Mostrando las entradas para la consulta barques ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta barques ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 2 de diciembre de 2025

Pretor

Pretor, s. m., lat. praetor, préteur.

La majer poestatz l' en deu destrenher, si com es lo pretor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
La plus grande autorité doit l'y contraindre, ainsi comme est le préteur.


CAT. ESP. PORT. Pretor. IT. Pretore. (chap. Pretor, pretors; o be prétor, pretors.)

2. Pretori, s. m., lat. praetorium, prétoire.

Adonc meneron Jhesu al pretori.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.
Alors ils menèrent Jésus au prétoire.
CAT. Pretori. ESP. PORT. IT. Pretorio.

Adonc meneron Jhesu al pretori.


(N. E. Observen ustedes la diferencia entre el occitano Pretori y el catalán Pretori. En este Lexique Roman de Raynouard se encuentran muchísimas palabras, ya no digo frases, que son igualicas en occitano y en catalán; seguramente es porque el catalán siempre fue uno más delos dialectos occitanos, o bien la misma lengua con cuatro cambios.
Incluso después de la gramática del químico Pompeyo Fabra, escrita en castellano, Loís Alibèrt (que le llama Pompeu) afirma que el catalán es uno más de los dialectos de “los parlars lengadocians”, o sea, de la lengua de òc, och, hoc : sí en occitano; “catalan compres”.
La ausencia de tildes, apóstrofes, y otros rasgos parecen diferenciar la lengua occitana del dialecto occitano catalán, pero cuando se leen a fondo los textos desaparece esa luz de los iluminados. "autres dialèctes occitans, catalan comprés")

dialèctes occitans, catalan comprés

"resposta de hoc o de no

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Otro texto de prueba:

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.

Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIII del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.


Dante nos lo explica en latín en De Vulgari Eloquentia

De Vulgari Eloquentia, Dante.

CAT. Hoc. (N. E. Se encuentra en el dialecto catalán, hoc, oc, òc, och, incluso en el año 1505, Jacme de Casafranca)

"E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc e encara fetge dehia laltre.
Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma."


Pretz

Prevaricador

miércoles, 10 de julio de 2024

Narrar - Nau

Narrar, v., lat. narrare, narrer, raconter, interpréter, expliquer. 

Lo somnhe dis a mon senhor,

Qu' a son amic lo deu hom dir, 

Et el narret lo m' en amor.

Giraud de Borneil: No pues sofrir. 

Je dis le songe à mon seigneur, vu qu'à son ami on doit le dire, et il me l' interpréta en amour.

Part. pas. Crey que 'l somjes sera vertatz

Aissi dreg cum mi fo narratz.

Giraud de Borneil: No pues sofrir

Je crois que le songe sera vérité ainsi juste comme il me fut expliqué. CAT. ESP. PORT. Narrar. IT. Narrare. (chap. Narrá: narro, narres, narre, narrem o narram, narréu o narráu, narren; narrat, narrats, narrada, narrades.)

Lo Decamerón en chapurriau, Kindle

2. Narratio, Narracio, s. f., lat. narratio, narration.

Narracios del fol, es charja en via. Trad. de Bède, fol. 43.

Narration du fou, c'est charge en route.

Per maniera de narratio. Leys d'amors, fol. 150. 

Par manière de narration.

CAT. Narració. ESP. Narración. PORT. Narração. IT. Narrazione.

(chap. Narrassió, narrassions.)

 

Nas, Naz, s. m., lat. nasus, nez.

E 'l naz qu' es dreitz e be sezens.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Et le nez qui est droit et bien séant.

Loc. Leujaria m' estai de las,

E ditz me, e tira m pel nas.

Garins le Brun: Nueg e jorn.

Folie m'est de côté, et me dit, et me tire par le nez (m'entraîne).

Lo desiriers m' afama,

E s vai cascun jorn doblan

Tan que m' es poiatz sobr' el nas.

Raimond de Miraval: Sitot s' es. 

Le désir m' affame, et se va chaque jour doublant tant qu'il m'est monté sur le nez.

Est bisbatz, nas de corba.

Guillaume de Berguedan: Chanson ai. 

Cet évêque, nez de courbe. 

Porcier, cara de guiner, 

Nas de gat, color de fer.

T. de Folquet et de Porcier: Porcier. 

Porcier, visage de renard, nez de chat, couleur de fer.

CAT. Nas. IT. Naso. (chap. Nas, nassos.)

2. Nasal, s. m., nasal, partie du casque qui garantissait le nez.

Lo nasal

Li trenquet tro en la ventailla.

Roman de Jaufre, fol. 13. 

Le nasal lui trancha jusqu'au ventail. 

ESP. PORT. Nasal. IT. Nasale. (chap. Nassal, part del casco que protegíe lo nas.)

3. Esnasar, v., énaser, couper le nez.

Part. pas. Lo nas li taylla mantenent...;

Trobet sa filla esnasada.

V. de S. Honorat. 

Le nez lui taille maintenant...; il trouva sa fille énasée.

(chap. Esnassá : tallá lo nas.)

 

Nascer, Naisser, v., lat. nasci, naître

Fora m, so m par,

Mielhs que fossetz a naisser.

Aimeri de Peguilain: Ses mos apleitz. 

Il me serait, ce me paraît, mieux que vous fussiez à naître.

El jorn qu'om mor per Dieu, nays justamen. 

G. Figueiras: Totz hom. 

Le jour que l'homme meurt pour Dieu, il naît justement.

Anc non nasquet sai, entre nos, 

Neguna c' aia cors tan gen.

G. Rudel: Quant lo rossignols. 

Oncques ne naquit ici, parmi nous, nulle qui ait corps si gentil.

- Fig. Il s'appliqua aux choses physiques et morales. 

Aissi com nays aigua de fon, 

Nays d' el cavalaria.

(chap. Així com naix aigua de fon, naix d' ell caballería.) 

P. Cardinal: Ieu volgra.

Ainsi comme naît eau de fontaine, naît de lui chevalerie.

Conosc qu'el be 

Qu' ieu dic de lieys no nais de me, 

Ans nais de s'amor natural.

Folquet de Marseille: Ab pauc. 

Je connais que le bien que je dis d'elle ne naît pas de moi, mais naît de son amour naturel. 

Cuiava lur traire 

Lo pel don lur nais 

Malvestatz, e vey 

Que per un lur en naisson trey.

Pierre de Bussignac: Sirventes e chansos. 

Je pensais leur arracher le poil dont leur naît mauvaiseté, et je vois que pour un leur en naissent trois.

Part. pas. loc.

Non envei el mon nulh hom nat.

G. Adhemar: Non pot esser. 

Je n' envie au monde nul homme né. 

Aquela mal nada gent. Philomena. 

Cette gent mal née.

Tu fust nada de Suria.

P. Cardinal: Vera Vergena. 

Tu fus née de Syrie. 

Mais valgra que degus no fos vius ni nascutz. Guillaume de Tudela.

Mieux vaudrait que nul ne fût vif ni né. 

ANC. FR. Que je ai fait, puisque je fuis nascus. Roman de Roncevaux.

Ieu plus fin joy esper 

Que nulhs natz de maire. 

P. Raimond de Toulouse: Pessamen. 

Plus pure joie j'espère que nul né de mère (qu'homme quelconque). 

Que us duptavon mais que hom nat de maire. 

G. Faidit: Fortz chausa.

Qui vous redoutaient plus qu'homme né de mère. 

ANC. FR. Qu' einz ne passa nus hons de mère né.

Roman d'Agolant, v. 354.

CAT. Naixer, naxer. ESP. Nacer. PORT. Nascer, nacer. IT. Nascere.

(chap. Naixe: naixco, naixes, naix, naixem, naixéu, naixen; naixcut o nascut, naixcuts o nascuts, naixcuda o nascuda, naixcudes o nascudes.)

2. Nassemen, Naissement, Nayssemen, Naysemen, s. m., naissance. 

Des qu'ieu venc a nassemen.

Arnaud Catalan: Dieus verais. 

Dès que je vins à naissance. 

De naissement e de mort. Liv. de Sydrac, fol. 66. 

De naissance et de mort.

Lay en Jherusalem, on Dieus pres naysemen.

P. Bremon Ricas Novas: Pus partit. 

Là en Jérusalem, où Dieu prit naissance. 

Re no sai on fo mos nayssemens.

Austor Segret: No sai qui m so. 

Point ne sais où fut ma naissance.

ANC. FR. Tenons donc pour vray fondement 

De Jhésu-Crist le naiscement.

Roman de la Rose, v. 61. 

CAT. Naixement, naxement. ESP. Nacimiento. PORT. IT. Nascimento.

(chap. Naiximén, naiximens.)

3. Naissensa, Naysensa, Naisquenza, s. f., lat. nascentia, naissance. 

Quar si Caym a el segle semensa,

Esteves cug que fon d' eyssa nayssensa. 

P. Cardinal: Un sirventes ai en cor. 

Car si Caïn a au siècle semence, je pense qu'Estève fut de même naissance.

Ges no nais ni comensa 

Segon autra naissensa.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Point ne naît ni commence selon autre naissance.

Adoncas pren verais amors naisquenza. 

Aimeri de Peguilain: Anc mais de joi. 

Alors prend vrai amour naissance.

Fig. D' on er sa mortz justa, vera naysensa, 

Qu' el jorn qu' om mor per Dieu, nays justamen. 

G. Figueiras: Totz hom qui ben. 

D'où sera sa mort juste, véritable naissance, vu que le jour que l'homme meurt pour Dieu, il naît justement.

CAT. Naixensa, naxensa. ANC. ESP. Nascencia, nacencia. IT. Nascenza.

(chap. Naixensa, naixenses.)

4. Nativitat, s. f., lat. nativitatem, nativité.

Ill Juzieu los feiron ardre lo jorn de la nativitat de Crist.

V. de Bertrand de Born. 

Les Juifs les firent brûler le jour de la nativité de Christ.

Tractem de la nativitat. Brev. d'amor, fol. 148. 

Traitons de la nativité. 

CAT. Nativitat. ESP. Natividad. PORT. Natividade. IT. Natività, nativitate, nativitade. (chap. Natividat, Natividats.)

5. Naissedura, s. f., panaris, mal d'aventure.

Fan greviar la malaudia, 

Sia plaga o naissedura.

Brev. d'amor, fol. 124. 

Font aggraver la maladie, soit plaie ou panaris. 

CAT. Naxedura.

6. Natio, Nacio, Nassio, Naision, s. f., lat. nationem, nativité, naissance.

El jorn de la naision

Fetz dos crestias brusar,

Artus ab autre, son par.

V. de Bertrand de Born. 

Le jour de la Nativité, il fit deux chrétiens brûler, Artus avec un autre, son compagnon. 

ANC. FR. Dès le temps de sa nascion, le suppliant a esté entachié d'une maladie contagieuse. (N. E. En chapurriau, este entachié es tacat.)

Lett. de rém. 1415. Carpentier, t. III, col. 10.

ESP. IT. Natio.

- Nature, origine.

Quan pens cum etz de gentil nassio.

B. de Ventadour: En pessamen. 

Quand je pense comme vous êtes de gentille nature.

- Nation, peuple.

Mas cascuna de las natios cuiara esser mielher que lh' autra.

Aissi seran totas las nassios que creiran el filh de Dieu.

Liv. de Sydrac, fol. 21. 

Mais chacune des nations pensera être meilleure que l'autre.

Ainsi seront toutes les nations qui croiront au fils de Dieu.

Clemens, premier papa de la natio de Roma. 

Poncia, de la nacio de Roma.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 14 et 23. 

Clément, premier pape de la nation de Rome. 

Ponce, de la nation de Rome.

CAT. Nació. ESP. Nación. PORT. Nação. IT. Nazione.

(chap. Nassió, nassions. Los encantats aragonesistes com los de la CHA escriuen Aragon ye nazion. Que u va sé está mol cla, pero ara es una mes de les comunidats autónomes de España.)

7. Natiu, Nadiu, adj., lat. nativus, natif, naturel, réel.

Cel fez foudat nadiva,

Que sa domna auset forfar.

T. d'une dame et de Rofin: Rofin, digatz. 

Celui-là fit folie réelle, qui sa dame osa forfaire. 

CAT. Natiu. ESP. PORT. IT. Nativo. (chap. Natiu, natius, nativa, natives.)

8. Nadal, Nadau, s. m., lat. natalis, Noël.

L' espirital 

Senhor, don an tort li Juzieu, 

Que nasquet la nueg de nadal.

G. Magret: Atrestan.

Le spirituel Seigneur, dont ont tort les Juifs, qui naquit la nuit de Noël.

Blanc' e fresc' atretal 

Cum par neus a nadal.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Blanche et fraîche pareillement comme paraît neige à Noël.

Aissel jorn mi sembla nadaus 

Qu' ab sos bels huels espiritaus 

M'esgarda.

B. de Ventadour: Chantars no pot.

Ce jour me semble Noël qu'avec ses beaux yeux spirituels elle me regarde.

CAT. ANC. ESP. Nadal. ESP. MOD. (Navidad) PORT. Natal. IT. Natale.

(chap. Nadal, Nadals; apellit ben conegut.)

9. Nadalor, s. m., Noël. 

El temps de nadalor, 

Cant vent ab plueia cor, 

E par la neu e 'l glatz.

Amanieu des Escas: El temps. 

Au temps de Noël, quand vent avec pluie court, et paraît la neige et la glace.

10. Annatz, s. m., du latin ante natus, aîné.

Natura ac dos effans gens:

Dreg de natura, dreg de gens;

Dreg de natura es l' annatz.

Brev. d'amor, fol. 62.

Nature eut deux enfants gentils: droit de nature, droit des gens; droit de nature est l' aîné.

(chap. Primogénit, primogenits, primogénita, primogénites. Cuan lo primogénit, lo primé engendrat, se moríe, se li díe primogénit al segón, com va passá en los príncipes Carlos de Viana y Fernando, que después seríe Fernando II d'Aragó, lo católic.)

11. Ancnation, s. f., lat. agnationem, agnation.

Ses siencia et autreiamen... dels plus savis de l' ancnation, o cognation d'aquel menor. Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle. 

Sans connaissance et concession.... des plus sages de l' agnation, ou cognation de ce mineur.

CAT. Agnació. ESP. Agnación. PORT. Agnação. IT. Agnazione.

(chap. Agnassió, agnassions : los predecessós.)

12. Cognation, s. f., lat. cognationem, cognation, parenté, proximité du sang.

Ses siencia et autreiamen.... dels plus savis de l' ancnation, o cognation d'aquel menor. Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle. 

Sans connaissance et concession.... des plus sages de l' agnation, ou cognation de ce mineur. 

ESP. Cognación. PORT. Cognação. IT. Cognazione.

(chap. Cognassió, cognassions, de co + naixe; parén, parens; parentela, parenteles.)

13. Cognat, Conhat, Coingnat, adj., lat. cognatus, cognat, allié du côté des femmes, beau-frère, cousin.

Dona que sap far de cognat drut,

E de marit sap far cognat,

Arma e cor a tut perdut. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas. 

Dame qui sait faire de cognat galant, et de mari sait faire cognat, âme et corps a tout perdu.

E 'l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda,

E l'autre sos conhatz.

Bertrand de Born: D'un sirventes no. 

Et le roi revient là avec ceux de Garlande, et les autres ses alliés. Substantiv. Ademars, sos coingnatz.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz. 

Adhémar, son allié. 

ESP. (cuñado) PORT. Cognado. IT. Cognato. (chap. Cuñat, cuñats; aliat, aliats de part de la dona.)

Venecia, puente Rialto

 

- Substantiv. au, fém. Alliée, belle-soeur, cousine.

Anselme sa cognada. V. de S. Honorat. 

Anselme, sa belle-soeur.

ESP. (cuñada) PORT. Cognada. IT. Cognata. (chap. cuñada, cuñades.)

14. Renascer, v., lat. renasci, renaître, naître de nouveau. 

Part. pas. En lo baptism' es renada. Brev. d'amor, fol. 87. 

Dans le baptême elle est renée. 

CAT. Renaixer, renaxer. ESP. Renacer. PORT. Renascer. IT. Rinascere.

(chap. Renaixe: renaixco, renaixes, renaix, renaixem, renaixéu, renaixen; renaixcut o renascut, renaixcuts o renascuts, renaixcuda o renascuda, renaixcudes o renascudes.)

 

Natura, s. f., lat. natura, nature, principe des choses créées. 

Dona, la genser creatura 

Que anc formes el mon natura. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, la plus belle créature que oncques formât au monde nature.

Aissi parti natura, 

Gracia et aventura 

Los dons entre las gens.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Ainsi partagea nature, grâce et hasard les dons entre les gens.

Cazon soven vilmens el vil peccat de luxuria, e neys contra natura, que es gran vileza. V. et Vert., fol. 91.

Tombent souvent honteusement dans le vil péché de luxure, et même contre nature, qui est grande vilenie.

- Penchant, habitude, caractère.

Tota creatura 

Revertis a sa natura.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Toute créature retourne à sa nature. 

Mantas autras naturas 

Trobam en las creaturas.

Brev. d'amor, fol. 53.

Maintes autres habitudes nous trouvons dans les créatures.

Fetz de diversas naturas 

Homes et autras creaturas.

V. de S. Honorat. 

Fit de diverses natures hommes et autres créatures.

Ieu sui hom d'aital natura, 

No vuelh l'onor qu' el pro lays.

P. Rogiers: Al pareissen. 

Je suis homme de telle nature, je ne veux pas l'honneur qui délaisse le profit.

Chauzimen 

Devetz aver e mesura 

De las domnas, que natura 

Es que lur cara tenguon gen. 

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Vous devez avoir égard et modération envers les dames, vu que c'est nature qu'elles tiennent leur visage gentiment.

- Espèce, sorte.

Negus aucels non manja autre de sa natura.

V. et Vert., fol. 73.

Nul oiseau ne mange autre de son espèce.

- Partie sexuelle.

Que si gardes de molhar sa natura dedins d'ayga ni cauda ni freja.

Liv. de Sydrac, fol. 77. 

Qu'il se gardât de mouiller sa nature dans de l'eau ni chaude ni froide.

Beceite, Beseit, toll de Rabosa

Loc. Dreytz de natura fo 'l premiers, 

E dreytz de gens fo lo derriers.

Brev. d'amor, fol. 3.

Droit de nature fut le premier, et droit des gens fut le dernier. 

Adv. comp. S' es per natura alapens.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

S'il est par nature aux ailes pendantes. 

S' ieu ren vali ni trobi per natura 

Plazen dona, a vos o deg grazir.

B. Carbonel: Motas de vetz. 

Si je vaux quelque chose et trouve naturellement dame agréable, je dois vous en savoir gré.

CAT. ESP. PORT. IT. Natura. (chap. Naturalesa, naturaleses.)

2. Natural, Naturau, adj., lat. naturalis, naturel, conforme à l'ordre, qui est dans la nature. 

Selh que per nos det son sanc natural. 

Bernard de Venzenac: Lo pair' e 'l filh. 

Celui qui pour nous donna son sang naturel.

Per sol entendemen et engien natural. V. et Vert., fol. 100. 

Par le seul entendement et génie naturel. 

Neguna parladura non es naturals ni drecha del nostre lengage.

Gram. provençal. 

Nulle locution du notre langage n'est naturelle ni directe.

- Propre, en ligne directe.

Sera sos filhs per adoptio, e non es filhs naturals. V. et Vert., fol. 39.

Sera son fils par adoption, et n'est pas fils naturel.

- Qui n'est pas né en légitime mariage.

1 filh legal

Hac Abrams et 1 natural.

Leys d'amors, fol. 134.

Un fils légitime eut Abraham et un naturel.

- Qui est conforme à la nature particulière de chaque espèce.

Semenan vau mos castiers

De sobr' els naturals rochiers,

Que no vey granar ni florir.

Marcabrus: Pus s' (enfuelheysson) enfulheysson. 

Je vais semant mes remontrances sur les naturels rochers, de sorte que je ne les vois grainer ni fleurir.

- Vrai, véritable, sincère.

Li port amor tan fin' e natural 

Que tug son fals vas mi li plus leyal. 

B. de Ventadour: Quan par la. 

Je lui porte amour si pur et naturel que tous sont faux envers moi les plus loyaux. 

Amors me capdelh e m te 

Mon cor en fin joi natural.

P. Rogiers: Tan no plou. 

Amour me guide et me tient mon coeur en pure joie naturelle.

- Habitant, originaire d'un pays.

Per totz aquels qui son natural de Tholoza. Leys d'amors, fol. 96. 

Par tous ceux qui sont naturels de Toulouse.

- Direct, dont on relève directement.

Comte natural, manen e ric. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 16. 

Comte naturel, fortuné et puissant. 

Deu aver 

Tot Narbones ira e dol, jorn e ser,

Quar perdut an lur senhor natural.

J. Esteve: Aissi quo. 

Doit avoir tout le Narbonnais tristesse et douleur, jour et soir, car ils ont perdu leur seigneur naturel. 

- Fig. Bella domna, vostr' ome natural

Podetz, si us platz, leugeiramen aucir. 

P. Vidal: Anc no mori. 

Belle dame, votre homme naturel vous pouvez, s'il vous plaît, facilement occire. 

Loc. De foldat venra sens natural.

B. Carbonel: Motas de vetz.

De folie viendra sens naturel.

Dieu que us fetz fol natural. 

T. du Dauphin d'Auvergne et de P. Pelissier: Vilan cortes. 

Dieu qui vous fit fou vrai.

Li folh e 'll garso naturau.

Marcabrus: Belha m' es. 

Les fous et les goujats véritables.

- Substantiv. Naturaliste. 

So dison li natural 

Que, quar de vapor terrenal 

Cauda son li ven engenrat, 

An de se cauda qualitat.

Brev. d'amor, fol. 41. 

Cela disent les naturalistes que, parce que de vapeur terrestre chaude sont les vents engendrés, ils ont par soi chaude qualité.

ANC. FR. Ke Richart ne perdissent lor natural seingnor.

Roman de Rou, v. 4625. 

CAT. ESP. PORT. Natural. IT. Naturale. (chap. Natural, naturals.)

3. Naturalment, Naturalmens, adv., naturellement.

Naturalment si muda de mascle en feme. Eluc. de las propr., fol. 252. Naturellement se change de mâle en femelle. 

Leys de natura que naturalmens es escricha el cor de cascun.

V. et Vert., fol. 57. 

Loi de nature qui est naturellement écrite au coeur de chacun.

Homs es... naturalmens amigables. Leys d'amors, fol. 145.

L'homme est... naturellement capable d'attachement. 

ANC. FR. Naturelment a vie dolereuse. Eustache des Champs, p. 20.

CAT. Naturalment. ESP. PORT. IT. Naturalmente. (chap. Naturalmen.)

4. Desnaturar, v., dénaturer, déranger, changer de nature.

Quant ai mon cor plen de joia

Totz me desnatura;

Flors blanca, vermeilh' e bloia

Me sembla freidura.

B. de Ventadour: Quant ai mon. 

Quand j'ai mon coeur plein de joie tout me dénature; fleur blanche, vermeille et bleue me semble froidure.

Greu er ja fols desnatur.

Marcabrus: Bel m' es. 

Il sera difficile que jamais fou change de nature.

- Déconcerter.

Com lo girfalcx, quant a son crit levat,

Fai la grua, que tan la desnatura; 

Ab sol son crit, ses autre batemen, 

La fai cazer, e, ses tornas, la pren.

Pierre de Cols d'Aorlac: Si quo. 

Comme le gerfaut, quand il a poussé son cri, fait à la grue, que tant il la déconcerte; seulement avec son cri, sans autre coup, il la fait choir, et, sans résistance, la prend.

Part. pas. Nos essenha natura que hom deu be far a sson payre et a ssa mayre, e qui non o fa es desnaturatz. 

Dieus seria deslials e desnaturatz si tolia sos bes a sos amicx.

V. et Vert., fol. 81 et 29. 

Nature nous apprend qu'on doit faire bien à son père et à sa mère, et qui ne le fait est dénaturé.

Dieu serait déloyal et dénaturé s'il ôtait ses biens à ses amis.

- Insensé.

Desnaturat son li Frances

Si, al fag de Dieu, dizon de no.

Marcabrus: Auiatz. 

Insensés sont les Français si, au fait de Dieu, ils disent que non.

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Desnaturar. IT. Disnaturare. 

(chap. Desnaturá, desnaturalisá.)

 

Nau, s. f., lat. navis, nef, navire, vaisseau. 

Naus en mar, quant a perdut sa barja, 

Et a mal temps, e vai urtar al rauc.

Bertrand de Born: Non estarai. 

Navire en mer, quand il a perdu sa chaloupe, et a mauvais temps, et va heurter contre le rocher.

Val mais grans naus en mar

Que lings ni sagecia.

P. Cardinal: Ieu volgra.

Vaut davantage grande nef en mer que barque ni saïque.

Fig. El fes de se nau per nos reculhir

Als grans perils don no podem gandir, 

Ses cofessar, e so qu' aurem fag dire. 

P. Cardinal: Tot atressi.

Il fit de soi nef pour nous arracher aux grands périls dont nous ne pouvons nous préserver, sans confesser, et dire ce que nous aurons fait.

Razos e Discretios son... mariniers en la nau de l'arma. 

V. et Vert., fol. 62.

Raison et Discrétion sont... mariniers en la nef de l'âme.

ANC. FR. Aux naux il sert d' ancre tortue. Ronsard, t. II, p. 1326.

A Bayonne, à Saint-Jean de Lus, à Fontarabie saisirez toutes les naufs.

Rabelais, liv. IV, ch. 33. 

Je suis tout prest pour faire sur la mer 

Voguer tes naufs à rames et à voiles.

La Boderie, Meslanges poét., p. 77. 

Quand s' apperceut en soi le père Énée 

Que sans pilote estoit la nau menée. 

Des Masures, Trad. de l' Enéidé, p. 261. 

CAT. Nau. ESP. Nave, nao. PORT. Náo. IT. Nave. (chap. Nave, naves; navío, navíos; barco, barcos; galera, galeres, etc.)

- Auge, baquet.

Sai far guabias e naus.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je sais faire cages et auges.

2. Navei, s. m., navire, vaisseau.

Ar son vengut al port, et eysson del navey.

(chap. Ara són vinguts (arribats) al port, y ixen del barco.)

Am barcas, am naveys. V. de S. Honorat. 

Maintenant sont venus au port, et sortent du navire.

Avec barques, avec navires. 

Fig. et prov. Eras ai ieu a bon port de salut, 

Fe qu'ieu vos dei, mon navei aribat. 

G. Adhemar: Non pot esser. 

J'ai maintenant, foi que je vous dois, à bon port de salut abordé mon navire. 

ESP. (navío) PORT. Navio.

3. Navili, Naveli, s. m., flotte, navire, vaisseau.

El mes tot can pot guazanhar a far navili, qu' el crezia anar conquistar l' emperi. V. de Pierre Vidal

Il mit tout ce qu'il put gagner à faire flotte, vu qu'il croyait aller conquérir l'empire.

Son els navilis montat. V. de S. Honorat. 

Sont montés sur les navires. 

L'emperador ac sos navelis aparelhatz, entre naus e lins e guales, dos melia.
Roman de la Prise de Jérusalem

L'empereur eut ses vaisseaux appareillés, entre navires et barques et galères, deux mille.

ANC. FR. Mult fu bien li naviles atornez. Villehardouin, p. 95.

ANC. CAT. Navili. IT. Navile, navilio, naviglio. (chap. Flota de barcos; vore estol.)

4. Navigi, s. m., lat. navigium, navire, vaisseau.

Totz navigis qu'en mar son. Brev. d'amor, fol. 92. 

Tous vaisseaux qui sont en mer. 

IT. Navigio.

5. Naveta, s. f. dim., petite nef, barque.

Poiet en la naveta.

(chap. Va pujá a la naveta, barqueta.)

Ensenhava las companhias de lla naveta.

Vengron, e van umplir amdoas las navetas.

Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 8 et 5.

Monta dans la barque.

Il enseignait les compagnies de la barque.

Ils vinrent, et vont remplir les deux barques. 

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Naveta. IT. Navetta. 

(chap. Naveta, navetes; barqueta, barquetes; barquet, barquets; llaút, llaúts.)

6. Naviera, s. f., barque.

Per que no m veyretz d'ogan 

Passar per vostra naviera.

Leys d'amors, fol. 32. 

Par quoi vous ne me verrez désormais passer par votre barque.

(chap. Naviera, navieres són compañíes que fan barcos, als astillés, o comersien en ells.)

7. Navejamen, s. m., navigation, traversée.

Sant Jacmes passet mar ses totz navejamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Saint Jacques passa la mer sans aucune navigation. 

IT. Navigamento, navicamento. (chap. Navegamén, navegamens; navegassió, navegassions.)

8. Navejar, Naveyar, v., lat. navigare, naviguer.

Los discipols de Jhesu Crist que navejavan el mar. V. et Vert., fol. 88.

(chap. Los dissipuls de Jessús Cristo que navegaben al mar.)

Les disciples de Jésus-Christ qui naviguaient sur la mer.

Vengron navejan per la mar. Roman de la Prise de Jérusalem. 

Vinrent naviguant sur la mer. 

CAT. ESP. PORT. Navegar. IT. Navigare, navicare. (chap. Navegá: navego, navegues, navegue, naveguem o navegam, naveguéu o navegáu, naveguen; navegat, navegats, navegada, navegades.)

9. Nautor, s. m., du lat. nauta, nautonnier.

Tug li nautor que devo passar lo comte e totas sas gents.

Tit. de 1221. Arch. du Roy., J. 309.

Tous les nautonniers qui doivent passer le comte et toutes ses gens.

Naus, linhs e gales e nautors. Leys d'amors, fol. 15. 

Navires, barques et galères et nautonniers.

(chap. Navegán, navegans, naveganta, navegantes; nauta, nautes, com internauta, internautes, que navegue per internet.)

10. Nauchier, s. m., nocher, nautonnier, pilote.

Col nauchier, can vol partir 

De port, e no 'n pot issir.

B. Carbonel: Amors per. 

Comme le nocher, quand il veut partir du port, et n'en peut pas sortir.

Nuls hom no pot d'amor penre mezura 

Pus qu' el nauchiers fai, can ve bel temps clar, 

Que s cocha e cor tro qu'es en auta mar. 

P. Espagnol: Entre que m. 

Nul homme ne peut d'amour prendre modération plus que le nocher fait, quand il voit le temps clair, qui se presse et court jusqu'à ce qu'il est en haute mer.

CAT. Nauxer. ANC. ESP. Naucher, nauchel. IT. Nocchiero, nocchiere.

11. Naucler, s. m., lat. nauclerus, nocher, pilote, nautonnier.

Per conduch de nauclers. Trad. du Code de Justinien, fol. 88. 

Par conduite de nochers.

ESP. Nauclero.

12. Naulage, s. m., du lat. naulum, naulage, fret.

Francs de naulages et de pontages. Fors de Bearn, p. 1090.

Francs de naulages et de pontages.

(chap. Lo naulage ere un atre dels drets que se cobraben per transportá mercansía en un barco. Lo pontage per passá per un pon.)

 

Nau, s. f., du lat. novacula, cognée, instrument de charpentier.

Auzit una nau de charpentiers. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87. Entendit une cognée de charpentier.

Nau, s. f., du lat. novacula, cognée, instrument de charpentier.

viernes, 4 de septiembre de 2020

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.

tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella

- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.

- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.

hoc

Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.

//

Tomo XIV, 14, de la colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón, publicados de real orden por Próspero de Bofarull y Mascaró.

//

Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no

och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá.
La lengua occitana (lenga) hoy en día comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios autores:

Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "... catalan compres". "... parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d´en darrièr a la lenga anciana..." 

dialectes occitans, catalan compres



Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890,

https://archive.org/details/grammairedeslang02meyeuoft (traducción al francés)

también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal.

Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874,

https://archive.org/details/grammatikderroma02meye (alemán original)

escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante Alighieri divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).

//

E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E derrerament havem scrit als embaxadors una larga letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir lo quels scrivim que la dita letra ligen (lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo och o lo no del Senyor Rey de nostra demanda e supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e provehir en lo necessari.

//

Als molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo fos aqui (vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano) carrech de trametrem la letra que al darrer jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour; giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero) la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre consell yo hi fas
(yo hi fach en chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra también en castellano y portugués:
"Estavào
hy outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta. Rosa, Supl. al Elucid. / Destos
auia hy muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono; no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau (ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume, ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer (no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms quins recomana a vosaltres.

//

Lo die (se encuentra dia, jorn y die) de proppassat rebem una vostra letra closa (cerrada, closa, como claustro) e segellada (sellada, sello; se encuentra sagell, sagellada; sigillo, sig+num) sots data de VIIII del corrent mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo negoci tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels avisaments e preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals avisaments en vigor de una altra letra vostra a nos liurada a IIII del dit mes sots data de dos del ja dit corrent mes per nos es stada mesa en (metida, puesta en ejecución) execucio en tremetra (trameter; trametra, trametre) nostro embaxador e sindich ab ampla potestat e letra de creença (credencial) a vostras grans reverencies (vostras es occitano, concuerda con reverencias, reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada. E es veritat que en vostra letra derrera (radera; darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta mencio quens trametets (ts final: occitano clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que tal copia no havem vista ne rebuda.

//

A tota vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen; recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell, conçell, etc) de Vich.

//

Molt reverend e honorables los senyors diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables e de grans providencies. Rebuda vostra letra havem gran anug (se encuentra enuig, enug) perque fins aci no es obtenguda la liberacio del Senyor Princep com es desijada e per vosaltres ab summa diligencia degudament tractada instada e supplicada. E per donar compliment en lo quens scrivets de Barchinona a dos del present mes havem de present donat ple e suficient poder al honorable En Francesch Millars de aquesta vila lo qual crehem esser aqui de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena de dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en qualsevulla altra part. E ab tant si negunes coses altres vos son plasents de nos manats (occitano) a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot lo a nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha de Conflent a VIII de janer. - Los que en gracia vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.


//

E attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita letra descrits no havien celeritat speram avuy de bon mayti a aplagar lo consell en lo cual legida aquella vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres qui representats (occitano; representeu; representáis) aquell.


//

E mostrantho per obra dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets los havets (occitano) remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat del Principat observacio de les libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep.


Alibert, Alibèrt, occitania

(imagen muy grande, se puede descargar)

//

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIIl del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres
laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto) consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.