
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 9 de marzo de 2018
Que ve lo llop
Les aventures del agüelo “Sebeta”: ¡Que ve lo llop!!!.
+Bon día, Yayo. ¿Qué pase? Lo vech cabrechat.
-Qué be me coneises, Luiset. No sé si estic cabrechat o acollonit y que me perdono si la palabra li moleste a alguna persona.
+¿Es algo que un crio pugue arregla?
-No chiquet, asó han arrivat a un pun en que no te arreglo. Farie falta que algún grapat de valens se eisecaren sense armes, sense espades, pero tenen que tindre molta forsa, molta unió, molta ilusio, chens de desánimo, chens de po, estem al terreno dels almogávars, encara que tamé los cataláns los volen fe sol dells. Pos no!, natres tamé sabem luchá o per lo menos mos sabem defendre, mos volem defendre y mos defendrem.
+Vech que la cosa es seria, mol seria, may li había vist aisina.
-Pos si Luiset, eise grapat de chen tindrá que se com la chen de don Pelayo, cuan la reconquista. Que se van fe forts, van escomensá per un troset de tiarra y después, poc a poc, van aná despertán a la demés chen dels terrenos dominats. U van sabe fe y los van pasá la seua forsa, perque sabíen que tots luchaben contra lo mateis enemic, lo que los habíe invadit, lo que se habíe aprofitat de la seua tiarra hasta disals casi sense res, a pun de desapareise.
+Hasta aquí li enteng, aisó u hay estudiat a la escola.
-Pos es lo mateis, la mateisa situasió que ara tenim natres y cuan dic natres me referisco a tots los que ham sufrit la invasió del “condat” catalá, en les seus garrames de dinés, política, llengua, y buscán a una chen nostra que se disare comprá, en una o en la atra cosa.
+Me u tindrá que esplicá un poc més, sap que soc un crio y algunes coses me coste entendreles.
-Nesesitem eise grapat de chen, chen de tots los colos, de tots los pobles, de totes les edats, de tots los trevalls, perque tot aisó mos fara falta, que tingue la forsa, la idea, la ilusio y la unió y ademés una bandera, una bandera que podríe se lo chapurriau.
+Yo vull se de eisa chen, achudom a fem un soldat més, yo vull luchá en ells. Yo confio en vuste, en lo que diu y cuan se ha posat tan serio, segur que te los seus motivos.
-Mira menut, es verdat que un gra no fa grané, pero achude al compañé; pero avui nesesitem molta més chen, no es cosa sol de un chiquet y un agüelo, avui nesesitem a tot lo mon, a totes les dones, a tots los homes y a tots los sagals, tota la chen, tots firmes als seus puestos y no rebla per res del mon y, encara aisina, no se lo que pasará. Y lo picho es que si no u fem natres, tot estará perdut. No ñaurá remei. Es lo momén; ña que saltá de un camí. Ña que di PRAU.
+”Sebeta” crec que lo enteng, pero no se si los demés lo entendrán.
-Mira pa que u entengues y sobre tot pa que me u entenguen, te vach a contá un cuento.
+Venga, venga que a mi me encanten los seus cuentos.
-A lo milló la chen se creurá que lo coneis, pero ya saps que lo agüelo es mol complicat; ña que llichili totes les palabres que escriu pa trovali lo sentit, tot lo sentit.
Ñabie un camí a la Aldea un pastoret que li dieben Javier que se creie que ere lo que més sabio, lo més presumit del poble, perque lo habíen triat, entre tots, com a pastó jefe per un añ.
+Home, yayo, quína casualidat com lo presidén de la…..
-Calla charraire, que igual es una casualidat.
A ver anaba contán: com bon jefe ell se va tría los pastisals més bons y més prop del poble, als seus amics los dels costats y als demés los de llun.
Un día lo pastoret M. que estáe als campos de la dreta del poble, va escomensá a cridá: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier no li va fe cas, estáe llun y encara que se li minchare alguna ovella, lo pobre llop teníe fam.
Va pasá una semana y cada día M. cridán: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Y Javier, chitat davall de un albre. Pensán que fáe be en disá que lo llop se alimentare, al fin y al cap, estáe mol llun encara.
Hasta que un día se va presentá lo ramadá (aprendis de pastó) de M. y li va contá que lo llop se habíe fet lo amo del bestiá y dels campos del seu amo. Que per allí ñabíe grapats de ovelles perdudes; que si podíe achudals.
Javier se va fe lo sort, alló estáe mol llun encara y qué més donáe uns campos més o menos.
Un poc més tart se va enterá que M. pa no morí se habíe fet amic del llop y ya no li diebe res perque anare buscán les ovelles per lo seu terreno, sempre que a ell li disare alguna cuisa pa alimentás.No va sabé entendre que aisí estáe perdén lo bestiá y lo terme.
Al poc un atre pastoret, V. li dieben, éste de un poc de davall dell, va escomensá a crida: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier ya estáe fart, sempre los mateisos crits, nol disáen dormí, nol disáen tartí. Per qué nols disáen unes ovelles pan eisos llops y tots viurien tranquils.
Un poc més tart atre camí: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier pensáe: qué chen no me disen tranquil, tindrem que conviure en eise animalet, si es tan manset, pareis un gos.
Entonses sen va enrecordá que allí a la seua dreta, tenie un pastoret CH. li dieben, que pasturáe un troset menut dels seus campos.
Se va entrevistá en los llops y van desidí quels disaríe eise troset a cambi de que lo disaren en pas, que no se ficaren en ell. Volíe seguí sen lo jefe dels pastós y volie la pau, no sen donáe cuenta que entre pastós y llops, es imposible la pau. Pero se va ficá una venda als ulls y no va voldre mirá més.
Com portaé la venda, ésta li tapáe les orelles y per aiso tampoc pa podre o no va voldre escoltá a V. que li demanáe achuda, que li estáe pasán lo mateis que a M.
Lo pastoret CH. ya habíe vist al llop, voltán per allí y tamé cridáe: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier se diebe: ¿per qué tots estos me venen a demaná a mí?.
Y ells li conestáen: enrecórdaten cuan tots erem un campo sol y un únic bestiá, lo be que estáem, hasta lo terreno del que ara baise lo llop ere nostre y allí tamé ñabíe bestiá. Pero en un tems va arribá lo llop y sen ha anat estenén, estenén, y si no mos achudes mos acotolará a tots, a tú lo radé, pero tamé caurás, vol fes en tot lo terreno que entonses ere teu.
Javier seguie a la seua, fense fotos en tot lo mon, sense importali la heransia, ni la historia, pero lo carrec sí, eise per damún de tot.
+Vaya cuento mes desastrós que me ha contat avui. Tot ha eisit mal.
-Mirá te vach a esplicá algo:
Ñabíe un camí un llop (Catalá) que estáe dormit al seu terreno, pero de momén se va despertá y li van entrá les ganes de creise, volie se lo més grán y sol u podíe se a costa de anás emportán als demés per daván.
Se vestíe en la pial del corde y se presentáe donán gra gratis a tot lo món a cambi de pasturá un poquet. Aisi va escomensá en M. (Isles Balears) cuan se van doná cuenta se habíe fet lo amo del bestiá y de tots los gosos. Encara que quedaren alguns pastorets menuts defenen los seus pastos y que los seus bestiás pugueren bialá com a ells los agradáe.
Va arriva, ha arribat un momén que pa podé pasturá an aquell terme te exigisen que sapies gruñi com un llop, pero no que u imitos en los sonidos dels llops vells del terreno, sino que tens que tindre lo carnet ofisial de “gruñidó” que te lo han de doná ells, que tel tens que traure en ells y lo exámen tame tel fan ells pa que gruñisques igual que al seu terreno, si no es aisí estás perdut. Inclus, según pa lo que vullgues trevallá, tens que conseguí lo carnet número dos, que es més difisil encara pos ademés de gruñí, tens que fe lo auuuuuu en una entonasió espesial.
A causa de aisó un mun de pastós y de gosos que estáen cuidan de les ovelles del terreno, sen han tingut que aná fora. Com es normal eisos carnets los tenen los llops del terreno C., més trevall pan ells, més paro pals atres terrenos.
Com la chugada los ha eisit be, casi al mateis tems han estirat les garres pa fe lo mateis als terrenos de V. (Valensia) ya están mol adelantats, los seus pastós a cambi de grá y alguna cuisa de cuan en cuan han sedit al invasó; més val seguí manán aisina que te tiron al carré y te quedos sense bestía y sense terreno.
Pero aquí han aparegut un mun de pastorets que defenen als seus bestiás y la seua forma de bialá. Han fet tot lo que poden fe, inclus demaná achuda als pastós dels atres termes, enseñán les garres que te lo llop. Hasta ara dingú los ha fet cas, ya están desesperats se veuen perduts, y no pasán mol tems acabarán tenín que gruñí com los de M.
La chen está asustada los llops han ficat los seus protocolos pancatalanistes, en una forma que asustaríe al més pintat.
Lo rade que han fet es fe un caldo envenenat a les escoles, amagat com si fore unes preguntes sense importansia. Pero no u son, en primé puesto los crios tenen que firmá lo papé de les preguntes. Y ara ve lo gort, les preguntes:
Si parle español o valensiá, que en realidat es catalá, ell, a seua casa, al carré y en los amics.
Si sons pares parlen en español o en lo valensiá-catalá, en ell, entre ells y en los veins.
De a on son sons pares, de a ón venen.
Después están les mentires históriques, lo valensiá no conte, tot lo que ña y ha ñagut es catalá.
Als menuts los fan parlá en catalá a tots los puestos y catalá es lo que los enseñen a la machoria de les escoles, instituts y universidats.
Tenen doblegats als mandamasos de tots los terrenos y estos, en lo cap acachat, apretat per lo chinoll del que los domine, diuen que si a tot.
Aiso es lo que li espere a Javier y al pobre pastoret CH. ¿U permitirem? ¿Podem fe algo, encara ara? O dintre de poc ¿bialarem tamé com los llops?. Ahí tos diso eises preguntes y les demés que tos vullgau fe. Y yo tos fach la radera: ¿Sabén asó, dormireu be esta nit?.
FIN.
miércoles, 13 de marzo de 2024
Lexique roman; Fornir - Fors
Fornir, v., fournir, garnir.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Non pot fornir son chant. Deudes de Prades, Auz. cass.
Ne peut fournir son chant.
Part. pas. Plus agradans e plus fornitz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Plus agréable et plus fourni.
CAT. ESP. PORT. Fornir. IT. Fornire.
Forre, s. m., fourrage, paille.
Erbatge de sa terra, forre ni fen. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 19.
(chap. Herbache de sa terra, forrache y fenás.)
Herbage de sa terre, fourrage ni foin.
ANC. FR. Isnelement l'a ou forre boutée.
Roman d'Agolant, v. 615.
Ne sert à rien de faire barbe de fouarre.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 263.
2. Fouratge, s. m., fourrage, pillage.
Se atendion al dit fouratge.
Chronique des Albigeois, col. 44.
S'attendaient audit pillage.
ESP. Forrage (forraje). PORT. Forragem. IT. Foraggio. (chap. Forrache, forraches; minjá per al bestiá, tan de cárrega com de carn o lleit; palla, aufals, pipirigallo, fenás, avena, sibada, vessa, soja - no ne ñabíe cuan yo encara anaba al bestiá -, blets, etc.)
3. Folrier, s. m., fourrier, pillard, fourrageur. (Dans le domaine militaire, le fourrageur est le cavalier qui allait sur le terrain ennemi pour enlever le fourrage ou nourrir ses chevaux...)
XIIII (XIV) leguas van avan li folrier.
Roman de Fierabras, v. 214.
Quatorze lieues vont avant les fourriers.
ESP. Forragero (forrajero). PORT. Forrageiro. IT. Foraggiere.
(chap. Forraché, forrachés: caballé que entrabe al terreno enemic per a robá lo forrache o per a alimentá lo seu caball y datres besties de cárrega que solíen portá: macho, mula, be desmemoriada o en bona memoria, burro, ruc, burra, somera, animals de cuatre potes que tenen mes inteligensia que los catalanistes de dos.)
4. Fourrejar, Fourregiar, v., fourrager, piller.
Son volguts anar fourregiar los que eran morts.
Aquels que fourrejavan. Chronique des Albigeois, col. 44.
Sont voulus aller piller ceux qui étaient morts.
Ceux qui fourrageaient.
ANC. FR. Ce nonobstant les dits Anglois
Les pillerent et fouragerent.
Vigiles de Charles VII. t. II, p. 2.
ESP. (forrajear) PORT. Forragear. IT. Foraggiare.
Fors, adv., lat. foris, hors, dehors.
Sion trap tendut per fors jazer.
(chap. literal: Que siguen tendes esteses per a fora dormí; que se estenguen tendes per a dormí afora. Trap se li díe a una tenda de campaña, que normalmén estaben fetes de drap, draps, tela, teles, com les famoses de Mongolia y datres paísos no catalans. Los draps de Peñarroija de Tastavins tos u poden explicá mol be, perque són espessialistes en la llengua ocsitana y lo seu dialecte catalá.
Lo maestre de estos borinots es Ignacio Sorolla Vidal.)
Bertrand de Born: Non estarai.
Que tentes soient tendues pour coucher dehors.
Prép. Dedins e fors son repaire. V. de Raimond de Miraval.
(chap. Adins y afora del seu domissili; de casa seua.)
Dedans et hors sa demeure.
Prép. comp. Sui fors dei dreg viatge.
B. de Ventadour: La doussa.
Je suis hors du droit chemin.
Conj. comp. Fors quant tu... m' en absolveras. Tit. de 1036.
(chap. Fora (exepte) cuan tú... m'en absoldrás, me dispensarás (de fé lo que estic prometín ara. Són fórmules de fidelidat, com les del añ 842, coneguts com a serments, sagramens, homenaches.)
Hormis quand tu... m'en dispenseras.
Enans, sapchatz tos temps vos servirai,
Fors que jamais vostres drutz no serai.
Pierre de Barjac: Tot francamen.
Au contraire, sachez que toujours je vous servirai, excepté que jamais je ne serai votre amant.
ANC. FR. Cunseil pristrent ke fors istreient,
E fors al plein les atendreient.
Roman de Rou, v. 6655.
Le feri si parmi le cors
Que le tronçon en paru fors.
Roman du Renart, t. III, p. 245.
IT. Fore, fuore, fori, fuori.
3. Foras, Fora, adv., lat. foras, hors, dehors.
Menet lo ab si foras, lonh del castel.
(chap. Lo porte en ell afora, lluñ del castell.)
V. de Guillaume de Cabestaing.
Le mena avec soi dehors, loin du château.
Prép. comp. Que res no y aia part en me
Mas vos sola, foras de Dieu.
Arnaud de Marueil: Totas bonas.
Que rien n'y ait part en moi que vous seule, en dehors de Dieu.
ANC. ESP.
E foras por precio bono non daba ren por al.
Poema de Alexandro, cop. 2021.
CAT. Fora. ESP. MOD. Fueras, fuera. PORT. Fora. IT. Fora, fuera. (chap. Fora, afora, a les afores.)
3. Defors, adv., dehors.
Es malvatz defors e dedins.
(chap. Es malvat afora y adins; a fora y a dins.)
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Est mauvais dehors et dedans.
Defors son sanh Andrieus,
E 'l cor es dedins juzieus.
Raimond de Castelnau: Er a ben.
Dehors sont saint André, et le coeur au dedans est juif.
ANC. FR. Et s'el vous chastie defors,
Aiés dedans cuer d' aiment.
Roman de la Rose, v. 4020.
4. Deforas, adv., dehors.
Es dins poiritz e vermenos,
E deforas par bels e bos.
Roman de Jaufre, fol. 32.
Est dedans pourri et vermineux, et dehors paraît beau et bon.
ANC. ESP. Non deve ser esleido defora de la cibdat.
(MOD. No debe ser elegido de fuera de la ciudad.)
Fuero Juzgo, t. I, p. 3.
CAT. Defora. ESP. MOD. Defuera (afuera; de fuera).
5. Forceis, prép., hormis, excepté.
Conj. comp. Non tenias negun garent de toz pechaz, forceis que te mezeus. Trad. de Bède, fol. 2.
Que tu ne tiennes nul garant de tes péchés, excepté que toi-même.
6. Foral, adj., exclu.
Que sia foral del cosselh del baile.
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 253.
Qu'il soit exclu du conseil du bailli.
7. Forda, adj., extérieur.
Cant nostre fordas hom, so es nostra charns, dejuna, el cors dedins ora.
Trad. de Bède, fol. 53.
Quand notre homme extérieur, c'est-à-dire notre chair, jeûne, le coeur au-dedans prie.
Fig. Si alcus te chastia del pechat forda, tu, li cofessa los pechaz que sunt dins te. Trad. de Bède, fol. 50.
Si aucun te reprend du péché extérieur, toi, confesse-lui les péchés qui sont dans toi.
8. Forsaic, adj., impertinent.
No sias orgolhos ni forsaics. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 6.
(chap. No sigues orgullós ni impertinén - com Carlos Rallo Badet, Pininfarinetes, lo tonto inútil del catalanisme.)
Ne sois orgueilleux ni impertinent.
9. Foresgue, adj., qui est du dehors, étranger, sauvage.
Si voletz un auzel foresgue,
En tres jorns, far aisi domesgue.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si vous voulez, en trois jours, faire ainsi domestique un oiseau sauvage.
10. Forestier, Forastier, Forasteyr, adj., du lat. foris stare, étranger.
Es mays de reson que l'argent... resta en las mans dels subgiects que d'autras personas forestieras. Statuts de Provence. BOMY, p. 14.
Il est plus de raison que l'argent... reste dans les mains des sujets que d'autres personnes étrangères.
Subst. Cels del covent e 'ls forestiers. V. de S. Honorat.
(chap. Los del convén y los forastés.)
Ceux du couvent et les étrangers.
- Forestier, qui est situé en dehors.
De las vilas forasteyras.
(chap. De les viles forasteres.)
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 17.
Des villes forestières.
CAT. Foraster. ESP. Forastero. PORT. Forasteiro. IT. Forestiere, forestiero.
(chap. Forasté, forastés, forastera, forasteres.)
11. Forostar, v., chasser, bannir.
Part. pas. A forostada honor de son paes.
Aimeri de Peguilain: Totas honors.
A banni honneur de son pays.
domingo, 2 de agosto de 2020
Pastorada, Torres del Obispo
farém de llista una ropa...