Abjuratio

Abjuratio. 

Nosaltres Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Compte (Comte, no Compte; Comte es de comite, conde; compte de computo, cuenta) tots de la ciutat de Barcelona de nostra libera franca spontanea e agredable voluntat abjuram detestam renunciam appartam e lunyam de nosaltres tota e qualsevol heretgia e special aquesta de que som infamats e testificat (testificats) la qual nosaltres havem confessades ço es de judeizar e de guardar e de observar les serimonies de la ley de Moyses e de fer les ritus cerimonies e solemnitats dels juheus les quals en special quiscun de nosaltres ha confessades les quals mes largament son contengudes en la sentencia que contra nosaltres ses donada e declarada. E confessam de la nostra propria boca ab pur e vertader cor la Sancta fe catholica christiana la qual te preica segueix mostra e ensenya la Sancta mare Esglesia catholica romana. E aquella tenim volem e promettem tenir e seguir e en aquella volem perseverar e morir e nunqua nos nos volem apartar ni partir de aquella. E juram per nostre Senyor Deu e per los seus sagrats quattre evangelis davant nos posats e per lo senyal de la cr+eu de tots temps star e esser subjectes a la obedientia del beneventurat mossenyer Sanct Pere princep dels Sancts Apostols e vicari de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e del nostre molt Sanct Pare Alexandre Papa sise lo qual huy en en dia governa e regeix la Sancta Esglesia catholica e apres de ell als seus successors que a ell canonicament succeiran e de nunqua james apartar nos ne lunyar nos de aquesta obedientia per alguna persuasio heretica e en special per aquesta judaica heretgia e per tots temps perseverarem e starem en la unitat e congregatio de la Sancta Mare Ecclesia e serem tots temps en defensio de la Sancta fe catholica cristiana e perseguirem tots aquells qui contra aquella seran ni veuran e manifestarem e publicarem aquells e james nons ajustarem ni aplegarem ab ells ni creurem en llurs vanes e folles creençes ni en llurs dits ni obres ni aquells rebrem ni acullirem ni deffendrem nils consellarem ni favorirem directament ne indirecta publicament ni amagada per obra ni per senyal ni per dit. E si contra aquestes coses en algun temps farem o veurem volem incidam e encorregam en pena de relapsos. 

Quam siquidem abjurationem praedicti Joanna Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça Comte fecerunt modo et forma et sub tenore subscriptis coram prefatis reverendo domino episcopo barcinonensi et reverendis inquisitoribus in presentia reverendorum Petri Buada decretorum doctoris Antonii Pellicer canonicorum Sedis Barcinone et Jacobi Ferrer notarii et Scribae maioris domus deputationis Cataloniae et Petri Michaelis Carbonell notarii Barcinonae et Archivarii Regii et magnificorum Stephani Eugan militis et Jacobi de la Ran alias Arenes domicelli Barcinonae populati et Joannis de Plaxes decretorum doctoris et Joannis Joffre et Guillelmi Laurador notariorum et Joannis Borrada fusterii habitatorum Barcinonae testium ad haec specialiter vocatorum et assumptorum et etiam in presentia quamplurimorum aliorum tam marium quam feminarum in multitudine copiosa in dicta sede Barcinonae congregatorum.

Qua quidem abjuratione per illos facta dictus reverendus dominus episcopus Barcinonensis interrogavit illos de articulis fidei sigillatim et distincte qui responderunt se credere in illis quorum articulorum verba sunt haec.

Interrogationes reconsiliandis faciendo de articulis fidei et primo de articulis divinitatis. 

Creheu vosaltres que Deu omnipotent es infinit e sobiranament bo que es pare fill e Sanct Spirit e es un Deu en essentia e trino en persones.

Creheu vosaltres que lo pare es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat.

Creheu vosaltres que lo fill es Deu omnipotent no fet no creat mas del pare eternalment engenrat.

Creheu vosaltres que lo Sanct Spirit es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat mas proceint del pare e del fill e egual al pare e al fill. 

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu qui es trino en persones e hu en essentia per la sua omnipotentia haja creat lo cel e la terra e la mar e totes coses visibles e invisibles que en aquelles son.

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu pusqua remettre (redimir) los delictes e peccats e no altri sino ell.

Creheu vosaltres que en lo jorn del judici final tots resuscitarem e quiscu ab son propri cors e anima e axi starem davant lo tribunal e cadira de nostre Senyor Deu Jesu-Christ Deu nostre e ell donara a quascu gloria o pena segons los merits o demerits de quascu. 

Sequuntur articuli humanitatis Christi. 

Creheu vosaltres que lo fill de Deu ço es nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia stat concebut de la gloriosa Verge Sancta Maria per obra del Spirit Sanct sens ajustament de home.

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia nat de la Verge Maria vertader Deu e vertader home la Verge Maria stant verge ans del part en lo part e apres lo part. 

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ en aquella sacratissima carn que ha pres del ventre virginal de la Verge Maria sia stat crucificat mort e soterrat per los nostres peccats e defalliments. 

Creheu vosaltres que apres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ fonch mort e lo seu sagrat cors estant en la carn la sua sagrada anima davallas (davall, devall) als inferns e la divinitat stant ab lo seu precios cors ab la dita sagrada anima davallas als inferns e de aquells tragues e delliuras los Sancts pares que alli eran ço es Adam Eva Noe etc. 

Creheu vosaltres que lo tercer dia apres de la sua sagrada passio en son propri poder car es Deu resuscitat de mort a vida la sua anima sanctissima ajustada al cors glorificat ço es en aquell cors lo qual jague e fonch posat en lo sepulchre e lo qual penja en la creu. 

Creheu vosaltres que apres la sua sagrada resurrectio lo quarenten jorn de son propri poder sen muntas als cells hon seu a la dreta part de Deu lo pare. 

Creheu vosaltres que a la fi del mon nostre Senyor Jesu-Christ venra per judicar los vius e los morts e lavors donara a quascu gloria o pena perpetua segons los merits o demerits de cascu ço es als bons gloria e als mals pena. 

De Sacramentis. 

Creheu vosaltres en lo Sanct Sagrament de la Missa ço es que com lo prevere ses revestit al altar e lo schola li ha presentat la ostia que es pa material del qual nosaltres usam tots dies e lo prevere ha dites sobre lo dit pa aquelles sagrades paraules que nostre Senyor Deu Jesu-Christ dix lo dijous de la Cena cenant ab los seus Sancts apostols e dexebles que en virtut de les dites paraules lo dit pa material sia convertit e transubstanciat en vertader cors precios de Jesu-Christ.

Creheu vosaltres en los set sagraments de la Sancta Mare Ecclesia ço es en lo baptisme confirmatio penitentia en lo sagrament de la Sancta Missa en lorde sacerdotal en lo sagrament del matrimoni e de la extrema unctio segons que la Sancta Mare Ecclesia de Roma creu preica mana e observa.

Creheu vosaltres tot ço e quant Sancta Mare Ecclesia de Roma creu e confessa. 

Quibus ita gestis et peractis praefatus reverendus dominus episcopus barcinonensis absolvit illos in forma Ecclesiae a sententia excomunicationis et anathematis quam propter dicta crimina haeresis et apostasiae incurrerant. Quibus peractis de mandato suarum reverendarum paternitatum fuit processum ad legendum 

et publicandum capitulum sequens cum penitentiis et finem praesentis sententiae ut sequitur. 

E per quant per la confessio e abjuratio per los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Comte davant nos fetes nos consta aquells haver confessats los grans errors culpes e crims per ells comesos ab bona contritio tant quant havem pogut conexer. Volents aquells reunir a la unio e gremi de la Sancta Mare Ecclesia catholica Romana la qual no tanqua lo seu gremi a aquells qui ab deguda contritio e vertadera penitentia se tornen a aquella demanant misericordia e abjurant sos crims e errors trobam que devem manar axi com ab la present manam absolre e ab la present absolem e per absolts denuntiam los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den (pone deu) Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte de la sententia de excomunicatio e de anathema maior que per los dits crims e heretgia e apostasia del dia que aquells commetteren feren e son stats ligats e illaqueats e reduim e admettem aquells tant quant de dret podem e devem al gremi e unio de la Sancta mare Ecclesia catholica Romana ab vertader e pur cor e no ficte ni simulat se tornen en aquella e les penitenties a ells davall injungides e posades servaran e compliran e si hauran confessada tota la veritat de tots e sengles crims de heretgia e apostasia que sabut hauran axi de simateys com de qualsevol altres persones vives e mortes presents o absents. E per quant los damunt dits han offes molt temerariament nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la sua Sancta Ecclesia e fe catholica per la qual raho et alias no se pot conexer si aquells van en lum o en tenebres o si vertaderament o ficta o simulada se son tornats a la Sancta fe catholica per nostre Senyor Deu Jesu-Christ. Per tant per aquesta nostra diffinitiva sententia sententiam e declaram penitentiam e per penitentia condamnam tots los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça muller den Gabriel Comte e cascun de ells a carcer perpetual ab confiscatio de tots sos bens segons ja desobre es dit.

E mes los manam e per penitentia los injungim que de huy a un any prop seguent tots los damunt (pone damuut, típico error u - n) dits e cascun de ells dejunen e sien tenguts de dejunar tots los divenres de dit any e en pa e aygua e que per tot lo dit any ab bona devotio en cascun divenres quiscu de ells diga per trenta vegades les orations del Pater noster Ave Maria e lo Credo in Deum e Salve Regina si aquells saben e aquells que no saben dites oracions que dins spay de tres mesos prop seguents aquells sapian e aprenguen perfetament sots les penes a nostre arbitre reservades. E mes que les dites orations del Pater noster Ave Maria Credo in Deum e la Salve Regina hajan e sien tenguts de monstrar als seus fills e filles sots les dites penes a nostre arbitre reservades.

E mes los manam e per penitentia los injungim que en tota sa vida natural cascun any se hajen de confessar e de fet se confessen a sos confessors tots llurs peccats tres vegades ço es una vegada abans de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e altra a la Pascha de resurectio e altra en la festa de cinquagesma e que combreguen lo cors precios de nostre Senyor Deu Jesu-Christ al manquo una vegada lany ço es a la Pascha de resurectio sis trobaran disposts per combregar encarregant sobre aço les conscienties de llurs rectors e curats. 

E mes los injungim e per penitentia los manam per senyal de humilitat a tots los damunt dits que en tota sa vida natural no porten sobre si ni en llurs vestidures per si honrar or ni argent ni perles ni pedres precioses ne vesten seda ni grana ni xamellot ni porten coral ni ambre (ámbar). E mes que en tota sa vida no pusquen tenir ni tenguen officis publichs en les ciutats viles e lochs hon habitaran e viuran ni benificis en les Esglesies ne sien fisichs ni cirurgians ni botiguers ni speciers ni procuradors ni arrendadors per si ni per altra persona ni sien cambiadors ni notaris ni scrivans publichs ni cavalquen en cavall ni porten armes. Les quals penitenties segons que dessus se contenen a tots los dessus nomenats reconsiliats e a quascun de ells manam e injungim que facen e complesquen sots pena de relapsos les quals coses dessus dites totes axi pronuntiam manam e injungim en aquests scrits e per 

aquests scrits. - Petrus episcopus barcinonensis. - Antonius inquisitor. - Petrus inquisitor.

Lata fuit preinserta diffinitiva sententia per prefatos reverendum dominum Petrum episcopum Barcinone et Antonium de Contreras decretorum doctorem et Petrum Pariente in sacra theologia licentiatum inquisitores hereticae et apostolicae pravitatis in civitatibus et diocesibus barcinonensi tarraconensi Vici Gerundae et 

Helnae (Elna) a Sancta Sede Apostolica creatos et deputatos pro tribunali sedentes in dicta sede barcinonensi et de suarum reverendarum paternitatum mandato lecta et publicata per me Bernardum Texidor (1) presbyterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum et Sanctae inquisitionis notarium et scribam modo et forma supra scriptis presentibus dicto venerabili Martino Ximeniz procuratore fiscali Sanctae inquisitionis ex una et dictis Joanna Libiana vidua Marquesia uxore Pauli Badia Chatherina uxore Galcerandi Bertran Gabriele Rabaçer Isabele uxore Francisci Pallares reconsiliati et Alduncia uxore Gabrielis Comte ex alia parte die mercurii intitulata XXIII die mensis martii anno a nativitate Domini millesimo CCCC nonagesimo sexto. Quibus quidem omnibus et singulis praedictis sic peractis praedictus Martinus Ximeniz procurator fiscalis Sanctae inquisitionis petiit et requisivit de omnibus et singulis suprascriptis fieri unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per me praedictum notarium presentibus pro testibus ad hec specialiter vocatis et assumptis praedictis reverendis Petro Buada decretorum doctore Antonio Pellicer canonicis Sedis Barcinonae et venerabilibus et discretis 

Jacobo Ferrer notario et scriba maiore domos Deputationis Cataloniae et Petro Michaele Carbonell notario Barcinonae et Archivario Regio et magnificis Stephano Engan (antes Eugan) milite et Jacobo de la Ran alies Arenes domicello Barcinonae populato et Joanne de Planxes (antes Plaxes) decretorum doctore et Petro Latzaro minore dierum et Joanne Jofre et Guillelmo Laurador notariis et Joanne Borrada fusterio Barcinonae habitatoribus et praesente etiam clero et populo in dicta Sede congregato in grandi multitudine.  

(1) Hic Bernardus Texidor obiit apud villam seu oppidum Cervariae 

die dominico festo Sancti Bernardini XX maii anno a nativitate Domini M. D. nono. (1509)

romance valenciano del 1250

Golden Jacob :

¿Queréis leer romance valenciano del 1250? Uno de los primeros textos en él, la Carta de Jaime I a los Moriscos del Vall de Uxó.
Se observan palabras y construcciones aún en boca de nuestros abuelos;
huy, isqueren, en Borriana, estiguen, façen, alqueries, lo dit castell, garrofes ...

https://ca.wikisource.org/wiki/Carta_de_Jaume_I_als_moriscs_de_la_Vall_d%27Uixó_(1250)

Carta pobla de La Vall d'Uixó
de 

Jaume el Conqueridor

En nom de Deu tot piados é misericordios, oració feta per nostre Senyor Deu sobre tots los Apostols: Aquest es privilegi honrat, lo cual mana nostre Senyor lo Rey de Aragó, de Mallorques, de Valencia, é Comte de Barcelona é Durgell, é Senyor de Monpesler, á qui Deu mantenga, otorgat à tots los moros de la vall de Uxó, los cuals reebé sots la sua fe; é que poblen, é poblar façen la vall de Uxó damunt nomenada, é les sues alqueries é los seus termens á la dita vall determenats ó assignats ans quels moros isquessen de la terra. E que reten de continent lo castell de la dita vall de Uxó á Nos lo Rey, ó á qui nos manarem de nostres gents, sen ninguna triga. E retut lo dit castell sobre lo dit pacte, estiguen tots los moros en la lur població de lurs cases, é de lurs bens, on que sien en los lochs o alqueries de la dita vall de Uxó, ells, é tots aquells qui per temps serán de lur generació pera tots temps en fe de nos lo Rey.

2. . . . . E perdonam é remetem á aquells tots crims ó penes per aquells comeses tro al jorn de huy, é per res non fosen de aquells dits crims ó penes demanats; ne sien de manats de alcuns deutes que fossen deguts á alcuns juheus per alcuna manera.

3. . . . . E volem que tots los moros sien sobre lur çuna en lurs matrimonis, é en totes les altres coses, segons çuna. E que pusquen publicar lur çuna en oracions, é en amostrar de letra á lurs fills el Alcorá publicament, sens nengú prejudici á aquells fer. E que pusquen anar per tota la terra et senyoría nostra á fer tots lurs afers, sens que nels sie vedat per alcuna persona: é quels sia legut é puxen comprar tot blat per á llavor á ops de la llur terra en Borriana, é en altres lochs de la nostra senyoría.

4. . . . E que sien tenguts de pagar tots aquells drets, los cuals solien pagar lurs antecessors ans que isquesen los moros de la terra, é lur dret é delme, segons que es contengut en la carta antiga, la cual de present es en la lur ma.

5. . . . E atorgam á aquells que sien franchs en aquest present any de tots los delmes é drets, del dia que retrán lo castell de la dita vall de Uxó en un any; que no sien de res demanats dels drets. E aprés fenit lo dit any, sien tenguts pagar tots los drets é delmes, seguns lo lur privilegi antich.

6. . . . E fem los franchs de la venema dels arbres, é de tota la ortaliça, sino de aquella, la cual se vendrá publicament.

7. . . . E que sien tenguts de pagar lo dret de bestiar é de colmenes, ço es, de cuaranta una.

8. . . . Et que puguen fer alcaldi et alami per si mateixos: et que pusquen jutgar les aygues entre si, axi com era acostumat en temps de moros, segons ques conté en los lurs privilegis antichs. E que sien les rendes de les mezquites á ops de les dites mezquites, axi com ere antigament.

9. . . . E que no pusca poblar ab ells christiá, né bateját dins la lur població, sens lo lur voler, ne Nos no pusguám aquells forzar, ni alcun altre en nom nostre del regne de Valencia per tos temps.

10. . . . Et que sien tots los lochs é les alqueries de la vall de Uxó á servitut del castell de la dita vall de Uxó, segons que de primer ere acostumat.

11. . . . E qui volrá anar dels de la vall de Uxó cuant se volrá, en terres de moros, que ho pusca fer: é açols otorgam sens alcuna triga. E que pusquen vendre totes les lurs possessions é bens als moros tan solament é que nols pusquen vendre á alcun christia null temps.

12. . . . E que hajen tots lurs termens é lurs bestiars de Uxó, é Nulles, é Almenara, é lo terme de Urmell en la Plana é les vinies de la alqueria appellada de Carc é Alfandech egons que já seren deputats á ells en temps de moros. E que pusca anar lo lur bestiar en tot lo terme de Xova, segons que á ells era ja legut.

13. . . . E totes aquestes condicions habem otorgat á ells, guiats é assegurats en tota la nostra terra, en persones é en bens ells é tots los que per temps serán en per tots temps, sobre aquesta condició, que ells sien sotmeses é leals vasalls á Nos, é á qui aprés de nos será de tota la generació.

14. . . . E que no pusquen anar á loch ó lochs de la guerra, nels pusquen donar nenguna provisió en denguna condició ni á aquells metre alcuna cosa. E que dejen guardar tota la nostra terra, é á tots los nostres vasalls be é leyalment.

15. . . . E que dejen pagar los drets de les colmenes é lo delme de les figues, é de garrofes, é de les gallines, segons ques conté en altre privilegi per Nos á ells otorgat. E que no sien tenguts de pagar dret dels ous, ne fer Çofra de lurs persones, ne de lurs besties.

16. . . . E sobre totes les coses damunt nomenades, foren per nos fermades les dites coses. Testimonis sobre les dites coses los capdals Don Ferrando de Muncada, Don Guillem de Muncada, Don Galcerán de Pinós, Don Guillem Deutença. Feta en lo mes de Jumet Alahir, segons compte de moros, en lany de 648 conjunt lo dit kalendari en lo mes de agosto en lany 1250 segons kalendari de christians. E deposam lo nostre signe sobre les dites coses fermades é loades en lo dit kalendari.

17. . . . E declaram que paguen tots los dits moros, é los que per temps serán, la huytena part de tots los fruyts á Nos, ó á qui Nos volrem; é que no sien tenguts alcuna altra cosa pagar de tots los lurs fruyts, los quals naxerán en la lur terra. Exceptam los rayms dels arbres é de les ortaliçes, los quals no serán venuts. E pagant la octava part de tots los fruyts, nols puscam fer alcuna demanda de tots los fruyts damunt nomenats. Exceptat, que si per Nos, ó procurador nostre es feyta alguna peyta ó demanda als moros, los quals son en la Tinença de Valencia, ladonchs sien tenguts pagar ço que per Nos serán taxats en les peytes.

18. . . . E los moros que stiguen axi com eren acostumats en temps de moros, ans quels moros isquesen de la terra.

19. . . . E tots aquells que isqueren de la vall de Uxó, é no foren assetjats ab ells en lo dit castell, que tots los lurs bens sien á ops de les pernones del castell.

20. . . . Escriví totes les coses damunt nomenades en lo dit kalendari per manament del molt alt Senyor Rey, á qui Deu salvu, Salamó fill de Alquizten. Signum + Jacobi Dei gratia Regis Aragonum Majoricarum et Vaalentiae, Comes Barchinonae et Urgelli, et Domini Montis Pesulani, qui praedicta omnia laudamus, concedimus et firmamus, proui superius continetur.

Fonts

• Colección de Documentos Inéditos para la Historia de España, por D. Miguel Salvá y D. Pedro Sainz de Baranda. Tomo XVIII. Madrid, Imprenta de la viuda de Calero, 1851, pàgs.42-50 (document XII), alhora recollit del foli 229, pàgina 2 del llibre 1r. del Real Patrimoni guardat a l'arxiu de la Bailia General de València.

http://digibug.ugr.es/handle/10481/7718

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

O senyora que altra malaltia haueu a guarir molt dolorosa e poch planguda: qui ha nom puagre: qui significa los inconstants e no ferms en les obres sues: Aquesta malaltia senyora sera per vostra merce molt planguda e ab summa diligencia curada: Car vos sabeu quants perills en si porta: Aci senyora amprareu los guants guarnits de vert mouent los a speranca dels bens esdeuenidors: los quals nos atenyen si no per treballs continuats: seguint lo exemple dels sancts que fins a la fi han perseuerat: E perço vostra senyoria los dira. ¶ Si vis saluari semper studeas imitari vitam iustorum: fugiens exempla malorum. Volent dir a cascu dels malalts: O miserable puagros que ades tens la dolor en hun loch ades en altre: mudant souint de proposit en proposit: e de obra en obra sies cert que sit vols saluar es necessari ab gran studi penses e treballes en imitar e seguir la vida dels justs: e fugir a aquells de qui pots hauer mal exemple de vida: Car los flachs e que facilment se muden: no poden hauer res pus perillos que conuersar ab persones vicioses: ne res pus profitos que praticar ab persones virtuoses e constants: e tenir sobre si gran custodia. ¶ Quia vbi non est sepes: diripietur posessio. Car la hon noy ha tanca facilment se destroeix la possessio E aximateix nou molt al home a no perseuerar en lo be començat presumpcio en confiança de sa propria virtut: E perço es dit. ¶ Qui de virtutibus suis extolliter (extolli + t en ganchet) quasi de medicamento vulnerater (vulnera + extolli + t en ganchet): Car qui de ses propries virtuts se exalça: es axi com aquell que ab la medicina de salut es nafrat e mort. E perço diu salamo. Fili superbia nunquam ascendat in corde tuo ab ipera (i + p en virgulilla + a) enim sumpsit initium omnis perditio. Volent dir: Que cascu se deu molt guardar que superbia ne presumptio no regne en lo seu cor: car ensemps ab ella ve tota natura de perdicio: Es molt necessari al home qui vol perseuerar en vida virtuosa que haja pau e repos dins la sua consciencia: e defora ab totes les creatures: Car per ço es scrit. ¶ Pacem cum hominibus habeas: bellum cum vitijs. Car ab tots deuem hauer concordia e pau: e solament brega (guerra) ab los propris vicis: Car benignitat e dolçor conseruen la anima en tot bon proposit: segons posa Salamo dient. ¶ Simplicitas iustorum diriget eos: et iustitia rectorum liberabit eos. Car la simplicitat dels iusts endrecara a ells en tota virtut: la justicia dels qui son drets e sancers de cor delliurara aquells de tot cayment perillos: O senyora que ab aquestes medicines e empastres (emplastos; emplastes) guarreu axi los dits malalts que prestament los fareu sortir del lit e trobant se sans e forts ab gran goig diran a vostra senyoria. ¶ Vbi (ubi) vis paremus tibi comedere pascha: Volent dir: O senyora excellent en quina manera de virtuts voleu quens exercitem: per que vos venint a nosaltres per amor e caritat portant nos la gracia diuina: pugau fer pascua e gran festa ab nosaltres: alegrant vos de la nostra salut. O senyora que encaraus haureu a exercitar en guarir vna altra malaltia que per natura es incurable. E diuse ceguedat significada per los qui no coneixen: de la qual malaltia vostra merce aura molta pietat: e posant vos en les vostres excellents mans aquells guants guarnits de argent tocarlos eu los vlls del enteniment: dient a cascu d´ells. ¶ Si cognouisses 7 tu: Volent dir O miserable cech e si tut conexies: la malaltia tua seria facil de guarir: car ignorancia fa les poques malalties venir a esser mortals: per que en lo començament no prenen la medicina deguda: axi fills meus duptau vos e no stigau axi encegats. ¶ Timete dominum et date illi honorem quem venit hora iuditij eius. Hajau gran temor de nostre senyor deu e donau a ell honor e gloria coneixent e confessant les culpes vostres Car prestament vendra la hora del seu rigoros juhi: En lo qual los vostres peccats seran vists e coneguts: e siau certs. ¶ Quia dies domini sicut fur in nocte veniet. Car lo dia que lo senyor vendra a jutiar sera axi amagat e secret com del ladre que ve de nit: E guardau no hajau a hoir en aquell estret juhi de boca del jutge. ¶ Propter multudinem (multitudinem) iniquitatis tue et propter dura peccata tua feci tibi hoc. Volent dir Siau certs vosaltres cechs: que per la gran multitut de les iniquitats vostres e per la durea dels peccats per vosaltres no coneguts yous he fet aço: que siau dampnats eternament: e coneguts per totes les creatures e per aquelles menyspreats: puix dauant mi nous sou coneguts ni humiliats: E axi aterrats per gran temor vendran en coneixença de sa gran error: e diran a vostra senyoria. ¶ Illumina occulos meos ne vnquem obdormiam in morte ne quando dicat inimicus meus preualui aduersus eum. Volent dir cascu per si: O excellent senyora e metgessa nostra: Illuminau los meus vlls de vera coneixença per que nom adorma en la mort ignorant los peccats meus: e de aquells hauent poca cura: E que en aquell cars lo Diable enemich meu no puga dir yo he vençut e aterrat: O senyora que la vostra caritat sera tanta que a nengun malalt no direu de no: E per ço senyora vendran a vostra clemencia los forts qui es malaltia molt auorrida sens sperança de salut significada per los indurits e obstinats en peccat: Aci senyora haueu mester hun gran esforç (esforc) e metre les mans dins les entramenes de aquests malalts ab los guants guarnits de groch qui es color clara e resplandent e moureu lo cor de aquells a coneixença clara del perill en que stan: e que nengu nols pot ajudar si ells mateixos ajudar nos volen: E dir los ha vostra merce. ¶ Qui te fecit sine te: non te saluabit sine te. Volent dir: O vosaltres qui continuament stau e perseuerau en peccat e axi voleu viure: Siau certs que aquell senyor quius ha creats e fets sens ajuda vostra: nous saluara james sens voluntat e treballs vostres: E lo temps de mereixer sols es en la present vida: e si aquest despeneu en vicis e peccats queus resta sino la pena per ells meritada: Car scrit es. ¶ Que enim (e+i nassal+3 o Z) seminauerit hom (h+o en virgulilla: hon, hom): hec et meter. Car segons les obres quel home fara axi sera pagat. Filioli recordamini q3 nouissima hora est: E per ço recordau vos fillets que ja sou a la derrera hora: esforçau (se llich ben cla: efforçau) vos a fer bones obres: car certament vos dich. ¶ Bonorum ergo laborum gloriosus est fructus. Car dels bons treballs glorios es lo fruyt: E a cascu d´aquells qui virtuosament haura obrat sera dit en lo pas de la mort per nostre senyor deu. ¶ Date ei de fructu manuum suarum. et laudent eum in portis opera eius. Volent dir. Sia dat a aquest del fruyt de les sues propries mans: ço es lo gran premi que mereix per sos treballs: e sia lohat de les sues bones obres en la porta: çoes en lo eximent de la mortal vida: E ab aquestes medicines senyora fareu cobrar la hoida als sorts: e cascu d´ells lançantse als peus de vostra senyoria: dira. ¶ Domina audiui auditionem tuam et timui Volent dir. O senyora yo hoint les amonestacions de vostra senyoria so vengut en coneixença de la mia error e obstinacio e tem molt la rigor del diuinal jutge: Per que soplich a vos senyora metgessa que de aquesta malaltia maueu guarit: me doneu alguna medicina per a vsar que no torne en la dita malaltia: E vostra merce respondra ab molt plaer dient. ¶ Serua mandata. q3 breues dies hois sunt. Volent dir: Fills meus no es cosa nenguna que axius preserue de tot mal com es seruar los manaments diuinals: e tot ço a que lome es obligat: Car los dies de la vida dels mortals son tan breus que nengu nos deu enujar de qualseuulla treball que porte: puix sab que tan poch te a durar car la mort es fi de tots treballs de aquesta vida: E qui be viu e ordenadament la fi ha segura: segons es scrit dient. ¶ Non potest male mori qui bene vixerit: car no pot mal morir qui be ha vixcut: E aquestos senyora molt contents de les vostres medicines e bon regiment sotsmetranse tots a la hobediencia de nostre senyor deu e vostra: guardantse de tornar en la primera malaltia: O senyora clement que altra manera de malalts vendran a vostra senyoria: los quals ab signes demanaran ajuda: car son muts e parlar no poden: Aquells senyora son entesos per los qui mal regeixen la lengua e no donen a nostre senyor deu la lahor que deuen: E vostra merce rebent los ab molta pietat entendreu solicitament en la curacio d´ells: E tenint en les vostres precioses mans aquells guants guarnits de morat: qui es color foscha e molt honesta: Tocar los ha vostra merce en lo cor escalfant aquell ab les vostres propries mans: Car la fredor del cor fa cessar la lengua de son virtuos exercici: e d´aqui senyora fareu sortir la foscha e amagada deuocio: E apres tocar los eu la lengua purgant aquella: e fareu publicar la dita deuocio per paraules manifestes dient a aquelles. ¶ Loquimini et clamate: quia volo vos orare in omni loco leuantes puras manus sine ira et disceptatione: Volent dir: Puix per lo tocament meu sou guarits: parlau e cridau: car la voluntat mia es que oreu en qualseuulla loch queus trobeu leuant les mans al cel ab puritat de conscientia sens ira nenguna ne contencio: ans ab vera humilitat e pacificacio. Car tals oradors vol lo pare eternal. E perço dix Dauid. ¶ Respexit in orationem humilium: et non spreuit precem eorum. Volent dir. Que nostre senyor deu mira e aproua les oracions dels humils: e no menysprea james les pregaries d´aquells. ¶ Quia oratio humiliantis se nubes penetrat. Car la oracio de aquell que se humilia penetra les nuus. ¶ E aquest exercici de lohar vostre deu y creador vull que proceeixca de cor. Car dich vos certament. ¶ Si cor non orat in vanum lingua laborat. Que si lo cor no es atent en la oracio en va treballa la lengua. ¶ Quia deus non aspicit verba orantis: sed attendit cor deprecantis. Car lo senyor no mira les paraules del qui ora: ans aten al cor e a la affectio ab que es pregat. ¶ O senyora que aquests muts hauent cobrada la paraula per mija de vostra senyoria: e trobantse desijosos e inflamats de continuar e perseuerar en la lahor diuina diran a vostra merce. ¶ O inclita senyora sia de vostra merce darnos algun orde ab que perfetament pugam seruir e lohar aquell senyor fill vostre: segons per vostra altesa som amonestats. E vos senyora dir los eu. ¶ Fills meus. la preparacio vostra per a ben perseuerar e obtenir lo que demanau ha de esser aquesta. ¶ In sanctitate et justitia coram ipso omnibus diebus vestris. Car es necessari siau sancts dins en lo cor: e defora en les obres: e que siau axi justificats que nengun peccat en vosaltres no puga aturar per sols vn moment: e queus esforçeu de star en la presencia diuina continuament: ço es en gracia sua. Car nengu no li sta dauant sino aquells qui posseeixen la dita gracia: e en aço perseuerareu tots los dies de la vida vostra: auorrint lo mon e totes les coses sues. Car dich vos certament. ¶ Longe est mens illius a deo: cui hec vita dulcis est. Co es que es molt luny de nostre senyor deu la pensa de aquells a qui la vida present es dolça e plaent. ¶ E los dits malalts senyora molt inflamats de la resposta de vostra senyoria esforçar san a posar per obra lo per vostra merce manat. Axi senyora veus açi los guants vostres a que han a seruir. E la senyora ab molt plaer accepta los dits guants e comanals a vna de ses donzelles nomenada prudencia: dientli quels tingues prests per a quant vendrien los malalts a esser curats.

Capitol CXIX. Com Magdalena vingue a demanar misericordia al senyor: lancant se als peus de sa magestat.

Capitol CXIX. Com Magdalena vingue a demanar misericordia al senyor: lancant se als peus de sa magestat.

Hoint dir la dita Magdalena que lo senyor era conuidat per vn fariseu: qui staua prop casa sua: delibera de anar per demanarli misericordia publicament dauant tots: la qual li hauia ja demanada ab infinides lagrimes dins lo secret de la sua anima: ab tot que sabes que aquell fariseu qui hauia fet lo conuit era vn gran hypocrit: e murmurador e molt escandaliços: e que no hauria plaer de veure la en casa sua: no cura res de aço sols pensa en plaure aquell qui amaua la sua anima. E oblidada de tot son stat: abandonant del tot la gloria mundana: axi com se staua en gonella ab los cabells estesos: lanças vn mantell d´vna seruenta sua sobrel cap: e tota sola exi de casa ab passos cuytats: dient. ¶ Ambulauit pes meus iter rectum. Volent dir. Los meus peus anaran per cami dret fins vinga a la presencia de aquell per mi tant amat. ¶ Quem cum tetigero munda sum: et quis satiabitur videns gloriam eius: Car yo he ferma fe que axi com haure tocat aquest be infinit sere mundada de totes les culpes mies: hi quis pora fartar ni saciar de veure la gloria e jocunditat de la presencia sua. E anant ab aquest desig insaciable la amable Magdalena: peruengue a la casa hon era lo thresor que cercaua. E lo senyor fill de deu aqui totes coses eren manifestes: sabent lo adueniment de aquesta seraphica dona volent se seure a taula mana sa magestat posar la cadira hon se hauia a seure: en manera que tingues les espatles en vers la porta de la sala hon se feya lo conuit. E lo phariseu qui lauia conuidat sient dauant sa senyoria miraua de front la porta: en manera que no podia entrar ne exir negu que ell nou ves primer. E entrant la dita Magdalena per la porta de la sala lo dit phariseu mirant la coneguela tantost: ab tot vingues molt desfreçada: e no en layre acostumat: alteras tot arrunçant la cella: dix dins si mateix. Que vol esta dona en casa mia. ¶ E la gloriosa Magdalena vehent despalles aquell senyor qui cercaua la sua anima: enflammantse tota en amor dix. ¶ Quemadmodum desyderat ceruus ad fontes aquarum: ita desyderat anima mea ad te deus. Volent dir. Axi com lo ceruo desija les fonts de la aygua axi la mia anima desijaua aquesta vista de vos qui sou senyor y deu meu. ¶ E lançantse ab gran feruor de amor dauall la taula abraça aquells sagrats peus diuinals del senyor ab vn plor tan extrem: que tots los ossos de sa persona cruxien. Besaua aquells moltes vegades: e no podent formar paraula per gran abundancia de lagrimes: dins son cor deya ab doloros sospir. ¶ Domine secundum actum meum noli me iudicare: nihil dignum in conspectu tuo egi: ideo deprecor magestatem tuam: vt tu deus deleas iniquitatem meam. Volent dir. O senyor e vida mia: nom vullau jutjar segons los actes e obres mies: car certament confes e conech: que nenguna cosa digna de merit ni de premi dauant la vostra real presencia yo no he fet: ans infinits mals dignes de molta punicio. e perço senyor so yo açi per suplicar la magestat vostra vullau delir e perdonar les iniquitats mies. ¶ Ecce benignissime domine deus meus coram te est miseria mea: et in manibus tuis est misericordia tua. O benignissim senyor e deu meu mirau me ab los vlls de clemencia: car dauant la magestat vostra es manifesta la miseria mia: e en les vostres piadoses mans es la misericordia vostra: comunicau la a mi senyor e vida mia: car vos sabeu. ¶ Quia misericordia miseris necessaria est. Car als miserables es necessaria la clemencia vostra. O senyor e quina miseria pot esser semblant a la mia: que conech hauer vos offes infinidament: e nous puch satisfer la minima part: ¶ O senyor hi si yo per penes e turments de ma persona pogues satisfer a les offenses vostres: quant serien a mi delitoses e plaents les tals penes: Noy ha turment senyor per cruel e penos que sia: que a mi no fos refrigeri: si per lo mija de aquell pogues reparar les errades mies. ¶ Ad te est omne desiderium meum: 7 gemitus meus a te non est absconditus. Car a vos senyor son manifests los meus desigs: e lo gemech meu a vos no es amagat. Sols vos qui sou clemencia infinida: sabeu la mia anima de quanta dolor es turmentada: recordant me queus he offes: so cayguda en tanta multitut de peccats. e so certa. Quia stipendia peccati mors. Car la trista paga e loguer del peccat es mort: la qual justament es a mi deguda: si vos ajudador meu nom deliurau de aquella per la infinida misericordia vostra. ¶ Noli abscondere faciem tuam a me: veni in me per gratiam tuam: tange oculos meos spirituales radijs tue lucis: illustra cor meum lumine tuo: 7 dic anime mee salus tua ego sum. O senyor clement e piados no vullau amagar la vostra dolça cara a mi per la iniquitat mia: ans vos placia venir a mi visitant la dolorada anima mia ab la gracia e misericordia vostra: sens la qual yo perixch: tocau senyor los vlls meus spirituals: veja yo dins mi lo raig de la vostra lum: resplandeixca la vostra lum dins lo meu cor: digau senyor a la mia anima ques alegre: que vos sou la sua salut. ¶ Considera ergo misericors deus naturam infirmitatis mee: et ostende super me magnitudinem bonitatis tue quia nemo bonus nisi tu solus. O senyor: vos qui sou pura misericordia: considerau e mirau la infirmitat e flaquea mia: e mostrau sobre mi la granea e magnitud de la infinida bonea vostra: car negu no es perfetament bo: sino sols vos amor e vida mia. ¶ O qp bonus es domine anime querenti te: si querenti: quanto magis inuenienti: O senyor clement y quant es bo e profitos a la anima peccadora cercar y demanar a vos: e si tant es profitos senyor meu lo cercar vos: quant es singular e gran goig lo trobar vos: ¶ Quis per se sine tuo auxilio perfectionis culmen ascendit: O vida mia: e qui es aquell: que sens lo adjutori vostre puga pujar en tanta perfectio de trobar e conexer vos: perço supplich la magestat vostra dient. ¶ Tu me conuerte deus salutaris meus: tu illumina animam meam: tu dirige: tu in me flammam tue dilectionis accende: vt terram despiciam: celum aspiciam: peccata odiam: iustitiam diligam. Car vos senyor sou aquell qui podeu girar e conuertir totes les affections mies a vos: qui sou salut e vida e gloria mia: per vos senyor sia regida e illuminada la anima mia: per vos caritat infinida sia encesa dins mi la flama de la amor vostra: perço senyor que la terra e totes les coses sensuals sien per mi auorrides: sols lo desig meu sia en lo cel: e tota la amor mia en vos senyor meu: la justicia de vera penitencia sia per mi amada: e tots los dies de la mia vida sia ab ella acompanyada: ab aquesta senyor meu vull fer liga e amistat estreta: car so certa que de ella es dir. ¶ Penitentia salus anime: restauratio virtutum: despoliatio vitiorum: obtussio inferni: porta celorum: via iustorum: refectio bonorum. Felix qui te amat: et te vsquem ad vltimum vite sue custodit. Car aquesta virtuosa penitencia es salut hi vida de la anima: reparo de les virtuts: despullament dels vicis: tanca de infern: porta del regne del cel: cami real per aquells qui justificadament volen anar a paradys: refectio de tot be: e perço es dit. Benauenturat qui lama e la guarda e la conserua fins al extrem de la vida sua E dauid del qual vostra clemencia se diu fill: hauent largament experimentada la dita virtut: dona gran sperança e confiança als peccadors: dient. ¶ Cor contritum 7 humiliatum deus non despicies. Certificant a tots los peccadors: que lo cor contrit e humiliat per vostra magestat nunqua es menyspreat. ¶ O piados senyor vos sabeu lo meu cor quant es dolorat e humiliat: recordant me hauer offes a vos senyor e creador meu. Nom negueu senyor la misericordia vostra: rebeu me a merce: car de verdader cor me penit de la desordenada vida mia ab voluntat e proposit ferm de may offendreus: ne partir me de la obediencia vostra. E dient aquestes coses dins la sua dolorada e turmentada pensa: lagrimes continues eren escampades dels seus vlls regant e banyant los gloriosos peus del fill de deu. e com veu la amable Magdalena los peus del seu senyor axi banyats de les sues abundoses lagrimes: besauals ab infinida amor: sentint dins si vna singular dolçor: que la inflammaua a continuar sa penitencia ab vna seguretat molt gran de rebre venia (venja) de aquell senyor clement a qui la demanaua: e li paria hoir dins la sua anima aquella piadosa veu diuina: que li deya. ¶ Ego sum qui vocaui te: ego sum qui deleo iniquitates tuas. Volent dir. Magdalena siau confortada e hajau ferma fe: que yo so aquell: quius he cridada e amada: ans que vos anasseu a mi: e yo so aquell verdader metge que vos cercau e puch guarir perfetament les nafres de la vostra anima: e delir del tot les iniquitats vostres: e sentint magdalena aquesta veu de clemencia dins si fon tant consolada e alegra: que abundant en moltes mes lagrimes deya. ¶ Defecerunt oculi mei in eloquium tuum dicentes quando consolaberis me. Volent dir. O senyor e vida mia: que hoyt lo vostre dolç parlament defallen ja los meus vlls per abundancia de lagrimes dient Quant haure yo aquella consolacio complida: que sien a mi remesos del tot los peccats meus: e per gracia vostra sia confermada en la amor e familiaritat vostra: E besant aquells peus diuinals moltes vegades lauant los ab molta abundancia de lagrimes: e ab los seus cabells qui eren de singular bellea: torcaua e exugaua aquells ab molta reuerencia: volent lo seruir ab aquells cabells: ab los quals tant hauia offes sa magestat. ¶ Ut totum seruiret deo in penitencia: quicquid ex se deum contempserat in culpa. Car totes les parts de sa persona offeria a la seruitut diuina en continua penitencia ab les quals coneixia hauer desseruit sa clemencia. ¶ E apres que hague axi lauats e torcats los gloriosos peus del senyor ab summa diligencia e deuocio no recomptable: tornaua abraçar aquells ab tanta amor: que paria quels volgues empremptar dins la sua anima: e deya ab vn doloros gemech. ¶ In te domine speraui: non confundar in eternum. Volent dir. O senyor y deu meu: en vos es tota la sperança mia: no permetau sia confusa eternalment: segons mereixen los meus peccats: ans supplich la magestat vostra dient. ¶ Miserere mei deus secundum magnam misericordiam tuam. O senyor y placia a la vostra real clemencia hauer merce de mi: segons les vostres acustumades e antigues misericordies. ¶ Innoua signa 7 immuta mirabilia. O clement senyor yo so certa que pus difficil cosa es: e de major marauella: la conuersio del peccador: que la creacio del mon. E perço suplich la magestat vostra vulla innouar los senyals antichs: e mudar les obres marauelloses vostres. Car aquells grans senyals que vos vida mia fes volent deliurar lo vostre elet poble de la captiuitat de egypte: haueu a fer ara spiritualment dins la anima mia per traure aquella de la captiuitat diabolica. E les grans marauelles que cada dia feu en guarir e resuscitar los cossors: haueu ara a fer guarint la lebrosia de la peccadora anima mia: resuscitant aquella de la cruel mort que ha encorreguda. No deman salut corporal: major cosa deman: e de mes vos vull esser obligada: que aquells a qui haueu donat salut corporal. ¶ Quia frustra viueret corporaliter: quando spiritualiter in anima moreretur. Car poch val al home viure corporalment: quant la anima sua spiritualment dins si es morta. ¶ Quid ergo proderit quia videtur in corpore viuus: qui fuerat in anima morte infidelitatis occisus: O senyor y que aprofita mostrarse viu en lo cors: a aquell qui te la anima sua morta per infidelitat e desobediencia del seu creador: e que coneix les obres sues totes esser contraries a la ley diuina: ¶ Aquesta mort es la que deu esser temuda e plorada: de aquesta Senyor vos deman resurrectio: car conech hauer encorregut en aquesta cruel mort per los meus infinits peccats: dels quals vos sols me podeu deliurar e resuscitar qui haueu dit. ¶ Ego sum resurrectio et vita: qui credit in me etiam si mortuus fuerit viuet. O senyor puix vos sou resurrectio hi vida: hi dieu que tots los que creuran en vos no morran: e si son morts resuscitaran: yo senyor ab ferma fe us deman la vida de la anima mia: daulam (donáumela, dáumela) senyor per queus serueixca: eus ame: eus conega per mon deu e creador: e singular benfactor. ¶ E dient Magdalena aquestes rahons e moltes altres que recitar nos porien dins la feruent pensa sua: rahonant se ab lo seu Mestre e senyor: torcaua moltes vegades los seus diuinals peus ab los propris cabells. Car per les continues lagrimes molt souint los tornaua a banyar: desquels hauia torcats: no fatigant se may del seu amoros exercici. ¶ E obrint vna capça que hauia portat: la qual era de pedra molt singular e dina aquella hauia vna liquor molt preciosa de la qual acostumaua vsar per conseruacio de sa delicada persona. E delliberant donar fi als tals plaers e delicaments e espletar totes coses en lo seruir del seu amat: escampa la dita liquor vntant e refrescant los peus cansats del senyor: tenint la per molt ben esmerçada en lo seruici del creador de totes coses qui ab tanta fretura e treballs calcigaua per lo miserable mon per salut dels peccadors.

Capitol XLV. Com sanct Miquel presenta a la senyora xij parells de guants

Capitol XLV. Com sanct Miquel presenta a la senyora xij parells de guants molt ben guarnits dient a sa altesa com tenint aquells en les sues precioses mans guarria per sol tocament xij spirituals malalties.

Tantost fon aqui vn altre Angel ab vna capça de crestall (cristal, vidre) molt clar guarnida dor molt special prenint la sanct Miquel obrila e e presentantla a la senyora dixli: Excellent senyora veus açi vna dotzena de parells de guants quius tramet la magestat diuina guarnits singularment cascu de sa color: Per ço senyora que vos sou la gran metgessa de natura humana e haueu a guarir totes les malalties de aquella: e a cascuna malaltia queus sera presentada vostra merce se posara sa manera de guants per pus piadosament contractar aquelles: Car com vostra senyoria veura aquella cruel malaltia de hydropesia: es de superbia e presumpcio qui axi agudament fa sedejar als homens la gloria mundana: vnflant (unflant) aquells de vanitat e miseria fent vida oblidant e menyspreant tot lo be esdeuenidor: com mes creix aquesta malaltia meys se coneix: Moguda vostra senyoria de molta pietat posaruos en aquells guants qui son guarnits de flocadura burella: qui es color cendrosa: e tocant lo dits malalts dirlos eu. ¶ Recordare quia puluis (pulvis; pols) es 7 in puluerem (pulverem) reuerteris. Volent dir: O miserables superbiosos recordeus que sou pols e cendra: e que en aquella haueu a tornar. E auis vos de aço (aco): ¶ Quia vbi superbia ibi contumelia: Car hon y ha molta superbia nunqua defallen minues vituperis e vergonyes: E aco es la propria medicina de aquesta malaltia. Axi si la dita medicina us es fort e enuiosa fugiu a la causa de la malaltia: car siau certs ¶ Quia odibilis est deo et hominibus superbia. Car abominable es a deu e a homens la superbia: e a cascu ha plaer de punir aquell: E ab aquestes amonestacions e inspiracions ensemps ab los exemples de la vostra profundissima humilitat guarreu vos senyora tots los detenguts de aquesta mortal superbia: si a vos metgessa singular creure volran: O senyora que laltra malaltia no menys perillosa es etiguea (enueja, enveja) entesa per los enuejosos vos no la menyspreareu: ans ab molta solicitut entendreu en la curacio de aquella: E posant vos los guants guarnits dor tocareu ab molta dolcor los dits malalts dient los. Qui non diligit proximus suum manet in morte. Volent dir: O fills meus qui en aquesta tan cruel malaltia de enueja e auorricio de vostres proismes sou cayguts: no penseu star en poch perill: ans siau certs que la mort spiritual es ab vosaltres: e sou molt luny de la amor diuina: car qui no ama lo germa seu qui veu: com amara lo creador seu qui no veu: E ab la dolcor de les vostres paraules e mirant los vostres guants qui son daurats e molt clars exemples de la caritat vostra seran guarits perfetament los dits malalts. O senyora que vna altra orrible malaltia guarreu (guarireu) perfetament: co es la abhominable lebrosia (lepra) qui ab lo alende seu corromp les gents: e es entes per los mal parlers: que a tots los quels miren e toquen enfectionen: Be haureu mester senyora en la curacio d´aquesta malaltia: queus poseu los guants del guarniment negre: ço es reduint los a memoria lo stret juhi de deu: en lo qual seran examinades totes les mal dites paraules: E dir los ha vostra merce. ¶ Quis est homo qui viuet et non videbit mortem: Volent dir. Sabeu vosaltres miserables qui axius alargau a mal parlar: si ha nengun hom dels viuents: que no sia sots mes a mort: E si tal cosa trobar nos pot com viuiu axi reposats en vici tan criminos: puix sou certs que la mort posara terme en vostre desfrenat (o deffrenat, pareixen ff) parlar e sera començ de la pena que james finira: E ab aquesta temor senyora los apartareu de aquest vici: els fareu occupar la lengua sua en loar nostre senyor deu e en edificar lo proisme: O senyora quant sereu demanada per guarir e ajudar aquells qui per febra pestilencial son turmentats: ço es aquells qui per multitut de peccats e desordens continuats tiren los altres per son mal exemple a semblant malaltia. Acorrereu senyora molt prest ab los guants en la ma guarnits de blanch mostrant los exemples singulars de nedea e puritat de vostra Real persona: qui es spill e regla de tota virtut e fre molt poderos contra tot vici: e dir los eu. ¶ Ve homini illi per quem iscandalum (ícandalum) venit. Volent dir: O vosaltres qui axi sens nengua temor escandalizau vostres proismes: els tirau a mal siau certs que la maledictio de deu es sobre vosaltres. E de tals diu Dauid. ¶ Dilexit maledictionem et veniet ei. Car haueu amat lo peccat qui de si porta maledictio: e es vos venguda justament. E axi senyora temerosos de la vostra rigorosa sentencia girarsan a la clemencia vostra demanant misericordia e perdo: e mudaran la vida sua de vicis en virtuts per la intercessio de vostra senyoria: qui continuament los direu a la orella: ¶ Si vis vicijs exui: longe a vitiorum exemplo recede. Volent dir. Fills meus sius voleu ben despullar dells vicis que acostumat haueu: fugiu a totes aquelles companyies: que mal exemple de vida vos poden donar: car lo veure fer mal: mou la persona a desig de fer semblant: O senyora que vos sola haueu a guarir aquella fexuga malaltia incurable: quis diu paralitiquea: qui es (quies) entesa per aquella spiritual malaltia de perea: qui agreuia molt los peccadors els porta a la mort eternal: Açi senyora haureu vos mester los guants qui son guarnits de ploma de pago (pavo): çoes la infinida diuersitat de treballs e merits del vostre precios fill: E ab los dits guants en la ma tocar los eu al cor dient a cascu de aquells qui per tal malaltia sera detengut. ¶ O miser scribe in corde tuo vulnera filij mei et omnia opera sua. Volent dir. O miserable de pereos qui axi passes lo temps infructuosament: scriu dins lo teu indurit cor les nafres e dolors del meu amat fill e totes les obres sues: aqui veuras e legiras: com james en tota la vida sua hun sol moment no ha reposat: que per tu nit e dia no haja treballat e sera confusa la tua perea: que per lo seruici seu e salut tua no vulles treballar. Car aquesta ley ha constituyda nostre senyor deu als mortals que ab treballs guanyen la vida eterna: e qui passa lo temps ociosament posa en gran perill la vida e saluacio sua: E per ço es scrit. ¶ Nulla major jactura quem perdicio temporis: quo amisso nulla est reparatio possibilis. Volent dir: Que noy ha al mon major perdua ne pus dampnosa que la perdua del temps: lo qual huna vegada perdut: es impossible poder se cobrar: E perço diu lo ecclesiastich Conserua tempus et declina a malo: Volent dir: Que qui vol passar esta mortal vida ab seguretat: ques guarde e conserue lo temps el despengua en obres virtuoses e fuja e se aparte de tot mal. Quia nichil preciosius tempore. Car no ha lome res pus precios que lo temps: car ab aquell ha a guanyar paradis: E per ço lo pereos es pijor que orat: car pert lo temps en que tant de be poria guanyar: e de aço fa testimoni Salamo dient. ¶ Qui sectatur otium stultissimum est: O senyora y de quant vos restaran obligats los homens trobant se per vos guarits d´vna tan perillosa malaltia ab quant plaer besaran les vostres mans ensemps ab los guants que en aquelles portau regraciant vostra alta senyoria de la curacio sua: ¶ O metgessa excellent que altra malaltia haueu a guarir molt difficil: quius diu Frenesia: co es ira qui axi trau lome en qui es de seny e de raho: que de son propri mal se alegra e se riu: Aci senyora acorrereu vos ab los guants en la ma qui son guarnits de tenat: qui es color de leo: car espantar los eu (loseu) ab la rigor del estret juhi diuinal: qui tan cruelment punix los impiadosos e yrosos (ira, irosos) qui furiosament e inhumana tracten son proisme: E per co es dit. ¶ Eadem quippe mensura qua messi fueritis remetietur vobis. Car ab la mateixa mesura quel home paga ab aquella es pagat: Car poden esser molt certs los dits homens. quem nullum malum inpunitum: nequem vllum bonum irremuneratum. E per ço deuen mitigar sa furia los mortals remetent les causes sues a nostre senyor deu: qui es jutge verdader e venga molt largament aquells qui per amor sua nos volen venjar: E axi senyora ab lo tocament de les vostres dolçes mans e ab les singulars medicines que ab aquelles fareu: guarreu los dits malalts: els restituireu en perfeta sanitat: car d´yrosos los fareu benignes e dolços: O senyora que altra malaltia sera a vostra merce presentada qui no es metge al mon qui la (quila) emparas de guarir: sino sola vostra senyoria: car es malaltia tan amagada: que ans mata que no sia coneguda. la qual senyora se nomena basques de cor entesa per los maliciosos: O senyora que tant com mes orrible es la dita malaltia tant ab mes dolçor sera per vostra merce tractada: Car los cordials a ella necessaris ab vostres propries mans los pastareu tenint en aquelles los singulars guants guarnits de grana ço es reduint los a memoria aquella feruent caritat e amor que lo senyor fill vostre ha agut a natura humana: venint en lo present mon per pendre mort per donar als mortals: O senyora y quin restaurant sera aquest tant singular: no es veri al mon qui dauant li stiga: E vostra merce visitant los dits malalts turmentats per dolorosa e maliciosa tristicia: darlos ha vostra senyoria aquesta medicina primer de totes coses: dient los. ¶ Gustate et videte quoniam suauis est dominus: beatus vir qui sperat in eo: Volent dir. O miserables maliciosos qui axi teniu lo cors e la anima malalts e morts per les coses temporals les quals en sufficiencia hauer no podeu deixau aqueixos pensaments tastau e asaboriu la amor diuina e vejau quant es dolç nostre senyor deu que axis dona largament als peccadors: que per ells a saluar offir la vida: O quant seran benauenturats los qui en la clemencia sua posen tota sa sperança: e a ell remetran la venjança de les injuries sues: e perdonaran a sos proismes deposant tota malicia per amor de nostre senyor deu: lo qual los aconsolara molt largament si a sa magestat remeten totes coses. E aquells que indurits en sa malicia volen entendre en venjançes venen souint en grans aterraments e minues: E per çous consell fills que fujau a tal malaltia que porta en si infinits mals: e liga lome ab ligams no coneguts. E axi catiu e sens nengun merit lo porta al mort eternal: hon sera turmentat sens nenguna pietat: puix ab malicies continues haura despes la vida sua. O senyora que los dits malalts vehent se axi piadosament esser tractats per vostra senyoria e tement los grans perills e laços que de aquella malaltia se segueixen: desijosos de salut ab gran fe e deuocio diran a vostra merce. ¶ Domina quis potest euadere laqueos istos. Volent dir: Senyora y qui pora escapar dels ligams de aquesta cruel malaltia: Dau nos consell e ajuda metgessa excellent: E vos senyora dir los eu. ¶ Quis quis amat filium meum: mundum non diligit. Volent dir: Aquell qui ama verdaderament lo meu fill auorrex lo mon e no ama res que de ell sia: e lauors es franch de tots los ligams de malaltia: E sabuda per les gents la gran fama de les curacions que vostra senyoria fa de tanta diuersitat de malalties: presentar vos nan vna altra no menor que les passades: la qual se nomena pleuresis entesa per desobediencia: E axi com lo dit pleuresis lo principal senyal que te de mort es lo escupir de la sanch: axi senyora los desobedients menysprearan la sanch e mort del vostre excellent fill no volent se humiliar per amor sua: ne fer lo per ell manat: ans volran seguir la propria voluntat en totes coses: E vos senyora vehent los dits malalts axi propinques a la mort: posaruos eu aquells guants guarnits de blau en les mans vostres e tocant los ab molta dolçor tirant los a pensar en lo cel e en la gran gloria que aqui speren los verdaders hobedients: dir los ha vostra senyoria a cascu de ells. ¶ Quantum enim humilior et hobediens fueris: tantum te sequitur altitudo glorie. Volent dir siau certs fills meus que tant com sereu pus humils e hobedients tant vos seguira major altitut de gloria en la vida esdeuenidora: E per çous dich en veritat. ¶ Tolle propriam voluntatem et non erit infernus tibi. Car si cascu (caslu) de vosaltres aparta de si la propria voluntat: e segueix la de aquell qui manar li pot: aquest tal es molt segur de no veure les penes d´infern: Car los vers hobedients per martirs son comptats e lo cami seu es de la terra al cel. Veritat es que los tals hobedients es necessari (necessar) sien morts al mon: e renuncien de cor a totes les coses mundanes: e sobre tot a sos apetits e propris vicis. ¶ Quia qui renunciat omnibus que possidet: et suis moribus non renunciat: non est cristi discipulus. Car qui renuncia a les coses que posseheix o posseir poria: e sos mals costums no renuncia no pot esser deixeble del redemptor de humana natura ihesus fill meu: E per ço si alegrament sens ansia voleu passar la peregrinacio de aquesta mortal vida prenga cascu de vosaltres lo consell meu qui es aquest. ¶ Nulli placere studeas in vita tua nisi solo deo. Co es que no penseu en plaure a nengu en la vida vostra sino a sol deu: al qual deueu amar e tembre com a donador de vida e de mort: E ab aquestes dolçors senyora los guarreu perfetament els portareu a vera hobediencia.