Mostrando las entradas para la consulta acento ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta acento ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 27 de enero de 2026

Pur - Espurgatori

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre.
De bon vi pur a beure assatz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
De bon vin pur à boire assez.
Pura cum la pupilla. Eluc. de las propr., fol. 69.
(chap. Pura com la pubilla : verge, virgen, no casada. No crec que se traduíxque en fransés “prunelle”, que es la nina del ull.)
Pure comme la prunelle.
Moral. Tal cuia esser purs e netz de peccatz.
Hom leva puras mas en oratio.
V. et Vert., fol. 41 et 90.
Tel pense être pur et net de péché. 
On lève pures mains en oraison.
CAT. Pur. ESP. PORT. IT. Puro. (chap. Puro, pur, puros, pura, pures.)

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre. Oro, or, aurum, aur


2. Purament, adv., purement, simplement.
Heres pot esser instituitz alcus hom e purament e sotz condicion.
Trad. du Code de Justinien, fol. 63.
Héritier peut être institué aucun homme et purement et sous condition.
CAT. Purament. ESP. PORT. IT. Puramente. (chap. Puramen, púramen si se vol ficá tilde aon está lo acento, que es lo correcte segons la ortografía del chapurriau.)

3. Puritat, Puretat, Purtat, s. f., lat. puritatem, pureté, netteté. 
L' abitacols dels peissos 
Non es de puritat tan gran
Cum l' aires on l' aucel estan.
Brev. d'amor, fol. 52.
(chap. L'habitácul dels peixos no es de puresa tan gran com l'aire aon los muixons están.)
Le séjour des poissons n'est pas de pureté si grande comme l'air où les oiseaux sont.
Car de purtat nasquet et mor. Libre de Senequa.
Car de pureté naquit et meurt.
Moral. Aquels que fan vida d' angel en terra per puritat de sancta vida.
V. et Vert., fol. 103. 
Ceux qui font vie d'ange sur la terre par pureté de sainte vie.
ANC. FR. Aimant d'un cueur rempli de purité.
CL. Marot, t. IV, p. 346.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 225.
La cape blanche signifie purité et virginité.
H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 214.
CAT. Puritat. ESP. Puridad (pureza). PORT. Puridade. IT. Purità, puritate, puritade. (chap. Puresa, pureses; impuresa, impureses; valensiá: purea, nedea.)

4. Puracio, s. f., purification.
Puracio de la plaga. Trad. d'Albucasis, fol. 12.
(chap. Purificassió de la llaga : ferida; llimpiesa.)
Purification de la plaie.

5. Purificar, v., lat. purificare, purifier.
Purifica la mia arma. Lo Payre eternal.
(chap. Purifique la meua alma o ánima. Vore l'agüelo sebeta : ting presa, ting pressa. La meua ánima té pressa. - Pedro Salinas.)

“LA MEUA ÁNIMA TÉ PRESA". Carambelos. Ting Presa, Pedro Salinas; Luis Arrufat

Purifie la mienne âme.
Part. pas. Adonc Paul pres II barons purificatz.
(chap. Entonses Pablo, Paúl, Pol va pendre o prendre dos barons purificats. Traducsió dels Actes dels Apostols al ocsitá, antic chapurriau.)
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21.
Alors Paul prit deux hommes purifiés.
CAT. ESP. PORT. Purificar. IT. Purificare. (chap. Purificá : purifico, purifiques, purifique, purifiquem o purificam, purifiquéu o purificáu, purifiquen; purificat, purificats, purificada, purificades; yo purificaré; yo purificaría; si yo purificara; si yo tinguera una purificadora, cuánta aigua purificaría; o pixum de gorrino, purín, purins.)

6. Purificacio, Purificatio, s. f., lat. purificatio, purification.
Lo complimens de lur purificacio.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21. 
L'accomplissement de leur purification.
La purificatio de sancta Maria. Calendrier provençal.
(chap. La purificassió de Santa María.)
(N. E. Supongo que cualquier catalanoparlante, escribiente u oyente entenderá esta corta frase en provenzal, uno de los dialectos de la lengua occitana, de òc, Languedoc, lenga d'òc, och, hoc, oc : sí afirmativo.
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo
El vocablo catalán purificació, con tilde, es el mismo que purificacio sin tilde, se encuentran palabras en textos catalanes sin tilde, y son las mismas que las occitanas. ¿Òc o no?)
La purification de sainte Marie.
CAT. Purificació. ESP. Purificación. PORT. Purificação. IT. Purificazione.
(chap. Purificassió, purificassions.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

7. Purificatiu, adj., purificatif, propre à purifier.
Es del sanc purificatiu.
Solelh... ha virtut purificativa.
(chap. Es de la sang purificatiu : purifique la sang. Lo sol … té virtut purificativa.)
Eluc. de las propr., fol. 20 et 116.
Il est du sang purificatif.
Soleil... a faculté purificative.
(chap. Purificatiu, purificatius, purificativa, purificatives.)

8. Impuritat, s. f., lat. impuritatem, impureté.
Ab infeccio et impuritat. Eluc. de las propr., fol. 133.
Avec infection et impureté.
CAT. Impuritat. ESP. Impuridad (impureza). IT. Impurità, impuritate, impuritade. (chap. Impuresa, impureses; impuridat, impuridats.)

9. Depurar, v., lat. depurare, épurer, rendre pur, clarifier. 
Vens... l' ayre pestilencial depuron. Eluc. de las propr., fol. 134-135.
(chap. Los vens... l'aire pestilén o pestilensial depuren; lo ven depure l'aire pestilén. Lligí Lo Decamerón en chapurriau.)
Vents... l'air pestilentiel épurent.
Part. pas. La clartat depurada.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 
La clarté épurée.
CAT. ESP. Depurar. IT. Depurare. (chap. Depurá: depuro, depures, depure, depurem o depuram, depuréu o depuráu, depuren; depurat, depurats, depurada, depurades; yo depuraré; yo depuraría; si yo depurara; si yo tinguera una depuradora, cuánta aigua depuraría. 
A Beseit fa tems que depurem les aigües residuals, fecals, pixarrades, caguerades, lo safarech, la de escurá o fregá, y tota l'aigua bruta que vullgues. Al cárcol, toll de les madrilles, abans baixabe molta gorrinada.)

10. Depuracio, s. f., dépuration, épurement.
Ayga... per accio del foc pren depuracio. Eluc. de las propr., fol. 75.
(chap. L'aigua... per la acsió del foc se depure - pren depurassió -) 
L'eau... par action du feu prend épurement. 
CAT. Depuració. ESP. Depuración. IT. Depurazione. 
(chap. Depurassió, depurassions.)

11. Depurament, s. m., épurement, purification.
Depuro l'ayre..., dono depurament. Eluc. de las propr., fol. 38. 
Épurent l'air..., donnent épurement.
(chap. Depuren l'aire..., donen depuramén o depurassió : purifiquen.) 

12. Depuratiu, adj., dépuratif, propre à épurer.
Del ayre... depuratiu.
Depurativa... de superfluitatz d' humors.
Eluc. de las propr., fol. 52 et 25.
De l'air... dépuratif.
Dépurative... de superfluités d'humeurs.
(chap. menjunje depuratiu, depuratius, beguda depurativa, herbes depuratives com lo gitam, timó, saduricha, ruda, mansanilla, ortiga, herba de san Juan, herba fechera, herba del riñó, etc.)

saduricha
13. Purgar, v., lat. purgare, purger, purifier, nettoyer.
Bona sirventa que purga be lo ostal.
Coma aquell que purga la pura farina del bren.
V. et Vert., fol. 68 et 35.
Bonne servante qui nettoie bien l'hôtel.
Comme celui qui purge la pure farine du son.
Moral. Per purgar los peccatz... e per conquerre las virtutz.
Purgar lur consciencia.
(chap. Pera purgá los pecats... y pera conquistá les virtuts. Purgá la seua consiensia. Lur : llur; lurs : llurs : seu, seua, seus, seues.)
V. et Vert., fol. 66 et 33. 
Pour purger les péchés... et pour conquérir les vertus.
Purifier leur conscience.
- Terme de médecine.
El cap e 'l cors tot eisamen
Li purga fort be et adoba.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
La tête et le corps tout pareillement il lui purge fort bien et arrange.
Subst. Ab purgar o ab sagnia. Brev. d'amor, fol. 37.
(chap. En purga (sust.) o en sangría; en lo purgá o en sangría. Lligí a Pedro Saputo cuan se va fé dotó o meche.)
Avec le purger ou avec saignée.
- Polir, affiner.
La lima esmera e purga lo fer. V. et Vert., fol. 77.
(chap. La llima esmerille (esmole, pulix) y purgue lo ferro.)
La lime polit et affine le fer.
Part. pas. Aprop de mel ben escumat
E del bel oli ben purgat
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après du miel bien écumé et de belle huile bien purifiée sis gouttelettes.
- Terme de pratique.
Premeirament se deu esser purgatz d' aquel crim.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Premièrement il doit s'être purgé de ce crime.
CAT. ESP. PORT. Purgar. IT. Purgare. (chap. Purgá; porgá, cribá, ventá; purgo, purgues, purgue, purguem o purgam, purguéu o purgáu, purguen; purgat, purgats, purgada, purgades; yo purgaré; yo purgaría; si yo purgara; porgo, porgues, porgue, porguem o porgam, porguéu o porgáu, porguen; porgat, porgats, porgada, porgades; porgadora, porgadores; ventadó, ventadós; criba, cribes; aré, arés; sedás, sedassos.)

ventadó
14. Purgatori, Porguatori, s. m., lat. purgatorium, purgatoire.
Si es en purgatori, lai si purgara. Liv. de Sydrac, fol. 16. 
(chap. Si está (ell, ella) al purgatori, allí se purgará : purificará.)
S'il est en purgatoire, là il se purifiera. 
Tu intraras en porguatori.
(chap. Tú entrarás al purgatori.)
Tu entreras en purgatoire. 
Pensa d' yfern e de paradis e de purgatori.
V. et Vert., fol. 28.
Pense d'enfer et de paradis et de purgatoire.
CAT. Purgatori. ESP. PORT. IT. Purgatorio. (chap. Purgatori.)

15. Purgatori, adj., du purgatoire, qui appartient au purgatoire. 
Tres penas son: Las temporals, purgatorias et ifernals.
Brev. d'amor, fol. 108.
Trois peines sont: Les temporelles, du purgatoire et infernales.
(chap. Purgatori : purgán; purgatoris : purgans; purgatoria, purgatories.)

16. Purgatio, Purgacion, s. f., lat. purgationem, purgation, purification. Una vetz l' an prenga purgatio.
(chap. Que una vegada al añ prengue purgassió : se purgo dels pecats.)
Liv. de Sydrac, fol. 73.
Qu'une fois l'an il prenne purgation. 
Fig. Lo don del S. Esperit, don nos parlam ayssi, complis e perfay aquesta purgatio et aquesta neteza de l'arma.
V. et Vert., fol. 83.
Le don du Saint-Esprit, dont nous parlons ici, accomplit et parfait cette purification et cette netteté de l'âme.
Dona salut et purgacion de l' arma.
Hist. de la Bible en provençal., fol. 81.
Donne salut et purification de l'âme.
(N. E. Habría que comparar una Biblia provenzal con una catalana del mismo tiempo, incluso una traducción de Limoges (en verdadero lemosín) con una de Tortosa, a ver las grandes diferencias. La Biblia en valenciano de Bonifaci o Bonifacio Ferrer lamentablemente no se puede comparar, sólo la última página donde está especificado que está traducido a la lengua valenciana.)
CAT. Purgació. ESP. Purgación. PORT. Purgação. IT. Purgazione.
(chap. Purgassió, purgassions : purga, purgues.)

17. Purgament, s. m., purification.
Jorn del purgament de la Verge.
(chap. Lo día del purgamén o purificassió de la virgen, verge; pubilla.)
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7.
Jour de la purification de la Vierge.
ANC. ESP. Purgamiento. IT. Purgamento. (chap. purgamén, purgamens.)

18. Purgador, s. m., purgatif, purgation.
Non deu hom penre purgador
Voluntiers ni far sagnia. (N. E. A veces se encuentra volontiers.)
Brev. d'amor, fol. 37. 
On ne doit pas prendre purgatif volontiers ni faire saignée.
- Purgatoire.
Las penas del purgador.
Gui Folquet: Escrig trop. 
Les peines du purgatoire.
(chap. Purgadó, purgadós, purgadora, purgadores; porgadó, porgadós, porgadora, porgadores.)

19. Purgatiu, adj., lat. purgativus, purgatif, purificatif, propre à purger, propre à purifier. 
Ha virtut purgativa. Eluc. de las propr., fol. 150. 
A propriété purgative.
CAT. Purgatiu. ESP. PORT. IT. Purgativo. (chap. purgatiu, purgatius, purgativa, purgatives.)

20. Depurgar, v., lat. depurgare, purger, purifier.
Trulhat se depurga colan. Leys d'amors, fol. 36.
(chap. Lo prensat (la prensada: trullat : que va al trull) se purgue colán. En efecte, antes de que lo suc de raím, mosto, o l'oli vaigue al trull, convé colál, depurál, purgál, porgál.)
Pressé il se purifie en coulant.

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


21. Espurgar, Espurjar, v., lat. expurgare, purger, purifier.
Enquera per ben espurgar,
La flor del' api faitz secar.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Encore pour bien purger, la fleur du céleri faites sécher.
Moral. Celui que s vol de pechat espurjar. Trad. de Bède, fol. 50.
Celui qui veut se purifier du péché.
Part. pas. Lendema, cant ser' espurgatz.
(chap. En son demá, cuan estará purgat : purificat : llimpio.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le lendemain, quand il sera purgé.
ANC. FR. Espurgier soi parfaitement.
Helinand ou Thibaud de Marly, Vers sur la Mort.
L'or ou l'argent se espurge et afine au feu.
Livre de la Loi au Sarrasin, p. 115.
(N. E. No es extraño que un libro de la ley para los sarracenos, moros, mahometanos, musulmanes se encuentre escrito o traducido en romance, provenzal, occitano, ya que esta población usaba el romance (ladino) desde siglos bien tempranos, no sólo el árabe. Pedro IV en sus Ordonacions tiene una donde especifica que a los príncipes moros hay que escribirles en romance, romans.)
CAT. Expurgar, espurgar, esporgar. ESP. PORT. Expurgar. IT. Spurgare.
(chap. Esporgá: esporgo, esporgues, esporgue, esporguem o esporgam, esporguéu o esporgáu, esporguen; esporgat, esporgats, esporgada, esporgades; yo esporgaré; yo esporgaría; si yo esporgara; si yo tinguera un serrucho en mánec llarc, cuáns olivés u oliveres esporgaría!)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

22. Espurgamen, Espurjamen, s. m., purgation, médecine, purification.
Vos li daretz espurgamen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui donnerez purgation.
Fig. Lo batemens de Deu, es espurjamens de presens vida.
Trad. de Bède, fol. 68.
Le battement de Dieu, c'est purification de la présente vie.
IT. Spurgamento. (chap. Esporgamén, espurgamén, esporgamens, espurgamens; esporgamenta, esporgada; espurgamenta, espurgada.)

23. Espurgatori, s. m., purgatoire.
Si non passa per espurgatori.
Liv. de Sydrac, fol. 89.
S'il ne passe pas par purgatoire.
ANC. FR. Et toutes les armes ploroient
Qui erent en espurgatoire.
(chap. Y totes les almes (ánimes) ploraben, (per) que estaben al expurgatori o purgatori.)
Fables et cont. anc., t. III, p. 144.
CAT. Expurgatori. ESP. PORT. Expurgatorio. (chap. expurgatori :  purgatori; esporgadó, esporgadós, esporgadora, esporgadores.)

sábado, 6 de diciembre de 2025

Pros - Provincial

Pros, adj., lat. probus, preux, généreux, libéral, vertueux. 

Pros, Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins

Voyez Denina, t. III, p. 61.

Ja non er hom tan pros

Que no sia blasmatz,

Cant es a tort fellos.

Arnaud de Marueil: Ja non er.

Jamais ne sera homme si preux qui ne soit blâmé, quand il est à tort félon.

Elh era pros e larc e bo cavayer d' armas. Philomena.

Il était généreux et libéral et bon cavalier d'armes.

En Sordel, que vos es semblan 

De la pros comtessa prezan?

T. de P. Guillem et de Sordel: En Sordel.

Seigneur Sordel, que vous est-il semblant de la vertueuse comtesse prisée? 

Subst. Ieu m vuelh ab joi tenir 

Et ab los pros de Proensa.

B. de Ventadour: En aquest. 

Je veux me tenir avec joie et avec les preux de Provence. 

ANC. FR. Qui mult ere sage e proz. Villehardouin, p. 10.

Si n'est-il mès nule Lucrece... 

Ne prode fame nule en terre.

Roman de la Rose, v. 8695.

Chascuns dist que je sui si proz

Et que j'ai tant sens et savoir.

Roman du Renart, t. I, p. 206.

IT. Pro, prode. (chap. Home de pro, homens de pro : prohome, prohomens; latín probos homines; aragonés : ricos hombres.)

2. Proeza, Proheza, Proessa, s. f., prouesse, valeur, générosité, honneur, vertu, mérite.

Ja non aura proeza

Qui no fug avolezza.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Jamais n' aura prouesse qui ne fuit lâcheté.

En proheza ha III partidas: ardimen, forssa e fermetat.

V. et Vert., fol. 32.

En prouesse il y a trois parties: hardiesse, force et fermeté.

Las donas eissamens

An pretz diversamens:

Las unas de belleza,

Las autras de proeza.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Les dames pareillement ont prix diversement: les unes de beauté, les autres de mérite.

ANC. FR. Par son sens o par sa proece.

N'est pas proesce de médire. 

Roman de la Rose, v. 249 et 2099.

CAT. Proesa. ESP. PORT. Proeza. IT. Prodezza. (chap. Proesa, proeses.)

3. Proosamen, Prozamen, adv., courageusement.

Volia qu' el coms Richartz guerreies lo vescomte de Lemogas, e qu' el vescoms si defendes proosamen. V. de Bertrand de Born. 

Il voulait que le comte Richard guerroyât le vicomte de Limoges, et que le vicomte se défendît courageusement.

Vencer prozamen d' aquest mon la batalla. Leys d'amors, fol. 15. 

Vaincre courageusement la bataille de ce monde. 

IT. Prodemente.


Prosa, s. f., prose, sorte d'hymne religieuse.

Prosas, respos, preces e repossetz.

La Crusca provenzale, p. 101.

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero

Proses, répons, prières et versets.

Aquest rei Robbert fetz... la prosa del Sanh Esperit.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 136.

Ce roi Robert fit... la prose du Saint-Esprit.

CAT. ESP. PORT. IT. Prosa. (chap. Prosa, proses; himno o himne de la liturgia; diém prosa a un estil de narrassió.)

2. Prosaicamen, adv., prosaïquement. 

Procezir alcunas ves prosaicamen, segon us acostumat de parlar.

(chap. Prossedí algunes vegades prosaicamen, segons l'us acostumat de parlá.)

La Crusca provenzale, p. 89.

Procéder aucunes fois prosaïquement, selon l'usage accoutumé de parler.

(ESP. Prosaicamente) (chap. Prosaicamen, prosáicamen.)

3. Prozel, Prozell, s. m., prose.

Adoncx li angels a tropels

Cantavon kiris e prozels.

Passio de Maria. 

Alors les anges en troupes chantaient kyrielles et proses. 

Enans canton baladas e prozels trasgitats.

P. Cardinal: Un estribot. 

Avant ils chantent ballades et proses entremêlées.


Proselit, s. m., lat. proselytus, prosélyte. 

Veramen, Senher, avem digz 

Que gentil fom e proselitz; 

Mas ara em e ver Juzieu, 

E cresem be el veray Dieu.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Vraiment, Seigneur, nous avons dit que nous fûmes gentils et prosélytes; mais maintenant nous sommes juifs en vérité, et croyons bien au vrai Dieu.

CAT. Proselit. ESP. Prosélito. PORT. Proselyto. IT. Proselito.

(chap. Prosélit, proselits, prosélita, prosélites, com los sectaris de la Ascuma.)


Prosperos, adj., prosperus, prospère, heureux.

El en guerra non era prosperos.

V. de Bertrand de Born.

Lui en guerre n'était pas heureux.

CAT. (pròsper, Raynouard aún no había encontrado esta palabra) 

ESP. (próspero, como Próspero de Bofarull y Mascaró)

PORT. IT. Prospero.

(chap. Próspero o prósper, prospers o prósperos, próspera, prósperes.)

2. Prosperitat, s. f., lat. prosperitatem, prospérité, bonheur.

La prosperitat ni la adversitat d'aquest mun non preza 1 boto.

V. et Vert., fol. 55. 

La prospérité ni l'adversité de ce monde il ne prise un bouton.

En gran prosperitat viven. Brev. d'amor, fol. 35. 

(chap. En gran prosperidat vivín.)

Vivant en grande prospérité.

Prov. Prosperitaz aparelia tost amicz, aversitaz los proa tost.

Trad. de Bède, fol. 2.

La prospérité apprête tôt des amis, l'adversité les éprouve tôt.

CAT. Prosperitat. ESP. Prosperidad. PORT. Prosperidade. 

IT. Prosperità, prosperitate, prosperitade.

(chap. Prosperidat, prosperidats, v. prosperá : prospero, prosperes, prospere, prosperem o prosperam, prosperéu o prosperáu, prosperen; prosperat, prosperats, prosperada, prosperades; prosperaría; prosperaré; si yo prosperara.)


Prostrar, v., du lat. prostratus, renverser, prosterner, coucher.

Elephant... corro contra 'ls armatz e prostro et venso la host.

Eluc. de las propr., fol. 249.

Les éléphants... courent contre les combattants, et renversent et vainquent l'armée. 

Pros, Elephant... corro contra 'ls armatz e prostro et venso la host.


Part. pas. Jete se prostraz a sos pes.

Trad. de la Reg. de S. Benoît, fol. 37.

Qu'il se jette prosterné à ses pieds.

Malaute sia prostrat sobre... ventre e sobre la cara.

Trad. d'Albucasis, fol. 64.

Que le malade soit couché sur... le ventre et sur la face.

ANC. CAT. ANC. ESP. Prostrar. CAT. MOD. ESP. MOD. Postrar. 

PORT. Prostrar. IT. Prostrare. (chap. Prostrá, postrá, prostrás, postrás: yo me postro, postres, postre, postrem o postram, postréu o postráu, postren; postrat, postrats, postrada, postrades; postraré; postraría; si yo me postrara dabán de Deu.)


Prothcolle, s. m., lat. protocollum, protocole.

Papers, sedulas et prothcolles.

(chap. Papés, sédules y protocolos - o protocols.)

Tit. de 1335, Bordeaux. Cab. Monteil.

Papiers, cédules et protocoles. 

CAT. Protócol (protocol, acento en la tercera o, sin tilde). 

ESP. Protocolo. PORT. IT. Protocole.

(chap. Protocolo o protocol, protocolos o protocols; v. protocolá, fé un protocol : protocolo, protocoles, protocole, protocolem o protocolam, protocoléu o protocoláu, protocolen; protocolat, protocolats, protocolada, protocolades; si yo fora notari, cuántes coses protocolaría; protocolaré; si yo protocolara.)


Prothezis, s. f., lat. prothesis, prothèse, figure de mots.

Prothesis, appositio in principio verbi: ut gnato pro nato.

Isidor., Orig. I, 34, 2.

Prothezis es ajustamens de letra o de sillaba en lo comensamen de dictio, coma: entre, mentre. Leys d'amors, fol. 120.

La prothèse est addition d'une lettre ou d'une syllabe dans le commencement du mot, comme: entre, mentre.

(ESP. La prótesis (o próstesis) es una figura retórica, metaplasmo, que consiste en añadir un fonema o sílaba al principio de una palabra sin alterar su significado original, usándose a veces con fines expresivos o métricos. Ejemplos incluyen "apretar" (de apretar), "arremedar" (de remedar) o "amatado" (de amado en Garcilaso).)

(chap. Prótesis, figura retórica, o médica, que tamé es un afegit. Lo plural es igual que lo singular. En chapurriau tenim moltes paraules que se formen en prótesis: escomensá, agarrá, ensomiá, arrepetá, arrailá, sondormí, etc.)


Provincia, Proensa, Prohensa, s. f., lat. Provincia, province. (Provence)

Si ambas las partz son en diversas provincias, pot donar inducias entro a VI mes. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.

Si les deux parties sont en diverses provinces, il peut donner sursis jusqu'à six mois.

Senher d'una gran prohensa. Liv. de Sydrac, fol. 1.

Seigneur d'une grande province.

Par extens. Parlam de las regios et proensas de la terra e de la divizio del mon.

(chap. Parlam de les regions y provinsies de la terra y de la divisió del món.)

Eluc. de las propr., fol. 163.

Parlons des régions et des provinces de la terre et de la division du monde.

CAT. ESP. PORT. IT. Provincia. (chap. Provinsia, provinsies; Provensa.)

2. Provincial, adj., lat. provincialis, provincial, de province, qui a rapport à la province. 

Al capitol provincial dels Fraires menors.

(chap. Al capítul provinsial dels Flares menors.)

Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 16.

Au chapitre provincial des Frères mineurs.

En parlant du supérieur général des maisons d'un ordre dans une province.

Prior provincial en Lombardia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 207. 

(chap. Prió o prior provinsial a la Lombardía; de allí ve lo apellit Lombarte, com Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins, Llombart, barba llarga : Longobardo, etc.)

Prieur provincial en Lombardie.

CAT. ESP. PORT. Provincial. IT. Provinciale. (chap. Provinsial, provinsials.) 

miércoles, 3 de diciembre de 2025

Princep

Princep, s. m., lat. princeps, prince, principal.
Princeps, ducs e marques.
Giraud de Calanson: A lieys cui.
Princes, ducs et marquis.
Son mandat lhi princep e lhi comtor. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 107.
Sont mandés les princes et les comtors. 
CAT. Princep (príncep). ESP. (príncipe) PORT. IT. Principe.
(chap. Príncipe, príncipes; prinsipal, prinsipals.)
2. Prince, Prinsi, s. m., prince.
Gran prince per que no s prendon cura 
Que no fassan tort. 
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. Var. 
Les grands princes pourquoi ne prennent-ils pas souci qu'ils ne fassent pas tort.
Li plus gran
Si croizavan,
Li rei e li prinsi.
(chap. Los mes grans se crusaben (anaben a les crusades), los reys y los príncipes : prinsipals.)
Bertrand de Born: Fuilheta.
Les plus grands se croisaient, les rois et les princes.
Ai vos ajudat
A conquerir emperi e regnat...
E rey a penre, princes e principat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je vous ai aidé à conquérir empire et royaume... et à prendre rois, princes et principauté. 
IT. Prince.
3. Princessa, s. f., princesse.
Fig. Reina es de joi ses contenso...
E marquesa de ben dir sa razo,
E princessa.
Gausseran de Saint-Leidier: Puois. 
Elle est reine de joie sans contestation..., et marquise de bien dire sa raison, et princesse.
CAT. ESP. Princesa. PORT. Princeza. IT. Principessa (N. E. Buongiorno Principessa! - La vita è bella - Nicola Piovani, Luigi Piovano, Archi di Santa Cecilia). (chap. Prinsesa, prinseses.)

Buongiorno Principessa! - La vita è bella



4. Principat, s. m,, lat. principatus, principauté.
De mantenen fay delivrar
Totz los preysons que van trobar
Crestians en lo principat.
V. de S. Honorat.
Sur-le-champ il fait délivrer tous les prisonniers chrétiens qu'ils vont trouver dans la principauté. 
Ai vos ajudat 
A conquerir emperi e regnat...
E rey a penre, princes e principat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je vous ai aidé à conquérir empire et royaume... et à prendre roi, princes et principauté.
E 'l principat...
Li prec que s gart dels pervers. 
Et la principauté... je la prie qu'elle se garde des pervers.
Fig. El principaz del sabi er istables. Trad. de Bède, fol. 79.
(chap. Lo prinsipat del sabio (sabut, Saputo) sirá (será) estable.)
La principauté du sage sera stable.
- Hiérarchie.
Tres principatz son d'angels sus es cel. V. et Vert., fol. 46.
(chap. Tres jerarquíes d'angels ñan a dal al sel.)
Trois hiérarchies d'anges sont sus au ciel.
CAT. Principat. ESP. PORT. Principado, IT. Principato.
(chap. Prinsipat, prinsipats, com lo de Cataluña, Mónaco, Andorra, Liechtenstein, Antioquía, Kiev, Prinsipats eclesiastics del Sacre Imperi: Besanzón, Sion, etc., Asturies, Gerona, Viana - assignats als hereus de la Corona; lo príncipe de Viana ere lo hereu a la corona de Navarra - Pamplona. En lo cas de Carlos de Viana, ere fill de Blanca I de Navarra y Juan II de Aragó.)

EL PRÍNCIPE DE VIANA ESCAPA DE MALLÉN (SIGLO XV. MALLÉN)

Juan II de Aragó, Aragón


Blanca I de Navarra


5. Principal, adj., principalis, principal.
Auzon la vos del regidor principal. V. et Vert., fol. 54. 
Ils entendent la voix du régisseur principal.
De muzica sai yeu tot aondozamens
Quatre tons principals.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De musique je sais tout pleinement quatre tons principaux.
Subst. Los principals aissi nomnam
En nostra lengua romana.
(chap. Los prinsipals així - aixina nomenam en la nostra llengua romana : ocsitá, plana lengua romana, chapurriau antic.)
Brev. d'amor, fol. 41. 
Les principaux nous nommons ainsi dans notre langue romane.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

Un principal ordenant et prezident totz les autres.
Eluc. de las propr., fol. 2.
Un principal ordonnant et président tous les autres.
- Le fond d'une affaire.
Tant de principal que despens. Fors de Bearn, p. 1087. 
Tant de principal que de dépens.
CAT. ESP. PORT. Principal. IT. Principale. (chap. Prinsipal, prinsipals.)
6. Principalitat, s. f., lat. principalitatem, primauté.
Principalitat et dignitat.
En la general comunitat de totas substancias Dieus ha principalitat.
Eluc. de las propr., fol. 2 et 279.
Primauté et dignité.
Dans la générale communauté de toutes substances Dieu a primauté.
7. Principar, v., primer, surpasser, régir.
Li major del ostal del rey de Fransa comencero a principar sobr' els reys de Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.
Les maires de l'hôtel (du palais) du roi de France commencèrent à primer sur les rois de France.
(N. E.  hôtel : hostel, la ô con acento circunflejo designa el antiguo “os”, las otras vocales con circunflejo suelen tener la s en el francés antiguo, o no tan antiguo, como en Estebanico Pasquier. Ver “maires” en sus “Recherches de la France”, uno de los libros editados por mí. recherchesfrance.blogspot.com)

Recherches de la France, Étienne Pasquier, Esteban, Estebanico, Esteve


8. Principalmen, adv., principalement.
A la honor, principalmen,
De Dieu, lo paire omnipoten.
(chap. A la honor, prinsipalmen,
De Deu, lo pare omnipotén.)
Brev. d'amor, fol. 75.
A l'honneur, principalement, de Dieu, le père tout-puissant.
CAT. Principalment. ESP. PORT. IT. Principalmente.
(chap. Prinsipalmen; los adverbios són una mica complicats de acentuá, o sigue, ficá tilde o no, perque solen tindre varios acentos o cops de veu; yo acentuaría la á, prinsipálmen.)

viernes, 28 de noviembre de 2025

Premer

Premer, v., lat. premere, presser, comprimer, serrer, tendre.

Part. pas. Semblon razains prems en troill.

trull, prensa, vi, oli, almazara

(chap. Pareixen raíms prensats al trull; comprimits, apretats; se prensen a la prensa, y después lo mosto va al trull.)

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino

Lantelm: Lanfran qu' ill. 

Semblent raisins pressés en pressoir.

Eras l' a si prem e gros.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes. Var.

Maintenant il l'a si tendu et gros. 

Fig. Chascus vices es prems per paor.

Trad. de Bède, fol. 44.

Chaque vice est comprimé par peur.

ANC. CAT. Premer. IT. Premere. (chap. prensá, apretá, comprimí : prenso, prenses, prense, prensem o prensam, prenséu o prensáu, prensen; raím prensat, raíms prensats, brisa prensada, panses prensades; prensaría; prensaré; si yo prensara.)

2. Pressa, Preissa, s. f., presse, foule.

Bella m' es pressa de blezos.

Bertrand de Born: Ar ven la.

Belle m'est presse de bliaux.

Per que la preissa fo tan grans. V. de S. Alexis.

C'est pourquoi la presse fut si grande.

CAT. Pressa. ESP. Priesa (prisa). PORT. IT. Pressa. 

(chap. Pressa, presses; ting pressa, me hay de apressurá pera arribá a un puesto al hora, hay de acabá aixó enseguida, me toquen los talons al cul.)

3. Prezurar., v., pressurer, comprimer.

Part. prés. Per actio de freg prezurant et indurzent.

Eluc. de las propr., fol. 183.

Par action de froid comprimant et endurcissant.

- Figer, coaguler, cailler.

Ha so suc virtut de prezurar layt en formagge.

(chap. Lo seu suc té la virtut de collá la lleit en formache; per ejemple, pels de carchofa, de la carchofera, no los de una dona; suc de llimó.)

Sanc tauri soptament si prezura quan es fora 'l corrs.

Eluc. de las propr., fol. 207 et 29.

Son suc a vertu de cailler lait en fromage.

Sang de taureau subitement se fige quand il est hors du corps.

Part. pas. Materia prezurada.

Eluc. de las propr., fol. 68. 

Matière coagulée.

(chap. Fé presió, apretá, comprimí; collá: collo, colles, colle, collem o collam, colléu o colláu, collen; collada, collades; collaría; collaré; si yo collara.)

4. Prezura, s. f., lat. pressura, pression, froissement, souffrance.

Can ha enfentat, no li membra de sa prezura.

Frag. de trad. de la Passion.

Quand elle a enfanté, il ne lui souvient de sa souffrance.

Fig. En aquest mon auretz presura, mas aiatz ferma cofizansa.

Frag. de trad. de la Passion. 

En ce monde vous aurez froissement, mais ayez ferme confiance.

ANC. CAT. Pressura. ANC. ESP. Presura. IT. Pressura. 

(chap. Presió, presions.)

5. Prezurament, s. m., présure, caillement.

Mollifica popas per prezurament de layt endurzidas.

(chap. Amolle mamelles per collamén de lleit endurides.)

Eluc. de las propr., fol. 215.

Amollit mamelles par caillement de lait endurcies.

6. Apremer, v., presser, opprimer, froisser, comprimer.

Dux fols aprem mots homes per calumpnia. 

Trad. de Bède, fol. 78. 

Chef fou opprime de nombreux hommes par calomnie.

Part. pas. Cel que essercha mal, er aprems. 

Trad. de Bède, fol. 77.

Celui qui cherche le mal, sera froissé. 

Dieus sostrais lo drechurier Lot apremut dels escumenegatz.

Trad. des Actes des apôtres, Épître de S. Pierre. 

Dieu délivra le juste Loth opprimé par les excommuniés.

Per gaug et per alegrier son mant cocirier apremegut.

Leys d'amors, fol. 2.

Par joie et par allégresse sont maints soucis comprimés.

Fig. Tant cant sem aprems de la grandeza de las charnals cogitacios.

Trad. de Bède, fol. 27.

Autant que nous sommes pressés de l'étendue des pensées charnelles.

(chap. Oprimí : oprimixgo u oprimixco, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen; oprimit, oprimits, oprimida, oprimides.
Los catalanistes sempre se troben oprimits, sempre troben la culpa fora de la seua comunidat autónoma.)

TV3%, Cataluña, arma de aborregamiento masivo, Espanya et roba, boba

7. Apreissar, v., presser, tourmenter.

Mas apreissavatz me tan fort que eu, per aquela temensa o paor que aic de vos, si vos vendei.

Trad. du Code de Justinien, fol. 8. 

Mais vous me pressiez si fort que moi, par cette crainte ou peur que j'eus de vous, ainsi je vous vendis.

8. Enpremar, v., lat. imprimere, imprimer, empreindre.

Que enprema... fort enprecio.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Qui imprime... forte impression.

Johannes Gutenberg, imprenta, Drucker, drucken

 

CAT. ESP. PORT. Imprimir. IT. Imprimere. (chap. Imprimí : imprimixco o imprimixgo, imprimixes, imprimix, imprimim, imprimiu, imprimixen; imprimit, imprimits, imprimida, imprimides; encara no parle de la imprenta de Gutenberg (circa 1440); Albucasis o Abulcasis va morí com a tart al 1013, va escriure lo manual de cirugía al siglo X, y la traducsió al ocsitá es del siglo 14, XIV.)

Albucasis, Abulcasis, s. X-XI

 

9. Empressio, Enpressio, s. f., lat. impressio, impression, empreinte.

Trameten sas empressios.

Brev. d'amor, fol. 32.

Transmettant ses impressions.

Ayssi co 1 miralh recep totas las formas e las enprecios que li venon davant. V. et Vert., fol. 61.

(chap. Aixina com un espill ressibix totes les formes y les impressions que li venen dabán; podría escriure davant, claro, pero u fach com los fablistes de la fabla, que fan aná les b de burro y borraines, que són mol bones.)

Ainsi comme un miroir reçoit toutes les formes et les impressions qui lui viennent devant.

CAT. Impressió. ESP. Impresión. PORT. Impressão. IT. Impressione.

(chap. Impressió, impressions.)

10. Emprenta, s. f., empreinte.

Per la forma que ti mostra l' emprenta que ensec.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. Ire, ch. 36.

Par la forme que te montre l'empreinte qui ensuit.

(ESP. Impronta : reproducción de imágenes en hueco o de relieve, en cualquier materia blanda o dúctil, como papel humedecido, cera, lacre, escayola, etc.); 

11. Espremer, Exprimir, v., lat. exprimere, exprimer, presser.

La grana madura

Faretz espremer.

(chap. La mangrana madura faréu exprimí. Mansana (poma) + grana = mangrana; mangrané, mangranera. La grana en castellá són llaós, gra, grans, que es lo que té la mangrana a dins, roijos, rochos, cuan están madús. Conec uns cuans rochos madús.)

Mangrana, mangranes, magrana, magranes

Deudes de Prades, Auz. cass.

La graine mûre vous ferez presser.

- Articuler, énoncer.

No la poden exprimir per 1 vocable, per so la cove exprimir per trops.

Leys d'amors, fol. 145.

Ne la pouvant exprimer par un mot, pour cela il convient de l'exprimer par beaucoup. 

CAT. Espremer, exprimir. ANC. ESP. Expremir. ESP. MOD. Exprimir. 

PORT. Exprimer. IT. Esprimere. (chap. Exprimí : exprimixco o exprimixgo,  exprimixes, exprimix, exprimim, exprimiu, exprimixen; exprimit, exprimits, exprimida, exprimides; varián esprimí.)

12. Exprimar, v., exprimer, énoncer, articuler.

Per exprimar pluz complidamen so qu' om vol dire.

Leys d'amors, fol. 101.

Pour exprimer plus complétement ce qu'on veut dire.

13. Expremesos, s. f., oppression.

Dont se va congruar dis lo dit castel ung mal de expremesos.

Lo dit vesconte fouc fort malaud de expremesos.

Chronique des Albigeois, col. 58 et 20.

Dont va s'amasser dans ledit château un mal d'oppression.

Ledit vicomte fut fort malade d'oppression.

14. Expressiu, adj., expressif.

Pots so... de dolor et tristor expressius.

(chap. Los labios són... de doló y tristesa (tristó) expressius; los labios expressen la tristesa, lo doló, la alegría, la set, són mol expressius.)

Eluc. de las propr., fol. 42.

Lèvres sont... de douleur et tristesse expressives. 

CAT. Expressiu. ESP. Expresivo. PORT. Expressivo.  IT. Espressivo. 

(chap. Expressiu, expressius, expressiva, expressives.)

15. Espriu, Esprieu, adj., expressif, clair.

Adv. comp.

Conoyssensa a tant de mestiers bos

Que de bos faitz demostra 'l pus espriu.

G. Riquier: Be m meravelh. 

Le savoir a tant de bons métiers que de bons faits il démontre le plus clair.

(N. E. Salvador Espriu.)

16. Expres, adj., lat. expressus, exprès. 

L' expressa scriptura. Doctrine des Vaudois.

L'expresse écriture.

CAT. Expres. ESP. Expreso. PORT. Expresso. IT. Espresso. 

(chap. Exprés, expresos, expresa, expreses.)

17. Expressament, Espressamens, adv., expressément.

Aco esdeven tacitament o expressament.

(chap. Aixó esdevé tácitamen o expressamen; esdevindre, esdevindres; advindre : advén, adviento; vindre.) 

Trad. du Code de Justinien, fol. 3.

Cela advient tacitement ou expressément.

Aysso mostret espressamens Jhesu Crist. V. et Vert., fol. 79. 

Ceci montra expressément Jésus-Christ.

CAT. Expressament. ESP. Expresamente. PORT. Expressamente. 

IT. Espressamente. (chap. Expressamen; lo primé acento está a la segona e, per lo que se pot escriure expréssamen.)

18. Espressar, v., spécifier, dire expressément.

Mas per so no volc espressar 

Dieus, que hom se degues amar.

Brev. d'amor, fol. 134. 

Mais pour cela Dieu ne voulut spécifier qu'on se dût aimer. 

Part. pas. Aital coma es de jos contenguda et expressada.

Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci, J. 334.

Telle comme elle est dessous contenue et spécifiée.

CAT. Expressar. ESP. Expresar. PORT. Expressar. 

(chap. Expressá, expressás; expresá, expresás : yo me expresso, expresses, expresse, expressem o expressam, expresséu o expressáu, expressen; expressat, expressats, expressada, expressades; expressaría; expressaré; si yo me expressara milló.)

19. Depremer, v., lat. deprimere, comprimer, étouffer.

Fig. Lo qual folava e depremia Ytalia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.

Lequel foulait et comprimait l'Italie.

Part. pas. Si que la heretguia fos depremida.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.

De sorte que l'hérésie fut étouffée.

CAT. ESP. PORT. Deprimir. IT. Deprimere, depremere. 

(chap. Deprimí, deprimís : yo me deprimixco o deprimixgo, deprimixes, deprimix, deprimim, deprimiu, deprimixen; deprimit, deprimits, deprimida, deprimides; deprimiré; deprimiría; si yo me deprimiguera o deprimira.)

20. Depressio, s. f., lat. depressio, dépression.

Aytals maniera de pronunciar ab elevatio o am depressio.

Leys d'amors, fol. 7.

Pareille manière de prononcer avec élévation ou avec dépression.

CAT. Depressió. ESP. Depresión. IT. Depressione. 

(chap. Depressió, depressions; depresió, depresions.)

21. Opprimer, v., lat. opprimere, opprimer.

Opprimens las moylhers per forssa.

(chap. Oprimín les mullés (dones) per la forsa.)

Priv. acc. par les R. d'Angl., p. 17.

Opprimant les femmes par force.

ANC. CAT. Oppremer. CAT. MOD. ESP. Oprimir. PORT. Opprimir. 

IT. Opprimere. (chap. Oprimí : oprimixco u oprimixgo, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen, oprimit, oprimits, oprimida, oprimides; oprimiría; oprimiré; si yo oprimiguera u oprimira.)

22. Oppression, s. f., lat. oppressionem, oppression.

En oppression... de la... gent.

(chap. En opressió... de la... gen - chen.)

Statuts de Provence. BOMY, p. 224.

En oppression... de la... gent.

CAT. Opressió. ESP. Opresión. PORT. Oppressão. IT. Oppressione.

(chap. Opressió, opressions; v. oprimí.)

23. Compremer, v., lat. comprimere, comprimer.

Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.

Trad. d'Albucasis, fol. 9.

Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.

CAT. ESP. PORT. Comprimir. IT. Comprimere. (chap. Comprimí.)

24. Compressio, s. f., lat. compressio, compression.

Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.

Trad. d'Albucasis, fol. 9. 

Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.

CAT. Compressió. ESP. Compresión. PORT. Compressão. 

IT. Compressione. (chap. Compressió, compressions.)

25. Conpressiu, adj., compressif.

De venas et arterias conpressiva.

Eluc. de las propr., fol. 65.

De veines et artères compressive.

ESP. Compresivo. PORT. Compressivo. (chap. Compressiu, compressius, compressiva, compressives : que aprete, comprimix, com una compressa o compresa pera una ferida.)

26. Reprimer, v., lat. reprimere, réprimer, contenir.

Personna ben adordenada deu tantost reprimer... aytals folls pessamens.

Deu los hom... reprimer.

V. et Vert., fol. 18 et 3.

Personne bien organisée doit aussitôt réprimer... pareilles folles pensées.

On les doit... réprimer.

CAT. ESP. PORT. Reprimir. IT. Reprimere. (chap. Reprimí, reprimís: yo me reprimixco o reprimixgo, reprimixes, reprimix, reprimim, reprimiu, reprimixen; reprimit, reprimits, reprimida, reprimides; reprimiría; reprimiré; si yo me reprimiguera o reprimira.)


Prendre