martes, 27 de octubre de 2026

Amanieu de Sescas, essenhamen de la donzela.

Amanieu de Sescas, essenhamen de la donzela.

Amanieu de Sescas, essenhamen de la donzela.



Ms. de Paris, fr. 22543. - Milà y Fontanals, De los trovadores en España, Barcelona 1889, p. 443-446 (Font). - Grdr. 33, p. 51 s. St. p. 52.

De vostr' esgardamen
vos man, cant al mostier (monasteri)
seretz per lo mestier (siréu, estaréu per lo menesté)
e per la mess' auzir, (y pera escoltá la missa)
que ls huelhs sapchatz tenir (que'ls ulls sapigáu retindre)
de folamen gardar,
mas jos o vas l'autar,
si gandir y podetz.
E lay no bastiretz
parlamen ni cosselh,
qu'ieu pel vostre sen velh
en bona chaptenensa,
e c'am faitz de plazensa
siatz per tot grazida.
Enpero s'az ichida
vol deguna solatz,
lau c'ab sela n'aiatz
et ab sels que l voldran
e no sobreguaban,
que torne ad enuey,
ab nueiza ni ab bruey. (ni en nosa ni en brugit, soroll)
Car donzela cridiva
non es fort agradiva
ni l'esta d'avinen;
e li pus conoissen
dizon que no n es bel.
Sobrecot ni gonel,
que us sia conogut,
no portetz descozut (no portéu descusit)
ni lunh autre vestir.
E si voletz bastir
solatz de jocx partitz,
no ls fassatz descauzitz,
mas plazens e cortes.
Can vendras, bela res, (cuan vindrás, bella cosa)
sobre taul' al manjar,
lau que us fassatz portar
aigua fresca denan.
Lo vi atrempatz tan
que jes no us fassa mal;
car dona res no val
ni donzel' atressi,
ans es mestiers ontos, 
e l focs luxurios
nais d'aquel, et assatz
d'autres mestiers malvatz
qu'ieu non dic ni diria.
Sobre manjar, amia,
jes vostre companho
ni ls autres deviro
non anetz covidan, (no ne anigáu convidán)
car non par benestan
c'om covit home sa;
mar sel que denan n'a,
be vuelh manjuc, si l platz;
pero, s'il n'a pertratz
denan, faitz azauteza,
e l covitz er pegueza.
E tenc per vostr' onor,
sie us falho servidor,
que vos talhetz premieira (que vos talléu primera, primé, antes, abans)
que vostra companhieira:
pero si companhs es,
fort sera mal apres,
si no ser vos e si; (si no servix a vos y an ell : si mateix)
jes a dreg no l noiri
sos maestre veramen.
Mal noyrir mal apren, (mal nutrí, nutrit, enseñat, mal adeprén)
et es leu conogut. (y es fássilmen conegut)
E can veiretz vengut
temps de taulas levar
e de las mas lavar (y de les mans llavá, rentá)
ni veiretz rezensada (voréu)
vostra don' e lavada,
refrescatz vostras mas,
que l lavar es fort sas
apres manjar e netz. (después de minjá y llimpio)
Et aiatz totas vetz
al lavar companhia,
si podetz, que no sia
mal jutjat per negu,
ni per vayr ni per bru.
E cant iretz sezer,
vuelh vos aperceber (vull vos apersibí)
que us en anetz pus bas,
si podetz a nulh cas,
de vostra don' aitan
que ab lieys d'un garan
no siatz, vostre vol.
E s'aizina us o tol,
aia'n doas o dos
entre de lieys e vos,
si podetz ab bel genh.
Bela, may vos ensenh,
si en aquela sazo
negus homs vos somo
e us enquier de domney,
jes per la vostra ley
no vos siatz estranha
ni de brava companha.
Defendetz vos estiers
ab bels ditz plazentiers.
E si fort vos enueia
son solatz e us fa nueia, (tos fa nosa)
demandatz li novelas:
"Cals donas son pus belas,
o Gascas o Englezas,
ni cals son pus cortezas,
pus liais ni pus bonas?"
E s'il vos ditz: "Guasconas,"
respondetz ses temor:
"Senher, sal vostr' onor,
las donas d'Englaterra
son gensor d'autra terra."
E s'il vos ditz: “Engleza”,
respondetz: "Si no us peza,
senher, genser es Guasca."
E metre l'etz en basca:
si apelatz ab vos
dels autres companhos
que us jutgen dreg o tort
de vostre desacort.
E negus que us enquieira
no us truep mala parlieira,
neys s'era enemicx
de totz vostres amicx.
Car si com es grazitz
hom, cant es afortitz
contra sos mals guerriers,
er grazitz a sobriers
vostre pretz ab bo laus,
s'es cortes' e suaus
et humil e plazens
a totas bonas gens,
c'om no us conosc' erguelh,
donzela, qu'ieu no vuelh
siatz de brau respos.
D'autras defensios
podetz far avinens,
sie us play, may de cinc cens,
ses dir dechauzimen
e ses far falhimen.