champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 11 de junio de 2018
PAC , A
llaves de los huertos.
a manta. Mucho, mucha.
[abocador]. V. jubo.
abocinar. Poner a uno boca abajo (lo abocinó), ponerle la cara pegada al suelo
sujetándole la cabeza.
abuquecer. Entregar al macho cabrío (buco) las hembras; tomarlas el macho
(abuquecerlas).
acabacasas. Gastador, dilapidador, manirroto.
acapizar. Echarse uno sobre otro con ánimo de derribarlo en riña o lucha. Aquí
tiene más amplia significación que la que indica Borao.
aceto. Áspero, astringente, avinagrado, ácido; manchas en los cuchillos por cortar frutas verdes y acetas, rubinoso. / aceto balsámico
achapecer. Dar alcance el perro galgo a la liebre que persigue.
acocharse. Agacharse, ponerse en cuclillas.
acoflar, acoflarse. Sentarse en holgazanería. Se acoflan o culo y a charrar güenas horas.
aconortarse. Consolarse. No se puede aconortar, no se puede consolar.
acoplador 6. Cinturón de cuero para sujetar los pantalones.
acotraciáu. Mal o bien acotraciáu, mal o bien arreglado, generalmente mal; mal
arreglado, mal vestido, mal dispuesta una cosa.
aflamar. Agostarse, secarse, perderse una cosecha por el calor y la sequía.
aguaderas. Desvíos en los caminos para que, cuando llueve, entre el agua en los campos, sobre todo en los olivares. Güelve as aguaderas si quieres llenar
aceiteras. / aigüera , aigüeres
aguatillo. Entrada de agua.
agullada. Aguijón; trozo de la punta de un clavo puesto en el extremo de un palo largo, como de unos dos metros, para aguijonear, estimular, conducir y dirigir la pareja de bueyes.
ahitado, -a. Desvanecido. Cuando una persona padece una lipotimia, un pequeño ataque nervioso, etc., sobre todo si hay dolor de cabeza; no tiene nada que ver con la comida, poca o mucha.
ajaceite. Ajolio, mezcla de huevo, aceite, ajos y patata bien cocida y deshecha
hasta formar una pasta compacta y consistente, agitando y removiendo largo
rato.
6. En Refranes figura así; en el Vocabulario ponía acojilador, palabra que ha pasado, por ejemplo, al diccionario de Andolz.
ajarriero. Condimento, plato de cena hecho con bacalao y patata, ajoarriero.
alaced, alacetes. Cimiento; cimientos de una pared, de una casa.
alaiga. Hormiga con alas. Se emplea para cazar a pingued.
albardín. Anea, cuca, planta acuática de hojas y tallo espadiformes, de nerviación paralela. Secas las hojas se emplean para hacer asientos en las sillas de madera y de albardín.
alborzas. Fruto de los madroños.
alfonsar. Hacer en terrenos de regadío, especialmente, una labor de azada más profunda que con arado de desfonde y que con una vertedera cualquiera. Tal vez se alfonse hasta 40, 50 o más centímetros; también se alfonsa el terreno que se va a destinar a viña. / afoná , esfonsar català
algurín. Algorín, depósito para poner las aceitunas en los tornos o molinos para
que se amaseguen antes de molerlas.
aliróns. Escaramujo. / picaesquenes
aloda. Alondra.
alticamarse. Inmutarse. No s’alticamó guaire, o miaja, no se molestó, no se
inmutó nada, o por nada.
amallatar. Descansar el ganado, durante las horas de calor, en la sombra de árboles, cuevas, etc. Por extensión, siesta de los trabajadores en lugar de sombra y fresco.
amanar. Acercar, ir al lado de otro. Amánateme, ven a mi lado, junto a mí, al
alcance de la mano.
amasegar. Enmohecerse, descomponerse, fermentar las aceitunas en los algurines para que echen el agua que llevan si se cogieron en días húmedos o lluviosos; formar pasta de olivas antes de molerlas.
ambosta. Cantidad, lo que cabe en el hueco de las dos manos juntas. Zarpadeta es casi sinónimo.
amesurar. Cosechar, tener, medir frutos del campo. Amesuran mucho trigo en
icha casa. El que agua atura, aceite amesura, es decir, que tiene olivas el que
riega los olivos, el que tiene las aguaderas vueltas siempre para aprovechar
el agua de la lluvia de los caminos.
amorosiar. Tratar bien, con mimo, con caricias y cuidados a los animales domésticos. / amorós , amorosa
apedecar. Enterrar, enronar; acodillar sarmientos de vid; enterrar un cadáver,
causar la muerte a uno y, por lo tanto, su enterramiento. Este invierno, ¡cuántos en apedecará!, ¡a cuántos matará!
apretador. Cotilla, corsé con ballenas.
¡áraba! No lo creo; no; lo dificulto o lo creo casi imposible. Áraba que l’en diga,
no esperes que se lo diga.
[arañóns]. V. jazco.
argados. Armazón, tejido de mimbre que se coloca sobre los lomos de una caballería para llevar cuatro cántaros de agua, generalmente, o para conducir frutos del campo en sus cuatro depósitos, dos a cada costado de la bestia de carga; anganillas, angarillas.
argüello. Enfermizo, delgaducho. Aquí no se dice arguello, sino que se pronun-
cia el diptongo ue; no tiene, tampoco, los otros significados que señala Borao.
arizón. Una variedad muy notable de aulaga, o aliaga, en forma de gigantesco
erizo. Se parece a un cono de poca altura, de ancha base circular y de una frondosidad espinosa muy grande. / arissó
arnal. Colmenar, abejar.
articas. Pequeños espacios de terreno cultivado entre rocas y precipicios, de acceso peligroso y difícil.
arto. Arbusto, espino blanco.
asina. Así, de esta manera. / aixina , aissina
[astí]. V. ta par d’astí, ta par d’allí.
astiván. Ahí, ahí mismo, cerca, ahí delante... / astí aván , aquí daván
aturar. Embalsar, detener el curso del agua en pequeños regatiellos. Además tiene los significados que indica Jerónimo Borao en su Diccionario de voces
aragonesas. El que agua atura, aceite amesura.
[aveza]. V. tuerta.
azogue. El que no puede parar; inquieto, nervioso, inconstante.
jueves, 29 de abril de 2021
Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel
Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel (Miql) en la terra: lo qual deuallant als lims denuncia a Adam les grans miseries dels habitants en lo mon. E les moltes excellencies de la verge Maria: per la qual obtendrien la redempcio que demanauen.
(e:
miniatura) Lauors sa magestat mana cridar lo seu lochtinent general
lo princep sent
miquel.
Lo qual venint fica lo genoll dauant sa clemencia stant prest de
obeyr lo que manat li seria. E lo senyor li dix. ¶
Clamor filiorum adevenit ad me: vidiq3 (vidiquem) afflictionem
eorum: sed veni mittam te ad eos. Volent dir: O miquel la dolorosa
clamor dels fills de adam es venguda en la presencia mia: he vist la
gran afflictio
que passen: so mogut hauer pietat d´ells. Perque he delliberat de
trametre vos a ells: per que vejau que fan: ne que han mester. E sent
miquel
molt content de la comissio que donada li era per la magestat diuina:
parti molt prest per executar lo que manat li era: car era molt
affectat a natura humana: e desijaua la reparacio d´aquella. E
deuallant lo glorios princep miquel
mira e regonegue tota la terra. E apres vingue als lims hon era lo
antich e venerable pare. E dix a ell: O Adam. ¶
Gaudium tibi semper (semp)
sit lo qual hoynt
lo princep sant Miquel
lança vn gran sospir e dix. ¶
O domine quale michi gaudium erit: q3 (quam)in tenebris sedeo: et
lumen celi non video. ¶
Volent dir: o senyor Miquel y quin goig pot esser a mi: ne quina
alegria pora pendre loch en mi: car en tenebres stich e la lum del
cel no veig. ¶
E respos sent miquel: O Adam no sia desmayar. ¶
Constantes stote: videbitis auxilium domini super vos. ¶
Car la magestat diuina me tramet per sentir les dolors vostres e
veure de queus clamau: ne que demanau. E yo deuallant del cel ans sia
vengut a vos he regonegut la terra e los fills vostres habitadors de
aquella: He la vista tota corrumpuda
plena de iniquitats tots dies pijora
noy
ha
ley
ni veritat. ¶
Et cuncta cogitacio cordis humani intenta est ad malum omni tempore.
¶
Car les cogitacions e pensaments dels fills vostres que en lo mon
viuen totes son girades a mal. Nengu no ama son prohisme de verdader
cor. Les coses males e noibles
desigen: e les bones auorreixen.
No es marauella Adam sius es doloros veure vostres fills en tanta
miseria: car dich vos que en la terra noy ha loch que no sia ple de
infinits perills. ¶
Be la hauia deuisada aquell excellent home: qui hauia lo saber
angelich
lo qual dix. ¶
Pericul´fluminum:
periculis latronum:
periculis ex genere:
periculis ex gentibus:
periculis in ciuitate:
periculis
in solitudine:
periculis in mari:
periculis in falsis
fratribus:
in labore
et erumpna:
in vigilijs
multis: in fame
et siti:
in ieiunijs
multis: in frigore
et nuditate.
¶
E hoynt aço Adam dix: O princep miquel tots aquests dans ha
encorregut lo mon per la desobediencia mia: placiaus espondrem
al spiritual com sentenen
aquests tants perills
ne que signifiquen. ¶
E sent miquel respos. Adam so molt content de dir vos lo que demanau.
¶
En los perills (pills)
dels flums
(rius; flumen, fluminum) son aquells qui en la present vida son en
grans e continues occupacions sens james hauer repos: e nenguna bona
inspiracio en ells no pot aturar: ans corren tostemps sens may
reposar: e axi venen a la mort no sabent donar nenguna raho de la
vida sua. ¶
Los qui son en perills de ladres
son los qui viuen negligentment en la present vida: car per sa
fluxea
e poca virtut donen atreuiment de furtar
aqui
robar
los vulla. E lo diable sen
porta
los bons preposits
y desigs virtuosos: no leixant los james posar res en obra: Lo cors
propri li furta
les consolacions spirituals volent entendre tostemps en sos plaers.
Lo dormir e reposar li furta lo temps e axi robat per aquestos ladres
ve nuu
e despullat
a la mort. ¶
Los q son en los perills de la generacio sua son aquells q segueixen
los apetits sensuals e volen posar per obra tots los mals desigs e
apetits a que natura los inclina no hauent nengun fre en la
sensualitat sua ¶ Los qui son en los
perills de multitut de gents son los presumptuosos que crehen
(creuen) esser sufficients a totes coses e continuament jutgen
e roseguen les obres dels altres cor de aquests axi
presumptuos sta continuament ple de pensaments infructuosos e de
diuerses maneres axi com lo mercat sta ple de diuersitat de gents.
Los qui son en los perills de la ciutat son aquells qui tenen la sua
anima desordenada: car aquesta ciutat ha fundat nostre senyor deu per
posada sua: e los ciutadans de aquesta ciutat son enteniment memoria
e voluntat. E lo gouernador de ella es la raho: e si aquests nos
regeixen segons la voluntat del senyor seruant les sues leys e
manaments e entre si son discordants e breguegen (brega)
tots dies dich vos que esta ciutat es en gran perill. ¶
Los qui cahen (cauen) en los perills de solitut son los
superbiosos quels par sols esser en lo mon en saber e poder: e
que nengu nos deu egualar ab ells: ne poden regoneixer majoritat ni
senyoria a nengu: la sola voluntat sua han per ley. No amen
res sino la honor propria: car lo qui verdaderament ama tem lo
amat: e desijali comunicar tot lo be que posseix.
E lo superbios no ha temor a deu ne a les creatures sues: los
bens de les quals se volria apropriar (appriar): e pço
en tales
persones nengu no pot conseruar vera amicicia
(amistat; amistad).
¶
Los qui son en los perills de mar son aquells ques troben en les
honors e fauors mundanes: e van sobre les ones
del vent de la vanitat axi alegres e segurs com si fos cosa ferma: e
sobtosament
prenen de grans mutacions e perilloses
caygudes.
¶
Los que son en los perills dels falsos
germans
(falsis
fratribus; frare, flare, frère, fra, fray; germà; hermano)
son aquells qui han a contribuir ab persones enuejoses
que sots
color
d´amicicia
volrien
a sos
germans robar la fama e la vida: E tot lo be e prosperitat de sos
prohismes
los es turment
e pena: e no perdonen a nengu per acostat sia en deute: ne regonexen
nengun benefactor. ¶
En los perills dels molt treballants son los auariciosos:
que no han vn dia de repos en la present vida: car ab pena e infinits
treballs adquirixen
les riquees:
e ab molta dolor les conseruen: no guosen pendre vn sols plaer per
profitos quels sia si diners te a costar (acostar):
La vida e la anima abandonen per no perdre la roba axi viuen en
treball sens remey: e moren ab dolor inestimable. ¶
Lo perill que es en les grans vigilies
es entes per les persones que son massa sollicites
en veure e saber los mals e peccats de sos prohismes e jutjar
aquells: aquests son molt vigils
en la nit: car no vehen
(veuen)
ni senten sino mal: e dormen de dia car les virtuts de sos prohismes
no conexen ne estimen. ¶
Los perills altres ques seguexen que son de fam
(fame; hambre)
e set
(siti; sed)
e molta abstinencia e fret e nuditat
(se llich muditat;
frigore
et nuditate)
son tots en los ipocrits
(jpocrits; la i es
mes llarga de lo normal)
los quals son martirs del diable: que fan desmesurades penitencies
per sola lahor humana. E tostemps tenen la anima freda
y nua
(ynua)
james la calor de vera caritat: ni deuocio sancera en ells nuncha
es trobada. ¶
E adam hoyda la exposicio de aquests perills dix: O Miquel glorios e
que faran los meus fills posats en tantes maneres de perills (pills)
si per lo meu senyor no son
aiudats. aço
es lo que yo
cride:
aço
es lo que reclame:
o princep miquel siau vos aduocat meu recaptau me misericordia ab lo
senyor e creador meu. Consellau me que fare per placcar
la pietat diuina: puix sou trames per sa clemencia a veure la miseria
mia. E sent Miquel mirant adam e hoynt les sues doloroses rahons fon
mogut a molta compassio e dix li. O patriarcha venerable siau cert
que yo fare per vos tot lo quem sia possible en suplicar la clemencia
diuina vulla remediar en les dolors vostres. E prench
ab gran plaer la aduocacio vostra: e rahonare la vostra causa dauant
sa magestat ab molta affectio. Lo que a mi par vos deueu fer: es
humiliar vos tostemps e cridar misericordia dauant la clemencia sua.
Car sa excellencia ha dit. ¶
Qui venit ad me non eiciam (eici3;
eixir)
foras. Volent dir que qui vendra e recorrera a la dolçor sua nol
lançara
fora: ans lo acullira dins les entramenes de la pietat sua. E sa
magestat diu ¶
Qui se humiliat exaltabit. Fent vos molt cert que sius
humiliau
sereu exalçat. ¶
E perço adam entrau dins la profunditat de la vostra miseria e
regonexeu de hon sou caygut: Car de la altea de gracia sou deuallat a
la captiuitat del peccat. De la qual sola la bonea de nostre senyor
deu vos pot delliurar: aquesta reclamau e sereu exaudit:
E si teniu cosa alguna que digna fos per a offerir dauant la magestat
sua: que li fesseu
vn present trametent alguna persona de part vostra en companyia mia.
Car de sa clemencia es dit. ¶
Ut desideratam nobis tue propiciationis habundantiam multiplicatis
intercessoribus largiaris. ¶
E respos Adam e dix: ¶
O Miquel que puch yo offerir
al creador meu: car perdent la sua gracia fuy
despullat de tot be. No trobe en mi sino pecat:
e infinides miseries: los fills meus tots son nats en lo temps de la
captiuitat mia no puch fer de ells offerta:
Veritat es que la bonea diuina ma donat vna filla de tanta
singularitat: que ja en la sua concepcio li ha mostrat nostre senyor
deu tanta fauor e amor que es stada apartada e separada de tota la
culpa mia: e de ella sola es cantat. ¶
Pulcra es amica mea: et macula non est in te. Aquesta senyora e filla
mia lo temps de la edat sua son tretze
anys
poch mes. ¶
Puella decora nimis virgo pulcherrima et incognita viro. Si aquestaus
par miquel glorios que per mi dega esser offerta dauant la magestat
diuina com a filla mia e de la propria natura e carn mia. O lo
princep miquel alegrant se molt dix: O adam de quim parlau de la
senyora Maria de natzaret: si sabieu
quant li so seruidor: no cregau que la excellencia e virtuts de
aquesta senyora puga esser coneguda sino sols per aquell que tan
singular la ha creada. Yo deualle moltes vegades del cel per visitar
sa senyoria: car so cert nostre senyor deu la ama tant: que lo seruir
a ella fet la magestat sua ho estima molt. ¶
E perço dich yo a la dita senyora cascuna vegada que faç reuerencia
a sa altesa. ¶
Pax multa diligentibus te domina anima eorum non videbit mortem in
eternum. ¶
Car siau cert adam que los seruidors e leals amadors d´aquesta
senyora no poden perir
eternalment. Congoxos e dolors poden passar per algun temps: empero a
la final los sera feta misericordia per intercessio sua. ¶
E perçom
vos adam haueu molt bon acort de presentar aquesta senyora filla
vostra a la magestat diuina: e ser scut de ella acobrir
e reparar les errades vostres. Car de sa senyoria es entesa aquella
visio profetica (pfetica) que veu lo vostre animos fill Daniel
profeta (pfeta): com li fon mostrat aquell arbre tan excellent: que
en bellea
e granea
no hauia a ell semblant: la sumitat
sua tocaua en lo cel: la amplea
sua cobria
la terra. ¶
Subter eam habitabant animalia et bestie et in ramis eius
conuersabantur volucres celi: et ex ea vescebatur omnis caro. O adam
e tan gran e tan bell pujador teniu vos per aquest arbre que figura a
la senyora filla vostra. Car anant per les rames sues peruendreu
(pervindreu)
a la altea del cel. Sots
la ombra
de aquest glorios arbre habiten e stan los animals: ço
es los peccadors dels quals diu dauid. ¶
Comparatus é
iumentis insipientibus: et similis factus est illis. O adam y que
faria lo miserable peccador ql terra lo sostendria si la ombra desta
senyora nol
cobris.
Siau cert tots los elements lo perseguirien (pseguirien) e no li
darien
vida ni repos: si sa senyoria nol fauorejaua. Car de sa merçe pot
esser dit. ¶
Et lux in tenebris lucet. Car entre les tenebres dels peccadors la
sua lum resplandira tirant a ells a venia: e recaptant los
misericordia e perdo (pdo). Entre los
rams
de aquest precios arbre: ço es les virtuts de aquesta senyora se3
nodriran e habitaran los ocells
del cel qui seran les animes virtuoses. Les quals coneguda la vanitat
mundana menysprearan aquella: e oblidant les coses terrenals volaran:
e la sua pensa posaran en les altees celestials amant e desijant
aquelles seguint la olor de aquest precios arbre que tirara axi les
animes per la dolçor e suauitat sua: que diran los seruidors de
aquesta senyora. ¶
In odorem curremus vnguentorum tuorum. Car la olor e flagrancia
de les virtuoses obres sues (pareix
sucs)
se stendra per lo vniuersal mon. E del fruyt de ella menjara tota la
generacio humana. car per lo mija de sa senyoria vos Adam e la
generacio vostra atenyereu aquell fruyt tan desijat de la gracia e
amor diuina: e poreu dir glorificant aquesta senyora. ¶
Benedicta filia tua domino quia per te fructum vite comunicauimus.
Axi adam desempachau
faças
aquesta offerta. E yo retornare al senyor quem (qm;
que me; que m´)
ha trames e recomptar
li he
totes les miseries vostres: e quant sou desijos de recobrar la
amistat e gracia de sa magestat: vejau qui ordenau que vaja ab mi de
part vostra per menejar aquesta fahena.
lunes, 11 de junio de 2018
PAC, Q-T
[quiesto]. V. puesto.
quis, quis. Flequillo que se deja a los chicos sobre la frente cuando se les corta el pelo raso, o el pelo más corto que llevan las niñas hasta la mitad de su frente, teniendo el resto más longitud y posibilidad de peinarse y trenzarse. V. también llamar a animales.
rabosiar. Comer, probar, quitar a hurtadillas pequeñas cantidades de golosinas, de manjares o cosas apetitosas.
racén. Ronzal.
radedor. Rasero, un cilindro de madera para pasarlo por los bordes de la unidad fanega cuando no se mide con caramuello. / un atra medida, lo doble decálitro
rallera. Hendiduras, grietas muy grandes en las vacas.
rampallos. Tallos, ramas con muchas hojas. Borao dice ‘pimpollos’; aquí tiene significación más extensa.
rasa. Especie de acequia, junto a las márgenes de una huerta, para el paso del agua que ha de distribuirse para el riego, en cancillos y eras.
rasmiazo. Herida ligera que lastima la piel.
razón. Un objeto compuesto de dos maderas, en forma de tenaza, que emplean los zapateros para hacer ciertas costuras en pieles y en pellejos para contener vino. / mi mujer es muy de bota, devota no tanto
rebailaderas. Las patatas muy menudas que se dan, cocidas en la pastura, a los cerdos.
recáu, plato de. Plato compuesto de patata, garbanzos, judías, etc. Legumbre, tubérculo, verduras, etc. todo mezclado. / recapte
rechirar 32. Desordenar, revolver las cosas, buscar sin tino ni cuidado algo en un cajón, un cesto, etc. / regirá , rechirá
recholáu. Frontón; pared, muro en que se juega a la pelota.
regata. Grieta en un mueble, tabla, tabique, techo, etc. / Com la regata de la franja del meu cul
[regatiellos]. V. aturar.
regatón. El último eslabón de una cadena con muelle, para unirla con una anilla o para atarla a un objeto o cosa.
remojón. Rebanada grande de pan, bien tostado, impregnado de aceite y adobado con ajo o con azúcar, según los gustos. En los tornos (molinos de aceite) se hacen y se come mucho o remojón d’o torno. Mojón.
remugar. Rumiar.
repalmar. Estante, repisa, tabla para colocar en alto alguna cosa; especie de saliente o cornisa para sostener objetos y guardar cosas.
32. Según la corrección de Refranes; en el Vocabulario se lee rechisar.
repatán. El pastor de menos categoría y responsabilidad, pastorcillo. No es, pues, ni mucho menos, el rabadán de la Academia.
repuy. O repuy 33, lo último de un depósito, de un montón, de un tonel, etc.
reteculas, a. Andando hacia atrás. / a recules
retegot. La gota o gotas de vino que caen de un tonel si la canilla o zurred no cierran bien.
retepelo, a. Hacer algo por fuerza, obligado, de mala gana.
retólica, -s. No me vengas con retólicas, explicaciones, razones, cuentos. Conversación larga y pausada. / retórica
reús. Lo sobrante; lo que queda desperdiciado; lo último. Generalmente se aplica a lo que queda en fuentes, platos y bandejas después de servir a los comensales o invitados; el vino que queda en el vaso después de haber bebido parte del que contenía. / repuy
reuto. Rédito.
revencillada. Movimiento brusco hacia atrás de los niños que se llevan en brazos; deslizarse inclinando el cuerpo, sin caer, hacia atrás.
revulcaizo. Sitio arenoso o de tierra suelta en que van las perdices a esponjarse y revolcarse. / revolcadís
rimallos. La piedra que deja una riada en los remansos o el granizo que se amontona, por el viento o por el relieve del suelo, después de una tormenta.
ripa. Montón.
riscla. Los trozos leñosos del tallo hueco del cáñamo después de obtener la fibra con el agramado. / riscla, astilla, de tal tocho, tal riscla
robadera. Traílla.
rolde, cazar a. Cubrir con paja una jaula con gorriones de nido, en las eras donde se trilla, y rodear con varillas que tienen liga la trampa para cazar pájaros.
roña, roñoso. Suciedad. Significa también lloro, llorar, llorador; miserable, insistente y pesado al decir o pedir.
[roñoso]. V. roña.
roñoso, -a; rubinoso, -a. Cosa oxidada. / rovelló, rovell, robelló (de rubeo)
rosigallo, rosigón. Trozo de pan seco, tirado, olvidado, abandonado, duro. / rossegó de pa per a almorsá
rosigar. Roer; comer trozos de pan duro; comer con los dientes incisivos o por mala o defectuosa dentadura.
rubinoso. Oxidado. V. también roñoso, -a.
33. Así en Refranes; en el Vocabulario pone literalmente «repuy: o reputy; lo último de un depósito, de un montón, de un tonel, etc.».
Se trata, pues, simplemente, de la repetición de la palabra precedida del artículo o con una errata evidente; siguiendo a Arnal Cavero, Rohlfs introduce la entrada repuy o reputy.
ruello. Semilla dura de fruta, especialmente del melocotón, cereza, ciruela, etc.;
rodillo, cilindro de piedra para moler aceitunas, para apisonar el suelo de las eras y para desgranar legumbres. / roll , trucol no es cilindro
rustir. Comer pan muy seco y duro; roer. / res que vore en rostí , rostixgo , rostixes , rostix , rostim , rostiu , rostixen
rutir. Acción de eructar. / rot; rotá: roto, rotes, rote, rotem o rotam, rotéu o rotáu, roten. /
salir o portal. Correr el agua, cuando llueve, lo suficiente para atravesar la longitud de un cubierto que hay bajo la escuela, llamado o portal d’ostudio. / A Beseit ñabíe una canaleta que ixíe desde les escoles al carré san Roc enfrente de casa Guardia cuan plovíe prou. Cuan plou mol, ix la cometa.
[sancho, sancho]. V. llamar a animales.
sangardana. Lagartija. Sargantana.
sarrampuz. Arbusto de hojas sentadas, tiernas, de vida efímera, que comen bien las cabras en primavera.
senera. Arbusto de tallo de madera muy fuerte. Las hojas, su infusión, se toman como purgante, y el fruto, negro, menudo, es dulce y agradable.
[sentadura]. V. tomatera. / tomata, tomates, tomatera /
servilla. Bandeja, fuente o plato de metal cubierto con sedas, cintas, ramos y lazos (no amarillos) que contiene monedas de oro, plata y billetes. La lleva un mozo, el mayoral de la fiesta y, con la ronda, van de casa en casa; después de cantar y tocar, los vecinos dan una cantidad para ayudar a pagar los gastos de la fiesta. / plega dels quintos
simio, simia. Hueco, huero, vacío, bofo; semilla sin almendra o con los cotiledones, o cotiledón, sin desarrollo normal; semilla sin peso ni poder germinativo. / semat, semada
siña, iña, iñor. Señora, señor. No se dice nunca siñor sino iñor al tratarse de hombres, y siña María o iña al llamar y nombrar a una mujer.
sobraña. Mula sobraña, la que tiene unos dieciocho meses pero no la fuerza y el desarrollo necesarios para los trabajos más duros de carga, de arado o de carro.
sostras. Desidioso, desaseado, desgarbado, descuidado. Se aplica sólo a hombres.
sotovar. Ablandar, ahuecar, remover y cambiar de lado los colchones de la cama. / sostová: sostovo, sostoves, sostove, sostovem o sostovam, sostovéu o sostováu, sostoven.
sudera. La manta vieja o paño o tela burda que se pone en contacto con los lomos de las caballerías para que sienten mejor los aparejos de silla o carga y para que no hagan daño estas colchonetas o albardas en la piel del animal. / feltre; fieltro
ta par d’astí, ta par d’allí. Hacia ahí, hacia allí.
tafarra. Cincha que pasa por debajo de la cola de las caballerías para evitar que los aparejos, en las pendientes, se corran hacia el cuello de los animales de carga o silla.
[tajaderas]. V. botanas.
tamborinada, tamborinazo. Tongada, golpe de agua, avenida, riada. Tamborinazo, golpe en riña, castigo y mal trato a otra persona.
[tamborinazo]. V. tamborinada.
tampó. Apócope de tampoco. Icho tampó ye verdá, eso tampoco es cierto. / tampoc
tancar. Cerrar el paso, obstruir. Análoga significación a la que tiene en catalán. / Como si fuese la única palabra que existe en aragonés y catalán igualicas / tancá, tanco, tanques, tanque, tanquem o tancam, tanquéu o tancáu, tanquen
tarabidáu. Andamio, soporte, armazón de madera.
tararaina. Tela de araña. / taragaña, teragaña
tarquil. Tarquín.
tarranco. Tronco poco grueso y seco; rama seca, leñosa.
tarria. Cincha o correa para sujetar las colchonetas y albardas sobre lomos de las caballerías de carga y de silla.
tartir. Respirar, hablar, en el sentido de no dar tiempo. No le dejó tartir, no lo dejó ni respirar; ni siquiera tartió, ni dijo nada, ni respiró siquiera. / Al Matarraña signifique "no pará quieto", no tartí /
[tasca]. V. leva.
[techanco]. V. chesanco.
tener a Dios d’a garra. Frase irreverente que quiere indicar el orgullo del que blasona de autoridad, de influencia, de riquezas y bienandanzas.
[tercenal]. V. fajina.
[tercenas]. V. fajina.
tímpanos. Las dos bases circulares de una cuba o tonel grande. / témpano en castellano.
tión. El viejo soltero, o soltero viejo. / mosso vell
[tita, tita]. V. llamar a animales.
titi. Gallina que no invita a ser comida por enfermiza, flacucha o repugnante. A yo que no m’en den d’icha titi.
toballón. Paño de cocina; paño de manos; toalla burda.
[tochazo]. V. tocho.
tocho, tochazo. Palo, vara de pastor, bastón, cayado. Tochazo, golpe con un tocho, palo o vara gruesa. / tochada
tociar. Golpearse los ganados, sobre todo los carneros y cabras, con la cabeza.
Tozar, según Borao. / tossá, lo choto tosse, los mascles salvaches tossen. tossada.
tocino de güena boca. El hombre que come todo con igual deseo, el que es muy comedor, sin reparar qué ni cuándo.
tocotiar. Manosear mucho, tocar sin necesidad alguna cosa. / toquetejá, toquetiá
tomatera. Herida (sentadura) en los lomos de las caballerías de carga.
tongada. Golpe de agua; riada, corriente de un río aumentada.
toña. Pan moreno, grande, redondo, de poco grueso, pero más que la torta.
torcedor. El palo que se emplea para hilar o torcer la yerba verde que se pone en tuertas y que, después de secas o henificadas, son buen pienso para los ganados; tenaza para sujetar el morro de las caballerías.
torno. Molino de aceite.
[torrocazo]. V. torrueco.
torrueco, torrocazo. Tormo de tierra; golpe con un tormo de esa tierra dura y seca, principalmente arcillosa. Cuando se aran los campos de tierras fuertes (arcillosas) se levantan muchos y grandes torruecos o tormos. / tarrós, tarrossada, Tarrós de Queretes, argila
tortetas. Masa de harina y sangre de cerdo que se hace en los mondongos; se hacen en forma de anillos o pequeños roscones.
toscón. Nieve menuda y dura; cristalización de la nieve en ventiscas: matacabras.
totón. Huraño, poco social, poco comunicativo; fantasma, máscara, disfraz.
tráimene, traine, m’en trairás. Formas de arquitectura gramatical, posposiciones que tal vez tengan igual origen que construcciones del francés.
[traine]. V. tráimene.
tramenar. Andar mucho; andar deprisa.
tramullar. Echar a perder, destrozar, destruir, ensuciar, enronar. A riada todo l’ha tramulláu dicen al hablar de los efectos de una avenida del río o de un barranco sobre huertas y fajas de regadío.
[trascal]. V. jubo.
trastallo. Senda que abrevia el camino, atajo.
tres a un rey. Jugar a tres a un rey es jugar a la pelota tres un partido. Gana el que antes hace cierto número de tantos; lucha, juega, defiende uno el tanto contra los otros dos, turnando A contra B y C; B juega contra A y C, etc.
tresbatir 34. Perderse, confundirse una cosa.
[trespalar]. V. variar.
triador. Plazuela, entrada del pueblo, camino ancho cerca de las casas en donde se reúne el ganado del pueblo por la mañana y desde donde se distribuye, por la noche, a todas las casas.
tricallón. Tranca corta; palo grueso y corto; tronco no muy grueso y no muy largo. No tiene aquí, pues, el significado que se lee en el Diccionario de Borao.
trincolas. Cascabel, pequeñas campanillas que llevan las mulas de labor en los arreos de labor.
troca. La pieza de tejido de cáñamo, lino o lana que se hacía en los pequeños y primitivos talleres de tejedores de Alquézar. Ya no hay ni uno de esos patios en que se tejía de forma tan rudimentaria.
troco. Entrada ancha para poder entrar en una demba o campo un carro.
tronzar. Partirse la rama de un árbol al peso de una persona, no por la acción de la sierra.
trosar. Dividir, repartir una o varias cosas entre varios.
[trucar]. V. truco.
trucazo. Golpazo con el llamador de una puerta; golpe al llamar con una piedra o palo. Paloma salvaje; paloma torcaz. / trucar , paloma o colom turcás
truco. Esquilón, cencerro; nombre en el juego de truque. Del verbo
trucar (llamar, golpear).
[trujon]. V. en.
truque. Golpe; juego de envite; juego de la chica.
34. Según Refranes; en el Vocabulario ponía trebatir, verbo que, con esta referencia, incluyen Andolz y Rohlfs.
[tu, ti, tui]. V. llamar a animales.
tuerta. Yerba seca, henificada, hilada y recogida en forma de madeja, muy original y práctica. Se deshacen las tuertas en los pesebres, para el invierno, y es buen alimento para el ganado, sobre todo las tuertas de aveza, de alfalfa y de hordio 35.
[tusmazo]. V. tusmo.
tusmo, tusmazo. Piedra; pedrada. Torrueco; torrocazo.
domingo, 16 de abril de 2017
porta
porta, de portá, porta ca aquí, porta'm una cosa de la tenda
I. || 1. Obertura feta expressament a la paret o mur d'una construcció perquè serveixi de pas per a entrar-hi i sortir-ne. Dauant la porta de l'eglea, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 24). Foren davant les portes d'aquells dos albercs, Llull Blanq. 12. Sa muller e'ls infants e ell mateix foren tan pobres que quirent per les portes morien de fam, Llull Felix, pt. i, c. 11. Fins a la porta del castell,Tirant, c. 10. I sien fortes | per conquerir les portes | dels enemics, Alcover Poem. Bíbl. 40. Porta forana: la que dóna pas d'una casa al carrer. Un hom rossegà son pare entrò a la porta forana de son alberch, Genebreda Cons. 131. Porta del pati: la que dóna pas de l'interior d'una casa al corral o pati que hi està adherit. Porta falsa: la situada a la part de darrera o lateral d'un edifici, i que no és la principal d'aquest. Deuallant per la porta falsa en l'ort, Tirant, c. 430. Porta reglar: porta d'entrada al lloc de clausura de les religioses. Porta de carro o Porta cotxera: la que és molt ampla, suficient per a donar pas a carros o cotxes. Tenir porta: (ant.) guardar la porta, impedir el pas. E manà als porters l'Apostoli que no tinguessen porta, ans aquells que'ls nostres manarien que y entrassen, que aquells hi entrassen, Jaume I, Cròn. 524. Treure porta a un lloc: tenir-hi sortida mitjançant una porta. Dos casals... que trauen porta al camí real, doc. a. 1610 (Aguiló Dicc.). Dins les portes d'algú: (ant.) dins la casa o els dominis de tal o tal persona. Ne tu, ni ton fill ne ta filla, ni ton missatge ne ton bestiar ne hom estrany que sia dins les tues portes, Serra Gèn. 80. Dret de portes, o simplement Porta: impost que es paga pel dret de passar per una porta pública o lloc d'entrada a una ciutat, i especialment per passar-hi mercaderies o objectes sotmesos a control. Catius cristians... pagan de porta en l'exida so que's saguex, Conex. spic. 120 vo. Sense pagar dret de portes,Roq. 1. a) La Gran Porta o La Sublim Porta: nom que es donava a l'entrada de la Cort turca, i a la mateixa Cort. Porta, Cort del Gran Turch: Turcici Tyranni aula, Turcica regia, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. per anal., Obertura destinada a donar pas a alguna cosa. a) nàut. Cadascuna de les obertures quadrangulars practicades en el buc d'un vaixell per a la ventilació, per a introduir càrrega, per a manejar l'artilleria, etc. Notxer no deu stibar... nengun fax... pres d'arbres ne de timonera ne de sentina ne de porta ne de negun altre loch on mal pogués pendre,Consolat, c. 83.—b) Obertura per on s'enforna i desenforna i es fan les altres operacions pròpies d'un forn, sia de coure pa, sia de terrisser, de vidrier, etc.—c) Obertura que es fa per a entrar i sortir en les coves o caus de certs animals (Martí-G. Dicc.).—d) Obertura per a entrar dins la bóta (val.).—e) La peça de fusta que forma la part anterior de la pastera (Súria).—f) Part de l'almadrava que dóna accés al grandi i que es tapa amb xarxa un cop ha entrat en el grandi algun peix gros (Roses).—g) Porta reclam: finestreta que comunica la cambra d'una barca de mitjana amb la bodega, i que va proveïda d'una tapadora llevadissa (Blanes).—h) ant. Escotadura, part superior d'una peça de vestit, corresponent al coll. No porten vestidures sinó de tayl veyl... e'l cabeç sia ab porta honesta et poch escollada, doc. a. 1337 (Miret Templers 363).
|| 3. fig. Entrada o principi d'una cosa, d'un estat, d'una situació. (S'usa sovint en plural). Qui era a la porta de la infinida infernal maledicció, Llull Gentil 59. La nafra del costat oberta qui és la porta per hon entren los peccadors,Eximenis Conf. 28. Mort és porta del altre segle, Jahuda Dits, c. 50. Eurídice... encontinent morí e devallà en Infern; sabuda per mi la sua dolorosa mort, devallí a les portes d'aquell, Metge Somni iii. Allà a les portes del cel | trucà sa pobra animeta,Collell Flor. 55. Les místiques portes s'obriren de bat, Costa Poes. 29. A les portes de la mort: en perill imminent de morir.
II. || 1. Peça o peces planes, de fusta o d'altra matèria sòlida, que, adaptades a una obertura practicada en un mur o paret, serveixen per a impedir o deixar lliure el pas per aquella obertura. Obrir la porta: disposar-la de manera que no impedeixi el pas. Tancar la porta: disposar-la de manera que no permeti el pas. Que les portes eren tancades e que no responien, Pere IV, Cròn. 94. Metent foch a les portes, Ardits, i,18. Cauen uns punys damunt la porta vella, Canigó ix. Les crètues de la porta s'enfosqueixen, Ruyra Parada 16. Empènyer la porta: tancar-la incompletament. Barrar la porta: tancar-la fortament amb una barra travessera. La porta normalment és giratòria, fixada a l'obertura per mitjà de frontisses laterals o de golfos o gorrons a la part superior i inferior. Pot cobrir tota l'obertura amb una sola peça, o bé constar de dues peces (que s'anomenen mitges portes, fulles, batents, ales, penques, galtes, berles, ventalles, etc., segons les regions). La porta pot esser massissa o amb vidres (porta vidriera); pot permetre entrar i sortir a peu pla o pot donar sortida a un balcó (porta balconera). Porta corredora: la que per la part de darrera deixa veure els travessers. Porta embarrotada: la que té barres a la part posterior i és llisa a l'anterior. Porta empanyissada: la construïda amb muntants i plafons. Porta encoixinada: la que té la clavenda damunt les barres i que forma relleu a la part anterior (Mall.). Porta llisa: la feta amb posts encolades pel cantell i amb travessers clavats pel damunt, sense marcs ni plafons. Porta muntada: la construïda amb muntants, travessers i plafons. Porta ressaltada: la que té la clavenda que puja damunt el brancal (Felanitx). Porta ferrada: la que duu aplicacions de ferro. Porta clavetejada: la que llueix certa decoració feta de claus de cabota grossa. Porta clavada: la que té les clavendes consistents en posts clavades a les barres, brancals i trasteres (Mall.). Porta engalzada: la que té els plafons engalzats en l'armadura. Porta gorronera: la muntada en un gorró. Porta corredissa: la que s'obre i tanca corrent paral·lelament a la paret. Porta per a la càrrega o Porta de recibo (castellanisme): obertura lateral del buc d'un vaixell, que dóna a la bodega o a les carboneres, i serveix principalment per a introduir la càrrega dins la nau. Tocar o Trucar a la porta: pegar a una porta cops amb la mà, amb una balda o amb altre instrument, per cridar l'atenció dels habitants de la casa o cambra a la qual la dita porta dóna accés. La Volentat... tocà a la porta ab colp de amor, Llull Cont. 328, 20.
|| 2. per anal., Peça de fusta o d'altra matèria sòlida destinada a tapar o interceptar alguna cosa. a) Fusta plana que va lligada a cada un dels dos llibants que porta l'ormeig de la vaca, perquè es mantingui més obert i sigui més fàcil l'entrada del peix al cóp (Vilan. i G.)—b) Porta acaladissa: ant., porta petita composta de dos o més taulons grossos assegurats amb fustes o amb barres de ferro als canals o portells d'una presa de riu, per a aturar o deixar passar l'aigua pujant-se o baixant-se; cast. compuerta (Labèrnia S. Dicc.). Portes acaladisses: Cataracta, Pou Thes. Puer. 11.
III. Vena porta: vena que condueix la sang venosa al fetge; cast. vena porta.
IV. pl., ant. Béns adventicis de l'Església. Li done la sua propina y ajuda de costa, ademés de les portes y adventicis de la Iglésia que li dona, doc. a. 1659 (BSAL, vii, 86).
V. ant. Port. Com foren entrats en la porta de Líger, fermaren aquí ànchora, Reis Bret. 225. Porta de mar: Portus; Puerta de mar, Nebrija Dict.
Porta: llin. existent a Badalona, Barc., Igualada, Vilan. i G., L'Arboç, Valls, Agramunt, Balaguer, Rosell, etc. Existeix la variant Portes o Portas (Cornellà, Dénia, Al., Vall de Gallinera, Mall., Eiv., etc.).
Loc.—a) Estar a la porta: estar a la vora, molt prop. Pus part mar vos ha Déu dat conquerir, que a lo que està a la porta de vostre regne que u conquirats, Jaume I, Cròn. 128.—b) A la porta, o En porta: molt pròxim, a punt d'arribar, d'esdevenir-se. Tenim es còlera en porta, Roq. 28.—c) Tirar les portes a baix (o a terra): picar a les portes molt fort, amb violència.—d) Obrir de porta en ample: esbatanar, obrir en tota l'amplitud. No romp ses relacions amb sa família, però està obert de porta en ample tot lo dia a parents y esterns, Ignor. 24.—e) Entrar per la porta gran: ingressar a un lloc o en un càrrec amb tots els honors, per mèrit o dret propi.—f) Agafar o Prendre la porta: anar-se'n d'un lloc, sobretot si és amb indignació o a contracor.—g) Passar la porta o Agafar el camí de la porta: anar-se'n d'un lloc, sobretot per comiat o imposició d'altri.—h) Mostrar la porta o Fer passar la porta a algú: manar-li que se'n vagi.—i) De porta en porta: d'una casa a l'altra, sobretot per captar o demanar alguna cosa. Surten a replegar almoyna de porta en porta,Ignor. 22.—j) Anar per portes: arruïnar-se, reduir-se a no res. El crèdit de la casa, d'aquesta feta se'n va anar per portes, Genís Julita 37.—l) Tirar algúper portes: conduir-lo a la ruïna, reduir lo a la misèria.—m) Tancar les portes a algú: impedir-li l'entrada o negar-li l'auxili. Totes les portes li són tancades, Metge Somni i. A tot bon consell ferm tanquen la porta, Proc. Olives 948.—n) De portes enfora: des de fora, sense conèixer íntimament l'assumpte.—o) A l'altra porta, que aquesta no s'obre (or., occ.); A una altra porta en donen dos (bal.); A bona porta t'agafa la fam (val.): es diu per denegar a algú allò que demana, sia almoina, sia un favor, etc.—p) Donar la porta o les portes per la cara, o pels ulls, o pels nassos, o pels morros, o pels bigotis: tancar la porta a algú, no deixar-lo entrar, negar-li el pas. Ell me ha dat la porta per los ulls, ell me ha tancat la porta, Lacavalleria Gazoph. Si jo m'ho sé pensar, li tiro la porta pels bigotis, Genís Mercè 49.—q) Anar portes obertes: mostrar-se, de paraula, molt generós; prometre molt (Mall.). «Sa madona d'aquest lloc | sempre va portes obertes: | carrega la gent d'ofertes, | promet molt i ateny poc» (cançó pop.).—r) Mirar darrera la porta: prendre moltes precaucions, considerar atentament les conseqüències d'allò que un pensa fer.—s) Tocar a totes les portes: sol·licitar l'ajut de tots.
Refr.—a) «A porta tancada, el diable se'n torna»: significa que si l'enemic troba resistència forta, sovint desisteix d'atacar.—b) «Quan se tanca una porta, se n'obre una altra»: vol dir que quan apareixen dificultats serioses, solen presentar-se també solucions favorables.—c) «De portes enfora, és una cosa, i quan s'és a dins, és una altra»: es diu de les persones, institucions, empreses, etc., que tenen una manera aparent d'esser, ben distinta de com són en realitat.—d) «Vista la porta, sabuda la gent»: significa que per l'aspecte exterior d'una casa es pot jutjar la manera d'esser dels seus habitants.—e) «L'hostaler a la porta, poca gent a dins»: vol dir que quan el cap d'una empresa està desenfeinat, no sol anar gaire bé el negoci.—f) «El més dolent pas és el de la porta»: significa que per a anar de viatge o començar una empresa important, la cosa més difícil és l'acte inicial.—g) «Dona morta, diners a la porta»: vol dir que el qui ha quedat viudo sol trobar bones ocasions de tornar-se casar i adquirir diners.—h) «Torta o no torta, davant la porta»: aconsella casar-se amb una dona del veinat.—i) «Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca.»—j) «Una casa amb dues portes és mala de guardar».
Fon.: pɔ́ɾtə (pir-or., or.); pɔ́ɾtɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Ll., Urgell, Fraga, Gandesa); pɔ́ɾta (Andorra, Calasseit, Tortosa); pɔ̞́ɾta (Cast., Val.); pɔ̞́ɾtɔ (Al.); pɔ̞́ɾtə (Bal.); pɔ́lta (Alg.).
Intens.:—a) Augm.: portassa, portarra, portarrassa, portassarra.—b) Dim.: porteta, portetxa, portel·la, porteua, portica, portiua, portina, portarrina, portarrona, portoia, portarrinoia, portinga, portarringa.—c) Pejor.: portota, portot.
Etim.: del llatí pŏrta, mat. sign. I, II.
PORTÀ topon.
Poblet situat en la Vall de Querol (Cerdanya francesa), prop d'un altre que sol escriure's Portè. Segons Krüger Spr. Geogr. 4, el nom de Portà és pronunciat pɔ́ɾtə per la gent del país.
miércoles, 28 de abril de 2021
Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple
Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple. e de les virtuts que acompanyaren sa senyoria.
(Falte
la C)
Complits los tres anys anna leua
la let
a la sua excellent filla. E vehent la maturitat sua e honestissim
gest conegue no era digna cosa tal senyora stigues en casa sua ne
pratiquas
ab les gents del mon: que res
no
estimen familiar los sia: segons es scrit. ¶ Quot
nimia familiaritas parit
contemptum. Car molta familiaritat engenra
menyspreu. E recordant se la dita Anna del vot que hauia fet ans que
la concebes:
dellibera offerir la al temple a nostre senyor deu: e que ensemps ab
les altres donzelles: fos aqui separada e apartada de la pratica e
vista de les gents: e sols occupada en lo seruici diuinal. E de aço
Anna parla ab lo seu marit dient li com en lo temps de la sua gran
congoixa (com
una c al revés y en ganchet + goixa: Ɔgoixa)
e psecucio
(presecucio,
persecucio, prosecucio, prosequcio)
ella hauia votat
(fet vot):
q si nostre senyor deu li donaua fill o filla q aquell donaria al
seruici seu: e q nostre senyor p sa clemencia los hauia donat aquella
angelical filla: la qual sens hauer ho votat
li paria q la habitacio sua no deuia esser sino en la casa de deu: pq
li paria q tantost lay
deuien portar: car
ab
tot la edat sua
sia
tan
poca la discrecio sua
e prudencia es en sobiran
grau. E Ioachim hoynt
lo
rahonament
de sa
muller:
e conexent era raho
se posas en obra: comença a plorar agrament pensant que hauia
apartar de la sua vista aquella filla que ell tan carament amaua: e
era tota la alegria de la vida sua: E anna quel veu plorar no pogue
tenir que lo cor seu no rompes
en moltissimes lagrimes. E axi stigueren gran peça
que la
hu
al
laltre nos
pogueren parlar. E la senyora filla vehent
los
en aquell piados plor: e sabent la causa (cansa)
per que axi eren affligits
dix
los.
¶ Hec est voluntas dei: vt ego vadam.
Volent dir senyor pare e vos senyora mare nous
congoxeu:
car
aquesta es la voluntat de nostre senyor deu que yo
vaja
him
separe
de vosaltres: per donar exemple als esdeuenidors qui perfetament
volran
deu seruir: que de necessitat coneguen ques
han a
separar e voluntariament apartar de les coses pus
cares
que en aquesta present vida tendran.
E Ioachim: e Anna certificats de la volentat diuina per boca de la
sua sancta filla cessaren de plorar: e donaren orde de fer la sua
piadosa offerta.
E volent exir
de casa los dos portant per les manetes la sua gloriosa filla: foren
aqui quatre donzelles per nostre senyor deu trameses per acompanyar
sa senyoria. E les dos primeres qui hauien nom virginitat:
e desig
d´solitut
prengueren la senyora per lo braç: e parla li virginitat dient: O
senyora verge consagrada: vos sou huy
constituida capitana e guiadora de totes aquelles que en vera puritat
e virginitat volran seruir nostre senyor deu. E perço
mana sa magestat que mostreu a les dexebles
vostres aquesta liço.
¶ Fugere consorcium hominum: et non concursare per alienas edes: nec
demorari in plateis. Car es molt necessari a les dites vergens
fugir a tota familiaritat de homens: e no voler molt praticar
per cases estranyes: ne esser grans visitadores: ne aturar molt en
los
lochs hon
comunament multitut de gent se aiusta.
Perço
senyora vos qui sou lo exemplar d´virtuts vos cloureu
huy
dins lo temple: e aqui stant en solitut pendreu tanta amor ab mi que
fareu vot solemne de may
perdre la mia
companyia. E laltra
donzella qui era
nomenada amor
d´solitut
dix a sa senyoria. O ma senyora: a nostre senyor plau que yo sia la
companyia vostra en lo temple: car sab sa magestat que qui ama
solitut es molt dispost a rebre los seus dons e gracies: e com sa
clemencia dellibere
comunicar a vostra merce majors secrets e misteris que james a pura
creatura haja comunicats: per que dic a vostra senyoria. ¶
Obliuiscere populum tuum: et domum patris tui. Car necessari es als
viuints en solitut no solament esser apartats corporalment de les
coses mundanes: ans han mester del tot oblidar la generacio sua: e la
casa del propri pare. E perço vostra senyoria qui va super semitas
justicie
fa huy
obra de gran exemplar lexant en tan tendra edat la companyia tan
amada de la virtuosa mare e pare vostres: e ques (qs)
pensa vostra merçe sen seguira d´aço.
¶ Quia concupiuit rex speciem tuam Car
lo
rey del cel
vehent
vos axi apartada de les gents enamorarsa
de la vostra bellea:
e pendraus
per sposa.
Axi senyora mirau si fareu bon cambi
de lexar
lo
pare
e Mare mortals: per hauer lo
rey
de vida per spos.
E les altres dos donzelles qui hauien nom dolçor
de contemplacio: e laltra diligencia virtuosa: besaren la ma a la
senyora ab molta reuerencia e amor. E dixli dolçor de contemplacio.
Excellent senyora nostre senyor deu mana queus porten al temple.
¶
Quia oportet vos semper (semp,
p: pre : sempre)
orare. Car vos sou la vera contemplatiua que en oracio haueu a
occupar tota la vida vostra: e en la dita oracio suplich vostra
senyoria no vullan
companyia nenguna ans vos deman de merçe que ¶
Cum oraueris intra cubiculus
et clauso
hostio ora patrem tuum. Co
(ço)
es que com volreu orar que vostra altesa se
retragua
en la pus secreta celleta:
que trobareu en lo temple: e aqui tancada la porta orareu al pare
vostre celestial: qui sol ab vos sola sues amors e dolçors vol
comunicar. E laltra donzella nomenada diligencia virtuosa dix a sa
merçe. O ma senyora sia certa vostra senyoria. ¶
Non cessat orare:
non cessat bene operari.
Car no cessa de orar:
qui no cessa de be obrar.
Aço
dic la mia
senyora: per que ma
germana
sols vos ha parlat de oracio: aqueix es son offici: e yo senyora
tinch a entendre en tot lo exercici de les virtuts. E la vida de
vostra senyoria no solament ha de esser entesa en contemplar: ans
encara en les altres obres virtuoses: que en son
cars
no son de menys merit que la oracio. E lo legir de vostra merçe: e
la faena d´mans: e les altres obres tot es vna pura oracio: qui puja
dret al cel. ¶
Sicut incensum in conspectu dei. E la senyora rebe les dites
donzelles ab molt plaer mostrant esser li molt accepte lo rahonament
de cascuna d´elles. E axis posaren en cami anant les dos primeres
(pmeres):
e les altres dos portant la senyora per lo braç seguint la les
altres criades sues que della james se partien. E Ioachim e anna
admirats de la gloria e bella companyia d´la sua sancta filla
aturaren se vn poch detras (d´tras): e anauen li de prop ab molta
reuerencia. E venint al temple foren a q en la entrada: hon hauia vna
bella scala de pedra: per hon pujaren a les altees
del temple. E aqui la senyora se gira per pendre comiat de son pare e
de sa mare e besant los les mans ab molta (malta)
amor se
despedi
dells:
los
quals (qls) ab grans lagrimes la besaren donant li largament cascu la
sua benedictio offerint la ab molta deuocio a nostre senyor deu
comanant lay carament.