estopeng, estopenc, estopenca, estopenques

estopeng, estopenc, estopengs, estopencs, estopenca, estopenques:

 

que no se pot mastegá be, o tragá. Per ejemple, lo llom de gorrino, l'atún massa fet, tonyina en català de debò ESTOPENC, ESTOPENCA adj. (DCVB) || 1. Fet d'estopa; cast. estopeño. || 2. Que sembla estopa; cast. estoposo. Un homonet de cabells clars y estopencs, Rosselló Many. 60. Una miqueta estopenca la perdiu, Bol. Dim. 137. Rasca que te rasques aquelles polseres estopenques, Pascual Tirado (Alm. Val. 1927, pàg. 22). Fon.: əstupέŋ (Barc.); estopéŋk (Val.); əstopə́ɲс (Palma). Perteneciente o relativo a la estopa.

2. adj. Hecho o fabricado de estopa.