habé | haber |
habél | haberlo |
habéla | haberla |
habélay donat | haberle dado (algo) |
habéles | haberlas |
habéli | haberle |
habéls | haberles |
habém, ham | hemos |
Habén | habiendo |
habénla | habiéndola |
Habénli | habiéndole |
Habénlo | habiéndolo |
habénlos | habiéndolos |
habénme | habiéndome |
Habíe | había |
habíem | habíamos |
habíen | habían |
habíes | habías |
habíeu | habiais |
habilidat | habilidad |
habilidats | habilidades |
habilitá | habilitar |
habilitat, habilitada | habilitado, habilitada |
habiliten | habilitan |
hábilmen | habilmente |
Hábit – lo hábit no fa al monjo | Hábito – el hábito no hace al monje |
habitá | habitar |
habitabilidat | habitabilidad |
habitácul | habitáculo |
habitáculs | habitáculos |
habitada, habitades | habitada, habitadas |
habitán, habitáns | habitante, habitantes |
habitassió, habitassións | habitación, habitaciones |
Hábitat – habitat, habitats | Hábitat – habitado, habitados |
hábits | hábitos |
Habitual , habituals | Habitual, habituales |
habrá jaleo | ñaurá jaleo |
hacienda | hacienda, finca, heredad, latifundio, capital, caudal, bienes, pertenencias, posesiones, finanzas, dinero, erario, fisco, tesoro, administración, bolsa, banca, tributo, economía |
hagáu fet | hayáis hecho |
haguera buscat | hubiera o hubiese buscado |
haguere buscat (ell) | hubiera o hubiese buscado (él) |
haguerem buscat | hubieran o hubiesen buscado |
haguéreu buscat | hubierais o hubieseis buscado |
Hagut – U ham hagut de buscá, u ham tingut que buscá | lo hemos tenido que buscar |
Hai, hay – Yo hai (hay) minjat mol be | yo he comido muy bien |
Haiga – que yo haiga fet alló que diuen, no u podrán probá | que yo haya hecho eso que dicen, no lo podrán probar |
Haigám – Lo que haigám fet abáns no contará | lo que hayamos hecho antes no contará |
haigám fet, haiguém fet | hayamos hecho |
haigáu fet, haiguéu fet | hayáis hecho |
haigue fet | haya hecho |
haiguen fet | hayan hecho |
haigueren fet (si ells) | (si ellos) hubieran o hubiesen hecho |
haigues fet | hayas hecho |
ham fet | hemos hecho |
hamburguesa, hamburgueses | hamburguesa, hamburguesas |
hámster, hámsters | hámster, hámsters |
han fet | han hecho |
harmónica, harmóniques (instrumén) | harmónica, harmónicas (instrumento) |
Harpía, harpíes, correcte sense h: arpía, arpíes | arpía, arpías, bruja, furia, fiera, basilisco, esperpento, estantigua, insidiosa, malvada, diablesa, pérfida |
has de llum : haz - feix, gavilla, gavella, espiga, manoll, lleña, brassada | haz, fajo, gavilla, espiga, manojo, leña, brazada |
has fet | has hecho |
hasque, haigue, haygue (fet) | haya hecho |
hasquem, haiguém, haigám | hayamos |
hasquen, háiguen | hayan |
hasques, haigues (fet) | hayas hecho |
hassaña, hassañes – proesa, gesta, acsió, epopeya, empresa, heroissidat, heroísme, aventura | hazaña, proeza, gesta, acción, epopeya, empresa, heroicidad, hombrada, heroísmo, aventura, guapeza |
hassendat, com lo de Mercadona, terratenién, latifundista, ganadé, agricultó, ric (com lo de Queretes), potentat, propietari | hacendado, terrateniente, latifundista, ganadero, agricultor, estanciero, rico, potentado, propietario |
hasta | hasta |
hau fet | habéis hecho |
haurá fet | habrá hecho |
haurán fet | habrán hecho |
haurás fet | habrás hecho |
hauré fet | habré hecho |
haurém fet | habremos hecho |
hauréu fet | habréis hecho |
hauría fet | habría hecho |
hauríe (de) | tendría que |
hauríe fet (ella) | habría hecho |
hauríem de fé | tendríamos que hacer |
hauríem fet | habríamos hecho |
hauríeu fet | habríais hecho |
hay, hai fet | he hecho |
hayga fet, haiga fet | haya hecho |
haygue fet, haigue fet (ell) | haya hecho |
hayguen fet | hayan hecho |
haygueren fet | hubieran o hubiesen hecho |
hebilla, hebilles - broche, passadó, imperdible, corchete | hebilla, hebillas - broche, fíbula, pasador, prendedor, imperdible, corchete |
Hebra, hebres - fil, fibra | Hebra, hebras, hilo, hila, filamento, hilván, fibra, Brizna |
hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé | hedonismo |
hedra, hedrera | hiedra |
heránsia, herénsia | herencia |
herba pussera (pussa) | tipo de hierba (pulguera) |
herba, herbes – Herbés es un poble de Castelló, partín en Penarroija de Tastavins, passe lo riu Escalona, allí fan aiguardén de herbes, pero no se apareix al herbero de Valénsia, lo de Bocairent hay probat yo. | hierba, yerba, hierbas, yerbas |
herbero, licor de Valénsia (Bocairent), aiguardén anissat en herbes a dins, no se apareix mol en lo aiguardén de Herbés (Castelló) | licor de hierbas de Valencia |
herbeta | hierbecita |
herbetes | hierbecitas |
heredá | heredar |
heredada, heredades | heredada, heredadas |
heredat (p) heredats | heredado, heredados |
heredat, hacienda | heredad, hacienda |
heredés, hereus, com lo mas del hereu a Valderrobres | herederos |
herénsia | herencia |
herénsies | herencias |
hereu | heredero |
hereua, hereues | heredera, herederas |
hereus | herederos |
hermós, hermosos | hermoso, hermosos |
hermosa, hermoses | hermosa, hermosas |
hermossíssim | hermosísimo |
hermossíssima, hermossíssimes | hermosísima, hermosísimas |
hermossíssims | hermosísimos |
hermosures, hermossures | hermosuras |
herms, erms, hermes, ermes | yermos |
heroísme | heroísmo |
Hi – ya hi som – no hi vach – féslay = fes la hi – pújay – puja hi | no existe en castellano |
hi vach aná – no hi váigues | Fui – no vayas |
hibisco | hibisco |
hidratán | hidratando, hidratante |
Hidroeléctrica, Hidroeléctriques | Hidroeléctrica, hidroeléctricas |
hidrógeno | hidrógeno |
hidrología | hidrología |
hiena, hienes – lo llop blang dels Ports ere una hiena - la creu del llop, a Penarroija | hiena, hienas |
higiene | higiene |
hindú | hindú |
hipnotissá, hipnotisá | hipnotizar |
hipnotissál | hipnotizarlo |
hipocressía | hipocresía |
hipoteca, hipoteques | hipoteca, hipotecas |
hipotecat, hipotecats | hipotecado, hipotecados |
histéric, histérica | histérico, histérica |
história, historia, históries, histories | historia, historias |
historiadó, historiadós, historiadora, historiadores, com Antonio Ubieto Arteta | historiador, historiadores, historiadora, historiadoras |
historial, historials | historial, historiales |
históric | histórico |
histórics | históricos |
historieta | historieta |
historietes | historietas |
hivern, invern | invierno |
hogar | hogar |
hola | hola |
holgabe | holgaba |
holgás, folgás, descansá, reposá, bambá, vaguejá, descuidás, dormí, tombás, distráures, divertís, entretíndres, disfrutá, alegrás, felissitás, selebrá |
holgarse, descansar, reposar, vaguear, descuidarse, sestear, dormitar, tumbarse, distraerse, divertirse, entretenerse, disfrutar, solazarse, alegrarse, felicitarse, celebrar |
hombría (de home), vore umbría, ombría | hombría |
home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) - antic : hómnes – ómnes | hombre, hombres, hombrecitos y cagabandurrias |
home, homes | hombre, hombres |
homenet, homenets | hombrecito, hombrecitos |
homissidi, homicidio, homissidis, homicidios | homicidio, homicidios |
homófona | homófona |
honéstamen | honestamente |
honestidat | honestidad |
honestíssim | honestísimo |
honestíssima | honestísima |
honestíssimes | honestísimas |
honor | honor |
honorabilidat | honorabilidad |
honorablemen | honorablemente |
honoraris | honorarios |
honors | honores |
honraben | honraban |
honrada, honrades | honrada, honradas |
honradamen | honradamente |
honradés | honradez |
honrál | honrarlo |
honrála | honrarla |
honráls | honrarlos |
honránla | honrándola |
honrat | honrado |
honrats | honrados |
honrém | honramos |
honrosamen | honrosamente |
hora | hora |
horari | horario |
horaris | horarios |
hores | horas |
horeta són sixanta minutets | horita |
horizonte, horizontes | horizonte, horizontes |
hormigó | hormigón |
horrendo, horrendos | horrendo, horrendos |
Horrible, horribles | Horrible, horribles |
horriblemen | horriblemente |
horror, molta temó, molta po | horror |
horrorisá | horrorizar |
horrorós | horroroso |
horrorosos | horrorosos |
hort, horts | huerto, huertos |
horta, hortes – Horta de San Juan (se pronúnsie la J com a jung o jónec, la T del catalá sanT no se escriu en chapurriau) | huerta, huertas |
hortalisa | hortaliza |
hortalises | hortalizas |
hortet, hortets | huertecito, huertecitos |
horticultó | horticultor |
horts | huertos |
hospedabe | hospedaba |
hospedál | hospedarlo |
hospedánse | hospedándose |
hospedat, hospedada | hospedado, hospedada |
hospital, hospitals | hospital, hospitales |
hostelería | hostelería |
Hóstia, guantá, guantada, bufetá, bufetada, clatellot, arruissó o arruixó de dits - beneita – cop – vore trompada | hostia, guantazo, bofetón, golpe |
hostigántos | hostigándoos |
hostil, enfrentat, desfavorable, rival, adversari, enemic, contrari | hostil, enfrentado, adverso, desfavorable, rival, adversario, enemigo, contrario |
hostilidat | hostilidad |
hotel, hotels | hotel, hoteles |
hotelet, hotelets | hotelito, hotelitos |
Huella, patada, huelles, patades - siñal, marca, patejada, pista, rastre, pas, impresió, estela, solc, carril, rodada, trassa, estigma, sicatris, recuerdo, record, memória, evocassió, indissi, mensió, alusió, resto, vestigio, sedimén | huella, huellas - señal, marca, pisada, pista, rastro, paso, impresión, estela, surco, carril, rodada, traza, estigma, cicatriz, recuerdo, memoria, evocación, remembranza, indicio, mención, alusión, resto, vestigio, sedimento |
huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanes | huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanas |
huésped, huéspeds | huésped, huéspedes |
humana, humanes | humana, humanas |
humanamen | humanamente |
humanidat | humanidad |
humano, humá, humanos, humáns | humano, humanos |
humí (doná humitat) | humedecer |
humida, humides | húmeda, humedecida, húmedas, humedecidas |
humildat | humildad |
humilde, humil | humilde |
humildemen | humildemente |
humildes, humils | humildes |
humillá | humillar |
humillál | humillarlo |
humilláls | humillarlos |
humillat | humillado |
humín, ficán humitat | humedeciendo |
humit | húmedo, humedecido |
humitat, humitats | humedad, humedades |
humits | húmedos |
humor | humor |
humorístic | humorístico |

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sábado, 24 de noviembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, H
domingo, 28 de julio de 2024
3. 11. La cova de Santolaria.
Capítul XI.
La cova de Santolaria.
Teníe Pedro Saputo una tía, germana de son yayo per part de mare y de poca mes edat que sa mare, al poble de Santolaria la Mayor, aon va aná a pará desde Barbastro y aon desde chiquet solíe aná los estius a passá algunes temporades. Lo volíe mol sa tía y tota la familia, que ere numerosa y no tan pobre pera que no lo pugueren convidá al seu gust. Al poble lo idolatraben y sentíen que no fore de allí dién cada vegada que lo veíen: llástima que haigue naixcut a Almudévar.
Li agradáe mol lo sel de Santolaria, y solíe di que sol faltabe an aquell poble una calzada o refalda que formare replá hasta la seua mitat o tersera part del lloc pera criás allí los millós entenimens y les mes glorioses imaginassions del mon. Perque lo mirá sempre aon se fiquen los peus, díe que embote los ingenios y fa les almes raquítiques, apocades y terrenes.
Sen anabe moltes vegades a dreta y esquerra de la serra, atres al nort y per lo sentro a recorre aquelles atalayes, aquelles quebrades, esplugues o espelunques y barrangs, ya en la flauta, ya en la escopeta, y sempre en la llapissera y algún llibre, encara que rara vegá lo obríe, perque li arrebataben la imaginassió aquelles magnífiques, sublimes y silensioses soledats. Allí ere poeta, ere pintó, ere filóssofo. Tan pronte se 'l veíe a la corona de un alta peña inacsessible, com al peu de aquelles eternes impotens muralles y torreons, calculán libremen los siglos de la seua fundassió y elevanse a la contemplassió de la eternidat y del poder y grandesa del creadó que tot u va traure del no res.
A un de estos filossofics passeos an aquells palaus y alcassars de la naturalesa, se va assentá al peu de una peña a pendre la fresca, y dixanse caure cap atrás va repará que una mica mes amún ñabíe una boca o forat que tapaben casi del tot unes herbes naixcudes a la mateixa peña. Va sentí al cor un fort dessich de pujá a vore lo que ere y hasta embutís a dins, si cabíe; y agarrán unes pedres va fé un poyet desde aon va llimpiá la entrada de herbes, se va ajupí y va embutí lo cap, perque lo boquete ere mes ample de lo que pareixíe. Aquella entrada se anabe eixamplín al pas que adelantabe per nella, que ere mol poquet a poquet y tremolán, perque se acababe la llum de la boca y la cova teníe trassa de sé mol fonda. Se girabe a mirá cap a la zaga cada tres o cuatre passes; y mentres allá lluñ se atinabe algo de claridat de la llum de la porta, va aná entrán per aquella regió fosca y paorosa y reconeixén aquell ventre amagat de la peña. Lo enterra an algunes parts ere arenós, com a sauló, a datres pedregós, atres llimpio y sec; la cova, en general, de cuatre a sing peus de altura, de sis a siat lo mes alt, y un poc menos ampla aon no ñabíen colses. Va patejá a una vora una cosa dura, va tentá en la má y ere un martell de ferro sense mánec, lo que li va pareixe una troballa de gran preu y un indissi de habé entrat atres antes que ell; y hasta va pensá lo que se diu a España, que no ña cova retirada que no se cregue que fore albergue dels moros y depósit de les seues riqueses cuan anaben perdén la terra y no desconfiaben de recobrala o recuperala en milló fortuna, amaganse mentrestán an elles moltes families y vivín amagades, engañán en disfrás de cristianos si ixíen a pendre llengua de lo que passabe y a provís de lo menesté. Pedro Saputo va dixá allí lo martell com a siñal de hasta aon habíe arribat, y en ánimo de torná un atre día mes prontet, pos ere ya algo tard, sen va eixí de la cova y va torná al poble.
Va matiná en son demá; se va emportá un chisquero o mechero de mecha pera ensendre, una llinterna de cristals y un atra de papé, dos bujíes, un siri de dos a tres pams, un gabiñet de monte y un arcabús, y espoleján a la mula y apeanse cuan veníe mal camí, va arribá al puesto en menos de dos hores. Va millorá lo poyet, va tirá a dins los instrumens, va entrá com un gat, a marramiaus, y dixán una bujía aon se acababe la claridat de la porta y una llanterna un poc mes a dins va aná en lo siri a la má mirán y penetrán la cova. Va arribá al martell, y a poques passes mes se va trobá a una sala que podíe dís espassiosa, pos teníe uns deu passos de ampla en diámetro y com a set peus de alta; y seguín a la dreta un forigó que continuabe mes estret que lo de la entrada, va topá en un cadáver tombat pancha per aball, pero girada la cara a un costat y los brassos amples, sense mes roba que la camisa y un corpiño a la antiga; tot ell sansé estáe tan ben conservat que encara que estiguere de coló negre y passat pareixíe que acababe de morís o que estabe dormín. Li va doná tan horror a la vista, que se li van esturrufá los pels y li penabe habé entrat. Lo va tocá en lo peu y se va desfé en pols tota una cama. Lo va dixá aixina, y sén lo mateix pera la temó torná cap atrás que tirá cap abán, va volé acabá lo reconeiximén.
A uns sis passos mes a dins y damún de una colcha o camilla an terra va topá un atre mort, pero dona, no menos sansera y ben conservada, mich tapada en una manta o cosa que u pareixíe, y a la llum del cresol brillaben com a foc les riques pedres de un collá que portáe ficat y de les arracades, y l'or de una cadena pressiosa que en una joya de gran valor caíe per un costat. Se va esglayá; les cames li flaquejaben y l'alma se li perdíe al cos. Volíe agarrá aquelles joyes y no se atrevíe. Al final, pera recobrá l'ánim y vense cara a cara a la po se va assentá entre los dos cadavers, y mirán ya al un, ya a l'atre se va ficá a discurrí lo que alló podríe habé sigut, cuan va repará en uns instrumens de guiarra que ñabíe a la voreta del primé cadáver contra la paret, y alguns caiguts an terra. Va aná a examináls y eren dos alfanjes, dos espases, tres gabiñets, una daga, un peto, un morrión, y per allí escampats alguns pedernals, trossos de asser, dos o tres llimes, dos parells de mordasses curtes, tres botelles de vidre, alguns pots, una alcuza y datres utensilis; un salé, dos o tres culleres de plata, atres tantes de fusta de boix, relíquies de pa o al menos u pareixíe, carbó y un foc an terra en sendra, ossos y atres coses que no se coneixíe lo que eren, tot a un racó o ángul que formabe la peña. Ñabíen tamé algunes robes que al tocales se desféen en pols, menos la seda de alguna y los bordats.
Un poc mes tranquil y sereno al examen de estos objectes, va aná seguín aquell negre y horrorós claustro hasta unes dotse passes mes allá dels cadavers, aon se acababe. Y com va advertí que lo remat estabe fet a pic, y que acababe com a una tronera, va examiná esta y va vore que u ere en efecte; una enchumenera o respiradero que se tancabe en una pedra mol ajustada, la va soltá sense massa dificultat, va vore la llum del sol y los montes y peñes de enfrente, pero no teníe de diámetro mes que sing o sis pulgades. Com entrabe algo de ven y perilláen les llums la va tancá y va doná per acabat lo registre de la cova.
Va arribá hasta los cadavers, y miranlos va di: esta es dona y aquell, home; sense duda va sé un bandolero y ella la seua dona o la seua querida, que se albergaben an esta cova y van morí sense auxili humano; o van sé dos amans que aquí se van amagá en tota esta prevensió de armes y provisions que, pareix, no van consumí, al menos per radera vegada, morín potsé entabuchats y aufegats pel fum, com pareix per la seua separassió y actitut y per estes siñals de foc. Siguéu qui vullguéu, joves desgrassiats, lo món tos va olvidá mol pronte, pos ni tradissió ha quedat de la vostra desaparissió ni de la vostra existensia, si no ereu de paísos mes apartats. Descanséu en pas, y no portéu a mal que yo arreplega estes joyes que tos adornaben y vau portá en vatros pera gala y honor de les vostres persones, y tamé sense duda pera auxilio y reparo de la sort. Y dién aixó va espabilá la llum, y a un foradet natural que ñabíe a la peña a modo de armari va vore una arqueta que, peganli en lo gabiñet un parell de cops, va saltá en ascles minudes y casi tot en pols, y va dixá vore al seu seno lo tessoro de aquells infelisos, ara seu per dret de ocupassió o de natural herensia. Al vórel va di: no ha sigut mal empleat lo viache: encara que sense aixó lo donaría tamé per bo. Eren monedes de or y plata en abundansia unes y atres y mes les primeres, y brillaben moltes pedres engastades a collás de or, arracades, brincos, joyes, adornos del cap, ajorcas y una empuñadura de espasa sembrada de carreres de diamans y perles finíssimes y la roseta, de brillans. Va traure lo tessoro; y miranlo y calculán lo seu valor, per lo que fa a les monedes u va jusgá per lo pes y comparassió en les actuals, pos les mes ressentes no baixaben de sen a sen sincuanta añs de antigüedat; li va pareixe que tot jun y lo que la dona portáe damún podríe valé de nou a deu mil escuts.
Y giranse cap als cadavers va di: No tos conec les señes, no són clares, pero sí sospechoses, perque es molta riquesa pera dos simples amans. Diéu: ¿de aón u vau traure? ¿Quí sou? Eixequeutos y contestéu. ¿Sol l'amor tos va portá y va fé viure an esta sepultura? ¿Van sé les vostres mans inossentes de tot atre delit? Lo silensio que seguíe an estes preguntes y la quietut eterna dels cadavers lo va horrorisá y tornáe a eixecás la temó al cor; conque va arreplegá lo tessoro, mes lo que portáe ficat la dona, y al tráurelay se li va desfé lo cap y part del pit, y tota una má aon portabe dos o tres anells riquissims, y sen va eixí emportanse un alfanje, una espasa y un gabiñet. Y pera que un atre que fore tan curiós com ell trobare algún premio de valor, va dixá al armari del cofret algunes monedes, un dengue, unes arracades y un collaret de no massa valor, de modo que tot jun y les armes que quedaben li va pareixe que vindríe a valé de uns tressens a tressens sincuanta escuts.
Va arribá a la boca de la cova, se va descarregá, y arribat abaix se va assentá, va respirá fondo y va descansá sense pugué eixecás, de baldat y esglayat, en un bon rato. Va desfé lo poyet después y va assolá y escampá los barroculs pera que no quedare rastre ni sospecha de la seua visita a la cova, y que si algú habíe de pujá an ella fore per la seua espontánea curiosidat y no seguín lo ejemple del que donaríen indissis aquelles pedrotes.
Va carregá la mula, va montá, y com encara no ere michdía, va aná per montes y peñascals y costeján serres y passán fondonades espantoses, a visitá la famosa cova de la Tova, no perque esperare trobá an ella algo de valor, sino per dissimulá lo seu viache y fé creure per les mostres de les armes que no podíe ni volíe amagá, y de algunes monedes que pensabe enseñá, que a la Tova ñabíen grans tessoros com díe y creíe lo vulgo, y com diu y creu encara al nostre tems.
En efecte, va entrá an ella una mica, va vore que nessessitabe mes ferramentes y aparells y si auncás tamé compañía; y com la curiosidat de aquell día habíe quedat satisfeta a la cova dels dos amans, se va assentá a la porta, se va minjá un pa en tomata y magre de espaleta que portabe, y donanli ya lo sol mol de ple y de esquena al camí, sen va entorná a Santolaria aon va arribá prop de les nou de la nit.
En lo que veíen que va portá Pedro Saputo (que sol eren les armes y algunes monedes a modo de medalles, perque lo tessoro lo va guardá ben guardadet), va creixe la fama per la montaña y peu de la serra, y dure encara, que a la Tova ña molta riquesa amagada; si be ell parláe sempre de aixó en misteri, ocultán la verdat y dixán pensá a cadaú lo que vullguere.
Roganli después moltes vegades coneguts y no coneguts que aniguere en ells a la Tova, contestabe que ell pera aná a traure tessoros no volíe compañía per no partí en ningú; y que lo que fore temorico no teníe que aná aon se nessessitabe cor y no llengua.
Los parlabe de calaveres, de encantats, de simes y passadissos.
- Imagineutos, díe, lagos o estañs negres, en sapos y serps que eixequen lo cap una vara per damún del aigua, que fotén uns grans chulits y sacsán la cresta tos van seguín per la vora y amenassán. Aquí toparéu en un mort que pareix viu, o en un viu que pareix mort; allá tos ixen dos agüeles en barbes y mantos blangs; mes abán topetéu en un home o una dona convertits en estatues de sintura per aball; a un atre costat entropesséu en una comunidat de flares de la Mersé; a lo milló sentíu suspiros y queixes que no se entenen y tos gelen la sang a les venes; o igual tos ve una volada de muixons en rostros humanos pegán bufits acollonans y de una aletada tos estamordixen y derriben an terra sense sentit. Pos ¿qué, cuan de repén se sén allá lluñ un estrapalussi y cridanera com si fore un ejérsit que aclame al seu general, a un príncipe? Miréu allá aon per supost no veéu res, y sentíu a la vostra esquena una carcañada que tos assuste y tos fa pixá damún. ¿Quí es lo guapo que tan valor té y no cau mort sen vegades?
En estos y datres disparates que se le ocurríen los fée mes temó a tots, y no se sap que ningú haigue reconegut encara del tot aquella cova que asseguren que es grandíssima y mol fonda. Mols, sí, parlen de ella y hasta de fes rics sol arribán y ficán les dos mans hasta los colses; pero les tinalles de or y plata encara se están allí com lo primé día. Perque si va algú, entre pocs passos, li agarre diarrea o cagarrines, se escagarse y sen entorne dixanla tota per registrá, o al menos les parts mes amagades y enrevessades, que es pressisamen aon han de está los tessoros.
viernes, 26 de enero de 2024
Lexique roman; Copia - Coral
Copia, s. f., lat. copia, abondance.
Estomach sec es assedat e desira granda copia d'ayga.
El suc de las ditas herbas lor dona copia de lac.
(chap. Lo suc de les dites herbes los done copia, abundansia, de lleit.)
Eluc. de las propr., fol. 34 et 245.
Estomac sec est altéré et désire grande abondance d'eau.
Le suc desdites herbes leur donne abondance de lait.
E gran copia d'autra cavalaria.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 58.
Et grande abondance d'autre chevalerie.
2. Copios, adj., lat. copiosus, abondant. (chap. copiós, abundán)
En boscagges copiosas... Que es copios en aygas... Es copios en tota bontat.
Eluc. de las propr., fol. 160, 131 et 8.
Abondantes en forêts... Qui est abondant en eaux... Est abondant en toute bonté.
3. Copiozament, adv., abondamment.
Cavals et autras bestias copiozament han pastencs et engraishs.
Eluc. de las propr., fol. 129.
Les chevaux et autres bêtes ont abondamment pâturages et engrais.
Copia, s. f., copie.
Copia del denunciamen.
Ord. des Rois de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.
Copie de la dénonciation.
La copia dels presens statuts... Que dels presens articles se fassa una copia.
Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 390 et 395.
La copie des présents statuts... Qu'il se fasse une copie des présents articles.
CAT. ESP. PORT. IT. Copia. (chap. copia, copies; v. copiá: copio, copies, copie, copiem o copiam, copiéu o copiáu, copien; copiat, copiats, copiada, copiades.)
Copula, s. f., lat. copula, copule.
Si aytal nominatiu singular no s'ajustavo am copula, adonc no requero verb plural. Leys d'amors, fol. 53.
Si de tels nominatifs singuliers ne s'ajustaient avec copule, alors ils ne requièrent pas un verbe pluriel.
CAT. ESP. (cópula) PORT. IT. Copula. (chap. cópula, cópules; v. copulá, ajuntá, acoplá, follá, uní, etc: copulo, copules, copule, copulem o copulam, copuléu o copuláu, copulen; copulat, copulats, copulada, copulades.)
2. Copulatiu, adj., lat. copulativus, copulatif.
Dictios... las quals apelam claus o copulativa o disjunctiva.
Leys d'amors, fol. 76.
Expressions... lesquelles nous appelons clef ou copulative ou disjonctive.
Substantiv. Cant aquil dui nominatiu singular son ajustat ab copulativa.
Leys d'amors, fol. 53.
Quand ces deux nominatifs singuliers sont ajustés avec copulative.
CAT. Copulatiu. ESP. IT. Copulativo. (chap. copulatiu, copulatius, copulativa, copulatives.)
3. Copular, v., lat. copulare, copuler, assembler.
Copulativa can copula, so es can ajusta.
Leys d'amors, fol. 101.
Copulative quand elle copule, c'est-à-dire quand elle ajuste.
- Accoupler.
Copulet o ajustet la sua filha matrimonialment.
Priv. concile par les rois d'Angleterre, p. 28.
Il accoupla ou ajusta sa fille matrimonialement.
IT. Copulare. (chap. acoplá: acoplo, acoples, acople, acoplem o acoplam, acopléu o acopláu, acoplen. Acoplat, acoplats, acoplada, acoplades.)
4. Encoblar, v., accoupler.
Part. pas.
O te menara ab si cum mausti encoblat.
Roman de Fierabras, v. 2454.
Ou te mènera avec soi comme mâtin accouplé.
5. Descoblar, v., découpler, désaccoupler.
Part. pas. Que pus tost pren la terra que lebrier descoblatz.
Roman de Fierabras, v. 1705.
Qui prend plus vite la terre que lévrier désaccouplé.
(chap. desacoplá)
Coqua, s. f., sorte de navire, nef.
Am sas naus et am sas coquas arribet en Cypre.
(chap. En les seues naus y en les seues coques va arribá a Chipre.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 164.
Avec ses navires et avec ses nefs il arriva en Chypre.
ANC. FR. En la nef ou coque, nommée S. Esprit.
Tit. de 1371. Carpentier, t. 1, col. 1004.
ESP. Coca. IT. Cocca. (chap. Coca, coques, tipo de embarcassió, de barco, nau o nave.)
Cor, s. m., lat. cor, coeur, volonté, courage.
Trais li lo cor del ventre.
(chap. Li trau lo cor del ventre: ara diém del pit.)
V. de Guillaume de Cabestaing.
Lui arracha le coeur du ventre.
(N. E. Le saca el corazón del vientre. Ahí se consideraba que estaba.)
Par ext. Un cor de tros cozetz el fuec.
(chap. Un cor de poma, (o de pera) coéu al foc.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cuisez au feu un coeur de trognon.
Fig. Lo cor n'ac tendre.
(chap. Teníe lo cor tendre.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73.
Il en eut le coeur attendri.
Orar devem de cor, non pas de lavras.
(chap. Orá debem de cor, no de labios. Resá.)
Trad. de Bède, fol. 27.
Nous devons prier de coeur, non pas de lèvres.
Loc. Flacx, avars, cors de ven.
P. Vidal: Dieus en sia.
Flasques, avares, coeurs de vent.
Mas a cor de dragon.
P. Vidal: Ajustar.
Mais a coeur de dragon.
E non avia cor de plom,
Sec et malvat, mas fi e bo.
(chap. Y no teníe cor de plom, sec y malvat, sino fi y bo.)
R. Vidal de Bezaudun: En aquelh.
Et n'avait pas coeur de plomb, sec et mauvais, mais pur et bon.
Qui sabon tot lo sauteri
De cor.
Raimond de la Tour: Ar es dretz.
Qui savent tout le psautier par coeur.
Au de cor mos precs e 'ls acuelh.
B. de Ventadour: Quan par la.
Elle écoute du coeur mes prières et les accueille.
Un sirventes ai en cor que comens.
P. Cardinal: Un sirventes.
J'ai en volonté que je commence un sirvente.
Leys de natura que naturalmen es escricha el cor de cascun.
(chap. Ley de naturalesa que naturalmén está escrita al cor de cadaú.)
V. et Vert., fol. 57.
Loi de nature qui est écrite naturellement au coeur de chacun.
E l'emperaire ab lo cor al talo
Esperonet.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Et l'empereur éperonna avec le coeur au talon.
Tant com a cor de donar.
G. Riquier: Qui m disses.
Autant comme il a coeur de donner.
Ades vol de l'aondansa
Del cor la boca parlar.
Aimeri de Peguilain: Ades.
La bouche veut maintenant parler de l'abondance du coeur.
Impers. Er no y a cor de far nulh fag valen.
G. de Saint-Didier: El temps quan.
Maintenant il n'y a pas coeur de faire nul vaillant fait.
Adv. comp. … Que vas vos no fassam falhimen
Ans vos amem de bon cor leyalmen.
B. de Venzenac: Lo pair' e 'l filh.
Que nous ne fassions pas faute vers vous, mais que nous vous aimions de bon coeur, loyalement.
Era de cor per Jhesu Crist issit
Del sieu pays contra 'ls fals Turcx aunitz.
R. Gaucelm: Ab grans.
Il était volontairement sorti de son pays pour Jésus-Christ contre les faux Turcs honnis.
ANC. FR. As-tu ce que tes cuers voloit?
Roman du Renart, v. 2767.
Il se fu conseillez à ceus qui plus estoient de son cuer.
Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 159.
Ore est sis quors en grant prisun.
Marie de France, t. 1, p. 432.
Donne de bon cuer.
Everard, Trad. des Dist. de Caton.
ANC. ESP. Dixo entro su cor: esto es librado...
De cuer sey los actores, de libro non he cura.
Poema de Alexandro, cop. 662 et 38.
ANC. IT. L'anima esce del cor per seguir voi.
Petrarca, Son.: Piovommi.
CAT. Cor. ESP. MOD. Corazón. PORT. Coração. IT. MOD. Cuore. (chap. cor, cors)
2. Coratge, s. m., courage, coeur, volonté.
Tant es avols e de menut coratge
Qu'anc jorn no 'l plac pretz de cavalaria.
Lanfranc Cigala: Estiers mon.
Tant il est lâche et de menu courage que jamais le mérite de chevalerie ne lui plut.
Per so t'en prec, tu que o as en poder,
Qu'un pauc vas mi lo sieu coratge vires.
Arnaud de Marueil: Belh m'es lo.
C'est pourquoi je t'en prie, toi qui as cela en pouvoir, que tu tournes un peu vers moi sa volonté.
ANC. FR. Qu'el mont n'a voir si cruel traïson
Com biau semblant a corage felon.
Le châtelain de Couci, chanson 9.
Et lui dirent tant d'unes et d'autres qu'il amodera son courage et son ire.
Monstrelet, t. II, fol. 106.
Punissez vos beautez plutost que mon courage,
Si trop haut s'élevant, il adore un visage
Adorable par force à quiconque a des yeux.
Malherbe: Poésies, liv. 5.
CAT. Coratge. ESP. Corage (coraje). PORT. Coragem. IT. Coraggio. (chap. corache, valentía, collons, etc.)
3. Coratjos, Coratgos, adj., courageux, hardi.
Us cavayers mot coratjos.
P. Vidal: Abril issic.
Un cavalier très courageux.
Las fai esser irozas,
Movens leu, et coratgozas
De mesclar tota baralha.
Brev. d'amor, fol. 37.
Elle les fait être irritées, s'emportant facilement, et hardies à mêler toute querelle.
ANC. FR. Il sunt felon et outrageux,
De tous maus faire corageux.
Roman de la Rose, v. 9214.
CAT. Coratjos. ANC. ESP. Corajoso. PORT. Coraçudo. IT. Coraggioso. (chap. valén, valens, valenta, valentes; collonut, collonuts;)
4. Coratjosamens, adv., courageusement.
Ab joi de lieys, pus coratjosamens
Servi, qu'ieu am.
Sordel: Aitan ses pus.
Avec la joie de celle que j'aime, je sers plus courageusement.
ANC. CAT. Coratjosament. ANC. ESP. Corajosamente. IT. Coraggiosamente. (chap. valerosamén)
5. Coral, Corau, adj., cordial, du coeur, intime, sincère.
Sabetz per que 'l port amor tan coral?
P. Vidal: Si col paubres.
Savez-vous pourquoi je lui porte amour si cordial?
Penedenza doncs re no val
Senes contrixio coral.
Contricio e penas infernals.
Pénitence ne vaut donc rien sans la contrition du coeur.
No sembla sia corals amics.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Il ne semble pas qu'il soit ami sincère.
… Lo cor partitz
D'un dol corau.
(chap. Lo cor partit de un dol de cor – coral sol u diém de un grupo de música y de aquella animalets del mar que pareixen flos.)
Le comte de Poitiers: Farai un vers.
Le coeur brisé d'une douleur intime.
ANC. FR. Et si aime d'amour coral.
Fabl. et cont. anc, t. 1, p. 108.
CAT. Coral. IT. Corale.
6. Coralmen, adv., cordialement, par coeur.
Quar qui non tem, non ama coralmen.
R. Jordan vic. de Saint-Antonin: Ves vos.
Car qui ne craint, n'aime pas cordialement.
Ses libre, coralmentz.
P. de Corbiac: El nom de.
Sans livre, par coeur.
ANC. CAT. Coralment. IT. Coralmente.
7. Cordial, adj., cordial, du coeur.
Per mitigar la calor cordial... Per accidens cordials.
Eluc. de las propr., fol. 19 et 87.
Pour mitiger la chaleur cordiale... Par accidents du coeur.
CAT. ESP. PORT. (chap.) Cordial. IT. Cordiale.
8. Cardiac, adj., lat. cardiacus, cardiaque.
Tremor dita cardiaca es passio del cor, talment nomnada quar soven ve per defalhimen de cor.
Eluc. de las propr., fol. 87.
La faiblesse dite cardiaque est souffrance du coeur, ainsi nommée parce que souvent elle vient par défaillance de coeur.
CAT. Cardiac. ESP. (cardíaco) PORT. IT. Cardiaco.
9. Corada, Corana, Corailha, s. f., poitrine, entrailles, ventre.
… El fege de dins la corada
Vos trayrem mantenent tot fresc.
V. de S. Honorat.
Nous vous arracherons maintenant tout frais le foie de dedans la poitrine.
Li mes tota sa lansa per la corana.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
Il lui mit toute sa lance par le ventre.
Fig. Pas semblan qu'aias corailha,
Mas lai on lebres es leos.
Bertrand de Born: Maitolin.
Tu fais semblant que tu aies des entrailles, mais là où le lièvre est lion.
ANC. FR. Li embat jusqu'en la corée.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 24.
Tote poet l'en véir l'entraille,
E li pomon è la coraille.
Roman de Rou, v. 13541.
CAT. Coradella. ESP. Corada (pecho, entrañas, vientre ). ANC. IT. Corata.
10. Corduelh, s. m., lat. cordolium, chagrin, deuil de coeur.
Greu vieurai mais ses corduelh.
P. Raimond de Toulouse: Pos lo.
Difficilement je vivrai davantage sans chagrin.
ANC. ESP. Cordojo. IT. Cordoglio.
11. Baticor, s. m., battement de coeur, émotion.
En gran baticor estai ara.
Roman de Flamenca, fol. 42.
Il est alors en grande émotion.
ANC. ESP. Baticor. IT. Batticuore. (chap. batec, batecs de cor: latidos; me bategue lo cor mol depressa, pareix que me sen vullgue eixí del pit. v. bategá.)
12. Crebacor, s. m., crèvecoeur.
Escarnimens pot esser apelatz crebacor.
Per escarnimen e per crebacor.
Leys d'amors, fol. 138 et 139.
Moquerie peut être appelée crèvecoeur.
Par moquerie et par crèvecoeur.
IT. Crepacuore.
13. Coreilla, Corilla, Coralha, s. f., plainte, dispute, querelle.
Ieu fatz de lor ma coreilla.
Augier: Era quan.
Je fais ma plainte d'eux.
Las rancuras et las corillas ero aitals.
Tit. de 1192. DOAT, t. CXXIV, fol. 292.
Les plaintes et les querelles étaient telles.
Mas ar n'auran tal baralha
Que lor enfan, si 'l reys no 'ls part,
Auran part en la coralha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Mais maintenant ils en auront une telle dispute que leurs enfants, si le roi ne les sépare, auront part à la querelle.
14. Coregliaire, adj., querelleur, grondeur.
Aiso don sui coregliaire.
Marcabrus: Diray vos en.
Ce dont je suis querelleur.
15. Coralhar, Corelhar, Coreilhar, Corillar, v., inquiéter, fâcher, quereller, courroucer.
Apres meta l'om al soleill,
On neguna res no ill coreill.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après qu'on le mette au soleil, où nulle chose ne l'inquiète.
M'escrim e m defen e m coralh,
C'om me fond ma terra e la m'art.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je m'escrime et me défends et me querelle, parce qu'on me détruit et me brûle ma terre.
D'aquel flagel
Marcabrus si coreilla.
Marcabrus: Lo vers.
Marcabrus se courrouce de ce fléau.
E pus quascus si corelha
De l'autrui joy e s'esmaia.
B. de Ventadour: Eras non vey.
Et puisque chacun se fâche et s'attriste de la joie d'autrui.
Part. prés. S'il est coreillans.
Giraud de Borneil: Si sotils.
Si elle est inquiétante.
Non sia corillans.
Giraud de Borneil: De chantar.
Ne soit pas querellant.
16. Corrotz, s. m., chagrin, courroux.
Totz mos gaugz maiers mi par corrotz.
Mathieu de Querci: Tant suy.
Toute ma plus grande joie me paraît chagrin.
Quar per un gaug n'a 'l pus rics mil corrotz.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Car pour un plaisir le plus puissant en a mille chagrins.
Quar de janglar s'engenra corrotz e ira.
Liv. de Sydrac, fol. 106.
Car de plaisanter s'engendre courroux et colère.
17. Corrosansa, s. f., chagrin, inquiétude, amertume.
Ieu am mai...
Benanansa ab un denier
Que 'l souda ab corrossansa.
Deudes de Prades: Belha m'es.
J'aime mieux... le bonheur avec un denier que la solde avec amertume.
18. Corrossos, adj., courroucé, irascible, colère.
Ans soy corrossos e marritz.
Giraud de Borneil: En honor.
Mais je suis courroucé et marri.
S'om es felz e corrossos, en qual manieira o pot hom esquivar?
Liv. de Sydrac, fol. 33.
Si un homme est méchant et irascible, de quelle manière peut-on esquiver cela?
Substantiv. Ins en ifern lo corrossos.
(chap. A dins del infern lo coléric, cabrejat, enfadat, etc.)
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Dedans l'enfer le colère.
ANC. FR.
Si leur pri qu'il ne soient envers moi correceus.
Jehan de Meung, Test., v. 724.
Et correceuse et tencerresse.
Roman de la Rose, v. 142.
ANC. CAT. Corrosos.
19. Corrossar, v., attrister, courroucer, irriter, mettre en colère.
Quar si tu lhi mostras malvatz semblan, tu lo corrossaras, et aura ti mala voluntat, auras corrossat te e lhuy.
Liv. de Sydrac, fol. 102.
Car si tu lui montres mauvais semblant, tu le courrouceras, et il t'aura mauvaise volonté, et tu auras attristé toi et lui.
Quan Peire Vidals se corrossava ab ela, En Barral fasia ades la patz.
V. de Pierre Vidal.
(chap. Cuan Pere Vidal se cabrejabe en ella, Barral fée entonses les paus.)
Lorsque Pierre Vidal se courrouçait avec elle, le seigneur Barral faisait alors la paix.
Part. pas. Cum Rollans l'entendet, el n'es mot corrossatz...
Del comte Olivier soy forment corrossatz,
Car ier fo en l'engarda mot malament plagatz.
Roman de Fierabras, v. 558 et 597.
Comme Roland l'entendit, il en est beaucoup courroucé...
Je suis fort attristé au sujet du comte Olivier, car hier il fut grièvement blessé en l'avant-garde.
ANC. FR. Merlin respond que de sa maladie estoit-il moult courroucé et moult lui en desplait. Prophéties de Merlin, fol. 48.
Pensis d'amours, dolens et courrouciés,
M'estuet chanter que ma dame m'en prie.
Romancero français, p. 141.
ANC. CAT. Corrosar.
20. Corrossadamens, adv., furieusement, rudement.
Se partic d'aqui mot corrossadamens.
Roman de la prise de Jérusalem, fol. 3.
Il se retira de là très furieusement.
21. Acorar, v., encourager, consoler.
Quar ben ai reconegut
Qu'amors no m vol ni m'acor.
Giraud de Borneil: Las! com ave.
Car j'ai bien reconnu qu'amour ne me veut ni m'encourage.
Aisso sai eu, qu'es danz e dezonors,
Qui non acor los dezapoderatz.
Pons de Capdueil: Aissi com cel.
Je sais cela, que c'est dommage et déshonneur, qui ne console pas les affligés.
Dans l'ancien français, acorer signifia ôter le courage, la vie.
Male mort le puisse acorer.
Roman du Renart, t. III, p. 87.
Maint povre ont mort et acoré.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 283.
ANC. IT. Se mala signoria
Che sempre accuora i popoli suggetti.
Dante, Paradiso, c. 8.
ANC. CAT. Acorar. (chap. Acorá, acorás lo foc, pedre forsa o corache, apagás.)
22. Decorar, v., apprendre, réciter par coeur.
Om lo puesca plus leu reportar e decorar.
Leys d'amors, fol. 1.
Qu'on le puisse plutôt rapporter et réciter.
Oblides so que deu oblidar,
E decores de cor so qu'es salutz.
G. Riquier: Fortz guerra.
Qu'il oubliât ce qu'il doit oublier, et apprît par coeur ce qui est salut.
Part. pas. Legen tot jorn e recordan
E retrazen e decoran.
Leys d'amors, fol. 141.
Lisant chaque jour et rappelant et rapportant et récitant par coeur.
CAT. ESP. PORT. Decorar.
23. Dezacorar, Descorar, v., décourager, manquer de courage, être sans coeur.
Per qu'ieu de vos amar no m dezacori. Leys d'amors, fol. 23.
C'est pourquoi je ne me décourage pas de vous aimer.
Part. pas.
Qu'om li traga lo cor e qu'en manjo 'l baro
Que vivon descorat, pueis auran de cor pro.
Sordel: Planher vuelh.
Qu'on lui tire le coeur et que les barons qui vivent sans coeur, en mangent, puis ils auront assez de coeur.
24. Descorallar, v., décourager, perdre courage.
Mas si s part, descoralla.
Giraud de Borneil: Qui chantar.
Mais s'il se sépare, il perd courage.
Quelques Mss. portent escorailla.
25. Encorillar, Encoreillar, v., affliger, fâcher.
Tort n'aura s'ill m'encorilla
Marcabrus: Lanquan.
Elle en aura tort si elle me fâche.
Pesa lor del joi q'ieu ai,
E pois chascus s'encoreilla
De l'autrui joi ni s'esmaia.
B. de Ventadour: Ara non vei. Var.
Il leur pèse de la joie que j'ai, et puis chacun s'afflige et se fâche de la joie d'autrui.
26. Encorar, v., exciter, affliger.
Quar gaug m'encoratz
On plus mos cor s'es iratz.
B. Zorgi: Atressi com lo.
Car vous m'excitez la joie où mon coeur s'est plus attristé.
… Ieu l'am e l'amei de bon cor,
E l'amarai, sitot m'encora
E no m fassa be ni demor.
Un troubadour anonyme: Si la bella que.
Je l'aime et l'aimai de bon coeur, et l'aimerai, quoiqu'elle m'afflige, et qu'elle ne me fasse bien ni agrément.
Part. pas. Cavalliers encoratz de contendre.
Aicart del Fossat: Entre dos reys.
Cavaliers excités à combattre.
27. Recordatio, s. f., lat. recordatio, souvenir.
Reminiscencia o recordatio.
Eluc. de las propr., fol. 18.
Réminiscence ou souvenir.
ANC. CAT. Recordació. ESP. Recordación. PORT. Racordação. IT. Ricordazione. (chap. recordassió, recuerdo o record, recort, recuerdos o records, recorts, v. recordá, enrecordá, enrecordassen.)
28. Recort, s. m., souveuir, souvenance.
Sol vos prezes d'omilitat recortz.
B. Zorgi: Aissi col.
Seulement que le souvenir d'indulgence vous prît.
ANC. FR. Car ce seroit trop lais recors
C'on poroit de moi recorder.
Roman du châtelain de Couci, v. 654.
Me font recors des ténébreuses chartres,
Du grand chagrin et recueil ord et laid
Que je trouvay dedans le Chastelet.
C. Marot, t. 1, p. 245.
CAT. Record. ESP. Recuerdo. IT. Ricordo.
29. Recordansa, s. f., commémoraison, commémoration.
Que en la messa se aya recordansa de li mort.
(chap. Que a la missa se tingue “recordansa” dels morts. Se faigue memoria.)
Doctrine des Vaudois.
Qu'à la messe on ait commémoraison des morts.
ANC. FR. Dont tu ne faces recordance.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 108.
ANC. CAT. Recordança. ANC. ESP. Recordanza.
IT. Ricordanza.
30. Recordamen, s. m., souvenir.
Ni per recordamen de tort ni d'aunimen que ill fos ditz ni faitz.
V. de Bertrand de Born.
Ni par souvenir de tort ni d'outrage qui lui fut dit ni fait.
Donas, ben dic certanament
Que ieu non ai recordamen
Que per hom est nom fos ditz.
V. de S. Alexis.
Dames, je vous dis bien certainement que je n'ai pas souvenir que ce nom fût dit par homme.
Lo recordament de cauzas oblidadas.
(chap. Lo recordamén de coses olvidades, oblidades.)
Eluc. de las propr., fol. 229.
Le souvenir de choses oubliées.
ANC. ESP. Recordamiento. IT. Ricordamento.
31. Recordatiu, adj., recordatif, remémoratif.
Cobla retrogradada per dictios, en autra maniera es dicha recordativa.
Son... recordativas. Leys d'amors, fol. 33 et 26.
Couplet retrogradé par les mots, en autre manière est dit recordatif.
Elles sont... recordatives.
Per sa virtut recordativa. Eluc. de las propr., fol. 13.
Par sa vertu remémorative.
32. Recordar, v., lat. recordari, se rappeler, se souvenir.
Mos cossiriers
Que m recorda sos belhs semblans.
B. de Ventadour: Pel dols chant.
Ma pensée qui me rappelle ses belles manières.
Soven record lo grand honor e 'l bes
E 'l dolz plazer qu'en sospiran me dis.
(chap. literal: Assobín men enrecordo del gran honor y lo be y lo dols plaé que suspirán ella me va di.)
G. Faidit: Molt mi.
Souvent je me rappelle le grand honneur et le bien et le doux plaisir qu'elle me dit en soupirant.
E Peyre se recordet de la paraula.
Trad. du Nouv. Test., S. Jean, ch. 18.
Et Pierre se ressouvint de la parole.
Non vos recordatz, quant ieu frais los V pas?
(chap. ¿No ton enrecordéu de cuan yo vach partí los sing pans?)
Trad. du Nouv. Test., S. Marc, ch. 8.
Ne vous souvenez-vous, quand je rompis les cinq pains?
Aisso fai ben a recordar.
Deudes de Prades, AUZ. cass.
Ceci fait bien à rappeler.
Trobaire fo dels premiers qu'om se recort.
V. de Marcabrus.
Il fut troubadour des premiers qu'on se rappelle.
Substantiv. La gloria que s'en donon el recordar.
V. et Vert., fol. 22.
La gloire qu'ils s'en donnent au ressouvenir.
ANC. FR. Jeo recordowe mes salmes en nuit.
Trad. des Ps., Ms. n° 1, ps. 76.
Pour ce que je recors l'ancienne amour.
Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 191.
Quar quant recors les biaux ex de son front.
J. de Chison, Ess. sur la Mus., t. II, p. 181.
CAT. ESP. PORT. Recordar. IT. Ricordare. (recordá: recordo, recordes, recorde, recordem o recordam, recordéu o recordáu, recorden; enrecordá se conjugue igual; enrecordassen: yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc.)
Cor, s. m., lat. chorus, choeur, partie de l'église où sont les chantres.
X arx alh cor, V de quada part, e puis fay ne XIIII per tota l'autra gleysa.
Philomena.
Dix arches au choeur, cinq de chaque côté, et puis fais-en quatorze pour toute l'autre église.
Doze enfants moynes ac el cor. V. de S. Honorat.
Il y eut douze enfants moines au choeur.
- Réunion de voix chantantes.
E regia lo cor am lo chantre.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 135.
Et il gouvernait le choeur avec le chantre.
Sobr' els cors des angels.
Sermons en provençal, fol. 33.
Au-dessus des choeurs des anges.
ANC. FR. Beaus fu li quers, bele la nef.
B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 160.
CAT. Cor. ESP. PORT. IT. (chap) Coro.
2. Chorus, s. m., lat. chorus, chorus, choeur.
Que symphonia generalment sia accort de totz sos, cum chorus es acort de totas votz.
Eluc. de las propr., fol. 282.
Que symphonie soit généralement accord de tous sons, comme choeur est accord de toutes voix.
3. Chorist, s. m., lat. chorista, choriste.
… Choristz, mas d'autres, no.
Eluc. de las propr., fol. 224.
… Les choristes, mais d'autres, non.
CAT. ESP. PORT. IT. Corista. (chap. la corista, les coristes, lo coriste, los coristes.)
Coral, s. m., chêne.
Corals... royres.
(chap. robre, roure, rore; Valderrobles en castellá, roble; Valderrobres, a Beseit los antics díen Valdarrores, Val da rores. Los atontats catalanistes com Luisico Rajadell, catarro o catarret, o los Celma Tafalla, Margarita y Francisco, escriuen Vall-de-roures, en guionet nada menos. Dingú del poble u diu aixina, y menos u escriu.)
Leys d'amors, fol. 7.
Chênes... rouvres.