, Senher, avem digz
Que gentil fom e proselitz;
Mas ara em e ver Juzieu,
E cresem be el veray Dieu.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Vraiment, Seigneur, nous avons dit que nous fûmes gentils et prosélytes; mais maintenant nous sommes juifs en vérité, et croyons bien au vrai Dieu.
CAT. Proselit. ESP. Prosélito. PORT. Proselyto. IT. Proselito.
(chap. Prosélit, proselits, prosélita, prosélites, com los sectaris de la Ascuma.)
Prosperos, adj., prosperus, prospère, heureux.
El en guerra non era prosperos.
V. de Bertrand de Born.
Lui en guerre n'était pas heureux.
CAT. (pròsper, Raynouard aún no había encontrado esta palabra)
ESP. (próspero, como Próspero de Bofarull y Mascaró)
PORT. IT. Prospero.
(chap. Próspero o prósper, prospers o prósperos, próspera, prósperes.)
2. Prosperitat, s. f., lat. prosperitatem, prospérité, bonheur.
La prosperitat ni la adversitat d'aquest mun non preza 1 boto.
V. et Vert., fol. 55.
La prospérité ni l'adversité de ce monde il ne prise un bouton.
En gran prosperitat viven. Brev. d'amor, fol. 35.
(chap. En gran prosperidat vivín.)
Vivant en grande prospérité.
Prov. Prosperitaz aparelia tost amicz, aversitaz los proa tost.
Trad. de Bède, fol. 2.
La prospérité apprête tôt des amis, l'adversité les éprouve tôt.
CAT. Prosperitat. ESP. Prosperidad. PORT. Prosperidade.
IT. Prosperità, prosperitate, prosperitade.
(chap. Prosperidat, prosperidats, v. prosperá : prospero, prosperes, prospere, prosperem o prosperam, prosperéu o prosperáu, prosperen; prosperat, prosperats, prosperada, prosperades; prosperaría; prosperaré; si yo prosperara.)
Prostrar, v., du lat. prostratus, renverser, prosterner, coucher.
Elephant... corro contra 'ls armatz e prostro et venso la host.
Eluc. de las propr., fol. 249.
Les éléphants... courent contre les combattants, et renversent et vainquent l'armée.
Part. pas. Jete se prostraz a sos pes.
Trad. de la Reg. de S. Benoît, fol. 37.
Qu'il se jette prosterné à ses pieds.
Malaute sia prostrat sobre... ventre e sobre la cara.
Trad. d'Albucasis, fol. 64.
Que le malade soit couché sur... le ventre et sur la face.
ANC. CAT. ANC. ESP. Prostrar. CAT. MOD. ESP. MOD. Postrar.
PORT. Prostrar. IT. Prostrare. (chap. Prostrá, postrá, prostrás, postrás: yo me postro, postres, postre, postrem o postram, postréu o postráu, postren; postrat, postrats, postrada, postrades; postraré; postraría; si yo me postrara dabán de Deu.)
Prothcolle, s. m., lat. protocollum, protocole.
Papers, sedulas et prothcolles.
(chap. Papés, sédules y protocolos - o protocols.)
Tit. de 1335, Bordeaux. Cab. Monteil.
Papiers, cédules et protocoles.
CAT. Protócol (protocol, acento en la tercera o, sin tilde).
ESP. Protocolo. PORT. IT. Protocole.
(chap. Protocolo o protocol, protocolos o protocols; v. protocolá, fé un protocol : protocolo, protocoles, protocole, protocolem o protocolam, protocoléu o protocoláu, protocolen; protocolat, protocolats, protocolada, protocolades; si yo fora notari, cuántes coses protocolaría; protocolaré; si yo protocolara.)
Prothezis, s. f., lat. prothesis, prothèse, figure de mots.
Prothesis, appositio in principio verbi: ut gnato pro nato.
Isidor., Orig. I, 34, 2.
Prothezis es ajustamens de letra o de sillaba en lo comensamen de dictio, coma: entre, mentre. Leys d'amors, fol. 120.
La prothèse est addition d'une lettre ou d'une syllabe dans le commencement du mot, comme: entre, mentre.
(ESP. La prótesis (o próstesis) es una figura retórica, metaplasmo, que consiste en añadir un fonema o sílaba al principio de una palabra sin alterar su significado original, usándose a veces con fines expresivos o métricos. Ejemplos incluyen "apretar" (de apretar), "arremedar" (de remedar) o "amatado" (de amado en Garcilaso).)
(chap. Prótesis, figura retórica, o médica, que tamé es un afegit. Lo plural es igual que lo singular. En chapurriau tenim moltes paraules que se formen en prótesis: escomensá, agarrá, ensomiá, arrepetá, arrailá, sondormí, etc.)
Provincia, Proensa, Prohensa, s. f., lat. Provincia, province. (Provence)
Si ambas las partz son en diversas provincias, pot donar inducias entro a VI mes. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.
Si les deux parties sont en diverses provinces, il peut donner sursis jusqu'à six mois.
Senher d'una gran prohensa. Liv. de Sydrac, fol. 1.
Seigneur d'une grande province.
Par extens. Parlam de las regios et proensas de la terra e de la divizio del mon.
(chap. Parlam de les regions y provinsies de la terra y de la divisió del món.)
Eluc. de las propr., fol. 163.
Parlons des régions et des provinces de la terre et de la division du monde.
CAT. ESP. PORT. IT. Provincia. (chap. Provinsia, provinsies; Provensa.)
2. Provincial, adj., lat. provincialis, provincial, de province, qui a rapport à la province.
Al capitol provincial dels Fraires menors.
(chap. Al capítul provinsial dels Flares menors.)
Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 16.
Au chapitre provincial des Frères mineurs.
En parlant du supérieur général des maisons d'un ordre dans une province.
Prior provincial en Lombardia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 207.
(chap. Prió o prior provinsial a la Lombardía; de allí ve lo apellit Lombarte, com Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins, Llombart, barba llarga : Longobardo, etc.)
Prieur provincial en Lombardie.
CAT. ESP. PORT. Provincial. IT. Provinciale. (chap. Provinsial, provinsials.)
miércoles, 3 de diciembre de 2025
Princep
viernes, 28 de noviembre de 2025
Premer
Premer, v., lat. premere, presser, comprimer, serrer, tendre.
Part. pas. Semblon razains prems en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al trull; comprimits, apretats; se prensen a la prensa, y después lo mosto va al trull.)
Lantelm: Lanfran qu' ill.
Semblent raisins pressés en pressoir.
Eras l' a si prem e gros.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes. Var.
Maintenant il l'a si tendu et gros.
Fig. Chascus vices es prems per paor.
Trad. de Bède, fol. 44.
Chaque vice est comprimé par peur.
ANC. CAT. Premer. IT. Premere. (chap. prensá, apretá, comprimí : prenso, prenses, prense, prensem o prensam, prenséu o prensáu, prensen; raím prensat, raíms prensats, brisa prensada, panses prensades; prensaría; prensaré; si yo prensara.)
2. Pressa, Preissa, s. f., presse, foule.
Bella m' es pressa de blezos.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Belle m'est presse de bliaux.
Per que la preissa fo tan grans. V. de S. Alexis.
C'est pourquoi la presse fut si grande.
CAT. Pressa. ESP. Priesa (prisa). PORT. IT. Pressa.
(chap. Pressa, presses; ting pressa, me hay de apressurá pera arribá a un puesto al hora, hay de acabá aixó enseguida, me toquen los talons al cul.)
3. Prezurar., v., pressurer, comprimer.
Part. prés. Per actio de freg prezurant et indurzent.
Eluc. de las propr., fol. 183.
Par action de froid comprimant et endurcissant.
- Figer, coaguler, cailler.
Ha so suc virtut de prezurar layt en formagge.
(chap. Lo seu suc té la virtut de collá la lleit en formache; per ejemple, pels de carchofa, de la carchofera, no los de una dona; suc de llimó.)
Sanc tauri soptament si prezura quan es fora 'l corrs.
Eluc. de las propr., fol. 207 et 29.
Son suc a vertu de cailler lait en fromage.
Sang de taureau subitement se fige quand il est hors du corps.
Part. pas. Materia prezurada.
Eluc. de las propr., fol. 68.
Matière coagulée.
(chap. Fé presió, apretá, comprimí; collá: collo, colles, colle, collem o collam, colléu o colláu, collen; collada, collades; collaría; collaré; si yo collara.)
4. Prezura, s. f., lat. pressura, pression, froissement, souffrance.
Can ha enfentat, no li membra de sa prezura.
Frag. de trad. de la Passion.
Quand elle a enfanté, il ne lui souvient de sa souffrance.
Fig. En aquest mon auretz presura, mas aiatz ferma cofizansa.
Frag. de trad. de la Passion.
En ce monde vous aurez froissement, mais ayez ferme confiance.
ANC. CAT. Pressura. ANC. ESP. Presura. IT. Pressura.
(chap. Presió, presions.)
5. Prezurament, s. m., présure, caillement.
Mollifica popas per prezurament de layt endurzidas.
(chap. Amolle mamelles per collamén de lleit endurides.)
Eluc. de las propr., fol. 215.
Amollit mamelles par caillement de lait endurcies.
6. Apremer, v., presser, opprimer, froisser, comprimer.
Dux fols aprem mots homes per calumpnia.
Trad. de Bède, fol. 78.
Chef fou opprime de nombreux hommes par calomnie.
Part. pas. Cel que essercha mal, er aprems.
Trad. de Bède, fol. 77.
Celui qui cherche le mal, sera froissé.
Dieus sostrais lo drechurier Lot apremut dels escumenegatz.
Trad. des Actes des apôtres, Épître de S. Pierre.
Dieu délivra le juste Loth opprimé par les excommuniés.
Per gaug et per alegrier son mant cocirier apremegut.
Leys d'amors, fol. 2.
Par joie et par allégresse sont maints soucis comprimés.
Fig. Tant cant sem aprems de la grandeza de las charnals cogitacios.
Trad. de Bède, fol. 27.
Autant que nous sommes pressés de l'étendue des pensées charnelles.
(chap. Oprimí : oprimixgo u oprimixco, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen; oprimit, oprimits, oprimida, oprimides.
Los catalanistes sempre se troben oprimits, sempre troben la culpa fora de la seua comunidat autónoma.)
7. Apreissar, v., presser, tourmenter.
Mas apreissavatz me tan fort que eu, per aquela temensa o paor que aic de vos, si vos vendei.
Trad. du Code de Justinien, fol. 8.
Mais vous me pressiez si fort que moi, par cette crainte ou peur que j'eus de vous, ainsi je vous vendis.
8. Enpremar, v., lat. imprimere, imprimer, empreindre.
Que enprema... fort enprecio.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Qui imprime... forte impression.
CAT. ESP. PORT. Imprimir. IT. Imprimere. (chap. Imprimí : imprimixco o imprimixgo, imprimixes, imprimix, imprimim, imprimiu, imprimixen; imprimit, imprimits, imprimida, imprimides; encara no parle de la imprenta de Gutenberg (circa 1440); Albucasis o Abulcasis va morí com a tart al 1013, va escriure lo manual de cirugía al siglo X, y la traducsió al ocsitá es del siglo 14, XIV.)
9. Empressio, Enpressio, s. f., lat. impressio, impression, empreinte.
Trameten sas empressios.
Brev. d'amor, fol. 32.
Transmettant ses impressions.
Ayssi co 1 miralh recep totas las formas e las enprecios que li venon davant. V. et Vert., fol. 61.
(chap. Aixina com un espill ressibix totes les formes y les impressions que li venen dabán; podría escriure davant, claro, pero u fach com los fablistes de la fabla, que fan aná les b de burro y borraines, que són mol bones.)
Ainsi comme un miroir reçoit toutes les formes et les impressions qui lui viennent devant.
CAT. Impressió. ESP. Impresión. PORT. Impressão. IT. Impressione.
(chap. Impressió, impressions.)
10. Emprenta, s. f., empreinte.
Per la forma que ti mostra l' emprenta que ensec.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. Ire, ch. 36.
Par la forme que te montre l'empreinte qui ensuit.
(ESP. Impronta : reproducción de imágenes en hueco o de relieve, en cualquier materia blanda o dúctil, como papel humedecido, cera, lacre, escayola, etc.);
11. Espremer, Exprimir, v., lat. exprimere, exprimer, presser.
La grana madura
Faretz espremer.
(chap. La mangrana madura faréu exprimí. Mansana (poma) + grana = mangrana; mangrané, mangranera. La grana en castellá són llaós, gra, grans, que es lo que té la mangrana a dins, roijos, rochos, cuan están madús. Conec uns cuans rochos madús.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
La graine mûre vous ferez presser.
- Articuler, énoncer.
No la poden exprimir per 1 vocable, per so la cove exprimir per trops.
Leys d'amors, fol. 145.
Ne la pouvant exprimer par un mot, pour cela il convient de l'exprimer par beaucoup.
CAT. Espremer, exprimir. ANC. ESP. Expremir. ESP. MOD. Exprimir.
PORT. Exprimer. IT. Esprimere. (chap. Exprimí : exprimixco o exprimixgo, exprimixes, exprimix, exprimim, exprimiu, exprimixen; exprimit, exprimits, exprimida, exprimides; varián esprimí.)
12. Exprimar, v., exprimer, énoncer, articuler.
Per exprimar pluz complidamen so qu' om vol dire.
Leys d'amors, fol. 101.
Pour exprimer plus complétement ce qu'on veut dire.
13. Expremesos, s. f., oppression.
Dont se va congruar dis lo dit castel ung mal de expremesos.
Lo dit vesconte fouc fort malaud de expremesos.
Chronique des Albigeois, col. 58 et 20.
Dont va s'amasser dans ledit château un mal d'oppression.
Ledit vicomte fut fort malade d'oppression.
14. Expressiu, adj., expressif.
Pots so... de dolor et tristor expressius.
(chap. Los labios són... de doló y tristesa (tristó) expressius; los labios expressen la tristesa, lo doló, la alegría, la set, són mol expressius.)
Eluc. de las propr., fol. 42.
Lèvres sont... de douleur et tristesse expressives.
CAT. Expressiu. ESP. Expresivo. PORT. Expressivo. IT. Espressivo.
(chap. Expressiu, expressius, expressiva, expressives.)
15. Espriu, Esprieu, adj., expressif, clair.
Adv. comp.
Conoyssensa a tant de mestiers bos
Que de bos faitz demostra 'l pus espriu.
G. Riquier: Be m meravelh.
Le savoir a tant de bons métiers que de bons faits il démontre le plus clair.
(N. E. Salvador Espriu.)
16. Expres, adj., lat. expressus, exprès.
L' expressa scriptura. Doctrine des Vaudois.
L'expresse écriture.
CAT. Expres. ESP. Expreso. PORT. Expresso. IT. Espresso.
(chap. Exprés, expresos, expresa, expreses.)
17. Expressament, Espressamens, adv., expressément.
Aco esdeven tacitament o expressament.
(chap. Aixó esdevé tácitamen o expressamen; esdevindre, esdevindres; advindre : advén, adviento; vindre.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Cela advient tacitement ou expressément.
Aysso mostret espressamens Jhesu Crist. V. et Vert., fol. 79.
Ceci montra expressément Jésus-Christ.
CAT. Expressament. ESP. Expresamente. PORT. Expressamente.
IT. Espressamente. (chap. Expressamen; lo primé acento está a la segona e, per lo que se pot escriure expréssamen.)
18. Espressar, v., spécifier, dire expressément.
Mas per so no volc espressar
Dieus, que hom se degues amar.
Brev. d'amor, fol. 134.
Mais pour cela Dieu ne voulut spécifier qu'on se dût aimer.
Part. pas. Aital coma es de jos contenguda et expressada.
Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci, J. 334.
Telle comme elle est dessous contenue et spécifiée.
CAT. Expressar. ESP. Expresar. PORT. Expressar.
(chap. Expressá, expressás; expresá, expresás : yo me expresso, expresses, expresse, expressem o expressam, expresséu o expressáu, expressen; expressat, expressats, expressada, expressades; expressaría; expressaré; si yo me expressara milló.)
19. Depremer, v., lat. deprimere, comprimer, étouffer.
Fig. Lo qual folava e depremia Ytalia.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.
Lequel foulait et comprimait l'Italie.
Part. pas. Si que la heretguia fos depremida.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.
De sorte que l'hérésie fut étouffée.
CAT. ESP. PORT. Deprimir. IT. Deprimere, depremere.
(chap. Deprimí, deprimís : yo me deprimixco o deprimixgo, deprimixes, deprimix, deprimim, deprimiu, deprimixen; deprimit, deprimits, deprimida, deprimides; deprimiré; deprimiría; si yo me deprimiguera o deprimira.)
20. Depressio, s. f., lat. depressio, dépression.
Aytals maniera de pronunciar ab elevatio o am depressio.
Leys d'amors, fol. 7.
Pareille manière de prononcer avec élévation ou avec dépression.
CAT. Depressió. ESP. Depresión. IT. Depressione.
(chap. Depressió, depressions; depresió, depresions.)
21. Opprimer, v., lat. opprimere, opprimer.
Opprimens las moylhers per forssa.
(chap. Oprimín les mullés (dones) per la forsa.)
Priv. acc. par les R. d'Angl., p. 17.
Opprimant les femmes par force.
ANC. CAT. Oppremer. CAT. MOD. ESP. Oprimir. PORT. Opprimir.
IT. Opprimere. (chap. Oprimí : oprimixco u oprimixgo, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen, oprimit, oprimits, oprimida, oprimides; oprimiría; oprimiré; si yo oprimiguera u oprimira.)
22. Oppression, s. f., lat. oppressionem, oppression.
En oppression... de la... gent.
(chap. En opressió... de la... gen - chen.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 224.
En oppression... de la... gent.
CAT. Opressió. ESP. Opresión. PORT. Oppressão. IT. Oppressione.
(chap. Opressió, opressions; v. oprimí.)
23. Compremer, v., lat. comprimere, comprimer.
Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.
CAT. ESP. PORT. Comprimir. IT. Comprimere. (chap. Comprimí.)
24. Compressio, s. f., lat. compressio, compression.
Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.
CAT. Compressió. ESP. Compresión. PORT. Compressão.
IT. Compressione. (chap. Compressió, compressions.)
25. Conpressiu, adj., compressif.
De venas et arterias conpressiva.
Eluc. de las propr., fol. 65.
De veines et artères compressive.
ESP. Compresivo. PORT. Compressivo. (chap. Compressiu, compressius, compressiva, compressives : que aprete, comprimix, com una compressa o compresa pera una ferida.)
26. Reprimer, v., lat. reprimere, réprimer, contenir.
Personna ben adordenada deu tantost reprimer... aytals folls pessamens.
Deu los hom... reprimer.
V. et Vert., fol. 18 et 3.
Personne bien organisée doit aussitôt réprimer... pareilles folles pensées.
On les doit... réprimer.
CAT. ESP. PORT. Reprimir. IT. Reprimere. (chap. Reprimí, reprimís: yo me reprimixco o reprimixgo, reprimixes, reprimix, reprimim, reprimiu, reprimixen; reprimit, reprimits, reprimida, reprimides; reprimiría; reprimiré; si yo me reprimiguera o reprimira.)





















