Mostrando las entradas para la consulta tinguera ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tinguera ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 13 de abril de 2022

Carabasa m'han donát. JOSÉ M.a JUAN GARCÍA

GALERÍA DE OBRES VALENCIANES


Carabasa m'han donát...


COMEDIA VALENSIANA 

ORICHINAL DE 

JOSÉ M.a JUAN GARCÍA 

Carabasa m'han donát... JOSÉ M.a JUAN GARCÍA


(Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente: intento dejar el original tal como lo leo en pdf. Tildes, comas, etc, sin cambios. En las mayúsculas también. En el caso de hacer comentarios, irán entre paréntesis. Intentaré que no interfieran con el texto “orichinal” de José María Juan García. Los signos << y >> se sustituyen por “”, aunque no estudié en la universidad de Comillas. El pdf que tengo es:  http://archive.org/details/carabasamhandona21317juan ).     

(1 : es el primer libro de esta colección, galería de obres valencianes. 

Voreta de l'Albufera, de Mariano Serrano, la he editado, está disponible online en varios blogs y a la venta en Amazon)


Editorial "ARTE y LETRAS” 

AVENIDA DE VICTORIA EUGENIA, LETRA V. 

VALENCIA 


José M.a Juan García 

Carabasa m'han donát...

Estrená en éxit grandiós en el Saló de Novetats 

de Valensia, el día 6 de Febrer de 1925 


COMEDIA 

de l'horta valensiana, 

en un acte y en vers. 


IMPRENTA 

Editorial "ARTE Y LETRAS" Avenida de Victoria Eugenia, letra V. - VALENCIA 


DEDICATORIA 


A ma volguda muller 

ELVIRA CHIRONA PERIS 

que no em doná carabasa 

el día que li parlí. 

L'AUTOR 


ES PROPIETAT


Ningú podrá reproduirla ni representarla sense autorisasió del autor 

"La Sociedad de Autores Españoles”, es la encarregá de consedir o negar el permis pera representarla y cobrar els drets. 

Queda fet el depósit que la lley mana. 




ACTE ÚNIC 


DECORASIÓ. - Alquería de llauradors acomodats. Porta gran al foro, que dona al camp, y practicables a dreta y esquerra. Al foro esquerra, una cómoda, y sobre ella una imache de la Patrona del poble, en flors y siris. Taula, cadires de brasos, cuadros. ets. ets. 


TERESA, TÓNI Y CARPANTA 


TERESA (En gran enerchía.) 

¡Bueno, bé!... ¡Ya s'acabat! 

¡Así no vullc més desplantes! 

El que no estiga contént 

que prenga pronte el montante 

y no vinga en eixos cuentos 

de condisións y amenases... 


TÓNI (Molt solemne.) 

Es que les noves tendensies 

del treball... Vosté repare 

que les idees modernes 

obliguen a tots y manen... 

que... 


TERESA ¡D'ouirte estíc ensesa 

y estás la sanc socarrantme! 

Así no mana ningú 

mes que yo... ¡per aixó pague! 

¡Vivo!... ¿Qué feu en la porta? 

¡Serán vagos!... ¡Serán!... 


CARPANTA ¡Calmes! 

¡Vosté cuant se posa aixina 

pareix un dimoni en faldes!... 

El chornal es algo curt 

y pa tantes fanecaes 

som pocs els treballaors... 


TERESA Lo que vos falten son ganes 

de treballar... 


TÓNI ¡ Ma quin atra! 

¡Per eixe insult ya no pase! 


TERESA El remey está en San Blay... 

¡Así sobren les paraules! 

Yo pague com paguen tots, 

igual vos pague qu'els atres, 

lo que pasa es que soc dona 

y voleu aprofitarse... 

¡Sapiau, pues, que no m'apure 

y que me sobren agalles 

pa treballarme la terra 

si no tinc qui la treballe!... 


(A CARPANTA, molt cariñosa.) 

¿El teu chiquet com está? 


CARPANTA Segons el meche... ¡prou grave? 

¡Ni pa comprar medisines 

tinc en casa! 


TERESA (En furia) ¡So... salvache

¡Tindre al chic d'eixa manera 

y no vindre a demanarme 

lo que val la medisina! 

¿Y tú te tens per bon pare?... 

(Donantli uns dinés que trau de la cómoda.) 

Tin cuatre duros y compra 

tot cuant al chiquet li falte... 

¡Andando!... ¡Ché, a la botica


CARPANTA (Besant els dinés y fent mutis per el foro.) 

¡Nostre Siñor que li ho pague!

 

TÓNI (Apart per TERESA.) 

¡Es confitura de sucre!... 


TERESA ¡Consentir que m'amenasen!... 

¡Aváns venc tota l'hasienda! 

¡De rabia m'ensenc! 

(A TÒNI.) ¡Tú! 


TÓNI ¡Mane! 


TERESA Dili a ta filla que vinga, 

a boqueta nit l'aguarde 

pera donarli unes botes, 

un trache nou y unes calses... 

Es un regal pa les festes... 

(Transisió) Lo que dic; primer me maten 

qu'aumente a ningú el chornal... 

(A TÓNI.) ¡Enrecordat!... ¡Que no falte! 


TÓNI Descuide, a boqueta nit... 

¡Lo alegre que va a posarse!... 

¡Crega que la tinc nueta!... 

Dels chornals que res se parle... 

Lo que vullga y tal com vullga... 

(Apart.) ¡Es una santa en corache! 

Mescla d'homenót y dona... 

Algo d'arrop y vinagre... 

TERESA ¿En cá estás ahí?... 


TÓNI Men vaig... 

Tot lo dit prengau per chanses... 

per cóses sense importansia... 

¡Trache nou, botes y calses!... 

¡Vosté es una santa, cregam! (Vosté sense tilde)

¡Perqué serém tan salvaches!... 

(Fa mutis per el foro.) 

____


TERESA Y LA SÓ PERANSA 


TERESA (Cridant a la primera porta de l'esquerra.) 


¡SÓ PERANSA!... ¡Si una en tót 

no estiguera!... ¡SÓ PERANSA! 

¿Está sorda?.... ¡Vinga pronte! 

(Ixint per la porta indicá) 


SÓ PERANSA ¡Así estíc!... ¿Qu'es lo que mana? 


TERESA Huí s'ha de fer chocolate 

pa chent de fora de casa. 

Espere al señor RETOR... 


SÓ PERANSA ¿Y a manarmeu cuant aguarda?... 

¡Tot de presa y correguda! 


TERESA ¿Ya está marmolant? ¿Qué pasa? 


SÓ PERANSA No res. ¿Pera cuantes quíqueres? 


TERESA Pa cuatre o sinc, y prepara 

panquemaos o ensaimaes 

y un gót de sibá per barba... 


SÓ PERANSA El siñor RETOR no 'n porta... 


TERESA ¡Reventa si no se calla! 

¡A la cuina!... ¡Mes apresa! 


SÓ PERANSA ¡En eixos crits m'acobarda!... 

Después vindra (vindrá) el só BATISTE... 


TERESA ¡Que no vinga a donar llanda 

perque tindrem un disgust!..,


SÓ PERANSA Ve a vore lo de la casa... 

Vól que li venga ésta finca... 

Com ella forma mansana 

en les dos d'ell, y este puesto 

es talment tota una alaixa 

p'alsar así un almasén... 


TERESA Sí, li cauría la baba 

de que yo li la venguera... 

¡Que no m'ho diga ni en chansa! 

¡No te encara próu pesetes 

pera comprarme ésta casa! 


SÓ PERANSA ¡El puesto ni fet d'encarrec! 

Els horts a poca distansia... 

Enfront, l'estasió del tren... 

Es lo que diu: la teu ama (teua) 

podría viure en la finca 

que té en la mateixa plasa... 

El home no pensa mal... 

TERESA Si vol viure en mí, Peransa, 

no siga capa torera 

y mire be lo que parla 

que yo no vullc fer negosi 

perque no es presís qu'el fasa. 

Sis cases tinc en lo poble 

y si el pensament no 'm cambia 

en ésta tinc que morir, 

pues baix de son techo guarda 

els recorts mes venturosos 

de ma vida. 


SÓ PERANSA ¡Si qu' els tanca! 


TERESA Conque... ¡a fer el chocolate 

y después pose la taula! 

Els chornalers per un puesto, 

BATISTE per l'atra vanda... 

¡Si una no tinguera chenit! 

¡Quina lucha, Verche Santa! 

(Fa mutis per la primera esquerra.) 


SÓ PERANSA ¡Qué 't compre qui no 't conega! 

La pobra está fentse ransia 

y te un humór dels dimonis... 

¡Ya es un castíc aguantarla!... 

(Fa mutis per la primera dreta.) 

____



AMPARITO Y CHUANET per el foro. 


CHUANET (Per una flor que dú en la má.) 

¡Tín ésta flor, AMPARITO! 

¡Si no la préns enseguida

vaig a plorar com un roro! 


AMPARITO ¡Chuanét, no sigues cría! 

Eixa flor pa la meu ama... (meua) 


CHUANET ¿Pero es que tu creus?... ¡Por vida! 

Aixó es desig de mon pare 

qu'a festecharla m'obliga 

perque té dinés... Mes yo 

a qui vullc es a una chica 

que te per nom Amparito 

y per sa grasia divina 

y sa cara qu'es un cromo 

si es presis done la vida. 

El fill del señor Alcalde 

no diu ninguna mentira, 

conque prén esta roseta 

que pa tú yo tinc cullida 

y ríute de la teu ama 

y de tota sa familia. 


AMPARITO (Agarrant la flor y posántsela en lo pit.) 

Ya que t'empeñes... 


CHUANET ¡Recatso! 

En quín puesto se la fica! 

¡Qu'envecha tinc a la rósa! 

¡Tan a gust que dormiría 

en eixe llit ahón descansa 

y hasta pareix més bonica! 


AMPARITO ¡Qué cóses díus Chuanét!... 


CHUANET ¡Es el cór qui me les dicta! 

Mon pare diu que soc tonto 

y diénto em mortifica... 

¡Qué póc sap que sols mirante 

el mes tonto s'espavila! 

Demá escomensen les festes 

y de nit la chent fadrina 

ixirá de serenata 

com es costum d'eixe día. 

Yo, sens qu'el pare s'entere, 

tinc prepará chent amiga 

pa vindre a cantarte "albaes” 

pues vullc demostrarte aixina, 

que pa mí no hiá atra dona 

en lo món. 


AMPARITO ¡Ma com s'esplica! 

¡Ell, tan timit! 


CHUANET ¡Conveniensies! 


AMPARITO ¡Tan vergoños! 


CHUANET ¡Pantomina! 

Es pa engañar a món pare... 

Teresa, qu'ho creu aixina 

en cuant li parle d'amor 

sol baquecharse de risa... 

¡Qué mes prenguera que tindre 

un marit d'ésta medida! 

AMPARITO ¡Bueno, vaig a la faena... 


CHUANET ¡No m' olvides, regalisia! 

¿Vindrás a la font?... 


AMPARITO Vorém... 


CHUANET Vindrás; a les sinc y micha... 

Hasta después... ¡chitanasa! 

¡Recatso, si es tan bonica! 

(Amparito fa mutis per l'esquerra primer terme. 

Chuanet queda mirantla com un bobo.) 

_____


L'ALCALDE per el foro. 


L'ALCALDE (Pegant en la esquena a Chuanét.) 


L'ALCALDE ¿Qué fas así? M'interesa 

la teua contestasió. 


CHUANET Pues... esperant a Teresa 

qu'es coneix que no te presa 

sabént que la espere yo. 

Yo crec que no está per mí 

y si de nou me descare 

no tinc que lograr el sí... 

(Plorant) ¡Ay, que desgrasiat naixquí! 

¿No es de veres, siñor pare? 


L'ALCALDE A parlar molt clar y net 

he vingút, pues vullc cuant ans 

posar les coses a tret. 

Huí deixe el negosi fet 

y d'así poc, novensans. 


CHUANET ¡Si no hem vól! 


L'ALCALDE ¡Quina manía! 

¡A palos crec que te balde! 

¡Teresa qué més voldría! 

¡Poquét que disfrutaría 

sent la nóra del alcalde! 


CHUANET ¿Qué s'achua a que mos planta 

als dos en mig del carrer? 


L'ALCALDE ¡No la cregues tan chaganta! 

Eixa en seguida s'achanta... 

Es sols el impuls primer... 

Qu'a tu t'agrá Tereseta 

no pots negaro, fill meu; 

es arriscá, boniqueta, 

te la seua fortuneta, 

y te uns ulls... 


CHUAENE ¡Pare per Deu! (Chuanet)

Al fi fará que m' afronte 

y no 'n dispare ni una... 


L'ALCALDE Lo que tinga que ser pronte; 

yo la cride. Tin en conte 

qu'está en choc una fortuna... 

(Cridant a totes les portes.) 

¡Teresa! ¡TERESA! ¡Ché, 

alegra un poc mes la cara! 

¡Qué póca sangueta té! 

¡Preparat tú, que ya vé! 

(Mirant a la primera esquerra) 

Per Teresa: ¡Está qu'els rellonches para!... 

_____


Els mateixos y TERESA, per la primera porta de l'esquerra. 


TERESA ¿Qué vol de tan bon matí 

l'alcalde, si es pot saber?... 


L'ALCALDE  Parlar en tú.


TERESA ¿Vosté en mí? 


L'ALCALDE Y Chuanet...


TERESA ¿També?

 

CHUANET ¡Sí!

 

L'ALCALDE ¡Pero yo parle primer! (se llix però, pero la tilde es mes fina que les atres)

(A TERESA) Séntat, que estás en ta casa. 

y pues que no tenim presa 

seré yo qui fique basa. 

Tratemo tot en cachasa 

y no t'alteres, Teresa. 

Ya saps que desde menuda 

t'he tratat com tú mereixes; 

com á una filla volguda, 

y tú qu'eres testaruda 

lo qu'he fet no reconeixes. 


TERESA ¡Vacha, bonica manera 

de dirme desagraida! 

¡Si una mal chenit tinguera! 

CHUANET (Per l'alcalde) ¡Sempre ofén á la primera!...  


L'ALCALDE No la ofendré més, descuida... 

Pués... bé com á clavariesa 

considere nesesari 

qu'hem fases una promesa; 

¿Podrá elechirme Teresa, 

al meu fill pera clavari? 

Segons es costúm antiga 

á nomenar compañero 

la clavariesa s'obliga 

y vullc que Teresa diga 

si el meu fill será festero... 


TERESA Encara n' ho tinc pensát 

pero no's fasa ilusions 

que yo ya 'l tinc mig triát... 


CHUANET  ¡Carabasa m'han donát 

después de tantes raons! 

¡Aixina chuen en mí 

y hem porten de boca en boca!

¡Hiá, pera pédre el chuí! 

¡Señor!... ¿Pera que naixquí? 


L'ALCALDE ¡Pa casarte en esta loca! 

¡Ho mane yo, sí, señor! 

¡Per algo tinc l'alcaldía! 


TERESA ¿Qué te que vóre l'amor 

en ser vosté rechidor? 

¡Vacha una manomanía!



L'ALCALDE ¡El meu chicón te combé 

pa marit... ¡consell de pare! 


TERESA ¡Consell de pare, ya ho sé!... 


L'ALCALDE Yo sols desiche el teu bé... 


TERESA (Apunt.) ¡No sé com ya no m'esbare!...


L'ALCALDE Seguint instrucsions donaes 

sis voltes ya t'ha parlat 

y les sis foren debaes 

pues digué les sis vegaes; 

¡Carabasa m'han donát! 

¡Tu carabasa al meu fill! 

¿D'ahon y com tal desacato? 

Este qu'es el meu espill 

no es pa posarse en perill 

de qu'el despresien... 


CHUANET ¡Quin pato!

¡Teresa no hem vol y en pau!  


L'ALCALDE ¡Pues t'ha de voler, Teresa! 


TERESA ¡Mira, la baba li cau! 

¡No siga vosté bambau 

y no vacha tan apresa! 

Ara vaig á parlar yo 

els meus nervis ocultant, 

y com crec que tinc raó 

no li demane perdo 

per lo qu'el vacha insultant. 

Vosté que te l'alcaldía 

perque... ¡tots sabem per qué! 

creu que l'amor es hui en día 

una pura tontería 

que trellát y cap no té. 

Sinse casarme, fadrina, 

á una edat sería ambí 

y estic tan á gust aixina 

que si vól que trague quina 

digam de casarme al fí. 

Yo no sé si hem casaré, 

perque parlar del demá 

ni es chust ni tampoc combé... 

pero si hem case ho faré

en el que diga... ¡m'agrá! 

Será aixina (.) com li ho dic, 

no posaré condisións

de que si es pobre o es ric, 

o si es vell o encara es chic 

pera tindre relasións. 

Per dirli la veritat 

no espere qu'em pose multa 

la suprema autoritat. 

dir lo qu'es sent no es pecat: 

el seu fill no me resulta. 


L'ALCALDE ¿Com que no?... Si no mirara! 


CHUANET ¡Ma que fás un paperet! 


L'ALCALDE ¡La broma resulta cara!... 

¡Pensa que huí tinc la vara! 


TERESA ¡Pues yo tinc el metro fet! 


L'ALCALDE ¡Chuano, nemsen d'así! 

A TERESA ¡Pagarás el teu pecát! 


TERESA Bueno... ¡amenases a mí! 


L'ALCALDE ¡T'enrecordarás de huí! 


CHUANET ¡Carabasa m'han donát!... 

(Fan mutis L'ALCALDE y CHUANET per el foro.) 


TERESA ¡Quina parella, Señor! 

¡Ni a quinsét y mig la saldes! 

¡Y m'han posat d'un humor; 

¡Ca vegá tinc mes horror 

al castic de portar faldes! 

(Fa mutis per la primera dreta.) 

______



TONI Y CARPANTA, per el foro. 


TONI ¡Estic loco d'alegría! 

Creuteu ¡estíc mes content! 

Nostr'ama val mes pesetes 

que tot el poble sanser 

y les collites d'enguañ 

chunt en les del añ que vé. 

Pera la meua chicona 

un trache nou m'ha promés 

y unes botes y unes calses... 

¡Tot un equipo sanser! 


CARPANTA P'al meu fill... ¡tu ya ho has vist! 

La medisina el pobret 

se l'ha presa, beneint 

el nom de l'ama... 


TONI ¡Reché! 

¡Y qu'aném en tonteríes 

de hores lliures y d'auments! 

!Si Rusia vinguera así 

no trauría res en net! 


CARPANTA Yo ya saps que no me fique 

en la cuestió dels dines, 

a mí lo que no me chóca 

es treballar com aquells 

negres de no se quin puesto... 

¡Treballar, lo presiset! 

Lo que no se fasa huí 

se deixa p'al mes que ve 

y si en un mes no s'acaba 

pues s'acaba l'atre mes... 


TONI ¡Será gós!... ¡Que tonteries 

diu el que te poc servéll! 

____


BATISTE per el foro 


BATISTE ¿Está l'ama? 


TONI ¡So, BATISTE! 

¡Grasies a Deu qu'el veém! 

¿Qué tal vá?

 

BATISTE ¡No estíc pa cuentos! 

¿Y Teresa...? 

TONI ¡Yo que sé!... 

Nosatros vením de fóra 

y a l'andana sen aném... 

(oferintli cadira.) Sentes, si vól asentarse... 


BATISTE Grasies. 


TONI (Apart per BATISTE) ¡Don Pedro el Cruel!... 


BATISTE ¡Avisa que estíc así! 


TONI Lo que mane... Avisaré.... 

(En la primera dreta.) 


¡SO Peransa! ¡SO Peransa! 

¡lxca si pót un moment 

que ya visita! (A Carpanta per BATISTE.) 

¡Que cara! 

de bruto este tío té!

 

CARPANTA Mira, San Visent ya ho día 

el que te la cara ho es... 

TONI (A BATISTE.) Nosatros, vosté dispense... 

¡en l'andana falta chent! 

(Fan mutis per la segón esquerra.) 

______


BATISTE y SÓ PERANSA, per la primera dreta 


SÓ PERANSA Perdó qu'esperar el fasa...   

BATISTE (Impasient.) La casa... 

SÓ PERANSA Crec que tot s'arreglará... 

BATISTE Será... 

SÓ PERANSA Ella ya sap el seu fí... 

BATISTE Pa mí... 

SÓ PERANSA Yo he fet tot cuant he pogút 

pa fer que diguera sí, 

pera (pero) ¡no la he convensút! 

BATISTE ¡La casa será pa mí! 

SÓ PERANSA De rabia la te que vull... 

BATISTE ¡Orgull! 

SÓ PERANSA No deu anarli en cansóns... 

BATISTE ¡Raóns! 

SÓ PERANSA Que pot enfadarse més... 

BATISTE ¡Dinés! 

SÓ PERANSA Crec que pot equivocarse... 

BATISTE Pórte paraules de pés

propies pera no enfadarse... 

Orgúll, raóns y dinés...  

SÓ PERANSA ¿Y es que vol vosté lograr?... 

BATISTE Guañar... 

SÓ PERANSA ¡Una ilusió es en conchunt!... 

BATISTE ¡El asunt! 

SÓ PERANSA ¡Hasta que no es rechenere!.. 

BATISTE Espere... 

SO PERANSA Espere vosté sentát 

y, mire, no es desespere... 

BATISTE ¡PERANSA asó s'acabát!... 

Guañar el asunt espere... 

Y el guañaré, si señor, 

perque si ella es altanera 

yo sóc encara pichor. 

¡Dili que Batiste espera!... 


TERESA (Ixint per la primera dreta.) 

¡Pa mí si es poma, millor! 

Tú, Peransa, al teu que fer... 


SO PERANSA (Fent mutis per la primera dreta) 

Enseguida.... 


TERESA ¡Vinga, apresa! 


BATISTE ¡Que cheniót gastes, Teresa! 

Parla... 


TERESA Parla tú primer. 


BATISTE Pues el asunt que me pórta... 


TERESA Es vore si en tonteríes 

en poques paraules lies 

a la més tonta del hórta... 

que sent com eres llepasa 

que tot vól atropellaro 

vens com sempre en gran descaro... 


BATISTE ¡A que me vengues la casa! 

Tinc dinés pera comprarla 

en cá que vullgues millóns... 

Yo crec qu'en estes raóns 

farás molt mal en negarla... 


TERESA ¡Te falten moltes pesetes 

y dispensa si m'encone! 

Per els teus dinés no done 

ni una de les racholetes... 


BATISTE ¡Molt alta estás de polsera 

y senc que 't póses aixina! 

¡No está be que una fadrina 

se póse tan gallinera!... 

TERESA ¡Com no está bé que un fadrí 

vinga de males maneres 

a acreditar lo que eres!... 

¡Un nesio que no te fí!... 

Si es que vols que yo t'atenga, 

atendret no val ni un sou, 

mes no me digues de nou 

que yo la casa te venga. 


BATISTE Me la vendrás y tres más 


TERESA ¡No te la vendré, no y nó! 


BATISTE ¡Será perque ho mane yó!... 


TERESA ¡En cá riure me farás!... 


BATISTE ¿Me plantes cara?... 


TERESA ¡Es presís! 


BATISTE ¡Si fóres hóme, Teresa! 


TERESA ¿Que faries...? ¡Parla! ¡Apresa! 

¡Si eres un tros d'infelis! 

¡Si no tens sanc!... 


BATISTE ¿Desafíes? 


TERESA ¡Si eres un pobre indefens!... 


BATISTE ¡Si la casa no me vens 

así vindré tots els díes!...

 

TERESA La finca estará tancá... 


BATISTE Pero com se que la porta 

per desgrasia no es molt fórta

podré obrirla en una má. 

(Algo cariñós y amansantse.) 

Sí, la obriré, flor bledana, 

y no haurá quí ho impedixca 

mentres qu'en la casa vixca 

una rosa valensiana. 

La rósa eres tú, Teresa, 

la reina de les fadrines... 

¡No m'asusten les espines 

de una rosa tan ensesa!... 

Desde chiquét tinc costúm... 

¡hábit que tenen les cóses! 

de venerar a les roses 

asoles per son perfúm... 

Es el teu embriagador, 

d'un aroma tan extrañ 

que tan pronte díu “engañ” 

com díu: "veritat d'amor” 

May en la vida parlí 

com estíc ara parlante 

y crec qu'estíc demostrante 

algo qu'es impropi en mí. 

¡Rebaixarme yo a una dóna! 

¡Yo que un gran ódi els profese! 

Pero en mig de tot... confese 

que ¡me pareixes tan bona! 

Eres mala en el parlar 

pero tens de cór adins 

la esensia dels serafins 

que cautiven al mirar... 

¿Me vendrás la casa o no? 

¿Podrás el favor negarme 

cuant vinc así a rebaixarme? 

¡Dónam la contestasió! 


TERESA ¡No puc en este moment! 

Torna a la nit... 


BATISTE ¡La esperansa 

señala temps de bonansa! 

Pensa qu'estíc impasient... 

Pósa el preu més elevat... 

¡Cuant més demanes, millor! 

Tinc dinés y ... ¡tinc amor! 

Demanes, pague y saldát... 

(Fa mutis per el foro.)

 

TERESA (Achenollantse als peus de la Verche.) 

¡Verche y Mare Subirana! 

No sé que senc en lo pit 

qu'el men cór, ans amortít, 

el teu consól me demana. 

¿Sera qu'el vullc?... ¡No pot ser! 

¡Amparam, Verche divina! 

¡Primer mil voltes fadrina 

que ser la seua muller! 

(Alsantse.) ¡Ea, l'ensomit pasá 

y hiá que donarse conte 

de qu'eixes coses de pronte 

deixen a una embobá!... 

(Fa mutis per la primera porta de l'esquerra.) 

_____



CHUANET, per el foro, en una guitarra en les mans. 


CHUANET Bueno, mon pare está en Babia. 

Mentres que me veu plorant 

yo estíc rientme per dins 

y ¡amolle cá carcallá! 

Qu' Amparito hem vól a mí 

es la pura veritat 

y que Teresa no hem vól 

no hiá qui ho puga ductar... (dubtar, dubte; dudar) 

¡Animo pues y al avío! 

Esta nit de ronda vaig 

y así porte la guitarra 

pera lluirme tocánt... 

______



IX AMPARITO, per la esquerra, primer terme. 


AMPARITO ¿Que fás así Chuanét? 


CHUANET Que te volía enseñar 

pera ferte serenata 

la guitarra qu'he comprat... 


AMPARITO ¡Que guitarra mes bonica! 


CHUANET ¡Catorse pesetes val 

en cordes y tot!... ¡Figurat! 

¡L'envecha que me tindrán 

els demés fadrins del póble 

cuant me la vechen tocar! 

Esta guitarra es chitana... 

¡Si veres tú lo que sap!... 

Venint anaba tocantla, 

aixina, com qui n'ho fá, 

y les cordes me parlaben 

d'un amor loco y extrañ... 

- ¡La vols! - me dia el bordó 

en lo sonít apagat... 

- ¡Te vol! - contestaba el quinto 

en un timbre més humá. 

- ¡Pa tú será! - diu la cuarta 

com a churament sagrát. 

- ¡Pa tú asóles! - la tersera 

añadix entusiasmá 

y la segón enseguida 

diu en notes de cristal: 

- ¡Sempre teua! ¡Sempre teua! 

y com amorós remát 

salta la prima gochosa 

y en sa veu anchelical

repetíx tornantse loca: 

- ¡Pa tú! ¡Pera tú será! 

Y com no engañen les córdes 

pues no poden engañar 

he tret una consecuensia: 

que tú pera mí serás.

____ 



TERESA ix per la primera porta de l'esquerra y queda mirant el grupo que formen 

AMPARITO y CHUANET 


AMPARITO ¡Ay, si ton pare te ouira! 

CHUANET Ho sé, me trencaba el cap, 

pero sinse cap ni res 

te tinc que voler igual. 

¿Y tú a mí?... ¡Vamos, contesta! 

¡No sigues tan apocá! 

Si Teresa mos guipara 

anaba a morir rabiant... 

¡Digues que me vols, Amparo! 

AMPARITO ¡Chec, esta nit ho sabrás! 

Si al vindre de serenata 

en cá me encontres alsá 

y obric la finestra... proba 

de que te vullc... 

CHUANET ¡No está mal! 

AMPARITO Contestam: ¿y qué faríes

si la trovares tancá?  

TERESA ¡Se menchaba la guitarra! 

¡Qué preguntes que li fás! 

AMPARITO (Asustá.) ¡Mos ha vist! ¡Quina vergoña!

CHUANET (Apart.) ¡Recatso, mos ha pillat! 

(A TERESA.) Teresa... yo... 

TERESA ¿Qué t'asusta? 

En franquea es pot parlar... 

Tú vols a Amparo, n'ho negues... 

CHUANET ¡Clar que la vullc! ¡Clar está! 

TERESA Y a mí m'odies... ¿no es de veres? 

CHUANET ¡Teresa, tant com odiar!... 

Lo que pasa es que mon pare... 

¡Pa qué dirliu!... ¡Vosté ho sap! 

TERESA Yo apadrine vostra boda... 

AMPARITO ¡D' así que' s pugám casar!...  

CHUANET Si yo m'empeñe, enseguida. 

¿Vols vóreu? 

TERESA ¡Te falta sanc! 

¡Ya vories cuant tardaba 

si yo estiguera en ton cás! 

Les coses cuant més se pensen 

més tarden...

CHUANET Opine igual... 

esta nit trenque el silensi, 

s'entera tot el poblát 

de que vullc a Ampariteta 

y apenes m'alse demá 

li ho manifeste a mon pare 

y als dos minunts (minuts)... ¡Soterrát! 

TERESA ¡Anchelét, llástima dones! 

¡Mira y está tremolant! 

CHUANET ¡Yo no tremole, Teresa!

Qui soc yo ya se sabrá 

Pa qu' Amparo siga meua 

no hiá sacrifisi gran. 

¡Pregunteu a esta guitarra 

qu' ella li contestará 

TERESA ¡Aixina parlen els homens! 

CHUANET Ara en permís seu men vaig. 

En casa del Secretari 

als meus amic (amics) tinc sitats 

pera posarse d' acuerdo.

¡Porte un sambori més gran!  

TERESA ¡La chuventut es terrible! 

CHUANET ¡Esta nit tots a cantar! 

Miren la copla primera

que del meu pit ixirá: 

“Al qu'em róbe la fortuna 

perdó li tinc que donar, 

al que me róbe la novia 

el mate sinse pietat.” 

TERESA ¡Vacha una copla valenta! 

AMPARITO ¡Reconill, mira que sap! 

CHUANET ¡Perque llixc en eixe llibre 

que tens en los ulls, carám! 

¡Quietes les dos! ¡Pas a un hóme!

¡Saluden com els soldats! 

¡El meu pendó es la guitarra! 

Hasta después... ¡Marchen! ¡Mar! 

(Fa mutis per el foro.) 

TERESA ¡Estarás molt satisfeta! 

AMPARITO Cregam... ¡estíc molt pagá! 

¡Volér y ser correspósta 

es una felisitat! 

TERESA Bueno... ¡a preparar la taula! 

(cridant.) ¡PERANSA! 

SÓ PERANSA (Desde dins) ¿Que mana? ¡Vaig! 

TERESA Achuda tú, qu'el RETOR 

ara mateixa así está. 

¡Les festes! ¡Cuant de jaleo 

y cuant de dolor de cap! 

El ser una clavariesa 

es un lío dels més grans. 

____


La SO PERANSA, per la primera dreta. 


SÓ PERANSA Ya está fet el chocolate. 

¿Ara que vól? 

TERESA Lo del cas: 

que pares taula. 

SÓ PERANSA Enseguida. 

D' así dos minuts pará... 

Escolte: ¿el siñor retór 

no mos fará fil trencát...? 

Después de tanta faena 

aixó faltaba... 

TERESA Es igual; 

el gasto del chocolate 

no es ningún gasto elevát. 

SÓ PERANSA Pero la faena si... 

TERESA ¡Cuánt vos mata el treballar! 

¡Poseu la taula enseguida! 

SÓ PERANSA Lo que mane... ¡aném allá! 

AMPARITO y la SÓ PERANSA paren la taula al mig de l'esena, entránt e ixínt per la primera pórta de la dreta pera traure tot el servisi. Mentres dura ésta faena, diu TERESA el siguient monólec. 


TERESA Este matí em despertaba 

cuant tocaben les campanes 

que pareixíen en ganes

del vól que les impulsaba; 

de goig y de fé ploraba 

en lo regás del meu llit 

y el seu tóc en lo meu pit 

se notaba tan apresa 

com diéntme: ¡Clavariesa 

ya tens el teu goig cumplít! 

---

De un repent, eixa alegría 

se sepultaba en lo cór 

y dels ulls naixía el plór 

per la pena que sentía. 

Ganes d'alsarme tenía 

e ixír al hórta ploránt, 

pero una veu arrogant 

me chillaba fórt: - ¡Teresa, (fique Tesesa) 

mira qu'eres clavariesa 

y tens que viure gochant! 

----

Asóles en el meu llit, 

miránt les tontes visións 

que veníen a millóns 

en les sombres de la nit 

volguí avisar en un crit 

pera demanar cónsól 

y vaig vore ixir el sol 

qu' en la seua llum ensesa 

me fea vore a Teresa 

chunt al hóme que la vól. 

----


SÓ PERANSA ¡Ya está la taula pará! 

Desde Adán hasta la fecha 

no s'ha vist dóna com yo 

pa fer les cóses apresa. 


AMPARITO ¡Mentres hiaxca qui t' achude!.. 


SÓ PERANSA ¿Qué tú qu' has fet, bachillera? (lo apóstrofe es una coma)


____



EL RETOR Y CAMPANETA, per el foro. 


RETOR ¡Ave María Purísima! 

¿Que tal vá la clavariesa? 

CAMPANETA ¡Salút y bón chocolate! 


TERESA Buenos días, CAMPANETA, 

TERESA, Ia SÓ PERANSA y AMPARITO besen la má al retór. 


RETOR ¡El señor vos fasa santes! 


SÓ PERANSA Grasies, y vosté qu' ho vecha. 


CAMPANETA. (Apart per AMPARITO) 

¡Cada vegá está més guapa! 

¡Vá camí de ferramenta!. 


TERESA (Fentlos sentar a la taula.) 

Primer a desdichunarse... 


RETOR Vamos, si vosté s' asenta 

y mos acompaña...

 

TERESA Es clar... 

(A la SÓ PERANSA.) 

Ya pót servirmos... ¡Apresa! 


CAMPANETA ¡Que no córrega!... Estes coses 

en tranquilitát y etsétera... 

(S'asenten els tres a la taula y AMPARITO y la SÓ PERANSA fan de camareres.) 

(Al RETOR, per AMPARITO.) 

¿S'ha fiját, siñor retor, 

lo que val la camarera? 


EL RETOR Yo no em fije en eixes cóses... 

¡Es un escolá més pelma! 


TERESA ¡Si que li agraen les chiques, 


CAMPANETA No totes, que la qu'es llecha 

pá mí que li agarre el tifus 

o el cólera... 


RETOR ¡Campaneta! 

Bueno les festes d'enguañ 

resultaran de primera. 

Tinc avís que ve l'obispo

exprofés desde Valensia,

y el Capitá Cheneral

si es qu'el seu que fer el deixa. 


TERESA ¡Tót s'ho mereix la Patrona! 


RETOR El programa de la festa 

es en conchunt, un alarde 

de bón gust. 


CAMPANETA (Cremantse a la primera sucá.) 

¡Redéll, com crema!

 

RETOR Prosesó com may s' ha vist, 

misa gran a tota orquesta, 

bous, castells y serenates, 

verbenes en la glorieta, 

traques, batalla de flors, 

y concursos de bellesa. 

Aixó es sóls pa la chent chove... 


CAMPANETA ¿Amparito se presenta? 


AMPARITO Sería fer el ridicul 

¿Presentarme yo tan llecha...? 


CAMPANETA ¡Ma quin atra! Si tu vas 

te l'emportes... 


RETOR ¡Campaneta! 

Ara, lo que sóls fá falta 

y lo que més interesa 

es saber qui es el clavari... 

Vosté sap qu'el temps apremia 

y tinc que donar el nóm 

a la Comisió de festa 

ans que se fasa de nit... 


TERESA El donará... 


CAMPANETA ¡Que se sapia! 

TERESA Tinc en cá que consultaro... 


RETOR ¡Mire que la cósa es serial 


TERESA A mig día se sabrá... 


RETOR Vindré a sabero, Teresa, 

es l' únic ya que falta 

y crec que no es un problema 

de difisil solusió 

pera una dóna tan llesta... 


CAMPANETA A propósit. Crec un deure 

el agrair a Teresa 

el regal que m'ha enviát... 

¡Una sotana soberbia! 

¡Masa sotana pa mí! 

¡De raso tota! ¡Qué prenda! 


TERESA ¡Segóns es el escolá 

te que ser la vestimenta! 

¿T'han fet atres regaléts...? 


CAMPANETA ¡Moltisims! La siñá mestra 

un roquét qu'es un primor, 

unes sabates la mecha, (la mechesa; la médico)

la filla del boticari 

cuatre calsetins de seda, 

un bonét la del alcalde 

y ara m'han dit que se pensa 

entre totes les esclaves 

que hián en la Bóna Prensa 

y las Hijas de María 

ferme un terno de chaqueta. 

(Tót asó ho diu sinse parar de menchar.) 

¡Desichos de les pobretes!

¡Son obsequiaores, cregam! 

Algunes hián de cuidao... 

Instigaes per la envecha 

en la Hermandad del Rosari 

m'han fet anar de pateta. 


TERESA ¡No tenen perdó de Deu! 


AMPARITO Com a totes les bromecha 

no li tenen el respete

que se li deu. 


RETOR (a Amparito) Vosté pensa 

igual que yo. Es un payaso

que per lo vist no escarmenta, 

y aixó es algo incompatible 

en les cóses de l' iglesia. 


CAMPANETA ¡Calle, m' han fet entre dos!. 


TERESA ¿Entredós y encara es queixa...? 


CAMPANETA Vullc dir qu' entre dos m' han fet 

una pasá molt mal feta. 

Li han fet creure a la Pelona 

que yo estíc mig mort per ella 

y ve darrere de mí 

lo mateixet que una fiera. 

¡Ya veu si la broma es cara! 

Una tía tan rellecha 

y que no fará els sincuanta 

seguintme d' eixa manera! 


RETOR ¡Ni son todos los qu' están 

ni te trellát Campaneta! 

(Alsantse. A TERESA.) 

Dins d' un rato tornarém. 

Repetixc que m' interesa 

saber el nóm del clavari 

qu'en son dret vosté nomena. 


TERESA Promét la contestasió... 


RETOR Y moltes grasies, Teresa, 

per l' obsequi. 


TERESA ¡Vosté mana! 


CAMPANETA Tot estaba de primera; 

Vosté te unes mans divines... 


SÓ PERANSA Qui les té soc yo, só pelma! 


CAMPANETA ¿Perqué, señora Peransa? 


SÓ PERANSA Perque yo soc la cuinera... 


CAMPANETA Perdone, que n' ho sabía... 


RETOR Hasta después, clavariesa. 


CAMPANETA 

(Fent mutis y mirant a Amparo.) 

¡Te uns ulls que me tornen loco! 

¡En cuant me mira, me crema!... 

Qu' a gust me socarraría 

en lo foc d' eixa morena. 

¡Nostre Siñor qu'hem perdone! 

¡Ay, amor, (Tropesant en la pórta del foro.) 


TERESA ¡Ay! 

¡Que tropesa! 

Fan mutis per el foro El RETOR y CAMPANETA.. 


AMPARITO ¡Esta que li en falten sinc! 


SÓ PERANSA ¡A mi me dona una febra! 

¡No he vist tipo mes inútil!



TERESA Arregléu la taula apresa 

y espavileuse, que yá 

es hora de fer faena... 


SÓ PERANSA Hast' ara ham estát ballant... 


TERESA ¡No vullc ferli cas, aguela! 


SÓ PERANSA De bón humor, dos minuts,

sis hóres de rabia ensesa, 

cuatre més de chillar molt, 

tres que se la endú pateta 

y lo restant de reñir 

en el primer qu' es presenta. 

Tres culleraes al día 

y el meche de cabesera 

que no torne per así (.) 

hasta después de la festa... 

Durant este últim parlament y acompaná de Amparito lleva tot el servisi de la taula. 

¡Anemsem, dius, Amparito! 

¡No t' entretingues!... ¡Apresa! 

Carácter de la meu ama.,. 

¡Tot lo mon a fer faena! 

(La SÓ PERANSA y AMPARITO fan mutis per la primera dreta.) 


TERESA ¡Se burlen del meu caracter! 

¡Eixa burla me molesta! 

¡Pero, Señor! ¿Soc yo mala? 

¡Es trist que n'ho reconega! 

Yo volguera reprimirme 

y ser un atra volguera... 

El cór no está en el caracter 

ni es el chenit la parella 

dels sentiments... ¿Soc yo bona? 

(A la Verche.) 

¡Contestam tú, Mare meua! 

(Después de una pausa)

Yo crec que m' ha dit que sí... 

¡Aixina estic satisfeta! 

(Fa mutis per la primera esquerra.) 

_____


TONI y CARPANTA, per la segón esquerra 


TONI (Apuntant en un paper). 

Trenta dos sacs de forment, 

vint y cuatre y huít... 


CARPANTA ¡Cabáls! 


TONI De fesóls cuaranta tres... 

Y catorse de escandall... 

Quinse de garrofes... 


CARPANTA ¡Ché.

que ten menches dos! 


TONI ¡Ya está! 

Yo no me menche garrofes..., 


CARPANTA Quinse y dos que tínc yo baix.... 


TONI ¡Habero dit, borinót


CARPANTA ¿Pa qué fas contes, carám? 

Sinse saber yo de números 

no m' equivoque d' un sac. 

¿En cá queda més faena...? 

TONI Hasta l' hóra de dinar 

pegarém un netechó 

a l' andana y a l' esprá 

sen anirem a la finca 

del Molí de San Pascual 

pera remoure la terra 

y vore ele (els) hórts com están 


CARPANTA ¡Masa faena pá huí! 


TONI Pues dispón tú que se fá... 


CARPANTA No anar al trót y més calma... 

trau tabaco y a fumar... 


TONI (Donantli tabaco.)

¿Qué tú no en tens, gorromino


CARPANTA Yo no 'n compre casi may...

Com l' estanc está en lo póble 

y yo vixc en l' arrabal... 

(Per lo sigarro.) 

¡Primét, pá que no murmures!... 


TONI ¡Vacha una viga, chermá

En pócs sigarros aixina 

¡adiós caixeta!... 


CARPANTA (Donantli el sigarro) Tín, yás 

eixe l' he fet pera tú... 

¡Tens més ganes de parlar! 

(Fense el seu sigarro mes grós encara.) 

Ara el meu, sinse avarisia... 

Requític, com mórt de fam... 

(Enseñantlil.) ¿Qué te pareix? 


TONI ¡Un petardo! 


CARPANTA ¡Trau mistos que va a esclatar! 


TONI ¿Tampóc tens mistos, Carpanta? 


CARPANTA ¡Mira, me s'han acabat!... 

Coinsidensies y cóses 

d'este mon. 

(Ensenént.) ¡Ajajajajá! 

¡Qué ve (be) se fuma de gorra! 

Cuant el fum en espirals

ix del sigarro y s'esponcha 

buscant el techo ¿no saps 

qu' es lo que díu? 


TONI No, señor. 


CARPANTA ¡Que sigues primo molts añs 

y que la teua petaca

siga de negres y blancs! 

_____


BATISTE per la pórta del foro 


TONI (Per BATISTE.) 


¡Atra vegá el só Batiste! 

¡Ché, Carpanta, cap a dalt! 

¡Toca, a netechar l' andana! 



CARPANTA ¡El désimo no estorbar! 

Dos visites tan seguides 

son d'algún significat... 

(Fan mutis per la segón esquerra.) 


BATISTE (Vestit en el millor trache; de chaqueta y en pretensións de donar el colp.)

Desde qu'avans men aní 

qu' el cap el tinc trastornát 

y pareix qu'haixca trovát 

la incógnita del destí. 

Ara torne convensút 

de qu'he de guañar l' empresa...

¡No es tan temible Teresa 

com sempre m'ha paregút! 

Son chenit es comprensiu 

y cuant se posa altanera 

es una plucha llauchera... 

¡Algo con (com) plucha d'estiu! 

Abordarém la cuestió 

anant sempre per les bones 

qu' es com se guañen les dones... 

¡Pa persona lista, yo! 

___


TERESA, per la primera esquerra. 


TERESA Molt pronte has tornát, Batiste 


BATISTE Es qu' esperant no vivía... 


TERESA ¿Vas de soterrar? 


BATISTE ¡Qué guasa! 

Vaig á cosa molt distinta... 

TERESA De casament á estes hores

crec que no... 


BATISTE Vaig de visita 

a casa la clavariesa

del meu poble; una fadrina 

que te uns ulls que tornen loco 

a tot aquell que la mira. 

¿La coneixes? ¡Es molt guapa! 

Yo crec qu'es la mes bonica 

qu'ha naixcut en la Ribera. 

¡Es tota una pelailla! 


TERESA Si es tal com tu la dibuixes

¡ya estará pagá la chica! 


BATISTE Ara, que no' s podem vore... 

Ella es arrogant, altiva... 

Yo soc també un orgullós 

y no s'enteném aixina


TERESA Li anirás en pretensions... 


BATISTE Vullc que me venga una f inca 

que te lindant en dos meues 

y ella no vol... ¡Qué manía! 

El cas es que yo la pague 

a preu d'or per conseguirla


TERESA ¡Tens interés en comprarla!... 



BATISTE Ne tinc més de día en día, 

Ca vegá que me la nega 

mes ganes tinc de fer fira. 

tinc qu' alsar un almasén 

ahón áixa casa radica 

aprofitant les que tinc 

formant la mateixa línea. 

No haurá pera la taroncha 

ni en Carcaixent ni en Alcira 

almasén com el que pense 

construir yo... ¡creuteu, chica! 

Les taronches qu'en el abre 

son pérles d'un roig qu'enchisa 

al entrar en el palasio 

qu' al comersiant els dedica 

desicharán ser l' alfombra 

de una reina llevantina, 

y la reina será l' ama 

d'una mansió tan bonica. 

Treball y amor será el lema 

qu' al almasén presidixca, 

dels horts vindran els perfums 

del asahar, y la cuadrilla 

cuant entre els carros de fruta 

cantará gochosa aixina: 

"Les taronches y les dones 

son chermanes en la vida: 

p'aguantar les que son agres 

y tú eres agra chiquilla". 


TERESA ¡Aixó son cansóns, Batiste! 


BATISTE Cansóns, sí, qu'el vent envía 

pera que tú me contestes 

á esta pregunta enseguida; 

Per última volta digues: 

¿Me vens ó no vens la finca? 

_______



L'ALCALDE, CHUANET, El RETOR y CAMPANETA per el foro; La SÓ PERANSA y AMPARITO per la primera de la dreta, TONI y CARPANTA per la segón de la esquerra. 


RETOR La contestasió es urchent... 

CAMPANETA (Apart.) ¡Ave María Purísima! 

¡Chunts Batiste y Tereseta! 

¡Se maten els dos! 

L'ALCALDE ¡Cristina! 

Si yo sé qu'está ell así 

no vínc... ¡Me dona una tirria! 

BATISTE S'han quedát tots fets de pedra! 

RETOR Aquell que de pedra siga 

s'haurá quedát, que yo no... 

L'ALCALDE ¡Aixó está ben dit, reguitsa! 

CAMPANETA El señor retor cuant parla 

convéns a tots enseguida... 

RETOR Vením a vore de nou 

qui es la persona elechida 

pera clavari... 

L'ALCALDE ¡Mon fill! 

CHUANET ¡Carabasa en perspectiva! 

L'ALCALDE ¡Tú serás, pese a qui pese! 

TERESA ¿Tinc que ser yo la qu' ho diga? 

RETOR Es el dret de clavariesa, 

ho saps de sobra... 

L'ALCALDE ¡Per vida! 

(A CHUANET) ¡Si no te nomena a tú 

abuse de l'alcaldía 

y suspénc enguañ les festes!...  

TERESA Traga un paperet y escriga... 

RETOR (a CAMPANETA) Prepara la llapisera...

CAMPANETA ¡Espectasió chamay vista! 

L'ALCALDE (Apuntant) Chuano Peres y Gomes. 

TERESA ¡Soc yo asóles la que dicta! 

¡Es el dret de clavariesa! 

(Apuntant.) Batiste Chiner Garsía. 

BATISTE ¿Yo clavari? 

L'ALCALDE ¡No hián festes! 

BATISTE ¿Qué no hián festes? ¡Ché, rigas! 

Sent yo clavari n'haurán

per damúnt de l'alcaldía. 

SÓ PERANSA ¡Asó se veía vindre! 

TONI ¡Refóll, si pareix mentira! 

CARPANTA Este mon es un fandango... 

CHUANET Apart. ¡Pit al aigua y valentía!

Señor pare... 

L' ALCALDE ¿Qué vóls tú?

CHUANET Apart. Estíc que no tinc saliva! 

Resólt. Que yo me case en Amparo!.... 

L'ALCALDE ¡Te pegue la gran palisa!

¡Aixo es burlarse de mí!

¡Tú casarte en una chica

que no te rés!... 

CHUANET ¿Com qué no?

¡Te de tot! 

RETOR Parlar m' obliga

la situasió present

y vaig a fero enseguida:

Chuanét es pera Amparo, 

el amor els unifica

y no deu voste oposarse 

perqu'es el amor qui els guía. 

(A TERESA y BATISTE.) 

Y referent a vostés 

ya l' argument s' adivina: 

sent com son els dos clavaris 

no te ya interés la finca... 

Les dos hasiendes son una... 

¿Es aixina o no es aixina?

BATISTE ¡Aixina es!

L'ALCALDE Apart. ¡Quin descaro! 

CHUANET A Amparito. ¡Vine así!

AMPARITO ¡Ton pare hem mira! 

CHUANET Es que te ganes de dirte: 

¡Vine así a mons brasos, filla!" 

RETOR Li ho dirá... 

L'ALCALDE ¡Si no mirara! 

Abrasánt a AMPARITO. 

¡S'ha derrumbát l'alcaldía! 

CAMPANETA ¡Quin cuadro pera un museo! 

RETOR ¡El Señor qu'els beneixca! 


TERESA Al públic. 

El chenit no val pa rés 

y de riure tínc ya gana. 

Una cósa vullc no més: 

que m'aplaudixquen vostés... 

Ho vól una valensiana. 


TELÓ



REPARTO 

PERSONACHES  ACTORS


TERESA  SRA. MILLET 

30 añs cumplits y sinse casarse, perque no li ha donát la gana, les coses clares. No te ningún parent y ella asóles se goberna la casa y l'hasienda. Te la més gran fortuna del póble, tant es aixina que de mal nóm li han posát LA RICA. No té por a ningú, a tots planta cara y sap més que un notari. El seu carácter es mescla d'adust y cariñós, els dos extrems. Tan pronte pareix qu'acarisie com pareix que mosegue. 


AMPARITO  SRA. DELAS 

18 primaveres y més bonica que un cromo. Algo presiá y algo presumida, pero... 

¡molt valensiana! Més que criá de Teresa paréix una espesie de secretaria particular. 


LA SÓ PERANSA  SRA. FERRER 

60 añs. Es criá també de Teresa y cuinera al matéix temps, per lo que se creu en dret de ficarse en tots els guisaos. Es marmolona com ningún atra y dotora com la més dotora de les dotores. 


BATISTE  SR. BROSETA 

40 añs e incasable. Después de la fortuna de Teresa, seguix la seua en lo póble. 

Es dominant y orgullós, pero no antipátic. 


CHUANET  SR. ANDREU 

25 añs. Vergoñós y tímit. Com a fill del alcalde es disputat per les chicones del póble, pero ell no 'n dispara una. 


L'ALCALDE  SR. MARTI 

60 añs. Docte, vanitós y dominaor de la voluntát dels atres. Se té per hóme de talent y es mes burro que ni fet d'encárrec. 


EL RETOR SR. TABERNER 

65 añs. Capellá de misa y olla... Per la seua bondat es volgút de tots els seus feligresos. 

TONI SR. HARO 

40 añs. Chornaler de Teresa. Induit per sertes lectures se te per sindicaliste pero es un manso borrego cuant veu els sigróns en perill 


CAMPANETA  SR. FABRA 


20 añs. Escolá y mes pillo que bonico. Desde las Hijas de María a les del Pá de Sant Antoni no hiá chicona que se li resistixca. 


CARPANTA SR. CABRERA 

35 añs. Chunt en Tóni treballa les terres de Teresa. Es poc afisionat a la faena pero... ¡treballa! 

_____


L'acsió en un póble de la Ribera. - Epoca present. - Dreta y esquerra les del actor. 



OBRAS DE ESTA EDITORIAL 


LA CUADRILLA DEL GATICO NEGRO 


Un tomo en rústica, 3 pts. En pasta, 4'50 


Es la ultima producción de Aznar Pellicer de la que toda la prensa ha hablado 

encomiásticamente. 

Novela de costumbres baturras, copia exacta de la realidad. Se felicitará V. de 

haberla adquirido. 


- BIBLIOTECA STELLA -


Se compone de tomitos de bolsillo. a 1 Pta. tomo 


Van publicados: 


1.° Tardes de provincia (Poesías) por J. Lacomba 


2.° Aventura de viaje (Novela) por J. Aznar Pellicer 


3.° El Buey mudo “ por “ “ “ 


4.° Sendas de Luz (Poesías) por M. Bertolín Peña 


5.° El Safraner - Emigrantes (Novelas) por J. Aznar Pellicer 


GALERIA DE OBRES VALENCIANES - Cada ejemplar, 30 cts. 


ARTE VALENCIANO 


FOLCHI: SU OBRA :-: Por Juan Lacomba 

Un voluminoso tomo profusamente ilustrado 

En rústica, SEIS ptas. 

PRÓXIMAMENTE 

Los envenenadores de Londres. Cuaderno 20 cts. 

EN PRENSA 

EL MILLOR CASTIC DE ENRIQUE BELTRAN

lunes, 9 de noviembre de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SÉPTIMA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SÉPTIMA.

Ludovico li descubrix a doña Beatriz lo amor que li té; ella envíe a Egano, lo seu home, a un jardí, disfrassat com si fore ella, y se gite en Ludovico, que se eixeque y li fot una palissa a Egano al seu jardí.

Esta invensió de doña Isabela contada per Pampínea va sé per tots los de la compañía tinguda per maravillosa. Filomena, a la que lo rey ya li habíe manat que continuare, va di: Amoroses siñores, si no me engaño, crec que tos contaré una história no menos bona. Hau de sabé que a París va viure un home noble florentino, que, per la seua pobresa, se habíe fet viachán, y li habíe anat tan be en lo comers que se habíe fet mol ric. Teníe de la seua dona un fill únic, al que li habíen ficat de nom Ludovico. Y per a que continuare la noblesa del pare y no se dedicare al comers, no lo habíe son pare volgut ficá en cap negossi, sino que lo habíe colocat jun a datres hómens nobles al servissi del rey de Fransa, aon moltes bones maneres y bones coses habíe adeprés. Y están allí, va passá que serts caballés que tornáen del Sepulcro, mesclánse en una conversa de los joves entre los que estabe Ludovico, y escoltánlos raoná entre ells sobre les dames hermoses de Fransa y de Inglaterra y de atres parts del món, va escomensá un de ells a di que de tot lo món que ell habíe voltat y de totes les dones que habíe vist, may ne habíe vist cap tan guapa com la dona de Egano de los Galluzzi de Bolonia, de nom doña Beatriz. En lo que van está de acuerdo tots los seus compañs, que tamé la habíen vist a Bolonia; y escoltán aixó Ludovico, que encara no sen habíe enamorat de cap, se va inflamá en tan dessich de vórela que en atra cosa no podíe fixá lo pensamén; y del tot disposat a aná hasta Bolonia a vórela, y quedás allí si ella volíe, li va doná a entendre a son pare que volíe aná al Sepulcro, lo que va conseguí en gran dificultat. Ficánse per nom Aniquino, va arribá a Bolonia, y tal com va volé la fortuna, al día siguién o en son demá va vore an esta Siñora a una festa, y li va pareixe mes hermosa de lo que habíe pensat; per lo que, enamoránsen de ella, se va proposá no anássen may de Bolonia si no conseguíe lo seu amor. Y pensán cóm su faríe, va dessidí que, si puguere colocás com a criat del home de ella, que ne teníe mols, igual podríe passá lo que dessichabe. Venuts los seus caballs, y colocats los seus criats de manera que estaben be, habénlos manat que faigueren vore que no lo coneixíen, habén fet amistat en lo amo de la fonda aon estáe, li va di que de bona gana entraríe com a criat de algún siñó de be, si sen podíe trobá algún; a lo que va di lo posadé: - Tú valdríes com a criat de un home noble mol apressiat an esta terra, que se diu Egano, té mols criats, y tots los vol pareguts a tú; yo li parlaré.

Y com u va di, aixina u va fé; y va colocá a Aniquino a casa de Egano, y al amo li va agradá mol. Tan be lo va serví que éste se li va encariñá, y sense ell no sabíe fé res; y ademés li va encomaná lo gobern de les seues coses. Va passá un día que, habén anat Egano a cassá en falcóns, y quedánse Aniquino a casa, doña Beatriz, que del seu amor no sen habíe acatat, encara que an ella li agradáe, miránlo an ell y a les seues maneres, moltes vegades lo habíe alabat; se va ficá a jugá en ell al ajedrez, y Aniquino, que volíe agradáli, se dixabe guañá dissimuladamen, de lo que la Siñora faie maravilloses festes.
Y habénse apartat de vórels chugá totes les dames de la Siñora, dixánlos jugán sols, Aniquino va soltá un gran suspiro.

La Siñora, miránlo, va di:

- ¿Qué tens, Aniquino? ¿Tan te dol que te guaña?

- Siñora - va contestá Aniquino -, algo mol mes gran que aixó ha sigut la raó del meu suspirá.
Va di entonses la Siñora: - ¡Ah! Dísmela, si me vols be.

Cuan Aniquino se va sentí «si la volíe be» com sobre totes les coses la volíe, va soltá un atre suspiro mol mes fort que lo de abans, per lo que la Siñora un atra vegada li va demaná que li diguere quina ere la raó de los seus suspiros.

A lo que Aniquino li va di:

- Siñora, crec que tos molestará si to la dic, y ademés ting temó de que u contéu a un atra persona.
A lo que la Siñora va di: - Segú que no me molestará, y pots está segú que res de lo que tú me digues li charraré a dingú may.

Entonses va di Aniquino:

- Pos com aixina me u prometéu, tos u diré.

Y en llágrimes als ulls li va di quí ere ell, lo que de ella habíe sentit y aón, y cóm de ella se habíe enamorat y cóm habíe arribat allí, y per qué habíe entrat com a criat del seu home; y después, en humildat li va demaná que si podíe sé tinguere piedat de ell y li guardare este secreto y dessich; y que, si no volíe fé aixó, que, dixánlo está en lo traje y disfrás que portáe, li permitiguere amála. ¡Oh, dolsó única de sang boloñesa, que digna de lahors has sigut sempre en estos casos! may te vas enorgullí de les llágrimes y los suspiros y sempre has sigut sensible a les súpliques, y als amorosos dessichos doblegable; si yo tinguera dignes lahors per a alabát, may se voríe satisfeta la meua veu.
La noble Siñora, al parlá Aniquino, lo mirabe; y donán plena fe a les seues paraules, en tanta forsa va ressibí per les seues súpliques lo amor a la men, que tamé ella va escomensá a suspirá, y después de uns cuans suspiros va contestá:

- Dols Aniquino meu, anímat: ni dons ni promeses ni lo festejá de nobles o siñós (aixó que hay sigut y soc festejada per mols) may ha pogut moure lo meu ánimo tan que ne vullguera an algún; pero tú, en tan poc tems com han durat les teues paraules, me has fet mes teua que meua soc. Vech que mol be te has guañat lo meu amor, y per naixó te lo dono y te prometixgo que te faré gosá de ell antes de que acabo esta nit que ve. Aixina que, cap a mija nit, vindrás a la meua alcoba; yo dixaré la porta uberta; saps a quín costa del llit dórmigo; vindrás allí, y si estic dormín, sácsam hasta que me desperta, y te consolaré de tan llarg dessich com has tingut; y per a que tu cregues te besaré.

Y ficánli un bras pel coll, amorosamen lo va besá, y Aniquino an ella. Dites estes coses, Aniquino, dixán a la Siñora, sen va aná a cumplí algunes de les seues obligassións, esperán en la alegría mes gran del món que arribare la nit. Egano va torná de la cassera, y cuan va acabá de sopá, com estabe baldat, sen va aná a gitás, y la Siñora detrás de ell; y com habíe prometut, va dixá la porta de la alcoba ajuntada. A la hora que li habíe sigut dita, va acudí Aniquino y en cuidadet va entrá a la alcoba, va tancá la porta per dins, va aná al costat aon dormíe la Siñora, li va ficá la ma al pit y va vore que no dormíe. Ella, cuan va notá que Aniquino estáe allí, li va agarrá la ma en les dos seues y lo va aguantá fort, donán voltes al llit, y despertán a Egano que dormíe; al que li va di:
- No vach volé dit res perque estáes cansat; pero dísme, Egano, ¿a quí tens tú com a milló criat y mes leal de los que tens a casa?
Va contestá Egano: - ¿Qué es assó, dona, que me preguntes? ¿No u saps? No ña ni ha ñagut may datre del que mes men fiara o me fía o vullga, del que men fío y vull a Aniquino. Pero ¿per qué me u preguntes?
Aniquino, sentín a Egano y que parláen de ell, habíe estirat moltes vegades de la ma cap an ell per a soltás, pensánse que la Siñora volíe engañál; pero ésta lo habíe agarrat mol be y lo aguantáe de manera que no podíe soltás.

La Siñora li va contestá a Egano, y va di:

- Yo te u diré. Yo creía que ere com tú dius, y que te ere mes fiel que los atres, pero me ha engañat, perque cuan ten has anat avui a cassá, ell se ha quedat aquí, y cuan li va pareixe be no se va avergoñí de demanám que consentiguera en fé lo seu gust; y yo, per a que esta cosa no tinguera que probát en massa probes, y per a fétel tocá y vore, li vach contestá que me pareixíe be y que esta nit, passada la mija nit, aniré al jardí y lo esperaré a la soca del pi. Yo no porto cap intensió de anáy, pero si tens ganes de vore la fidelidat del teu criat, pots fássilmen, ficánte damún alguna de les meues robes y al cap un vel, aná allá baix a esperál, que estic segura de que acudirá.
Egano, sentín aixó, va di: - Convé que lo veiga.

Y eixecánse com va pugué a la oscurina, se va ficá alguna roba de la Siñora, y se va tapá lo cap, se va atansá cap al jardí y deball de un pi se va ficá a esperá a Aniquino. La Siñora, cuan lo va sentí ya fora de la alcoba, se va eixecá y va tancá la porta per dins. Aniquino, que habíe passat molta temó, y se habíe esforsat en escapás de les mans de la Siñora, y mil vegades an ella y al seu amor y an ell mateix habíe maldit, veén lo que al final habíe fet, va sé lo home mes felís que may va existí; y habén la Siñora tornat al catre, se van despullá y juns van chalá durán un bon rato.

Después, pareixénli a la Siñora que Aniquino no se teníe que quedá mes rato, lo va fé eixecás y torná a vestís, y aixina li va di:

- Dolsos labios meus, ara agarra una bona gayata y vésten al jardí, y fen vore que me habíes requerit per a tentám, com si fora yo mateixa, insultarás a Egano y mel esbatussarás be, y de aixó se seguirá después mol mes plaé.

Se va eixecá Aniquino y va aná al jardí en una bona vara de oró a la ma. Cuan va arribá al pi y Egano lo va vore víndre, se va alsá com si vullguere ressibíl en grandíssima festa, y va eixí a trobál; a lo que va di Aniquino:

- ¡Ah, dona roína, aixina que has vingut! ¿Y te has cregut que yo volía féli al meu siñó esta afrenta? ¡Sigues mil vegades mal vinguda!

Y alsán la gayata, lo va escomensá a esbatussá com a les sigroneres.

Egano, al sentí aixó y notá la gayata a les costelles, sense di res mes va escomensá a fugí, y detrás de ell Aniquino, encara dién:

- Fora, que Deu te porto a la desgrássia, mala pécora; per sert que demá lay contaré tot a Egano. Y Egano, tan pronte com va pugué sen va entorná a la alcoba, y la Siñora li va preguntá si Aniquino habíe acudit al jardí.

Egano va di:

- Ojalá no hi haguera anat, perque creén que eres tú, me ha batut en una vara y me ha dit les mes grans injuries que may se han sentit díli a una dona roína. Yo me extrañaba mol de que ell te haguere dit aquelles paraules en ánim de fé algo que me portare la vergoña; u ha fet perque te va vore alegre y amable, y va volé probát.

- Entonses - va di la Siñora -, alabat sigue Deu perque a mí me ha probat en paraules y a tú en obres; y crec que podría di que yo soporto en mes passiénsia les paraules que tú les obres. Ya que tanta lealtat te té, ña que tíndrel en estima y honrál.

Egano va di:

- Per sert que dius la verdat.

Y después de alló, Egano creíe que teníe la dona mes leal y lo criat mes bo que may habíe tingut un noble; y aixina, después, moltes vegades Aniquino y la Siñora sen van enriure de este fet, y van tíndre molta mes fassilidat per a fé alló que los donabe plaé, tan tems com Aniquino va vullgué quedás en lo seu amo Egano a Bolonia.

viernes, 5 de octubre de 2018

TERSERA JORNADA. NOVELA TERSERA.

En una espéssie de confessió y en puríssima consiénsia una Siñora enamorada de un prohome convéns a un flare, sense donássen ell cuenta, y trobe la manera de conseguí lo que ella vol. 

La Reina, giránse cap a Filomena, li va maná continuá, y Filomena va escomensá a parlá aixina:

Yo vull contátos una burla que va sé mol justamen feta per una hermosa Siñora a un flare mol serio. Tots los seglás (la mayoría mol idiotes y homes de extrañes maneres y costums) se creuen que valen mes que los atres en totes les coses, y que saben mes, cuan tenen menos valor, y com no tenen inventiva per a sustentás com los demés homes, se refugien (arrasséren) aon puguen tindre de qué minjá, com lo gorrino.

To la contaré no sol per a obeí la orden sino tamé per a advertítos de que los religiosos (a qui natros, massa cregudes, los doném massa fe) poden sé y són algunes vegades burlats, no sol per los homes sino per algunes de natres.

A la nostra siudat, mes plena de engañs que de amor o lealtat, no fa encara mols añs, va ñabé una noble Siñora adornada de bellesa y de costums, en altesa de ánimo y en sutils agudeses tan dotada com la que mes. Lo nom, encara que yo lo sápiga, no lo descubriré perque encara viuen algúns que se enfadaríen per contá aixó y enríuremon. 

Ésta, pos, veénse naixcuda de alt linaje y casada en un artessano de la llana (pelaire y mol bon cardadó) perque ere riquíssim, no podíe tráures lo desdén y seguíe pensán que cap home de baixa condissió, per mol forrat que estiguere, ere digne de dona noble. Veén que ell no ere capás de res mes que de distinguí una mescla o fé cusí una tela o discutí en una filandera (cusidora, teixidora) sobre lo que habíe cusit, se va proposá no vóldre de cap manera los seus abrassos mes que cuan no los hi puguere negá, y trobá an algú que li pareguere mes digne de ella que lo teixidó.

Y se va enchochá tan de un mol valén y de michana edat que lo día que no lo veíe no podíe passá la nit sense doná voltes; pero lo home de pro, no donánse cuenta de alló, gens se preocupabe, y ella, que mol prudénta ere, ni per embajada de cap dona ni per carta se atrevíe a félay sabé, tenín temó de que podríen víndreli possibles perills. Y donánsen cuenta que aquell frecuentabe (visitabe) mol a un religiós que, encara que fore sopencoy capsot, no dixabe de tindre fama entre tots de home de molta valía perque ere de santíssima vida, va pensá que aquell podríe sé mol bon migé (intermediari, casamenté) entre ella y lo seu amán. 

Y habén pensat lo que li conveníe fé, sen va aná a una hora oportuna a la iglesia aon ell anabe y, fénlo cridá, va di que cuan li vaiguere be, en ell volíe confessás.
Lo flare, veénla dona de linaje, la va escoltá de bona gana, y ella después de la confessó va di: 

- Pare meu, nessessitaba recórre (recurrí) a vos per ajuda y consell sobre lo que ara sentiréu. 

Yo sé, perque tos u hay dit, que coneixéu als meus paréns y al meu home, pel que soc amada mes que la seua vida, y cap cosa dessicho que ell, com home riquíssim, no mu compro. Per estes coses mes que a mí mateixa lo vull; y dixém apart que u faiguera, pero sol que pensara alguna cosa que contra lo seu honor o gust aniguere, cap dona culpable mereixeríe mes lo foc que yo. 

Ara, un de qui no sé lo nom, pero que me pareix persona de be, y si no estic engañada tos frecuente mol, pito y alt, vestit en bones robes fosques, potsé no sen haigue percatát de la meua intensió, pero no puc assomám a cap porta o finestra ni eixí de casa sense que ell no se fico dabán; y me extrañe que no estigue aquí ara; lo que mol me dol, perque estos comportaméns fan assobín a les dames honestes sé censurades sense culpa. 

Hay tingut al ánimo félay di alguna vegada, pero después may repensat, perque los homes fan algunes vegades les embajades de manera que les respostes són roínes, y náixen paraules, y de les paraules se arribe a les obres; pel que, per a que mal y escándol no se provocaren, mu hay callat, y vach pensá contálay a vosté abáns que a dingú, tan perque me pareix que lo seu amic sou com tamé perque a vos tos está be rependre als amics y als forastés. 

Tos demano en nom de Déu que lo amonestéu y li roguéu que no continúo en estes costums. Ña bastantes dones que estarán preparades per an estes coses y los agradará sé mirades y dessichades per nell o per atres, pero a mí me done engorro, perque de cap manera ting lo ánimo disposat a tal empresa.
Y dit aixó, com si vullguere llagrimejá, va baixá lo cap. 

Lo san flare va compéndre enseguida que parlabe de aquell que coneixíe, y alabán mol a la Siñora per esta bona disposissió, creén que ere verdat lo que diebe, li va prométre (prometí) actuá y que aquell ya no la molestaríe mes, y sabén que ere mol rica, li va alabá les obres de caridat y les limosnes, contánli les nessessidats de la parroquia. A lo que la Siñora va di:

- Tos u rogo per Déu; y si u negare, diéuli en firmesa que soc yo qui tos ha dit aixó y a vos me hay queixat.

Y después, feta la confessió y ficada la peniténsia, enrecordánse dels encomios fets pel flare a les limosnes, omplínli una aumostada de dinés, li va rogá que diguere misses per l´alma de los seus morts; y eixecánse, sen va entorná cap a casa.

Lo home de pro va aná a vore al san flare después de poc tems, com acostumbrabe a féu; después de que de una cosa y de un atra hagueren parlat juns durán un rato, portánlo apart, en molta suavidat li va cridá la atensió sobre les mirades que li dedicabe an aquella Siñora, tal com ella li habíe explicat.
Lo home de pro se va maravillá, perque may la habíe mirat y raríssimes vegades acostumbrabe a passá per dabán casa seua, y va escomensá a ficá excuses; pero lo flare no li va dixá parlá, diénli:

- Ara, no fingíxques extrañát ni gastos paraules en negáu, perque no pots; no hay sabut estes coses per los veíns: ella mateixa, queixánse mol de tú, me u ha dit. A tú estes brometes ya no te están be. Te rogo que te retiros y díxala en pas. 

Lo home de pro, mes espabilat que lo san flare, va compéndre la artimaña de la dona, y fen vore que se avergoñíe una mica, va di que no se ficaríe mes dabán de ella; y separánse del flare, va aná cap a casa de la Siñora, que sempre estabe assomada a una finestreta en finestronetsper vore si passabe. Y veénlo vindre, tan alegre y tan grassiosa se li va enseñá que ell be va pugué enténdre que habíe entés per les paraules del flare les de ella; y de aquell día cap abán, en cuidadet, en plaé seu y en grandíssim gust y consol de la Siñora va aná passán per aquell barri.

La Siñora, después de un tems, ya convensuda de que li agradabe tan com ell an ella, en dessich de enséndrel mes y assegurás del amor que li teníe, buscán lo puesto y lo momén, al san flare va torná, y tiránseli als peus a la iglesia, va escomensá a plorá. Lo flare, veén aixó, li va preguntá en compassió quina novedat portabe. 

La Siñora va contestá:

- Pare meu, les notíssies que porto són de aquell collonassos amic vostre de qui me vach queixá a vos fa uns díes, perque crec que ha naixcut per a fótrem (cabrejám, no penséu mal) y per a fém fé algo pel que may podré ya está contenta ni me atreviré a ficám aquí als vostres peus. 

- ¡Cóm! - va di lo flare - , ¿no ha dixat de molestát?

- Pos no - va di la Siñora -, desde que me vach queixá a vos de alló, com per ressentimén, habénse pres a mal que me hayga queixat a vos, de cada vegada que passabe, crec que después ne ha passat sat per allí. Y vullguere Déu que en passá y mirám ne haguere tingut prou; pero ha sigut tan atrevit y tan descarat que ahí me va enviá a una dona a casa en notíssies seues, y com si yo no tinguera morrals o sintos me va regalá un morralet (escarcela) y un sinturó (com faríe Francisco Correa - Gürtel), lo que me hay pres y mu preng tan mal que crec que si no haguera pensat en lo escándol, y tamé pel vostre amor, hauría armat un abalot (zipizape); pero me hay serenat y no hay volgut fé ni di res sense fétosu sabé abáns. Y ademés de aixó, habénli tornat lo morral y lo sinto a la donota que los habíe portat, per a que los hi tornare an ell, y habénla despachat de mala manera, úspen, arruix, cóla, tenín temó de que se quedare en ells y li diguere que yo los había asseptat, com sé que fan algunes vegades, la vach troná a quirdá (cridá) y enfurruñada los hi vach péndre de la má y tols hay portat a vos, per a que los hi tornéu y li diguéu que no ting nessessidat de los seus regalos, perque, per mersé de Déu, y de lo meu home, ting tans bolsos, morrals, macutos, mochiles y tans sintos y lligues que podría enterrál en ells. Si no se corregíx, lay diré al meu home y a mons germáns, y que passo lo que Déu vullgue; preferixco que ell ressibixque afrentes o alguna vimenada si té que ressibíles que sé difamada per culpa seua; ¡y germá, aixina está la cosa!
Y dit aixó, entre plos, se va traure de daball de la faldeta una presiosa y rica bossa de Givenchy y un valiós y elegán sinturonet y los hi va ficá al flare acorronats a la faldeta; éste, creénse tot lo que la Siñora li diebe, enfadat u va agarrá y va di: 

- Filla, si de estes coses te enfades no me extraño ni te hay de repéndre a tú per naixó; mol te alabo que seguixques los meus consells. Yo lo vach empéndre l´atre día, y ell mal ha cumplit lo que me va prométre; pel que, entre alló y aixó que acabe de fé l´estiraré de les orelles tantes vegades y tan fort que ya no te molestará mes; y tú, en la bendissió de Déu, no te dixos guañá per la ira y no lay digues a cap dels teus, que podríe vindre mol mal. Y no pensos que de aixó te vindrá alguna calumnia, que yo siré sempre, ante Déu y dabán de los homes, testigo firme de la teua honestidat. 

La Siñora va fingí consolás una mica, y dixán esta conversa, com coneixíe la avaríssia del flare y la dels demés, va di:

- Siñó, estes nits me se han aparegut mol mons pares en somnis y me pareix que están en grandíssimes penes y lo que demanen són limosnes, espessialmen ma mare, que me se apareix tan apocadeta que es una llástima vórela; crec que está passán grandíssims patiméns al vórem en esta angustia per culpa de eisse enemic de Déu, y per naixó voldría que diguéreu per les seues almes coranta misses gregorianes y atres orassións, per a que Déu los trague de aquell foc atauladó. 

Y dit aixó, li va ficá a la má un florín. Lo san flare lo va agarrá alegremen, y en bones paraules y en mols ejemplos va alentá la seua devossió y donánli la bendissió la va dixá anássen. 

Y cuan sen va aná la Siñora, sense donánsen cuenta de que li habíe futut lo pel, va enviá a buscá al seu amic; éste, veénlo enfadat, sen va doná cuenta de que ñabíen mes notíssies de la dona, y va esperá a vore qué diebe lo flare. Lo retó, repetínli les paraules que li habíe dit atres vegades y parlánli ara enfadat y casi insultánlo, lo va empéndre mol pel que li habíe dit la Siñora. 

Lo home de pro, que encara no veíe aón volíe arribá lo flare, negabe en poc convensimén que li haguere enviat lo morralet y lo sinto, y lo pare, mol enfadat, va di:

- ¿Cóm pots negáu, mal home? Aquí u tens, que ella mateixa plorán me u ha portat: ¡mira a vore si u coneixes!

Lo home de pro, fen com que se avergoñíe mol, va di: 

- Claro que u reconeixco, y tos confesso que hay fet mal; y tos juro que may mes sentiréu una paraula de aixó, ya que en eixa disposissió la vech.
Les paraules van sé moltes. Al final, lo borregodel flare li va doná la bossa y lo sintet al seu amic, y después de habél adoctrinaty rogat que no se ocupare mes en aquelles coses, y habénlay ell prometut, li va doná llisénsia.

Lo home de pro, contentíssim de la sertesa del amor de la dona, cuan se va separá del flare sen va aná a un puesto desde aon li va enseñá a la Siñora que teníe les dos coses; de lo que la Siñora va está mol contenta. 

Va passá que, per alguna raó, no mol después de aixó va tindre que anássen a Génova lo home de la Siñora. Y en cuan habíe montat a caball pel matí y ya estabe en camí, sen va aná la Siñora aon lo san flare, y después de mol queixás, plorán, li va di:

- Pare meu, ara sí que tos dic que no puc aguantá mes. Com l´atre día tos vach prometre que no faría res que abáns no tos diguera, y per a que cregáu que ting raó en plorá y queixám, vull ditos lo que lo vostre amic, o dimoni del infern, me ha fet este matí poc abáns dels maitines. No sé cóm ha sabut que lo meu home sen ha anat pel matí a Génova, y a la hora que tos hay dit, ha entrat a un jardí meu y per un ábre ha pujat hasta la finestra de la meua cámara, que done al jardí; y ya habíe ubert la finestra y volíe entrá a la cámara cuan yo, despertánme, me hay eixecat de un bot y me volía ficá a cridá, y u hauría fet si no me haguere demanat mersé per Déu y per vos, diénme quí ere; en lo que, al sentíl, per amor vostre hay callat, y despullada com vach náixe hay corregut a tancáli la finestra a la cara, y ell crec que sen ha anat, perque no lo hay sentit mes. Ara, si aixó es cosa que pugue aguantás, diéumu; en cuan a mí, no vull soportál mes, pos per amor de vos ya lo hay aguantat massa.
Lo flare al sentí aixó se va esturrufá com un gat y no sabíe qué di. Moltes vegades li va preguntá si habíe vist be que fore ell y no datre. A lo que la Siñora va contestá: 

- ¡Alabat sigue Déu, com si no lo puguera distinguí an ell de consevol atre! Ere ell, y encara que u negare, no tos u cregáu.


Va di entonses lo flare:

- Filla meua, no ña mes que parlá, que aixó ha sigut massa atrevimén y una cosa mol mal feta, y has fet be en despachál de casa com u has fet. Pero te demano, ya que Déu te ha librat del deshonor, que, aixina com has seguit lo meu consell dos vegades seguides, u fáigues esta vegada, es di, que sense queixát de alló a cap dels teus paréns me dixos fé a mí, voré si puc ficáli freno y serreta an eisse demoni, afaram desenfrenat que yo creía que ere un san; y si puc arribá a apartál de esta bestialidat, be; y si no puguera, desde ara te dono permís y la meua bendissió per a que faigues lo que júsgos com a bo.

- Pos be - va di la Siñora- , per esta vegada no vull enfadátos y tos faré cas, pero procuréu que se guardo de incordiám mes, y tos prometixgo no torná a vindre mes per este assunto. Y sense di res mes, com si estare cabrejada, sen va aná de aon lo flare. Y apenes habíe eixit de la iglesia la Siñora, cuan lo home de pro va arribá, y va sé cridat pel flare; y emportánsel apart, li va di los insults mes grans que may se han dit a un home, hasta desleal y traidó lo va cridá. Éste, que atres dos vegades habíe vist lo que volíen di los renecs de este flare, escoltánlo en atensió, li va contestá:

- ¿A qué ve este enfado, siñó meu? ¿hay crussificat a Cristo? 

A lo que lo flare va contestá:

- ¡Miréu lo pocavergoña, escoltéu lo que diu! Parle ni mes ni menos com si hagueren passat un añ o dos y lo tems li haguere fet olvidá les seues canallades y deshonestidat. ¿En lo ratet que ha passat desde los maitines de avui te sen han anat del cap les afrentes que li has fet al prójimo? ¿aón has estat poc abáns de fes de día?

Va contestá lo home de pro:

- No sé aón hay estat; mol pronte tos ha arribat lo correu.

- Es verdat - va di lo flare - que lo recadé ha vingut: hau cregut que perque lo home no estáe a casa la noble Siñora tos obriríe les … los brassos. ¡Ay, qué majo, quin home mes honrat! ¡Se ha fet sonámbul, obridó de portes y finestres y escaladó de árbres! ¿creus que en la teu ossadía venserás a la santidat de esta dona y de nitet te li pujes a les finestres per un ábre? No ña res al món que la desagrado tan com tú; y tú no pares. Vach a dit una cosa y que no te sápigue mal: hasta ara, no per l´amor que te tingue, sino a instánsies dels meus rogs ha callat lo que li has fet; pero no callará mes: li hay donat permís per a que, si la oféns mes, faigue lo que li paregue. ¿Y qué farás si lay diu a sons germáns?

Lo home de pro, habén entés lo que li conveníe, com milló va pugué y sabé, en moltes promeses va tranquilisá al flare; y despedínse de ell, al arribá la matinada siguién, va entrá per lo jardí y va pujá pel ábre y va trobá la finestra uberta, se va embutí a la alcoba, y se va aviá als brassos de la seua hermosa Siñora, que en grandíssim dessich lo habíe estat esperán, y ella li va di:

- Grássies al siñó flare que tan be te va enseñá lo modo de vindre. Y después, disfrután la un del atre, van parlá y sen van enriure mol de la simplissidat del bruto flare, van parlá mal de la llana, la suncha, les pintes y les cardenches, y juns van está ben a gust. Y u van amañá de tal manera que, sense tindre que recurrí al siñó flare, moltes atres matinades se van ajuntá.

tersera jornada novela cuarta