dicsionari chapurriau castellá, N

Nadá – nado, nades, nade, nadém o nadám, nadéu o nadáu, náden – nadaría – nadára – nadaré	nadar
nadabe, nadáe	nadaba
nadadó, nadadós	nadador, nadadores
nadáen, nadaben	nadaban
Nadal, Nadals – Trong de Nadal, que cague turró y pixe vi blang	Navidad, Navidades
nafra, ñafra, nafres, ñafres	cicatriz, herida, cicatrices, heridas
nais, naix	nace
náisse, náixe	nacer
naissém, naixém	nacemos
naisserán, naixerán	nacerán
náisses, náixes	naces
naissimén, naiximén	nacimiento
naissó (per), per aissó, per aixó, per naixó	por eso, por esto
naix	nace
Naixco	nazco
naixcuda	nacida
naixcudes	nacidas
naixcut	nacido
naixcuts	nacidos
Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren	nacer
naixém	nacemos
náixen	nacen
naixeríe	nacería
naixes	naces
naixéu	nacéis
naixíe	nacía
naixíen	nacían
naiximén, naiximéns	nacimiento, nacimientos
naixó, per naixó, per aixó	por esto, por eso
naixquéres	nacieras, nacieses
nanet, enanet, enano	enanito
nano, enano - nano (Valénsia), vore aik	enano
narcótic, narcótics	narcótico, narcóticos
narcotisat, narcotisats	narcotizado, narcotizados
narrades, contades	narradas, contadas
narradó, narradós	narrador, narradores
narrassió	narración
narrassións	narraciones
narratiu, narratius	narrativo, narrativos
narrativa, narratives	narrativa, narrativas
Narráu – narréu	narrarlo, narráis
nas , nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ	nariz, narices
nascut	nacido
nascuts	nacidos
nasqueren, naixquéren	nacieran, naciesen
nasset, nassets	naricita, naricitas
nassional, nassionals	nacional, nacionales
nassionalista, nassionalistes	nacionalista, nacionalistas
nassións	naciones
nássos, nas, nassos	narices
natres, natros	nosotros
natural, naturals	natural, naturales
naturalesa	naturaleza
naturalidat	naturalidad
naturalisám (sense notíssies de Gurb) al cos de Marta Sánchez	naturalizarme
naturaliso	naturalizo
naturalmen	naturalmente
naturals	naturales
nau, naus, nave, naves	nave, naves
nau, nou	9
naufragá	naufragar
naufragán (g)	naufragando
naufragio, naufragi, naufragios, naufragis	naufragio, naufragios
náusees, ganes de vomitá	nauseas
navalla, navalles	navaja, navajas
navalleta, navalletes – platejá, platejada	navajita, navajitas – plateá, plateada
nave	nave
navegán	navegando
navegassió	navegación
naves	naves
ne porte tres	lleva tres
neboda, nebodes	sobrina, sobrinas
nebodeta, nebodet	sobrinita, sobrinito
nebot, nevot, nebots, nevots	sobrino, sobrinos
negá	negar
negá	negar
negaba	negaba
negabe (ell) negáe	negaba
negada	negada
negán (g)	negando
negánlay	negándoselo
negánli	negándole
negassió, les tres negassións de Pedro a Jesús	negación, negaciones
negat	negado
negativa	negativa
negatives	negativas
negátos	negaros
Negáu – négau !	Negarlo – niégalo !
nego	niego
negossi, negossis - comers, transacsió, intercambi, permuta, compra, venta, ganánsia, lucro, comisió, benefissi, dividendo, interés	negocio, negocios - comercio, transacción, intercambio, permuta, compra, venta, ganancia, lucro, comisión, beneficio, dividendo, interés
negossiá	negociar
negossián, negossiáns	negociante, negociando, negociantes
negossiassió, negossiassións	negociación, negociaciones
negossiet	negociete
negossiets	negocietes
Negra – Fícam una servesa negra – Fícam una servesa, negra	Negra – Ponme una cerveza negra - Ponme una cerveza, negra.
negre, negres	negro, negros
negres	negros, negras
negró, negrura	negrura, oscuridad
negue	niega
neguen	niegan
neguitós, neguitosa, neguitosos, neguitoses - neguit, neguits	nervioso, intranquilo – nerviosismo, intranquilidad
nell, per an ell	para él
nella, per an ella	para ella
nena, nenes	nena, nenas
nervi, ñirvi, nervis, ñirvis	nervio, nervios
nerviós, ñirviós	nervioso
nerviosamen	nerviosamente
nervioses, ñirvioses	nerviosas
nerviosos	nerviosos
nerviossisme	nerviosismo
Nessedat - estupidés, majadería, disparate, memés, cretinisme, sandés, idiotés, imbessilidat, tontería, tontada, bobada, sabocada	necedad, estupidez, majadería, disparate, memez, cretinismo, sandez, idiotez, imbecilidad, tontería, bobada
nessessari, nessessaris	necesario, necesarios
nessessária, nessessáries	necesaria, necesarias
nessessidat, nessessidats	necesidad, necesidades
Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada	necesitar
nessessitabe, nessessitáe	necesitaba
nessessitaben, nessessitáen	necesitaban
nessessitáem, nessessitabem	necesitábamos
nessessitáreu	necesitaréis
nessessitaríe	necesitaría
nessessitaríen	necesitarían
nessessite	necesita
nessessitém	necesitamos
nessessiten	necesitan
nessessites	necesitas
nessessitéu	necesitáis
Nessessito	Necesito – cuando él necesite
nessessiton	necesiten
néssio, néssios, tonto, tontos, néssia, néssies	necio, necios, tonto, tontos, necia, necias
net, nets	nieto, nietos
neta, netes	nieta, nietas
netet, netets	nietecito, nietecitos
neu, neus - Aon ñague neu no hi aniguéu !	nieve, nieves
neumátic, neumátics, neumática, neumátiques	neumático, neumáticos
neumonía	neumonía
neutre, neutro, neutres, neutros	neutro, neutros
nevá , neve, neu, nevada	nevar, nieva, nieve, nevada
nevades (puntes)	Puntas nevadas
neván	nevando
nevats	nevados
nevera, neveres	nevera, neveras
nevot, nebot, nevots, nebots	sobrino, sobrinos
ni	ni
nial, nials, ous falsos de ges o de pedra per a motivá a les gallines a póndre ous.	huevo falso de yeso o de piedra para motivar a las gallinas a poner huevos
nigromán, mago	nigromante, mago
Nigromántica, nigromántiques	nigromántica, nigrománticas
nils, ni los – ni les	ni los - ni les
nina, nines de drap	muñeca, muñecas de trapo
nincho, ninchos (del sementeri), nicho, nichos (de mercat)	nicho, nichos
Nines – pupiles, nina, pupila	pupila, pupilas
ningú, dingú	nadie
ningún, cap	ningún
ninguna, cap	ninguna
ninja, ninges	ninja, ninjas
nino, ninos – ninot, ninots	muñeco, muñecos
ninotet, ninotets	muñequito, muñequitos
niñera, niñeres	niñera, niñeras
Niquitós, niquitosa, neguitós, neguitosa	nervioso, intranquilo
nit , anit, s'ha fet de nit	noche, anoche, se ha hecho de noche
nit, nits	noche, noches
nitet (de)	por la noche
Nitidés - llimpiesa, puresa, transparénsia, claridat, brillo	nitidez, limpieza, pureza, transparencia, claridad, brillo
niu, nius - vore follanius	nido, nidos - follanidos es quien coge huevos de los nidos
niuet, niuets	nidito, niditos
nivell, nivells	nivel, niveles
no	no
No cal – no caldrá - no calíe – no cal patí	no hace falta, no hará falta, no hacía falta, no hace falta sufrir
No me fa goch , no me chauche	no me apetece
no'ls, no los	no los
nobilíssim	nobilísimo
nobilíssima	nobilísima
nobilíssimamen	nobilísimamente
nobilíssimes	nobilísimas
nobilíssims, mol nobles	nobilísimos
noblemen	noblemente
noblesa baturra	nobleza baturra
nocturno, nocturnos, de nit, de la nit	nocturno, nocturnos
nol, no lo, no´l vach vore	no lo vi
nols, no los, nol´s vach agarrá	no los cogí
nom, noms	nombre, nombres
nombrá	nombrar
nombrabe	nombraba
nombraben	nombraban
nombrántos	nombrándoos
nombrat, nombrats	nombrado, nombrados
nombréu	nombráis
nomená, anomená	nombrar, nominar
nomenades, anomenades	nombradas, de nombre
nomenál	nombrarlo
nomenat, anomenat, nomenats, anomenats	nombrado, de nombre, nombrados
només, sol	nada más, solo
nominá	nominar
nómina, nómines	nómina, nóminas
nomináls	nominarlos
nominatiu, nominatius	nominativo, nominativos
noms	nombres
nora, nores	nuera, nueras
Noranta, 90	90 noventa
nordeste, nordest	nordeste
norma, normes	norma, normas
normal, normals	normal, normales
normalisá lo chapurriau, escriure segóns una norma, no mos cal	normalizar el chapurriau, escribir según una norma, no nos hace falta
normalissasió	normalización
normalmen	normalmente
Norocsidén, nort + ocsidén (oeste), noreste, norest	noroccidente
nort, nord	norte
Noruego, noruegos, noruega, noruegues, de Noruega	noruego, noruega
nosa, fas nosa, estorbes, (noses en plural no se fa aná)	estorbo, estorbar, molestar
noses	estorbos
nossió, nossións	noción, nociones
nossiu, lesiu	nocivo, lesivo
nossiva, lesiva	nociva, lesiva
nostalgia	nostalgia
nostra	nuestra
nostre	nuestro
nostre, nostres, nostra, nostres – lo nostre poble, los nostres pobles, la nostra terreta, les nostres yayes	nuestro, nuestros, nuestra, nuestras
Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota	notar
nota, notes	nota, notas
notabe	notaba
notabes	notabas
notablemen	notablemente
notáe, notabe	notaba
notáen, notaben	notaban
notán (g)	notando
notánlos	notándolos
notari, notaris, notaria, notaries – notaría – notaríes es de notá, anotaríes de anotá	notario, notarios, notaria, notarias – notaría – notarías de notar
notarial, notarials	notarial, notariales
notaríe	notaría
notaris	notarios
Notat – anotat es apuntat	Notado – anotado es apuntado
note	nota
noten	notan
notifique	notifica
notíssia, notíssies	noticia, noticias
notissiota, notissiotes	noticieja, noticiejas
noto	noto
nou, está com a nou, lo ponou, pon nou – 9	nuevo, está como nuevo, el puente nuevo – 9
nova, noves	nueva, nuevas
novanta, noranta, 90	Noventa 90
novedat, novedats	novedad, novedades
novela, noveles	novela, novelas
novelán	novelando
novelat	novelado
noveles	novelas
noveleta, noveletes, com les 100 del Decamerón en chapurriau	novelita, novelitas
novembre	noviembre
noves (notíssies)	nuevas, notícias
novet, novets	nuevecito, nuevecitos
noveta, novetes	nuevecita, nuevecitas
novia, novies	novia, novias
novio, novios	novio, novios
novissiat, a dins del convén	noviciado, dentro del convento
novíssies, monges	novicias, monjas
nuclear	nuclear
nuclears	nucleares
nugo, nugos (anugá, lligá)	nudo, nudos (anudar, atar, ligar)
nugo de un llasset groc per als catalanistes y atra brossa com Purna, Puyalón.
núgol, núgols, se anugole	nube, nubes, se nubla
Nugolada : núgols que venen en l´aire, lleván, garbí, etc	nubes que vienen con el aire
nugolet, nugolets	nubecilla, nubecillas
núgols	nubes
nugos	nudos
nuguet, nuguets – los de los dits de les máns	nudito, nuditos – nudillo, nudillos
numerals	numerales
número, números	número, números
numerós, numerosos	numeroso, numerosos
numerosa, numeroses	numerosa, numerosas
numerossíssim, numerossíssims, abundán, abundáns - vore caterva	numerosísimo, numerosísimos
nupsial, núpsies, de matrimoni	nupcial

https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-ñ

ESCRIT EN MENORQUÍ DE L'ANY 1452

ESCRIT EN MENORQUÍ DE L'ANY 1452.

Un tema molt apassionant, al manco per jo, és es poder trobar documents antics escrits en sa nostra pròpia llengo vernacla, tant mallorquina, com menorquina com eivissenca, per tal fet cada setmana penjaré un document dins aquesta pàgina. Es d'avui és un inventari que fa en Pere Alzina des bens des seu sogre es 19 de juriol de 1452.

Vui recalcar que abans de s'entrada de sa llengo castellana dins ses illes/isles (com més vos agradi) sa nostra escritura utilisava sa "ny"  i sa "ç" trancada que tant mos molesta avui en dia, per això dins aquest document trobareu: senyoria, senyor, canya, astany, onça, calças, balanças.

Vet aquí s'escrit:

«Primo fonch atrobat en la dita heratat hun alberch situat assats prop la plassa de la present vila de Ciutadella en lo qual lo dit dafunt faya son domicili e és tingut sots alou e drata senyoria del senyor Rey e a cens; e afronta de la una part ab hun alberch d’en Pere Cabot sabater e de la part altra ab hun alberch d’en Gabriel Ardit e de la altra part ab hun forn d’en Pere Vidal e de la altra part ab la via públicha. E primo fonch atrobat en la antrada del dit alberch hun taulell de sastra gran. Item unes tasoras de sastra. Item hun siri banayt e hun tros. Item hun coltell de Vich. Item una papagorga ab bayna. Item hun doctrinal de pragamins ab cubertas de fust. Item hun reglador de coura per gipons. Item hun sagell de sizar drap. Item hun caxonet de sastra. Item uns setsalms de pragamí. Item una caxata ab tres caxons. Item hun cadanadat morisch. Item hun anbotonador. Item una ganiveta. Item una sanalla de aspart aldana. Item unes bonetas dolentas. Item una mitga cana de fust. Item una maseta de trancar fruyta. Item hun caxonet tancat ab clau dins antorn una onça de seda groga e antorn D analates. Item hun joch de nahips. Item una romaneta pocha ab son piló e tres pasals de ferra tot damunt lo dit taulell.
Item dalt la perxa las robas sagüents: Item una carmayola dolenta negra. Item hun baret patit desent. Item hun gonell de frisó argantat vell. Item hun cosset blanch lo quall hera del dit dafunt. Item hun gipó de osteda negra. Item hun tros de drap negra lo qual havia esser mantó. Item hun capiró de bruneta. Item hun altra capiró nou negra. Item unes bragues de lana blanchas del dit dafunt. Item hun gipó de fustani blanch ab mànagas blaves. Item hun mantó de bruneta forat. Item hun pasatemps de mascla. Item una cota de bruneta ab parfil de vebras forada de negra. Item hun gana burell forat sens capulla. Item hun fogó de ferra. Item una raya. Item dues sistellas de canya dolentas. Item una gera ab una ansa. Item un coltell de vich sens bayna. Item hun artibanch dolent ab set masuras de vandra vin e sinch de vendra oli e hun ambut de oli. Item uns tapins doma. Item unes notas de gramàticha e hun libra altra. Item una liura de ferra. Item nou salers de vidra blaus. Item hun broqual ab hun ambut d’oli e una copa. Item hun olier de terra. Item uns alambins. Item dos pitxers de astany. Item hun canalobra de ferra. Item una axata de coura. Item una librella de coura. Item una olla de fer cuscusó e una librella. Item mig almut de fust. Item una casola o panada de terra. Item una casoleta de terra e hun colador de terra e una ambudera tot dins lo armari. Item una carabassa. Item una gera negra. Item hun pagès. Item una post de a dur pa. Item quatra lumaners. Item hun morter de coura. Item hun calascó de ferre. Item hun axarcolador. Item hun lavacap. Item unas pesas de ferra. Item hun surí de pastar. Item una gàbia de pardius. Item dos trossos de fust e una masota. Item un banch de fust. Item una cadira dolenta plagadissa. Item hun pagès de fust. Item una alfàbia oliera. Item hun almut saler. Item hun almut de masurar blat. Item hun canalobra de ferra. Item hun puat. Item una pastera ab una fayadora. Item tras barills de tanir sardinas. Item hun morter de pedra. Item hun barill de tanir sagó. Item dos peus de dabanadoras. Item una garata. Item unes cardas. Item una sanalla ab lana. Item una cortina blava. Item hun sach ab lana. Item unes altres cardas dolentes. Item hun paner de varduchs dolent. Item una darga. Item vint e hun mas de li de Múrsia. Item hun banch de ferla ab satanta seros de li. Item hun paner ab una liura de lana filada. Item dues casolas una gran e una patita da terra e una salsera. Item hun garbell ab hun poch de astopa sens filar. Item tras rams de astopa filada. Item una daga ab bayna dolent. Item hun tros de mitgalana per tanir damunt pa. Item hun paliu de drap de astopa. Item huna sarpalera de cànem. Item hun cova de lana. Item una caxata ab hun gipó dolent. Item hun parell de calçes blanques dolentas. Item hun altra parell de calçes dolentas. Item unes bragues de li. Item un coltell de Vich. Item unes tisoras dolentes. Item hun gonel vert. Item hun caputxó. Item unas calças blanchas. Item hun horó de bova ab lana o pantinó antorn de IIII ss. de (...) Item una aspasa e broquer. Item hun caratell buyt. Item unes balanças de ferra. Item un transportí blanch. Item un banquet. Item una astormia nova de palma e hun siti de bova dolent. Item una fusera ab quatra fusos. Item a la paret hun drap de pinzell dolentet. Item sinch coladors de terra a la paret. Item una sanalla de palma patita. Item una maratxa blava. Item hun panaret de varduchs. Item hun himatge de astany. Item una làntia ab sa curiola e corda. Item hun sadàs. Item una astopa de bova la qual astava al paret. Item hun barill. Item hun coxinot.

tapaculs, petacul, tapaculos, garrofa, garrofé

tapaculs, petacul, tapaculos, garrofa, garrofé

bajoca de la garrofa

tapaculs, petacul, tapaculos, fruit de la garrofera, de coló roch y mida de un pésol - garrofa, garrofes, garrofé lo abre

fruto de la garrobera, de color rojo y tamaño de un guisante – algarrobo, algarroba

La algarroba es el fruto del algarrobo, sobre todo la especie Ceratonia siliqua y Prosopis sp.

El nombre es de origen persa (literalmente significa quijada de burro) y el árbol es originario de Asia sudoccidental, desde donde se ha extendido por todo el Mediterráneo Oriental.

árabe خروب (kharrūb). ẖarruba

En chapurriau garrofa, lo abre garrofé. 

Otros nombres: ibopé, mezquite, arveja.

garrofa, garrofes, garrova,
garrofer, garrover, garrofera.

Aragonés: garrofa, garrofera.

Occitan: carróbia,  corrópia,  corróbia

caroube (fr)

alfarroba (pt)  https://pt.wikipedia.org/wiki/Alfarrobeira

carob (en) https://en.wikipedia.org/wiki/Ceratonia_siliqua

carrube (it), vajane (it)

johannesbrood (nl) 
https://nl.wikipedia.org/wiki/Johannesbroodboom (boom = Baum en alemán).

Das Johannisbrot (de) https://de.wikipedia.org/wiki/Johannisbrotbaum 
de garrofés ne trobo bastans a Alemania, y garrofes per enterra.
Johannisbrot = PA DE SAN JUAN, seguramén se li diu BROT perque se fée pa en la farina de la garrofa (Johannisbrotmehl). Mehl = farina.
En inglés es flour.

El fruto es una vaina coriácea / bajoca /de color castaño oscuro, de 5 a 8 cm de longitud, que en el algarrobo blanco contiene una pulpa gomosa sin sabor o a veces dulce, que deja la lengua arenosa y desagradable. Esta vaina contiene las semillas, parecidas a una lenteja grande. Existen dos tipos de algarrobo, de vainas blancas, o de vainas negras o moradas.

El algarrobo mediterráneo, Ceratonia siliqua produce unas vainas entre 10 y 15 cm de longitud, de aspecto comprimido, indehiscentes, de color verde cuando no han alcanzado su madurez, y pardas cuando ya están maduras, o sea, a finales de verano. En estado de madurez, la vaina tiene un sabor dulce muy agradable, y de ella se obtiene al ser molida sin semillas la algarrobina, con múltiples aplicaciones en alimentación humana y como composición de pienso para animales.

Las semillas mantienen su poder germinativo, debidamente almacenadas, hasta 10 años y poseen la particularidad de mantener sus propiedades aun después de haber padecido un incendio.

Su germinación es dilatada en el tiempo debido a su impermeabilidad, que incluso se acrecienta cada vez más conforme van envejeciendo. Para inducir la germinación de estas semillas debemos aplicar técnicas como el remojo.

(Albizia saman)
Árbol perenne, de la familia de las fabáceas, de gran tamaño y amplia copa, cultivado como ornamental y para emplear como forraje sus semillas

Sinónimos: campano, cenízaro, samán.

DCVB:

1. GARROFA (en baleàric GARROVA) f.

I. || 1. El fruit del garrofer, que és indehiscent, polisperm, de color bruna i de forma llarguera i aplanada amb coberta coriàcia i polpa carnosa però no molla; cast. algarroba, garrofa.

«Camarada com la nostra
no n'hi ha cap en Vinaròs,
ni que plegue més garrofes
ni que menge més arròs»
(cançó pop. Vinaròs). En valensiá.

«Bon abre és un garrover,
que fa garroves tot l'any;
quan li cuien ses d'enguany
ja té ses de l'any qui ve»
(cançó pop. Mall.). En mallorquí.

Pus prop és en natura pera o codony ab poma, que no és poma ab oliva ni ab garrofa, Llull Cont. 171, 4.

Pus bellament se mou... com nomena rosa o liri o poma que no fa com nomena garrova o romaguera, Llull Cont. 359, 12.

Dix la cirera a la garroffa que ella era torta e negra, e dix la garrofa a la cirera que ella era tost podrida, Llull Arbre Sc. ii, 359.

Es menester que li donets unes poques de garrofes, Dieç Menesc. i, 3 vo. Olors de blat y garroves, Salvà Poes. 51.

Hi ha diverses varietats de garrofa, designades amb diferents adjectivacions.

Garrofa vera: és vermellosa, grossa, bona; madura pel setembre (Xàtiva).

Garrofa borda: és prima, petita, vermellosa (Tortosa, Mall.).

Garrofa negra: és la de color més fosc, i la més bona (Vinaròs, Cast., Mall.).

Garrofa rossa: és molsudeta, bastant llarga, de color més clar que les altres, i no tan bona (Valldemossa).

Garrofa llarga: és roja, no té gaire polpa i val molt poc (Vinaròs).

Garrofa lluenta: la que té la pell molt llustrosa (Cast., Mall.).

Garrova mollar: és molt gruixada i llarga, i fluixa de clovella (Mallorca).

Garrova de la gran casta: és la més gruixada i millor (Manacor).

Garrova panesca: és relativament petita i recta, i no té gaire molla (Eivissa). 

Garrofa lindar: és negra, llarga i bona, però no tan bona com la garrofa vera (Xàtiva).

Garrofa xopeta: és més menuda, prima i curta que les veres i lindars; és negra i bona (Xàtiva).

Garrofa melera (Val.) o garrova de la mel (Mall.): és curteta i gruixada, amb més suc i més molla que l'ordinària. 

Garrova de duraió: és petita, estreteta, gropelluda i un poc vermellosa (Mallorca).

Garrofa del misto: és llarga, aspra, dolenta (Tortosa). / A Tortosa se diu roína, no dolenta, y se parle valensiá tortosí /

Garrova bugadera: és mitjancera, llargaruda, molt bona per al bestiar (Mall.).

Garrova manollera: la que està amb altres formant bolic (Manacor). Garrofa de costella: és llarga, de pell gruixada (Cast., Mall.).

Garrova de capoll curt: és curteta, gruixadeta, bona; ve devers l'octubre (Mall.).

Garrova de la canal: s'anomena així perquè enmig té un solc o canal (Manacor).

Garrova fulla de raor: és mitjancera, seca i no gaire bona, i és més prima d'una banda que de l'altra, de manera que té certa semblança amb un ganivet (Mall.).

Garrova de banya de cabra: és mitjancera, molt corbada, no gaire bona (Mallorca). 

|| 2. Conjunt de fruits del garrofer; cast. algarroba.
Dues braçades de palla i una ambosta de garrofa, Víct. Cat., Ombr. 51. Els baixos de la casa... eren magatzems: aquí arròs, allí garrofa, Ruyra Pinya, ii, 8. 

|| 3. pl., iròn. Aliment en general; mitjans de subsistència; cast. habichuelas. Guanyar-se les garrofes: guanyar-se la vida. «Amb aquesta feina n'hi ha per a les garrofes»: dóna prou per a menjar, per a guanyar-s'hi la vida (Barcelona). 

|| 4. fig. Conjunt de mentides. Dali, dali garrofa, dali! Ma si en tragina de morral aquest noi!, Ruyra Parada 46. 

|| 5. fig. Mentida (or., occ.); cast. bola, trola. «Que n'has dites, de garrofes!». 

|| 6. fig. Mentider; cast. embustero. «Noi, que ets garrofa!» (Igualada).

II. Nom de diferents objectes que per llur forma llarguera o corbada s'assemblen al fruit del garrofer. Especialment: 

|| 1. tipogr. Peça de metall, de base quadrada, que es posa per a omplir els llocs on no hi ha lletra (Val.); cast. cuadratín. 

|| 2. Ferret llarguer més ample de dalt que de baix, que es posa dins un forat del cap del fusell de carro perquè la roda no surti (Mallorca); cast. chaveta. 

|| 3. Peça de ferro, amb forats, que està entre les dues meitats del cap de la romana del molí de vent (Men.). 

|| 4. Pa que es feia altre temps, de forma llargaruda i entorcillada, de devers un pam de llargària i dos dits de gruixa (Ciutadella).

|| 5. Patilla curta (or., occ.). / Les de Algarrobo són bastán mes llargues /

|| 6. As de bastos (Men.). / lo bastet /

UN DELS REYS CATALÁNS

|| 7. Nom humorístic del doble-sis en el joc de dòmino (València).

Loc.
—a) Parar-se la garrofa a algú: fer-li mala via el menjar o la saliva (Val.); cast. atragantarse.
—b) Fer passar la garrofa a algú: fer li empassar un mos (València).
—c) Fer garrova: menjar massa i caure malament a l'estómec (Mall.).
—d) Passar per sa garrova: esser acceptat sense repugnància (Mall.). Dues coses hey ha que no són fetes per noltros ni mos han pogut passar may per sa garrova, Roq. 40.
—e) Passar-se qualcú o qualque cosa per sa garrova: passar-se'l per la llengua, parlar-ne, murmurar-ne (Mall.). Y tot s'ho passen per sa garrova, Aguiló Rond. de R. 7. Es veinats començaren a estarne mal a pler i a passar-los-se per sa garrova, Alcover Rond. viii, 7.
—f) Esmolar (o esmolar-se) sa garrova: xerrar molt, sobretot murmurant (Mall.). Comensà també a haverhi altra vegada motiu per armolá la garrova, Penya Mos. iii, 137.

Garrofa: llin. existent a Girona, Aiguaviva, Taradell, Montseny, Alcoi, etc.

sa garrofa a Begur

diario de Ibiza pitiuses Balears 2018/09/10/ precio algarroba se dispara ano recogida 1013433

eres lo que minges rebost la garrofa

http://www.veritas.es/wp-content/uploads/VERITAS_99CAT.pdf

diari de Gerona esbadocat media suplemens 2006-04-30_SUP_2006-04-23_00_18_24_domi.pdf

https://www.diaridegirona.cat/media/suplementos/2006-10-29_SUP_2006-10-22_00_23_44_domi.pdf

http://www.girona.cat/sgdap/docs/catalegs_inventaris_PDF/pelagi_negre_pastell-CAT.pdf

    Fon.: gərɔ́fə (pir-or., or.); garɔ́fa (Andorra, Esterri, Tortosa, Maestrat, Cast., Val.); garɔ́fɛ (Sort, Tremp, Ll., Gandesa, Vinaròs, Sueca); garɔ́fɔ (Gandia); gərɔ̞́və (Mall., Men.); gərɔ́və (Eiv.); ɟərɔ̞́və (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença).
 
Intens.:
—a) Augm.: garrofassa, garrofarra.
—b) Dim.: garrofeta, garroveta, garrovetxa, garroveua, garrofiua, garrofina, garrofona, garrofó (garrovó).
—c) Pejor.: garrofota (garrovota). Es maravillosa la capassidat dels catalufos en creá paraules que no fa aná dingú. Aixó u pot fé consevol.

Etim.: de l'àrab ẖarruba, mat. sign. || 1.

2. GARROFA f. dialectal, 
per garrafa, ampolla revestida (Oropesa, Villar de Canes, Aín); cast. damajuana.
    Fon.: garɔ̞́fa (localitats citades).

    Etim.: deformació de garrafa per influència del garrofa, art. 1.