Sagacitat, s. f., lat. sagacitatem, sagacité, discernement.
Maligna sagacitat. Eluc. de las propr., fol. 237.
(chap. Maligna sagassidat.)
CAT. Sagacitat. ESP. Sagacidad. PORT. Sagacidade. IT. Sagacità, sagacitate, sagacitade. (chap. Sagassidat, sagassidats; adj. sagaz o sagás, sagasos, sagás o sagasa, sagases.)
Sagecia, sagetia, s. f., de l'arabe satja, saïque, sorte de bateau léger.
Voyez Monti, t. II, part, I, p. 313.
Val mais grans naus en mar
Que lings ni sagecia.
P. Cardinal: Ieu volgra.
Vaut plus grande nef en mer que barque et saïque.
La sagetia que compreron.
Cartulaire de Montpellier, fol. 165.
La saïque qu'ils achetèrent.
CAT. Sagetia. ESP. Saetia. IT. Saettia.
Sagel, Sagell, Sagelh, s. m., lat. sigillum, scel, sceau, cachet.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 104.
Letras sageladas de son sagelh. Philomena.
(chap. Cartes (lletres) sellades de son sello.)
Lettres scellées de son scel.
Falces notaris que fan falsas letras, e falson los sagells.
(chap. Falsos notaris que fan falses cartes, y falsegen o falsifiquen los sellos.)
V. et Vert., fol. 15.
Faux notaires qui font de fausses lettres, et faussent les sceaux.
- Traité, code.
Lo sagel
D' amor senes biais,
Ay legit tot entier.
T. d'un Comte et de Guillaume: Guilhem.
Le traité d'amour sans biais j'ai lu tout entier.
ANC. FR. Je ai mis mon sael.
Charte de 1245, Carpentier, t. III, col. 792.
Puis brisa
Le saiel, et la lettre esgarda.
Roman du châtelain de Couci, v. 4006.
ANC. CAT. Sagell. ESP. Sigilo (sello, cuño). PORT. Sigillo. IT. Sigillo, suggello.
(chap. Sello, sellos; cuño, cuños; v. acuñá; lacrá, ficá lacre o sera roija.)
2. Sagellar, Sagelar, v., lat. sigillare, sceller, cacheter.
Pueis li Juzieu foron gardar
Lo sepulcre, e sagellar.
Passio de Maria.
Puis les Juifs furent garder et sceller le sépulcre.
Vos sagellam
Las presens de nostre sagel.
(chap. Vos sellam o sellem les presens (cartes) de nostre sello o cuño.)
La Crusca provenzale, fol. 100.
Nous vous scellons les présentes de notre sceau.
Fig. Vuelh servir la bella
Que de grat sagella
Sos faitz gens.
G. Riquier: Voluntiers.
Je veux servir la belle qui de gré scelle ses faits gentils.
On joy s' enclau e s sagella.
Guillaume de Berguedan: Lai on hom.
Ou joie s'enferme et se scelle.
Part. pas. Messatge trametrai fizel,
Breu sagelat de mon anel.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Message je transmettrai fidèle, lettre scellée de mon anneau.
ANC. FR. Cesti chose ont fait saieler,
Et pendirent tout lour saiaus.
Ysengrins dist: Ce poise moi
Que vos ne l'avez saielée.
Roman du Renart, t. IV, p. 83 et 24.
ANC. CAT. Sagellar. ESP. Sigilar (sellar). PORT. Sellar. IT. Sigillare, suggellare.
(chap. Sellá: sello, selles, selle, sellem o sellam, selléu o selláu, sellen; sellat, sellats, sellada, sellades; yo sellaré; yo sellaría; si yo sellara.)
3. Contrasagel, s. m., contre-sceau.
Avem facha sagellar aquesta carta ab nostre contrasagel.
(chap. Ham (habem) fet (feta) sellá esta carta en lo nostre contrasello. Facha : feta.)
Tit. de 1307. DOAT, t. CXIX, fol. 1.
Nous avons fait sceller cette charte avec notre contre-sceau.
(chap. Contrasello o contrassello, contrasellos o contrassellos; v. contrasellá o contrassellá. Les paraules compostes poden portá doble s o simple; contrasentit o contrassentit, pero se pronunsien en ss, s doble.)
4. Dessagelar, v., desceller, ôter le sceau.
Part. pas. La qual letra, al jorn d' huey, es dessagelada, tant es velha.
(chap. La cual lletra (carta), al día d'avui, está dessellada, tan vella es. Desde Valderrobres a Bergerac a peu ñan uns 575 km. Lo chapurriau de Bergerac del añ 1378 se entén perféctamen. Y lo del Vaud, Suiza, del 1100 tamé se comprén bastán be. Huey, hui, huy ve del latín hodie, avui. A Valensia encara se diu mol. A textos antics de Cataluña tamé se trobe.)
Docum. de 1378, ville de Bergerac.
Laquelle lettre, au jour d'aujourd'hui, est sans sceau, tant elle est vieille.
(chap. Dessellá, dessellás, pedre o perdre lo sello.)



