champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 3 de septiembre de 2017
Bossí
Dcvb
BOCÍ m.
|| 1. Part d'aliment que es posa d'una vegada dins la boca; cast. bocado. En axí com hom qui famejant se cuita com menuga e fa de grans bocins per la gran fam que sent, Llull Cont. 131. No y ha bocí que li pareg' amarch, Ausiàs March, cii. Neptumno... obrint la boca, paregué que totes les naus del mon no li serien un boci, Curial, iii, 17. Aquest es boci que no es negu que no sen volgues offegar,Tirant, c. 216. El milló bocí de taula per la porquerola n'è, cançó pop. cat. (Milà Rom. 205). a) Bocí afegit: part d'aliment aturada en el canyó (Mall.). Just que tenguessen es bossí afegit, Ignor. 17.—b) Mal bocí: menjar metzinós. Cant menget aquell mal bocí, Fasset 1642. An aquesta dona li han donat mal bocí y l'han etcisada, Roq. 24.
|| 2. Part d'aliment que es pren en una menjada no gaire abundant (Camp de Tarr., Maestr.); cast. bocado. «Vaig a menjar un bocí» (Valls). A l'hora de sopar, menjava un bocí; l'alcohol treu la gana, Pla Rus. 319. Fer un bocí: menjar entre dia; fer beguda els treballadors del camp (Vistabella del Maestr.).
|| 3. Part relativament petita d'una cosa; cast. pedazo, trozo. a) Aplicat a coses materials: D'aquex bocí de Pirineus pubilla, Canigó, x. Y una mampara de tela, | bossí de sach ó de vela, | el defensa del gargal, Penya Poes. 66.—b) Aplicat a coses immaterials: Me sembla que vostès tenen un bossí de rahó que'ls abona, Vilanova Obres, iv, 67. Content del primer bocí d'excursió, Massó Croq. 8.
|| 4. Bocí de l'anguila: tros de fusta quadrat, espècie de coixinet posat damunt el llit de l'anguila de varar barques i que serveix de suport a la vorera superior de la barana de l'anguila (Palma).
Refr.—a) «Bocí per força, costa de passar» (Cat.); «Bocí per força, no fa profit» (Cat., Vinaròs); «Bocí per força, és mal d'engullir» (Alcoi).—b) «Car és lo bocí que hom se n'escanya» (Cat.); «Car és lo bocí que hom se n'afanya» (Solsona).—c) «Ovella que bela, perd lo bocí» (Cat., Maestr.); «Ovella que bela, perd es bocí» (Mall.).—d) «Un bocí bo, tothom el vol» (Empordà).—e) «Els bocins renten la cara molt millor que l'aigua clara» (Empordà, Olot).—f) «Per Sant Magí, bona festa i bon bocí» (Inca).
Loc.—a) Haver-n'hi bon boci (d'una persona o cosa): esser molt gran.—b) A miques i a bocins: a trossos (Cat.).—c) Comptar a algú els bocins de la boca: observar importunament allò que menja, per creure o fer creure que menja massa (Cat.).—d) No tenir un bocí de pa: esser molt pobre.
Fon.: busí (pir-or., or., Llucmajor, Petra, Sóller, Men., Eiv.); bosí (occ., val., Palma, Manacor, Pollença).
Intens. dim.: bocinet, bocineu, bocinetxo, bocinel·lo, bocinic, bocinot (or.), bociniu, bocinó, bocinoi, bocinill (ross.).
Etim.: del llatí *bŭccīnum, mat. sign. || 1.
viernes, 4 de septiembre de 2020
och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc
Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.
tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
hoc
Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.
//
Tomo XIV, 14, de la colección de
documentos inéditos de la Corona de Aragón, publicados de real
orden por Próspero de Bofarull y Mascaró.
//
Creheu
ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que
sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler
retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo
ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no.
och : oc : òc:
hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá.
La
lengua occitana (lenga) hoy en día comprende varios dialectos,
antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy
se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín,
languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay
otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán,
que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios
autores:
Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su
gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars
lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "...
catalan compres". "... parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d´en darrièr a la lenga anciana..."
Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890,
https://archive.org/details/grammairedeslang02meyeuoft (traducción al francés)
también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal.
Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874,
https://archive.org/details/grammatikderroma02meye (alemán original)
escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante Alighieri divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii sì affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).
//
E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E derrerament havem scrit als embaxadors una larga letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir lo quels scrivim que la dita letra ligen (lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo och o lo no del Senyor Rey de nostra demanda e supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e provehir en lo necessari.
//
Als molt reverend e
honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt
reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que
comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va
esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la
qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets
es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que
vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay
apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo
fos aqui (vemos açi,
assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per
consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a
mi possible car vuy es la jornada per vosaltres
assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra
havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano)
carrech de trametrem la letra que al darrer
jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour;
giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero)
la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab
tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre
consell yo hi fas
(yo hi fach en
chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra
también en castellano y portugués:
"Estavào hy
outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta.
Rosa, Supl. al Elucid. / Destos auia hy
muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon
treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono;
no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la
desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey
del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau
(ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume,
ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e
honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a
Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer
(no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms
quins recomana a vosaltres.
//
Lo die (se
encuentra dia, jorn y die) de proppassat rebem una vostra
letra closa (cerrada, closa, como claustro) e
segellada (sellada, sello; se encuentra sagell, sagellada;
sigillo, sig+num) sots data de VIIII del corrent
mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo negoci
tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels avisaments e
preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals avisaments en
vigor de una altra letra vostra a nos liurada a IIII del dit
mes sots data de dos del ja dit corrent mes per nos es stada
mesa en (metida, puesta en ejecución) execucio en
tremetra (trameter; trametra, trametre) nostro
embaxador e sindich ab ampla potestat e letra de creença
(credencial) a vostras grans reverencies
(vostras es occitano, concuerda con reverencias,
reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada.
E es veritat que en vostra letra derrera (radera;
darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta
mencio quens trametets (ts final: occitano
clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que
tal copia no havem vista ne rebuda.
//
A tota
vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen;
recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot
lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell,
conçell, etc) de
Vich.
//
Molt reverend e honorables los
senyors diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e
honorables e de grans providencies. Rebuda vostra letra havem gran
anug (se encuentra enuig, enug) perque fins aci
no es obtenguda la liberacio del Senyor Princep com es
desijada e per vosaltres ab summa diligencia
degudament tractada instada e supplicada. E per donar compliment en
lo quens scrivets de Barchinona a dos del
present mes havem de present donat ple e suficient poder al honorable
En Francesch Millars de aquesta vila lo qual crehem
esser aqui de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena
de dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en
qualsevulla altra part. E ab tant si negunes
coses altres vos son plasents de nos manats (occitano)
a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot lo
a nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos
conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha
de Conflent a VIII de janer. - Los que en gracia
vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.
//
E attesa la hora
indisposta e perque los actes en la dita letra descrits
no havien celeritat speram avuy de bon mayti a
aplagar lo consell en lo cual legida aquella
vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres
qui representats (occitano; representeu; representáis)
aquell.
//
E mostrantho per obra
dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots
vostres procehiments segons fets los havets (occitano)
remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son
tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey
e repos e tranquillitat del Principat observacio de les
libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep.
//
Als
molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats
del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la
cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e
honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa
esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit
que quant pus prest pore de totes coses e actes com
succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima
empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com
fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab
avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella
hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut
que del que scriure siau avisats perque mills e pus
prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun
correu volant avisant vostres reverencies noblesa e
magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy
alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant
al pont al pont que castellans venen altres al
castell al castell que los castellans sen van en tant que
jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills
homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en
la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu
de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters
de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e
donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar
atras oferintlos que de continent se donaria obra ab
acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o
Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells
reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los
jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen
Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia
lo desenganassen que per son repos me liuras
hem lexas lo dit castell. E de continent los dits
prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti
los quals per part de aquell me faeren resposta que eren
contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del
qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la
dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch
request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard
Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de
homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat
fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita
vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap
no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat
voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a
XXIIl del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de
don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les
barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per
mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a
mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro
volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo
reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per
semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho
fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que
passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master
nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia
o no car de aquells per ventura nos porem flixar.
Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e
com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda
vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del
Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans
en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat
de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per
altres
laus haja dita no res menys gelos de aquella
stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita
ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E
no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu
Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a
la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la
dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si
ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen
gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e
preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr
damnejar e anujar los circumvehins de aquella e
menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar
aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de
ferme resposta per part de la dita
ciutat de hoc o de no sobre les
coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e
deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer
e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual
en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la
dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del
Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com
haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre
gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que
ells fratura poch demanarme temps per consultar
e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus
sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto)
consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e
exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem
dien (o dieu) del castell de Algerri lo
haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes
que segons som informats per En Johan Mayans quey
tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e
derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses
superflue e scampar la gent que he mester fins
altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de
Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master.
Pregantvos que si en mes letres som massa lonch
mo hajau per scusat com dues rahons mi
condoheixen esser tant larch la una es que vull ho
sapiau tot laltra que saber les coses particularment
com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo
interes quey han desijen saber com passen. E comanvos
al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e
direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta
hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de
Modica.
martes, 26 de marzo de 2024
Lexique roman; G - Gallitrici
G
G, s. m., G, septième lettre et cinquième consonne de l'alphabet.
Aquesta letra g a doas manieras de so. Leys d'amors, fol. 4.
Cette lettre g a deux manières de son.
Comensa en la seccio de la linha de b entro la linha de g.
Trad. d'Albucasis, fol. 25.
Commence à la section de la ligne de b jusqu'à la ligne de g.
Ga, Gua, Gah, s. m., lat. vadum, gué, rivière.
Voyez Leibnitz, p. 101; Denina, t. III, p. 37; Mayans, Origen de la lengua española, t. II, p. 261.
Lhi ga son fort prion, no i passahran.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 78.
Les gués sont fort profonds, ils n'y passeront pas.
Gran ga a nadar.
Marcoat: Mentre m' obri.
Grande rivière pour nager.
Loc. fig.
Un pauc entrey en amor trop preon,
Yssir no 'n puesc, quar no i trob gua ni pon.
Guillaume de S. Didier: Aissi cum es.
Un peu j'entrai trop profondément en amour, je n'en puis sortir, car je n'y trouve gué ni pont.
La dreytura
No y troba gua ni pon.
P. Cardinal: Quals aventura.
La droiture n'y trouve gué ni pont.
- Défilé, détroit.
Lo gahs del brolh espes.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.
Le défilé du taillis épais.
ANC. CAT. Guau. CAT. MOD. Gual. ESP. Vado. PORT. Vão. IT. Guado. (chap. Vado, vados; v. vadejá, passá, crusá un riu, barranc, etc.)
Gab, Guab, Gap, s. m., raillerie, moquerie, plaisanterie, hâblerie, jactance.
Que ja no m'en reprenda
Del gab c' ai dic, si mon gabar enten.
Blacas: Per merce.
Que jamais elle ne m'en reprenne de la raillerie que j'ai dite, si elle entend mon railler.
No tem gap de lauzengier.
B. de Ventadour: En aquest.
Je ne crains pas raillerie de médisant.
Loc. Laus ses tot gap.
Adv. comp. Non o dic a gap.
Serveri de Girone: A greu pot.
Louange sans aucune hâblerie.
Je ne dis pas cela par jactance.
ANC. FR. Pié de cers par gab l'apelont.
Roman de Rou, v. 15651.
De humme ocire n'est pas gas.
Marie de France, t. I, p. 144.
Altrement tendrait tot à gab et à faintié.
Roman de Rou, v. 5074.
ANC. CAT. Gab. PORT. Gabo. IT. Gabbo.
2. Gabei, s. m., gazouillement.
Aug lo refrim e 'l gabei
Que fan l'auzelet menut.
Raimond de Miraval: Bel m'es qu' ieu.
J'entends le refrain et le gazouillement que font les menus oiseaux.
- Raillerie, moquerie.
Pero, sitot s'es gabeis,
Sos gens parlars me condui.
Raimond de Miraval: Ar ab la.
Pourtant, quoiqu'il soit raillerie, son gentil parler me conduit.
ANC. FR. Li remembra des vielz gabeiz.
Roman de Rou, v. 15661.
A gabois le torna et tint.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 252.
Le roy d'Angleterre luy demanda par manière de gabois:
“Comment, l'Isle-Adam, est-ce la robbe de mareschal de France?”
Monstrelet, t. I, fol. 299.
Ki m'ad ci amenet par gabeis un vassal.
Roman de Horn, col. 2.
3. Gabaria, Guabairia, s. f., hâblerie, moquerie, raillerie.
Fan be motz mals a jogar a taulas, ad escays et a datz et a dire follias e gabarias. V. et Vert., fol. 20.
Font bien moult de maux à jouer aux dames, aux échecs et aux dés et à dire folies et hâbleries.
Senhors, so que l' auzetz dir es guabairia.
Guillaume de S. Didier: D'una dona.
Seigneur, ce que vous lui entendîtes dire est raillerie.
ANC. FR. Aucuns i a qui fabliaus conte
Où il ot mainte gaberie.
Fables et cont. anc., t. III, p. 268.
Dit a son poursuivant une joyeuseté par maniere de gaberie.
Monstrelet, t. I, fol. 326.
4. Gabaire, Gabador, s. m., moqueur, trompeur, railleur, hâbleur, présomptueux.
Es parlers e gabaire Aquels plus que deners fais.
G. Pierre de Casals: Eu chanterai.
Est bavard et trompeur celui-là plus que denier faux.
Frances que van menassan,
... No son tan guabador
Non atendon al pascor.
Bertrand de Born: Greu m'es.
Les Français qui vont menaçant,... ne sont pas si hâbleurs qu'ils n'attendent pas au printemps.
ANC. FR. Di va, fet-il, es-tu gabere?
Roman du Renart, t. I, p. 12.
Socrates avec son nez de gabeur.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 357.
ANC. CAT. PORT. Gabador. IT. Gabbatore.
5. Sobregabaire, s. m., vantard, hâbleur, railleur.
Lo gabars es remazutz
Escarnitz; sobregabaire,
Dins o defors son repaire,
A pejor perilh que naus.
Giraud de Borneil: S'es cantars.
Le vanter est resté ridiculisé; le vantard, dedans ou dehors son repaire, a plus grand péril que navire.
Car vos valetz las meillors cen,
Que non sui sobregabaire.
Rambaud d'Orange: Non chant.
Car vous valez les cent meilleures, vu que je ne suis pas hâbleur.
6. Gabar, v., railler, plaisanter, hâbler, se moquer.
Voyez Muratori, Diss. 33.
No fatz mas gabar e rire,
Domna, quan ren vos deman.
B. de Ventadour: Amors e que us.
Vous ne faites que plaisanter et rire, dame, quand je vous demande quelque chose.
Ja no gabarai los Bretos,
Qu' atressi m vauc cum ilh muzan.
E. Fonsalada: De bon luec.
Jamais je ne raillerai les Bretons, vu qu' également je vais comme eux musant.
Part. prés. Ar fos uns quecs d'els en boia
D' En Saladin, pos van de Deu gaban.
Bertrand de Born: Ara sai ieu.
Maintenant fut un chacun d'eux dans la chaîne du seigneur Saladin, puisqu'ils vont se moquant de Dieu.
Subst. Per que jois faill, e gens gabars
Merma e desenansa.
Giraud de Borneil: Plaing.
C'est pourquoi joie fait défaut, et le gentil plaisanter diminue et baisse.
- Vanter, célébrer.
Ieu, so sabetz, no m dey gabar,
Ni de grans laus no m say formir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Moi, vous savez cela, je ne me dois vanter, ni de grandes louanges ne me sais combler.
Part. pas. Torneis en c'om s' eslais
Non es mais gabatz
Per lor ni prezatz.
Rambaud de Vaqueiras: Sirventes.
Tournoi dans lequel on s' engage n'est plus célébré par eux ni prisé.
ANC. FR. Dame, dites-le-vous à gas?
De gaber, dist-ele, n'ai cure.
Fables et cont. anc., t. III, p. 6.
Ne je ne sai se vous m'alés gabant.
Le Roi de Navarre, Chanson 42.
Puis si le gabe et va moqant.
Roman du Renart, t. I, p. 26.
ANC. ESP.
Nunqua ayas cuedado gabarte de tu fecho.
Quien nos trabaio faz non se va de nos gabando.
Bien se puede tu padre de buen fijo gabar.
Veo que non se gabará ella deste mercado.
Poema de Alexandro, cop. 52, 119, 213 et 215.
ANC. CAT. PORT. Gabar. IT. Gabbare.
7. Gabeyar, v., railler, hâbler, se moquer.
Qui l'autrui jafa e gabeya
La nueg qu' el frons li torneya
Ab lo vi.
Arnaud de Cotignac: Mout dezir.
Qui autrui plaisante et raille la nuit que le front lui tournoie avec le vin.
Gabela, Gabella, s. f., gabelle, impôt.
Voyez Mayans, Orig. de la leng. esp., t. II, p. 232.
Levaran novelamen
Talhas e quistas et uzatges
E gabelas e pezatges.
Brev. d'amor, fol. 122.
Lèveront de nouveau tailles et questes et usages et gabelles et péages.
Inquantar... gabellas.
Statuts de Provence. BOMY, p. 1.
Mettre à l'enchère... les gabelles.
III gros de gabella sus la sal.
Reg. des états de Provence de 1401.
Trois gros de gabelle sur le sel.
CAT. Gabèlla. ESP. Gabela. PORT. IT. Gabella.
2. Gabier, s. m., imposition, tribut.
M marxs lor det de randa ses tot gabier.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 115.
Leur donna mille marcs de rente sans aucun tribut.
3. Gabellador, s. m., gabeleur, employé de la gabelle.
Gabelladors, culhidors et ressebedors de la dita emposition.
Reg. des états de Provence, de 1401.
Gabeleurs, percepteurs et receveurs de ladite imposition.
CAT. Gabelot. IT. Gabelliere.
Gabia, Guabia, s. f., cage.
Mezero lo malvas Pilat en una gabia de ferre, et envieron lo a la prezon.
Hist. abr. de la Bible, fol. 77.
Mirent le méchant Pilate en une cage de fer, et l' envoyèrent à la prison.
Leo... troba gabia ayzinada que soptament si clau quan el es dins intrat.
Eluc. de las propr., fol. 253.
Lion... trouve cage préparée qui soudainement se ferme quand il est entré dedans.
Sai far guabias e naus.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je sais faire cages et auges.
CAT. Gabia. IT. Gabbia. (chap. Gabia, gabies; v. engabiá: engabio, engabies, engabie, engabiem o engabiam, engabiéu o engabiáu, engabien; perdigot o perdigacho engabiat, engabiats, perdiu engabiada, engabiades; gabieta de canari, gabietes de periquitos. ESP. jaula.)
Gabor, s. f., lat. vapor, vapeur, chaleur.
Signes de sanc e de fuec, e gabor de fum.
Trad. des Actes des apôtres, chap. 2.
Signes de sang et de feu, et vapeur de fumée.
Gacha, Guacha, s. f., agace, pie.
Loc. Ans mentetz com s' eratz gacha.
T. de Bertrand et de Gausbert: Gausbert.
Mais vous mentez comme si vous étiez pie.
Esteves ment plus lag que guacha.
P. Cardinal: D' Esteve.
Estèvè ment plus vilainement que pie.
IT. Gazza.
2. Agassa, s. f., agace, pie.
Que non prenda pic ni agassa
Ni autre auzel que mal li fassa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'il ne prenne pic ni agace ni autre oiseau qui mal lui fasse.
ANC. FR.
Ce qu'en fait de babil y savoit notre agace.
La Fontaine, Fables, liv. XII, fab. 11.
Gaf, s. m., gaffe, croc, crochet.
Deu esser en cascu cranel un petit gaf am que botesso... tiresso las escalas. Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.
Doit être en chaque créneau un petit croc avec quoi ils poussassent... tirassent les échelles.
2. Gat, s. m., croc, crochet.
Nas de gat, color de fer.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier cara.
Nez de croc (crochu), couleur de fer.
ESP. Gato (gafete). IT. Gatto. (chap. Gaf, gafs, gafet, gafets.)
3. Gafar, v., gaffer, accrocher, saisir, cramponner, mordre.
Edra pren nom de herere qui vol dire gafar.
Viscoza superfluitat de uelhs que si gafa ab las palpelas.
Eluc. de las propr., fol. 206 et 83.
Edra (lierre) prend nom de haerere, qui veut dire mordre.
Superfluité visqueuse des yeux qui s'attache avec les paupières.
Un lop rauchos lo gafet.
V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 276.
Un loup enragé le mordit.
Part. prés. Es tan gafant color que... a penas si pot delir.
Eluc. de las propr., fol. 266.
Est si mordante couleur... qu'à peine elle se peut détruire.
CAT. (agafar) ESP. PORT. Gafar. (chap. Agarrá, agarrás; enganchá, enganchás.)
Gafed, s. m., lépreux.
Que la carn sia dada als gafedz. Cout. de Condom.
Que la viande soit donnée aux lépreux.
ANC. ESP. Gafez (leproso; chap. Leprós, leprosos, leprosa, leproses.).
Gagathes, s. f., lat. gagates, gagathes, jais, jaiet.
Gagathes... es peyra ruda precioza.
Eluc. de las propr., fol. 188.
Gagathes... est une pierre précieuse rude.
ANC. ESP. Gagates (azabache). PORT. Gagata.
Gaillart, Galhart, Gallart, adj., gaillard, hardi, vigoureux, généreux.
(N. E. Como Rémi Gaillard)
Voyez Muratori, Diss. 33.
El cor me ten fresc e gaillart.
A. Daniel: Ar vei vermeils.
Me tient le coeur frais et gaillard.
Qui no s'entremet d' amar,
Greu pot esser gaillartz ni pros.
Raimond de Miraval: Sel que. Var.
Qui ne s'entremet d'aimer, peut difficilement être hardi et preux.
Grans dans es e deshonors
Qu' us cortes, de fatz galhartz,
Ses fals genhs e ses mals artz...
... Sia per fals cors galiatz.
Serveri de Girone: Pus semblet.
Grand dommage et déshonneur est qu'un courtois, généreux d'actions, sans fausses supercheries et sans mauvais artifices... soit trompé par faux coeurs.
Fig. Tant es galhartz lo sieus razonamens.
Raimond de Miraval: Pus oguan.
Tant est vigoureux le sien raisonnement.
CAT. Gallard. ESP. Gallardo. PORT. Galhardo. IT. Gagliardo. (chap. Gallart, valén, pito, pincho, collonut, atrevit, cortés, generós : noble.)
2. Galliardia, s. f., gaillardise, générosité, vigueur.
Trobars e chantars son movemens de totas galliardias.
Gramm. prov.
Le trouver et le chanter sont impulsions de toutes générosités.
CAT. Gallardia. ESP. (chap. gallardía). PORT. Galhardia. IT. Gagliardia.
3. Engalhardir, v., ragaillardir, ranimer, fortifier.
Tornara grass' e grossa;
Son cors sojornan,
S' engalhardira l' ossa.
Leys d'amors, fol. 28.
Redeviendra grasse et grosse; reposant son corps, elle se fortifiera l'os.
(chap. Engallardí, reanimá, fortificá.)
Gai, Jai, s. m., geai.
En estiu, quan crida 'l gais,
E reviu per mieg los plays
Jovens ab la flor que nais.
Pierre d'Auvergne: En estiu.
En été, quand le geai crie, et revit parmi les fourrés gaîté avec la fleur qui naît.
Quant aug chantar lo gal sus e l' erbos
E 'l pic e 'l jai e 'l merle.
G. Rainols d'Apt: Quant aug.
Quand j'entends chanter le coq sus en la pelouse et le pic et le geai et le merle.
Tota la nueg serena
Chanta 'l rossinhols e 'l jays.
(chap. Tota la nit serena cante lo rossiñol y 'l gacho.)
Arnaud de Marueil: Belh m'es quan.
Toute la nuit sereine chante le rossignol et le geai.
ESP. Grajo. PORT. Gaio. (chap. Gacho, gachos; paregut a la merla, merles.)
Gaitar, Gachar, v., guetter, épier, regarder, faire sentinelle.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Perqu'ieu s' onor gach.
(chap. Perque yo son honor guaito; vigilo, observo, espío, miro, guardo; v. aguaitá, guaitá: guaito, guaites, guaite, guaitem o guaitam, guaitéu o guaitáu, guaiten; guaitat, guaitats, guaitada, guaitades.)
Jean Esteve: El dous temps.
C'est pourquoi je guette son honneur.
Layros que gachon los camis. V. et Vert., fol. 103.
(chap. Lladres que guaiten los camins; espíen, vigilen, observen.)
Larrons qui épient les chemins.
Gaitem ben lo dia e la noit. Guillaume de Tudela.
Guettons bien le jour et la nuit.
S'ieu en un castel guaitava.
Cadenet: S'anc fui belha.
Si je guettais en un château.
- Précautionner.
Toza, qui s'en gacha,
De ben fai atrag
Qu'a tos temps fag.
Jean Estève: El dous temps.
Jeune fille, qui s'en précautionne, fait abstraction du bien qu'elle a fait de tous temps.
ANC. FR. Se gaita mauvessement des agaiz Bruneheut.
Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 262.
A la fenestre s'apoia,
Son seignor par iluec gaita.
Fables et cont. anc., t. II, p. 104.
La nuit gaita Guillaumes de Monclin.
Roman de Garin le Loherain, t. II, p. 91.
ANC. CAT. Guaytar. IT. Guatare.
2. Catar, v., voir.
Es dit cat, quar catar vol dire vezer. Eluc. de las propr., fol. 255.
Est appelé chat, car catar veut dire voir.
ANC. ESP. Abrio sos oios, cató à todas partes.
Poema del Cid, v. 357.
Lo que catar pudieremos embiarvoslo emos.
V. de S. Domingo de Silos, cop. 365.
Veo tuerto suyo que siempre mal catades.
Arcipreste de Hita, cop. 440.
3. Gach, Guach, Gag, Gayt, s. m., guet. (chap. Aguait, guait.)
Per far lo guach de neuch (nuech) e de jorn e per guarda, covenia qu' els queux e 'ls vailetz, que no avio acostumatz de cavalguar ni de portar armas... prezeso los cavals. Cat. dels apost. de Roma, fol. 189.
Pour faire le guet de nuit et de jour et pour garde, il convenait que les cuisiniers et les valets, qui n'avaient accoutumé de chevaucher ni de porter armes... prissent les chevaux.
Devo appellar als gayts los serjans que gayton.
Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 609.
Doivent appeler aux guets les sergents qui guettent.
Loc. Si alcus fazia homecedi a gach apessar.
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128.
Si aucun faisait homicide avec guet-apens.
4. Gaita, Gacha, s. f., sentinelle, vedette, guet, guérite.
Ieu aug que la gaita cria:
“Via sus! qu'ieu vey lo jorn
Venir apres l'alba.”
Bertrand d'Allamanon: Us cavaliers.
J'entends que la sentinelle crie: “Va sus! vu que je vois le jour venir après l'aube.”
Que faza gacha ni bastio.
Tit. de 1238. DOAT, t. CXLIX, fol. 3.
Qui fasse guérite ni bastion.
Franx sia per I an et per I dia de cavalgada... et de gacha.
Statuts de Montpellier de 1204.
Qu'il soit franc pour un an et pour un jour de chevauchée... et de guet. Fig. Temor es la gacha del castelh que negun temps no dorm.
V. et Vert., fol. 46.
Crainte est la sentinelle du château qui en aucun temps ne dort.
Loc. Puois al vespre, can tost avem sopat,
Nos fam la gaita entr' el mur e 'l fossat.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Puis au soir, quand nous avons promptement soupé, nous faisons le guet entre le mur et le fossé.
ANC. FR. Y avoit une gaite toute jour à journée,
Qui sonnoit un bacin quant la pierre ert levée.
Chron. de Bertrand Du Guesclin.
Vers cil qui secorre me durent
Tant que les guetes m'aparçurent.
Roman de la Rose, v. 15278.
ANC. CAT. Guayta. (chap. Guaita, guaites; vigía, guarda, sentinela; garita.)
5. Gaichos, s. m., guetteur, sentinelle, vedette.
E 'l gaichos es latz l' esponda.
Marcabrus: Lanquan.
Et la sentinelle est près la barrière.
6. Gaytador, s. m., vedette, sentinelle.
No devo mettre portiers per els sus pena, ni gaytadors.
Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 610.
Ne doivent mettre portiers pour eux sous peine, ni sentinelles.
ANC. FR. Ha, ha, cauailles, vous nous treuflés?
répliquèrent les guetteurs: Tue, tue!
Satyre Ménippée, p. 257.
7. Agaitar, Agachar, v., regarder, observer, guetter, considérer.
A tot despieg es cazegutz
Cuy ave autruy agachar.
B. Martin: Farai un vers.
Est tombé à tout mépris celui à qui il arrive de guetter autrui.
Deus non agaita pas cals fom, mas cal serem a la fi.
Trad. de Bède, fol. 42.
Dieu ne considère pas quels nous fûmes, mais quels nous serons à la fin.
So son los demonis qui per tot nos espion e nos agachon.
V. et Vert., fol. 103.
Ce sont les démons qui partout nous épient et nous guettent.
Agachons son appellats agachons, car agachon et regardon ho regardar devon tot drech sus las partidas de las possessions.
Trad. du Traité de l'Arpentage, 2e p., ch. 2.
Les témoins sont appelés témoins, parce qu'ils observent et regardent ou doivent regarder tout droit sur les séparations des possessions.
Part. pas. A tant agachat tro que m'a vista sola.
Hist. abr. de la Bible, fol. 13.
A tant guetté jusqu'à ce qu'il m'a vue seule.
ANC. FR. Nos ne savons ki nos agaite.
Roman de Rou, v. 14039.
Endementiers en agaitant
Cum li venieres qui atant
Que la beste en bel leu se mete.
Roman de la Rose, v. 1429.
CAT. Agaytar, aguaytar. IT. Aguatare, agguatare. (chap. Aguaitá.)
8. Agach, Agag, Aguag, Aguait, Agah, Agaze, s. m., guet.
Es enans avertitz
Que l' aguaitz si' issitz.
Pierre d'Auvergne: Gent es.
Est averti avant que le guet soit sorti.
- Aguet, embuscade, embûche.
A Dieu prec, per sa dousor...
Que ns gart de mortal agag.
Folquet de Romans: Quan be m.
Je prie Dieu, par sa douceur... qu'il nous garde de mortelle embûche. Loc. Si 'lh fezitz... bastir agah.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 60.
Ainsi vous lui fîtes... dresser embûche.
Se volon metre en agach
Per saber cum es de nos.
B. de Ventadour: Aitantas bonas.
Se veulent mettre en aguet pour savoir comment il en est de nous.
Drech en agaze si son mes. V. de S. Honorat.
Droit en embuscade se sont mis.
ANC. FR. Quant il orent passé l' aguait...
De joste la cité un agaist establi.
Roman de Rou, v. 8640 et 905.
Plor de fame n'est fors agait.
Roman de la Rose, v. 13585.
CAT. Aguayt. IT. Aguato, agguato. (chap. Aguait, aguaits; emboscada, emboscades; selada, selades.)
9. Agachon, s. m., témoin, pierre, brique, etc., cassée en deux ou plusieurs morceaux enterrés autour d'une borne, et servant à attester, par leur rapprochement, que cette borne n'a pas été déplacée.
Si hi a mestier II o III o IIII o V agachons, o mais o mens.
Agachons son appellats agachons, car agachon et regardon ho regardar devon tot drech sus las partidas de las possessions.
Si los agachons que trobaras al pe del terme non eron fraires.
Tot agachon deu regardar drech al autre terme.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e p., ch. 1 et 2.
Si y a besoin de deux, ou trois ou quatre ou cinq témoins, ou plus ou moins.
Les témoins sont appelés témoins, parce qu'ils observent et regardent ou doivent regarder tout droit sur les séparations des possessions.
Si les témoins que tu trouveras au pied du terme n'étaient pas frères.
Tout témoin doit regarder droit à l'autre terme.
(chap. Fita, fites; fillola, filloles; pedres que se fiquen a les partissions. Yo sempre hay vist una fita mes gran al mich y dos filloles mes menudes als dos costats.)
10. Agachonar, v., poser des témoins de borne, pourvoir de témoins.
Lo libre que ensenha de destrar e de... agachonar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, préface.
Le livre qui enseigne à mesurer et à... poser des témoins.
Part. pas. Auras ton terme ben et justament agachonat.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e p., ch. 25.
Tu auras ton terme bien et justement pourvu de témoins.
11. Reireguach, s. m., arrière-guet.
Seria fach bon guach e reireguach.
Docum. de 1381, ville de Bergerac.
Il serait fait bon guet et arrière-guet.
12. Scalgayt, Escalgayt, Escurgach, s. m., échauguette, poste de garde, patrouille, ronde.
Aquels del scalgayt, lo mati, ho devo denunciar al conestable.
Aquels que so del escalgayt.
Tr. des Chart., reg. 165, pièce 406.
Ceux de l' échauguette, le matin, doivent dénoncer cela au connétable. Ceux qui sont du poste.
Fan escurgach entre se. Brev. d'amor, fol. 51.
Font échauguette entre soi.
13. Echirgaitar, Escurgachar, v., guetter, se mettre aux aguets, surveiller. La leonessa echirgaita en la via. Trad. de Bède, fol. 40.
La lionne se met aux aguets dans le chemin.
Espion los pelegris, et escurgachon los camis.
V. et Vert., fol. 103.
Épient les pélerins, et guettent les chemins.
ANC. FR. Sor chascune tor une gaite
A mise por eschargaitier.
Roman du Renart, t. II, p. 327.
Gal, s. m., lat. gallus, coq.
Quant aug cantar lo gal sus e l' erbos.
G. Rainols d'Apt: Quant aug.
Quand j'entends chanter le coq sus en la pelouse.
Enans que lo gal cante. Hist. abr. de la Bible, fol. 60.
(chap. Abans que canto lo gall.)
Avant que le coq chante.
Loc. Sai ben far de galh capo.
(chap. Sé be fé de gall capó.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je sais bien faire de coq chapon.
ANC. FR. Si chappons feussent et non gals.
Rabelais, liv. III, ch. 46.
CAT. Gall. ESP. PORT. IT. Gallo. (chap. Gall, galls.)
2. Galina, Galinha, s. f., lat. gallina, poule, poularde, geline.
Un hueu de galina penretz.
Prendetz una jove galina.
(chap. Un ou de gallina pendréu. Pendréu una gallina jove.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous prendrez un oeuf de poule.
Prenez une jeune poule.
Quatre sols de cens et doas galinhas.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXIV, fol. 187.
Quatre sous de cens et deux gelines.
Prov. Gals es gilos de sas galhinas.
(chap. Lo gall es selós de les seues gallines.)
Liv. de Sydrac, fol. 116.
Coq est jaloux de ses poules.
ANC. FR. Metre renart o les gelines.
Roman de la Rose, v. 15216.
C'est la geline à qui l'on veut oster
Tous ses poussins.
Clément Marot, t. III, p. 318.
La martre a mangé trois de mes mères gelines couveresses.
Les Quinze Joyes de Mariage, p. 59.
CAT. ESP. Gallina. PORT. Gallinha. IT. Gallina. (chap. Gallina, gallines; polla, polles; cloca, cloques : lloca, lloques.)
3. Galinad, s. m., lat. gallinaceus, coq, poulard.
I galina... et I galinad. Cout. de Taraube de 1281.
Une geline... et un coq.
4. Galhino, s. m., poulet.
Que no 'l trabuque mort plus vil d' un galhino.
Roman de Fierabras, v. 3322.
Qu'elle ne le renverse mort plus vilement qu'un poulet.
5. Guallinier, adj., gelinier, mangeur de volaille, terme de fauconnerie.
Volrai lo donc mal mudat, guallinier,
Gras, debaten, que non puesca volar.
Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.
Je le voudrai donc mal mué, gelinier, gras, se débattant, qu'il ne puisse voler.
ESP. Gallinero (chap. Galliné, gallinés.)
6. Gallinaci, adj., lat. gallinaceus, de poule, semblable à la poule.
Gal gallinaci, autrament dit capo. Eluc. de las propr., fol. 146.
Coq-poule, autrement dit chapon.
IT. Gallinaccio.
Galactites, s. f., lat. galactites, galactite, sorte de pierre.
Galactites es peyra cendroza. Eluc. de las propr., fol. 188.
Galactite est pierre cendreuse.
ESP. Galactite (galactita: viene del griego γαλακτίτης (galaktites = lácteo).
Galaubier, Gualaubier, adj., gaillard, élégant, gracieux, magnifique. Donzel gualaubier chavalgador.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Damoisel gaillard chevaucheur.
Qu'els plus pros e 'l plus galaubiers
Vey de lauzengiers presentiers.
Rambaud d'Orange: Als durs crus.
Vu que les plus preux et les plus magnifiques je vois ambitieux des louangeurs.
Fig. Sos coindes e galaubiers.
Perdigons: Be m dizon.
Sons agréables et gracieux.
2. Galaubia, Gualaubia, s. f., gaillardise, élégance, gracieuseté, jactance.
Car aissi remas jois e chans
E pretz e galaubia.
Giraud de Borneil: De chantar mi.
Car ainsi reste joie et chant et mérite et gracieuseté.
Frairi, ditz manens,
Trop vos faitz parliers
De gran galaubia.
Le Moine de Montaudon: Manens.
Malheureux, dit le richard, vous vous faites trop parleur de grande jactance.
Per qu' ieu lays chans e joy e gualaubia.
Le Moine de Foissan: Be volgra fos.
C'est pourquoi je laisse chant et joie et gaillardise.
3. Galaubey, s. m., étalage, pompe.
Qu' aion qualque solatz
De lur gran galaubey
Denant lo maior rey.
Giraud de Borneil: Si per mon.
Qu'ils aient quelque satisfaction de leur grand étalage devant le plus grand roi.
4. Galambejar, v., briller, déployer de la magnificence.
Substantiv. Tan n'i vei d'els estrays
Del bel galambejar.
Giraud de Borneil: Dels bels digz.
Tant j'y en vois d'eux séparés du beau briller.
Galbani, s. m., lat. galbanum, galbanum, sorte de plante, gomme qu'on tire de cette plante.
Galbani es herba... jasia que Varro ditz que galbani es suc de ferula.
Eluc. de las propr., fol. 210.
Galbanum est herbe... bien que Varron dise que galbanum est suc de férule.
Contra dolor de cap pren galbani. Coll. de recettes de méd.
Contre douleur de tête prends galbanum.
CAT. ESP. PORT. IT. Galbano.
2. Galba, s. f., galbanum.
Ab eces, galba e vinagre. Eluc. de las propr., fol. 96.
Avec encens, galbanum et vinaigre.
Galea, Galeia, s. f., galéace, galère.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Ichi de Roma... en doas galeas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 152.
(chap. Va ixí de Roma... en dos galeres.)
Sortit de Rome... en deux galéaces.
XXXV galeas del rei de Fransa. Cartulaire de Montpellier, fol. 71.
Trente-cinq galéaces du roi de France.
Per que aparelha son viage,
Galeyas e lenz el ribage.
V. de S. Honorat.
C'est pourquoi il appareille son voyage, galéaces et barques au rivage. ANC. CAT. ANC. ESP. Galea (MOD. Galera). IT. Galéa. (chap. Galera, galeres; tamé es un marisc, y lo nom de un poble prop de Tortosa.)
2. Gale, Guale, s. f., galère, galion.
Naus, linhs e gales e nautors. Leys d'amors, fol. 15.
Navires, barques et galères et nautonniers.
L' emperador ac sos navelis aparelhatz, entre naus e lins e guales, dos melia. Roman de la Prise de Jérusalem.
L'empereur eut ses bâtiments appareillés, entre navires et barques et galères, deux mille.
PORT. Gale.
3. Galiot, s. m., forban, cosraire (corsaire), pirate.
D' amor vey que neys la pus complida
Sap plus d'enjan que galiotz.
T. de G. Riquier et d'un Anonyme: Aras.
D'amour je vois que même la plus accomplie sait plus de tromperie que forban.
Portacarns e galiotz.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Portechair et corsaire.
Adject. Fon raubat per layros galiotz. V. et Vert., fol. 75.
Fut dérobé par larrons pirates.
ANC. FR. Robeour de mer que l'en apèle galioz.
Li uns de ces messages, qui avoit non Ardulphes, fu pris des galioz.
Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 229 et 256.
CAT. Galiot. ESP. PORT. Galeote. IT. Galeotto. (chap. Al Decamerón voréu al príncipe Galeoto.)
4. Gallera, s. f., galère.
An portat
En galleras los preyzoniers.
V. de S. Honorat.
Ont porté dans les galères les prisonniers.
Per far aparelhar naus et galeras.
Rec. des États de Provence, de 1401.
Pour faire appareiller nefs et galères.
CAT. ESP. PORT. IT. Galera. (chap. Galera, galeres.)
Galeta, s. f., galette.
VI galetas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Six galettes.
CAT. Galeta. ESP. Galleta. IT. Galletta. (chap. Galleta, galletes; a un cubo o poval tamé se li diu galleta.)
Gallitrici, s. m., lat. callitrichum, capillaire, sorte de plante.
Raiz de fenoyl et de camomilla et de gallitrici.
Rec. de remèdes en prov,, fol. 1.
Racine de fenouil et de camomille et de capillaire.
ESP. Culantrillo.