sábado, 10 de abril de 2021

Vicente Gómez, lengua valenciana

En 1609, a pesar d'haver estudiat en Tarragona, el catedràtic Vicente Gómez tenia clar que escrivia en Llengua Valenciana.

"Historias del Idioma Valenciano", p. 146

Fiestas, y Sermones Redondillas por el mismo, en lengua Valenciana.

Lluys la raho ho demostra, que puix Valencia se honrà de ser vostra mare, y nostra, yo tambe qual Valencià vos lloe en la festa vostra. Y que ab llengua Valenciana vostres llaors comence est dia la propria raho ho demana, que es esta la llengua mia, y en vos la llengua mes plana. Que si ab versos elegans honraruos (honrarvos) Valencia vol, entre versos Castellans, per elegants qualseuol (qualsevol) tindra als nostres Valencians.

Lluys la raho ho demostra, que puix Valencia se honrà de ser vostra mare, y nostra, yo tambe qual Valencià vos lloe en la festa vostra. Y que ab llengua Valenciana vostres llaors comence est dia la propria raho ho demana, que es esta la llengua mia, y en vos la llengua mes plana. Que si ab versos elegans honraruos (honrarvos) Valencia vol, entre versos Castellans, per elegants qualseuol (qualsevol) tindra als nostres Valencians.

1462:

Als molt reverends e pare en Christ egregis nobles e magnifichs senyors diputats e concell residents en Barchinona.
Molt reverends e pares en Christ egregis nobles e magnifichs senyors. Be cert sotz (occitano; sou; sois) certificats de les novitats e insults qui en aquesta terra se fan per los pagesos e homens de remença los quals son molt innormes car dimarts a XXVII del present mes de abril los dits pagesos en nombre de XX en XXV son anats a la casa de mossen Berenguer Barutell senyor de la baronia de Bestraca e li son entrats en la casa prenent lo dit mossen Barutell matent li una cadena per lo coll stacant lo aqui axi com un presoner dins la sua casa mateixa fahents li molts anugs e no volents se atentar de ferli tals vexacions li son entrats en la cambra hora que la senyora sa muller no era levada fahents en la dita cambra molts arramiments (arrimaments) contra ella de ballestes parades e altres diverses armes e la faheren exir de la cambra ella e tots sos infants. E apres li han portats tots los bens que tenia en la casa axi robes de vestir com moble de casa que portar sen han pogut de que es stada molt cruel cosa e squiva. E so certa per dit de ells mateixos faran semblant novitat a mi e altres circumvehins e per la molta enveya (envidia; enveja) que ells han de pendre aquesta força que yo tinch per retraures e fer sa forts axi com sia clau del plan (plano, llano; pla) de la montanya. E per tant com so dona viuda (no siempre escriben vidua) no he modo de guardarme de semblants inconvenients e per (falta aço, so he) deliberat scriure a vosaltres pregant vos me vullau donar aquell concell e ajuda que de vosaltras sper car fins aci jom tenia altrament segura fins ara que la Senyora Reyna ma trames a dir per lo veguer e fisch de Camprodon menantme que yo nom empatxas de neguns malificis que los dits homens de remença hajan fets a Sant Pau si en altres parts ans de aquells me inhabeix (inhibeix; inhibe) que nom puga coneixer ni contra los vassalls meus ni altres. E de totes aquestes poreu esser pus largament informats per lo portador qui es En Miquel Merques de Besalu lo era aci present al qual donats (occitano; doneu, donéu; dad) fe e creença en tot lo que de part mia vos dira. E so presta mossenyors a la ordinacio vostra. Scrita a Castellfolit a XXVIII de abril. - Mossenyors qui a vosaltres me coman Beatriu de Cruilles.

Junto con la carta que precede, iba también la que sigue.

A la molt honorable la Senyora a Castellfolit sia dada.
A la molt honorable senyora. Yo Francesch de Verntallat vos prech que torneu les penyores En Hualguer de Sangles de aqui diumenge per tot lo dia e de aço me fereu gran plaer com mossen Barutell prech vos que no vos haja fer anugs. Feta a XXVII de abril. - Francesch de Verntallat.

viernes, 9 de abril de 2021

Pascual Vidal, Massalió, Mazaleón

Fallece Pascual Vidal, investigador de las tradiciones del Matarraña.

(Ya está en CarrégaloDesideri Lombarte Arrufat, Jesús Moncada y algúns atres parlán chapurriau allá dal, o allá baix, segóns.) 

Recopiló y divulgó la literatura oral, la música y las fiestas de la comarca a través de relatos y dibujos.


El dibujante, divulgador e investigador de las tradiciones de la comarca del Matarraña Pascual Vidal falleció el pasado jueves en Mazaleón, su localidad natal, a los 75 años por causas naturales. Vidal investigó y plasmó en sus coloristas dibujos las costumbres y la historia del Matarraña y, en especial, de su pueblo de nacimiento. Deja atrás una copiosa obra literaria y también una extensa colección de ilustraciones en las que muestra el folclore local y comarcal. Pascual Vidal reivindicó el uso de la lengua catalana del Matarraña (lo chapurriau escrit en normes de Pompeyo Fabra) en todos los ámbitos, pero desplegó su actividad en el campo cultural. Fue el autor del libro de cuentos de transmisión oral ‘A la falda de la iaia’ y del repaso al ciclo festivo de Mazaleón ‘Festes i tradicions de la comarca del Matarranya. Vila de Massalió’. Colaboró con la musicóloga y ascumita Margarita Celma en la publicación de ‘Fa un munt d’anys al Matarranya’, un trabajo que, en 2006, recibió el Premio Pau Vila de la Universitat de Barchinona por su carácter didáctico. Labrador de profesión pero etnólogo de vocación, dedicó un incansable trabajo a investigar y difundir la música tradicional de la comarca del Matarraña, lo que le valió el Premio de la Asociación Gaiteros de Aragón en 1999. Colaboró también con la revista oficial de este colectivo y con otras publicaciones de prensa comarcal. La faceta en la que más se volcó Vidal fue, no obstante, en el dibujo, una especialidad a la que dio siempre un carácter divulgador de tradiciones, fiestas y episodios históricos del Matarraña y también de otras comarcas circundantes, como los Puertos de Morella (Castellón). Como dibujante, colaboró con el escritor Juan José Rovira Climent en sus librosRutes carlistes’ y ‘Pa blader’, entre otros. 

Mazaleón, Massalió




Reverte VS Pyro, pell, pará bales, dispare, gilipolles

Reverte, es sert que la seua pell té la capassidat de pará bales?

Sol cuan me dispare un gilipolles. Analísu (vosté, analísau tú) desplayet. Reverte me acabe de "quirdá" gilipolles? Es vosté bo analisán.

Verbo analisá. Yo analiso. Tú analises. Ell, ella analise. Natros, natres analisem o analisam. Vatros, vatres, analiséu o analisáu. Ells, elles analisen.

Sabéu de aón ve la paraula Gil y polles? Per ahí venen don Gil y les seues polles.

Reverte, es sert que la seua pell té la capassidat de pará bales?  Sol cuan me dispare un gilipolles. Analísu (vosté, analísau tú) desplayet. Reverte me acabe de "quirdá" gilipolles? Es vosté bo analisán.