Guerau de Montmajor, Gaspar.
N.° 1082 I H S. Breu discriptio dels mestres que anaren a besar les mans a sa magestat del Rey D. Phelipp Al Real de la ciutat de Valencia a 8 de febrer any 1586.
6 hojas útiles, excepto la 1.a a 2 col.s y 40 líneas. - Papel 0,200 alto X 0,135 ancho: caja escritura 0,171 X 0,090. - Letra S. XVI.
Título. - Texto. - P. en bl.
Rústica.
Mayans en su Vida de Vives, Fuster, Salvá, Nevot (Nebot) y Serrano Morales, se refieren a dos copias conocidas de esta sátira, las cuales tenían al final indicación de pie de imprenta, seguramente apócrifo.
El presente MS. debe ser el original.
Guerau o Grau, que era natural de Onteniente (Valencia), graduóse de Maestro en Artes y Doctor en Teología; ejerció en la Universidad Valentina la cátedra de Retórica y Oratoria, de la cual fue destituido, repuesto y vuelto a expulsar, pasando a Alcalá, donde murió (como profesor de Retórica).
Véanse las dos curiosas notas proporcionadas por nuestro queridísimo amigo D. José Rodrigo Pertegás (N. E. o Pertegaz), que, según nuestra modesta opinión, ocupa el número uno entre los bibliófilos valencianos:
Requisicións ante el Justicia Civil, año 1585. - Mano 15, folio 1.° a 15.
En una información testifical ante el Justicia promovida a instancia del Rector, en 18 de Marzo de este año presta declaración como testigo lo Reverent mestre Joan Joachim Mijavila entre otras cosas dice:
“... e aixi mateix essent ell dit testimoni ara ultimament rector a un mestre en arts dit mestre grau cathedratich de rethorica per diverses quexes que de aquell hi havia li feu proces del qual fonch escriva miquel andreu notari de la dita universitat y per lo que de dit proces resulta los magnifichs Jurats qui tunc eren lo privaren de la cathedra y classe il remeteren á ell testimoni pera que lo castigas e aixi maná al lochtinent
del Justicia criminal lo portas pres a les presons del dit estudi general e dit lochtinent ab efecte lo prengue en la plaça de Sent Nicholau fora del territori del estudi e porta a mig jort (sic) publicament pres a dit estudi e per orde del dit testimoni fonch possat en lo cep y detengut molts dies de hon en apres sen fuyggue...” (Sigue otro asunto).
___
En el mismo día presta declaración Matheu balaguer vedell del Studi general de Valencia habitador de la present ciutat y dice:
“Que en lo any MDLXXXI essent vedell del estudi Lorens gostanti oncle de la muller del dit testimoni un dia de diumenge anant ell dit testimoni a dit estudi a vesitar dit gostanti troba en la plaça del dit estudi al lochtinent del Justicia criminal de la present ciutat nomenat alegre y demanantli all testimoni de hon venia aquell i dix que de portar un pres al estudi per orde del Rector de aquell y aci entrantsen ell testimoni en la casa del dit gostanti la cual esta dins lo estudi general troba com aquell estava en guarda de un mestre en arts nomenat grau y tenia cuydado y pena per lo que lo dit mestre grau deya que no volia muntar al cep ni a les presons y aci al cap de moltes rahons que ell testimoni passa juntament ab lo dit gostanti al dit mestre grau muntaren aquell pres y posaren en lo cep ahon ell testimoni lo veu tenir per alguns dies fins tant que entengue que cen era fugit de dites presons y aci per dits respecte com per altres entengué ell testimoni que lo Reverent mestre Mijavila qui llavors era Rector del dit estudi bandeja aquell...” (Sigue otro asunto).
(Archivo Regional del Reino de Valencia).
La sátira que originó la desgracia de nuestro autor, es como sigue:
Yo mestre Grau del mes agut
a qui mes plau del corral brut
ser lo bochi de les escoles
del Rey paschi de beceroles
y lo fiscal gran nuuolada
pera dir mal e caualcada
vul de mondit (mon dit) de cada trip
dexar escrit al Rey phelipp
lo besamans ne fan viage
quels mestres vans que may pasage
an fet al Rey de arenes viu
per que en la ley passar lo riu
en que yo vixch que tant duras
dest modo em reixch el fonch bell pas
riurem de tot Dos grans maces
y dir un mot fins areries
duen per guia ell fa de cel
tantost venia coua de ladres:
un trist mesqui per be que ladres
en un roci Vicent Garcia
coxo grammatich ab gallonia
un poch lunatich y molt gralleges
lo bon pomares e bachilleges
moço de frares no te se escusa
fonch en son temps. que en caperusa
ab ell ensemps tambe no rebes
ve Figuerola tu fart de sebes
gran laguiola e de tonyna
pareix vulca es gran moyna
tant coxo va veuret lo hergul
de un negre peu. la veu de trul
Al jubileu del lop menor
no y falta Gil lo cap menor
capdell de fil sentint les gens
sens sentener: puix un nas tens
veli darrer dich que tens nas
un mestre Seua que si fa lcas ('l cas)
que tostemps neua phisonomia
per ser tant fret: en sodomia
ya sentremet has de parar
Agesilau a tot liurar
que tot li escau almanguenat
si nol saber: del leonat
Lo mercader trau inuentio
del bon Torrella lo uil capo
sil porta sella gentil diuisa
tambe la porta com en camisa
ab gepa torta no paregue
com los demes: mespanta ha fe
Seguia apres lo Vicent Blay
mestre Real lo papagay
vent fals y mal de les escoles
per un diner no marcha a soles
al barater tambe adorna
lo cambias esta gran sorna
al seu compas: un Castanyeda
ve Ripolles cruxint la seda
pesat poll es diu cada pas
com ques apega Sancto Thomas
a la gent lega es de mi parte
simple sens fel primera parte
questione prima pareix un drach
tantost intima destopa ple
lo que no sap: darrere ve
mes chic que nap Antoni Andreu
un forcadell qui tot ho veu
ningu com ell y tot ho llig
mestre chiquet y a tot afig
pareix fillet y res no sap
de mestre en arts per altre cap
a totes parts va mestre Roca
seua girant quant mala y poca
petit infant doctrina allega:
dix un fadri en esta sega
que per meni ab gran herror
pensa restar lo laurador
a visitar de Villa Franca
al princep nostre tant poca y manca
laltre ques mestre molt tes de coll
mestre Palau pensas lo foll
preten y cau ser archebisbe
y no so sent un syllogisme
pensaua ardent que saber fer
ser catredatich (: catedratich) e Lucifer
qui bon gramatich guito de peige
no crech que sia. portaua un meige
apres seguia o dos del loch
un mestre Alberro vestits de groch
digne sancerro color de gualles
daquest ramat a les espales.
ben entrañat Adell la hu
sobre ser roig que no ningu
feume mal goig lo Catala
mestre Ferrer cozin germa
de tireter sols tenen venes
propri martell pera morenes
pareix ausell Seguix pasqual
en campanar ques ell mes mal
a mes anar quels mals que cura
ve frare mas de la oradura.
un pegomas Anaua lo physich
semblaua entrells etich y tisich
al pas dels vells del mal mateix
trota Cardona Rodrig el leix
legia persona si nou sabeu
descosit sach laltre que veu
Arbriscio es diu un be mereix
entrant lestiu daquell bon loch
lo salaran que fonch un poch
ques porch tan gran home de be
de gros no puda puix lo mig te
tot se de muda de homens viciosos.
lo Boninfant anant pomposos
veuse galant per mig del pont
be uol lo leig estant de front
que lo paseig ja del Real
duras un any. com un tabal
Aquell tacany fent aualot
aquell traues uenia al trot
de cordoues lo doctor Garcia
espadachi e tant corria
venint alli que tal se creu
lo gran doctor que fos correu
Cosar menor de les escoles
que ca mos talla flos y violes
com ves y talla nesta dient
lo mal dient del mancament
en seguiment que fet li an
ve lo Segarra en est Sen juan
que ve que charra falta Almenara
mes tot ho borra no sap encara
ab tant que gorra lo seu treball
auisitar. la rambla auall
Polo me par ab vesta groga
segons lo viu no crech que ploga
groch cloch y piu diuen que dix
escagassat tant imprimix
pernoriat un mal capell
venir deuia diu que puix ell
tant li seria micer Miro
lo esclafament ab capiro
que lo trist sent y borles verdes
de tanta fusta sobre ses serdes
com tostemps gusta de jauali
al seu costat lo deu mari
porta a Salat em paregue
que per desig tant vert ixque
venia en mig quel vert de coll
del Segarra lo gira sol
raym de parra la baluerna
penjat pareix ram de tauerna
tot ell me sembla entre coloms
en altra adsembla dos corps mesclats
ve mestre Blanes dells diuisats
unflat ab ganes va mestre Aldana
de ser tengut que tot ho agrana
lo pet agut y tot ho vol
per molt donos cul de muçol
sent enujos tambe Monço
a Deu y a tots mestre en raco
en los seus mots fet en tinebles
escola legia y te decexbles
molt li bestiegia qui nuna ho fon
la cara fe[r]a tot o confon
passar carrera ab contra puns
un mestre peres sent tots los puns
que en totes veres de calçater
vol ser hebreu ve molt darrer
mas qui nou creu? lo Blay Nauarro
Veli vehi pesat com carro
lo gran Marti tot ert cosit
vehi li fonch pareix lo sit
pare que fonch apres de mort
nat en la sella lligat ben fort
quina parella? sobre la sella
ell y lo Gil tota Castella
doctor sotil no te tant vent
gelliceras per conseguent
com un cedas ve lo Ferrus
te lo ceruell que la jesus
qui cern ab ell pareix no sap
sols trau cego tant baix de cap
La processo que toca als peus
mes vogit te prim con fideus
Asscensi ve tot esmortit
lo que tant sap etich podrit
que ja no cap figa batut
en aquest mon tot espremut
dos frares son ve lo traydor
Salon y Estela del gran rector
que en esta tella mestre pasqual
tambe campege que res no val
ab puns de drets y val quant pot
fastijo sets ab beguinot
pesats com plom lo vant seguint
en aquest mon a peu grunint
molta canalla altres restaren
e gran farfalla que no anaren
de machucons la groça anguila
com en perdons de Mijavila
en badalits que diu ques cast
vent los vestits y home bast
dels mascarats en sermonar
ells son penats com sol cridar
destes escholes aualotant
portant estoles e palmejant
de puritat per exes trones
lo graduat espanta dones
y qui no u es gran plorador
Basta no mes de la moneda
ploma a retraure esta vereda
no vulles caure no vol seguir
per molt bolar per presehir
ques rebentar del gafarro
passar per tot mestre Monço
dich de rebot mestre Galant
y de mon dit ques vell infant
ho dexe escrit tot melindros
yo mestre Grau tot puagros
a qui mes plau tot mort de fam
ser lo bochi lo fill de Adam
del Rey paschi mes desdichat
e lo fiscal no sa trobat
pera dir mal en la pastura
segons dit es. la vil criatura
Finis. mestre Cordero
ab son sombrero
(Feta la present descriptio a e barret fort
8 del mes de febrer any 1586). que de la mort
es adjutor
Dels que no anaren. lo portador
al degollar
Y no viu mes y sententiar
estant present los desdichats
de aquesta gent esquarterats
ques poca y mala fins al suplici
semblant canalla resta en son vici
puix se mostraren mestre Oromi
e pasejaren gros colomi
com agotats empapussat
arraconats de roin blat
casi fugits
trists y marchits
de formentera no volgue ter
gran bestia fera lo capiro
ensuperbit gran sens raho
molt engrehit lo desdijat
per ques lector tant subjectat
reformador al vezitar
de gent gallofa y mosejar
menjant garrofa al bon bou vermell
Calbo resta ques burla dell
que no gaza terriblement
comprar ceti lo impertinent
ans sen fugi confus boçal
per no venir brut animal
ans vol morir pomar falta
que no gastar que diu ana
mes viu faltar [a] vizitar
en lo aualot pera donar
lo tararot lo mig del guany
doctor Reguart al roig vehi
que deu men guart no accedi
per deu exir lo trasullat
se senti dir cantos criat
tot diuisat de la miseria
com a orat perque ab lazeria
en primauera no pot comprar
es la albufera lo que gastar
arros ben fret li convenia
lo mes quinet tampoch venia
del doctor Plaça lo mallorqui
sens embaraça o alarbi
en cascun any dich lo doctor
ple de malany gran curador
e de unflors des cotiflats
y grans dolors puix les maldats
pagant peccats del meje suares
per ell causats no vol exerir
en son jouent nol puch sufrir
home imprudent gran guañador
murmurador no per doctor
y prouador mes per beato
de medicines fa gran barato
dexant les fines per sis dines
y les prouades va tres carres
falta pujades no per vezita
que sa muller en esta crita
falta Roqueta un millonar
criatureta de cagaferros
que va enconant terribles erros
phylosophant mercadejar
fins a patraix y vizitar
per fer lo encaix tot juntament
ab sa muller la pobra gent
ab son diner asi falta
mig homenet qui may guanya
lo cariestret fama ni nom
cara de pega un honrat hom
exuta y negra Bosch tant espes
Calbo falta que may ixques
que nos troba dell cosa bona
ab lo diner mala persona
pera fer fer de tota gent
lo capiro gran maldient
lo gran Masco si ell fora mut
volgue faltar y Montagut
y no anar son preceptor
per no tenir fora millor
ab que cobrir lo Martorell
son mal cosas moro borracho
animalas resta per macho
Capella armeno y en veritat
que de Galeno per gran orat
sol molt parlar restar pogues
y coblejar basta no mes
en la velea ploma a retraure
que mal se emplea no vulles caure
lo meije roig per molt bolar
no li feu goig ques rebentar
aquesta empreça passar per tot
al tort monteza dich de rebot.
que tot lo dia Finis.
ell consumia (Facta a 8 de febrer any 1586.)
en fer pesar
