Capitol XXXVIII. Com la prudentissima verge dix a les sues donzelles

Capitol XXXVIII. Com la prudentissima verge dix a les sues donzelles: en quin temps cascuna de elles faria matremoni ab lo seu diuinal fill: e de les grandissimes alegries e festes de aquelles.

Ara filles mies yous vull manifestar com ni en quin temps sereu ab lo meu fill collocades. Car vos caritat qui sou la primera e per mi tant amada vull que façau matremoni ab ell ara stant dins lo meu ventre: e aqui siau molt estreta ab la amor sua: ajudant li a portar (aportar) les dolors de la redempcio humana: car ja les sent agudament. Vos ma filla lo acompanyareu en aquelles fins a la fi de la vida sua: carament lous acoman nous partixcau de ell nit ni dia. Car vos poreu be dir. ¶ Ego primogenita (p en un ganchet damún + mogenita) ante omnem creaturam. Car vos sereu la primogenita sobre totes amada. ¶ E la sancta donzella caritat molt contenta del dit matremoni besa la ma a la senyora regraciant a sa senyoria com tan be la hauia collocada. E sa merce besa la en la boca acceptant la per filla e feu la seure molt prop de si. E dreçant son parlar a laltra donzella: que hauia nom sancta pobrea dix li. Veniu ma filla: que yo a vos nous tinch oblidada: ans vull façau matremoni ab lo meu fill lo dia de la natiuitat sua. En vostres mans lo posare exint del meu ventre. ¶ Quia non erat ei locus in diuersorio. Car en lo porchet hon lo parre noy haura llit ni strado per a la magestat sua: ans lo haure a posar en vn pesebre: e aqui sereu vos ab ell: el (e lo, y lo: el) afalagareu ab la vostra dolçor fent li passar alegrament aquella tanta penuria per amor vostra. ¶ E de aqui passejareu ab ell tota la vida sua: sens james partir lit ni taula: ab ell yreu (ireu; anireu; iréis) en totes les peregrinacions sues: En la mort sua li sereu tan acostada: que per mostrar quant vos ama: volra tot nuu penjar en la creu: e poran ben dir los miradors. ¶ Quomodo in vita sua dilexerunt se: ita et in morte non sunt separati. Volent dir. Mirau aquest senyor ab la sua sposa sancta pobrea: quant se son amats en la vida sua que en la mort no son separats: ans lo ha acompanyat fins al estrem: nius partireu de ell apres la mort: car en strany sepulcre lo fareu soterrar. Vos ma filla li poreu dir. ¶ Ego tecum (cum te) sum vbicumquem ambulasti. Volent dir. Yo senyor meu so ab vos hon se vulla que aneu. E pobretat molt alegra del que la senyora li hauia dit besa la ma a sa altesa donant li la fe de james desemparar lo seu fill ne a ella en la present vida: e sa senyoria la besa ab molta amor com a filla molt cara. ¶ E girant se sa merce a laltra donzella dix li. O paciencia amada mia: vos haureu lo meu fill per marit en edat molt tendra: car sols que haja complit huyt dies de la natiuitat sua tantost lo posare en poder vostre. Car aquell dia començara a sentir les cruels dolors: que per los homens te a passar prenint circuncisio: e escampara aquella impreciable sanch sua en tan tendra edat: O ma filla: y quant vos haura mester lo meu fill: car les dolors sues d´aquest dia auant tostemps creixeran e augmentaran. E en aquelles yo so certa no volra altra companyia sino la vostra: souint se rahonara ab vos en la plenitut de les angusties sues: eus dira. ¶ Tu es refugium meum in tribulatione mea. Volent dir. Que vos sou lo refugi e descans en les tribulacions sues. O paciencia filla mia y carament vos coman aquest vostre spos en tota la vida sua: e molt mes en la mort: car com sera en la creu clauat yo nol pore tocar: vos lo haureu a tenir en los vostres braços: e aquell mirare yo el contemplare ab molta dolor e dire a vos ab infinides lagremes. ¶ Redde michi hominem sanctum: iustum: mansuetum et pium. Volent dir. tornau a mi mare dolorosa lo fill meu: qui es home sanct e sens nenguna culpa: just mansuet e piados. ¶ E respos paciencia a la senyora sa mare e dix. O ma senyora yous offir que com vos lom (l+ o en virgulilla: lon, lom) demanareu: yol vos tornare mes no viu. Car mort sera posat en la vostra falda: aquil tendreu ab molta dolor: e poreu mirar e comptar les nafres de la sua persona: e yo senyora sere aqui ab vos: axi com sere stada ab lo vostre fill: eus fare portar aquelles dolors ab tant gran modo e prudencia: que los miradors molt marauellats diran. ¶ Quomodo amabat eam. Volent
dir. Mirau esta senyora quant ama la sua nora que per amor sua passa les dolors del seu fill ab sobirana temprança. ¶ E hoint la senyora les rahons de paciencia sa cara filla: e sabent que axis hauia a seguir (aseguir) com ella deya: no li pogue tornar paraula: ans besantla lança vn gran sospir e abraçantla molt estret dix. O ma filla que en les dolors del meu fill vos e yo tostemps serem vnides: carament lous acoman: e paciencia besant la ma a sa senyoria dix. Senyora deixau les ansies a mi: que james lo perdre de vista. ¶ E cridant la senyora laltra donzella molt amada dix li. Veniu ma filla humilitat: car nous tinch yo en oblit: ans vos vull collocar e sposar ab lo fill meu en lo temps que començaran les persecucions sues. Car vos lo fareu fugir de Herodes: e passar tantes dolors e necessitats en egipte: e tota la jouentut sua sera de vos acompanyada: e lo restant de la vida sua nos partira de vos: car singularment vos amara e per ligarse ab vos es deuallat del cel en la terra: car de vos es dit. ¶ Perfecta inuenta est videns eam rex exinaniuit. Volent dir. Que entre les altres donzelles mies vos sou perfectissima trobada: e mirant vos lo rey de gloria es se (se es) tant baixat per amor vostra: que se es fer home mortal e passible per hauer a vos per sposa: e nengun loch no li es plaent si a vos noy troba. E perço vull quel seguixcau en tota la vida sua: e molt mes en la mort: car aqui creixeran les persecucions e dolors sues e haura be mester la companyia vostra. ¶ E respos humilitat dient. O ma senyora que a mi es molta gracia que lo fill de deu e vostre sia tan content de la companyia mia: yo senyora queus do la fe de no partirme de sa senyoria en chiquea ni en granea e molt menys en la mort e ab vos senyora aturare tant com restareu en la present vida: E la senyora besant la ab molt plaer: accepta la sua bona offerta: e humilitat li besa la ma prenint la per mare e senyora. ¶ E apres sa senyoria dix a vna altra donzella. O penitencia sabeu vos quant fareu matremoni ab lo meu fill en lo trentren (trété; les dos e en virgulilla) any de la edat sua: e sereu per ell tant amada que de la companyia mia se apartara per seguir a vos: En lo desert lo tendreu quaranta dies e quaranta nits sols de vos acompanyat: en tota la vida sua james vos deixara: ans volra que tots los amichs seus façen gran festa de vos. E los peccadors que no li vinguen dauant sens vos: e a tots los queus hauran en sa companyia dara guiatge molt segur: car de vos ma filla es dit. ¶ Non inuenitur propitiatio sine illa: per illam peccata purgantur: et per illam fit vera remissio de peccatis. Volent dir. que sens vos lome pecador no trobara merce: car per vos son los peccats purgats: e per la intercessio vostra es feta vera remissio de peccats. ¶ Magnificentia tua predicatur in seculum. Car la magnificencia vostra sera preycada per tot lo vniuersal mon: Axi ma filla puix sou tan potent eus trobau amada muller del fill de deu: e per ell tant estimada: coman vos los peccadors quels siau aduocada: E penitencia besant la ma de la senyora dix a sa altesa. En hobeir vostra senyoria es tot mon desig: e so presta d´ajudar als peccadors si ells se volran amprar de mi: E la senyora contenta de sa resposta besant la com a cara filla feu la seure prop de si. ¶ E crida altra donzella pietat nomenada e dix li. Veniu ença ma filla car vull queus dispongau a esser muller del meu fill: en lo temps que sa clemencia se manifestara al mon: e començara a preycar: Vos ma filla lo moureu tostemps a compassio de natura humana en tant que per informar e instruir los homens en la ley euangelica li fareu passar infinits treballs e fatigues: anant e acaminant de nit e de dia per contentar a vos quius veura molt ansiosa dels miserables: Vos ma filla li fareu guarir los malalts: que a sa magestat se presentaran: ferlieu (fer+salte línia+lieu) resucitar los morts: e comportar ab molta dolçor los peccadors: e tirarlos a venia. ¶ Sit eloquium tuum dulce coram eo. Car lo vostre parlar sera tan dolç e tan plaent al fill meu: que res que vos demaneu nous sera negat. Les entramenes del meu fill seran axi atendrides per la amor vostra: que en les persecucions sues e congoixes a ell donades: tot simateix dara per amor de vos en deliuracio dels peccadors. E pietat hoint aço fon molt alegra e dix. O ma senyora y be sab vostra merce: que tostemps lo desig meu es ençes en ajudar als peccadors e miserables: perque reste molt obligada a vostra senyoria: com me vol collocar en temps que pore largament complir lo desig meu: e de aço senyora bese la ma a vostra altesa per mi e per tots los peccadors dels quals so aduocada. E la senyora besantla dix li. Axo es lo meu plaer ma filla: que penseu tostemps en ajudar e abraçar als miserables: e perço sereu singularment amada per lo meu fill e per mi. ¶ E sient se pietat ab ses jermanes la senyora crida la amada donzella misericordia dient a ella. ¶ O ma filla no siau descontenta com delibere collocar primer vostres germanes que a vos: car faç ho perque so certa teniu lanimo tan generos que en lo temps de la pobrea e de les persecucions del meu fill: vos starieu molt enyorada no podent manifestar la magnificencia vostra tan largament com volrieu. ¶ E perço vull detenir lo matremoni vostre ab lo fill meu fins en aquell dia que finara la penosa vida sua: e siura en aquella ricosa taula de cambi ço es la sancta creu en la qual estendra la sua moneda impreciable en tanta habundancia: que per terra ni haura gran copia: e sera calcigada per los seus enemichs: per mostrar ab quanta liberalitat e plaer la donara a sos amichs aquell magnanim senyor: qui axi la leixa calcigar a sos enemichs: Aquell dia fareu vos tan grans e tan asenyalades obres per la habundosa riquea del spos vostre a vos comunicada: que coneixeran les gents que a vos se endreça lo parlar de salamo que diu. ¶ Consumatus in breui expleuit tempora multa (ml⁹ta). Car en poch temps fareu fahena infinida: e per molt temps desijada: E perço es dit als homens viuint en aquest mon. ¶ Non enim curandum é qp diu viuatur: sed qp bene viuatur. Car nengu no deu estimar ni pensar quant durara la vida sua: mas solament com sera despesa. E perço ma filla haueu vos molta raho d´alegrar vos: car en aquell sols dia de les vostres noces desempachareu e acabareu totes les ardues fahenes de la redempcio humana: e fareu dir al vostre spos ab gran crit. ¶ Consumatum est. Volent dir. e manifestar als homens que tot lo que vos haueu demanat e volgut ha complit e acabat per amor vostra: fent vos destribuidora dels seus merits: ab los quals vos ma filla fareu aquell dia lo general pagament de la redempcio humana. Afranquireu los catius fills de Adam: darlos eu seguretat de hauer parays: si anarhi volran: alegrant se de aquells infinits merits dels quals vos sereu partidora: Car tota la riquea del spos vostre sera posada en vostres mans la qual es tanta que estimar nos pot. ¶ Quia hic est naturalis dei filius et a patre deo genitus ab eterno: hic est temporaliter factus homo: in quo omnes thesauri paterni sunt diuine scientie et sapientie abscondite copiose. Car aquest senyor es natural fill de deu eternalment engendrat per lo omnipotent pare seu: e aquest mateix temporalment ses fet home: en lo qual reposen tots los tresors dels seu pare: ço es diuinal sciencia: e sauiesa amagada e apartada de la coneixença dels homens en gran copia e infinida habundancia. ¶ O ma filla: que com mes despendreu dels tresors seus: pus richa restareu. Vos li fareu en aquell dia donar molt francament vn do lo major que demanar se pot: car dara paradis a vn ladre pobrellet que li demanara merçe. ¶ E per mostrar pus largament quant vos vol contentar donant se tot als peccadors: obrira lo seu costat mostrant als homens lo cor e les entramenes: trahent de aqui dos rius: lo hu d´aygua en lauament dels peccats: e laltre de sanch en remissio de les culpes. ¶ Gratiam infundit: perdita bona restituit etiam cum vsura. Car continuament la clemencia sua per amor vostra dara e infundira gracia (g+r en virgulilla+a) als homens: e los bens per ells perduts restituira ab continuat millorament. ¶ A tots los qui ab vos se affermaran haura merce: de la sola bona voluntat dels peccadors sera content: sino han temps de fer les obres bones que desijen: segons es scrit. ¶ Si desit facultas: non queritur nisi voluntas. Car si defall la facultat de be obrar: no vol sino la voluntat: aquestes gracies e moltes daltres hauran los peccadors per intercessio vostra: E finida la peregrinacio (p+egrinacio) del vostre spos ensemps ab ell pujareu al cel: car la terra no es loch dispost a la dolça qualitat vostra. ¶ Quia in terra non est requies: sed labor et dolor et afflictio spiritus. Car en la terra noy ha repos nengu: ans infinits treballs e dolors e molta afflictio de sperit: e perço lo aturat repos vostre sera en lo cel e no en la terra: e de aqui continuament trametreu dons e gracies als homens habitants en la terra: E misericordia molt alegra respos a la senyora e mare sua dient. O excellent reyna e senyora yo no he raho de esser descontenta: ans molt mes que contenta: car vostra senyoria spera la collocacio mia en temps a mi tan plaent: que la tarda es a mi augment de gloria: puix vendre en temps habundos e pore fartar e contentar a tots los que demanaran la ajuda mia. Yo ma senyora sere ab lo fill vostre e de vos nom partire en lo cel: o en la terra hon seuulla que siau los dos tostemps vos seguire: e dire a vos la mia senyora continuament. ¶ Magnifica nomen tuum multiplicatione gratiarum: et ne sinaa seruos tuos periculis subiacere. Volent dir. Senyora magnificau e exalçau lo vostre glorios nom donant multiplicacio de gracies per mans mies: Car yo senyora nunquam cansare de anar alla hon vostra merce me trametra: puix vaja ab les mans plenes: E perço supplique vostra senyoria: no vulla permetre los seruents vostres cayguen en los perills mundanals: mane vostra altesa sien prest socorreguts en les necessitats sues: nom planga vostra merce: car yo so molt prompta a tot treball que per ajudarlos haja de sostenir: E la senyora molt contenta de les paraules de sa cara filla besala ab molta amor e feula (feu la: feu + salte página + la) seure al seu costat. ¶ E cridant sa senyoria totes les altres donzelles que restauen dix los. Mes filles siau molt alegres de la collocacio de vostres majors jermanes que ensemps ab elles sereu acullides e amades en la cort del meu fill. ¶ Quia in domo eius mansiones multe sunt. Car en la real casa de sa altesa y ha tantes posades e officis que totes podeu esser molt ben aposentades e dignament collocades: e per sa magestat amades com a filles e germanes. ¶ E hoint aço totes les virtuoses donzelles ab gran goig besaren la ma a la senyora e leuarense a ballar festejant sa senyoria e lo seu prenyat. ¶ Tunc psallat fides: spes tripudiat: exl´tat caritas: deuotio plaudat: iubilat puritas: et sinceritas iocundetur. Car lauors la sancta fe trobant se molt feruent alça la sua veu e canta e loha lo senyor e la sua noua venguda. La sperança faltaua per sobres de gran goig. Alegras infinidament la sancta caritat. La deuocio inflamada comença a tocar palmes. La sancta puritat feya grandissimes festes. Hague goig singular la verdadera sinceritat. E axi totes ballant cantaren ab gran goig armonia dient. ¶ Cantate domine nostre canticum nouum laus eius in congregatione iustorum: Letentur celi de gloria eius insule maris et totus orbis. Volent dir. Cantau totes les coses creades a la senyora nostra cançons nouelles: resone la lahor de sa senyoria en la congregacio dels justs: e les illes (jlles) de la mar e tota la terra (orbis: orbe): car per lo fruyt del seu ventre tots som reparats. ¶ E acabat lo ballar vengueren les dites donzelles ab gran reuerencia dauant la senyora: e ficant lo genoll en terra adoraren lo seu glorios ventre: dient a sa senyoria. O excellent senyora que ara queus trobau mare de deu poden los miserables recorrer a vostra merce: dient ab gran confiança. ¶ O gloriosa spes nostra tuo filio nos comenda: tu nos sibi representa: quia in te dulcis Maria speramus vt nos deffendas in eternum. Volent dir. O gloriosa sperança nostra comanau nos senyora al vostre excellent fill: quens guart ens defena: presentau nos senyora a la clemencia sua: quens accepte a la seruitut sua: car en vos dolça senyora Maria speram: quens defendreu de tot perill eternalment.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

O senyora que altra malaltia haueu a guarir molt dolorosa e poch planguda: qui ha nom puagre: qui significa los inconstants e no ferms en les obres sues: Aquesta malaltia senyora sera per vostra merce molt planguda e ab summa diligencia curada: Car vos sabeu quants perills en si porta: Aci senyora amprareu los guants guarnits de vert mouent los a speranca dels bens esdeuenidors: los quals nos atenyen si no per treballs continuats: seguint lo exemple dels sancts que fins a la fi han perseuerat: E perço vostra senyoria los dira. ¶ Si vis saluari semper studeas imitari vitam iustorum: fugiens exempla malorum. Volent dir a cascu dels malalts: O miserable puagros que ades tens la dolor en hun loch ades en altre: mudant souint de proposit en proposit: e de obra en obra sies cert que sit vols saluar es necessari ab gran studi penses e treballes en imitar e seguir la vida dels justs: e fugir a aquells de qui pots hauer mal exemple de vida: Car los flachs e que facilment se muden: no poden hauer res pus perillos que conuersar ab persones vicioses: ne res pus profitos que praticar ab persones virtuoses e constants: e tenir sobre si gran custodia. ¶ Quia vbi non est sepes: diripietur posessio. Car la hon noy ha tanca facilment se destroeix la possessio E aximateix nou molt al home a no perseuerar en lo be començat presumpcio en confiança de sa propria virtut: E perço es dit. ¶ Qui de virtutibus suis extolliter (extolli + t en ganchet) quasi de medicamento vulnerater (vulnera + extolli + t en ganchet): Car qui de ses propries virtuts se exalça: es axi com aquell que ab la medicina de salut es nafrat e mort. E perço diu salamo. Fili superbia nunquam ascendat in corde tuo ab ipera (i + p en virgulilla + a) enim sumpsit initium omnis perditio. Volent dir: Que cascu se deu molt guardar que superbia ne presumptio no regne en lo seu cor: car ensemps ab ella ve tota natura de perdicio: Es molt necessari al home qui vol perseuerar en vida virtuosa que haja pau e repos dins la sua consciencia: e defora ab totes les creatures: Car per ço es scrit. ¶ Pacem cum hominibus habeas: bellum cum vitijs. Car ab tots deuem hauer concordia e pau: e solament brega (guerra) ab los propris vicis: Car benignitat e dolçor conseruen la anima en tot bon proposit: segons posa Salamo dient. ¶ Simplicitas iustorum diriget eos: et iustitia rectorum liberabit eos. Car la simplicitat dels iusts endrecara a ells en tota virtut: la justicia dels qui son drets e sancers de cor delliurara aquells de tot cayment perillos: O senyora que ab aquestes medicines e empastres (emplastos; emplastes) guarreu axi los dits malalts que prestament los fareu sortir del lit e trobant se sans e forts ab gran goig diran a vostra senyoria. ¶ Vbi (ubi) vis paremus tibi comedere pascha: Volent dir: O senyora excellent en quina manera de virtuts voleu quens exercitem: per que vos venint a nosaltres per amor e caritat portant nos la gracia diuina: pugau fer pascua e gran festa ab nosaltres: alegrant vos de la nostra salut. O senyora que encaraus haureu a exercitar en guarir vna altra malaltia que per natura es incurable. E diuse ceguedat significada per los qui no coneixen: de la qual malaltia vostra merce aura molta pietat: e posant vos en les vostres excellents mans aquells guants guarnits de argent tocarlos eu los vlls del enteniment: dient a cascu d´ells. ¶ Si cognouisses 7 tu: Volent dir O miserable cech e si tut conexies: la malaltia tua seria facil de guarir: car ignorancia fa les poques malalties venir a esser mortals: per que en lo començament no prenen la medicina deguda: axi fills meus duptau vos e no stigau axi encegats. ¶ Timete dominum et date illi honorem quem venit hora iuditij eius. Hajau gran temor de nostre senyor deu e donau a ell honor e gloria coneixent e confessant les culpes vostres Car prestament vendra la hora del seu rigoros juhi: En lo qual los vostres peccats seran vists e coneguts: e siau certs. ¶ Quia dies domini sicut fur in nocte veniet. Car lo dia que lo senyor vendra a jutiar sera axi amagat e secret com del ladre que ve de nit: E guardau no hajau a hoir en aquell estret juhi de boca del jutge. ¶ Propter multudinem (multitudinem) iniquitatis tue et propter dura peccata tua feci tibi hoc. Volent dir Siau certs vosaltres cechs: que per la gran multitut de les iniquitats vostres e per la durea dels peccats per vosaltres no coneguts yous he fet aço: que siau dampnats eternament: e coneguts per totes les creatures e per aquelles menyspreats: puix dauant mi nous sou coneguts ni humiliats: E axi aterrats per gran temor vendran en coneixença de sa gran error: e diran a vostra senyoria. ¶ Illumina occulos meos ne vnquem obdormiam in morte ne quando dicat inimicus meus preualui aduersus eum. Volent dir cascu per si: O excellent senyora e metgessa nostra: Illuminau los meus vlls de vera coneixença per que nom adorma en la mort ignorant los peccats meus: e de aquells hauent poca cura: E que en aquell cars lo Diable enemich meu no puga dir yo he vençut e aterrat: O senyora que la vostra caritat sera tanta que a nengun malalt no direu de no: E per ço senyora vendran a vostra clemencia los forts qui es malaltia molt auorrida sens sperança de salut significada per los indurits e obstinats en peccat: Aci senyora haueu mester hun gran esforç (esforc) e metre les mans dins les entramenes de aquests malalts ab los guants guarnits de groch qui es color clara e resplandent e moureu lo cor de aquells a coneixença clara del perill en que stan: e que nengu nols pot ajudar si ells mateixos ajudar nos volen: E dir los ha vostra merce. ¶ Qui te fecit sine te: non te saluabit sine te. Volent dir: O vosaltres qui continuament stau e perseuerau en peccat e axi voleu viure: Siau certs que aquell senyor quius ha creats e fets sens ajuda vostra: nous saluara james sens voluntat e treballs vostres: E lo temps de mereixer sols es en la present vida: e si aquest despeneu en vicis e peccats queus resta sino la pena per ells meritada: Car scrit es. ¶ Que enim (e+i nassal+3 o Z) seminauerit hom (h+o en virgulilla: hon, hom): hec et meter. Car segons les obres quel home fara axi sera pagat. Filioli recordamini q3 nouissima hora est: E per ço recordau vos fillets que ja sou a la derrera hora: esforçau (se llich ben cla: efforçau) vos a fer bones obres: car certament vos dich. ¶ Bonorum ergo laborum gloriosus est fructus. Car dels bons treballs glorios es lo fruyt: E a cascu d´aquells qui virtuosament haura obrat sera dit en lo pas de la mort per nostre senyor deu. ¶ Date ei de fructu manuum suarum. et laudent eum in portis opera eius. Volent dir. Sia dat a aquest del fruyt de les sues propries mans: ço es lo gran premi que mereix per sos treballs: e sia lohat de les sues bones obres en la porta: çoes en lo eximent de la mortal vida: E ab aquestes medicines senyora fareu cobrar la hoida als sorts: e cascu d´ells lançantse als peus de vostra senyoria: dira. ¶ Domina audiui auditionem tuam et timui Volent dir. O senyora yo hoint les amonestacions de vostra senyoria so vengut en coneixença de la mia error e obstinacio e tem molt la rigor del diuinal jutge: Per que soplich a vos senyora metgessa que de aquesta malaltia maueu guarit: me doneu alguna medicina per a vsar que no torne en la dita malaltia: E vostra merce respondra ab molt plaer dient. ¶ Serua mandata. q3 breues dies hois sunt. Volent dir: Fills meus no es cosa nenguna que axius preserue de tot mal com es seruar los manaments diuinals: e tot ço a que lome es obligat: Car los dies de la vida dels mortals son tan breus que nengu nos deu enujar de qualseuulla treball que porte: puix sab que tan poch te a durar car la mort es fi de tots treballs de aquesta vida: E qui be viu e ordenadament la fi ha segura: segons es scrit dient. ¶ Non potest male mori qui bene vixerit: car no pot mal morir qui be ha vixcut: E aquestos senyora molt contents de les vostres medicines e bon regiment sotsmetranse tots a la hobediencia de nostre senyor deu e vostra: guardantse de tornar en la primera malaltia: O senyora clement que altra manera de malalts vendran a vostra senyoria: los quals ab signes demanaran ajuda: car son muts e parlar no poden: Aquells senyora son entesos per los qui mal regeixen la lengua e no donen a nostre senyor deu la lahor que deuen: E vostra merce rebent los ab molta pietat entendreu solicitament en la curacio d´ells: E tenint en les vostres precioses mans aquells guants guarnits de morat: qui es color foscha e molt honesta: Tocar los ha vostra merce en lo cor escalfant aquell ab les vostres propries mans: Car la fredor del cor fa cessar la lengua de son virtuos exercici: e d´aqui senyora fareu sortir la foscha e amagada deuocio: E apres tocar los eu la lengua purgant aquella: e fareu publicar la dita deuocio per paraules manifestes dient a aquelles. ¶ Loquimini et clamate: quia volo vos orare in omni loco leuantes puras manus sine ira et disceptatione: Volent dir: Puix per lo tocament meu sou guarits: parlau e cridau: car la voluntat mia es que oreu en qualseuulla loch queus trobeu leuant les mans al cel ab puritat de conscientia sens ira nenguna ne contencio: ans ab vera humilitat e pacificacio. Car tals oradors vol lo pare eternal. E perço dix Dauid. ¶ Respexit in orationem humilium: et non spreuit precem eorum. Volent dir. Que nostre senyor deu mira e aproua les oracions dels humils: e no menysprea james les pregaries d´aquells. ¶ Quia oratio humiliantis se nubes penetrat. Car la oracio de aquell que se humilia penetra les nuus. ¶ E aquest exercici de lohar vostre deu y creador vull que proceeixca de cor. Car dich vos certament. ¶ Si cor non orat in vanum lingua laborat. Que si lo cor no es atent en la oracio en va treballa la lengua. ¶ Quia deus non aspicit verba orantis: sed attendit cor deprecantis. Car lo senyor no mira les paraules del qui ora: ans aten al cor e a la affectio ab que es pregat. ¶ O senyora que aquests muts hauent cobrada la paraula per mija de vostra senyoria: e trobantse desijosos e inflamats de continuar e perseuerar en la lahor diuina diran a vostra merce. ¶ O inclita senyora sia de vostra merce darnos algun orde ab que perfetament pugam seruir e lohar aquell senyor fill vostre: segons per vostra altesa som amonestats. E vos senyora dir los eu. ¶ Fills meus. la preparacio vostra per a ben perseuerar e obtenir lo que demanau ha de esser aquesta. ¶ In sanctitate et justitia coram ipso omnibus diebus vestris. Car es necessari siau sancts dins en lo cor: e defora en les obres: e que siau axi justificats que nengun peccat en vosaltres no puga aturar per sols vn moment: e queus esforçeu de star en la presencia diuina continuament: ço es en gracia sua. Car nengu no li sta dauant sino aquells qui posseeixen la dita gracia: e en aço perseuerareu tots los dies de la vida vostra: auorrint lo mon e totes les coses sues. Car dich vos certament. ¶ Longe est mens illius a deo: cui hec vita dulcis est. Co es que es molt luny de nostre senyor deu la pensa de aquells a qui la vida present es dolça e plaent. ¶ E los dits malalts senyora molt inflamats de la resposta de vostra senyoria esforçar san a posar per obra lo per vostra merce manat. Axi senyora veus açi los guants vostres a que han a seruir. E la senyora ab molt plaer accepta los dits guants e comanals a vna de ses donzelles nomenada prudencia: dientli quels tingues prests per a quant vendrien los malalts a esser curats.

Capitol XLV. Com sanct Miquel presenta a la senyora xij parells de guants

Capitol XLV. Com sanct Miquel presenta a la senyora xij parells de guants molt ben guarnits dient a sa altesa com tenint aquells en les sues precioses mans guarria per sol tocament xij spirituals malalties.

Tantost fon aqui vn altre Angel ab vna capça de crestall (cristal, vidre) molt clar guarnida dor molt special prenint la sanct Miquel obrila e e presentantla a la senyora dixli: Excellent senyora veus açi vna dotzena de parells de guants quius tramet la magestat diuina guarnits singularment cascu de sa color: Per ço senyora que vos sou la gran metgessa de natura humana e haueu a guarir totes les malalties de aquella: e a cascuna malaltia queus sera presentada vostra merce se posara sa manera de guants per pus piadosament contractar aquelles: Car com vostra senyoria veura aquella cruel malaltia de hydropesia: es de superbia e presumpcio qui axi agudament fa sedejar als homens la gloria mundana: vnflant (unflant) aquells de vanitat e miseria fent vida oblidant e menyspreant tot lo be esdeuenidor: com mes creix aquesta malaltia meys se coneix: Moguda vostra senyoria de molta pietat posaruos en aquells guants qui son guarnits de flocadura burella: qui es color cendrosa: e tocant lo dits malalts dirlos eu. ¶ Recordare quia puluis (pulvis; pols) es 7 in puluerem (pulverem) reuerteris. Volent dir: O miserables superbiosos recordeus que sou pols e cendra: e que en aquella haueu a tornar. E auis vos de aço (aco): ¶ Quia vbi superbia ibi contumelia: Car hon y ha molta superbia nunqua defallen minues vituperis e vergonyes: E aco es la propria medicina de aquesta malaltia. Axi si la dita medicina us es fort e enuiosa fugiu a la causa de la malaltia: car siau certs ¶ Quia odibilis est deo et hominibus superbia. Car abominable es a deu e a homens la superbia: e a cascu ha plaer de punir aquell: E ab aquestes amonestacions e inspiracions ensemps ab los exemples de la vostra profundissima humilitat guarreu vos senyora tots los detenguts de aquesta mortal superbia: si a vos metgessa singular creure volran: O senyora que laltra malaltia no menys perillosa es etiguea (enueja, enveja) entesa per los enuejosos vos no la menyspreareu: ans ab molta solicitut entendreu en la curacio de aquella: E posant vos los guants guarnits dor tocareu ab molta dolcor los dits malalts dient los. Qui non diligit proximus suum manet in morte. Volent dir: O fills meus qui en aquesta tan cruel malaltia de enueja e auorricio de vostres proismes sou cayguts: no penseu star en poch perill: ans siau certs que la mort spiritual es ab vosaltres: e sou molt luny de la amor diuina: car qui no ama lo germa seu qui veu: com amara lo creador seu qui no veu: E ab la dolcor de les vostres paraules e mirant los vostres guants qui son daurats e molt clars exemples de la caritat vostra seran guarits perfetament los dits malalts. O senyora que vna altra orrible malaltia guarreu (guarireu) perfetament: co es la abhominable lebrosia (lepra) qui ab lo alende seu corromp les gents: e es entes per los mal parlers: que a tots los quels miren e toquen enfectionen: Be haureu mester senyora en la curacio d´aquesta malaltia: queus poseu los guants del guarniment negre: ço es reduint los a memoria lo stret juhi de deu: en lo qual seran examinades totes les mal dites paraules: E dir los ha vostra merce. ¶ Quis est homo qui viuet et non videbit mortem: Volent dir. Sabeu vosaltres miserables qui axius alargau a mal parlar: si ha nengun hom dels viuents: que no sia sots mes a mort: E si tal cosa trobar nos pot com viuiu axi reposats en vici tan criminos: puix sou certs que la mort posara terme en vostre desfrenat (o deffrenat, pareixen ff) parlar e sera començ de la pena que james finira: E ab aquesta temor senyora los apartareu de aquest vici: els fareu occupar la lengua sua en loar nostre senyor deu e en edificar lo proisme: O senyora quant sereu demanada per guarir e ajudar aquells qui per febra pestilencial son turmentats: ço es aquells qui per multitut de peccats e desordens continuats tiren los altres per son mal exemple a semblant malaltia. Acorrereu senyora molt prest ab los guants en la ma guarnits de blanch mostrant los exemples singulars de nedea e puritat de vostra Real persona: qui es spill e regla de tota virtut e fre molt poderos contra tot vici: e dir los eu. ¶ Ve homini illi per quem iscandalum (ícandalum) venit. Volent dir: O vosaltres qui axi sens nengua temor escandalizau vostres proismes: els tirau a mal siau certs que la maledictio de deu es sobre vosaltres. E de tals diu Dauid. ¶ Dilexit maledictionem et veniet ei. Car haueu amat lo peccat qui de si porta maledictio: e es vos venguda justament. E axi senyora temerosos de la vostra rigorosa sentencia girarsan a la clemencia vostra demanant misericordia e perdo: e mudaran la vida sua de vicis en virtuts per la intercessio de vostra senyoria: qui continuament los direu a la orella: ¶ Si vis vicijs exui: longe a vitiorum exemplo recede. Volent dir. Fills meus sius voleu ben despullar dells vicis que acostumat haueu: fugiu a totes aquelles companyies: que mal exemple de vida vos poden donar: car lo veure fer mal: mou la persona a desig de fer semblant: O senyora que vos sola haueu a guarir aquella fexuga malaltia incurable: quis diu paralitiquea: qui es (quies) entesa per aquella spiritual malaltia de perea: qui agreuia molt los peccadors els porta a la mort eternal: Açi senyora haureu vos mester los guants qui son guarnits de ploma de pago (pavo): çoes la infinida diuersitat de treballs e merits del vostre precios fill: E ab los dits guants en la ma tocar los eu al cor dient a cascu de aquells qui per tal malaltia sera detengut. ¶ O miser scribe in corde tuo vulnera filij mei et omnia opera sua. Volent dir. O miserable de pereos qui axi passes lo temps infructuosament: scriu dins lo teu indurit cor les nafres e dolors del meu amat fill e totes les obres sues: aqui veuras e legiras: com james en tota la vida sua hun sol moment no ha reposat: que per tu nit e dia no haja treballat e sera confusa la tua perea: que per lo seruici seu e salut tua no vulles treballar. Car aquesta ley ha constituyda nostre senyor deu als mortals que ab treballs guanyen la vida eterna: e qui passa lo temps ociosament posa en gran perill la vida e saluacio sua: E per ço es scrit. ¶ Nulla major jactura quem perdicio temporis: quo amisso nulla est reparatio possibilis. Volent dir: Que noy ha al mon major perdua ne pus dampnosa que la perdua del temps: lo qual huna vegada perdut: es impossible poder se cobrar: E perço diu lo ecclesiastich Conserua tempus et declina a malo: Volent dir: Que qui vol passar esta mortal vida ab seguretat: ques guarde e conserue lo temps el despengua en obres virtuoses e fuja e se aparte de tot mal. Quia nichil preciosius tempore. Car no ha lome res pus precios que lo temps: car ab aquell ha a guanyar paradis: E per ço lo pereos es pijor que orat: car pert lo temps en que tant de be poria guanyar: e de aço fa testimoni Salamo dient. ¶ Qui sectatur otium stultissimum est: O senyora y de quant vos restaran obligats los homens trobant se per vos guarits d´vna tan perillosa malaltia ab quant plaer besaran les vostres mans ensemps ab los guants que en aquelles portau regraciant vostra alta senyoria de la curacio sua: ¶ O metgessa excellent que altra malaltia haueu a guarir molt difficil: quius diu Frenesia: co es ira qui axi trau lome en qui es de seny e de raho: que de son propri mal se alegra e se riu: Aci senyora acorrereu vos ab los guants en la ma qui son guarnits de tenat: qui es color de leo: car espantar los eu (loseu) ab la rigor del estret juhi diuinal: qui tan cruelment punix los impiadosos e yrosos (ira, irosos) qui furiosament e inhumana tracten son proisme: E per co es dit. ¶ Eadem quippe mensura qua messi fueritis remetietur vobis. Car ab la mateixa mesura quel home paga ab aquella es pagat: Car poden esser molt certs los dits homens. quem nullum malum inpunitum: nequem vllum bonum irremuneratum. E per ço deuen mitigar sa furia los mortals remetent les causes sues a nostre senyor deu: qui es jutge verdader e venga molt largament aquells qui per amor sua nos volen venjar: E axi senyora ab lo tocament de les vostres dolçes mans e ab les singulars medicines que ab aquelles fareu: guarreu los dits malalts: els restituireu en perfeta sanitat: car d´yrosos los fareu benignes e dolços: O senyora que altra malaltia sera a vostra merce presentada qui no es metge al mon qui la (quila) emparas de guarir: sino sola vostra senyoria: car es malaltia tan amagada: que ans mata que no sia coneguda. la qual senyora se nomena basques de cor entesa per los maliciosos: O senyora que tant com mes orrible es la dita malaltia tant ab mes dolçor sera per vostra merce tractada: Car los cordials a ella necessaris ab vostres propries mans los pastareu tenint en aquelles los singulars guants guarnits de grana ço es reduint los a memoria aquella feruent caritat e amor que lo senyor fill vostre ha agut a natura humana: venint en lo present mon per pendre mort per donar als mortals: O senyora y quin restaurant sera aquest tant singular: no es veri al mon qui dauant li stiga: E vostra merce visitant los dits malalts turmentats per dolorosa e maliciosa tristicia: darlos ha vostra senyoria aquesta medicina primer de totes coses: dient los. ¶ Gustate et videte quoniam suauis est dominus: beatus vir qui sperat in eo: Volent dir. O miserables maliciosos qui axi teniu lo cors e la anima malalts e morts per les coses temporals les quals en sufficiencia hauer no podeu deixau aqueixos pensaments tastau e asaboriu la amor diuina e vejau quant es dolç nostre senyor deu que axis dona largament als peccadors: que per ells a saluar offir la vida: O quant seran benauenturats los qui en la clemencia sua posen tota sa sperança: e a ell remetran la venjança de les injuries sues: e perdonaran a sos proismes deposant tota malicia per amor de nostre senyor deu: lo qual los aconsolara molt largament si a sa magestat remeten totes coses. E aquells que indurits en sa malicia volen entendre en venjançes venen souint en grans aterraments e minues: E per çous consell fills que fujau a tal malaltia que porta en si infinits mals: e liga lome ab ligams no coneguts. E axi catiu e sens nengun merit lo porta al mort eternal: hon sera turmentat sens nenguna pietat: puix ab malicies continues haura despes la vida sua. O senyora que los dits malalts vehent se axi piadosament esser tractats per vostra senyoria e tement los grans perills e laços que de aquella malaltia se segueixen: desijosos de salut ab gran fe e deuocio diran a vostra merce. ¶ Domina quis potest euadere laqueos istos. Volent dir: Senyora y qui pora escapar dels ligams de aquesta cruel malaltia: Dau nos consell e ajuda metgessa excellent: E vos senyora dir los eu. ¶ Quis quis amat filium meum: mundum non diligit. Volent dir: Aquell qui ama verdaderament lo meu fill auorrex lo mon e no ama res que de ell sia: e lauors es franch de tots los ligams de malaltia: E sabuda per les gents la gran fama de les curacions que vostra senyoria fa de tanta diuersitat de malalties: presentar vos nan vna altra no menor que les passades: la qual se nomena pleuresis entesa per desobediencia: E axi com lo dit pleuresis lo principal senyal que te de mort es lo escupir de la sanch: axi senyora los desobedients menysprearan la sanch e mort del vostre excellent fill no volent se humiliar per amor sua: ne fer lo per ell manat: ans volran seguir la propria voluntat en totes coses: E vos senyora vehent los dits malalts axi propinques a la mort: posaruos eu aquells guants guarnits de blau en les mans vostres e tocant los ab molta dolçor tirant los a pensar en lo cel e en la gran gloria que aqui speren los verdaders hobedients: dir los ha vostra senyoria a cascu de ells. ¶ Quantum enim humilior et hobediens fueris: tantum te sequitur altitudo glorie. Volent dir siau certs fills meus que tant com sereu pus humils e hobedients tant vos seguira major altitut de gloria en la vida esdeuenidora: E per çous dich en veritat. ¶ Tolle propriam voluntatem et non erit infernus tibi. Car si cascu (caslu) de vosaltres aparta de si la propria voluntat: e segueix la de aquell qui manar li pot: aquest tal es molt segur de no veure les penes d´infern: Car los vers hobedients per martirs son comptats e lo cami seu es de la terra al cel. Veritat es que los tals hobedients es necessari (necessar) sien morts al mon: e renuncien de cor a totes les coses mundanes: e sobre tot a sos apetits e propris vicis. ¶ Quia qui renunciat omnibus que possidet: et suis moribus non renunciat: non est cristi discipulus. Car qui renuncia a les coses que posseheix o posseir poria: e sos mals costums no renuncia no pot esser deixeble del redemptor de humana natura ihesus fill meu: E per ço si alegrament sens ansia voleu passar la peregrinacio de aquesta mortal vida prenga cascu de vosaltres lo consell meu qui es aquest. ¶ Nulli placere studeas in vita tua nisi solo deo. Co es que no penseu en plaure a nengu en la vida vostra sino a sol deu: al qual deueu amar e tembre com a donador de vida e de mort: E ab aquestes dolçors senyora los guarreu perfetament els portareu a vera hobediencia.

Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple

Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple. e de les virtuts que acompanyaren sa senyoria.

(Falte la C) Complits los tres anys anna leua la let a la sua excellent filla. E vehent la maturitat sua e honestissim gest conegue no era digna cosa tal senyora stigues en casa sua ne pratiquas ab les gents del mon: que res no estimen familiar los sia: segons es scrit. ¶ Quot nimia familiaritas parit contemptum. Car molta familiaritat engenra menyspreu. E recordant se la dita Anna del vot que hauia fet ans que la concebes: dellibera offerir la al temple a nostre senyor deu: e que ensemps ab les altres donzelles: fos aqui separada e apartada de la pratica e vista de les gents: e sols occupada en lo seruici diuinal. E de aço Anna parla ab lo seu marit dient li com en lo temps de la sua gran congoixa (com una c al revés y en ganchet + goixa: Ɔgoixa) e psecucio (presecucio, persecucio, prosecucio, prosequcio) ella hauia votat (fet vot): q si nostre senyor deu li donaua fill o filla q aquell donaria al seruici seu: e q nostre senyor p sa clemencia los hauia donat aquella angelical filla: la qual sens hauer ho votat li paria q la habitacio sua no deuia esser sino en la casa de deu: pq li paria q tantost lay deuien portar: car ab tot la edat sua sia tan poca la discrecio sua e prudencia es en sobiran grau. E Ioachim hoynt lo rahonament de sa muller: e conexent era raho se posas en obra: comença a plorar agrament pensant que hauia apartar de la sua vista aquella filla que ell tan carament amaua: e era tota la alegria de la vida sua: E anna quel veu plorar no pogue tenir que lo cor seu no rompes en moltissimes lagrimes. E axi stigueren gran peça que la hu al laltre nos pogueren parlar. E la senyora filla vehent los en aquell piados plor: e sabent la causa (cansa) per que axi eren affligits dix los.
¶ Hec est voluntas dei: vt ego vadam. Volent dir senyor pare e vos senyora mare nous congoxeu: car aquesta es la voluntat de nostre senyor deu que yo vaja him separe de vosaltres: per donar exemple als esdeuenidors qui perfetament volran deu seruir: que de necessitat coneguen ques han a separar e voluntariament apartar de les coses pus cares que en aquesta present vida tendran. E Ioachim: e Anna certificats de la volentat diuina per boca de la sua sancta filla cessaren de plorar: e donaren orde de fer la sua piadosa offerta. E volent exir de casa los dos portant per les manetes la sua gloriosa filla: foren aqui quatre donzelles per nostre senyor deu trameses per acompanyar sa senyoria. E les dos primeres qui hauien nom virginitat: e desig d´solitut prengueren la senyora per lo braç: e parla li virginitat dient: O senyora verge consagrada: vos sou huy constituida capitana e guiadora de totes aquelles que en vera puritat e virginitat volran seruir nostre senyor deu. E perço mana sa magestat que mostreu a les dexebles vostres aquesta liço. ¶ Fugere consorcium hominum: et non concursare per alienas edes: nec demorari in plateis. Car es molt necessari a les dites vergens fugir a tota familiaritat de homens: e no voler molt praticar per cases estranyes: ne esser grans visitadores: ne aturar molt en los lochs hon comunament multitut de gent se aiusta. Perço senyora vos qui sou lo exemplar d´virtuts vos cloureu huy dins lo temple: e aqui stant en solitut pendreu tanta amor ab mi que fareu vot solemne de may perdre la mia companyia. E laltra donzella qui era nomenada amor d´solitut dix a sa senyoria. O ma senyora: a nostre senyor plau que yo sia la companyia vostra en lo temple: car sab sa magestat que qui ama solitut es molt dispost a rebre los seus dons e gracies: e com sa clemencia dellibere comunicar a vostra merce majors secrets e misteris que james a pura creatura haja comunicats: per que dic a vostra senyoria. ¶ Obliuiscere populum tuum: et domum patris tui. Car necessari es als viuints en solitut no solament esser apartats corporalment de les coses mundanes: ans han mester del tot oblidar la generacio sua: e la casa del propri pare. E perço vostra senyoria qui va super semitas justicie fa huy obra de gran exemplar lexant en tan tendra edat la companyia tan amada de la virtuosa mare e pare vostres: e ques (qs) pensa vostra merçe sen seguira d´aço. ¶ Quia concupiuit rex speciem tuam Car lo rey del cel vehent vos axi apartada de les gents enamorarsa de la vostra bellea: e pendraus per sposa. Axi senyora mirau si fareu bon cambi de lexar lo pare e Mare mortals: per hauer lo rey de vida per spos. E les altres dos donzelles qui hauien nom dolçor de contemplacio: e laltra diligencia virtuosa: besaren la ma a la senyora ab molta reuerencia e amor. E dixli dolçor de contemplacio. Excellent senyora nostre senyor deu mana queus porten al temple.
¶ Quia oportet vos semper (semp, p: pre : sempre) orare. Car vos sou la vera contemplatiua que en oracio haueu a occupar tota la vida vostra: e en la dita oracio suplich vostra senyoria no vullan companyia nenguna ans vos deman de merçe que ¶ Cum oraueris intra cubiculus et clauso hostio ora patrem tuum. Co (ço) es que com volreu orar que vostra altesa se retragua en la pus secreta celleta: que trobareu en lo temple: e aqui tancada la porta orareu al pare vostre celestial: qui sol ab vos sola sues amors e dolçors vol comunicar. E laltra donzella nomenada diligencia virtuosa dix a sa merçe. O ma senyora sia certa vostra senyoria. ¶ Non cessat orare: non cessat bene operari. Car no cessa de orar: qui no cessa de be obrar. Aço dic la mia senyora: per que ma germana sols vos ha parlat de oracio: aqueix es son offici: e yo senyora tinch a entendre en tot lo exercici de les virtuts. E la vida de vostra senyoria no solament ha de esser entesa en contemplar: ans encara en les altres obres virtuoses: que en son cars no son de menys merit que la oracio. E lo legir de vostra merçe: e la faena d´mans: e les altres obres tot es vna pura oracio: qui puja dret al cel. ¶ Sicut incensum in conspectu dei. E la senyora rebe les dites donzelles ab molt plaer mostrant esser li molt accepte lo rahonament de cascuna d´elles. E axis posaren en cami anant les dos primeres (pmeres): e les altres dos portant la senyora per lo braç seguint la les altres criades sues que della james se partien. E Ioachim e anna admirats de la gloria e bella companyia d´la sua sancta filla aturaren se vn poch detras (d´tras): e anauen li de prop ab molta reuerencia. E venint al temple foren a q en la entrada: hon hauia vna bella scala de pedra: per hon pujaren a les altees del temple. E aqui la senyora se gira per pendre comiat de son pare e de sa mare e besant los les mans ab molta (malta) amor se despedi dells: los quals (qls) ab grans lagrimes la besaren donant li largament cascu la sua benedictio offerint la ab molta deuocio a nostre senyor deu comanant lay carament.