Mostrando las entradas para la consulta majestat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta majestat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 17 de septiembre de 2023

à Deu siau

À-Diéu-Sias, Adéussias, Adoussias, Adessias, Adeissias, Adussias, Adissias, Adissiats (l.), Adichats, Adichas (g.), Adiéussia (Velay), Adessia (rh.), Adicha (lim.), Adissiès (l.), Adiéussièi, Adeissia (d.), (rom. à Dieu siatz, à Dieu soyez; cat. à Deu siau), interj. et s. m. Adieu, en s' adressant à plusieurs personnes ou à quelqu'un qu' on ne tutoie pas

A-diéu-sias, Lúcio, adieu la voiture, tout est fini; vous dise pas à-diéu-sias, je ne vous dis pas adieu, sans adieu; faire sis à-diéu-sias, faire ses adieux; longo-mai! - à-diéu-sias! souhaits qu' on se fait en trinquant le verre.

A-diéu-sias, ma maire, 

Tournarai pas plus: 

Iéu parte dissate

Revendrai dilus

paroles que prononce une jeune fille qui se laisse enlever, par allusion à la durée de l' enlèvement qui, selon l' usage, ne doit pas dépasser trois jours.

A-diéu-sias douncos, iéu li vau. 

C. Brueys.

R. à, Diéu, sias.


Adiós, À-Diéu-Sias, Adéussias, Adoussias, Adessias, Adeissias, Adussias, Adissias, Adissiats (l.), Adichats, Adichas (g.), Adiéussia (Velay), Adessia (rh.), Adicha (lim.), Adissiès (l.), Adiéussièi, Adeissia (d.), (rom. à Dieu siatz, à Dieu soyez; cat. à Deu siau),




Tresor Felibrige

siats:

25 DE ENERO.


Después de haberse publicado la elección de los cuarenta y cinco embajadores que debían agregarse a los quince ya enviados, para interceder por el Príncipe y exigir su libertad, se acordó despachar las cartas que siguen:

A mossenyer molt magnifich En Felip Albert donzell.
Mossenyer molt magnifich. Com per lo benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors que ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres qui partins de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar daqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada. E de continent *trameteu aci procurador ab poder vostre bastant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. Data en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCC sexanta hu. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda dels quals per diversos vos havem scrit es stat deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers. E en lo nombre dels XXXXV son stats elegits dos dels embaxadors vostres qui haviets aci tramesos ço es los honorables En Thomas Taqui e En Francesch Pericoles segons veureu per copia de la nomina de tots los XXXXV. Lo terç vostre embaxador restara açi ab nosaltres e en nostre consell perque hi represente aquexa universitat. Les dites coses vos havem volgut significar e pregarvos queus placia donar poder als dits dos vostres embaxadors qui lla hiran perque en nom de aquexa universitat per benefici dels dits afers puxen entrevenir en la cort general qui a XIII del mes de febrer prop vinent se ha a continuar. E sia molt honorables e molt savis Senyors la Santa Trinitat vostra guarda rescrivintnos ço queus placia. Data en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
La nomina dels XXXXV es dins la present.

Als molt honorables senyors los jurats de la vila de Besolu (Besalú).
Molt honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV sia stat deliberat de sindich vostre e de aquexa universitat entre les altres universitats reyals e hajam entes a dir que ja havets vostre sindich en cort del dit Senyor Rey hu quis diu Bernat Ornos per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benefici dels dits afers que per vostres letres de continent scrivats (occitano; escribáis; escriguéu o escrigáu) al dit vostre sindich ques agregue al nombre dels dits altres embaxadors los quals a III del mes de febrer prop vinent seran en la ciutat de Leyda e hauran manament de rebre e acceptar lo dit vostre sindich en companyia lur. E si tal sindich no hi haviets ne vullats de continent fer e recrear e serali feta bestreta com als altres sindichs de les altres universitats los quals son tramesos per aço. Dada en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCCXLI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable e honest religios frare Roger Çariera comanador de Granyena.
Molt honorable e honest religios. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer
prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres partints de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar de aqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada e continent trameteu aci procurador ab poder vostre bestant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia molt honorable e honest religios la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als honorables senyers los consellers de la vila de Berga.
Honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de quiscun stament per trametre al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les XV universitats eletes per lo bras reyal sia aquexa universitat per tant vos pregam e encarregam molt stretament per quant desijats lo benifici dels dits afers elegiats e trametats aci alguna persona disposta ab poder bestant de entrevenir en la dita cort per esser e agregarla e partir ab los altres qui ya son aci per poder esser lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent en la vila de Tarregua e daqui avant prosseguir lo cami e la dita embaxada car aci li sera feta la bestreta per lo carrech de la dita embaxada. E vullau aço de continent metre en obra per quant lo temps no soste dilacio alguna. Dada en Barchinona a XXV de janer any Mil CCCC sexanta hu. A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los quinze elets per lo braç militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda a XXIIII del present a la qual vos responem que lo tancar dels portals de aquesta ciutat no es cosa nova car molt soven se tanquen e aço per obviar que ores captades los drets de la ciutat e encara de les Generalitats no sien fraudats. E de les barreres dels sperons es la matexa occasio car certament molts e moltes giren la cara e la voluntat en fraudar los dits drets segons los arrendadors e collidors dels dits drets han feta relacio e clamor. E sia molt nobles e molt magnifichs senyors lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los capitol e canonges de la Seu de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament sia elegit hun sindich de aqueix vostre capitol e jatsia lo honorable micer Francesch Climent qui aci fonch per vosaltres trames en sa partida nos presentas en son loch micer .... Miralles concanonge vostre per entrevenir aci pero no ha algun poder e per ço ara es necessari haverhi persona qui vaja ab los dits altres embaxadors a la dita Majestat del Senyor Rey ab poder de entrevenir en la cort per aqueix capitol si obs es per ço vos pregam e encarregam molt stretament que encontinent elegiau alguna persona qui segons es dit vaje ab los dits altres embaxadors e sia en la vila de Tarrega lo dia de Nostra Dona de febrer prop vinent per agregar e anar ab los altres embaxadors e prosseguir la dita embaxada e si aci la dita persona no vindra enviu algu ab poder bastant de fer apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E en aço vullau prestament provehir car no sofer dilacio. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al reverendissimo pare en Christ e senyor patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del bisbat de Urgell.
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Jatsia per altres hajam scrit a V. R. P. queus plagues venir aci quant abans fos possible per les rahons en aquelles contengudes e si per alguna indisposicio de vostra reverendissima persona noy podia venir vos plagues enviar alguna persona qui en vostre loch fos aci segons en les dites letres se conte e com ara per benifici dels dits afers hajam deliberat fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de cascun stament per enviar a la Majestat del Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament hajam elegit V. R. P. e siam avisats hauria alguna indisposicio lo que molt nos desplau per ço pregam e encarregam a vostra senyoria vos placia elegir e enviar alguna persona qui en loch vostre vaja en la dita embaxada ab poder si obs es entrevenir en la cort e prestament sia aci o a Tarrega per lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent e daqui avant per justarse e venir als altres qui hi seran lo dit dia e prosseguir lo cami e la dita embaxada. E entretant la persona que hi trametreu enviu procura açi a algu ab poder de fermar apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia reverendissimo pare en Christ e senyor la Sancta Trinitat guarda de vostra reverendissima persona la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

domingo, 7 de marzo de 2021

17.3.1462, y griega como nexo,

17.3.1462:

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna tudriu etc.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Vostra letra de creença havem reebuda la qual fou a nostra Excellencia donada en lo loch de la Rocha per los religios amats e feels del dit Senyor Rey e nostres frare Jordi Çaplana comenador de la Guardia (se lee Guardla) e En Bernat Çapila menor de dies per vosaltres a nos tramesos. E hoyda la creença per ells de vostra part a nos explicada e vista encara e diligentment regoneguda una suplicacio per aquells a nos presentada de la qual feren levar acte publich per En Jaume Çafont notari de Barchinona responem vos que nos per causa del discurs de nostre cami lo qual proseguim en aquelles hores per venir a aquesta ciutat de Gerona per provehir a les coses en dita vostra suplicacio expressades no havem hauda manera de axi promptament respondre a la dita vostra suplicacio com desijavem e volguerem. Empero apres haut algun tant despay havem respost a aquella segons largament porets (occitano; podréis; podreu, podréu) veure en una resposta la qual en scrits sera donada e liurada al dit notari per lo amat conseller e loctinent general de tresorer del dit Senyor Rey e nostre Nandren Cathala (Nandreu, En Andreu, Andrés) al qual de aço havem donat special carrech. Certificants vos que nos precedent matura e digesta deliberacio del sacre consell del dit Senyor Rey e nostre en lo qual son entrevenguts lo bisbe e jurats de Gerona e altres notables persones de cascun stament de aquest bisbat havem provehit en tal manera que speram en nostre Senyor Deu en breu e molt prest los homens o pagesos de remença seran desaplegats e cascun dells tornats en lurs cases. Daquiavant entendrem en la final conclusio de aquest negoci talment que arbitram sera satisfet a la justicia e al repos e assossech de aquest Principat de Cathalunya quant en aquesta part. E aço sia remes a les obres. E sia reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats y feels (y griega como nexo; feels, fieles, fidels, faels, de fideles) de la Majestat del Senyor Rey e nostres la Trinitat Sancta curosa guarda vostra. Dada en Gerona a XVI dies de març del any mil CCCCLXII. - La Reyna.

domingo, 28 de marzo de 2021

hoc, la sua Majestat madit yo si era diputat local

Als molt reverends molt nobles e de gran providencia mossenyors los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

La sua Majestat madit (me ha dit, m´ha dit) yo si era diputat local e li (he) respost que hoc (occitano: sí)


Mossenyors molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia. Divendres VIIII hores de nit de vostres providencies una letra rebi ab certa crida dins aquella interclusa manantme aquella faes publicar a la qual a les grans savieses responch que huy demati yo volent aquella fer publicar de paraula he request An Francesch Marti corredor publich daquesta ciutat dita crida fes e publicas axi com se pertany no volent ho ell fer lo he request ab carta. Ha respost non (nou, no ho) faria si donchs la Senyora Reyna no ley (la hi) manava decontinent se parti de mi demana licencia dita Senyora Reyna. Tornat lo dit Francesch Marti ma feta resposta que la Senyora Reyna li ha manat dita ne altres crides no faça sens que aquelles sa Senyoria no li man e axi aquesta crida no publicaria e per quant en la present ciutat no ha altra crida sino dit Francesch Marti e no nich pot haver hi altre sino ell com la tinga arrendada den
Francesch Sampso o de sa filla pubilla eretera no pogui mes procehir. Apres tantost dita Senyora Reyna me trames An Gallet scriva seu sa Senyoria hom demanava a la qual me so presentat. La sua Majestat madit (me ha dit, m´ha dit) yo si era diputat local e li (he) respost que hoc (occitano:sí) am dites aquestes paraules vos sou massa trevit (atrevit) que tempteu fer crides sens consulta nostra e demanantme que contenia dita crida lefecte de la qual yo li he dit axi ma tornat dir yo havia atemptat fer massa atreviment e que nom devia empachar sino de les generalitats yo replicantli era tengut obeyr vostres manaments los quals son o redunden en gran augmentacio e servey de la corona reyal e de la cosa publica. Dixme com vosaltres eren fora daqueix cami e que daquiavant essent ella aci yo no fos pus atrevit semblants actes per vosaltres fets sens que primer sa Senyoria no fos consultada yo heli respost que del seu manament vostres providencies yo avisare e que era prest fer sos manaments e de vosaltres e axi de sa bona licencia per quant ella haya missa bon fi a rahons. He deliberat de les dites coses la present ensemps ab la carta de dits actes a vostres providencies trametre a fi que sobre aquells deliberar e a mi manar quem fare oferintme per vostres grans providencies complir tot ço que per aquells me sera manat. Scrita a VIII de maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a la ordinacio e manament de vostres grans providencies prest F. Vellda diputat local.

lunes, 17 de septiembre de 2018

PRIMERA JORNADA. NOVELA PRIMERA

Lo siñó Cepparello engañe a un san flare en una falsa confessió y mor después, y habén sigut un home mol roín en vida, es reputat per san y de nom San Ciapelletto.

Convé, mol volgudes Siñores, que tot lo que lo home fa u escomenso en nom de aquell que va sé de tots creadó; per lo que, tenín yo que doná escomensamén al nostre novelá, enteng escomensá en un dels seus maravillosos fets per a que, sentínlo, la nostra esperansa en ell com en cosa inmutable se afirmo, y sempre sigue per natros alabat lo seu nom. Manifesta cosa es que, com les coses temporals són totes transitóries y mortals, están plenes de doló, de angustia y de molestia; los que vivím mesclats en elles y som part de elles, no les podém ressistí ni féls frente, si la espessial grássia de Déu no mos preste forsa y prudénsia, que no es de creure que baixo per cap mérit nostre, mes que moguda per la seua propia benignidat y per les plegáries de aquells que, com u som natros, van sé mortals y, habén seguit be los seus gustos mentres van tindre vida, ara se han transformat en eternos y benaventurats. Natros mateixos, ben informats per la experiénsia de la nostra fragilidat, y potsé no atrevínmos a mostrá les nostres plegáries a la vista de tan gran juez, roguém per les coses que creém oportunes. Y ell, ple de piadosa liberalidat cap a natros, siñalém que, no podén la agudesa de los ulls mortals traspassá de cap modo lo secreto de la divina men, a vegades passe que, engañats per la opinió, fem procuratresdabán sa majestat a gen que ha sigut aviáda per Ella al etern exili. Aquell a qui cap cosa se li pot amagá, com si fore benaventurat dabán dels seus ulls, no pot dixá de escoltá a qui li rogue. Lo que apareixerá a la novela que contaré, no es lo juissi de Déu mes que lo dels homes.

Se diu, pos, que habénse convertit Musciatto Franzesi de riquíssim y gran mercadé a Fransa en caballé, y tenín que vindre a Toscana en micer Carlos Senseterra, germá del rey de Fransa, que va sé cridat per lo papa Bonifacio, donánse cuenta de que los seus negossis estaben, com moltes vegades u están los de los mercadés, mol enredats aquí y allá, y que no se podíen fássilmen ni de repén desenredá (desintrincá), va pensá transferíls a varies persones, y per a tots va trobá cóm; li va quedá la duda de a quí dixá per a rescatá los crédits fets a uns cuans borgoñóns. Y la raó de la duda ere sabé que los borgoñóns són pleitejáns y de roína condissió y desleals, y an ell no li veníe al cap quí podríe ñabé tan malvat per a fé frente a la seua perversidat. Y después de pensá mol tems en este assunto, li va vindre a la memória lo siñó Cepparello de Prato, que moltes vegades se hospedabe a la seua casa de París, baixet pero mol pincho y arreglat, no sabén los fransesos qué volíe di Cepparello, y creén que volíe di capelo, es di, guirnalda, com al seu romance, perque ere minut com diém, no Chapelo, sino Ciappelletto lo cridaben: y com Ciappelletto ere conegut a tot arreu, mol pocs com Cepparello lo coneixíen. Ere este Ciappelletto notari, y sentíe grandíssima vergoña si algún de los seus instruméns (encara que ne eren pocs) no fore fals; de los que ne haguere fet tans com li hagueren demanat gratuitamen, y en milló gana que algún de un atra classe mol ben pagat. Declarabe en fals mol a gust, tan si se li demanabe com si no; y donánse en aquells tems a Fransa grandíssima fe als juraméns, no preocupánse per jurá en fals, guañabe malvadamen tantes causses, encara que li demanaren que jurare di la verdat per la seua fe. Teníe un atra classe de plaés (y mol se empeñabe en alló) en provocá entre amics y paréns y consevol atre, mals y enemistats y escándols, de los que contra mes mals veíe que seguíen, mes alegría sentíe. Si sel invitabe an algún assessinato o a consevol atre acto criminal, sense negás may, de bona gana hi anabe y moltes vegades se va trobá a gust ferín y matán homes en les propies mans. Gran blasfemadó ere contra Déu y los sans, y per consevol atra coseta, perque ere rabiós com cap atre. A la iglesia no hi anabe may, y mol menos a missa, y a tots los sacraméns com a cosa vil ofeníe en palabrotes y cagánse en ells; y per lo contrari les tabernes y los atres puestos deshonestos visitabe de bona gana y los frecuentabe. A les dones ere tan afissionat com u són los gossos a la gayata, mes que cap atre home flaco se encantae. Hauríe furtat y robat en la mateixa consiénsia en la que resaríe un san. Mol golut y gran bebedó, hasta arribá als repugnáns vómits, tamé ere un solemne jugadó en dados trucats.
Pero ¿per qué me allargo en tantes paraules? Ere lo pijó home, potsé, que may haigue naixcut. Y la seua maldat mol tems la va mantindre lo poder y la autoridat de micer Musciatto, per qui va sé protegit moltes vegades, no sol de les persones privades a qui assobín injuriabe, sino tamé de la justíssia.
Vingut, pos, este siñó Cepparello a la memória de micer Musciatto, que coneixíe mol be la seua vida, va pensá que éste ere lo que nessessitabe contra la maldat de los borgoñóns; per lo que, cridánlo, li va di aixina:
- Siñó Ciappelletto, com sap, estic per retirám del tot de aquí y, tenín entre atres coses que enténdrem en los borgoñóns, homes engañadós, no sé a quí podría dixá mes apropiat que vosté per a rescatá de ells los meus bens; y per naixó, com vosté ara mateix no está fen res, si vol ocupás de aixó li conseguiré lo favor de la corte y li donaré aquella part del que rescato que sigue convenién.
Lo siñó Cepparello, que se veíe desocupat y mal provit de bens y veíe que sen anabe qui lo seu sostén y auxilio habíe sigut durán mol tems, sense pensássu gens y com espentat per la nessessidat se va dessidí, y va di que volíe féu de bona gana. Per lo que, ficats de acuerdo, ressibits per lo siñó Ciappelletto los podérs y les cartes credensials del rey, sen va aná cap a la Borgoña aon casi dingú lo coneixíe: y allí, de modo extrañ a la seua naturalesa, de bones y en tranquilidat va escomensá a rescatá y fé alló a lo que habíe anat, com si se reservare la ira per al final. Y fénu aixina, hospedánse a casa de dos germáns florentíns prestamistes que féen préstamos en ussura y per amor a micer Musciatto lo honraben mol, va passá que se va ficá dolén, en lo que los dos germáns van fé vindre meches y criats per a que lo servigueren en consevol cosa nessessária per a recuperá la salut.
Pero tota ajuda ere en vano perque lo bon home, que ere ya agüelet y habíe viscut desordenadamen, segóns díen los dotós anabe cada día de mal a pijó com qui té un mal roín; los dos germáns mol se dolíen y un día, mol prop de la alcoba a la que lo siñó Ciappelletto estae patín, van escomensá a enraoná entre ells.
- ¿Qué farém en este? - li diebe la un al atre- . Estém per culpa seua en una situassió péssima perque fótrel fora de la casa nostra tan dolén mos portaríe gran deshonra, y siríe un signo manifest de poc juissi. Voríe la gen que primé lo habíem ressibit y después fet serví y ara medicá, sense que haygue fet res que puguere oféndremos, fótrel fora de casa nostra tan de repén, y dolén de mort. Per un atra part, ha sigut un home tan calavera que no voldrá confesás ni ressibí cap sacramén de la iglesia y, com morirá sense confessió, a cap iglesia voldrán ressibí lo seu cos y sirá aviát a les fósses com un gos. Y si per lo contrari se confesse, los seus pecats són tans y tan horribles que no ne ñaurá de pareguts y cap flare o móssen voldrá ni podrá absóldrel; per lo que, sense perdó de Déu, sirá tamé aviát a les fósses com un goz. Y si aixó passe, lo poble de esta terra, tan per lo nostre ofissi, que los pareix poc bo perque tot lo tems passen maldiénlo, com per lo dessich que té de robámos, veénu, se amotinará y cridará: «Estos gossos lombardos als que la iglesia no vol ressibí no se poden aguantá mes», y correrán en busca de les nostres arques y potsé no sol mos róbon los dinés sino que igual mos trauen la vida; per lo que de tota manera estém fututs si éste se mor.
Lo siñó Ciappelletto, que, estabe prop de aon éstos parláben, com teníe encara bon oít, com la mayoría de les vegades los passe als doléns, va sentí lo que estaben dién y los va fé cridá y los va di:
- No vull que tingáu temó per mí ni tinguéu po de ressibí per la meua caussa algún mal; hay sentit lo que hau estat parlán de mí y estic convensut de que passaríe com diéu si aixina com pensáu anáren les coses; pero anirán de un atra manera. Hay fet, vivín, tantes injúries al Siñó Déu que per féni una mes a la hora de la mort poc se portará. Y per naixó, procuréu fé vindre un flare tan san com lo trobéu y dixéume fé, que yo arreglaré los vostres assuntos y los meus de tal manera que resulton be y estigáu conténs.
Los dos germáns, encara que no teníen massa esperanses, no van dixá de aná a un convén de flares y van demaná que algún home san y sabio escoltare la confessió de un lombardo que estabe dolén a casa seua; y los va sé donat un flare agüelo de santa y bona vida, y gran mestre de la escritura y home mol venerable, a qui tots los siudadáns teníen en grandíssima y espessial devosió y estima, y lo van portá en ells. Lo flare, arribat a la cámara aon lo siñó Ciappelletto estabe, y assentánse a la seua vora, va escomensá primé a confortál y li va preguntá después que cuán tems fée que no se habíe confessat. A lo que lo siñó Ciappelletto, que may se habíe confessat, va contestá:
- Pare meu, la meua costum es de confessám totes les semanes al menos una vegada; y bastantes vegades me confesso mes assubín; y la verdat es que, desde que m´hay ficat dolén, que són ya casi vuit díes, no me hay confessat, tan es lo malestá que en la enfermedat hay tingut.
Va di entonses lo flare:

- Fill meu, be has fet, y aixina tens que fé de ara en abán; y vech que si tan assubín te confésses, poca faena tindré de escoltát y preguntát.
Va di lo siñó Ciappelletto:

- Siñó retó, no diguéu aixó; yo no me hay confessat may tantes vegades ni en tanta frecuénsia que no vullguera fé sempre confessió general de tots los pecats que puguera recordá desde lo día en que vach náixe hasta lo que me hayga confessat; y per naixó tos rogo, bon pare, que me preguntéu de totes les coses com si may me haguéreu confessat, y no tinguéu compassió perque estiga dolén, que mes vull disgustá an estes carns meues que, excusánles, fé cap cosa que puguere resultá en la perdissió de la meua alma, que lo meu Salvadó va rescatá en la seua pressiosa sang.
Estes paraules van agradá mol al flare y li van pareixe siñal de una men ben amoblada; y después que lo siñó Ciappelletto habíe alabat mol esta práctica, va escomensá a preguntáli si habíe pecat alguna vegada de lujuria en alguna dona. A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá suspirán:
- Pare, me fa vergoña di la verdat tenín temó de pecá de vanagloria.
A lo que lo san flare va di:

- Dísla en tranquilidat, que per di la verdat ni a la confessió ni a cap atre cas may se ha pecat.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- Ya que u voléu aixina, tos u diré: soc tan virgen com vach eixí del cos de la meua mare.

- ¡Oh, que Déu te beneíxque! - va di lo flare- , ¡qué be has fet! Y al féu has tingut tan mérit perque, si hagueres vullgut, teníes mes libertat de fé lo contrari que tením natros y tots los atres que están tancats detrás de alguna regla y reixa.

Y después li va preguntá si habíe desagradat a Déu en lo pecat de la gula. A lo que, suspirán mol, lo siñó Ciappelletto va contestá que sí y moltes vegades; perque, ademés del dijú de la cuaresma que les persones devotes fan durán lo añ, totes les semanes teníe la costum de minjá només pá y beure aigua al menos tres díes, y se habíe begut l'aigua en tan gust (espessialmen cuan no habíe pogut resá o aná en peregrinassió) com los grans bebedós se béuen lo vi. Y moltes vegades habíe dessichat minjás l´ensiám de herbetes que fan les dones cuan van al campo, y algunes vegades li habíe paregut milló minjá que fé dijú. A lo que lo flare va di:
- Fill meu, estos pecats són naturals y són leves, y per naixó no vull que te carrégos la consiénsia mes del nessessari. A tots los homes los passe que los pareix bo minjá después de fé dijú durán un tems, y, después de cansás, beure.

- ¡Oh! - va di lo siñó Ciappelletto- , pare meu, no me diguéu aixó per a reconfortám; be sabéu que yo sé que les coses que se fan en servissi de Déu tenen que fes llimpiamen y sense cap taca al ánimo: y qui u fa de un atra manera, péque.

Lo flare, contentíssim, va di:

- Y yo estic contén de que aixina u entengues, y mol m´agrade la teua pura y bona consiénsia. Pero dísme, ¿has pecat de avaríssia dessichán mes del convenién y volén tindre mes de lo que s´ha de tindre?
A lo que lo siñó Ciappelletto va di:
- Pare meu, no voldría que sospecháreu de mí perque estic a casa de estos ussureros: yo no pinto res aquí, sol había vingut en la intensió de amonestáls y empéndrels y arrancáls de este abominable ofissi; y crec que u hauría pogut fé si Déu no me haguere visitat de esta manera. Pero hau de sabé que mon pare me va dixá ric, y de los seus bens, cuan ell va morí, ne vach doná una gran part a Déu; y después, per a sustentá la meua vida y podé ajudá als pobres de Cristo, hay fet los meus negossiets y hay dessichat tindre ganánsies de ells, y sempre en los pobres de Déu lo que hay guañat u hay partit a miges, dedicán la meua mitat a les meues nessessidats, y donánlos an ells l’atra mitat; y en aixó me ha ajudat tan be lo meu Creadó que sempre de be a milló han anat los meus negossis.
- Has fet be - va di lo flare- , pero ¿en cuánta frecuénsia te has dixat portá per la ira?

- ¡Oh! - va di lo siñó Ciappelletto- , aixó tos dic que moltes vegades u hay fet. ¿Y quí podríe aguantás veén tot lo día als homes fen coses brutes y asqueroses, no observá los mandamientos de Déu, y no tindre temó al seu juissi? Han sigut moltes vegades al día los que hay vullgut está milló mort que viu al vore als joves aná detrás de les vanidats y sentínlos jurá y perjurá, aná a les tasques o tabernes, no visitá les iglesies y seguí mes les víes del món que les de Déu.
Va di entonses lo flare:
- Fill meu, esta es una ira bona y yo per lo que a mí respecte no sabría imposat per nella cap peniténsia. Pero ¿auncás no te haurá pogut portá la ira a cométre algún homissidi o a insultá an algú o a fé algún atre despressio?
A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá:

- ¡Ay, siñó!, vos que me pareixéu home de Déu, ¿cóm diéu estes paraules? Si yo haguera pogut tindre encara que fore un pensamén de fé alguna de estes coses, ¿creéu que Déu me hauríe aguantat tan? Aixó són coses que fan los assessinos y los criminals, de los que, sempre que n´hay vist an algún, hay dit sempre: «Ves en Déu a que te convertixgue».

Entonses va di lo flare:
- Ara dísme, fill meu, que beneít sigues per Déu, ¿alguna vegada has dit fals testimoni contra algú, o dit mal de algú o agarrát an algú coses sense consentimén del seu amo?

- Sí, siñó - va contestá lo siñó Ciappelletto - hay dit mal de atres, perque vach tindre un veí tan cafre que en la rabia mes gran del món no fée mes que apalissá a la seua dona tan que una vegada vach parlá mal de ell als paréns de la dona. Tanta pena vach sentí per aquella pobreta, a la que ell, cada vegada que habíe trascolat massa, la assuriacabe com només Déu u sap.
Va di entonses lo flare:
- Ara be, tú me has dit que has sigut negossián: ¿Has engañat alguna vegada an algú com fan tots los mercadés?

- Per la meua fe - va di lo siñó Ciappelletto- , siñó, sí, pero no sé quí eren: habénme donat uns dinés que me debíen per roba que los había venut, yo los vach ficá a un cofre sense contáls, y vach vore después de un mes que eren cuatre reals mes del que tocabe, per lo que, no habénlos tornat a vore y habénlos conservat un añ per a tornálsi, los vach doná per amor a Déu.
Va di lo flare:

- Aixó va sé poca cosa y vas fé be.
Y después de aixó li va preguntá lo san flare sobre moltes atres coses, a les que va doná resposta de la mateixa manera. Y volén ell prossedí ya a la absolusió, va di lo siñó Ciappelletto:

- Siñó meu, ting encara algún pecat que no tos hay contát.
Lo flare li va preguntá quin, y va di:
- Men enrecordo que vach fé al meu criat, un dissapte después de nona, agraná la casa y no va tindre al san día del domenge la recompensa que debíe.

- ¡Oh! - va di lo flare- , fill meu, aixó es poca cosa.

- No - va di lo siñó Ciappelletto - , que lo domenge mol ña que honrá perque en un día aixina va ressusitá de la mort a la vida nostre Siñó.
Va di entonses lo flare:

- ¿Alguna cosa mes has fet?

- Siñó meu, sí - va contestá lo siñó Ciappelletto- , que yo, no donánmen cuenta, vach escupiñá una vegada a dins de la iglesia de Déu.
Lo flare se va ficá a riure, y va di:
- Fill meu, éissa no es cosa de preocupassió: natros, que som religiosos, tot lo día escupiñém an ella.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- Y féu una gran canallada, perque res convé tindre tan limpio com lo san templo, al que se rendíx sacrifissi a Déu.
Y de tals fets ne va di mols, y per a acabá va escomensá a suspirá y a plorá mol, com be u sabíe fé vore cuan volíe. Va di lo san flare:

- Fill meu, ¿qué te passe?
Va contestá lo siñó Ciappelletto:

- ¡Ay, siñó! Que me ha quedat un pecat del que may me hay confessat, tan gran vergoña me done contál, y cada vegada que lo recordo ploro com veéu, y me pareix mol sert que Déu may tindrá misericórdia de mí per neste pecat.
Entonses lo san flare va di:
- ¡Bah, fill! ¿Qué estás dién? Si tots los pecats que han fet tots los homes del món, y que farán tots los homes mentres lo món duro, siguéren tots de un home sol, y éste estiguere arrepentit y apenat com te vech, tanta es la benignidat y la misericórdia de Déu que, confessánse, los hi perdonaríe; aixina que díslo en confiansa.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto, encara plorán mol:

- ¡Ay, pare meu! lo meu es un pecat massa gros, y apenes puc creure, si les vostres plegáries no me ajúden, que puga sé per Déu perdonát.
A lo que li va di lo flare:

- Díslo en confiansa, que yo te prometixgo demanáli a Déu per tú.
Pero lo siñó Ciappelletto plorabe y no u diebe y lo flare venga animál a díu. Después de plorá un bon rato y tindre al flare entretengut, va soltá un gran suspiro y va di:
- Pare meu, ya que me prometix rogá a Déu per mí, tos u diré: sabéu que, cuan era minudet, vach despotricá una vegada de ma mare.
Y dit aixó, va torná a plorá encara mes fort. Va di lo flare:

- ¡Ah, fill meu! ¿Y aixó te pareix tan gran pecat? Oh, los homes blasfemám contra Déu tot lo día y si ell perdone de bon grado a qui se arrepentíx de habé blasfemat, ¿no creus que te perdonará aixó? No ploros, consólat, que segú que encara que hagueres sigut un dels que lo van enclavá a la creu, tenín la contricsió que te vech, Ell te perdonaríe.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- ¡Ay, pare meu! ¿Qué diéu? La dolsa mare meua que me va portá al seu cos nou mesos día y nit, y me va sostindre en brassos mes de mil vegades. ¡Mol mal vach fé en oféndrela, y es un pecat mol gros; y si no reséu a Déu per mí, este pecat no me sirá perdonát!
Veén lo flare que res li quedabe per di al siñó Ciappelletto, li va doná la absolusió y la seua bendissió tenínlo per home santíssim, perque del tot se creíe lo que lo siñó Ciappelletto li habíe dit: ¿y quí no su haguere cregut veén a un home en perill de mort confessánse? Y después de tot aixó, li va di:

- Siñó Ciappelletto, en la ajuda de Déu estaréu pronte sano; pero si passare que Déu cridare a la vostra beneita alma, ¿tos agradaríe que lo vostre cos fore sepultat al nostre convén?
A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá:

- Siñó, sí, no voldría está a datre puesto, ya que vos me hau prometut rogá a Déu per mí, ademés de que yo hay tingut sempre una espessial devosió per la vostra orden; y per naixó tos rogo que, en cuan estiguéu al vostre convén, féu que vingue a mí aquell verdadé cos de Cristo que vos per lo matí consagréu al altá, perque encara que no siga digne, voldría combregá en la vostra llisénsia, y después la santa y radera unsió per a que, ya que hay viscut com a pecadó, al menos móriga com a cristiano.
Lo san home va di que mol li agradabe y ell diebe be, y que faríe que lay portáren enseguida; y aixina va sé.

Los dos germáns, que teníen molta temó de que lo siñó Ciappelletto los engañare, se habíen ficat en la orella apegada a un tabique que separabe la alcoba aon lo siñó Ciappelletto estabe de un atra y, escoltán, fássilmen sentíen y enteníen lo que lo siñó Ciappelletto al flare li diebe; y sentíen algunes vegades tantes ganes de enríuressen, al sentí les coses que li confessabe habé fet, que casi petáen de rissa, y se díen un al atre: ¿quin home es éste, al que ni la vellesa ni la enfermedat ni la temó de la mort que veu tan prop, ni de Déu, de qui lo juissi espere tindre de aquí poc, han pogut apartál de la seua maldat? Pero veén que habíe dit que sí, que ressibiríe la sepultura a la iglesia, de res mes se van preocupá. Lo siñó Ciappelletto va combregá poc después y, empijorán sense reméi, va ressibí la radera unsió; y poc después de la baixada del sol, lo mateix día que habíe fet la seua bona confessió, se va morí. Per lo que los dos germáns van prepará lo cos per a que fore honradamen sepultat y enviál al convén, y van avisá que vinguéren per la nit a velál segóns ere la costum. Lo san flare que lo habíe confessat, al sentí que habíe finát, va aná a buscá al prior del convén, y habén fet tocá a capítul, als flares reunits los va contá que lo siñó Ciappelletto habíe sigut un home san segóns ell u habíe pogut enténdre de la seua confessió; y esperán que per nell Déu mostrare mols milagres, los va convénse de que en grandíssima reverénsia y devosió ressibiguéren aquell cos. En aixó lo prior y los flares, creénsu tot, van está de acuerdo: y per la nit, anán tots allí aon descansabe lo cos del siñó Ciappelletto, li van fé un gran y solemne velatori, y pel matí, vestits tots en albes y capes, en los llibres a la má y les creus dabán, cantán, van aná a per este cos y en grandíssima festa y solemnidat sel van portá a la seua iglesia, seguínlos tota la siudat, homes y dones; y, habénlo ficat a la iglesia, puján al púlpito, lo san flare que lo habíe confessat va escomensá sobre ell y la seua vida, sobre los seus dijús, la seua virginidat, la seua simplissidat y la inossénsia y santidat, a predicá maravilloses coses, entre atres contán lo que lo siñó Ciappelletto teníe com lo seu pecat mes gros, y plorán li habíe confessat, y cóm ell apenes li habíe pogut ficá al cap que Déu lay perdonaríe. Después se va girá a empéndre al poble que lo escoltabe, dién:
- Y vatros, fugíts de Déu, per consevol palla a la que entropesséu, blasfemáu, y tos caguéu en la mare de Déu y en tota la corte selestial.
Y ademés de estes, moltes atres coses va di sobre la seua lealtat y la seua puresa, y en les seues paraules, a les que la gen de la comarca donaben completa fe, hasta tal pun lo va ficá al cap de tots los que allí estaben que, después de acabat lo ofissi, entre los mes grans apretóns del món tots van aná a besáli los peus y les máns, y li van esgarrá tota la roba que portabe damún, tenínse per benaventurat qui al menos una mica de ella va pugué agarrá:
y tot lo día va sé conservat aixina, per a que per tots puguere sé vist y visitat. Per la nit, en una urna de mármol va sé sepultat en honor a una capella, y al día siguién ya va escomensá la gen a aná allí y a enséndre veles y sírios y a venerál, y a fé promeses y a penjá exvotos de sera segóns la promesa feta. Y tan va creixe la fama de la seua santidat y la devosió que se li teníe que no ñabíe dingú que contra alguna desgrássia faiguere promeses a datre san, y lo van cridá y lo criden San Ciappelletto, y afirmen que Déu ha mostrat mols milagres per nell y los amostre encara. Aixina pos, va viure y va morí lo siñó Cepparello de Prato y va arribá a sé san, com hau sentit; y no vull negá que sigue un benaventurat a la presénsia de Déu perque, encara que la seua vida va sé criminal y malvada, va pugué fé al final un acto de contricsió de manera que Déu va tindre misericórdia de ell y lo va ressibí al seu reino; pero com aixó es una cosa amagada, raóno sobre lo que es aparén y dic que mes segú es que estigue condenat entre les máns del dimoni que al paraísso. Y si aixina es, grandíssima ham de reconéixe que es la benignidat de Déu, que no mire los nostres fallos sino la puresa de la fe, y al péndre natros de consiliadó a un enemic seu, creénlo amic, mos escolte, com si an algú verdaderamen san acudiguérem com a consiliadó de la seua grássia. Y per naixó, per a que per la seua grássia a la adversidat presén y en esta compañía tan alegre mos conservém sanos, alabán lo seu nom en lo que la ham escomensat, an ell acudirém en les nostres nessessidats, seguríssims de sé escoltats.

viernes, 4 de septiembre de 2020

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.

tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella

- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.

- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.

hoc

Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.

//

Tomo XIV, 14, de la colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón, publicados de real orden por Próspero de Bofarull y Mascaró.

//

Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no

och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá.
La lengua occitana (lenga) hoy en día comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios autores:

Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "... catalan compres". "... parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d´en darrièr a la lenga anciana..." 

dialectes occitans, catalan compres



Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890,

https://archive.org/details/grammairedeslang02meyeuoft (traducción al francés)

también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal.

Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874,

https://archive.org/details/grammatikderroma02meye (alemán original)

escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante Alighieri divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).

//

E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E derrerament havem scrit als embaxadors una larga letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir lo quels scrivim que la dita letra ligen (lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo och o lo no del Senyor Rey de nostra demanda e supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e provehir en lo necessari.

//

Als molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo fos aqui (vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano) carrech de trametrem la letra que al darrer jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour; giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero) la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre consell yo hi fas
(yo hi fach en chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra también en castellano y portugués:
"Estavào
hy outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta. Rosa, Supl. al Elucid. / Destos
auia hy muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono; no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau (ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume, ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer (no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms quins recomana a vosaltres.

//

Lo die (se encuentra dia, jorn y die) de proppassat rebem una vostra letra closa (cerrada, closa, como claustro) e segellada (sellada, sello; se encuentra sagell, sagellada; sigillo, sig+num) sots data de VIIII del corrent mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo negoci tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels avisaments e preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals avisaments en vigor de una altra letra vostra a nos liurada a IIII del dit mes sots data de dos del ja dit corrent mes per nos es stada mesa en (metida, puesta en ejecución) execucio en tremetra (trameter; trametra, trametre) nostro embaxador e sindich ab ampla potestat e letra de creença (credencial) a vostras grans reverencies (vostras es occitano, concuerda con reverencias, reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada. E es veritat que en vostra letra derrera (radera; darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta mencio quens trametets (ts final: occitano clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que tal copia no havem vista ne rebuda.

//

A tota vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen; recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell, conçell, etc) de Vich.

//

Molt reverend e honorables los senyors diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables e de grans providencies. Rebuda vostra letra havem gran anug (se encuentra enuig, enug) perque fins aci no es obtenguda la liberacio del Senyor Princep com es desijada e per vosaltres ab summa diligencia degudament tractada instada e supplicada. E per donar compliment en lo quens scrivets de Barchinona a dos del present mes havem de present donat ple e suficient poder al honorable En Francesch Millars de aquesta vila lo qual crehem esser aqui de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena de dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en qualsevulla altra part. E ab tant si negunes coses altres vos son plasents de nos manats (occitano) a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot lo a nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha de Conflent a VIII de janer. - Los que en gracia vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.


//

E attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita letra descrits no havien celeritat speram avuy de bon mayti a aplagar lo consell en lo cual legida aquella vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres qui representats (occitano; representeu; representáis) aquell.


//

E mostrantho per obra dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets los havets (occitano) remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat del Principat observacio de les libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep.


Alibert, Alibèrt, occitania

(imagen muy grande, se puede descargar)

//

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIIl del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres
laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto) consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.


jueves, 14 de octubre de 2021

ELS CENT NOMS DE DEU. LOS CIEN NOMBRES DE DIOS.

LOS CIEN NOMBRES DE DIOS.


La extensa obra que bajo este título escribió Raimundo Lulio en Roma por el año de 1285, se compone de cien salmos hechos quizás para el canto plano, puesto que si bien sus versos no carecen de rima dejan de guardar orden en la medida o en el número de sus sílabas. El prólogo en prosa que el autor colocó al frente del poema nos explica el objeto con que Lulio lo compusiera, dispensándonos por consiguiente de entrar en ulteriores observaciones.

Algunos han querido deducir del contexto del citado prólogo que Lulio no poseía el latín, puesto que dirige su voz al Santo Padre de la Iglesia y a los cardenales para que dispongan una versión latina del poema. Mas sobre no probar esto la suposición, consta por otra parte de datos positivos, que Raimundo no sólo sabía escribir en aquel idioma, sino que en él explicaba su Arte general en la Universidad de París y en muchas de las escuelas en que le enseñó; y aún manifiesta que le fue necesario introducir en el poema algunas voces latinas para explicar más propiamente los conceptos; por consiguiente, aquel dicho en que se apoyan los antagonistas de Lulio, que se empeñan deprimir su saber, no justifica otra cosa, sino que deseaba que el poema se pusiese en un latín castizo, bello y elegante; cosa a decir verdad no muy asequible en aquel tiempo en que tanto se había barbarizado el idioma de Horacio.

Lo que hace a veces pesada la lectura de esta obra es la circunstancia de estar trazada en muchas de sus partes, según el método de su Arte demostrativo: de modo que llega a menudo a una sutileza casi incomprensible, más regular en los tratados escolásticos que en la poesía. Sin embargo el carácter que domina por lo general en la composición es el sentencioso, y de ella pudieran entresacarse un sin número de máximas de la moral más exquisita. - "Poner en obra, dice, un amor virtuoso, y una inteligencia sin vanidad, vale más que edificar altas torres o soberbios castillos. - Poco sabe la naturaleza del amor quien ama a Dios para salvarse o para evitar los eternales castigos. - El hombre a quien el pecado esclaviza no tiene franca la voluntad, porque la justicia se la aprisiona. - Santo es Dios en sí mismo, y de él no puede venir mal, antes santifica a quien le sigue. - Quien vilmente vive, muere cada día. - La virtud tiene más valor que cualquier tesoro, porque ella es la mejor defensa del hombre contra su enemigo. - La verdad hace al hombre rico de bondad y de espíritu, al paso que la mentira le hace mendigo. - La verdad se encuentra en el dadivoso y no en el avaro, porque la verdad es amiga de dar. - La justicia hace humilde a la criatura y inspira piedad, misericordia y amor; y el que a sí mismo se juzga, está próximo a ser perdonado y tiene los pies en el camino de la salvación. - El que se defiende con lealtad, rectitud y verdad, se defiende mejor que el que va armado.
- Más vale defenderse con la virtud que con escudo y lanza, porque con ella mejor se levanta el hombre cuando caído. - Quien tuviere el entendimiento enfermo, ponga en alto sus pensamientos y lo sanará; quien tuviere enfermo el amor, diríjalo a Dios con todo su entendimiento y su memoria. - No es esforzado ni valiente quien no cumple con sus deberes, pues el mal obrar hace cobardes. - La caridad está vestida de suavidad. - Mejor sirve el hombre a Dios con pensamientos leales y humildes que con lanza y riquezas: y vale más la buena intención que todo el oro y la fortuna que tuvieron Salomón y Alejandro."

Cuando no brotan del talento fecundo de Raimundo las ideas sentenciosas, o no divaga en deducciones teológicas según su sistema, toma a veces la obra un carácter individual al par que elegíaco. - "Con grande tristeza estoy, exclama, cuando veo que la trinidad del Dios omnipotente es ignorada y no amada de todos. Tú eres, o Dios, mi padre, porque de la nada me criaste; mas yo no soy hijo tuyo porque estoy en pecado. - Ah Espíritu Santo, que por el amor fuiste concebido! tuyo es el mundo, que casi perdido está porque poco te ama y te conoce. Por ti se unen grandeza y bondad por naturaleza de amante, amable y amado, une pues en nosotros piedad y misericordia. - Dios mío! tú que oyes las súplicas de cada uno de los mortales para el bien especial, ¿por qué no me oyes a mí que te ruego para el bien general, que vale más que todo? Pídote que infundas a los hombres saber y voluntad para que te sirvan, y no sé si querrás escucharme; y con suspiros y lágrimas te imploro la gracia de que me des predicadores celosos que publiquen tus excelencias. - Dios me ha dado gran fuerza de voluntad para hacer bien, mas por castigo de mis culpas no me ha dado gran poder para ejecutarlo. - Largo tiempo ha que soy procurador de Cristo para que se le ensalce y se le honre por toda la faz de la tierra; mas por desgracia no encuentro quien me ayude." -

Como ejemplo de inspiración melancólica es notable, entre otros, el salmo XLIV, que no podemos menos de traducir en su mayor parte. - "Dios, dice, da consuelo al hombre culpable, cuando le representa en su memoria la penosa pasión que quiso sufrir por el amor que nos tiene; mas, ay! yo no puedo consolarme cuando veo el menosprecio en que al Criador se tiene por los hombres en el mundo. ¿Y quién no ha de dar rienda suelta a sus lágrimas al ver cuán poco es el amor que le dispensan aquellos que tanto le deben? Día y noche estoy sumido en la más profunda aflicción si considero las ofensas que recibe, y los eternos castigos que aguardan a los que así le ultrajan con sus pecados. Quien se consuela cuando ve a su Señor vituperado por sus mismos servidores, no sabe ni conoce la fuerza del amor. Dios consuela al hombre con los dones de amor y de esperanza, con el perdón y dádivas de inestimable precio. La paciencia y la piedad, la justicia y la lealtad consuelan al que se ve sumido en las amarguras del vilipendio. Y a quien tiene abierto a Dios su corazón, poco le importa la pérdida de todos los bienes mundanales, porque Dios satisface completamente todas las necesidades; ni cabe ya el consuelo en quien está sumido en el lodazal del pecado, porque el culpable desespera siempre de la divina misericordia." -

Seríamos difusos en las citas si hubiésemos de detenernos en los pasajes dignos de mentarse por el mérito de los conceptos, así como lo fuéramos también si debiésemos tildar todos aquellos de pesada y fastidiosa lectura. Mas de todos modos tenemos por resultado que el poema de los Cien nombres de Dios, a pesar de que contiene no pocas bellezas, es seguramente la obra poética de Lulio que menos gloria reporta a su autor, si bien es la que con más frecuencia ha corrido en manos de los aficionados al estudio de las obras del célebre mártir. Varias son las copias que andan manuscritas de este poema, debidas a la avidez sin duda con que han procurado proporcionárselo los adeptos de Lulio; lo cual no ha dejado de contribuir a que fuese más generalmente conocido, aun en perjuicio de las otras poesías de un mérito mayor, muchas de las cuales no sabemos que existan más que en los códices que tenemos la fortuna de poseer. Y visto esto, ya no es extraño que algunos escritores al tratar de hacer mención de Lulio, considerado como poeta, le designen con el nombre de el autor de los Cien nombres de Dios, como si no tuviera títulos mejores y más valederos para alcanzar la fama poética de que generalmente se ha querido prescindir al tratar de tan gran maestro.

No concluiremos empero sin hacer observar al lector las palabras que Raimundo Lulio estampa en el prólogo del poema, repetidas en muchísimas obras de su pluma, y que se refieren al Padre Santo y a la Iglesia, a cuya corrección somete completamente el escrito por si acaso contiene algunos errores. Esta humilde sumisión en un poema de moralidad sin tacha, fruto de la más cristiana y ardorosa fé y del más acendrado catolicismo, demuestra la injusticia y la sinrazón con que se han ensañado contra Lulio sus contrarios, al contar en el catálogo de los heresiarcas al más celoso apóstol de la doctrina de Cristo, y al más entusiasta por la dilatación de la fé católica.


ELS CENT NOMS DE DEU. (Se encuentra más veces los como artículo plural )

Deus, ab ta virtud comença RAMON aquest libre qui es del Cent noms teus.

Com los sarrayns entenen provar lur lley esser donada per Deus, per ço car l' Alcorá es tan bell dictat que no 'l poria fer null hom semblant d' éll, segons que ells dien; eu, Ramon indigne, me vull esforçar ab ajuda de Deus, de fer aquest libre, en qui ha meyllor materia que en l'Alcorá e a significar que en axí com eu fas libre de meyllor materia que en l'Alcorá, pòt esser altre home que aquest pos en axí bell dictat com l' Alcorá. E aço fas que hom puscha arguir los sarrayns que l'Alcorá no es dat de Deus: jat sia aço que sia bell dictat. Empero deim que aquest libre e tot bé es donat de Deus, segons que dir se cové. Perque eu, Ramon, supplich al sant Pare Apostolich e als senyors Cardenals qu' el fassen pausar en lati, car eu no li sabria pausar, per ço car ignor grammática. E si eu en alguna cosa erre en aquest libre contra la fe, sotmet lo dit libre a correcció de la santa Esgleya romana.

Los sarrayns dien que en l'Alcorá son noranta nou Noms de Deus, e qui sabria lo centé sabria totes coses, perque eu fas aquest libre de CENT NOMS DE DEUS, los quals scé. E per tot ço no's segueix que sapia totes coses, e aço fas a rependre lur falsa opinió.
En aquest dictat pos mols noms que son pus propris a Deus, que alguns qu'els sarrayns a Deus apropien. La manera que propós tenir en aquest libre es que parla naturalment dels noms de Deus qui simplament a éll se pertanyen; e que de aquells noms qui a Deus se pertanyen parle segons esguardament de creatura e segons ço que als noms de Deus se pertanyen. En cascun dels Noms de Deus posam X versos, los quals hom pòt cantar segons que els psalms se canten en la Esgleya. E aço fem per ço car los sarrayns canten l'Alcorá en lur mesquita. Aquest libre es bon a contemplar e a conexer Deus e a provar la fe christiana, segons que en éll appar. E es libre de gran consolació e plaer, e es bon a preycar. En aquest libre coven usar de alguns vocables que son en latí, sens los quals no' l poriam tan bellament ne bon a fer. Lo primer Nom es Deus, lo segon Essencia, e axí dels altres segons que en las rubriques appar. Com Deus haja pausada virtud en paraules, pedres, e en herbes, quant mes donchs la ha pausada en los seus noms. Perque eu conseyl que hom cascun dia diga los CENT NOMS DE DEUS, è ab si escrits los aport. Com haurá dit un capítol diga aquella Laor en loch de Gloria Patri, la qual es escrita avall en la fí de aquest libre. Aquests versos arrimam per ço que hom los puscha mils saber de còr. E no fem força si en alguns versos ha mes síllabes que en altres, per ço que meyllor materia puscham pausar en aquest libre. E ha major dificultat pausar tan subtil (pareix subtll) materia en rims, que no es pausar l' Alcorá en lo dictat que es pausat.

I.

iO DEUS!


¡O Ens divinal! tú est Deus per obrar,

Que en tú has axí com est Deus per estar,

Perque en tú null accident no y pòt estar.
Si no fosses Deus en obrant

E que fosses Deus en estant,

Fóres menor Deus en amant.
Tú est Deus per ta bontat,

E ta bontat per deitat,

E est Deus per lur unitat.
Si en bondat no fós deificar,

E si en deitat no fós bonificar,

Deus no fóre Deus per son obrar.
Tú est un Deus per unitat,

Si com est Deus per deitat,

Est amorós per voluntat.
Infinit bé en Deus no pogra estar

Si en sa bontat no hagués bonificar,

Per natura de entendre e de amar.
Aquell Ens qui es Deus appellat,

Cové que sia sens peccat,

Sens temps e sens quantitat.
Si en Deus fós ociositat,

De sa granea e bontat,

Covengra que en éll fós peccat.
Tant es Deus larch del nom seu

Que home Christ fá nomnar Deu,

Al qual present tot mí e 'l meu.

Aorte Deus en ta majestat,

De deificant, deificable, deificat,

Distincts tots tres en trinitat.


II.

¡O ESSENCIA!


¡O Essencia, qui est eternal e infinida

E qui estas de tot ben cumplida!

Tú est mon conort, gaug e ma vida.
¡O Essencia paternal, filial, espirital!

Tú ets tres en nombre personal,

E estás una en nombre substancial.
Tú, Essencia, estás sens ociositat

De bontat, infinitat, eternitat;

De essenciant, essenciar, essenciat.
Si tú, Essencia, fosses sens essenciar,

Bona e gran fóres en ton amar,

E no bona ne gran en substanciar.
Si Essencia no fós luny a minoritat

Per essenciant, essenciar, essenciat,

Fóre prop a no esser per ociositat.
Essencia divina! tú estás aytant infinidament

Per infinit, infinir, infinient,

Com fas per amant, amable, e amament.
Tú, Essencia, estás indistincta en trinitat,

Qui está distincta proprietat,

De tú, Essencia, en personalitat.

Si tú, Essencia, no fósses en essenciar,

No pogres esser en concordança ni en concordar,

Ne egualtat, egualar no pogra en tú estar.
O esser qui est de tot altre esser senyor!

Esdevengut es lo meu esser peccador,

Perque 't prec te membres esser perdonador.
¡O esser infinit, tan luny a peccat,

Que peccat en sí no pòt haver entitat,

Per ço que en res no 't sia assemblat!


III.

¡O UNITAT!

Eternitat e infinitat

Son un esser en singularitat,

Lo qual esser es Deus appellat.

Si fossen molts Deus o fóre la U termenat,

O fóre l' altre en infinitat,

Qui no fóre en gran singularitat.

Cové donchs que sia un Deus tan solament,

Per ço que sia gran bé e gran compliment,

E en sa Unitat omnipotent.
Granea de la divina Unitat,

Es que en sí haja gran unificat,

Distinct de unificant, unificar en trinitat.
Si en divina Unitat no fós unificar,

No hagra gran poder, saber e amar,

E pogra en sí mateixa ociosa estar.
Enaxí se han Unitat e unir,

Com se han compliment e son complir,

Perque Unitat e unir no 's poden departir (1).
Major poder ha Unitat en unir,

Que no ha sensualitat en sentir,

Ne volentat d' home en desir.
Tan gran poder ha divina Unitat,

Que pòt estar en distincta trinitat,

E romanir U en substancialitat.

Enaxí 's coven que en Deus U sia de un,

Com se coven que éll sia un,

Per ço que en éll sia propri e comun.

Volch Deus mostrar lo poder de sa Unitat

E en esser home unit ab divinitat,

Una persona de deitat e humanitat.

IV.

¡O TRINITAT!

¡O divina molt alta Trinitat!

Enaxí es per tú tota pluralitat,

Com es unitat creada per divina unitat.
Si Deus no fós en distincta Trinitat,

No fóren en éll concordança, concordar e egualtat,

E fóre prop a contrariar, desagualar, e contrariat.
Estan en Deus divinas proprietats,

Per ço que en éll sian entenduts e amats,

Actus distincts de deitat no separats,
Está Trinitat deitat divina en paternitat,

Filiació, espirabilitat,

E totes tres están una essencia en una deitat.
En Deus no pòt quaternitat estar,

Pus que a deitat poren bastar,

Deificant, deificable e deificar.
Sens Trinitat no pogra deitat

Estar en natura de amable, amant e amat,

Sens los quals fóre en vacuitat.
Si no fós distincció entre entenent, entendre e entes,

No pogra Deus saber negun dels tres qual es,

Ne infinit e eternat no pogra esser nulla res.
En tristicia estich e en pensament,

Car la Trinitat de Deus omnipotent

No es amada e sabuda per tota gent.

Cell qui sab Trinitat e no la vòl mostrar

A aquells qui la porian saber e amar,

No par que de colpa se puscha escusar.


V.
¡O PARE!

¡O Deus Pare, qui est molt gloriós!

Tú, has fill Deus ab qui est poderós,

En espirar Sant Esperit d' amdós.
Deus es Pare en sa substancialitat

Entenent sa gran potestat,

En engenrar lo fill de sa deitat.
Es de Deus Pare fill Deu,

Al qual ha dat lo esser seu,

Al qual fá esser Deus meu.
Es Deus Pare en singularitat,

Per ço que a una paternitat

Abast una infinitat.

Deus es Pare en engenrant,

Entenent que éll pòt en aytant,

Com es son poder en estant.
Es Deus Pare en comensamen,

En qui done esser e no 'l pren

D' altre perque Pare s' enten.
Aytant es Deus Pare substancialment,

Com está Pare relativament,

E per ço está Pare sens negun accident.
Si fós Deus Pare per sola relació,

Sens deitat, pogren dir que no

Es tan gran Pare com per creació.
Tú est, Deus, mon Pare en creant,

Mas eu no son ton fill en peccant,

Fem donchs ton fill mercé clamant.

Si tú est Pare bò, sávi e virtuós,

Eu so fill, mal fill e viciós,

Quit clam Pare just e misericordiós.


VI.
¡O FILL!


¡O Deus Fill! Per çó estás sens quantitat,

Car est Fill en infinitat e eternitat,

De infinida e eternal paternitat.

Tú est, Fill, per ço que pare puscha estar,

E que tú e éll Deus posqués donar,

Que es Sant Esperit per espirar.

Car entre pare e Fill se pertany major volentat,

Major poder e major egualtat,

Son pare e Fill en Deus de necessitat.

Si en Deus pare e Fill no poguessen estar,

No pogra en Deus estar major concordar

Per natura de entendre e de amar.
E están lo pare e lo Fill en unitat

De natura, essencia e deitat,

E son distincts en natura de engenrant e engenrat.
Está lo Fill en lo pare per amor,

El pare, el Fill per ardor d' amor,

Ix d' amdós espirant Deus d' amor.

Deus, qui es Fill de Deitat,

Es pare de home deificat,

Per ço que en deificar sia al pare ressemblat.
Si el Fill de Deus en home no fós encarnat,

Mes pogra home de Deus pendre bontat,

Que no li 'n volgra dar divina volentat.
Car Fill eternal e Fill creat

Están en major proporcionitat;

No fó lo pare n' el Sant Esperit encarnat.

A tú, Fill home Deus encarnat,

Dó mon enteniment e ma volentat,

Si 't plau qu' els muts de pena e de peccat.


VII.

¡O SANT ESPERIT!


¡O Sant Esperit, qui estás espirat

De engenrant e de engenrat,

Hages merce de nos e pietat!

Es Sant Esperit per ço que complir

Puscha infinitat lo seu infinir,

E divina amor lo seu desir.

Car lo pare e 'l fill s' han gran volentat,

Espiren Sant Esperit qui es proprietat,

En qui s' ha fina natura d' amor e d' amistat (2).
Axí com lo pare ha lo fill entenent conçebut,

Han lo pare e 'l fill lo Sant Esperit volgut,

Amantlo un e l' altre ab granea de virtut.

Si el amar qu' el pare e 'l fill s' han no fós personat

En natura de infinitat e eternitat,

Fóre lur amar finit ab quantitat.
Tant s' aman lo pare e ‘l fill en unitat,

Que amdos han una sola espiritivitat,

En espirar una sola espirabilitat.
¡O Sant Esperit, en qui' s complex lo nombre de trinitat,

Per ço car no espires, estás espirat,

Espira a nos a fer la volentat!

Entre ‘l pare e 'l fill cové esser espirar,

Per ço que en amdós sia gran concordar

Per natura d' amor e d' amar.

Ah Sant Esperit, qui per amor est conçebut!

Lo mon es teu, e es tot quaix perdut,

Per ço est poch amat e conegut.

Com per tú, Sant Esperit, sian conjuntes granea e bontat,

E aço per natura d'amant, amable e amat,

Conjuny per nos misericordia e pietat.


VIII.

¡O SINGULAR!


¡O Ens, qui estás Singular

En infinir e eternar!

A tú tot sol dó mon amar.
Molt major es eternitat

Si está ‘n singularitat

Que si fós en dualitat.

Axi com Deus es Singular en infinitat,

Cové que sia Singular en eternitat,

Per ço que en éll haja egualtat.
Singular es Deus en infinir,

En eternitat e en complir,

E en deificar e en unir.

En Deus poder, saviesa e volentat

Están en singularitat,

En quant ensemps son una unitat.
Amar es Singular en amor

De amable e de amador,

E axí mateix es de lausor.
Singularment es granea bona per bontat,

E singularment es amada per volentat,

E materialment es creació de creat.
Deus ha presa una humanitat,

Per ço que en una singularitat

Encarnació haja mays de bontat.
Si en Deus no fós singularitat,

De propria proprietat,

No fóra gran sa unitat.

Car Deus es Singular en valor,

A éll pertany singular honor

Que sia a totas major.


IX.

¡O ESTANT!

¡O rey qui est Deus en Estant!

Tú estás Deus en engenrant,

E estás Deus en espirant.
Enfre Estant e estar

Está molt gran concordar

De entificant e entificar.
Está poder en amar,

Está amar en possificar,

Está infinit en infinitar.
Poder, saber, e volentat

Están en Deus en unitat

De essencia, natura e deitat.
Está granea en bontat,

Está bonea en eternitat,

Está Deus bò, eternal en infinitat.
Deus está aondós

De gloria e de gloriós,

A la qual gloria ha creat nos.
Car en Deus está jutjar,

Pietat e perdonar,

Devem estar en temor e en esperar.
Com en Deus estiga veritat,

Home estant en falsetat

No pòt estar en amabilitat.
Car en Deus está egualtat

De intelligibilitat e amabilitat,

A amar e a entendre es hom obligat.
Está mon cor en tristor,

Car no pusch empetrar honor

A Deu digne de lausor.

X.

¡O FAENT!

Deus pare obra en virtut,

Fill qui d' éll es conçebut,

Esperit Sant d' amdos produt.

Obrantobrable e obrar

Fan la trinitat estar

Per natura de' entendre e d' amar,

Obra que sia de bontat,

De infinitat è eternitat,

No ha de rè necessitat.

Si en Deus no fós obrar

De infinit e eternar,

Falliment en éll pogra estar.

Bon fá de veritat

Verificable, verificat

Ab verificar qui ix d' amich e d' amat.
Obrar amar que sia virtuós,

E entendre que no sia ergullós,

Val mes que obrar castells ne tors.
Deus ha obrat hom ab bontat,

E hom mal obra ab peccat,

Mal dir e mala volentat.

Si no fós Deus per son obrar,

Fóre major per son estar

Que per son entendre e amar.
Obrá sens fé e caritat

Esperança e fermetat,

Es obra de mal e peccat.

Mes val haver bon pensament

Que guessanyar aur ne argent,

Ne haver fills ne honrament.


XI.

¡O ENS NECESSARI!

Deus, qui est de necessitat,

Per çó car est infinitat e eternitat,

Tú sias conegut, amat e honrat.
En infinitat es necessari infinir,

Axí com en compliment complir,

Sens lo qual compliment no 's pogra sofferir.
Si no fós eternitat

Seguir es de necessitat

Que çó qui es, fós per sí començat.
Necessari es que en Deus sia poder,

E qu' en volentat se puschan saber,

Amant, amable e voler.

En Deus poder, saviesa e volentat,

Son una natura de necessitat,

Per ço que éll sia infinit en unitat.
Necessari es que en Deus obrar

Sia aytant gran com son estar,

Perqu' en Deus puscha esser deitar.
En Deus es necessari concordar,

Distinccionar e egualar,

Per ço que ociós no puscha estar.
No ha Deus fora sí necessitat,

Car complit es de tota bontat,

Perque ha en sí obra e obrat.
Deus es nostra necessitat,

Car sens Deus no fóre ens sustentat,

Ne a neguna fí menat.

Necessari es a hom Deus amar,

Conexer, servir e honrar,

E bé está en Deus mercé e perdonar.

XII.

¡O PERSEITAT!

Deus está per sí en poder,
En volentat é en saber,
E pòt en tot quant vòl haver.
Es Deus causa e no causat,
Perque tot hom es obligat
A obeir sa volentat.
Deus está per sí aondós,
E assí mateix ha creat nos,
Aytal per sí es gloriós.
Es Deus per sí paternitat,
Filiació, espirabilitat,
Es donchs per sí en trinitat.
Deus está per sí en bontat,
Infinitat e eternitat,
Donchs deu esser per sí amat.
Qui ama Deus per sí salvar,
E que infern puscha esquivar,
Poch sab de natura d'amar.
Null hom pòt per sí estar,
Ne pòt per sí negun be far,
Perque no's deu en sí fiar.
Per si es null hom senyor,
Perque no li tany servidor,
Pus que per sí no há honor.
Pus que per mí no son creat,
Tort ay e fas gran pecat
Si per mí vull esser honrat.
Per sí está hom peccador,

E enemich de bona amor,
Perque de mí ay gran pahor.

XIII.
¡O LIBERTAT!

Franch es Deus en son estar,
E es franch en son obrar,
Ab possificant, possificable, possificar.
Poder franch ha Deus en sa bontat,
De bonificant, bonificar e bonificat,
E aço mateix en infinitat e eternitat.

Deus es pus franch en son poder
Que no es home en son voler:
Sa Libertat ¿quí la poria saber?
Está Deus franch en infinir,
En eternar e en complir,
A Deus no pòt rè contradir.
Mays val franquea en voler,
En remembrar e en saber,
Que en regnar ne en haver.
Creá Deus hom franch en virtut,
Mays hom es servu esdevengut,
Per ço car s'es desconegut.
Tot hom pòt Libertat haver
En amar Deus e car tener,
Car Deus no força null voler.
Hom qui es servu de peccat,
No está franch de volentat,
Car justicia l'ha encarçerat.
No está servu hom ab virtut,
Ne está franch home caút
En pecat trò s'es conegut.
Mays val servitut en turment
Ab que hom hi sia justament,
Que Libertat en honrament.

XIV.

¡O SIMPLE!

Car Deus es sa simplicitat,

Es aytant Simple en trinitat,

Com es Simple en Unitat.
En Deus está simplificar,

Per engenrar e espirar,

E en éll compost no pòt estar.
Deus de la sua simplicitat,

Simplifica simplificat,

En simplificat engenrat.
Está Deus Simple en estant,

E está Simple en obrant,

Car no ha detrás ne davant.
Está en Deus Simple poder,

Simple saber, Simple voler,

E per ço pòt Simple haver.
Simplement están en bontat,

Bonificant, bonificat,

Ab bonificar espirat.
Concordança e egualtat

Están en Deus simplicitat,

Per natura de trinitat.

A vos, ver Deus omnipotent,

Me dó enaxí simplement,

Que d' altre no vull honrament.
Aquell que ha Simple saber,

Simple membrar, Simple voler

En honrar Deus, no pòt caer.

Aquell ama Deus simplement

Qui fá per éll principalment

Tot ço que fá a son scient.


XV.

¡O SANCT!

¡O Sanct dels sancts qui est sanctetat!

A tú dó tota ma entitat

E tú donem paciencia e caritat.
Deus es Sanct en sí mateix,

E d' éll negun mal no 's segueix,

E es tot hom Sanct qui 'l serveix.

Car Deus es Sanct, se cové

Qu' en éll sia Sanct de bé

E que 'l Sanct sia de sé.
Sanct está Deus en amar,

E Sanct está en son jutjar,

E Sanct está en perdonar.
Qui ha bona volentat

Está fill de sanctetat,

Qui 'l vest de sa puritat.
Mays val home per sanctetat,

Que per emperi ne regnat,

Per vida e sanitat.
Sanctetat fá hom humil,

E li fá fér fayts gentil,

E 'l guarda de mal e peril.
Sanctetat fá humilitat,

Mesura gran e leyaltat,

E aporta de Deus bon grat.
Mays val en sanctetat morir

Que tostemps viure sens finir,

Ço que val Sanct ¿qui ho pòt dir?

Esguardats els sancts qui son passats

Per quants homens son remembrats,

E los no sants com son oblidats.


XIV.

¡O VIDA!

¡O divina, eternal e sancta Vida!

En tú viu bonea infinida,

De bonificant, bonificable, bonificar complida.
Viu Deus en amant, amable e amar,

Vivificant, vivificable e vivificar,

Per natura de engenrar e espirar.
Deus es viu sens mortalitat,

E en éll viuen misericordia e pietat,

Perque null hom no deu esser desesperat.
Viu bon entendre de bon amar,

E viu amar de bon cogitar,

E viuen entendre e amar de bon membrar.
Viu bonea de magnificar,

E viu granea de bonificar,

E mòr bonea en malificar.

Aquell viu qui ha bon pensament,

E aquell mòr qui fá falliment,

E aquell viu qui ama mes Deus que son parent.
Qui vòl viure per haver honrament,

Fá com muyra en foch ardent,

Deshonrat perpetualment.
Mays val morir honradament

Que longa vida croyament,

Car tots jorns mòr qui viu vilment.
Hom qui ben viu no pòt morir,

Ne qui mal viu no pòt servir

A Deus, ne a vida venir.

No deu hom viure per menjar,

Per honrament, per sajornar,

Mays per servir Deus e honrar.


XVII.

¡O INFINITAT!

¡O Deus qui estás Infinit,

En Pare, Fill e Sanct Esperit!

Mal fá aquell qui t' ha en oblit.
Deus es Infinit en estar,

E Infinit en son obrar,

Per engenrar e espirar.
No pogra esser Infinitat

Sino en singularitat,

En qui no sia quantitat.
Infinit es Deus en bontat,

Ab bonificant, bonificat,

E ab bonificar eternat.
Si en Deus no fós Infinir,

No pográ son poder complir

De Infinitat nostre desir.
Poder, saber e volentat,

Son Infinits en unitat,

De natura e deitat.
Deus pare infinidament

Infinix fill extensament,

Sens quantitat e moviment.
Infinit es de Infinitat,

Sens la qual fóre termenat,

En poder, temps e quantitat.
Plasent causa es consirar

Infinit d' entendre e d' amar,

En eternitat sens cessar.

Be n' es foll e desconexent

Qui ama mays petit movent

Que Infinit sens mudament.


XVIII.

¡O ETERNITAT!


Si fós ver que no fós Eternitat,

Ço qui es fóre per sí comensat,

E fóre no res sa potencialitat.

Es donchs Eternitat sens dubtar,

En la qual covenen estar

Eternant, eternable, eternar.

Si eternar en Eternitat no fós,

Fóre per son poder avar e ociós,

E no fóre amable ne gloriós.

Eternar cové esser de Eternitat,

Sens la qual no poria esser abastat,

Eternat de entendut e d' amat.

Plasent causa es membrar

En Eternitat, eternar,

Engenrar e espirar.

Greu causa es consirar

En foch eternal estar,

E ’n ira de Deus sens perdonar.

Deus pòt de sa Eternitat

Plus en sa natura de bontat,

Que en tot ben que haja creat.

Si fós ver que Eternitat hagués par,

No fóre per ella Deus singular,

E infinir valgra plus que eternar

No ha conexensa de Eternitat,

Qui diu qu' el mon no es creat,

Ne de Eternitat e infinitat sab egualtat.


XIX.

¡O TOT!


¡O Deus, qui est Totalitat

De ta essencia e de ta bontat!

Tú est Tot sens divissibilitat.

No fóre Deus tota essencia de bontat,

Si no fós bonificant, bonificar, bonificat,

Perque cové en éll esser trinitat.

En Deus poder es Tot saber,

E en Deus saber es Tot poder,

E per ço pòt en Tot quant vòl, voler.

Poder, saber e volentat

No están en tota bontat

Si donchs no son en una unitat.

Deus ama ab Tot son voler,

Axí com sab ab Tot son saber,

Amemló donchs ab Tot nostre poder.

Sens distincció e concordar,

Començament e egualar,

Totalitat de bé no pòt estar.

Tot está Deus en unitat,

E Tot está en trinitat

Per natura de infinitat.

Aquell qui 's dona Tot a Deu,

pòt dir que Deus está Tot seu,

Perque eu li dó Tot mí e 'l meu.

Cascun hom pòt Deus Tot haver,

Ab que l' am de Tot son poder,

Car Deus no 's frany ans es sencer.

Deus está Tot en veritat,

Perque no ha gens falsetat,

Ni es enemich de leyaltat.

https://regnemallorca.blogspot.com/2021/09/cent-noms-deu-xx-xxxix-20-39.html


https://regnemallorca.blogspot.com/2021/09/cent-noms-deu-xl-xlix-40-49.html


https://regnemallorca.blogspot.com/2021/09/cent-noms-deu-l-lix-50-59.html


https://regnemallorca.blogspot.com/2021/09/cent-noms-deu-lx-lxix-60-69.html


https://regnemallorca.blogspot.com/2021/09/cent-noms-deu-lxx-lxxix-70-79.html


https://regnemallorca.blogspot.com/2021/09/cent-noms-deu-lxxx-lxxxix-80-89.html


https://regnemallorca.blogspot.com/2021/09/cent-noms-deu-xc-c-90-100.html