Nadá – nado, nades, nade, nadém o nadám, nadéu o nadáu, náden – nadaría – nadára – nadaré | nadar | ||
nadabe, nadáe | nadaba | ||
nadadó, nadadós | nadador, nadadores | ||
nadáen, nadaben | nadaban | ||
Nadal, Nadals – Trong de Nadal, que cague turró y pixe vi blang | Navidad, Navidades | ||
nafra, ñafra, nafres, ñafres | cicatriz, herida, cicatrices, heridas | ||
nais, naix | nace | ||
náisse, náixe | nacer | ||
naissém, naixém | nacemos | ||
naisserán, naixerán | nacerán | ||
náisses, náixes | naces | ||
naissimén, naiximén | nacimiento | ||
naissó (per), per aissó, per aixó, per naixó | por eso, por esto | ||
naix | nace | ||
Naixco | nazco | ||
naixcuda | nacida | ||
naixcudes | nacidas | ||
naixcut | nacido | ||
naixcuts | nacidos | ||
Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren | nacer | ||
naixém | nacemos | ||
náixen | nacen | ||
naixeríe | nacería | ||
naixes | naces | ||
naixéu | nacéis | ||
naixíe | nacía | ||
naixíen | nacían | ||
naiximén, naiximéns | nacimiento, nacimientos | ||
naixó, per naixó, per aixó | por esto, por eso | ||
naixquéres | nacieras, nacieses | ||
nanet, enanet, enano | enanito | ||
nano, enano - nano (Valénsia), vore aik | enano | ||
narcótic, narcótics | narcótico, narcóticos | ||
narcotisat, narcotisats | narcotizado, narcotizados | ||
narrades, contades | narradas, contadas | ||
narradó, narradós | narrador, narradores | ||
narrassió | narración | ||
narrassións | narraciones | ||
narratiu, narratius | narrativo, narrativos | ||
narrativa, narratives | narrativa, narrativas | ||
Narráu – narréu | narrarlo, narráis | ||
nas , nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ | nariz, narices | ||
nascut | nacido | ||
nascuts | nacidos | ||
nasqueren, naixquéren | nacieran, naciesen | ||
nasset, nassets | naricita, naricitas | ||
nassional, nassionals | nacional, nacionales | ||
nassionalista, nassionalistes | nacionalista, nacionalistas | ||
nassións | naciones | ||
nássos, nas, nassos | narices | ||
natres, natros | nosotros | ||
natural, naturals | natural, naturales | ||
naturalesa | naturaleza | ||
naturalidat | naturalidad | ||
naturalisám (sense notíssies de Gurb) al cos de Marta Sánchez | naturalizarme | ||
naturaliso | naturalizo | ||
naturalmen | naturalmente | ||
naturals | naturales | ||
nau, naus, nave, naves | nave, naves | ||
nau, nou | 9 | ||
naufragá | naufragar | ||
naufragán (g) | naufragando | ||
naufragio, naufragi, naufragios, naufragis | naufragio, naufragios | ||
náusees, ganes de vomitá | nauseas | ||
navalla, navalles | navaja, navajas | ||
navalleta, navalletes – platejá, platejada | navajita, navajitas – plateá, plateada | ||
nave | nave | ||
navegán | navegando | ||
navegassió | navegación | ||
naves | naves | ||
ne porte tres | lleva tres | ||
neboda, nebodes | sobrina, sobrinas | ||
nebodeta, nebodet | sobrinita, sobrinito | ||
nebot, nevot, nebots, nevots | sobrino, sobrinos | ||
negá | negar | ||
negá | negar | ||
negaba | negaba | ||
negabe (ell) negáe | negaba | ||
negada | negada | ||
negán (g) | negando | ||
negánlay | negándoselo | ||
negánli | negándole | ||
negassió, les tres negassións de Pedro a Jesús | negación, negaciones | ||
negat | negado | ||
negativa | negativa | ||
negatives | negativas | ||
negátos | negaros | ||
Negáu – négau ! | Negarlo – niégalo ! | ||
nego | niego | ||
negossi, negossis - comers, transacsió, intercambi, permuta, compra, venta, ganánsia, lucro, comisió, benefissi, dividendo, interés |
negocio, negocios - comercio, transacción, intercambio, permuta, compra, venta, ganancia, lucro, comisión, beneficio, dividendo, interés | ||
negossiá | negociar | ||
negossián, negossiáns | negociante, negociando, negociantes | ||
negossiassió, negossiassións | negociación, negociaciones | ||
negossiet | negociete | ||
negossiets | negocietes | ||
Negra – Fícam una servesa negra – Fícam una servesa, negra | Negra – Ponme una cerveza negra - Ponme una cerveza, negra. | ||
negre, negres | negro, negros | ||
negres | negros, negras | ||
negró, negrura | negrura, oscuridad | ||
negue | niega | ||
neguen | niegan | ||
neguitós, neguitosa, neguitosos, neguitoses - neguit, neguits | nervioso, intranquilo – nerviosismo, intranquilidad | ||
nell, per an ell | para él | ||
nella, per an ella | para ella | ||
nena, nenes | nena, nenas | ||
nervi, ñirvi, nervis, ñirvis | nervio, nervios | ||
nerviós, ñirviós | nervioso | ||
nerviosamen | nerviosamente | ||
nervioses, ñirvioses | nerviosas | ||
nerviosos | nerviosos | ||
nerviossisme | nerviosismo | ||
Nessedat - estupidés, majadería, disparate, memés, cretinisme, sandés, idiotés, imbessilidat, tontería, tontada, bobada, sabocada | necedad, estupidez, majadería, disparate, memez, cretinismo, sandez, idiotez, imbecilidad, tontería, bobada | ||
nessessari, nessessaris | necesario, necesarios | ||
nessessária, nessessáries | necesaria, necesarias | ||
nessessidat, nessessidats | necesidad, necesidades | ||
Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada | necesitar | ||
nessessitabe, nessessitáe | necesitaba | ||
nessessitaben, nessessitáen | necesitaban | ||
nessessitáem, nessessitabem | necesitábamos | ||
nessessitáreu | necesitaréis | ||
nessessitaríe | necesitaría | ||
nessessitaríen | necesitarían | ||
nessessite | necesita | ||
nessessitém | necesitamos | ||
nessessiten | necesitan | ||
nessessites | necesitas | ||
nessessitéu | necesitáis | ||
Nessessito | Necesito – cuando él necesite | ||
nessessiton | necesiten | ||
néssio, néssios, tonto, tontos, néssia, néssies | necio, necios, tonto, tontos, necia, necias | ||
net, nets | nieto, nietos | ||
neta, netes | nieta, nietas | ||
netet, netets | nietecito, nietecitos | ||
neu, neus - Aon ñague neu no hi aniguéu ! | nieve, nieves | ||
neumátic, neumátics, neumática, neumátiques | neumático, neumáticos | ||
neumonía | neumonía | ||
neutre, neutro, neutres, neutros | neutro, neutros | ||
nevá , neve, neu, nevada | nevar, nieva, nieve, nevada | ||
nevades (puntes) | Puntas nevadas | ||
neván | nevando | ||
nevats | nevados | ||
nevera, neveres | nevera, neveras | ||
nevot, nebot, nevots, nebots | sobrino, sobrinos | ||
ni | ni | ||
nial, nials, ous falsos de ges o de pedra per a motivá a les gallines a póndre ous. | huevo falso de yeso o de piedra para motivar a las gallinas a poner huevos | ||
nigromán, mago | nigromante, mago | ||
Nigromántica, nigromántiques | nigromántica, nigrománticas | ||
nils, ni los – ni les | ni los - ni les | ||
nina, nines de drap | muñeca, muñecas de trapo | ||
nincho, ninchos (del sementeri), nicho, nichos (de mercat) | nicho, nichos | ||
Nines – pupiles, nina, pupila | pupila, pupilas | ||
ningú, dingú | nadie | ||
ningún, cap | ningún | ||
ninguna, cap | ninguna | ||
ninja, ninges | ninja, ninjas | ||
nino, ninos – ninot, ninots | muñeco, muñecos | ||
ninotet, ninotets | muñequito, muñequitos | ||
niñera, niñeres | niñera, niñeras | ||
Niquitós, niquitosa, neguitós, neguitosa | nervioso, intranquilo | ||
nit , anit, s'ha fet de nit | noche, anoche, se ha hecho de noche | ||
nit, nits | noche, noches | ||
nitet (de) | por la noche | ||
Nitidés - llimpiesa, puresa, transparénsia, claridat, brillo | nitidez, limpieza, pureza, transparencia, claridad, brillo | ||
niu, nius - vore follanius | nido, nidos - follanidos es quien coge huevos de los nidos | ||
niuet, niuets | nidito, niditos | ||
nivell, nivells | nivel, niveles | ||
no | no | ||
No cal – no caldrá - no calíe – no cal patí | no hace falta, no hará falta, no hacía falta, no hace falta sufrir | ||
No me fa goch , no me chauche | no me apetece | ||
no'ls, no los | no los | ||
nobilíssim | nobilísimo | ||
nobilíssima | nobilísima | ||
nobilíssimamen | nobilísimamente | ||
nobilíssimes | nobilísimas | ||
nobilíssims, mol nobles | nobilísimos | ||
noblemen | noblemente | ||
noblesa baturra | nobleza baturra | ||
nocturno, nocturnos, de nit, de la nit | nocturno, nocturnos | ||
nol, no lo, no´l vach vore | no lo vi | ||
nols, no los, nol´s vach agarrá | no los cogí | ||
nom, noms | nombre, nombres | ||
nombrá | nombrar | ||
nombrabe | nombraba | ||
nombraben | nombraban | ||
nombrántos | nombrándoos | ||
nombrat, nombrats | nombrado, nombrados | ||
nombréu | nombráis | ||
nomená, anomená | nombrar, nominar | ||
nomenades, anomenades | nombradas, de nombre | ||
nomenál | nombrarlo | ||
nomenat, anomenat, nomenats, anomenats | nombrado, de nombre, nombrados | ||
només, sol | nada más, solo | ||
nominá | nominar | ||
nómina, nómines | nómina, nóminas | ||
nomináls | nominarlos | ||
nominatiu, nominatius | nominativo, nominativos | ||
noms | nombres | ||
nora, nores | nuera, nueras | ||
Noranta, 90 | 90 noventa | ||
nordeste, nordest | nordeste | ||
norma, normes | norma, normas | ||
normal, normals | normal, normales | ||
normalisá lo chapurriau, escriure segóns una norma, no mos cal | normalizar el chapurriau, escribir según una norma, no nos hace falta | ||
normalissasió | normalización | ||
normalmen | normalmente | ||
Norocsidén, nort + ocsidén (oeste), noreste, norest | noroccidente | ||
nort, nord | norte | ||
Noruego, noruegos, noruega, noruegues, de Noruega | noruego, noruega | ||
nosa, fas nosa, estorbes, (noses en plural no se fa aná) | estorbo, estorbar, molestar | ||
noses | estorbos | ||
nossió, nossións | noción, nociones | ||
nossiu, lesiu | nocivo, lesivo | ||
nossiva, lesiva | nociva, lesiva | ||
nostalgia | nostalgia | ||
nostra | nuestra | ||
nostre | nuestro | ||
nostre, nostres, nostra, nostres – lo nostre poble, los nostres pobles, la nostra terreta, les nostres yayes | nuestro, nuestros, nuestra, nuestras | ||
Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota | notar | ||
nota, notes | nota, notas | ||
notabe | notaba | ||
notabes | notabas | ||
notablemen | notablemente | ||
notáe, notabe | notaba | ||
notáen, notaben | notaban | ||
notán (g) | notando | ||
notánlos | notándolos | ||
notari, notaris, notaria, notaries – notaría – notaríes es de notá, anotaríes de anotá | notario, notarios, notaria, notarias – notaría – notarías de notar | ||
notarial, notarials | notarial, notariales | ||
notaríe | notaría | ||
notaris | notarios | ||
Notat – anotat es apuntat | Notado – anotado es apuntado | ||
note | nota | ||
noten | notan | ||
notifique | notifica | ||
notíssia, notíssies | noticia, noticias | ||
notissiota, notissiotes | noticieja, noticiejas | ||
noto | noto | ||
nou, está com a nou, lo ponou, pon nou – 9 | nuevo, está como nuevo, el puente nuevo – 9 | ||
nova, noves | nueva, nuevas | ||
novanta, noranta, 90 | Noventa 90 | ||
novedat, novedats | novedad, novedades | ||
novela, noveles | novela, novelas | ||
novelán | novelando | ||
novelat | novelado | ||
noveles | novelas | ||
noveleta, noveletes, com les 100 del Decamerón en chapurriau | novelita, novelitas | ||
novembre | noviembre | ||
noves (notíssies) | nuevas, notícias | ||
novet, novets | nuevecito, nuevecitos | ||
noveta, novetes | nuevecita, nuevecitas | ||
novia, novies | novia, novias | ||
novio, novios | novio, novios | ||
novissiat, a dins del convén | noviciado, dentro del convento | ||
novíssies, monges | novicias, monjas | ||
nuclear | nuclear | ||
nuclears | nucleares | ||
nugo, nugos (anugá, lligá) | nudo, nudos (anudar, atar, ligar) | ||
|
|||
núgol, núgols, se anugole | nube, nubes, se nubla | ||
Nugolada : núgols que venen en l´aire, lleván, garbí, etc | nubes que vienen con el aire | ||
nugolet, nugolets | nubecilla, nubecillas | ||
núgols | nubes | ||
nugos | nudos | ||
nuguet, nuguets – los de los dits de les máns | nudito, nuditos – nudillo, nudillos | ||
numerals | numerales | ||
número, números | número, números | ||
numerós, numerosos | numeroso, numerosos | ||
numerosa, numeroses | numerosa, numerosas | ||
numerossíssim, numerossíssims, abundán, abundáns - vore caterva | numerosísimo, numerosísimos | ||
nupsial, núpsies, de matrimoni | nupcial | ||

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 26 de noviembre de 2018
dicsionari chapurriau castellá, N
viernes, 26 de julio de 2024
2. 6. Pedro Saputo al convén.
Capítul VI.
Pedro Saputo al convén.
No va pendre lo hábit de monja, com volen di alguns y creu lo vulgo ignorán, que hasta han arribat a afirmá que va professá y va viure tres añs al convén. Tot es fals, tot inventos y donaire de homens destalentats, burlons y faltons. ¿Y pera qué? pera acabá en un cuento absurd, infame y asquerós que fa vómit y vergoña. Res de indessén, res de negre ni de mulato va passá an aquell convén; de grassiós y amable, sí, mol, perque no cabíe datra cosa a la edat y miramén de Pedro Saputo, ni a la amabilidat y virtut de aquelles siñores.
Admitixgo, pos, dins de reixes, que entonses no eren tan quisquilloses ni tan fortes ni espesses com después se van torná a tots los convens com precaussió nessessaria contra la fragilidat humana que a dins se refugie, y diénles que se díe Geminita, la van destiná per de pronte de ajudanta a la cuina, fenla sotacuinera. Pesat li va resultá, repugnán y afrentós; pero per sort, als tres o cuatre díes li va preguntá la mare priora si sabíe cusí, y va di que una mica a la moda y gust de les gens del siglo; y pera probala li va doná a cusí dos parells de cansonsillos de un reverendo ex guardián que males llengües díen que habíe sigut y ere encara lo amor mes amartellat de una germana de la priora, casada al poble y ya viuda.
Al poc rato va vore la priora que Geminita cusíe en mes primor que les mes reputades entre elles, y va amostrá la labor a les atres monges, los va pareixe tan be a totes, que per acuerdo unánime o mes be per aclamassió la van traure de la cuina y la van declará la donsella de labor de la comunidat, tratanla en mol cariño, y procurán la mayoría de elles mostrás mol seues, ya que u mereixíe tot la seua modestia, afabilidat y bona grassia.
Se van prendá de ell mol espessialmén dos novissies que ñabíe casi de la seua mateixa edat. La una perque de chiqueta caén de morros al foc ubert de lleña se va volcá damún una olla de aigua bullín y se habíe escaldat lo coll y tot un pit, van creure sons pares que siríe inútil per al món y la van incliná a sé monja, dixanse ella incliná y portá, volén o no, mol inossenmen a tot lo que li proposaben.
Y l'atra, veína y amiga seua, la va seguí pocs díes después sol per fé lo mateix; y portáen entonses de sis a set mesos de hábit.
Estes dos sagales, pos, li van manifestá prou cariño per sé de la mateixa edat, ya que la mes gran, que ere la cremada, teníe setse añs y alguns mesets; y l'atra no mes de ixos mesos menos.
Pera viure y parlás y tratás mes libremen van demaná a la mestra de novissies que li demanare a la mare priora la grassia de dixá dormí a Geminita al novissiat, la maestra ere blaneta, y li va parlá aquell mateix día a la priora, que pera contentá a les cuatre va consedí lo seu dessich, passán aixó a les dos semanes de está ell al convén.
En cuidadet anáe ell en tot pera no descubrís; parláe poc y sempre en oportunidat y agudesa, pero sensillamén y com si fore cosa natural y sense advertensia. De sort que sol en les seues paraules y bons modos se habíe de embutí al cor y al moll del os de totes elles; y així passáe, hasta abrassál y donali besos jovenetes y agüelotes cuan lo sentíen parlá en tanta discressió y sabiduría. Per supost, ell se dixáe abrassá y besá, pera no eixecá sospeches, pero no solíe torná estes carissies, rara vegada u feie. Se li queixáen amorosamen de sé massa aspra y fura. Les que mes se queixaben eren les dos novissies, perque tamé eren les que mes cariños li féen. Se díen elles la una Juanita, y l'atra Paulina. La Juanita ere la del pit escaldat.
Habíe tingut Paulina molta temó als morts y als duendes, y encara li durabe; aixina que la maestra de novissies les permitíe alguna vegada dormí juntes, cosa que no se usabe ni aprobabe la regla.
Van allargá esta libertat después de entrá allí Geminita, y alguna vegada dormíen les tres juntes, dixán ell corre sempre la ignoransia de aquelles sagales.
Al final se va tindre que descubrí diénles un día, que estáe mol apenada perque al seu pareixe se tornáe home. Sen van enriure aquelles inossentes mossetes; ell va insistí en que ere verdat, y elles encara sen enríen mes y no faen cas. Su van tindre que creure, pero sense sospechá lo engañ y teninlo sol com un cas mol raro y casi milagrós. Perque dudá de que va entrá dona al convén ni sels podíe ocurrí. Conque van passá prop de dos mesos de esta manera en la mes gran sensillés y naturalidat del món, y sense cap escrúpol ni reparo.
Lo mes gran perill que va corre lo seu disfrás constanmen va sé que olvidat del papé que fée descubriguere que sabíe lligí, y anáe sobre aixó parán molta cuenta, no agarrán may cap llibre a les mans per mes que los veíe a totes les taules, be que reduíts a breviaris, diurnos y devossions cristianes; y si alguna vegada ne obríe algún lo miráe un rato y díe: aixó es o..., y esta, ele, y nombrabe tres o cuatre lletres, sempre les mateixes, de lo que sen enríen mol les novissies y les atres monges. Y ningú sen recordáe de la seua familia ni se va tratá de escriure al seu poble.
Encara va fé un atra inossentada. La organista ere una coixa, que fora de esta falta y la de una den, ere bastán grassiosa y la mes lista, pincha y atrevida de la comunidat; pobres a casa seua, la van admití per lo ofissi. Passán un día Geminita per la seua cámara va entrá y va vore que amagáe mol depressa un papé brut, y li va di:
- Perdonéu sor Nazaria; pero eixe papé, si está escrit yo no hay de lligíl, y escrit o no, ha de mascará tot lo que toco segons hay vist.
- Pos que mascaro, va contestá la monja; lo embutixco aquí prop del cor perque es de una persona que ting apossentada al mich de les entrañes; y te u descubrixco perque eres discreta. Escolta lo que diu: "Dolsa y grassiosa colometa meua: me fan aná a predicá tres sermons, y tardaré dos siglos en torná, que dos siglos o mes significarán pera mí tindre dolén lo cor les dos semanes que estaré sense vore los teus ulls amorosos, sense sentí la teua veu encantadora, sense contemplá lo teu rostro encantadó, sense donat y ressibí aquells apassionats abrassos entesos sol per tú y per mí.
Si puc, vindré a despedím; pero per si auncás escriume esta tarde, y aplica al papé una dotsena de besets com yo los dono an éste pera que tú los arreplegos. ¡Prenda meua! ¡Ama meua! La teua imache, que sempre ting presén, sirá lo meu ídolo en esta aussensia, així com tú, aussén y presén, eres la meua vida y la meua alma. Teu. N.»
- Tendre y enamorat está fulano, va di Geminita; pero lo seu papé mereixíe mes cuidado, pareix que hau llimpiat en ell lo cresol o embolicat una butifarra de sang rostida al caliu.
- Es que, va di la monja, me l'ha enviat a dins de un pichonet guisat y farsit. Tamé yo li envío los meus en dolsaines, bizcochos, en lo que puc.
- Y, ¿qué traéu, diéume, li va preguntá, de ixos amors, no se poden vore mes que de lluñ y sempre reixa pel mich, ni tratás mes que per escrit? ¿Quín gust poden tindre uns besets que venen embolicats en un colomet guisat, fen auló a espessies y tan pringosos?
- No u entenéu, va contestá la monja; si no fore per naixó mos moriríem totes badallán. Perque has de sabé que fora de algunes de gust mol soberbio, com la priora y sor Mercedes, totes tenim cada una lo seu cada un, y tratem la una en un flare, l'atra en un benefissiat, y així, filla meua, tenim ocupat lo cor y entretingut lo pensamén. Y si ixos homens pugueren entrá... Y no es difíssil, perque yo sé cóm y per aón; pero lo meu es flare y se sabríe, que si no... Pos, com día, si pugueren entrá, totes mos pedríem, perque tot aniríe al ample. Lo nostre amor es mes violén que fora a la libertat del siglo que corre. Yo men enrecordo de que vach voldre be a un jove abans de entrá, perque vach vindre ya en vin añs y ya ne fa nou que hi estic, y aquell amor a cap desesperassió me portáe, com éste me porte a vegades, y com yo sé que los passe a les atres en los seus. Perque aquí lo que es al exterió, molta humildat y mansuetut, molta pas y tranquilidat; pero interiormen y a soles són les batalles y furors, y la brasa a les entrañes, y lo avivás lo foc, y lo estampit y cruixí de les flames que rodegen y u abrasen tot. Hasta la mare priora ha tingut los seus mals de cap, y potsé los té encara, pero u dissimule mol o per la edat ya no u sentix en tanta forsa.
Y sor Mercedes, si no los té, es perque diu que lo que ha de agradali y mereixe lo seu amor ha de sé mol superlatiu, y después mol prudén pera sabé patí y callá, y no caminá fen lo enamorat y lo suspirós, y menos dién chiquillades per tot arreu. Cada una tenim lo nostre gust y les nostres aprensions.
- Yo creía, va di Pedro Saputo fense lo simple, que les monges eren totes santes.
- Y u som, va contestá ella; pero hechizas y de botarga: de les verdaderes va passá ya lo tems. Mira: diuen que lo món, lo demoni y la carn són los enemics del alma; pos yo te asseguro que a cap puesto se troben tan a gust com als claustros. Es sert que lo món no mo se oferix per plasses y palaus, no mos deslumbre en la seua pompa y vanes apariensies; ni s'apareix al estat y vida que seguim; pero ve a les nostres reixes y mos entre per nelles en totes les seues inmundissies, y mos taque encara mes que als mateixos que los porten. Aquí se pregunte y averigüe tot lo que passe al poble, y lo que gasten aquell y aquella, y de aón y cóm; y lo que parle y trate y se descuide la donsella, y lo que engañe la casada, y se desenfade la viuda; se sap per díes y hasta per hores la vida del mossen, del dotó, del caballé, del villano, de tots en una paraula, grans, michans, y menuts; y u pensam, u regiram y murmuram, y ya la enveja, ya lo juissi temerari, ya la mes refinada malissia mos consumix, mos contente y cobre venjansa. Pos entre natros (y aquí entre lo demoni), colometes sense fel, tórdoles arrulladores de la soledat, ¡ay, quina tela, va di lo sastre! ¡ah, qué carneta, va di lo carnissé! ¡ay, qué inossén, va di lo novio!; tot es motejamos, criticamos, calumniamos, ficamos a pelá; tot soberbia, passions, chismes, parladuríes, odio, bandos, riñes, sels, despiques, enveches, reconcomios; y a vegades de esta ficsió y hipocressía, dién al món perdut y relajat, donem grassies a Deu per habemos librat dels seus perills.
- Lo dimoni de la vanidat mos té mes rendides y esclavisades que a les dones mes tontes y profanes del siglo. May mos criden al locutori sense antes passamos revista y donamos tres mans al espill, pera que lo vel caigue així, volo aixá, jugo de esta manera, descanso de l'atra; y que la toca, y la correcha y la cadena y lo escapulari diguen algo al que mos mire, com si per mol que mos atildem pugam dixá de sé dones visions y hermosures de carnerari, ni mes ni menos que los flares dixá de fé pudó a sobaquina.
- Pos en cuan a la carn, ya te hay dit lo que mos passe, perque tan mal inclinada está aquí, y alguna vegada tan aveada, com allá fora, y sempre mes irritada, o al menos mes fássil y rebelde, be que menos libre y satisfeta. Pero yo, Geminita, miro totes estes coses com oreo de abanico y te dic y asseguro que si deu vegades naixquera, deu vegades me ficaría a monja, encara que fore pera passá aquí lo infern y allá lo purgatori; o al revés, y me ixíen los pans de pintadó hosties. No saben, no, les gens del món lo que passe als claustres, ni u podríen entendre sense vóreu ni experimentáu. ¡Oh, qué diferén u jusguen y u creuen tots, com u creía yo mateixa, que me imaginaba aquí la inossensia y la vida del paraís!
- Mol engañada, pos, vivía yo, va contestá Pedro Saputo; y encara que en los díes que fa que estic hay vist algo, no veía tan com tot aixó.
- Perque sou mol chiqueta y no teniu malissia, va di la coixa; creixéu, creixéu, creixéu, mudáu eixe hábit al nostre, feu la creu y nugo gordiano dels votos, y entonses voréu, y ya mu diréu si voléu di la verdat. Mira, pos, quin pun éste de la verdat. Aquí, Geminita, se mentix mes que a una fira, mes que a la tenda de un mercadé sense consiensia; y la que va en la verdat obté damún la burla y lo despressio de totes. Y ojito de fiáten de alguna, perque no se sap lo que es la lealtat, y de la caridat sol se coneix lo nom.
- En tot, va replicá Pedro Saputo, al meu pareixe hau exagerat una mica massa mols defectes ben minuts, eixecán montes al pla, com lo puch de Puigmoreno, y valletes al secá, com a Valmuel. Yo no los miro en vidres de aumén ni del coló de les passions; y vech caridat, indulgensia y bon espíritu, y no trobo ixa discordia del infern que tot segons diéu u porte a punta de llengua y dardo de escursó. Perque, ¿qué són alguns desvíos, alguna enganchada, algunes contradicsionetes? Entre germans se troben, y hasta entre pare y fills, y no per aixó dixen de sé lo que són, y después se 'ls olvide y tornen a tratás y confiás com si res haguere passat.
- Pero dixán tot aixó, si tos pareix, ¿no voldríeu enseñám a lligí y tocá lo órgano de Turull?
- Si la mare priora vol y te dixe, va contestá la monja, per mí en mol gust. Demánali la grassia; sí, sí, demánalay y sirem bones amigues. En efecte, va parlá a la priora y li va otorgá la grassia, discurrín que si a la sagala la podíen traure una mica lletrada y organista, se quedaríe de segona y la professaríen de monja de obediensia. Y va escomensá lo seu estudi adeprenén la paleta de la Jesús y teclechán contínuamen a un instrumén que teníe la coixa a la seua cámara, paregut al de Fondespala, al Matarraña. Va volé esta enseñali tamé la solfa, y ell va di que lo que importabe eren les lletres y les tecles, que aixó vindríe mes abán; y en vuit díes va fé vore que adepreníe y coneixíe totes les lletres de la primera linea de la paleta hasta la H, de lo que estáe mol orgullosa la coixa. Y uns ratos cusín, atres tecleján, y servín tamé a la priora y an alguna atra monja de les de copete, y fen lo pesolaga algún rato en les novissies, se pegáe mol bona vida.
domingo, 28 de julio de 2024
3. 14. Pedro Saputo cride a sa mare a les festes del Pilá.
Capítul XIV.
Pedro Saputo cride a sa mare a les festes del Pilá. De una extraña aventura que los va passá an elles.
Desde la Cort habíe escrit al consell de Almudévar donanli cuenta de la seua comisió y diénlos que S. M. agraíe lo regalo, pero encarreganlos que u tingueren callat hasta la seua tornada, per serta raó que los diríe. Y arribat a Saragossa va escriure a sa mare roganli que vinguere a vore les festes y visitá a Nostra Siñora del Pilá.
Se va alegrá mol sa mare, y la resposta va sé presentás en una familia honrada de lo seu poble y emportanse en ella a la filla de sa padrina, que van vullgué aná a Saragossa y en tan bona compañía y al costat de una persona com la pupila no sels podíe negá tan natural y just dessich.
Pedro Saputo va entregá lo plec al Capitá General y li va di lo que de paraula li van encarregá S. M. y lo ministre. Lo preveníen a les seues lletres que ressibiguere mol be al portadó y missaché y que no despressiare los seus consells. En aixó lo virrey lo va convidá a minjá algunes vegades y lo va volé vore tots los díes. Sa mare, veénlo tratá en tan altes persones, donáe seguit grassies a Deu y no sabíe eixí del Pilá, costanlos traball a les pobres sagales tráurela pera fela seguí y vore la siudat.
Van arribá les festes, y lo virrey lo va convidá a vore la correguda de bous al seu balcó, sen entonses lo Cosso aon se corríen y torejáen los bous. Después se van refrescá, y cuan anáe ya a despedís va ressibí un billet. Lo seu sobre díe:
Per al caballé que esta tarde ha estat a la zurda del siñó virrey veén los bous, y portabe una sinta verda al pit. Y a dins va lligí:
"Demá a les dos de la tarde en pun tos aguarde a una casa, la porta es la segona a la dreta al carré de don Juan de Aragó entrán pel Carré Majó.
- La triste María Mercedes Orante, o sor Mercedes que va está al convén en Geminita.»
Lo fret de la mort va sentí a les seues entrañes al vore este recado; va sé la nova que mes profunda y cardinalmen lo va sobressaltá y va conmossioná la seua vida. Sen va aná inmediatamen de la casa y visita dién que lo cridáen, y ple de confusió sense podé casi fé eixí la respirassió del pit, anáe diénse:
¿Qué es aixó? ¿Ensomio o es verdat? ¡Sor Mercedes fora del convén! ¡La sensible y tendra sor Mercedes! ¿Qué li passaríe? ¿Qué li ocurriríe a la infelís? ¡Y en tans añs no habé sabut de ella! ¡Secreto gran seríe! Be que ella no sabríe quí era yo. Y ara ya u enteng; ¡me haurá vist, y me ha conegut! Obríu, sels, lo camí de San Pedro, y aquí estic per al sacrifissi que lo cas pugue demaná. Y va doná algunes voltes per los carrés pera calmás una mica, procurán en esfors y valor dissimulá la seua profunda cavilassió y tristesa pera no apená a la seua bona mare ni doná a entendre res a les dos sagales.
¡Quina nit aquella! ¡Quin día lo siguién! ¡Qué cambiat se va vore al espill! Li pareixíe que no ere lo mateix; y entre mil embolicades imaginassions va passá lo día y va sentí tocá les tres de la tarde a la Seo; conque se va disposá a aná a la casa de la sita. Lo cor li martelláe, les cames li fallaben, la espasa lo incomodabe, y hasta lo cos li volíe fugí y seguíe arrastrán la intensió de les passes. Va arribá al carré, y sense volé se va trobá a la porta. Va entrá, va cridá, van obrí, va pujá y a un replá de la escala se va obrí una porta; va entrá per nella donanli a cada pas mes forts y mes ansiosos batecs lo cor, cada vegada mes enarbolat. Va vore a una siñora mol ben vestida a la porta de una sala, que pareixíe aguardál; se va dirigí an ella, pero la siñora sen va aná al mateix pas que ell adelantabe cap an ella. Sén passes detrás, se torne a mirá en algún ressel, y veu a un atra siñora no menos ben vestida y misteriosa. Va seguí a la primera sense sabé si debíe saludales o callá, perque cap de elles parláe y no podíe vóreles la cara per la poca llum que permitíen unes cortines de Damasco a les vidrieres, que tampoc estáen del tot ubertes. La que anáe dabán va arribá hasta la finestra y se va pará; la que veníe detrás se va aturá tamé, y ell al mich de les dos, no adivinabe en qué pararíe alló ni podíe coneixe quina de elles siríe sor Mercedes. Mentres miráe a la una y a l'atra, elles guardán lo mateix silensio, van aná adelantán cada una hasta ajuntás en frente de ell entre dos alcobes que ñabíe y se van quedá a unes sis passes com dos estatues. Lo van está mirán aixina un ratet, y ell an elles: y después la que va vindre dabán va di mich en vers, pero en tono serio y fingín la veu, perque sinó lay haguere conegut:
Hau vingut al terré
ben engañat, per Deu;
no un cor, sino dos,
nessessitéu, caballé.
Ell, ixquere lo que ixquere, pero adoptán lo sentit cortessano, va contestá en serenidat y rapidés:
Si de amor es lo terré,
en un ne ting prou, per Deu;
be pot serví a dos,
si se oferix, un caballé.
Y un atra vegada se van quedá mirán. Entonses la mateixa dels versos va di en la seua veu natural y en molta confiansa y ahínco:
¡Ay, cèlio!, y van corre les dos a abrassál, ressibinles ell una mica dudós, preocupat sempre de la sort y desgrassia de sor Mercedes. Les va acabá de coneixe, y va exclamá:
¡Filles meues! Perque eren... ¿Quí se u habíe de imaginá?
Eren Juanita y Paulina, que lo van coneixe al balcó del virrey y van discurrí aquella aventura pera fótreli un bon susto y disfrutá de la seua turbassió y zozobra. No acababen de alegrás, de mirál, de satisfé y assossegá lo cor ple de amor y de tendresa. Y agarranli les mans lo van entrá al estrat.
Van vullgué explicás; pero van preguntá tantes coses y tan atropelladamen, que en ves de contestá, perque ere impossible de aquell modo, va soltá ell tamé una llarga ristra de preguntes. Se van calmá poc a poc, y li van aná dién que estáen casades y habíen vingut a les festes en los seus homens; que Paulina teníe un chiquet de dos añs, y a Juanita se li habíe mort una chiqueta de un añ fée tres mesos; que los homens en una criada pera les dos, en lo huésped y atres forastés sen habíen anat als bous y de allí aniríen a les festes del Pilá hasta les nou de la nit anán de passada a refrescás a un atra casa; que habenlo conegut ahí al balcó del virrey habíen acordat cridál del modo que u van fé; y quedás avui a casa en algún pretexto, que may ne faltaben a les dones, pera vórel y dili que elles sempre eren les mateixes.
Les va preguntá si estáen contentes en la seua sort, y van di que no les penabe habés casat; que Juanita estáe entre be y mal, be per la casa y lo home, perque la casa ere mol rica y lo home un bonachón y calsonassos; y mes que be per lo seu sogre, que ere un home mol instruít y amable, pero que estáe mal per la seua sogra, perque en lo seu genio ere tres vegades sogra, igual per als demés que per an ella. Que Paulina habíe trobat gen sensilla y passífica fora de sé lo seu sogre una mica aspre y gorito, encara que de bona raó en general.
- Pero, ¿es possible, va di después Juanita, que en vóret hagam de torná sempre a sé sagales? ¿Y es possible que no sapigam quí eres después de tans añs? Pero lo día ha arribat; cuan estiguéu casades, vas di; y ya hi estem, cumplix la teua paraula.
- La vach a cumplí, va di ell; no tos u faré dessichá mes, perque be u mereixéu. ¿Hau sentit parlá de Pedro Saputo? Al sentí este nom se van quedá estupefactes, en la boca uberta, mudes, miranse la una a l'atra, miranlo an ell, y com recorrén a la seua memoria la historia de les seues aventures en ell desde lo novissiat.
Al final, va exclamá la mateixa Juanita:
- ¡Tú, Pedro Saputo! ¡Lo Geminita, lo estudián, lo caballé, ara lo cortessano y home de palau! ¡Tú, Pedro Saputo! ¡No podíe sé datre! Ya no me admiro de lo teu mol sabé, de la teua molta agudesa, del teu espabil, ni de res de cuan ham vist desde que te vam coneixe. ¿Qué extrañ que a totes mos vas engañá al convén finginte dona, fen lo que vas fé y que mos encantares de aquella manera?
Pero en fin, a tú te debem lo no habemos quedat allí sepultades pera tota la vida; a tú te debem...
Mira, Paulina, be mos podem perdoná los desatinos y locures que en ell ham fet. ¿Quí se resistix a les teues paraules? ¿Quí pot en ixa grassia? ¿Quí no creu triunfá cuan sense reflexió ni sentit se dixe portá del encán de les teues mirades y té tanta perfecsió y gallardía? - ¿Estás grillada, Juanita?, li va di ell. ¿Acabes y passam a un atre assunto?
- ¿Qué es concluí?, va di Paulina. ¿Quí pot acabá de admirás?
¡Pedro Saputo, lo nostre antic y primé amán! ¡Oh!, sí que u eres, sí, no u dudem, si no eres algún dimoniet del infern. ¡Y tan segues natres, Juanita! ¡Y tan com ham sentit lo teu nom, no ensertá que sol tú podíes sé! Home y dimoni.
¿De aón has eixit? ¡Ay, cuántes torres haurán caigut als teus peus! ¡Cuántes fortaleses te s'haurán rendit! ¡Cuántes infelises deuen pensá en tú an este mateix instán, y plorá y afligís, mentres estás aquí en natres! Pero eres lo nostre, y de ningú mes; sí, lo nostre, encara que sigue un crimen díu. ¿Per qué te vam coneixe?
Va fé callá tamé a Paulina, y així parlán y tornán sempre al mateix se va passá lo tems hasta les nou; an ixa hora se va alsá y sen va aná cap a la fonda, dién que no podríe torná a vóreles; pero prometinles aná als seus pobles.
Se van acabá les festes del Pilá; van descansá tres o cuatre díes y elles sen van aná en los seus homens als seus pobles, y ell, a Almudévar en sa mare y les sagales.
A la seua arribada lo van visitá tots los del consell o ajuntamén, después de la formalidat y en lo afecte de sempre, los dos hidalgos y mich que ñabíe al poble, y los tres caballés que se donáe a entendre que u eren per tindre dos rucs y una somera y señí espasa los díes de festa. Als del consell va encarregá que parlaren poc de les tres figues, y los va di que pera librás de la baya del vejamen que los donaríen atres pobles no repararen en fótreli treballassos y cascots al simén del obra, y així creuríen que va ñabé an ella algún misteri. Y misteri habíe sigut la seua presensia a la Cort y la seua assistensia a palau.
Pero de habél vist en familiaridat y amic del virrey y de atres personajes no se admiraben, perque, encara que eren aldeans y sense món, be se 'ls alcansabe que Pedro Saputo ere home per an aixó y pera mol mes; ni tampoc se extrañáen de que Sa Majestat li haguere fet tan favor. Y tots se creíen honrats en la fama y gran persona de aquell fill del seu poble.