Mostrando las entradas para la consulta fallo ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fallo ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 15 de febrero de 2024

Lexique roman; Erdre - Escala


Erdre, v., lat. erigere, hausser, élever, exalter, exhausser. 

Et apres restaur e conderc,

De novelh, e bastisc e derc

Vers de sen qu'autre non ergua.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e'l temps.

Et après je restaure et redresse, et bâtis et élève de nouveau un vers de sens qu'il n'exhausse autre.

Soplei vas Proensa 

Que m'a tant aut ers 

Que rics sui et enders.

G. Faidit: L'onratz jauzens.

Je supplie vers Provence qui m'a si haut élevé que je suis puissant et distingué. 

ANC. ESP. Ercer (MOD. Erigir; chap. erigí, eixecá, alsá, exaltá). 

IT. Ergere.

2. Derdre, v., du lat. erigere, hausser, atteindre, lever, élever.

Elha m ders un pauc lo mento.

Gavaudan le Vieux: Desamparatz.

Elle me lève un peu le menton.

Poder a que m derc o m bays.

Raimond de Miraval: Er ab la. 

Elle a pouvoir qu'elle m'élève ou m'abaisse.

Fig. Derga son cap cristientatz.

Giraud de Borneil: Era quan vei. 

Que la chrétienté lève sa tête.

Bastisc e derc

Vers de sen qu'autre non ergua. 

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps. 

Je bâtis et élève vers de sens qu'il n'exhausse autre. 

Ni com passet Perdicx son mandamen, 

Car se ders tan que s cuiet enantir,

Per qu' en la mar l'avenc mort a sofrir. 

Bertrand de Paris de Rouergue: Guordo.

Ni comme Perdicx passa sa mission, car il s'éleva tant qu'il crut s'avancer, c'est pourquoi il lui arriva de souffrir la mort dans la mer.

Part. pas.

Mas tan es ders sobre tot' autra domna 

Vostre pretz.

Arnaud de Marueil: Us jois d'amor. 

Mais votre mérite est tant élevé sur toute autre dame.

3. Derc, s. m., position, place.

Cant alcuna cauza es estada torbada, e pueish hom la retorna a son derc et a son primier estamen.

Leys d'amors, fol. 102.

Quand aucune chose a été dérangée, et puis on la ramène à sa place et à sa première position.

4. Aderdre, v., élever.

Ja us non s'i adergua.

Rambaud d'Orange: Car douz.

Que jamais un ne s'y élève.

Part. pas. Son cortes pretz, car tan aut es aders.

Folquet de Marseille: Chantan volgra.

Son courtois mérite, parce qu'il est si haut élevé.

IT. Adergere.

5. Azers, s. m., élévation, puissance.

Ni grans thezaurs ni grans azers 

No salva ric vilan, fenhtis.

P. Cardinal: D'un sirventes far. 

Ni grand trésor ni grande puissance ne sauve le riche vilain, faux.

6. Conderdre, v., redresser, relever, entasser.

Apres restaur e conderc...

Obs m'es qu' amas' e condergua.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

Après je restaure et redresse...

M'est besoin que j'amasse et entasse.

7. Enderdre, v., élever, dresser, monter, diriger.

Usquecs dira qu' ieu mellor' et enderga.

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat.

Un chacun dira que j'améliore et monte.

Part. pas. Rics sui et enders.

G. Faidit: L'onratz jauzens.

Je suis puissant et élevé.

Vol que mos chanz sia per leis enders. 

Folquet de Marseille: Chantan volgra. 

Je veux que mon chant soit pour elle distingué.

8. Enders, s. m., élévation, rehaussement.

Joyos que per bon enders

No s' alegra fols es mers.

Giraud de Borneil: Er ausiretz.

Joyeux qui ne se réjouit pour bonne élévation est franc fou.


Erebre, Herebre, Erebir, v., lat. eripere, arracher, sauver, délivrer, réchapper.

Enquera si 'l voletz erebre,

Sercaretz un pauc de pebre.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Encore si vous voulez le réchapper, vous chercherez un peu de poivre.

Autra res no m pot herebre.

E. Cairels: Era no vei. 

Autre chose ne me peut sauver. 

Avoleza l'a si conquis, 

C'anc de pois no 'n poc erebir.

Marcabrus: Puois l'iverns. 

Lâcheté l'a tellement conquis, qu'oncques depuis ne put en réchapper. Part. pas. Cel qui vius en escapa, se te per ereubutz.

Guillaume de Tudela. 

Celui qui en échappe vif, se tient pour sauvé.


Ergada, s. f., compagnie, société, troupe, fréquentation.

Per qu' ie us prec que de lor ergada

Vos tulhatz a vostre poder.

Amanieu des Escas: A vos qu'ieu.

C'est pourquoi je vous prie que vous vous ôtiez de leur société selon votre pouvoir.

Ergada

Ab nul home faichuc,

Nessis ni malastruc.

Amanieu des Escas: El temps de.

Fréquentation avec nul homme fastidieux, ignorant ni malotru.


Erguir, s. m., dépouille du serpent.

Qui pren d'una gran serp l'erguir,

So es la pel que pert cad an.

(chap. Qui pren d'una gran serp la despulla, aixó es la pell que pert cada añ. Allacuanta se féen aná com a medissina les despulles, pells que dixen les serps; per a les ovelles, per ejemple, pero ara no sé ni cóm se preparabe ni per a qué valíe. Sol sé que mon pare les arreplegabe.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qui prend la dépouille d'un grand serpent, c'est-à-dire la peau qu'il perd chaque année.


Erisipila, Herizipila, s. f., lat. erysipelas, érysipèle.

Reprem erisipila rozegant la carn...

Es dita herizipila.

Eluc. de las propr., fol. 216.

Arrête érysipèle rongeant la chair...

Est dite érysipèle.

CAT. ESP. PORT. Erisipela. IT. Risipola. (chap. La erisipela la produíxen los estreptococos catalanistes; yo ting la pell que me se pele per culpa de esta plaga, com la tiña de los salvaches, les cabres monteses.)


Erisso, Herisso, Hirisso, s. m., lat. ericium, hérisson.

Erisso a tal natura, que se met en las grans battas et en las grans rodas d'espinas, que no 'l puesca hom penre.

Naturas d'alcunas bestias.

Le hérisson a telle nature, qu'il se met dans les grands buissons et dans les grands fourrés de ronces, pour qu'on ne puisse le prendre.

Tartuga a testas et herisso espinas.

(chap. La tortuga té escames y l'erissó espines, punches.) 

Espinos, semlant ad herisso.

(chap. Espinós, que se assemelle al erissó; per ejemple, Espinete de Beseit.)

Hirisso es bestia 'spinosa.

Eluc. de las propr., fol. 230, 251 et 252.

La tortue a écailles et le hérisson épines.

Épineux, semblable au hérisson.

Le hérisson est bête épineuse. 

CAT. Erissó. ESP. Erizo. PORT. Ouriço. IT. Riccio.

2. Yrissament, s. m., hérissement.

Las plumas del col han yrissament.

Ab horripilacio, so es a dire ab yrissament.

(chap. Les plomes del coll tenen erissamén. 

En horripilassió, (ço es a di, o sigue) en erissamén, en los pels erissats, com escarpies.)

Eluc. de las propr., fol. 146 et 90. 

Les plumes du cou ont hérissement.

Avec horripilation, c'est-à-dire avec hérissement.

CAT. Erissament. ESP. Erizamiento. IT. Arricciamento.

3. Erissar, Hirissar, Irissar, v., hérisser.

Ab tan la cata s'en erissa.

Raimond l'écrivain: Senhors. 

Cependant la chatte s'en hérisse. 

Lor pel es peluda... se hirissa quan la mar es tempestuosa.

(chap. La seua pell es peluda... s'erisse cuan la mar es tempestuosa.) 

Eluc. de las propr., fol. 261.

Leur peau est velue... elle se hérisse quand la mer est tempêtueuse.

Part. prés. Pels yrissan.

Eluc. de las propr., fol. 235. 

Hérissant les poils. 

Part. pas. Pels hyrissatz et negres.

(chap. Pels erissats (o risats) y negres. Vore esturrufat y varians.)

Eluc. de las propr., fol. 110.

Poils hérissés et noirs.

Plegassetz vostre leon,

Qu'un petit va trop irissatz.

(chap. Que plegáreu lo vostre león (bandera, estandart), que va una mica massa erissat, o espelussat, o esturrufat.)

Guillaume de Baux: En Gui a tort.

Que vous pliassiez votre lion, vu qu'il va un peu trop hérissé.

CAT. Erissar. ESP. Erisar (erizar). PORT. Erriçar. IT. Arricciare.


Erm, adj., lat. eremus, désert, privé, abandonné.

(N. E. En los textos antiguos se encuentra bastantes veces “cultos et eremos”, cultivados o yermos.)

Si vostr' auzel a el cors verms,

De la vida pot esser erms.

(chap. literal: Si lo vostre muixó té al cos cucs, de la vida pot sé erm.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau a vers au corps, il peut être privé de la vie.

Erma e deserta tornaras,

Illa del Lerins, que faras?

V. de S. Honorat.

(chap. Erma y deserta (te) tornarás, isla de Lerins, qué farás?

A Mallorca diuen ses illes, ipsas insulas, sa illa, ipsa insula. Lo plural normal a Mallorca siríe “sas illas”, pero en los siglos se cambien tamé los articuls, noms, plurals, etc. Y cuan entre lo catalanisme, se cambie lo que los done la gana, menos los cansonsillos y les bragues, que los y les porten sempre igual de cagats y cagades que sempre.

En fransés, se sol di Îles de Lerins, circunflejo î : is : antic isles.)

Île de Lerins, tu retourneras abandonnée et déserte, que feras-tu?

Remas en iglieya erma prop d'una ciutat.

V. et Vert., fol. 98. 

Demeura en église abandonnée près d'une cité.

ANC. FR. Ung herm ou pièce de terre non labourable.

(chap. Un erm o tros (pessa) de terra no llaurable, que no se pot llaurá, del latín laborare; diém tamé treballá, traballá, pero la etimología es diferenta.)

Tit. de 1445. Carpentier, t. II, col. 744.

CAT. Erm. ESP. Yermo (= no cultivado, estéril; ver Yerma de Federico García Lorca). PORT. IT. Ermo. (chap. erm, erma; ermura, ermures; ermá, desermá: desermo, desermes, deserme, desermem o desermam, deserméu o desermáu, desermen; desermat, desarmats, desermada, desermades.)

2. Ermage, s. m., désert, lieu abandonné, friche.

Issart ni cams ni ermage.

(chap. Desert ni cam ni erm.)

Folquet de Lunel: E nom del.

Lieu inculte ni champ ni friche.

3. Aermar, Adermar, Azermar, v., rendre désert, dévaster, ruiner, déserter, désoler.

De maleza non a par, 

Que tot quan cossec aderma... 

Qui son vilan non aerma, 

En deslialtat lo ferma.

Bertrand de Born: Mout mi.

Il n'a pareil en méchanceté, vu qu'il dévaste tout ce qu'il atteint...

Qui ne ruine pas son vilain, l'affermit en déloyauté.

Fig. Don l'amars s'azerma.

Pierre d'Auvergne: L'airs clars. 

Dont l'aimer se désole.

Part. pas. Pois quan m'an ma terr' aermada. 

(chap. Pos cuan me han ma terra ermada.)

Bertrand de Born: Rassa m'es. Var.

Puis quand ils m'ont désolé ma terre. 

ANC. FR. Qant Renart vit adesertir

Son castel gaste et enhermir.

Roman du Renart, t. II, p. 113. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Ermar. (chap. ermá: ermo, ermes, erme, ermem o ermam, erméu o ermáu, ermen; ermat, erm, ermats, erms, ermada, erma, ermades, ermes.)

4. Ermanezir, v., déserter, abandonner.

Part. pas. Es ermanezit de Xrist.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates.

Vous êtes abandonnés du Christ.

5. Ermita, Hermitan, s. m., lat. eremita, ermite.

L'ermitas lhi a fah bon lieh de fen.

(chap. Lo ermitaño li ha fet un bon llit de fenás; vore márfega)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.

L'ermite lui a fait bon lit de foin.

Non sai hom tan sia e Dieu ferms, 

Ermita, ni monges, ni clerc,

Com ieu vas cella cui am.

Arnaud Daniel: Amors e joy.

Je ne sais homme qui soit autant ferme envers Dieu, ermite, ni moine, ni clerc, comme moi vers celle que j'aime.

Seynors, per servir Dieu, Nos em fach hermitan.

V. de S. Honorat. Seigneur, pour servir Dieu, nous nous sommes faits ermites.

CAT. Hermita. ESP. Ermitaño. PORT. Ermitão. IT. Eremita. (chap.

ermitaño, 
ermitaños, ermitaña com Alibechermitañes, eremita, eremites.)

6. Ermitatge, Hermitaje, s. m., ermitage, demeure.

Parton del hermitaje.

V. de S. Honorat.

Partent de l'ermitage.

Fig. Aquel es perfeiz que soferta en l'ermitatge de la solestansa.

Trad. de Bède, fol. 62.

Celui-là est parfait qui souffre en la demeure de la solitude. 

CAT. Ermitatge. IT. Eremitaggio.

7. Hermitanatge, s. m., ermitage.

Ni hermitanatge escondut.

Folquet de Lunel: E nom del.

Ni ermitage caché.

8. Hermitori, s. m., ermitage.

Ieu veni d'aytal hermitori, hon ay demorat XL ans.

(chap. Yo vinc de tal eremitori, aon hay viscut coranta añs.)

V. et Vert., fol. 98.

Je viens de cet ermitage, où j'ai demeuré quarante ans.

ESP. Ermitorio. PORT. Eremitorio, eremiterio. IT. Eremitorio, romitorio.


Errar, v., lat. errare, errer, écarter, éloigner.

Fan senes errar 

Lo cors.

Brev. d'amor, fol. 29. 

Font le cours sans errer. 

Tro per erguelh s'erra de las paretz. 

Rambaud de Vaqueiras: Non puesc saber. 

Jusqu'à ce que par orgueil il s'écarte des murs. 

Fig. No m meravilh ges,

Roma, si la gent erra.

(chap. No me maravillo gens, Roma, si la gen erre.)

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Je ne m'étonne pas, Rome, si la gent erre. 

Si donc no y vol Aristotils errar.

Serveri de Gironne: Un vers farai. 

Si donc Aristote n'y veut errer. 

Part. prés. Ans n'i a d'alcunas rodans 

Desostz que apelham errans.

Brev. d'amor, fol. 29. 

Mais il y en a aucunes roulant dessous que nous appelons errantes.

Part. pas. Substantiv.

Torno 'ls erratz desviatz en la fe. 

G. de Montagnagout: Del tot vey. 

Ramènent dans la foi les égarés déviés.

CAT. ESP. PORT. Errar. IT. Errare. (chap. errá: erro, erres, erre, errem o erram, erréu o erráu, erren; errat, errats, errada, errades; error, errors.)

2. Erratic, Eratic, adj., lat. erraticus, errant. 

Planetas so estelas erraticas.

(chap. Los planetes són estrelles errantes, estrels errans.)

Eluc. de las propr., fol. 114.

Planètes sont étoiles errantes.

Sitot fan senes errar 

Lo cors qu'an costumat de far, 

Eraticas son nomnadas.

Brev. d'amor, fol. 29. 

Quoiqu'elles font sans errer le cours qu'elles ont coutume de faire, elles sont appelées errantes.

ANC. FR. A faire mal gist son entendement,

Pen de cervelle et moins de jugement 

La font superbe, erratique superbe. 

Premières Œuvres de Desportes, p. 263.

ESP. (errático, errática, erráticos, erráticas; errante) PORT. IT. Erratico.

3. Erro, adj., lat. erro, vagabond. 

Si el era servs fugitius o erro.

(chap. Si ell ere siervo fugitiu o “erro”.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 42. 

S'il était serf fugitif ou vagabond.

4. Error, s. f., lat. error, erreur, faute, contestation, dispute.

Ieu pens si sui enchantatz

O sui cazut en error.

(chap. Yo penso si estic encantat o hay caigut en error.)

Folquet de Marseille: Si cum selh. 

Je pense si je suis enchanté ou si je suis tombé en erreur.

Tot lo mon avetz mes en error.

B. Carbonel: Per espassar. 

Vous avez mis tout le monde en erreur. 

D'ayso on es en error, 

Vos esclairarai la brunor.

T. du Dauphin d'Auvergne et de Gaucelm: Gaucelm. 

De cela dont vous êtes en erreur, je vous éclaircirai l'obscurité.

Ni 'l drech de la corona 

Li met en error.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Et lui met en contestation le droit de la couronne. 

ANC. FR. Piechà que ceste error conmenche. 

Helinand, Vers sur la Mort.

Que qu'il estoit en telle error. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 252. 

CAT. ESP. PORT. Error. IT. Errore.

5. Erransa, s. f., erreur, incertitude, égarement.

El savis deu tornar lo fol d'erransa. 

Guillaume de Montagnagout: Nulhs hom. 

Le sage doit ramener le fou d'erreur.

Erransa, 

Pezanca (pezansa o pezança, la ç : s apenas aparece en el occitano.) 

Me destrenh e m balansa. 

Guillaume moine de Beziers: Erransa. 

Incertitude, chagrin m'étreint et me balotte.

Monges, d'aiso vos aug dir gran erransa.

T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges.

Moine, de cela je vous entends dire grande erreur.

ANC. ESP.

Las erranzas que dices con la gran follonia. 

(N. E. Parece que sea una frase para Pedro Sánchez, el presidente felón, o bien para Mariano Rajoy, con sus famosos errores al hablar.)

V. de S. Domingo de Silos, cop. 149.

ANC. CAT. IT. Erranza.

6. Errada, s. f., erreur, égarement.

Quar de Valh ven l'errada.

(chap. Ya que del Vaud ve la errada. Cantón de Suissa, la doctrina dels Vaudois, del añ 1000.)

Serveri de Gironne: En mal.

Car de Vaud vient l'égarement.

Si be ns gardam d'errada.

Serveri de Gironne: Crotz, aiga. 

(chap. Si be mos guardam d'errada. Serverí o Cerverí (de Cervera) de Girona, Gerona: Creu, aigua.)

Si nous nous gardons bien d'égarement. 

CAT. ANC. ESP. Errada. ESP. MOD. IT. Errata. (chap. errata, errates, u fem aná per als llibres; errada, errades, fallo, fallos, equivocassió, equivocassions, cagada, cagades, etc.)

7. Erramen, s. m., errement.

Vi soniamens 

Don Daniel li dis los ponhs e 'ls erramens. 

P. de Corbiac: El mon de.

Vit songes dont Daniel lui dit les points et les errements.

ANC. FR.

Son errement li conte dont bien estoit certaine.

Romancero français, fol. 14.

ANC. CAT. Errament. IT. Erramento.


Errs, s. m., lat. ervum, ers, vesce noire. (Vicia sativa nigra)


Am farina de errs coyta...

Apostemas durs, semblantz a gras de errs.

Trad. d'Albucasis, fol. 20.

Avec farine d'ers cuite...

Apostèmes durs, semblables à grains d'ers.

CAT. Er. ESP. Iervo (vezos). IT. Ervo.


Eruca, Eruge, Ruca, s. f., lat. eruca, chenille.

Eruca o ruca es verm ab trop pes en fuelhas... nayshent.

(chap. La oruga es un cuc en mols peus que naix a les fulles. Ya u diu Leo Harlem, no mingéu lletugues, que allí follen les orugues.)

Eluc. de las propr., fol. 250.

Chenille est ver avec beaucoup de pieds, naissant dans les feuilles.

Qui pren eruges et aranhas,

C'om apela fadas estranhas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qui prend chenilles et araignées, qu'on appelle fées étrangères. 

CAT. Eruga. ESP. Oruga. IT. Eruca.


Eruca, Eruga, s. f., lat. eruca, roquette, plante. (Eruca sativa)

Eruga ab mel mesclada 

Garis la cara tacada.

Brev. d'amor, fol. 50.

La roquette mêlée avec du miel guérit la figure tachée.

Fuelhas aspras et grassas et divisas cum eruca.

Eluc. de las propr., fol. 222. 

Feuilles âpres et grasses et divisées comme roquette.

CAT. Eruga. ESP. (rúcula, Eruca vesicaria o sativa, arúgula, oruga, ruca, roqueta) PORT. Oruga. IT. Eruca (rucola). (chap. rúcula)


Eructuacio, s. f., lat. eructatio, éructation, rot.

Hom sent dolor en l'estomach ab alguna eructuacio agra.

(chap. Hom sen doló al estómec en algún rot agre.)

Ab eructuacio acetoza.

Eluc. de las propr., fol. 43 et 85.

On sent douleur en l'estomac avec quelque éructation aigre.

Avec rot acéteux.

(chap. Rot; ESP. Eructo.)


Eruginar, v., lat. aeruginare, s'enrouiller, jaunir, verdir. 

Sa maleza erugina si cum erams.

Trad. de Bède, fol. 75.

Sa malice jaunit comme airain.

IT. Arruginire.

2. Eruginos, adj., lat. aeruginosus, vert, verdâtre, couleur de vert-de-gris.

Colra no natural, eruginoza.

Eluc. de las propr., fol. 266.

Bile non naturelle, verte.

ESP. PORT. Eruginoso.

3. Erugua, s. f., sangsue. 

(chap. sangonera, sangoneres. ESP. Sanguijuela, sanguijuelas.)

Saumada d'eruguas dona II eruguas.

(chap. Saumada (: cárrega de somera) de sangoneres done dos sangoneres.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Charge de sangsues donne deux sangsues.


Esbair, v., ébahir, étonner.

Voyez Denina, t. II, p. 306.

Que s'esbaic d'esguardar.

Richard de Barbezieux: Atressi cum Persavaus.

Qui s'ébahit de regarder.

Quan suy ab lieys, si m'esbays 

Qu'ieu no sai dire mon talan. 

P. Bremond Ricas Novas: Quant l'aura. 

Quand je suis avec elle, je m'ébahis tellement que je ne sais dire ma volonté.

Part. pas. Adoncx remanc si esbaitz,

Non sai on vauc ni don mi venc. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Alors je reste si ébahi, que je ne sais où je vais ni d'où je vins.

Cant lo vei, es esbaida.

Roman de Jaufre, fol. 80. 

Quand elle le voit, elle est ébahie.

De que foro tuit esbaitz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 66. 

De quoi furent tous ébahis. 

CAT. Esbalair, sbalair. IT. Sbaire.


Esc, s. m., lat. esca, aliment, nourriture.

Greu taillaretz mais ad esc pan.

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai etz.

Vous taillerez difficilement davantage pain pour aliment. 

IT. Esca.

2. Escar, v., manger.

Dolz e suaus es plus que bresca

E plus que nuls piments qu'om esca.

V. de Sainte-Foi d'Agen.

Elle est douce et suave plus que gaufre et plus qu'aucun piment qu'on mange.

3. Esca, s. m., lat. esca, amorce.

Pren ab l' esca 

Lo peison que saut e tresca.

E. Cairel: Era no vei. 

Prend avec l'amorce le poisson qui saute et s'agite. 

Lo fuecs que compren ses esca.

(chap. Lo foc que pren sense esca.)

Rambaud d'Orange: Car douz.

Le feu qui prend sans amorce.

Lombrix de terra qui so esca a pescar ab hams.

(chap. Papaterra que es carnada per a peixcá en hams.)

Eluc. de las propr., fol. 262.

Vers de terre qui sont amorce à pêcher avec hameçons.

CAT. Esca. ESP. Yesca. PORT. Isca. IT. Esca.

4. Adesc, Azesc, s. f., amorce, appât.

Als peyssons en faran adesc.

V. de S. Honorat.

Ils en feront amorce aux poissons.

Ab doussa sabor azesca

Sos digz de felo azesc.

Marcabrus: Contra l'ivern. 

Avec douce saveur elle amorce ses paroles d'appât trompeur.

5. Adescar, Azescar, v., amorcer.

Mas il no sap qual estrena 

M'a dada, ni com m'adesca.

Rambaud d'Orange: Un vers. 

Mais elle ne sait quelle étrenne elle m'a donnée, ni comme elle m'amorce.

Los deliegz e los ayzes del cors que enbrazon et azescon lo fuoc pudent de la luxuria. V. et Vert., fol. 85.

Les délices et les aises du corps qui embrasent et amorcent le feu puant de la luxure.

IT. Egli seppe in si fatta guisa gli Viniziani adescare.

Boccaccio, nov. 32, 6.

6. Enescar, v., amorcer.

Sel que fin' amors enesca.

E. Cairel: Era no vei.

Celui que pur amour amorce.


Escabel, s. m., lat. scabellum, escabeau, marche-pied.

Entro que ieu pauze tos enemicx al escabel de tos pes.

(chap. Hasta que yo posa a tons enemics al escabell de tons peus.)

Trad. des actes des Apôtres, ch. 2.

Jusqu'à ce que je pose tes ennemis à l' escabeau de tes pieds.

CAT. Escambèll. ESP. Escabelo (escabel). PORT. Escabello. IT. Sgabello.

(chap. escabell, escabells, tauleta que se fique per a descansá los peus; tamé per a pujá, o fé pujá an algú per a penjál.)

2. Escaimel, s. m., escabeau, marche-pied.

Fig. Dels pes de Dieus es escaimel nomnat. 

Eluc. de las propr., fol. 156. 

Est appelé escabeau des pieds de Dieu. 

ANC. FR. Et l'eschamel sur quoy il roys tenoit ses piez.

Joinville, p. 15.

3. Escanh, s. m., lat. scamnum, escabeau, banc.

A fayt una taula sus dos escanhs levar.

(chap. Ha fet eixecá una taula damún de dos escañs.)

Roman de Fierabras, v. 4996.

A fait lever une table sur deux escabeaux.

ANC. FR. De haut estal en bas escame

Pueent bien lor siége cangier.

Le reclus de Moliens. Carpentier, t. III, fol. 713. 

Print une petite forme ou escame de laquelle il bouta et frappa.

Lett. de rém. de 1448. Carpentier, t. III, col. 713. 

ANC. CAT. Escany. ESP. Escaño. IT. Scanno. (chap. Escañ, escañs.)


Escac, s. m., jeu des échecs, pièce du jeu. 

Plus a 'l cor blanc que nulhs escacx d'evori.

(chap. Té lo cos mes blanc que cap pessa del ajedrez de marfil.)

G. de S. Gregori: Razo e dreit.

Elle a le corps plus blanc que nul échec d'ivoire.

Jogar a taulas ad escaxs et a datz. V. et Vert., fol. 20.

(chap. Jugá a les taules al ajedrez y als dados.)

Jouer aux tables à échecs et à dés. 

Ab ma domna jogar, en sa maizo, 

Un joc d'escacs, ses autre companho... 

E qu' ieu 'l disses un escac sotilmen.

B. d'Auriac: S'ieu agues. 

Jouer avec ma dame, dans sa maison, une partie d'échecs, sans autre compagnon... et que je lui disse habilement un échec. 

Loc. Dig n'a escat mat.

(chap. Ell ne ha dit jaque y mate.)

T. de G. Riquier, de M. de Castillon et de Codelet: A 'N Miquel. 

Il en a dit échec et mat. 

ANC. FR.

Puis aprist-il as tables et à eschas jouer... 

Et si nos mostreras des eschax et des dez. 

Roman de Parise la duchesse. Du Cange, t. VI, col. 169. 

L'assailli por li desconfire, 

Échec et mat li ala dire.

Roman de la Rose, v. 6676.

Diaules vous dist eskiec et mat.

Roman du Renart, t. IV, p. 368. 

ANC. CAT. Escacs. ESP. (ajedrez) PORT. Escaques. IT. Scacco.

2. Escaquier, s. m., échiquier.

Mil tans es doblatz sos bes

Qu'el comtes de l'escaquier.

P. Vidal: Tant an ben. 

Son mérite est doublé mille fois autant que le compte de l'échiquier.

Allusion à ce qu'on raconte au sujet de la récompense qu'un roi des Indes consentit à donner au bramine qui lui avait enseigné le jeu des échecs. Ce bramine obtint, qu'il lui serait donné le nombre de grains de blé que produiraient les soixante-quatre cases de l'échiquier: un seul pour la première, deux pour la seconde, quatre pour la troisième, huit pour la quatrième, et ainsi de suite en doublant toujours jusqu'à la dernière.

Il n'existe pas dans les mots employés pour la numération, des expressions qui puissent rendre l'immense quantité de grains que ce calcul produit.

On a évalué la somme de ces grains de blé à: 16.384 villes, dont chacune contiendrait 1.024 greniers, dans chacun desquels il y aurait 174.762 mesures, et dans chaque mesure 32.768 grains.

Voyez Mémoire de Fréret sur l'origine du jeu des échecs, Histoire de l'Académie royale des Inscriptions et Belles-Lettres, t. V, p. 251; Montucla, Histoire des Mathématiques, etc. 

ANC. FR. Qui me doubleroit l'eskiekier

D'estrelins, n'es prendroie mie. 

Roman de la Violette, p. 258.

A fait Renart d'un eskiekier,

Tout de fin or, le roi présent

Et les eskiés...

Que cil qui juent as eschés,

Ne voient pas tous les bons trés

Qui demeurent sour l'eschakier. 

Roman du Renart, t. IV, p. 223 et 121. 

IT. Scacchiere. (chap. Tablero d'ajedrez.) 

3. Escac, s. m., tache, marque, par allusion aux échecs qui sont noirs et blancs.

Pel de ca blanc ses tot escac negre. 

(chap. Pel de gos blanc sense cap taca negra. A Mallorca, ca.)

Els escas de pantera so mais blancs.

Eluc. de las propr., fol. 234 et 256. 

Poil de chien blanc sans aucune tache noire. 

Les taches de la panthère sont plus blanches.

4. Escacat, adj., tacheté, marqueté. 

Dur test et escacat...

Tygre es bestia diversament escacada.

(chap. Lo tigre es una bestia diversamén tacada.)

Eluc. de las propr., fol. 260.

Coquille dure et tachetée... 

Tigre est bête diversement tachetée.


Escafit, adj., potelé.

Blancha e grayl' et escafida.

B. Martin: Quan l'erba.

Blanche et déliée et potelée.

El sieu blanc cors, gras, escafitz e le. 

G. Adhemar: No m pot.

Le sien corps blanc, gras, potelé et lisse.


Escag, s. m., surplus, excès.

Que d'aquel escag d'una saumada ni de doas... non done re.

Tit. de 1274. DOAT, t. LXXXIX, fol. 69. 

Que pour ce surplus d'une charge et de deux... il ne donne rien.


Escala, Scala, s. f., lat. scala, échelle. 

Voyez Denina, t. II, p. 269, et t. III, p. 70; voyez également Muratori, diss. 33.

Tiran l'escala mantenent,

E Guigonet pendet al vent.

V. de S. Honorat.

Tirent l'échelle incontinent, et Guigonet pendit au vent.

Cals es la schala? De que sun li degra?

(chap. Quína es la escala? De quí són los escalons?

Poëme sur Boèce.

Quelle est l'échelle? De quoi sont les degrés?

An ja l'escala levada 

Per intrar dedintz la ciptat.

V. de S. Honorat. 

Ont déjà levé l'échelle pour entrer dans la cité. 

Fig. Aysso es lo pus aut gra en la escala de perfectio.

(chap. Aixó es lo grasó (graó) mes alt de la escala de perfecsió.
Canticum gradum.)

V. et Vert., fol. 100.

Ceci est le plus haut degré en l'échelle de perfection.

- Échelle de guerre, compagnie.

Si fetz de chavaliers escalas tres,

E quatre de sirvens e de borzes. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80. 

Ainsi fit trois échelles de chevaliers, et quatre de sergents et de bourgeois.

La dezena escala lo rey de Sant Denis. 

Roman de Fierabras, v. 4616. La dixième échelle du roi de Saint-Denis. Aisso es l'aordenamen de las escalas de Monpeslier con devon gardar los portals. Cartulaire de Montpellier, fol. 43.

Ceci est l'ordonnance des compagnies de Montpellier comme elles doivent garder les portails.

Dans la langue romane rustique scara signifiait troupe, compagnie de gens de guerre. 

Bellatorum acies quas vulgari sermone scaras vocamus.

Hincmar, t. II, p. 158.

CAT. ESP. (escalera) PORT. Escala. IT. Scala. (chap. escala, escales; escalá: escalo, escales, escale, escalem o escalam, escaléu o escaláu, escalen; escalat, escalats, escalada, escalades; escaleta, escaletes.)

2. Escalo, Scalo, s. m., échelon, degré. 

L'enfant puget quinze escalons.

(chap. Lo chiquet va pujá quinse escalons.)

Trad. d'un évangile apocryphe.

L'enfant monta quinze échelons.

Qui pot un dels escalos poiar. 

Un troubadour anonyme: Domna vos. 

Qui peut monter un des échelons. 

Sobre un scalo d'escala. Trad. d'Albucasis, fol. 67.

Sur un échelon d'échelle.

Fig. Ja no creatz qu'om ressis 

Puig de pretz dos escalos.

Bertrand de Born: Be m platz car.

Ne croyez jamais qu'un homme lâche monte deux échelons de mérite.

Quatre escalos a en amor. 

Un troubadour anonyme: Domna vos. 

Il y a quatre degrés en amour. 

ANC. FR. Contre mont puie les degrez,

Monte quatre eschaillons ou trois.

Fables et cont. anc., t. III, p. 344. 

Montons seulement ces eschelons.

Rabelais, liv. I, ch. 12. 

CAT. Escaló. ESP. Escalón. IT. Scalino. (chap. escaló, escalons; graó, grasó, graons, grasons.)

3. Escalier, s. m., escalier.

Can foron al escalier

Del temple.

Trad. d'un évangile apocryphe. 

Quand ils furent à l'escalier du temple.

Montar l'escalier per issir de la carcer. V. et Vert., fol. 12.

Monter l'escalier pour sortir de la prison.

ESP. Scalera (escalera). PORT. Escada. IT. Scala.

- Compagnie, troupe. 

Carta de l'escalier d'En P. Cartulaire de Montpellier, fol. 162.

Charte de la troupe du seigneur P.

4. Escalament, s. m., escalade.

Si per escalament hom pot pendre una vila.

(chap. Si per escalada se pot pendre una vila.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 213.

Si par escalade on peut prendre une ville.

5. Escalar, Escaliar, v., escalader. 

Per escaliar la villa... A escalar per intrar dedins.

(chap. Per a escalá la vila... A escalá per a entrá adins.)

Chronique des Albigeois, p. 15 et 35. 

Pour escalader la ville... A escalader pour entrer dedans.

Si en temps de trevas hom pot escalar. 

L'arbre de Batalhas, fol. 213. 

Si en temps de trève on peut escalader. 

Part. pas. Minatz ni de leu escalatz.

(chap. Minats ni fássilmen escalats.)

Eluc. de las propr., fol. 158.

Minés et escaladés facilement.

- Échelonner, mettre en échelle.

Fe 'ls en tres partidas totz essems escalar.

Guillaume de Tudela. 

Les fit tous ensemble échelonner en trois parties. 

ANC. FR. A l'endroit dont les François eschelloient ladite ville.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 139.

Par là les Angloys eschlèrent ledit chastel. 

Vigiles de Charles VII, t. II, p. 125.

CAT. ESP. PORT. Escalar. IT. Scalare.

6. Esqueira, s. f., escadron, bataillon. (chap. escuadró, escuadra)

Aordena las esqueiras dels baros e de la soa gen per passar outra a la batailla. V. de Bertrand de Born.

Ordonne les escadrons des barons et de sa gent pour passer outre à la bataille.

7. Esqueirar, v., ranger en bataille, disposer.

Part. pas. Un dia, foron armat tuit aquill qu' eran ab lo rei Richart et esqueirat de venir a la batailla. V. de Bertrand de Born.

Un jour, tous ceux qui étaient avec le roi Richard furent armés et disposés de venir à la bataille.

8. Bescalo, s. m., double échelon. (chap. replá : bescaló, bi + escaló.)

Ab los cadafalcs dobles e ab ferm bescalo. Guillaume de Tudela.

Avec les échafauds doubles et avec ferme double échelon.

domingo, 13 de noviembre de 2022

Sententia canonicae purgationis Angelinae uxoris Joannis Vilella mercatoris.

Sententia canonicae purgationis Angelinae uxoris Joannis Vilella mercatoris.

Nos Petrus Pariente inquisitor etc. Judex prefatus attentis contentis in presenti processu et aliis in jure et justitia consistentibus et premaxime attendentes quod ex resultantibus in presenti processu legittime nobis constat dictam Angelinam uxorem dicti Joannis Vilella mercatoris Barchinone captam et coram nobis de criminibus heresis delatam fore fuisse et esse de fide catholica suspectam ac de dictis criminibus heresis de quibus fuit impetita et delata remansisse et remanere infamatam. Pro tanto et alias habito super his maturo atque digesto consilio pronunciamus sententiamus et declaramus eandem Angelinam uxorem dicti Joannis Vilella fore fuisse et esse de fide catholica suspectam. Et ut taliter suspectam teneri ad se canonice purgandum super dicta suspectione prout tenore huius nostre sentencie eidem ut sicut suspecte et de dictis criminibus infamate canonicam purgacionem indicimus assignantes eidem ad se canonice purgandum terminum quindecim dierum infra quem terminum dicta Angelina teneatur se canonice purgare manu septem virorum catholicorum qui vitam mores et conversaciones dicte Angelinae agnoverint per spacium decem annorum antequam inquisitio intraverit in civitate Barchinone cominantes eidem Angeline ut si infra dictum terminum non se purgaverit modo et forma supradictis aut si defecerit in se purgando quod procedemus contra eam prout juris fuerit et rationis videlicet quod habebitur pro convicta et pro confesa de dictis criminibus de quibus superius fuit impetita et alias canonice punietur. - P. inquisitor.

Lata fuit supradicta sententia per eundem reverendum dominum inquisitorem in dicto Regio palacio maiori pro tribunali sedente presentibus dictis procuratore fiscali Sanctae Inquisitionis ex una et Francisco Vilella procuratore dicte Angeline ree delate partibus ex alia dicta die martis XXIII mensis madii anno prescripto MCCCCXCVII quam dictus procurator fiscalis acceptavit requirendo de publico instrumento dictus vero Franciscus Vilella procurator petiit copiam de eadem que illico fuit sibi tradita. Testes etc.

Denuo vero quasi actu continno (continuo ?) prefatus reverendus

dominus inquisitor una mecum notario et testibus infrascriptis ac dicto Francisco Vilella procuratore dicte Angeline descendit ad carceres sancte inquisicionis ubi dicta Angelina rea et delata capta detinebatur et ibidem in presencia omnium predictorum idem reverendus dominus inquisitor notificavit dicte Angeline ree predictam sentenciam et omnia in ea contenta.

Et dicta Angelina delata eandem sententiam in presencia dicti su¡ procuratoris acceptavit. Testes etc.

Adveniente autem die sexta predicti mensis madii et anno quo supra comparuit dictus Franciscus Vilella procurator dicte Angeline ree et obtulit quandam cedulam cuius tenor talis est.

Jesus. Reverendus Pater hec pars Angeline Vilella offert Paternitati vestra compurgatores septem scilicet:

La illustre sennora dona Helisabeth de Cabrera comptesa (comtesa o comtessa, de comite, comitissa, sin p; condesa) de Prades.

La sennora Margarida Cabrera.

La sennora Helisabeth de Cabrera muller de mossenyer Dionis Miquel.

Mestre Berenguer Lentes.

Mestre Miquel Mont-Leo. (Monleón; Montlleó y variantes)

Mossenyer Anthoni Peyrona vicari de Sant Cugat. (Sancto Cucufato)

Lo sennor En Pere Peyrona germa del sobredit.

Qua quidem cedula sic presentata dictus reverendus dominus inquisitor concessa copia de eadem dicto procuratore fiscali assignavit illi ad dicendum et allegandum quare huius testes sive conpurgatores admitti non debeant alias etc.

Nuper vero die veneris vicessima sexta mensis madii et anno quo supra coram prefato reverendo domino inquisitore comparuit dictus honorabilis Martinus Ximenez procurator fiscalis et obtulit quandam papiri cedulam sub huiusmodi tenore.

Pro parte Angeline Vilella offeruntur conpurgatores inter quos est magister Lentes qui ut reverentia vestra bene novit admittendus non est quare est clarissi-
(Las páginas saltan o faltan. Falta la 126. La 127 la he encontrado más adelante y la pongo en su orden:)
(127:)

cia Sancte inquisicionis ac pro tribunali sedentibus comparuit dicta Angelina rea et delata que satisfaciendo assignationi sibi facte ad se canonice purgandum humiliter suplicavit se admitti ad purgandum et se purgando nominavit presentavit et produxit in testes personaliter ibidem constitutos illustrem domnam Helisabeth de Cabrera comittissam de Cardona et reverendum magistrum Berengarium Lentes in sacra theologia magistrum et magnificam domnam Margaritam de Cabrera et magnificam dominam Isabelem de Cabrera uxorem magnifici domni Dionisi Miquel et magnificum magistrum Michaelem Mont-Leo in medicina magistrum et venerabilem Anthonium Peyro presbiterum vicarium Sancti Cucufatis (Sant Cugat) Barchinone et honorabilem Petrum Peyro familiarem magnifici domini Guardiola jurisperiti omnes pro tunc habitantes Barchinonae petens humiliter dictos testes admitti et recipi.

Et dicti reverendi domini inquisitor et vicarius Gerunde admiserunt dictam Angelinam Vilella ad se purgandum et etiam admiserunt testes per illam desuper nominatos presentatos et productos. Et incontinenti de mandato dictorum dominorum inquisitoris et vicarii generalis dicta Angelina Vilella juravit in manibus et posse dicti domini inquisitoris ad dominum Deum et eius Sancta quatuor evangelia manibus illius flexis genibus reverenter tacta quod dicet et deponet omnimodam veritatem quam sciat in et de his de quibus interrogabitur.

Et illico dicti reverendi domini inquisitor et vicarius generalis interrogarunt dictam Angelinam Vilella in et (continúa la página 128)
super contentis in deposicionibus testium contra eam per procuratorem fiscalem productorum hoc videlicet modo quod de mandato suarum reverendarum paternitatum per notarium Sancte inquisicionis fuerunt lecte dicte Angeline (la A parece tener una tilde) delate in presencia omnium dictorum testium seu conpurgatorum deposiciones predicte contra dictam Angelinam per procuratorem fiscalem producte suppresi et tactis nominibus et cognominibus testium et aliis circunstantiis consuetis. Et virtute dicti juramenti interrogarunt dictam Angelinam ream et delatam si ipsa dixit fecit aut credidit illa que in dictis testium deposicionibus continetur vel aliqua eorum. Que quidem Angelina dixit et respondit se nunquam talia dixisse fecisse nec commisisse nec aliquid quod sit contra nostram Sanctam fidem catholicam offerens se presta et parata abjurare omnem hereticam pravitatem et signanter illam speciem heresis de qua fuit acusata et que continetur in dictis testium deposicionibus et alia facere que fuerint juris et racionis.

Quibus peractis incontinenti prefati reverendi domini inquisitor et vicarius generalis processerunt ad exhaminandos testes per dictam Angelinam nominatos productos et presentatos in modum qui sequitur receptis tamen prius debitis in forma solita juramentis a dictis testibus et a quorumlibet illorum de veritate dicenda etc.

Et primo interrogarunt dictam illustrem domnam Helisabeth de Cabrera comittissam de Cardona et illa testis si coneix a la dita Angelina muller del dit Juan Vilella o de quin temps la coneix. Et dixit et respondit

(falta la 129)

(130:)

may li ha vist fer cosa de mala christiana.

Subsequenter vero die quinta (pone quintta, la doble t es imprescindible, vamos) mensis junii et anno quo supra XC septimo coram prefatis reverendis dominis Petro Pariente inquisitore et Petro Buada decretorum doctore canonico et vicario generali Reverendissimi dicti Episcopi Barchinone in palacio regio judicium tenentibus et pro tribunali sedentibus comparuit dictus venerabilis Martinus Ximenez promotor fiscalis Sancte inquisitionis qui instanter peciit et requisivit dictam Angelinam Vilella remediis quibus decet compelli ad abjurandum omnem hereticam pravitatem et signanter speciem heresis de qua fuit inculpata et alias providere super provisis ut juris fuerit et rationis.

Insuper ex alia parte comparuit dicta Angelina qui obtulit se presto et paratam facere abjuracionem et alia complere que sibi fuerint per dictos reverendos dominos inquisitorem et vicarium generalem injuncta.

Et dicti reverendi domini inquisitor et vicarius generalis auditis predictis mandarunt dicte Angeline quatenus faceret et prestaret abjuracionem sub forma inferius descripta et incontinenti dicta Angelina ut filia obediencie abjuravit sub modo et forma sequentibus juramento solempni mediante.

Yo Angelina muller den Juan Vilella constituyda personalment devant vosaltres sennors pare inquisidor de la heretica y apostatica pravedat et vicari general jur per aquests sancts quatre evangelis denant mi posats e per les mies propies mans tocats que crech atorch e confes de bon cor et de paraula la Sancta fe catholica que la Sancta mare Sglesia de Roma confesa guarda e preyca e per aço abjuro revoco e abnech tota e qualsevol specie de heregia y apostasia que contra la Sancta fe catholica sia en special y expressament aquella specie de heregia de la qual yo pecadora so stada sospitosa e infamada et acusada que feya y servava las cerimonias y rittus judaychs e de la ley de los jueus e de Moyses tenint e servant los dits rittus e cerimonias judaycas los quals rittus e cerimonias judaycas yo nom recort yo haver fet dit ne servat vist ne oyt que algu las servas ne alguna de las ditas cerimonias o rittus judaychs e en cas que las agues fet dites ne servades ni hagues vist ne oyt que algu o alguns les servassen aquelles hauria fetes dites e servades o vistes servar en tal edad que no tinch algun recort o memoria de les quals coses si en alguna manera yo he errat e per ma culpa so cayguda en la dita sospita e infamia yo me penit de bon cor e de bona voluntad e confes e affirmo esser mal fet e mal dit e servat e les dites cerimonies e rittus y erroneas e malditas e crech e affirmo tots los articles de la Sancta fe catholica e senaladament aquells los quals los jueus e les sues cerimonies neguen contra los quals yo so inculpada confessant nostre Sennor Deu Jhesu-Christ esser concebut per obra del Sancto Spiritu e esser nat de la gloriosissima Verge Maria e esser verdader Deu e home lo qual per redempcio de mi pecadora e de tota natura humana ha pres mort y passio e aquel esser devallat als inferns et al tercer dia esser resucitat e esser sen puyat als cels e seu (se sienta en castellano, ergo tiene culo. El Dios padre no engendrado, ni creado, etc, no se tiene que sentar, ni tiene culo ni necesita un trono) a la dreta part del pare de on vendra a judicar los vius e los morts creent en lo Sant Spirit et en la Sancta Mare Ecclesia catholica confessant un baptisme en remisio de los peccadors e promet de aqui a denant no fer dir ne servar les dites cerimonies o rittus judaychs ne cometre de ffet ni de paraula cosa alguna que sia contra la Sancta fe catholica de Jhesu-Christ e la sua Sancta ley evangelica abans tenint e servant aquella vull morir et viure en la dita Sancta fe catholica e Sancta ley evangelica e no tan solament tendre e complire axi com desus es dit mes encara promet que no instruyre ne mostrare a persona alguna cosa que sea contra la Sancta fe catholica e si sentire e sabre que algu sea caygut en la dita specie de heretgia y apostasia o en altra qual se vulle lo mes pres (prest) que puga a vos pare inquisidor o al jutge ordinari o als successors vostres en dit offici de Sancta inquisicio de la heretica y apostatica pravedad o denunciare e manifestare e per semblant jur e promet que qualsevulla penitencia o penitencias que per vostra reverenda paternitat me seran imposadas las cumplire e aquellas en tot o en part no recusare de cumplir salvo si per licencia o consentiment de V. R. P. o de successors vostres o de altres havent poder de les coses sobredites me seran comutades axi Deu me ajut e aquests quatre Sancts evangelis. E si cas sera que contre les coses desus dites per mi jurades e abjurades o alguna de aquelles lo qual Deu no no man (no mo man: no m' ho mano, mani) yo dire fare servare o venre en qualsevol manera vull consent em plau que sia aguda per relapsa als (a les) quals penes de relapsa segons que per dret stan ordenades y statuydes hara per llavos e llavos per ara me oblich e sotsmet tota ora e quant del contrari en forma que lo dret requer constas.

Requirens fieri publicum instrumentum.

Qua siquidem abjuracione facta per dictam Angelinam Vilella modo et forma supra scriptis incontinenti dictus procurator fiscalis peciit (: petiit : pedir) et requisivit (: requerir) de predictis omnibus et singulis publicum confeci instrumentum ac etiam requisivit in huiusmodi causa diffinitive pronunciari.

Et nihilominus dicta Angelina Vilella peciit et suplicavit in dicta causa per suas R. P. sententiam ferri (fieri ?) et pro se declarari et pronunciari.

Et dicti Reverendi domini inquisitor et vicarius generalis instantibus et suplicantibus dictis procuratore fiscale et Angelina Vilella suam in scriptis protulerunt sententiam quam ibidem alta et inteligibili voce coram testibus infrascriptis et aliis multum notabilibus personis ibidem congregatis legi et publicari mandarunt per me Bernardum Texedor presbiterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum ac Sacre officii Sancte inquisicionis notarium et scribam cuius quidem sentencie tenor sub panditur verbis.

Nos Petrus Pariente in Sacra theologia licenciatus inquisitor heretice et apostatice pravitatis in civitatibus et diocesibus Barchinone Terracone Vici Gerunde et Elne a Sancta Sede apostolica creatus et deputatus et Petrus Buada decretorum doctor canonicus et vicarius generalis pro Reverendissimo in Christo patre et domno domino Episcopo Barchinone. Attendentes quod visis et consideratis diligenter meritis processus per nos facti contra te Angelinam uxorem Joannis Vilella civitatis Barchinone coram nobis delatam de heretica pravitate reperimus te tales cerimonias et ritus judeorum comisisse et servasse que te reddunt leviter suspectam heresi propterque talem re merito nos habentes te fecimus at leviter suspectam de predicta labe eandem heresim abjurare. Verum ne predicta super quibus fuisti acusata et denunciata coram nobis remaneant inpunita et ut eficiaris caucioni in futurum de peritorum consilio habentes pre occulis solum Deum et irrefragabilem Sancte fidei catholice veritatem sacrosanctis evangeliis coram nobis positis ut de vultu Dei judicium nostrum procedat et occuli nostri videant equitatem sedentes pro tribunali more judicum recte judicantium te dictam Angelinam in nostri presencia personaliter constitutam per modum qui sequitur condempnamus sentenciamus seus pocius penitenciamus scilicet ut nunquam de cetero scienter cerimonias et ritus de quibus coram nobis es delata comittas teneas nec observes alias tanquam relapsa nunc pro tunc haberis injunctionem specialis penitencie tibi per nos inponendam nobis insequentibus reservando et sich pronunciamus sentenciamus et declaramus in his et cum his scriptis. - Petrus inquisitor. - Petrus Buada vicarius.

Lata et promulgata fuit supradicta sentencia per prefatos dominos inquisitorem et vicarium generalem et per me Bernardum Texedor notarium lecta et publicata de ipsorum mandato presentibus dictis Martino Ximenez procuratore fiscale et Angelina Vilella die quinta mensis junii anno millesimo CCCCXC septimo (1497).

Quibus quidem peractis predicta Angelina Vilella humiliter per R. P. suas suplicavit se a carceribus Sancte inquisicionis liberari et alia fieri que fuerint juris et racionis.

Qui quidem Reverendi domini inquisitor et vicarius generalis visis omnibus et singulis supradictis mandarunt dictam Angelinam Vilella a dictis carceribus Sancte inquisicionis liberari et solvi et ipsam a dictis carceribus habuerunt pro soluta et liberata restituendo illam sue pristine libertati juxta seriem sentencie (1: Huius sententiam scripsit Joannes de Vilava notarius et de officio huius Sanctae inquisitionis.).

(N. E. En algunos textos que en teoría escribió Pere Miquel Carbonell se notan diferencias de estilo que habría que investigar, cotejando estos textos de Manuel de Bofarull y su equipo, siglo XIX, con los originales que estén en el archivo, de finales del siglo XV.)


Daçi
avant he delliberat yo dit Pere Michel Carbonell Archiver de la magestat del Rey nostre Senyor continuar en lo present libre les coses ques subseguiran es faran en lo offici de la dita Sancta inquisitio axi de les persones heretges reconciliades e condemnades
 a carcer perpetual e ab confiscatio de tots llurs bens com de les altres persones heretges condemnades en persones e ab confiscatio de tots llurs bens e liurades al braç secular com encara de franqueses de catius e catives de dites persones heretges e de algunes altres coses de dita inquisitio axi en vulgar com en lati de mot a mot segons les dara a mi dit Archiver de manament dels reverends pares inquisidors de la heretica pravitat lo venerable e discret mossenyer Bernat Texidor prevere del bisbat de Urgell natural de la vila de Sanahuja e per auctoritat apostolical notari publich e del secret e del sacrat (c : g : sagrat) offici de dita Sancta inquisitio notari e scriva. E per ço a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e de la Sacratissima Verge mare sua yo dit Archiver de mera voluntat e devotio (que) tench a la Sancta inquisitio continuare e scriure aquelles de la mia propria ma no mudant ne levant ne affegint hi res ut sequitur.

De servis et captivis manumissis et franchis propter crimina hereticalia suorum dominorum et sunt sequentes.

Die quinta mensis decembris anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXII (1492). Martinus niger qui fuit servus Bernardi Campells reconciliati fuit manumissus et a servitute liberatus propter crimina hereticalia dicti B. Campells.

Die XI januarii anni M. quingentesimi fuit manu missa et liberata a servitute Beatrix nigra quae erat serva Joannis Coll canonici Gerundensis quae jam prius fuerat serva Joannis Bonanat mercatoris Barcinone heretici.

Die XVII octobris anno predicto MD (1500) fuerunt traditi libertati Martinus niger Magdalena nigra et Sicilia fusca sive lora qui fuerunt servi Francisci Requesens Barcinonae gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliati.

Die quinta mensis februari anno MDI (1501) fuit sententialiter pro liberta declarata Magdalena nigra que fuit serva Joannis Fortia Barcinonae heretici et etiam Margarita filia dictae Magdalenae nata post crimen comissum per dictum Fortia.

Nomina reconciliatorum et condemnatorum diocesis Urgellensis.

Die XV Augusti anno a nativitate Domini MCCCCLXXXX (1490) fuerunt reconciliati sequentes incolae civitatis Balagarii in dicta civitate Balagarii.

Baltasar de Casaldaguila de la vila de Pons. (: Ponts : Pontibus)

Joan Seguerra calçater e (como calzados Segarra)

Clara sa muller.

Pere Salabert.

Joan Stanyol. (Com lo protagonista de la catedral del mar)

Joan de Res.

Clara dels Valls.

Sperança de Pallas. (: Pallás, Pallars)

Catherina vidua muller que fonch de Pedro Coll quondam.

Margarita muller de Joan Spanyol. (Arriba Stanyol)

Joan Claverol.

Margarita muller de Gabriel Sant-Just.

Aldonça Avarca. (Abarca, ver p. ej Sancho Abarca, Aragón)

Leonor de Res.

Margarita Riers.

Gabriel de Sancta-Romana.

Joan Davella. (: d' Abella)

Marta vidua muller que fou den Pancol.

Francina filia de Joan de Empories.

Angelina muller de Joan Çatorra. (ipsa torra, turri, turre, torre &c.)

Violant muller de Gabriel de Sancta-Romana.

Sperança muller de Francesch Foix.

Pau de Naves.

Marti Baro.

Beatriu muller de Pere de Empories.

Miquel de Foix.

Blanquina muller de Jacme de Casafranca.

Eulalia muller de Pau Ciscar.

Isabel Beneta alias Avarca.

Joan dez Valls botiguer.

Pau de Res botiguer.

Gracia Claverola muller de Joan Claverol.

Pau Siscar.

Pedro Dampories.

Jacme de Casafranca.

Gabriel Sauri.

Franci Foix.

Aldonça muller de Joan de Res.

Aldonça muller den Manuel de Res quondam.

Gabriel Çatorre alias Barbastri.

Bonanat Maya.

Sperança muller de Andreu Lonch.

Joana Salavert muller de Joan Salavert.

Joan Çatorre alias Barbastri.

Francina Tarrega vidua muller que fou den Antoni Tarrega quondam.


Die XVI Augusti anno a nativitate Domini MCCCLXXXX abjuravit tanquam leviter suspectus Joannes Valls corredor habitator de Balaguer.

Die XV dictorum mensis et anni abjuravit tanquam vehementissime suspectus Franciscus Stanyol habitator de Balaguer.

Die lune X mensis junii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXIII apud civitatem Balagarii fuerunt condemnati absentes et defuncti sequentes et eorum statuae traditae curiae saeculari.


Fugitius de Balaguer.


Gaspar Benedit maior de dies.

Gracia Çatorra.

Gaspar Benedit menor.

Joana Via-Camp.

Joan Benedit.

Francesquina de Foix.

Isabel Benedit vidua mare de Gaspar Benedit menor.

Misser Galceran Balthesar.

Brianda Benet.

Guerau de Cervello. (Cervelló)

Miata de Monros. (Mont ros, Montrós, Monrós, Monroch, monte rubeo, monte royo, Monroyo, Mont roig, etc.)


Defuncts de Balaguer.


Angelina quondam muller que fonch de mestre Sauri metge.

Blanquina quondam mare de Joan Falconer.

Guerau Cervello quondam.

Gaspar de Naves quondam.

Clara quondam muller que fou den Gabriel Çatorra.

Pau Coll quondam.

Na Paulina quondam.


Die VII decembris anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXII in foro civitatis Ilerdae fuerunt condemnatae in personis et traditae curiae seculari sequentes.

Violant muller de Joan Dabella (d' Abella, Apilia) de Balaguer.

Marquesa Maya muller de Bonanat Maya de Balaguer.


A XVI de juny del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXXXXVII fuerunt pro hereticis reconciliati in civitate Barcinone sequentes et carceri perpetuo condemnati.

Ramon Mercader de Gerona.

Pau Ponç (que va a paupóns o paupontes) ferroveller.

Joannes Ballester pinctor.

Gaspar de Mur. (1: A sentencia huius Gasparis de Mur - Muro - procurator fiscalis appellavit et postea fuit condamnatus.)

Constancia (1: Fuit jam alias reconciliata haec Constancia.)
muller del dit Gaspar de Mur.

Blanquina Tolosa.

Isabel Montalbana. (de Montalbán, Montisalbis y variantes, también Montblanch, Montblanc, Monblanc)

A IIII doctobre (d' octobre, octubre) any MCCCCLXXXXVII fuerunt pro hereticis condemnati omnes et singuli infrascripti absentes et in statuis traditi brachio seculari in civitate Barcinonae.

Steve Canto fill den Lorenç Canto.

Euphrosina sa muller.

Euphrosina muller den Gaspar Vilanova filla den Joan Conques maior de dies.

Salvador Badia texidor fill den Aduard Badia.

Joan Çarriera paller.

Pere Portugues que stava a casa de Lois Ripoll paller.

Pere Bosch seder.

Berenguer Bosch fill den Jacme Bosch quondam.

Brigida muller del dit Berenguer Bosch.

Elionor alias Francina filla den Benet Falco de Gerona muller de Gabriel Benet de Barcelona.

Isabell filla de mossenyer Bernat de Ferreres quondam prevere.

Joana muller den Jacme Arguens tintorer filla den Vilella quondam germana den Vilella mercader de Barcelona.

Baltasar Bosch.

Clara muller den Antoni Gual germa den Vilella.

Florença filla de dita Clara muller den Jacme Falco de Gerona.

La muller den Pallas germana de dit Vilella.

Joan Francesch Crexells mercader.

Pere Pujol que stava al Call.

Francina Viladecans germana de la muller de Joan Trinxer lo vell.

Francoya filla de la dita Viladecans.

Agnes que primer fou muller den Benet Mo quondam.

Joan Balla que stava a la Trinitat.

Gabriel Funes Çabater e

Antonia sa muller.

Gaspar Davinyo fill den Gaspar Davinyo.

Violant muller den Guillem Fabra e

Elionor e - Clara filles sues.

Isabell Abella filla den Francesch Abella del Canys muller den Gaspar Vinyes coraler.

Violant Garridella vidua que era e ara es muller den Joan Bertran heretge.

Guimerana costurera vidua. (de Guimera, Guimerá, Guimerà)

Euphrosyna muller den Jacme Bonanat.

Blanquina filia de la dita Euphrosina.

Elionor muller den Gaspar Costa.

Elionor muller den Nicolau Labia filla den Ramon Vidal.

Aldonça muller den Raphel Libia.

Blanca filla de Na Falcona Roca de Gerona.

Florença muller den Pere Libia.

En Linas juponer.

Blanquina sa muller e

Pere Linas son fill e

Isabel germana de dita Blanquina muller del dit Linas juponer que stavan a la cantonada dels speciers que va a Sanct just.

Clara Pi muller den Joan Pi.

Filla sua muller den Pau Rosell.

Pere Ferrer que stava al carrer Ample.

Aldonça mare del dit Pere Ferrer.

Paula muller den Nicolau Sanxo.

Florença Cartellana vidua.

Francesch Benet vanover e

Francina sa muller e

Ursula filla llur muller den Alfonso Dies cavaller musich.

Clara Bosca que era muller den Libia.

Violant muller den Pere Benet que fon senyor de certes galeres.

Isabel Aldonça Pi neboda den Joan Pi.


A XIII de deembre any MCCCCLXXXXVII en Barcelona foren reconciliats los seguents e a carcer perpetual condemnats.

Bernat de Ferreres corredor de orella.

Eulalia muller sua e

Clara donzella filla lur.

Francina muller den Marti Benedit notari e procurador dels miserables. (1: Postea haec Francina fuit condemnata.)

Clara muller den Miquel Amich coraler.

Elionor Olivera que fou muller den Pau Oliver quondam.

Joana muller que fou den Pere Ferrer quondam.

Celestina muller que fou den Viçent Malendri de Sanct Boy.


Die XI mensis decembris anno predicto MCCCCXCVII Gabriel Ballester per sententiam fuit a carceribus liberatus tanquam innocens. Tamen procurator fiscalis appellavit ab huiusmodi sententia et postea fuit reconciliatus et carceri perpetuo condemnatus.

Die quinta octobris anno a nativitate Domini M quingentesimo fuit absoluta memoria et fama magistri Joannis de Ribes-altes quondam licet hic continuetur.

Die secunda maii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXIX in civitate Barcinonae.

Jacobus Castanyer Barcinonae fuit absolutus sed publice abjuravit.

Euphrosina Pometa que fuit de Siges (Sitges) fuit absoluta sed abjuravit.

In predicta civitate eadem die et anno proxime dicto fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati sequentes.

Manuel de Puigmija notarius.

Francina ejus uxor et

Florentia eorum filia sed istius bona non fuerunt confiscata quia erat tenerae aetatis.


Barcinone.

Constancia Trullos uxor Jacobi Trullos.

Isabel filia Michaelis Sener domicella.

Jamnina quae fuit uxor Petri Camprodo.

Elionor uxor Michaelis Valls.

Clara uxor Petri Oliver notarii.

Joannes Salvador filius Francisci Salvador.

Elionor filia Benedicti de Ferreres quondam Barcinonae habitatrix nunc Gerunde in domo Philippe Çarriera.

Sperança uxor Petri Joannis de Lobera olim capitanei Castri Sanaugiae diocesis Urgellensis.


Eadem die

Francina uxor Martini Benedit gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliata fuit tradita curiae et brachio saeculari et fuit combusta.

Eadem die.

Beatrix Sener quondam Barcinone uxor Michaelis Sener quondam fuit reconciliata in figura sive in statua.

Eadem die fuerunt condemnati defuncti sequentes.

Antonius Mayans pater uxoris Jacobi de Casafranca.

Violans ejus uxor mater dicte uxoris Jacobi de Casafranca.

Joannes Mayans frater dicti Antonii Mayans.

(1: Haec Isabel bis fuit condemnata.) Isabel uxor Dalmatii Ferrer Barcinone mater uxoris Joannis Ferrarii Dala Perpiniani.

Bernardus de Ferreres presbyter.

Blanquina alias Blanca uxor Francisci Benet quondam Barcinone.

Alduncia Monfort uxor Jacobi Monfort quondam locumtenentis thesaurarii Cataloniae.

Francina uxor Joannis Ballester quondam gremio Sanctae matris ecclesiae reconciliata soror Jacobi Taranan quondam jurisperiti.

Die quinta mensis octobris anno praedicto MCCCCLXXXXIX.

Lodovicus Palou fuit absolutus tanquam innocens.

Die XVIII mensis septembris anno a nativitate Domini M quingentesimo.

Luissa Çatrilles - Violant Cardona - Elionor Cabrera. (Ab his duabus sive a sententia illata apellavit Fiscus.) - Brianda Ribes-altes fuerunt absolutae simpliciter.

(1: Postea fuit reconciliatus et carceri perpetuo condempnatus.) Mestre Raphel Cavaller - Guillelmus Nicolau (ab histo apellavit Fiscus) fuerunt absoluti cum penitentia.

Beatrix alias Maria de Alarcon - Bernardus Alcover - Serena Alcovera - ab jurament tanquam leviter suspecti.

Magdalena Prats de Figueres.

Alfonso Baron - Franci Requesens droguer - Marti Benedit notari - Catharina muller den Pau Falco quondam (2: De hac appellavit fiscus.) - Jacme Tuxones - Euphrosyna Morachs de Solsona - Barcinonae foren reconciliats et carceri perpetuo condempnati.

Constança Marqueta quondam - Melchior Çavall quondam - Isabel sa muller - Blanquina quondam muller den Bernat Dala - Joan Salvat quondam - Misser Jacmo Taravan quondam olim Regens Cancellariam domini Regis in Cathalonia haeresiarca. Foren condempnats com a defuncts en ses statues.

Violant Stadella alias Tristanya. - Elionor Graciana fuerunt reconsiliatae et condempnatae in suis personis.

Die veneris XVIIII mensis marcii anno a nativitate Domini M quingentesimo primo in civitate Tarracona fuerunt condemnati mortui et absentes qui sequuntur.


Mortui.

Gabriel March quondam mercader de Falcet.

Gracia Lunella quondam de Tarragona mare de Na Blanquina muller den Manuel Ribelles calçater de Tarragona.

Absentes fugitivi.

Francesch Ribelles - Blanca sa muller - Na Salvada sa sogra de Falçet.

Isabel e - Violant filles den Gabriel March de Falçet.

Galceran Çaportella de la vila de Muntblanch.

Antoni Calatajut sabater - Isabel sa muller e - Maria mare del dit Antoni de Cambrils.

Tecla muller den Miquel Muntfort filla den Gabriel Funes de Riudolms.

Joan Alexandre fill de la vidua Alexandre pro heretica condemnada.

En Linas Sartre e - sa muller - Lo filastre (fillastre : hijastro) de dit Linas - Francina muller den Gabriel Garriga - Lois Tolosa germa de Gabriel Tolosa - Blanquina muller del dit Lois Tolosa - Beatriu muller den Guillem Alenya de Muntblanch (Montblanc, Montblanch). Tarraconae.

Violant muller den Lois Ribelles germa de mossenyer Lois Garriga prevere de Tarragona.

La Sogra de mestre Antoni de Calatayut sabater de Cambrils.


Die dominica prima mensis augusti anno a nativitate Domini MDI in Tarracone civitate fuerunt reconciliati gremio Sanctae Ecclesiae et carceri perpetuo condemnati.

Guillelmus Nicolai textor velorum (1) - Catharina Falcona vidua uxor Petri Falco quondam - Angelina Tuxones uxor Jacobi Tuxones reconciliati Barcinonae.

In prefata civitate Tarraconae fuit absoluta eodem die simpliciter Blanquina Dorla uxor Martini Dorla quondam de Barcinona et die lune XX mensis decembris anno MDI in predicta civitate fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati.

(2) Gabriel Ballester mercator civitatis Barcinone.

(1) Fuerunt jam alias reconciliati.

(2) Fuerat prius absolutus.

Frater Thomas Remirez (Ramírez, de Ramiro, Ranimiro) monachus monasterii Populeti (Poblet) - Blanquina Roia (: roya : roja) vidua villae de Valls campi Tarraconae (1: Fuerunt jam alias reconciliati.)
- Francina Fanera vidua villae de Falcet diocesis Tarraconae - Elionor uxor Joannis Gomis villae
Montis-albi (Montblanch, Montblanc).

(2: Christiana de natura.) Gabriela Joanna Goltara vidua de Sarria diocesis Barcinonae habitatrix Tarraconae.

Eadem die et loco in Tarracona fuerunt condemnati sequentes pro hereticis mortuis et eorum statuae sive figurae curiae seculari traditae.

Paulus Falco quondam pellarius Barcinonae.

Gondisalvus de Sanctos quondam - Michael Vidal Scriba Regius. Barcinonae.

Lodovicus de Ala quondam mercator Gerundae.

Eadem die et loco fuerunt condemnati tanquam heretici et eorum statuae sive figurae curiae seculari relictae absentes sequentes omnes incolae Barcinonae.

Joannes Sever filius Bonanati Sever quondam.

Bonanatus Sever filius Michaelis Sever quondam.

Dalmatius Benet et

Francina eius uxor.

En Castello Mallorqui.

Petrus Bosch et Constancia eius uxor.

En Çacam mercader et uxor ipsius Çacam.

Franciscus Huguet et Uxor ipsius.

Petrus Soler et Uxor ejus.

Maria filia Francisci dez Pla.

Maria ancilla Benedicti de Ferreres mercatoris quondam.

Elionor uxor Francisci de Calataiut. (antes Calatajut, Calatayud)

Joanna Torrosella alias Libiana.

Brigida uxor Berengarii Bosch.

Dionysia Benedicta uxor Dionysii Benedicti.

Philippa uxor den Falco de Gerona soror Francinae uxoris Gabrielis Benedicti.

Eadem die et loco scilicet in Tarracona XX decembris DI fuerunt condemnati in personas et traditi curie saeculari tanquam heretici sequentes.

(1) Frater Manuel Galceran monachus monasterii Populeti hereticus famosissimus. (1: Iste dicebat quod erat XXXXVII anni quod receperat habitum et ipse erat sexagenarius et ultra fuit insignis hereticus.)

Catharina uxor Joannis Ferrer curritoris Barcinonae.


Die XXI septembris anno a nativitate Domini M quingentesimo secundo in Barcinona fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati sequentes.

(1) Joannes Nicolaus de Muntblanch.

Franciscus Bertran procurator et germanus camerarii de Reus et episcopi de Tuir.

Francina uxor Joannis Martini de Vall moll diocesis Tarraconensis.

(2) Lodovicus Morato alias Gordiola et - Clara ejus uxor villae de Muntblanch - Blanquina uxor Manuelis Ribelles - Andreas Colom et - Blanquina eius uxor - Franciscus Vilagut et - Beatrix eius uxor.

Raimundus Scales Barcinonae.

Joannes Castello Barcinonae fuit penitentiatus cum gramaylleta sive Sant-Benito.

Joannes Ferrer curritor auris civitatis Barcinonae fuit in persona condemnatus et traditus curiae seculari et iste fuit repertus retayllatus (retallat: recortado) sive circuncisos (circunciso).


Eadem die scilicet XXI septembris anno a nativitate Domini MDII in Barcinona fuerunt condemnati in statuis loco suarum personarum.

(1) (2) Fuerant jam alias reconciliati.


Lodovicus Benet absens a civitate Gerundae.

Raimundus Vilagut quondam et

Celestina eius uxor quondam civitatis Tarraconae.

Bernardus Roig maior dierum - Beatrix eius uxor quondam - Bernardus Roig minor dierum quondam villae de Vallibus diocesis Tarraconae.

Petrus Ximeno et - Elionor eius uxor defuncti de Villa-rodona diocesis Barcinonae.

Gaspar de Mur defunctus civitatis Barcinonae qui obiit in carceribus Sancte inquisitionis et jam fuerat prius reconciliatus.

Die XXX et ultima decembris anno praedicto a nativitate Domini MDII in civitate Barcinona fuerunt reconciliatae et carceri perpetuo condemnatae.

Alduncia Cerquosa vidua quae fuit Guillelmi Cerquos quondam argentarii Barcinonae.

Violant Avinyona vidua quae fuit uxor Raphaelis de Avinyo.

Francina Fabra uxor Joannis Fabra-Pertusa.

Eadem die abjuravit propter verba hereticalia prolata in ludendo et alias Bernardus Cunill Bajulus civitatis Elnae.

Die III februarii anno a nativitate Domini MD tercio in Barcinona fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati.

Joannes Navarro curritor Gerundae.

Violans Bages uxor Joannis Duran.

Eadem die Jacobus Benet mercator Gerundae fuit condemnatus in persona et brachio seculari personaliter traditus eo quia defecit in canonica purgatione sibi injuncta.

Die... dicti mensis februarii anno predicto MDIII in civitate Barcinona abjuravit Petrus de Sentillana habitator Barcinonae quia duxit duas uxores simul vivas.

Die XXVIIII mensis junii eiusdem anni MDIII in civitate Barcinona abjuravit Michael Bosch de Argiles diocesis helenensis quia protulit verba hereticalia ludendo et alias.

Secunda die julii eiusdem anni MDIII in civitate Barcinona abjuravit Petrus Ubach mercator Barcinonae quia duxerat duas uxores simul viventes unam Rhodi aliam Barcinonae.

Die X mensis augusti anno predicto MDIII in civitate Barcinona fuit reconciliatus et carceri perpetuo condemnatus.

Galcerandus Colomer pellerius Barcinonae.

Fuit condemnatus in absencia Petrus Prats Montis-Albi qui se fecit agarenum sive maphometicum.

Fuerunt condemnati etiam sequentes defuncti.

Magister Laurentius Badoz quondam medicus - Stephanus Valls quondam pellarius - Bernardus Dala quondam mercator. Barcinonae.

Die tertia mensis decembris anno predicto MDIII in sede Barcinonae fuerunt reconciliati sequentes.

Michael Valls botiguerius - Sorores Bartholomeva Rabacera - Euphrosyna uxor Bartholomei Pinos - Catharina Siurana - Raphaela

Çabuda. Barcinonae.

Joanna uxor Michaelis Cervera Çabaterii - Angelina Alamany - Violant Aymerica (Aymerich, com Aymerich Despuig : Americo Vespucio). Barcinonae.

Narcissa Sunyent - Clara Castanyera. Barcinonae. Hieronym Benet Sarria alias Grau pictor Perpiniani. Elionor uxor magistri Joannis organistae Gerundae.

Die sexta mensis decembris anno predicto MDIII in platea Regia Barcinonae fuerun (fuerunt) condemnati in personis et bracio (brachio : brazo : braç) ac curiae seculari traditi sequentes heretici.

Omnes civitatis Barcinonae.

Blanquina Sarriana heresiarcha. (Sarria, Sarriá, Sarrià)

Mandina Boscha heresiarcha. (Bosch; apellido muy conocido en Alemania)

Oliva Barona heresiarcha. (Baro, Baró)

Isabel Valls heresiarcha.

Michaela Pou.

Clara Xerquano heresiarcha.

Joannes Palau heresiarcha.

Elionor uxor dicti Joannis Palau heresiarcha.

Hieronymus Rosas heresiarcha.

Elionor uxor dicti Hieronymi Rosas.

Die XII mensis Julii anno a nativitate Domini MDIIII (1: Record com lo Inquisidor novament arribat açi en Barcelona en lo mes de juliol del any MD e quatre ha nom Franciscus Pays de Sotomaior.)
in platea Regia civitatis Barcinonae fuerunt gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliatae per reverendos domnos Petrum episcopum Barcinonae et fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum ordinis predicatorum inquisitorem omnes sequentes.

Bartholomeus Dauder droguer.

Franciscus Ribelles pellerius.

Andreas Amoros pellerius.

Barcinonae.

Joannes Roger draperius (draper; trapero).

Bartholomeus Ribesaltes tapinerius.

Griselda uxor quae fuit Francisci Far.

Joanna uxor quae fuit Joannis Sartre.

Coloma uxor praedicti Francisci Ribelles.

Isabel Sala.


Et dicta die XII julii anno MDIIII in ipsa eadem platea regia Barcinonae per dictos reverendos domnos Episcopum et Inquisitorem fuerunt condemnati in personis et brachio seculari traditi sequentes.

Barcinonae.

Isabell uxor quae fuit Bartholomei Sartre quondam libraterii.

Raphael Dauder droguerius.

Beatrix uxor dicti Raphaelis Dauder.

Dalmacius Cirera Pellerius et

Francina uxor Joannis Tuxones textoris lini.

Eadem die scilicet XII julii anno predicto MDIIII in dicta platea Regia Barcinonae prefatus reverendus magister Joannes Enguera inquisitor et magnificus Jacobus Fiella decretorum doctor canonicus et decanus Sedis Barcinonae Vicarius generalis in actibus Sanctae Inquisitionis pro reverendo domno Episcopo Gerundae condemnarunt in statuis defunctos infrascriptos mandantes eorum ossa exhumari et comburi.

Civitatis Gerundae.

Asbert Benet mercader et Francina sa muller.

Die secunda octobris anno predicto MDIIII in civitate Barcinona in Regia platea fuerunt reconciliatae et carceri perpetuo condemnatae personae infrascriptae per reverendos domnos fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomaior inquisitores etc. et Bartholomeum Salavert utriusque juris doctorem canonicum Barcinonae et vicarium generalem in actibus Sanctae Inquisitionis pro reverendo domno Episcopo Barcinonae.

Barcinonae.

Violant Coll muller den Antoni Coll quondam mercader.

Catharina muller den Pere Dauder quondam.

Elionor muller den Pere Ribes quondam.

Eadem die fuerunt condemnati in statuis defuncti sequentes.

Narcis Mo... alias Miquel.

Raphaela uxor Petri Truyllols quondam.

Joannes Gil peller.

Margarita uxor Joannis Crexells quondam.

Eulalia uxor Raphaelis Bages quondam.

Bernat Cabut quondam.

Bernat Miquel alias Mo quondam.

Beatriu uxor Francisci Sartre quondam Solsonae.

Barthomeu Sartre quondam librater.

Aldonça muller den Pere Rosas quondam.

Violant muller den Galceran Çaportella quondam.

Clara muller den Raphel Dauder.

Pere Dauder corredor.

Barcinone defuncti et mortui.

Agusti Bonanat Amoros.

Franci Far.

Marquesa uxor Jacobi de Vilacans (Viladecans) quondam.

Pere Sarria quondam.

Violant que fonc muller de Guillem Costa.

Agosti Amoros quondam.

Item Perotus Valls botiguerius fuit penitentiatus cum mitra in catafali et in schalis in portis ecclesiarum eo quia venit ad carceres cum schala et loquebatur cum Isabele Valls eius matre heretica et dabat sive mittebat scripturas ad carceres docendo captos quod deberent negare et quod confiteri.

De la Synagoga en Valencia feta per mals christians alias heretges de styrpe judeorum.

E per quant a mi dit Archiver del Senyor Rey semble cosa saludable e pertinent als christians bons e devots a la Sancta Inquisitio ques comença de fer en aquesta ciutat de Barcelona en lany Mil CCCCLXXXVII e encara ara en aquest any de Mil cinccents e quattre se continua es continuara tench sperança en Deu e en la Sacratissima Verge Maria mare sua tant e tant longament fins a tant que tota la cugula canyota e mala

(página 160 del pdf muy borrosa, * delante de algunas palabras ilegibles)

herba que son los heretges sia de la *bona terra que son los feels christians del tot contrita *arrabassada e cremada que en aquest libre que sera per mi recondit en lo Real Archiu de Barcelona hon son scrites les gestes antigues e per avant hi seran scrites les gestes noves dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona e de molts altres dignes de memoria yo pos e continuo un capitol contengut en una letra que lo fiscal de la Sancta Inquisitio de Valentia (o Valencia) ha feta al fiscal de la Sancta Inquisitio de Barcelona per aquell a mi dit Archiver communicat e donat transumpt vertader e provat ab son original lo qual capitol es del tenor seguent en lengua castellana. E es fundada sobre la Synagoga en Valentia feta per mals christians alias heretges de styrpe judeorum.

(N. E. No se actualiza la ortografía. La gramática de Nebrija estaba aún reciente, 8 años atrás)
Capitulo de una lettra del fiscal de la inquisition de Valentia fecha al fiscal de la inquisition de Barcelona sobrel caso que se fallo en casa de Miquel Vives converso de Valencia viernes en la noche a XX de marzo anno de 1500.

Jesus en Valentia a XXIII de marzo anno de 1500.

Razon es Sennor hermano que a vos primero que a ninguno se scriva el caso inauditu y abhominable que por misterio y voluntad divina a intercession del bienaventurado padre prior de Sancta Cruz de gloriosa memoria havemos hallado en esta ciudat y es este que en este Sancto Officio teniamos vestigio como en una casa de un converso desta ciudat llamado Miquel Vives todos los sabados se encendian gran multitud de candelas y lumbres y havia mas de medio anyo sabiamos lo continuavan. E sus reverencias visto esto aunque havia information que de los sabados a otros dias hazian grande differencia en los guardar proveyeron que se procediesse a caption de los de la casa y que un viernes a la noche fuessemos por los fallar con el furto en la mano e assy por estar el aguazil doliente y viejo el hermano Martin Ximenes y Joan Perez e yo que con los Sennores Inquisidores (la n es u) solos specialmente el caso sabiamos y otros dos que nos acompanyavan despues de anochecido que vimos de una parte la luminaria fuemos dissimuladamente a la puerta de la casa por ver si estava abierta y hallamosla cerrada y passamos adelante e ovimos los tres nuestro consejo que hariamos e acordamos que uno fuesse a llamar a la puerta de la casa por si abririan diziendo que trahia una lettra para el Sennor de la casa y que si abrian la puerta se entrasse dentro y que nosotros llegariamos luego alli a las bueltas y fue assy fecho pero los de la casa nunca quisieron abrir sino que primero el que dezia levava la carta dixiesse quien era de manera que Martin Ximenes y Joan Perez y yo estavamos muy confusos no sabiendo que deviamos fazer por que los inquisidores nos havian mandado lo hiciessemos sin scandalo ninguno. Nosotros visto que los de la casa si lo dexavamos podian haver sentimiento de nosotros e que nunca mas los tomariamos de aquella manera encomendandonos a nostro Sennor y al beneventurado padre prior delliberamos de dar con la puerta en tierra si pudiessemos y sobir de salto y sperar qualquiera afruenta que viniesse y assy fue fecho que todos los cinco que eramos nos juntamos y comensamos en plentar y apretar con la puerta de tal manera que aunque la puerta era en grande manera fuerte las fuerzas nostras con el fervor de Dios tanto crecieron que dimos con las puertas en suelo y se quebraron por lo mas fuerte y assi entramos la casa e luego un hombre de bien y yo nos amparamos de la puerta de la casa y Joan Perez y Martin Ximenes tomaron una candela que fallamos entrada de la dicha casa y subieron con mucha prissa en lo mas alto de la casa donde creyamos que el acto estava e hallaron la puerta de una camera donde el negocio estava cerrada y con ayuda de Dios e zelo de la fe augmentaronse las fuerzas y dieron con la dicha puerta en tierra y entrados dentro hallaron en la dicha camara la qual estava muy bien ataviada las cosas siguientes. Primeramente tres lamparas grandes encendidas. Item en medio de la camera colgado un candelero o candil de laton en que ardian ocho mechas con aceyte. Item a la una parte de la dicha camera estava una mesa cuberta con una alcatifa muy rica y a los quatro cantones de la mesa y en medio de una parte y otra seys candelas de cera a forma de velas. Las primeras dos eran de cera blanca las otras dos de cera verda e las otras dos de cera colorada. Item a la parte principal de la mesa estavan tres grahones y en el primero estava una biblia uberta en el segundo estava el talmut e en el tercero estava una caxeta mediana de huesso muy rica donde estava la tora cubierta de brocado y de otras muchas joyas. Item estavan en la mesma tabla unos nueve o dies libros pequenyos en que en cada uno dellos estavan scriptas diversas orationes judaycas y la forma de las cerimonias y los tiempos en que se han de dezir y hazer. Item junto con la tora estava una scalera de seys grahones colorada y muy bien labrada que denotava y monstrava que alli se predicava aquella vieja ley. Item havia encima de la dita mesa una capsa de largaria de quattro palmos llena de velas de cera dellas blancas dellas verdes dellas coloradas. Item havia mas en un rincon de la dita camara una tenaja o jarra pequenya que podia tener fasta dos aroves de azeyte en fin que por no ser mas prolixo hos fago saber que se fallaron todos los apparejos que una Synagoga en tiempo de la prosperidat de la ley vieja podia tener. Yo y mi compañero mientre esto se faszia y veya deffendimos la puerta no dexando sallir ni entrar a nadye aunque todos los que estavan dentro quisieran y tentaron si pudieran sallirse y yrse y assy el hermano Martin Ximenez y Joan Perez dexando uno arriba en la camara que mas verdaderamente (pone veadaderamente) Synagoga se puede dezir para que la guardasse baxaron baxo y prendieron al dicho Miquel Vives senyor de la casa que estava a mi costado porfiando por sallirse y a su muger que es de las mas gentiles desta ciudat y fallamos menos a la madre de dicho Vives e no la podiamos fallar ni el fijo ni la nuera no querian dezir donde estava y assy tomamos una mochacha de casa y con temores que le fizimos dixonos donde estava que era en un studio que la puerta no parescia sino un armario la qual no queriendo abrir con un madero grande rompimos la puerta y ella se deffendia con una tranca a la fin que le entramos y la prendimos y allamosle entre las faldas cinco cocas (tortas) de pan alis e assy posimos seys personas de la casa dentro de una camara y embiamos por los senyores inquisidores los quales luego vinieron y aquella noche vino mucha gente por ver todo esto. Ardieron las lamparas fasta otro dia a medio dia y quedose todo como estava apparejado en la dicha camara porque la gente lo viesse. El sabbado siguiente que fue XXI de marzo vinieron a la dicha casa por ver aquel caso detestable tanta multitud de gente que no solamente en la casa no podiades entrar mas aun en el barrio no os podiades acostar ni llegar de manera que huvo muy poca gente en esta ciudat que no lo fuesse a ver en tanto que sus reverencias mandaron cerrar la puerta desta casa con ladrillo o rejola assy por que a cada hora la multitud de la gente que venia echava la puerta en suelo como aun porque fallandose alli tanta gente juncta teniamos temor se levantasse o siguiesse alboroto de pueblo contra esta gente y aun falto muy poco e passo gran peligro que no se seguio etc. Del Real de Valencia a XXIII de março 1500.

Die XXVIII mensis octobris anno a nativitate Domini MD quarto per reverendos domnos Franciscum Pays de Sotomaior inquisitorem et Bartholomeum de Salavert vicarium generalem Reverendi domni Episcopi Barcinonae in platea Regia Barcinonae fuit gremio Sancte matris Ecclesiae reconsiliata

Elionor uxor Gabrielis Lunes pellerii Barcinonae.

Elionor uxor Bartholomei Ribesaltes tapinerii Barcinonae fuit ibidem condemnata pro heretica et brachio seculari tradita et combusta.

Die XVII mensis januarii anno a nativitate Domini M quingentesimo quinto in dicta platea Regia Barcinonae reverendi domini Petrus episcopus Barcinonae magister Joannes Enguera et Franciscus Pays de Sotomajor inquisitores reconsiliarunt et condemnaverunt tanquam hereticos sequentes.

Joannes Valls peyellerius (pellerius) - Elionor eius uxor - Yolans Alanyana quae uxor fuit Lodovici Alanya - Euphrosina uxor Joannis Malarts. Isti fuerunt reconsiliati bis.

Jacobus de Casafranca Locumtenens Thesaurarii Principatus Cataloniae.

Dalmatius de Tholosa presbyter canonicus et praepositus Sedis Ilerdae qui prius degradatus per reverendum dominum Guillelmum Serra (1) Episcopum Hypponensem fuerunt condemnati et brachio seculari traditi et combusti.
(1) Hic G. Serra est frater ordinis Sancti Francisci vulgo nuncupati bisbe de gratia qui hunc titulum episcopatus nullatenus assumpsit.

Die XXIIII januarii anno predicto M quingentesimo quinto fuerunt traditae triremibus nobilis Raimundi de Cardona personae infrascriptae quae fuerant positae in carceribus perpetuis et dicti carceres perpetui fuerunt illis commutati in dictis triremibus et sunt sequentes.

Joannes Navarro de Gerona.

Alfonso Barron de Figueres.

Hieronym Benet alias Sarria pintor de Perpenya.

Franci Vilagut de Tarragona.

Lois Morato de Montblanch.

De Barcelona.

Bartholomeus Ribes tapinerius.

Bartholomeus Deuder.

Franciscus (pone Francissus) Requasens. (Requesens)

Galceran Colomer.

Guillem Nicolau.

Gabriel Ballester.

Jacme Tuxones.

Joan Roger.

Michael Valls.

Pere Dala.

Ramon Scales.

Joan Valls.

Franci Ribelles.

Joan Nicolau de Muntblanch ara habitant en la ciutat de Barcelona.

Die prima mensis martii anno predicto millesimo quingentesimo quinto.

Franciscus Franch utriusque juris doctor regens Regiam Cancellariam Principatus Cataloniae fuit publice penitenciatus eo quia cum sententia per dictum reverendum Franciscum Pays de Sotomajor fuit declaratus ipsum fuisse perjurum fautorem et defensorem illicitum Jacobi de Casafranca heretici excedendo metas et fines officii advocati prestando consilium et auxilium ut quidam testis deponens contra dictum Casafranca retrocederet et eius depositionem revocaret.

Die XXIII junii anno predicto M quingentesimo quinto in dicta platea Regia Barcinonae fuerunt reconciliati gremio Sanctae matris Ecclesiae et carceri perpetuo condemnati per reverendum Franciscum Pays de Sotomajor inquisitorem et Jacobum Fiella utriusque juris doctorem decanum et canonicum Barcinonae vicariumque generalem pro reverendissimo domino Henrico de Cardona electo Barcinone (1) et etiam vicarium pro reverendisimo domino Archiepiscopo Tarraconae infrascripti et sequentes.

Violant muller de mestre Guillem Pedralbes metge de Tarragona.

De Barcelona.

Mestre Guillem Macip metge.

Mandina muller de Pere Casasaja quondam.

Brigida muller den Pere Domenech quondam.

Eulalia muller den Guillem Duran quondam.

Marquesa muller de Baltasar Vilagut scriva de manament.

Beneta muller de Gaspar Mir heretge.

Eadem die et in eadem platea fuerunt condemnati et brachio seculari traditi personaliter infrascripti per dictum reverendum dominum Franciscum Pays de Sotomajor inquisitorem et reverendum magistrum Gasparem de Puteo in sacra theologia magistrum Archidiaconum Vallensem et canonicum Ecclesiae Barcinonae vicarium in hiis causis pro dicto Reverendisimo domino electo Barcinonae.

(1) Hoc anno hic Henricus de Cardona adeptus est possessionem huius episcopatus Barcinonae.

Barcinonae.

Clara uxor Bonanati Bernich coralerii.

Blanqua uxor Martini Baro mercatoris que olim fuit uxor magistri Petri Çalom quondam medici.

Gaspar Mir peyerius.

Blanqua uxor Jacobi de Casafranca quondam heretici.

Francina uxor Francisci Rossell quondam.

Die VI julii anno predicte M quingentesimo quinto in Sede Barcinonae.

Violans uxor Sigismundi de Barbarano filia Jacobi de Casafranca heretici fecit penitentiam publicam tanquam perjura et impediens officium Sanctae inquisitionis.

Jatsia fins aci no sien stades continuades en lo present libre sino dues sententies una folio XXIX... scrita de ma mia contra sis persones seguents Joana Labiana vidua Marquesa muller de Pau Badia Catharina muller de Galceran Bertran germanes Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Franci Pallares reconciliat Aldonça muller den Gabriel Comte. Altra folio XXXXIII... est que sentencia canonicae purgationis contra Angelinam uxorem Joannis Vilella mercatoris scrita de ma de I scriptor del offici de aquesta Sancta Inquisitio appellat Joan de Vilava. Empero yo Pere Michael Carbonell Archiver del Rey nostre Senyor per clarificar los enteniments de alguns mals creents e dubitants que tantes culpes errors e heretgies se sien seguides e comeses per persones reputades e tengudes per christianes e bones e per fer millor dictat e acquirir merit de nostre Senyor Deu e expandir los tants opprobris e injuries fetes contra nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la Sacratissima Verge Maria mare sua a tots los devots christians qui volran legir en lo present libre tals errors e abhominations he delliberat scriure algunes sententies en lo present libre totes de ma mia e de mot a mot axi com son stades donades e publicades e scrites en llurs originals processus dels quals de manament del pare reverend inquisidor de la heretica pravitat Franci Pays de Sotomayor son stades tretes e communicades a mi dit Archiver e son del tenor seguent.

(Continúa la sentencia contra Jacme de Casafranca)